218 - Serra d'Alfàbia pels passos de sa Fesa de ca na Ferrera i del penyal des Corbs (24-02-2020)

La ruta puja a la carena de la serra d'Alfàbia per la vessant sud-est, des de la vall d'Orient, i arriba molt a prop de les antenes repetidores. La serralada està situada entre els termes municipals de Bunyola, Sóller i Alaró. S'estén des del coll de Sóller fins a l'esquerpa clivella del barranc de Cúber, uns 10 km de llargària. Pujam per un camí carreter de carboners que desafia la verticalitat dels costers. Arribam a dalt pel pas de la Fesa de ca na Ferrera, una curiosa fenedura molt atractiva, i baixam pel ja conegut pas del penyal des Corbs, publicat a la ruta 168🔗. Per la dificultat que presenta aquest darrer pas en baixada jo recomanaria fer la ruta a l'inrevés, pujar-lo i baixar pel pas de sa Fesa.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. 

● Moderat

 

Per arribar al punt de partida d'aquesta ruta cal agafar la carretera d'Orient a Bunyola (Ma-2100). Passades les cases de Son Perot i des Verger, a la segona corba, devers el km 7,500, trobarem lloc on deixar els cotxes (⇨WP-01) (488 m). Des d'allà ja albiram part de la ruta que anam a fer. Destaca el penyal des Corbs.

L'Arxiduc Lluís Salvador anomena aquest coster de la serralada d'Alfàbia, muntanyes de ca na Ferrera. Diu: «A mà dreta guaiten les cases de les possessions de ca na Ferrera i de Son Perot, aquesta darrera envoltada per un hort ufanós de tarongers amargs conreat en marges, on es construeix una casa per al senyor». (Les Balears, [1884] 2002).

Començam a caminar a les 10:05 h. per l'asfalt, adreçats a una corba més avall, en direcció a Orient, on trobarem unes grans pedres amb marques de pintura (Camino público), situades a la vorera de l'esquerra, on s'inicia aquest camí que agafarem (WP-02) (440 m).

      A l'altra part de la carretera hi ha les cases de Son Perot, des d'on arrenca el camí des Freu.  

    La possessió de Son Perot, situada al lloc d'Orient, confrontava amb ca sa Beata, ca sa Ferrera i la carretera de Bunyola a Orient. El 1691, pertanyia a l'honor Miquel Amengual i era denominada també Son Amengual. Durant el segle XVII, fou reiteradament atacada pels bandolers i per defensar-se fou proveïda d'arcabussos i escopetes. Era sota el domini directe de la cavalleria d'Orient, de la qual era titular el senyor Antoni de Verí.

Ens endinsam al bosc, caminam paral·lels a una paret seca que deixam a la dreta i avançam pel camí Vell que va cap al coll d'Honor. Passam per davant les ruïnes d'un porxo doble amb un forn a un dels caires interiors (un porxo de roter de ca na Ferrera?), i d'una torre d'alta tensió. Quan arribam a una paret seca ens desviam cap a la dreta i pujam paral·lels entre aquesta i una altra que tanca una espècie de corral (WP-03) (497 m).

Ben aviat trobam un camí de carro de carboners que puja adreçat al penyal des Corbs, segurament s'anomena així, al manco així l'hem vist anomenar en algunes webs.

L'estat d'abandó d'aquests antics camins de muntanya és descoratjador. Per avançar haurem d'esquivar arbres caiguts i pedres estimbades de les parets dels penyals. Un no sap si és millor esmunyir-se per davall les soques o botar-les fent equilibris. (Foto: Guillem Seguí).

Guanyam alçada i apareixen les primeres vistes a la vall d'Orient, el puig des Castellot, la Talaia de cals Reis i el puig de can Llenderina. Els rajos del sol ja escalfen de valent en un inusual febrer, calent i sec.

L'espectacular traçat del camí és una magnífica obra d'enginyeria popular. Discorre penjat dels verticals costers, guaitant en alguns trams al profund barranc dominat per l'esperó sud del penyal des Corbs. Per aquest motiu disposa d'uns grans escopidors que donaven un mínim de seguretat als traginers. Aquest indret devia ser l'única opció que tenien els propietaris de la possessió per pujar i poder explotar aquesta zona de la finca.
 

El camí acaba on el comellar s'estreny, una collada entre la part baixa del penyal des Corbs (816 m) i els contraforts del puig o penya del Migdia. Allà aixecaren una paret i un gran túmul de pedres? Un portell permetia tancar aquest estret (WP-05) (606 m). A la imatge apareix la polleguera* que feia de frontissa de la barrera.

*DCVB Polleguera: Peça de pedra, de ferro o altra matèria dura, amb un ull o clot dins el qual entra i gira el piu o eix de rotació d'una porta, barrera, etc.

Forn de coure pa

Després del portell, un poc més amunt, compareix la primera sitja (WP-06) (612 m). Apareixen els primers ranxos de carboners, qui tenia cura dels quals emprava el camí que acabam de recórrer per baixar els productes de la seva feina.

     El forn de coure pa era un dels elements que formaven part del ranxo de carboner, juntament amb el rotllo de sitja, la barraca, el mollet o carregador, algun marge... Aquest en concret té la curiositat de tenir una boca de minses dimensions, a no ser que s'hagin mogut les pedres.  

Avançam pel bell mig de la coma, ben rosta i ben obaga. L'atapit boscatge a dures penes deixa passar la llum del sol. Deixam de banda les fites que menen al pas del penyal des Corbs i seguim coma amunt (WP-07) (699 m). Foto: Guillem Castanyer.

A les 11:39 h assolim un collet situat a l'esquerra del penyal des Corbs (WP-08) (795 m), des d'on tenim una magnífica panoràmica de la vall d'Orient, on destaquen les terres de cultiu. Aquest és un bon lloc on reposar forces i espaiar la vista.

Després d'uns minuts de descans prosseguim la ruta. Seguim unes fites que pugen al pas dels Sis, fins que les deixam a la nostra esquerra, ja que no és aquest el pas que cercam avui, per a continuar adreçats a l'est, per un territori més planer. L'objectiu és anar a veure una fesa de la qual ens va informar l'amic José Morcillo.    

Després de travessar un xaragall, assolim una estreta i rosta coma, per la qual es pot pujar fins aquí, segons veim al mapa Alpina, tot i que no la coneixem. Efectivament, així connectam amb les fites que marquen aquesta pujada i seguim coma amunt. Recorrem un gran nombre de ranxos de carboner (WPs-09-10-11-12 i 13) fins que arribam a les indicacions d'en José. (Foto: G. Castanyer). 

Deixam la coma que si la seguíssim arribaríem al bosc de Son Palou i giram a l'esquerra cap al coster rocós de mitja muntanya de la serra d'Alfàbia. (Foto: G. Castanyer). 

Guanyam alçada i la vista s'obri per damunt el bosc d'alzines. Destaca la muntanya comunal de Bunyola, amb els penyals d'Honor, com a punt més alt (809-819 m).

Seguim la traça d'una empinada canal fent alguna petita grimpada. (Foto: G. Castanyer). 

Del darrer rotlo de sitja a aquí, a la fesa, hem guanyat cent metres de desnivell. Aquesta escletxa gira a la dreta i ens du al pas. (Foto: G. Castanyer).

Pas de sa Fesa de ca na Ferrera

Són les 12:40 h quan arribam al Pas de sa Fesa de ca na Ferrera🔗¹ (WP-14) (949 m). Es tracta d'una llarga regata de parets altes i llises, que es van estrenyent. L'anomenam així per estar situada dins aquesta finca², prop de la penya de s'Anyell (1053 m), el qual forma part de la serra d'Alfàbia (1069-1067 m). 

¹ El nom de la fesa el va aportar l'amic Jaume Ferrer Mas.
² Ca na Ferrera està situada a la vall d'Orient, entre Son Perot, ca sa Beata, can Nyico i es Pujol.

El lloc és molt agradable, d'una gran bellesa. Una gran alzina ha arrelat just a la confluència de les regates que formen una creu. 

Segurament, per a la gent de la zona té un altre nom, que ara per ara desconeixem.  

La regata es va estrenyent tant, que a la part d'enmig no arriba al metre d'amplada.

La paret de l'esquerra (pujant) presenta unes grans estries per l'aigua de pluja, són les anomenades morfologies exocàrstiques. (Foto: G. Seguí).

A la imatge de G. Castanyer s'aprecia la llargària i l'estretor de la fenedura, i la inclinació que assoleixen de les parets.  

A la sortida es torna a eixamplar un poc i les parets perden alçada (WP-15) (952 m). La fesa té uns 30 metres de llargària i uns 10 metres de desnivell. 

Deixam enrere la fesa i pujam cap a la carena de la serra, sense arribar a dalt. Giram a l'esquerra i avançam cap al pas del penyal des Corbs, per on tenim previst baixar. (Foto: G. Castanyer).

Amb unes vistes fantàstiques de la vall d'Orient, la barrera muntanyosa que la tanca per la part meridional i de bona part del pla de l'illa, posam taula per recuperar energia. Destaquen les muntanyes d'Alaró, el puig de can Llenderina, la Talaia de cals Reis i el Castellot. Entre la mola de Lluc i la muntanya de la comuna de Bunyola es forma el barranc format pel brau torrent des Freu. 

Des d'un nivell més alt podem copsar el nucli de cases d'Orient i algunes elevacions que tanquen la vall.
     Orient és un llogaret agregat al terme de Bunyola. Té una població (2015) de 22 habitants de dret (orientals), situat a la vall del mateix nom. Apareix documentat per primera vegada 'Aurient' el 1233. És un mot mossàrab que tant pot provenir d'oriri, derivat d'origo-inis 'sortir —els astres—' o 'esser oriünd', com d'areus 'd'or'. (GEM). El 1995 tenia 24 habitants.

     «El lugar de Oriente, que está en el término de Buñola, y es muy nombrado por producir el aceite más exquisito de la isla, fue de D. Assalito de Galiana a quien lo donó el rey D. Sancho idus julii (15) 1323 cum juribus minores [sic], servicio de un caballo armado y obligación de prestar juramento y homenaje de fidelidad». (Berard 1789, 1983).    

     El bucòlic llogaret d'Orient està situat a 450 m d'altura. Segons l'Arxiduc tenia 208 habitants (1884) i 38 cases. També diu: «De l'església de Sant Jordi Màrtir en parla el cronista don Joan Dameto, mort el 1633, com si ja existís en el seu temps; diu que depenia de la parròquia de Bunyola».

     En canvi Piferrer i Quadrado ens dónen una altra cifra: «Lugar metido en un valle que no se prolonga menos de dos leguas, frondoso y risueño de pronto, árido y penoso más adelante, cuya fatiga compensa con más desahogadas vistas la sencilla aldea al rededor del pequeño templo que todavía no cuenta un siglo: ¿y cómo han de tocar más de trescientos habitantes á la sufragánea, si apenas excede de dos mil la matriz?». (Islas Baleares, 1888).

Prosseguim la ruta cap a trobar el pas que ens permetrà baixar adreçant, ja que si anàssim pel pas des Mart i el camí habitual de la serra, hauríem de fer uns quilòmetres més.

Guaitam al tall del penya-segat per contemplar la vista de la vall d'Honor i la massa forestal de la muntanya comunal de Bunyola, sa Comuna. El coll d'Honor connecta aquesta vall amb la d'Orient. A baix, veim el collet que hi ha entre la penya des Migdia i els penyals des Corbs, per on puja el camí que hem recorregut i pel qual també baixarem. 

Assolim uns dels cims de la serra d'Alfàbia, la cota 1035 m (WP-16), des d'on podem escampar la vista per la vall de Sóller, el seu port i Fornalutx, situats a la part septentrional d'aquesta serra.

Pas del Penyal des Corbs

Damunt les 15:11 h iniciam la baixada pel Pas del Penyal des Corbs🔗 (WP-17) (849 m), primer trobam  un terreny rocós amb pedres soltes. (Foto: G. Castanyer). 

Després passam per un tram de pins i altra volta per roquissar. El perill més gran és la grava que hi ha per damunt les roques, ja que et pot fer relliscar i fer-te anar per avall. 

Llavors ve un tram amb molt de rost i de terreny descompost. Aquesta és una providencial ruta que adreça molt de terreny. El coster és abrupte i vertiginós, sobretot en baixada. No està de més posar una corda en dos punts exposats. Pujant no es fa necessari l'ús de la corda.

Falta poc per arribar a baix, però encara hem de superar aquest graó bastant vertical de roca llisa. No es tracta d'uns trams molt difícils, però sí que cal no tenir vertigen i estar avesat a desgrimpar. (Foto: G. Castanyer).

A la foto no s'aprecia el penya-segat que tenim a la nostra dreta quan baixam. En alguna zona hi pot haver problemes d'orientació, ja que no es veuen els punts vermells fins que hi ets devora. (Foto: G. Castanyer).

Amb aquesta baixada per les roques s'acaba el pas. A partir d'aquí hi ha una rosta coma fins a arribar al primer rotlo de sitja. 

L'inici del pas (pujant) està senyalitzat amb una fletxa vermella, al costat d'ella hi havia la inscripció amb el nom del pas posat per un excursionista que no cal reproduir, ara, afortunadament picat.

 











Per arribar fins aquí trobarem un seguit de fites i un terreny molt inestable de pedra solta. Recorrem el pendent i arribam a aquest primer rotlo de sitja a les 15:24 h (WP-18) (787 m). (Fotos: G. Castanyer).

Anam baixant, tancam el cercle i tornam a enfilar el camí per on hem pujat el dematí. La polleguera incrustada al cap de paret és un indicador clar que aquesta remota zona de muntanya es tancava amb una barrera, segurament pels animals. Alguns carboners engreixaven els seus porcs pels boscos d'alzines. 

Encara que els documents ja parlen en el segle XVI, de la presència de professionals i de les activitats en què participaven. "Paredar pous, aixecar parets, empedrar camins, alçar portells, compondre eres i fer ratlles eren algunes de les tasques que els eren encomanades. [...] A l'illa de Mallorca s'ha de valorar la tasca de col·lectius com els roters, els carboners o els calciners, entre d'altres, com a autors o coautors d'una part del treball de pedra en sec". (Llibre de pedra en sec, 2001). 

 

No sabem quan i qui va fer aquest camí. Podem imaginar que és molt antic. Però sí que és ben evident, per les marques de manuella i barrobins, que va costar molt d'esforç. No necessàriament s'utilitzava dinamita per a rompre pedres, també es feia servir calç, barrobí de calç, s'anomena aquest sistema.  

"S'introdueix calç viva a dins un forat fet amb la manuella i la cullereta; s'hi posa una metxa de cotó (ble) que surti un parell de pams i tot seguit es tapa amb argila compactada perquè aguanti la pressió de la calç quan s'escalfi. Es posa l'extrem del ble en remull perquè l'aigua vagi baixant a l'interior fins que s'escalfi la calç, s'expandeixi i trenqui la roca". (Web Paisatges de la pedra seca).  

Quan som a baix, devora la paret de partió, tenim dos camins per arribar a la carretera i finalitzar l'excursió. Agafam el de la dreta i arribam al cotxe a les 16:40 h on finalitzam aquesta original ruta per pujar i baixar de la serra d'Alfàbia.          

              

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA

Bunyola

Distància aproximada: 7,14 km
Pujada acumulada: 560 m
Alçada màxima-mínima: 1.035-440 m
Temps aproximat sense aturades: 4:03 h
Temps total: 6:35:11 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites grimpades al pas dels penyals des Corbs i pot resultar vertiginós per algunes persones
Integrants: Jaume Reinés, Guillem Castanyer, Guillem Seguí i Joan Riera
 

CARTOGRAFIA

Wp	Localització dels punts d’interès	Horari	Alçada
01	INICI (Carretera Bunyola-Orient)	10h 05m	488 m
02	DEIXAM L’ASFALT PER L’ESQUERRA	10h 09m	440 m
03	BIFURCACIÓ	10h 17m	497 m
04	DEIXAM EL CAMÍ PRINCIPAL	10h 22m	508 m
05	PORTELL	10h 46m	606 m
06	ROTLO DE SITJA	10h 49m	612 m
07	BIFURCACIÓ DE FITES (Seguim per la dreta)	11h 03m	699 m
08	COLLET DEL PENYAL DES CORBS	11h 39m	795 m
09	ROTLO DE SITJA	11h 57m	810 m
10	ROTLO DE SITJA	11h 59m	819 m
11	ROTLO DE SITJA	12h 01m	825 m
12	ROTLO DE SITJA	12h 04m	839 m
13	ROTLO DE SITJA	12h 09m	848 m
14	PAS DE SA FESA DE S’ANYELL	12h 40m	949 m
15	FINAL PAS DE SA FESA...	12h 42m	952 m
16	COTA  1036 (Punt més alt de la ruta)	14h 01m	1035 m
17	PAS DEL PENYAL DES CORBS	15h 11m	849m
18	ROTLO DE SITJA	15h 24m	787 m
19	ASFALT (Carretera Bunyola-Orient)	16h 33m	511 m
20	FINAL (Carretera Bunyola-Orient)	16h 40m	488 m

Wp

Localització dels punts d’interès

Horari

Alçada

01

INICI (Carretera Bunyola-Orient)

10h 05m

488 m

02

DEIXAM L’ASFALT PER L’ESQUERRA

10h 09m

440 m

03

BIFURCACIÓ

10h 17m

497 m

04

DEIXAM EL CAMÍ PRINCIPAL

10h 22m

508 m

05

PORTELL

10h 46m

606 m

06

ROTLO DE SITJA

10h 49m

612 m

07

BIFURCACIÓ DE FITES (Seguim per la dreta)

11h 03m

699 m

08

COLLET DEL PENYAL DES CORBS

11h 39m

795 m

09

ROTLO DE SITJA

11h 57m

810 m

10

ROTLO DE SITJA

11h 59m

819 m

11

ROTLO DE SITJA

12h 01m

825 m

12

ROTLO DE SITJA

12h 04m

839 m

13

ROTLO DE SITJA

12h 09m

848 m

14

PAS DE SA FESA DE S’ANYELL

12h 40m

949 m

15

FINAL PAS DE SA FESA...

12h 42m

952 m

16

COTA  1036 (Punt més alt de la ruta)

14h 01m

1035 m

17

PAS DEL PENYAL DES CORBS

15h 11m

849m

18

ROTLO DE SITJA

15h 24m

787 m

19

ASFALT (Carretera Bunyola-Orient)

16h 33m

511 m

20

FINAL (Carretera Bunyola-Orient)

16h 40m

488 m

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 03-03-2020

HEM CONSULTAT  

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Mallorca altiva. 1995 Jesús García Pastor.

•  Caminant per Mallorca. 1983 Pere Llofriu.

• Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre i Arrom.

• Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

• Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1991 DD.AA.