170 - Cova i cuculla de Maçana 10-1-2017

La ruta arriba a la curiosa cova de Maçana i puja al cim de la Cuculla de Maçana, una humil elevació de 331 metres. L'aproximació la feim pel Mal torrent de Maçana i per un antic camí que puja arran d'un xaragall, en part perdut o molt envaït per la vegetació. Els accidents geogràfics de la contrada prenen el nom de l'antiga possessió de Maçana, del terme de Campanet.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

Les cavitats de les Balears pateixen l’impacte de les visites no regulades, que poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deterioració de les formacions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics. Per tant no hem de tocar res.

Per arribar al punt d'inici de la ruta cal agafar el camí de Míner, des de la carretera rural de na Pontons, primer desviament per l'esquerra des de l'oratori de Sant Miquel (Campanet) cap a la possessió des Fangar, a l'endret d'aquesta agafam el camí de Míner. Deixam de banda l'entrada a les Fonts Ufanes i la possessió de Son Embaraç. Al final del camí trobarem la barrera oberta ja que el camí mena a una finca pública.
     Començam a caminar a les 9:32 h (⇨WP-0) (99 m).

Al costat tenim una reixeta que haurem de botar més endavant. Aquesta zona de muntanya tenia nombroses rotes i sementers als altiplans i a les valls relacionades amb l'explotació dels, horts i olivars. En una franja extreta, al peu de les muntanyes, entre els 60 m (Son Corró) i els 130 m (Maçana), se situen les cases de les possessions de Caselles, Maçana, Biniatró, Gabellí, Monnàber, Santiani, Fangar i Son Corró, situació derivada tant de la recerca d'un clima saludable com de necessitats defensives. (Modificacions i adaptació al PTI de les NS). 

Mal torrent de Maçana

Per devers ses Comes botam el portell o reixeta i assolim el jaç del Mal torrent de Maçana (WP-1) (100 m). Continuarem avançant per la seva llera. Aquest torrent desguassa al torrent de Sant Miquel.

Per les diferents preses que hi ha al torrent, petites i la gran i per la netedat que presenta el seu llit, suposam que de tant en tant té avingudes importants.

Arribam a una bifurcació. Deixam el torrent de Maçana i avançam per un de més estret que va per la dreta. A unes passes trobam un camí (WP-2) (118 m). Alguns sementers tenen accés al llit del torrent, mitjançant escales.

Entram al bosc que cobreix els costers de la Cuculla de Maçana. Deixam a la dreta un gran sestador i corral d'animals i alguns camins que no duen la direcció que volem prendre en aquests moments.

Ens crida l'atenció una rústica construcció feta amb grans pedres. L'únic us que li veim és el de ser un mollet pels carros, sense estar massa convençuts.

Resseguim el que pareix un camí, encara que, molt desdibuixat, que ben aviat l'abandonam.

Superam un desnivell amb grans pedres.

Veim el primer rotllo de sitja, inevitables pels boscos d'alzines.

Tiram cap a l'esquerra, adreçats al xaragall que dúiem més avall. Una paret seca delimita el torrentó i encaixona el camí.      

Entre la paret i el torrent discorre un camí, del qual veim el marge de sosteniment.

Camí i aigua comparteixen lloc de pas per un portell (WP-3) (153 m). Hem d'estar atents a les velles reixetes i fils de ferro abandonats que hi ha per tot a reu.

La vegetació ens fa deixar el traçat del camí.

Per un portell escalonat tornam entrar al bosc, tot cercant la cova de Maçana.

Des d'aquest camí copsam la contrada anomenada sa rota d'en Fuet. Per allà dalt també hi ha la Barrera de sa Porta.

Anam cap a la collada on s'obri el camp visual cap a la muntanya i al pla. A l'esquerra apareix la carena que fa partió amb el terme de sa Pobla i Campanet, formada pel puig de Son Corró (121 m), el puig Blanc (260 m) i el puig de s'Ullastrar o des Fangar (323 m). El solitari puig de Sant Miquel (191 m), on foren descobertes les coves de Campanet (1945).
     A la dreta destaquen els contraforts del massís del Tomir, formats pel puig des Castell (542 m), es Penyalassos (514 m), ses Quarterades (512 m), el puig de ses Mates Veres (373 m), el puig d'en Costurer (522 m), el puig de sa Font de sa Pega (509 m), el puig de na Pelada (608 m)...

Cercant la cova hem enrevoltat la seva situació i sortim a unes grans roques situades damunt una tenassa...

...travessam un entremat de branques...

Cova de Maçana

...i apareix la boca de la cova de Maçana. Són les 10:50 h (WP-4) (271 m). A primera vista, impressiona la forma de túnel perfecte que té la cavitat, i la claror que li dóna l'altra entrada.

La descripció que en fa Encinas de la cova de Maçana «Generada a lo largo de fisura N50E, es coalescente resultado alveolar de un conjunto de ovoides alimentados por afluentes hídricos del infralapiaz a través de abertura en el techo. La galería remanente, de 50 metros de longitud, 10 de anchura en el centro y seis desde el cenit al suelo —hasta el fondo de la parte excavada por prospectores clandestinos de antigüedades—, acabó decapitada por la confluencia entre la erosión cársica superficial de la ladera y la progresión del drenaje hacia el SW.
     Sillera plataforma circular de boliche carbonero caracterizó la sala grande, bajo el boquete del techo, y donde un lebrillo recogía agua potable de goteo estalactítico.
     Sirvió de crematorio de cadáveres, conforme pone de manifiesto el grueso estrato de huesos humanos, los calcinados desgajes cenitales, la violencia del fuego contra la cúpula, los objetos y la notable acumulación de cal removida por los merodeadores. Por el suelo se ven fragmentos cerámicos de distintas épocas, desde tipos arcaicos y prehistóricos hasta medievales y modernos. También escorias derivadas de función metalúrgica cuprifera y cuyos minerales pudieron obtenerse cerca, en los niveles del Keuper aflorantes en los prados de abajo, en el fondo de la cuenca.

     La sinuosa galería terminal, o extremidad oriental de la cueva, conserva restos de antiguas estructuras y casi contemporáneos ingenios dispuestos para capturar y criar palomas torcaces. Ahi estuvo cobijado, en los aciagos días subsiguientes al 18 de julio del año 1936, el líder revolucionario pollensín de sobrenombre Bonjesús, Martí Vicenç, segun el relato publicado por J. Muntaner (198.) y quien personalmente compartió la odisea. Capturado finalmente Bonjesús en alta mar, cuando en companñía de oficiales republicanos menorquines se disponía a llegar en barco al frente de batalla peninsular, un consejo de guerra franquista lo hizo fusilar en Palma.
     La Cuculla de Son Mascord, la Penya Mascorda y la Cuculla de Massana estan de alguna manera referenciando aquellos notables mazacotes, verdaderos hitos del paraje. Esquinzales dominados por enmarañado matorral hoy, en el pasado se entendieron aguzadas coronas, corotas, cucurotes y cuculles de los cordiles de pastoreo; en cuanto hitos indicativos del sitio por donde atacar las quebradas con los rebaños, para subir a las pasterizas de alzada vía las crestas de La Mola o contrariamente de vuelta enfilar los pastos de bajura, hacia el fondo del valle». (Corpus Cavernario Mayoricense, 2014).

Pel terra hi ha els estris que s'empraven per a la caça i la cria de coloms. A la Memòria Ordenances de Protecció figura com a jaciment arqueològic afectat per obres i resa: (plena de brutícia), això que està catalogada com a jaciment d'especial rellevància.

Els sediments del sòl estan molt remenats. Hi han fet clots de més d'un metres de fondària. El sostre de la zona de l'entrada presenta una taca molt grossa de fum, el qual devia ser estirat pel corrent que feia l'altra forat.  

Josep Muntaner Cerdà relata l'estada a la cova al seu llibre No eren blaves ni verdes les muntanyes, diu: «Horabaixa vérem arribar un jove que portava una cistella. Venia de Maçana i es donà la coincidència que els seus pares eren cunyats d'una germana meva que vivia a Sa Pobla. Dins el cistell ens duia una casserola d'arròs amb llebre i un pa gros. Ens contà que el municipal que havíem conegut a Fartàritx d'en Vila els havia duit la nova. Més endavant vaig assabentar-me que només arribar al seu poble, el sereno fou detingut i afusellat.
     Menjàrem amb una bona gana. Llavors aquell jove ens va dir que els seus pares li havien comanat que ens digués que havíem de partir amb ell cap a les cases, on estaríem ben amagats i atesos.
     Començàrem una llarga caminada muntanya avall per un tirany de cabres, i arribàrem quasi fosca negra a un pujolet [la cuculla de Maçana] tot reblit de pins amb branques d'alt a baix que s'estenia fins a darrera les cases. Allà ens deixà fins una horeta més tard, que tornà per acompanyar-nos davant els seus pares.
     Romanguérem com mai no ho havíem fet, dormírem al llit de la senyora que, dins una cambra aferrada a la casa, tenien reservat per quan ella anava a la finca.
     Devers les cinc del matí de dia 28 l'amo ens despertà per acompanyar-nos a una cova no molt enfora [cova de Maçana]. El motiu era que esperaven la probable visita de la propietària. La cova, d'uns dos-cents metres de grandària, estava tota negra. Per un fogó de pedres compostes que hi havia es comprenia que hi havia fet foc moltes vegades. A migdia ens dugueren una olla de fideus per dinar, i una truita amb patates. A més ens deixaren pa i sobrassada per sopar.
     Dins aquella cova hi passàrem el dia 29, just quan enfosquia, va venir el cabrer a recollir-nos perquè, segons noves que ell tenia, l'endemà al matí uns caçadors de Campanet havien de ser allà i els cans podien trobar el rastre. Passàrem per les cases, on vàrem sopar, i de seguida el cabrer ens acompanyà a una caseta de figueral d'una petita finca seva [...]».

«No eren blaves ni verdes les muntanyes,

ni blanca pols cobria els polseguins;

vermelles eren per la sang vessada

roges gotes regaren els camins».    

Dins el coval del fons hi ha un entramat de branques i estalons que aguantaven les gàbies on criaven els coloms.

En el fons de la cova veim nombrosos ossos d'animals que han anat a morir allà.

L'únic habitant que vérem fou aquesta solitària ratapinyada que no s'immutà al nostre pas. 

Topografia realitzada per J. A. Encinas i M. L. Redondo

Com es pot veure té grafits força interessants. 

Deixam enrere la cova i ens dirigim al cim de la Cuculla.

Cuculla de Maçana

Donam quatre passes més i ens plantam dalt de la cuculla de Maçana (WP-5) (331 m), on descobrim una antiga construcció, més ben dit, pedres compostes per replanar. Alguna plataforma per atalaiar, vaig pensar!

L'esponerosa vegetació no permet copsar tota la construcció completa.

Planimetria realitzada per Javier Aramburu-Zabala

Una vegada a casa, l'amic Joan Maiol m'informà que es un jaciment arqueològic. Es tracta d'una plataforma escalonada com moltes que hi ha pels caps cimals, i que servien per atalaiar l'horitzó, per si entrellucaven gent sospitosa.

Per a no baixar per allà mateix, ho feim pel vessant sud, girant al poc temps a l'est. Les primeres passes les donam per un terreny força abrupte i molt brut de vegetació.














Baixam i giram un poc cap a l'est i assolim un camí que comunicava una sèrie de rotllos de sitja (WP-6) (283 m). Seguim el camí i comptam fins a tres rotllos.

Vall de Maçana

Sense perdre altura seguim enrevoltant el puig per un terreny inculta, realment dolent, de roquissar crivellat, per on podem copsar la panoràmica de la vall de Maçana. En primer terme veim les teulades i els jardins de les cases de Massana Vell. A la dreta, la casa blanca, és Massana Nou. Destaca la serralada des Fangar i el puig de Sant Miquel. Segons Mascaró Pasarius, Massana ve del llatí mattiana, nom d'una varietat de poma. L'Arxiduc només diu: «Llavors ve Massana a la dreta, al vessant d'un turó, i poc després altra vegada a l'esquerra es Fangar, propietat de Ramírez [...]».

Possessió de Maçana, a una foto de la GEM

«Massana és una antiga possessió del terme de Campanet, que confrontava amb Míner Petit, la Mola, es Rafalet, Caselles, el camí vell de Pollença, Son Renego i Son Monjo. Feia part de l'alqueria islàmica Biniatró que, en el Repartiment, correspongué a Ramon Llull, de Barcelona. El 1359, segregada de Biniatró, passà dels Llulls a una de les branques de la família campanetera dels Bennàsser, d'aleshores ençà denominada Bennàsser de Massana, que en mantengué la titularitat els s XIV-XX. El s XIV, tenia cases, amb torre de defensa, i era dedicada a olivars, garroverars, vinya i conreu de cereals i lleguminoses. Tenia extensos alzinars. L'altiplà, confrontat amb la Mola, denominat el Pla de ses Murteres o la Plana des Caragol, fou desforestat pels roters al llarg dels s XIV-XV i era un important lloc de producció de murta, destinada a l'adobament dels cuiros. Devers 1580, Joan Bennàsser de Massana adquirí la possessió veïna de la Mola, en el terme de Pollença, i ambdues propietats articularen un conjunt que es mantengué els s XVI-XX. El 1578, Massana fou valorada en 3.500 lliures. El 1585, pertanyia a Joan Bennàsser i confrontava amb el camí reial de Pollença a Palma, Biniatró, Míner, la Mola de Fartàritx, el Rafal d'en Sion i Caselles. Tenia cases, amb celler, tafona i molí de sang. Hi viven, en règim de semiesclavatge, sis bords. Hi havia guardes de 220 ovelles, 85 cabres, setze bous, onze porcs i quatre someres. El bestiar de feina eren tres cavalls i quatre muls. El 1605, n'era propietari Joanot Bennàsser i es feien obres d'ampliació de les cases. S'hi havia incrementat la ramaderia, amb guardes de 400 ovelles i 120 cabres. Hi havia un gran apiari, de la ubicació del qual deriva el nom del puig de ses Abelles. El 1644, feia una renda anual de 200 lliures.
El 1666, fou renovada la tafona. S'hi plantaven nous figuerals, destinats a la ramaderia porquina. Vora les cases hi havia un sistema de reguiu, d'origen islàmic, que mantenia tarongerars, hortalissa, cànem i lli. El 1910, amb la mort de Mateu Bennàsser Bisquerra, s'extingí agnatíciament la branca dels Bennàsser de Massana. La possessió passà a la família inquera dels Gelabert de Can Vic i després a la dels Calvo, que la vengueren (1967) als Feliu. El 1978, fou novament venuda i, a més, dividida. De la divisió deriva (1993) la possessió de Massana Vell, confrontada amb es Rafalet, Caselles, el camí vell de Pollença, Massana Nou i la Mola. Té 200 quarterades. S'hi han restaurat (1978-88) les cases antigues. S'hi troba la cova de Massana, hipogeu del pre-talaiòtic segon. La casa pairal dels Bennàsser de Massana és a la plaça Major de Campanet, a l'inici de l'antic carrer de Sant Miquel. Apareix documentada el s XVI com a posada de Massana i s'hi conserva l'arxiu familiar dels Bennàsser de Massana». (GEM/DF).

     Es veu que els senyors de Maçana era gent rellevant, puix Geroni de Berard a la seva obra Viaje a las Villas de Mallorca de 1789, diu quan fa referència a l'oratori de Sant Miquel: «Fuera, hay un pequeño pórtico de tejado, con sepulcro del honor Juan Bennacer, Mayor de Mesana y los suyos, que murió a 5 octubre de 1731 y al banco del lado una lapide, relevada la luna media y dos cruces de San Antonio Abad».  

Passat el mal camí, tornen aparèixer rotllos de sitges. La lluita és ara amb el batibull de branques de tota casta d'arbres i matolls: pins, alzines, ullastres, arboceres, mates, murta, bruc, aladern, etc., inclús algun garrover.

Assolim la zona més productiva d'aquesta muntanya, al manco en altre temps. Olles de forns de calç, ranxos de carboners, barraques... i un bon camí que les recorria (WP-7) (248 m).

Resseguim el típic camí de muntanya que baixa ben rost fent llargues llaçades i connectant amb altres forns i ranxos (WP-8) i (WP-9).

...i ens mena al pla on es troba l'aixoplug pels animals que hem vist el dematí, situat al llindar entre el bosc i els sementers.

Una sèrie de tanques, que les trobam totes obertes, servien o serveixen per a distribuir els animals.

A través del corral dels animals retornam al Mal torrent de Maçana, el creuam i sortim per l'altra part, per un portell que du a unes marjades...

...i d'elles a la presa gran del torrent (WP-10) (111 m). Barranc amunt hi ha la zona esportiva del torrent on els aficionats practiquen el barranquisme.

Un curiós empedrat protegeix el formigó dels cops de l'aigua quan ve amb força.

Després de dinar reprenem la ruta. Ara només caldrà seguir les nostres passes que hem donat el dematí per arribar al cotxe i donar per acabada aquesta excursió. Finalitzam a les 14:36 h (WP-11).         

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

⇨És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA

Distància aproximada: 6,10 km
Pujada acumulada: 282 m
Alçada màxima-mínima: 91-332 m

Campanet

Temps aproximat sense aturades: 2:22 h
Temps total: 5:03:16 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: A pesar d'haver-hi trams de camí, també n'hi d'altres de molt mala petja, per un bosc brut
Integrants: Biel, Paco i Joan
 

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS damunt el mapa Alpina, amb els punts principals

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 13-1-2017

HEM CONSULTAT  

• Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre i Arrom. 

• Modificació de les NS de Planejament i Adaptació al Pla Territorial de Mallorca. Ajuntament de Campanet. 2008

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

• No eren blaves ni verdes les muntanyes. 2006 Josep Muntaner Cerdà.

• Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Jeroni de Berard.

• Construccions de pedra en sec i camins a Mallorca: de la catalogació a la gestió. 2004 Dins Estudis d'Història Agrària, 17 Pere J. Brunet.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Corpus Cavernario Mayoricense. 2014 José Antonio Encinas.