157 - Torrent de les Rotes Velles, cova de les Rodes 20-9-2016

La ruta discorre per la serra de Sant Vicenç (Pollença). Remunta el torrent de les Rotes Velles fins al pla de les Mates, recorre la serralada cap els penyals de ses Fontanelles, a la punta de Coves Blanques, on tornarem agafar el camí dels Presos. Una vegada a baix, quasi al final del recorregut, guaitam a la cova de les Rodes. 

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un.

El punt de partida és a l'Avinguda Cavall Bernat, de Cala Sant Vicenç, on agafam el carrer de la Font de l'Astor (►WP-0) (44 m), just a l'endret de l'Hotel la Moraleja. Més que un carrer, de moment és un camí que s'endinsa per un magnífic bosc de pins, alguns d'ells, rojals, al final del qual trobarem la cova de les Rodes.

Començam a caminar a les 8:42 h per aquest camí planer, adreçat a la serra de Sant Vicenç (Nord). Deixam a la dreta un altre camí.

Giram a la dreta pel carrer Ruiz de Alda, el qual acaba a la barrera del camí militar (WP-1) (46 m), on l'abril de 2005, l'Ajuntament de Pollença aixecà aquest monument en record dels presoners del camp de concentració. La placa resa: «A la memòria dels presos republicans que, per mantenir-se fidels a la democràcia i a la llibertat, foren obligats —entre 1937 i 1940— a obrir camins com aquest». Altres fonts parlen de 1940-42. En aquest camp de concentració hi arribaren a treballar fins a 170 persones.

El camí de coves Blanques, tan ben construït, el bastiren presoners republicans. La seva finalitat era arribar al lloc de Roques Blanques per tal d'instal·lar una bateria de costa. Mai es va emplaçar cap peça d'artilleria i l'esforç d'aquells homes va resultar inútil.
     A les primeres passes ja fa acte de presència la inconfusible serra del Cavall Bernat i la Talaia Vella.

El camí, bastant planer, volta i s'orienta cap a la serralada de Sant Vicenç, on, entre la cota 313 m (esquerra) i el penyal Roig (341 m), hi ha un tirany que permet accedir-hi. A la dreta s'alça el puig de l'Àguila (214 m).

Torrent de les Rotes Velles

A un d'aquests revolts el camí creua el torrent de les Rotes o de les Rotes Velles; precisament per aquest torrent puja la ruta que avui descrivim. La torrentera continua comellar avall fins a cala Barques, una de les quatre cales que conformen la cala de Sant Vicenç. Al fons, s'alça el puig de la Mola (474 m), el punt més alt d'aquesta serra.
     En el pont que veim a la imatge deixam el camí dels Presos (WP-2) (66 m), i iniciam el seu recorregut. 

La primera grimpada la feim vora un bon exemplar de garballó, molt típic d'aquesta zona de l'illa. Ens trobam dins l'Àrea Natural d'Especial Protecció de la Serra de Tramuntana i a la zona ZEPA de la costa Nord. Zona litoral protegida compresa entre sa Calobra fins a Formentor. 

Alguns gorgs duen un culet d'aigua de les minses plogudes dels dies passats. Per aquests gorgs s'hi pot veure alguna granota i serps d'aigua.

Avançam pel llit del torrent fins que, momentàniament, hem de sortir uns metres per evitar una clapa de mates molt espeses. Hem perdut de vista el camí dels Presos, no així la serralada del Cavall Bernat.

El barranc descriu un revolt precisament on se situaven les rotes que donen nom al torrent. A l'altra part del barranc, al pla del Colomer, creiem veure restes de marges o camí...

...i a la part que estam ara, clarament es veuen parets seques que devien delimitar aquelles pobres rotes, denominades Velles, possiblement per contraposició a les rotes Noves situades més amunt, a la serra de Cornavaques, però dins Ternelles.

Quan hom observa el terreny pedregós que ocupaven aquestes rotes es demana, que diantres podrien treure de profit d'aquí?  

Ceba marina Urginea maritima

La ceba marina, d'ase, porrera, o ceba roja, d'ús medicinal i de propietat tòxica, floreix a l'estiu o tardor; habita per llocs rocosos. Al fons veim l'indret dit els Boixos. Més enllà, se situen les testes dels Jueus.

La torrentera s'engorja quan s'aproximen els estreps de la Mola i el puig Roig. Vista retrospectiva.

Precisament en aquest estret, als penyals de la dreta (pujant), podrem veure una creu de pedra (WP-3) (205 m), la qual situa el lloc on ocorregué un fatal accident. Efectivament, en Joan Campomar en tragué el gat del sac: «La creu és en memòria de l'amo de Sant Vicenç i la hi va posar n'Andreu March, el seu fill. Part damunt aquest indret hi ha el Pla de la Mata, una explanada on hi pasturaven els porcs de Sant Vicenç. Un dia que l'Amo venia de veure la guarda de porcs, baixava confiat per la torrentera amb tanta mala sort que va caure de mala manera, morint a l'acte. La informació és de Pere Serra, qui va està molts d'anys a Can Martorellet. Una finca que fa partió amb Sant Vicenç».

Possessió de Sant Vicenç (Die Balearen, 1884)

     La contrada per on caminam pertanyia a Sant Vicenç, desconec si ara encara hi pertany. A la GEM trobam que era una «Antiga alqueria del terme de Pollença. És un topònim mossàrab. Era situada a la vall de Sant Vicenç. El 1232, era una de les alqueries més grans de Pollença. Al Llibre del Repartiment de Mallorca (1232) consta que va correspondre a l'orde del Temple i als hereus de Ramon de Montcada. Guillem de Montcada l'establí a favor de Pere Bar. Posteriorment, va passar a B. Arsat i després a Tomàs Arsat. El 1298, Tomàs Arsat va vendre la meitat de l'alqueria a Guillem Cabanelles. El 1302, era propietat dels hereus de G. Cabanelles i Ferran Marc. Aleshores s'hi bastiren dos molins. El s XIV, la possessió es va dividir entre els hereus de la família Cabanelles. El 1515, Francesc Cabanelles era el titular de l'alqueria. El 1568, passà a Martí Martorell, en casar-se amb la filla de Francesc Cabanelles, i posteriorment a la família Eloi. Entre el s XV i el s XVI, la contrada patí els atacs dels corsaris turcs i berbers. Tenia cases i tres molins d'aigua, fariners. Un d'aquests amb casa i hort. Els altres dos estaven en ruïnes. Era dedicada a olivars, vinya i conreu de cereals. L'hort produïa lleguminoses, hortalisses, cànem i lli. A les zones de muntanya, tenia extensos pinars i garrigues. Vora les cases hi havia un apiari amb catorze caseres d'abelles. El bestiar de feina eren un cavall, dos muls i set bous. Hi havia guardes de 60 ovelles, 30 cabres i catorze porcs. Era un lloc popular de caça de coloms amb filats. Els Cabanelles —de Sant Vicenç— tenien casa pairal al carrer de Llorenç Amer, a la vila de Pollença. Dins la possessió hi havia la torre de Sant Vicenç. 

La torre de Sant Vicenç (Islas Baleares, 1888)

El 1570, els pagesos de la vall de Sant Vicenç sol·licitaren al Consell Municipal la construcció d'una torre de defensa a la punta dels Ferrers. Inicialment, el Consell Municipal no acceptà la petició i decidí que 30 homes vigilassin la costa. Els veïns davant la negativa dels jurats acudiren al virrei, que accedí a la demanda. El 1571, el Consell Municipal aprovà d'executar l'obra. La construcció presentava defectes significatius i hagué d'esser construïda de bell nou. El 1645, n'era torrer Joan Genestar —Escolà—. La torre disposava d'un canó de bronze amb boca de ferro, dos mosquets de murada, set bales de ferro grosses i quatre de petites. El 1811, la torre fou enderrocada. A mitjan s XVII, l'antiga alqueria o possessió de Sant Vicenç ja era dividida. El 1645, la possessió principal, que tenia les cases primitives, era Sant Vicenç, propietat de Jaume Cabanelles. Tenia cases i torre. El bestiar de feina eren un cavall, una mula i quatre bous. Hi havia guardes de 140 ovelles, vint cabres i deu porcs.  [...] L'altra possessió, dita igualment Sant Vicenç, era de l'honor Francesc Cabanelles. Confrontava amb el camí reial de la Torre de Sant Vicenç, la mar, Sant Vicenç de Jaume Cabanelles, Síller i Gotmar. S'hi havien edificat cases noves, amb celler. Era dedicada a garroverars, vinya i a conreu de cereals, lleguminoses i cànem. Hi havia morers de fulla per alimentar els cucs de seda, que eren criats a les cases. El bestiar de feina eren una egua, quatre mules, dues vaques i un ase. Hi havia guardes de 60 ovelles, 54 cabres i nou porcs. Aquesta família, dita igualment Cabanelles —de Sant Vicenç— havia heretat la casa pairal del carrer de Llorenç Amer, de Pollença. Al llarg del s XVII, la segregació de terres de l'antiga alqueria o possessió de Sant Vicenç fou constant. Algunes mantengueren la denominació primitiva i eren designades Sant Vicenç, sense determinatius. Una d'aquestes era Sant Vicenç de l'honor Bartomeu Martorell, documentada el 1683. Confrontava amb un camí que anava a la mar i Sant Vicenç dels Cabanelles. Tenia cases i era dedicada al conreu de cereals i lleguminoses. El 1863, la possessió principal, dita Sant Vicenç, era de Pere Eloi i tenia 396 quarterades. La vall de Sant Vicenç era un dels districtes en què fou dividit el terme de Pollença. El 1898, tenia 1.428 quarterades i era dividida en 58 propietats. El 1996, derivaven de l'antiga possessió les propietats denominades Sant Vicenç, l'hort de Sant Vicenç i la resta de les situades a la vall de Sant Vicenç». (GEM/DF).

En un intent de copsar l'epígraf que hi ha a la peanya, ens hi encimbellàrem sense èxit, puix l'escriptura està molt gastada per les inclemències meteorològiques. No cal dir que hem de ser respectuosos amb aquests elements.

Des d'aquesta posició resulta molt més fàcil veure la creu, ja que destaca sobre el cel.

Després de recuperar forces, reprenem la marxa. Ara ve la part més dificultosa del barranc, sense tenir passos complicats.
    

Amb una petita grimpada assolim el darrer punt on cal anar alerta. Després és anar fent.

A la fotografia d'en Biel s'aprecia la passa que hem de donar.

Després de l'estret, la barranquera es torna a obrir. Des del camí hem pujat 228 m.

Pla de la Mata

Assolim el pla de la Mata a les 10:58 h. tot i que el xaragall continua un centenar de metres cap a ponent. Més enllà del puig cònic del penyal Roig (342 m) hi ha una baixada que adreça bastant. Per la contrada, les carritxeres s’alternen amb les mates, l’aladern, el romaní i els coixinets de monja. En el centre d'aquest pla sol haver-hi una bassa, si no és en temporada de sequera extrema, com és ara (WP-4) (294 m). 

A la panoràmica apareix en primer terme el puig Roig, el pla de la Mata i la Mola i els Boixos. Més enllà, s'entreveu la serra de la Punta i el coll de Síller. A l'horitzó, despunta l'Avançada; la serralada de la Victòria separa les dues badies.  

Assolim el tirany fitat que recorre la carena i puja al cim de Cornavaques (WP-5) (317 m). Ja que estàvem a prop del pas dels Pescadors anàrem a guaitar al tallat, després de creuar el Passadís, una sèrie d'escletxes i avencs.

Pas dels Pescadors

Des de l'inici del pas dels Pescadors (WP-6) (304 m) copsam part de la serra de Cornavaques, les cingleres dels Jueus (459 m); la penya on s'aixeca el singular castell del Rei; el comellar que s'estén cap a la cala Castell i el camí que hi mena.

El rellar de cala Castell i la cala homònima, protegida per la punta Topina i la Galera. Pel penya-segat que mira a la mar, del rellar, hi ha l'indret anomenat can ►Canten i Dormen. Un topònim de llegenda, una llegenda relativa al món sobrenatural, sobre ànimes en pena, amb elements històrics —els musulmans fugitius de la Conquesta de Mallorca— i topogràfics, ja que s'explica el suposat origen d'un topònim. (Pons & Ripoll, 2007).    
     L'Arxiduc anota: «A la riba de la cala hi ha una barraca petita i dos llocs per hissar-hi barques [...]».

Transcrivim les dues darreres estrofes del poema de mossèn Costa i Llobera, publicat a Líriques (1923).

   

La Ribera de «Canten-i-Dormen»

Ara al sentir bramular

la Vaca de Cosconar

dins la tormenta que passa,

mentre el gegant Cornador

com un antic caçador

par que soni el corn de caça;

sobre la mar qui retruny,

sembla a voltes que de lluny

cançons arriben incertes;

i gent de mar que aquí viu

Canten-i-Dormen ne diu

d'unes grans roques desertes...

Jeroni de Berard fa referència a aquesta costa, diu: «Y cerca de dos millas del pas d'en Piñol, al mismo rumbo, se halla el ya referido Castillo de Pollensa. Cerca, el cabo la Tobina y la cala Castell, con otra torre. El cabo la Galera cierra dicha cala, cala Extremera, punta del Aguila, Covas Blancas y torre y cala San Vicente, con manantial del agua de la fuente que procede de Cuxach». (Viaje a las Villas de Mallorca 1789, 1983).

         

Iniciam la baixada per la carena. Les serres de Sant Vicenç i de Cornavaques estan situades al terme de Pollença, entre la vall de Ternelles i les valls de Cuixac i de Sant Vicenç. A ambdues serres destaquen les restes arqueològiques del pretalaiòtic (2000-1500 a.C.); construccions de naviformes. També són molt importants els enterraments funeraris a l’Alzinar de Sant Vicenç, ressaltant en aquest aspecte el conjunt de 12 coves artificials, datades entre el 1600 i el 1300 a. C.

Així com anam avançant, el panorama s'obri damunt la costa. A l'esquerra tenim els estimballs trencats d'uns 250 metres sobre la cala Estremer. És una maca raconada on val la pena guaitar-hi. Al fons, destaca la serra del Cavall Bernat i els penya-segats marins de la península de Formentor.    

La Galera

Els germans Sastre, inspirats per una imatge similar a aquesta, anoten: «La punta de la Galera, erma, excèntrica, gràcil i atupada alhora, sembla tenir forma i vocació de dic portuari. S’hi observa clarament l’esbucament anomenat el Barrobí. Cala Estremer mostra tota la seva celada bellesa». 
     L'indret anomenat el Càrritx, Miquel Àngel March assenyala que es troba a la Galera. Es tracta del lloc, a mitjan Galera, on acaben les penyes i comença el terrer. (Juan M. Torres).
     «A l'altra banda, tanca la vall l'allargada punta de la Galera, amb estimballs rocosos baixos cap a davant i roques esllavissades com per voladura, per dir-ho així, a causa de l'erosió dels estrats inferiors». (Les Balears, 2002). 

Així com anam perdent alçada, els costers es suavitzen. El viarany passa per l'esquerra del puig de l'Àguila (214 m), per on es veu en Toni, el qual ens ha avançat.

La profusió de monjoies que trobarem poden arribar a embullar. Aquesta és una ruta molt concorreguda per grups d'estrangers. 

Assolim el lloc on es preparava per emplaçar una bateria de costa, fins allà arriba el camí dels Presos (WP-7) (132 m). L'indret és la punta de Coves Blanques. Allà decidim posar taula, a més de bona vista, tenim els túnels militars on aixoplugar-nos en el cas que la pluja que veim caure pel sud arribi aquí. 

Plànol del projecte de la bateria de quatre canons de la punta de Coves Blanques (1943). (Deferència de Pep Pons).  

Hem duit sort, l'ennigulada a voltat cap a l'est i ens ha deixat dinar tranquils. Reprenem la ruta, passam per la corba on el dematí hem iniciat l'ascens pel torrent de les Rotes Velles i així tancam el cercle. 
     Aquest camí és gràcies a l'esforç dels presoners de la Guerra Civil (Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores), els qual deixaren de treballar-hi a finals de 1942.

Copsam la darrera panoràmica des del pla de Coves Blanques, revestit de càrritx. Destaca el puig de la Talaia Vella, el coll de Síller i la serra de la Punta.    

Tornam passar la barrera del camí dels Presos i agafam per la dreta el carrer Ruiz de Alda, on veurem alguns pins descomunals, afectats pel temporal de l'any 2001.

Quan s'acaba el carrer giram a la dreta, passam un portell i just al costat d'una petita edificació i un safareig trobarem una escala de marès que baixa a l'entrada de la cova de les Rodes (WP-8) (41 m).

Cova de les Rodes o de la Palla

Segons la GEM, «També és coneguda popularment com a cova de Cala Sant Vicenç o de la Palla. Presenta un desenvolupament horitzontal que supera els 1.100 m de galeries, de gran interès geomorfològic, interrompudes per reduïts pous verticals. Pel seu interior discorre un feble corrent hídric perenne, que origina diversos llacs i zones anegades de petites dimensions. Alberga una interessant fauna subterrània, de la qual destaquen els crustacis aquàtics. És la localitat tipus de l'isòpode cavernícola endèmic de Mallorca Balearonethes sesrodesanus».  

Una de les característiques d'aquesta cavitat és que presenta, segons l'època de l'any, alts nivells de CO², per aquest motiu s'hi ha d'estar alerta. Val més no endinsar-s'hi si no es va acompanyat de gent preparada. 

Topografia realitzada per J.A Encinas i J.J. Encinas (12-11-1970)

L'any 1971, quan treballaven en la planimetria de la zona de l'entrada trobaren una inhumació datada del Bronze ple «acondicionado en pequeño elipsoide natural y al que inopinadamente accedimos trepando por la chimenea del conducto situado unos metros debajo, entrando en la tumba por el suelo de ésta, tras asomar por el angosto agujero y ver los huesos y las dos vasijas depositadas en el extremo absidal [...]». (Corpus Cavernario Mayoricense, 2014).
  

Desfem el camí, i pel carrer de la Font de l'Astor arribam al punt d'inici, on acabam la ruta d'avui (WP-9). Ho feim a les 14:07 h. El dia ha estat ben profitós, no tots els components del grup coneixien el torrent, i en Biel i jo no ens coneixíem personalment.   
 
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

►Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques.

FITXA TÈCNICA

Distància aproximada: 8,07 km

Pollença

Pujada acumulada: 320 m 
Alçada màxima-mínima: 319-36 m
Temps aproximat sense aturades: 3:04 h
Temps total: 5:24:45 h
Ruta circular:Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites grimpades. La cova de les Rodes és perillosa per la concentració de CO²
Integrants: Rafi, Biel, Toni i Joan 

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Caps del Nord E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 22-9-2016

HEM CONSULTAT

• Mallorca vora mar. 2003 Joan Sastre i Vicenç Sastre.

• Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

• Punt Informatiu. Periòdic Informatiu d'Informació Local. Pollença.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. DD.AA.

• Mapa Tramuntana Nord. Edit. Alpina.

• Mapa General de Mallorca. 1986 Josep Mascaró Pasarius.

• Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera i els llenguatges estètics del seu temps. 2007 Margalida Pons i Maria Isabel Ripoll.