7 de juny 2016

152 - Es Castellot i la Talaia de cals Reis (Orient) 5-6-2016

Aquestes petites muntanyes que volem pujar avui, es Castellot i la Talaia de cals Reis, que no arriben als 800 metres d'altitud, són poc visitades ja que normalment queden eclipsades per la propera serra d'Alfàbia i pel puig d'Alaró amb el castell homònim. Ara que fa calor per enfilar-se molt amunt, hem pensat que és una bona ocasió per guaitar als jaciments que s'aixequen als seus cims, i des d'ells, al pintoresc llogaret d'Orient. 
     Per a la primera part de la ruta, fins a es Castellot, seguim les passes de l'amic Joan Carles Palos (Fita a Fita), tot i que ell inicia la ruta des del Freu.

Per fer aquesta ruta s'ha de demanar permís a l'Hotel Son Palou, d'Orient, ja que la primera part discorre per aquesta finca privada.

La mola de Lluc (628 m), es Castellot (639 m), la Talaia de cals Reis (769 m), el puig de can Llenderina (777 m), el puig del Castell d'Alaró (825 m) i el puig des Corbs (663 m), formen la cadena muntanyosa que tanca la vall d'Orient cap al sud-est.

►Veure el reportatge fotogràfic d'en Quaquín

Arribam al punt d'inici de la ruta per la carretera Ma-2100 Alaró-Orient. Creuam el llogaret d'Orient i als pocs metres, deixam els cotxes a la dreta de la carretera, vora el torrent d'Orient, el qual més avall pren el nom de torrent de Coanegra, també anomenat des Freu o de ses Mates (WP-0) (448 m).

Començam a caminar a les 9:24 h pel vial asfaltat que du a l'Hotel Rural Son Palou (sortida d'Orient cap a Bunyola). La barrera estava oberta, però la podríem trobar tancada i ja tendríem problemes per passar. Seria convenient i aconsellable demanar permís a l'hotel que té l'entrada a la plaça del llogaret.
     Podem visitar el nucli de cases abans d'iniciar l'excursió o deixar-la per al final ja que haurem de creuar-lo per tornar als cotxes. 

A l'esquerra de l'entrada, a pocs metres de la barrera, hi ha l'edifici mig enrunes amb les restes del molí hidràulic de farina de Son Palou. 

Per conduir l'aigua fins al molí s'havia de construir una síquia o canal, la qual poguérem veure defora de l'edifici, paral·lela al camí. L’aigua, després d’haver impulsat el rodet, s’escorria pel carcabà (recinte subterrani) i retornava al torrent. Les moles eren dues: la superior (mola volandera, corredora o sobirana), que girava juntament amb el rodet i l'arbre, i la inferior (mola sotana o jussana), que era fixa. Entre les dues moles s'introduïa el blat per convertir-ho en farina.

Al primer revolt deixam l'asfalt i continuam recte pel camí que es dirigeix al Castellot i al Freu (WP-2). Travessam els camps de cultiu de la part sud de la vall i ens atracam a l'Obaga de Son Palou. (Vista retrospectiva).

Passam un portell amb barrera que tanca la pastura de les ovelles, per aquest motiu sempre hem de respectar la seva posició.

Es Castellot
Els penyals pelats des Castellot, els quals semblen una muralla defensiva, inexpugnable, despunten part damunt l'esplèndid alzinar de l'Obaga de Son Palou.
     A Mallorca és molt corrent aquest topònim, Mascaró al seu CTM en relaciona vint-i-un.   

Enrere deixam l'imponent serra d'Alfàbia (1069 m), el penyal de s'Anyell o puig d'en Palou (1049 m) i puig des Coll des Jou (1051 m). Pels costers se situa el bosc de Son Palou i més avall, ses Quarterades i es camp d'en Llinàs.

Per un camí planer arribam al llindar del bosc on hi ha dos camins i els seus indicadors. Llàstima que no diguin on van. Suposam que són rutes marcades per els clients de l'hotel. Cap a la dreta arribaríem al Freu. Nosaltres prenem cap al bosc, seguint el camí marcat al mapa Alpina del GPS. (WP-3) (485 m).

El camí de carro arranca cap a l'oest i va pujant suau per l'àmbit de l'ombrívol alzinar, cosa que agraïm, després gira cap a l'est per tornar dirigir-se a l'oest.

Curiós forn de coure pa arredossat a un gran còdol. Nombrosos elements etnològics típics dels nostres boscos, resten com a testimoni d'aquella activitat, ara abocats a l'oblit i en perill a desaparèixer. Agafam un tiranyet que més amunt ens abocarà novament al camí (WP-4).     
  
El camí acaba a un aljub que presideix una gran explanada (es Planiol?) on hi ha alguns ranxos de carboners (WP-5) (566 m).

Per anar a cercar el cim seguim en direcció nord-est, superam una paret baixa, segurament és la separació de finques, i seguim pujant amb la mateixa direcció.

De cada vegada el terreny és més rocós i ens dificulta més la passa. Algunes alzines han aconseguit arrelar dins aquest caos de roques.

Giram a l'est per passar vora un coval, balma o clotada.

En el fons de la qual se situa la boca del que pareix un petit avenc (WP-6) (597 m).

(Foto Joaquín). ►
A uns metres de la depressió hi ha un avenc més fondo, el nom del qual desconeixem. Després sabrem que l'altra és bastant més gran.

Després de l'excursió informàrem a l'expert en coves i avencs José Antonio Encinas, el qual ha hagut de menester poc temps per explorar aquest avenc, fins ara inèdit, juntament amb la seva dona Maria Lourdes. Encinas és l'autor del Corpus Cavernario Mayoricense (2014), on cataloga unes 4.500 coves i avencs de l'illa.
     Ens avança les primeres impressions, cosa que agraïm: «Passa de banda a banda de la penya i és d'uns 100 metres de recorregut, amb 20 de fondària i 10 d'amplada màxima.
Dedins varem trobar part de dues rodomes (botelleta per l'oli de les làmpades) musulmana, una d'època califal i l'altra tardana, del temps dels almohades, penso».

Topografia de l'avenc des Castellot, realitzada per Encinas i Redondo

Seguim pujant un poc més i just abans d'arribar als peus dels penyals del cim des Castellot trobam dues parets seques. A l'esquerra, a l'altra part de la paret ja hi ha la cinglera que cau en picat cap a la vall, a la dreta, el coster ben rost baixa cap a la zona des Freu.

Intentam per un parell de llocs superar les verticals parets des Castellot, sense èxit (WP-7).

Berenam i després reprenem la cabòria de trobar per on pujar (WP-8). Recorrem la base dels penyals cap al sud fins que veim una escletxa escalonada, que recorre diagonalment la paret, per on resulta factible accedir al cim.

Les roques cantelludes i crivellades faciliten molt la grimpada.

Giram a l'esquerra, feim una altra grimpada i ja som a dalt del puig. (Foto Joaquín).

Recorrem uns centenars de metres i ens topam amb el jaciment que esperàvem trobar.

L'arqueòleg J.A. Aramburu-Zabala no s'atreveix a datar aquest interessant jaciment, segurament per falta de restes de ceràmica.

Planimetria del jaciment del Castellot (J.A. Aramburu-Zabala)
Jaciment situat dalt del puig i, pel que veim a la planimetria, també s'estén pel coster sud-oest des Castellot (Deferència de l'amic Joan Maiol). 

Es Castellot
A les 11:13 h assolim la fita que assenyala el capcurucull des Castellot (WP-9) (639 m).

Al tall del penya-segat podrem gaudir d'una remarcable vista de la vall i de bona part de la serra de Tramuntana, sobretot si topam un dia clar com aquest. Fent un exercici d'imaginació, esborram les cases del poblet i de les possessions, i col·locam algunes cabanes amb sostre de càrritx; d'aquesta manera ens podem fer una idea de com era la vall en temps dels que aixecaren l'edificació d'aquí dalt. Crec que tampoc ha canviat tant. 
(Prem damunt la foto per veure-la més gran).

L'Arxiduc, pujant des de Bunyola descriu la vall d'Orient, quan ha superat el coll d'Honor i «de sobte es desplega davant nosaltres. Des del turó, el camí, en molts de revolts que encara són nous i ben transitables, davalla pel pujol boscós cobert d'alzines, alguns nesprers aïllats i frondoses frauleres fins al fons del gran comellar d'Orient. Aquest està envoltat d'altres muntanyes, que tenen el cim sovint pelat, però els seus pendissos estan coberts amb frondoses alzines i tan sols a la part més baixa estan dividits en terrasses i conreats amb oliveres. El camí puja a un petit alturó on hi ha un parell de cases. S'han col·locat pedres damunt les taulades per protegir les teules del vent tan fort que bufa allí [...].
...A mà dreta s'albira en canvi el poblet d'Orient, situat damunt un petit turó que s'avança una mica [...] hom travessa el rierol per un costerut pont empedrat d'un sol arc i un camí puja en revolts a dalt del pujol de l'església, cobert per nombrosos noguers, pomeres i alzines velles. El camí, en part costerut i empedrat, transcorre entre cases, algunes de les quals tenen petites volades davant el portal; finalment el carrer desemboca a una placeta ombrejada per dos lledoners, a la qual afronten un parell de cases i el temple de pedra gris sense adorns». (Les Balears, 2002).
La fotografia antiga és de Baltasar Samper, titulada: "Algunes cases en un carrer d'Orient" (ca. 1926) (AFCEC).

La baixada, com és habitual, és més complicada, però anant alerta es va fent. A pesar del fort rost no es té la sensació de perill. (Foto Joaquín).

Després de baixar els penyals del cim, anam perdent bastant alçada per evitar l'excessiu pendent del coster, a mitja muntanya, i l'enrevoltam cap a l'est, per un pedregar, a cercar el pas de l'Estaló.  

Assolim el camí que puja des Freu i de Santa Maria (WP-10) (533 m), el qual passa pel popular l'avenc de Son Pou.

Deixam a l'esquerra un porxo esbucat, situat ben a prop dels penyals des Castellot, i seguim cap al pas de s'Estaló, que aviat esdevé visible.

Pas de s'Estaló
Arribam al pas de s'Estaló (WP-11), situat a 570 m d'altitud, el qual ens regala una esplèndida vista.

La imatge hivernal presa dia 24 de febrer de 2013, contrasta amb la que presenta avui la vall. A les afores d'Orient i a la dreta del nucli sobresurten les cases de Son Terrassa. Aquesta possessió, el 1612, era de Bernadí Palou i confrontava en Solleric, Son Montserrat, Son Vidal i Son Cabot. Entre sa mola de Son Montserrat i es Putxet de Son Vidal s'ubiquen les possessions de Comasema i Son Montserrat, al costat s'aixequen muntanyes, a dalt generosament rocoses, a baix revestides d'alzines.

A la roca de la dreta s'entreveu la data gravada de 1905 i a l'esquerra, trobarem un pedrís per seure i gaudir de la vista de la vall d'Orient. Aquesta data segurament és de quan es va obrir amb barrobins el camí carreter.

Retrocedim uns metres i continuam pel camí que puja adreçat a sud. Es tracta del camí des Rafal i que acaba a Alaró. A la dreta se situa la mola de Lluc (628 m) i el comellar de sa Comuneta.

Per un esbaldreg travessam una paret seca, la qual separa els termes de Bunyola i Alaró. (WP-12).

Apareixen les primeres construccions agrícoles de la possessió des Rafal, les creuam i avançam uns metres més.

Deixam el camí des Rafal un poc abans d'arribar a les cases i giram per una pista que puja per l'esquerra (WP-13). No és el sender que figura al mapa que duim però creim que ens hi acostarà.

Caminam per una zona netejada i connectam amb el camí que en principi volíem agafar. Passam vora una gran olla de forn de calç molt ben construïda i ben conservada (WP-14) (639 m).

Hem de prendre un senderó que es dirigeix a la Talaia de cals Reis. Dubtam al principi, no trobam l'arrancada d'aquest tirany i envestim per amunt fins que el trobam.

Així com anam avançant, el viarany és més bo de seguir, és més evident i trepitjat. Passa per una zona de penyes on la vista s'obri cap a la serra d'Alfàbia.  

És grandia i el sol escalfa de valent, tot i caminar per l'alzinar, sempre verd com deia l'Arxiduc; sort que queda poc per arribar al cim.

Botam la paret de terme i ja som altra vegada al municipi de Bunyola. Albiram ja l'imponent jaciment que aixecaren uns 2800 anys enrere al cim de la Talaia de cals Reis.


Planimetria del jaciment de la Talaia de cals Reis (J.A. Aramburu-Zabala)
Plataforma escalonada al cim de la Talaia de cals Reis (Deferència de l'amic Joan Maiol).

Talaia de cals Reis
Superam un gran marge de la plataforma escalonada o turó fortificat i assolim el cim del puig (WP-15) (769 m)

Dibuix esquemàtic (J.A. Aramburu-Zabala)
Planimetria apareguda a Mallorca Arqueológica. Inventario de yacimientos. Anexo 2.

Després de dinar arrecerats a l'ombra fresquívola de les alzines del cim de sa Talaia de cals Reis, reprenem la ruta. Baixam un nivell des d'on obtenim una nova panoràmica de la vall d'Orient.
► Ja que a la imatge de dalt figura el pas de na Maria, com a curiositat mostram la petita placa de l'Unió d'Excursionistes de Bunyola 1957, que vérem a aquest pas el dia 13 de març de 2011, no sabem si a l'actualitat encara hi és, ho dubtam veient l'estat que presentava per aquelles saons.
Però n'hi ha una altra de pas de na Maria, no massa enfora, que li diuen l'autentic, ja que per aquest si podia passar amb cavalleria. Per aquest pas «durant els s XV-XVII, davant els perills dels atacs corsaris, els homes de Santa Maria del Camí i d'Alaró, que anaven a defensar Sóller, passaven per la vall i pel pas de na Maria, a baix de l'Ofre. Aquesta era la via que tradicionalment s'utilitzà per comunicar Sóller amb les viles properes de l'altra part de la serra de Tramuntana». (GEM).
    
A la part nord-oest, el cim de sa Talaia fa un bon escaló. És un lloc agradable. En aquest cingle trobam un betlem dins una brullola col·locat allà el Nadal de 1976.
   
Resulta inversemblant que hagi durat fins avui aquest betlem, a la intempèrie i a l'abast dels gamberros.   

Seguim el senderó de la cornisa cap a nord-est i connectam amb el camí que puja a sa Talaia.

Una pronunciada baixada pel bosc, fitada, ens mena al camí de carro dels carboners que feinejaven per la contrada. Davant tenim el puig de can Llenderina (777 m) i l'indret dit ses Tosses. La mirada es perd cap a la maca vista dels cims més alts de la Serra.

Deixam aquest camí i agafam una variant del GR que ve d'Alaró a través del pas de s'Escaleta (WP-16). Passam el portell del coll de ses Tosses (586 m).

Es tracta del camí vell d'Alaró a Orient, una obra d'art de pedra en sec en perfecta comunió amb la natura.

Sa Fonteta
A un centenar de metres de la carretera, integrada en el camí del pas de s'Escaleta, trobam sa Fonteta (WP-17) (515 m). Aquest tram, no fa molt que s'ha restaurat. La GEM diu: Topònim menor, molt freqüent a Mallorca, que designa una font prima, de poca aigua. També pot derivar del llatí fontem tectam, 'font coberta'. Aquesta està situada entre la talaia de cals Reis, can Grau, can Jaques i Son Bernadàs Vell o s'Hermitatge. Per veure dades sobre aquesta Font.

Entre dues parets seques comparteixen espai el camí i el xaragall. «Entre els camins de ferradura diu Antoni Reynés (2001) obtenen una categoria remarcable aquells que estan empedrats. Presenten tota una gamma àmplia d'acabats i de recursos constructius amb funcions diverses: escopidors o parabandes per delimitar el camí, ratlletes i clavegueres per el desguàs de l'aigua i encadenats per reforçar el paviment»

El portell dóna a la carretera d'Orient (WP-18), allà el GR gira a la dreta i va al Castell d'Alaró. Nosaltres, sense traspassar el portell, seguim per l'esquerra, per un tirany ben marcat. 

Caminam per l'ombra de les alzines paral·lels a la carretera. Aviat es colombra el nucli de cases d'Orient. En primer pla, a la dreta, apareixen les cases de can Garau, situades entre can Jaques, Son Bernadàs, Son Terrassa i cals Reis. 

Cals Reis i Orient
Orient és un llogaret agregat al terme de Bunyola. Té una població (2015) de 22 habitants de dret (orientals), situat a la vall del mateix nom. Apareix documentat per primera vegada 'Aurient' el 1233. És un mot mossàrab que tant pot provenir d'oriri, derivat d'origo-inis 'sortir —els astres—' o 'esser oriünd', com d'areus 'd'or'. (GEM). El 1995 tenia 24 habitants.

     «El lugar de Oriente, que está en el término de Buñola, y es muy nombrado por producir el aceite más exquisito de la isla, fue de D. Assalito de Galiana a quien lo donó el rey D. Sancho idus julii (15) 1323 cum juribus minores [sic], servicio de un caballo armado y obligación de prestar juramento y homenaje de fidelidad». (Berard 1789, 1983).    

     El bucòlic llogaret d'Orient està situat a 450 m d'altura. Segons l'Arxiduc tenia 208 habitants (1884) i 38 cases. També diu: «De l'església de Sant Jordi Màrtir en parla el cronista don Joan Dameto, mort el 1633, com si ja existís en el seu temps; diu que depenia de la parròquia de Bunyola».

     En canvi Piferrer i Quadrado ens dónen una altra cifra: «Lugar metido en un valle que no se prolonga menos de dos leguas, frondoso y risueño de pronto, árido y penoso más adelante, cuya fatiga compensa con más desahogadas vistas la sencilla aldea al rededor del pequeño templo que todavía no cuenta un siglo: ¿y cómo han de tocar más de trescientos habitantes á la sufragánea, si apenas excede de dos mil la matriz?». (Islas Baleares, 1888).

Botam una paret seca que separa el bosc de la zona marjada. Avançam per la marjada de més amunt amb la figura des Castellot a l'abast.

A la dreta trobarem un botador. Allà desa, el camí passa per unes marjades amb arbres fruiters i desemboca a la carretera, molt a prop del llogaret (WP-19).

Cals Reis
«Possessió situada entre el nucli urbà, can Garau i Son Terrassa. El s XVII, fou també denominada Son Cabot i cal Rei. El 1700, pertanyia a Joan Baptista Cabot. Tenia cases i era dedicada a conreu de cereals i a la ramaderia ovina. N'eren pertinences les terres dites ses Coves, ses Comunes i la garriga denominada s'Escaleta. Tenia un gran alzinar que, arrendat a part, feia una renda anual de 125 lliures». (GEM).
     L'Arxiduc anota: «A l'entrada de la població està cals Reis, que té torres afegides i és propietat d'en Socies; posseeix un gran pati amb un arbre al mig. Des del primer pis es té una sortida sobre l'aljub, alimentat per una petita font que a l'estiu s'asseca. Un camí empedrat condueix a Son Terrassa, situat per damunt Orient sota poderoses alzines...».

Son Palou, a la plaça d'Orient
Són les 14:23 h quan pujam fins a la plaça del poble (WP-20) (478 m), on destaca el portal forà de Son Palou.
     «La possessió de Son Palou —des d'on hem començat l'excursió— fou fideïcomesa el 1622 pel senyor Agustí Palou, de la família del qual prengué nom. Els s XVII-XVIII, és documentada sovint amb la denominació de Son Palou d'Orient. El 1688, era del senyor Miquel Palou, ciutadà militar. Tenia cases amb tafona i molí de sang. Hi havia pintures de temes religiosos. Per defensar-se dels bandolers, disposava d'escopetes i carrabines. Era dedicada a olivars, conreu de cereals i lleguminoses. Tenia una font, al voltant de la qual es trobava un petit hort. A la muntanya, hi havia un gran alzinar dit ses Cuines, destinar a aglanar porcs. Tenia guarda de 369 ovelles que, arrendades a part de la possessió, feien una renda anual de 98 lliures. Hi havia una guarda de vint porcs. El 1701, pertanyia al senyor Francesc Palou Rotlan, natural de València. L'alzinar de ses Cuines feia aleshores una renda anual de 225 lliures. El 1739, el senyor Joan-Miquel Palou i Antic de Llorac, ciutadà militar de Mallorca, la va vendre, per 21.000 lliures, al senyor Francesc Pisà. Confrontava amb Son Vidal, l'Ofre, Son Borràs, la comuna de Bunyola, la d'Orient i Son Cabot o cals Reis. Era sots alou i domini directe de la cavalleria d'Orient. El 1790, era del senyor Francesc Pisà Gible, regidor perpetu de Palma. Feia una renda anual de 1.075 lliures i 25 roves de porcs. El 1863, era de Joan Noguer i tenia 301 quarterada». (GEM/DF-M-MaM).

S'Escola
«El 1846 hi havia una escola d'instrucció primària, a la qual assistien vint alumnes. Al final del s XIX, n'hi havia dues. Una, era l'anomenada s'Escola [la de la foto], únicament per a nines i situada a la plaça de l'Església. La docència era impartida per les monges agustines. El març de 1886, el Ministeri d'Instrucció Pública nomenà Isabel Palmer Bosc —sor Oròsia— mestre en propietat de l'escola pública de nines d'Orient, amb un sou anual de 275 pessetes. L'altra era coneguda popularment com la casa des Mestre, al carrer de sa Creu i solament hi assistien nins. Aquesta esdevengué mixta i fou clausurada el 1978». (GEM).  

«L'església parroquial és una de les edificacions més significatives. El 1346, apareix documentat un primer oratori sota l'advocació de sant Jordi, tot i que probablement és anterior. El temple definitiu, que reemplaçà l'anterior, fou aixecat entre mitjan s XVII i 1813. Fou dependent de la parròquia de Bunyola, fins que, el 1974, el bisbe Teodor Úbeda l'erigí en parròquia i Jaume Capó Villalonga en fou el primer rector». (GEM).
     «Té la curiositat de ser el temple més elevat de Mallorca [a uns 480 m], uns metres més que el de Lluc [a uns 477 m], segons va assegurar fa anys el seu vicari, Joan Capó». (Guia aèria. Mallorca poble a poble, 1997). 

Després de descansar a l'acollidora i ombrívola placeta, deixam Orient i recorrem uns quatre-cents metres per la carretera per arribar al punt de partida i acabar aquesta profitosa excursió (WP-21). Ho feim a les 16:29 hores.  
       
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
 

És aconsellable seguir unes normes bàsiques


FITXA TÈCNICA
Bunyola
Distància aproximada: 10,60 km
Pujada acumulada: 528 m
Alçada màxima-mínima: 767-419 m
Temps aproximat sense aturades: 3:45 h
Temps total: 7:05:11 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites grimpades per pujar al Castellot. La baixada pot resultar dificultosa per algunes persones
Integrants: Maria, Rafi, Magdalena, Dolors, Joaquín, Toni i Joan
 
CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central, amb els punts principals

Detall de la zona des Castellot i el pas de s'Estaló

Perfil de la ruta i valors aproximats


Manacor, 7-6-2016

HEM CONSULTAT  
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • 20 Rutes en família per Mallorca. La Serra de Tramuntana (I). 2015 Joan Carles Palos.
  • Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Jeroni de Berard i Solà.

  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1991 DD.AA.

8 comentaris:

  1. Preciosa volta per les contrades d'Orient... ideal per a començament d'estiu! Gràcies!!!

    ResponElimina
  2. Preciosa volta per una de les zones més maques de Mallorca i molt ben explicat, com sempre i trempat amb bones fotografies. La primera vegada (de les tres) que vaig pujar a la Talaia de cals Reis, hi vaig anar tot sol, entre penya-segats, per esbrinar com s'hi pujava. A la baixada vaig trobar el camí. Al Castellot no hi vaig poder pujar, però gràcies a tu he pogut observar el jaciment. Sou uns cracks!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan.
      És molt maca, com tot el que envolta la vall d'Orient. Ens passa a tots, quan desconeixem un indret ens complicam la vida, i llavors ens adonam que és molt més fàcil.
      Gràcies a tu, amic Joan per l'ajuda.
      Salut!

      Elimina
  3. Hola Joan,
    Bona volta i molt interessant aquesta pujada al puig des Castellot, d'accés complicat.
    Molt bones les informacions i les fotografies. Enhorabona!
    Bon estiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep.
      La pujada i el jaciment és un al·licient afegit a la ruta.
      Moltes gràcies, Josep.
      Salut!

      Elimina
  4. Hola Joan
    Molt interessant aquesta volta pel Castellot... i més la troballa de l'avenc. Enhorabona!!. Com sempre una passada d'informacions i detalls, que fan de ses teves publicacions un referent, sense oblidar una perfecte fotografia. Salut Joan... per fer camí

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      Amb aquesta volta vaig conèixer alguns llocs que no havia caminat mai, ni m'havia fixat mai amb aquest humil però interessant puig.
      Moltes gràcies pel teu amable comentari.
      Salut i bon estiu!

      Elimina