145 - Puig del Rei o puig del Rei Sanç 5-3-2016

Per aquest cap de setmana havia preparat una ruta de les que no saps si podràs dur a bon terme, d'aquelles que tens moltes probabilitats d'haver d'avortar i acabar per anar a una altra part, degut als problemes de pas als senderistes. Per això és aconsellable demanar permís a la propietat. En tot cas, al primer tro que escoltem, és imprescindible voltar cama, ja que en aquesta finca es caça amb escopetes de gram calibre.
     La idea és pujar al puig del Rei Sanç o del Rei en Jaume pel vessant est, baixar pel vessant nord i a través del pas des Ases, tornar al coll de Sóller.
     Una vegada més, com és habitual, el senderista mallorquí és veu obligat a fer excursionisme d'estraperlo, com molt bé diu Pere Llofriu.

La ruta la vaig preparar després d'haver-la vista al blog de l'amic Peptoni Pardo: ►A l'ombra del Voltor.   

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. És recomanable demanar permís a la propietat abans d'emprendre aquesta ruta.

Coll de Sóller

Deixam els cotxes al coll de Sóller, carretera Ma-11A (►WP-0) (489 m), topònim documentat ja a 1234. Segons el P. Rafel Juan, sembla significatiu que una de les primeres notícies sobre els camins a la vall siguin les deixes que per mantenir el camí de Sóller a la Ciutat de Mallorca preveuen pel moment del seu traspàs Pere Domenge, de Fornalutx i Bartomeu Pellicer, el 1290 i el 1292, respectivament. (Reynés, 2008).   
     El coll ha estat, fins l'obertura del túnel (1997), una barrera natural important pels habitants de la vall, Piferrer i Quadrado anoten: «Mayores obstáculos costó abrir la [carretera] del Coll de Sóller que desde 1854 une á la villa con Palma, obra sorprendente que de haberse retardado ya no se realizara quizá, dando lugar, previo detenido estudio, á obtener mediante un gigantesco túnel comunicación más rápida y expedita [...]». (Islas Baleares, 1888).
     Reynés apunta que fou el 1847 quan hi comencen a circular carros per la carretera, a pesar de la resistència i protestes dels traginers que veien perillar el seu mode de vida. 

Començam a caminar a les 9:21 h pel costat del restaurant que hi ha al coll (s'Hostalet). Encara que trobam una barrera tancada i un rètol de propietat privada, hi ha uns forats a la barrera per posar els peus que ajuden a botar.

Iniciam el camí des teix; a pocs metres del portell, ignoram un ramal que surt per la dreta, el qual, segons el mapa de l'editorial Alpina no té continuïtat. 

A l'endret d'una olla de forn de calç, trobam una altra bifurcació. Resseguim el de l'esquerra.

Deixam a l'esquerra del camí una altra olla de forn de calç.

El camí ampla, de roda, es torna a bifurcar, el ramal de la dreta puja i enrevolta el puig des Mirador (657 m) pel seu vessant nord i enllaça amb la pista que puja de les cases des Teix a les casetes del Rei Sanç, just als peus del penyal des Caixal (649 m). Ja que la nostra intenció és pujar al puig del Rei Sanç, continuam recte (WP-1) (536 m), ignorant aquest camí que ens duria enfora del nostre objectiu.

El camí que duim, és el típic camí de carro de muntanya, ampla, amb marges de sosteniment i alguns escopidors en els punts perillosos.

Pujam per uns revolts ben marcats que discorren pels contraforts del puig des Mirador, on podrem comprovam el perquè del topònim. Les vistes de la serra i vall d'Alfàbia i les valls de Biniforani i Bunyola són realment encisadores. La carretera s'agombola perfectament a l'orografia de l'ampla comellar marjat de Biniforani. També apareix el comellar dels Diables, folrat d'alzines.

A una clotada bastant més baixa que el camí, s'hi va aixecar una ranxo de carboners, el qual presenta la curiositat de disposar de dos forns de pa, cosa que no havíem vist mai.

És magnífic l'entorn per on discorre aquest camí, el qual esquiva penyals calcàries disforges i brescats, on un espès alzinar hi ha trobat el seu lloc per a subsistir.
     Els companys segueixen les meves indicacions sense estar massa convençuts, puix el camí avança baixant, aparentment, cap al barranc del torrent de Biniforani.    

Realment no baixa tant, però s'acaba a una replanada on hi ha una sitja i col·luvió de la rosseguera. De totes maneres hem seguit una sendera marcada al mapa de l'Alpina. Ara toca remuntar el coster un centenar de metres...

...que no serà un camí de roses. Per endavant tenim una bona remuntada, amb alguna grimpada i algun passet. En definitiva, per això venim a la muntanya.

Per una clariana del bosc copsam la vall d'Alfàbia, presidit per les grans cases i jardins, a l'ombra del puig d'en Bennàsser (481 m), amb la seva forma característica. Destaca, també, la gran massa forestal de sa Comuna de Bunyola. 

Superar el desnivell ens farà entrar en gana i ens llevarà el fred. En alguns punts haurem d'emprar les mans per mantenir la verticalitat.

Pujam per una inestable rosseguera o pedruscada de pedra petita que s'estimba cap al profund barranc de Biniforani.

Quan arribam a la capçalera del coster, a la collada entre es Mirador i el puig del Rei Sanç, veim una gran paret seca, la qual resulta ser un gran marge que replana aquesta magnífica miranda (WP-2) (717 m), on hi ha algun coll de caça. Un tirany baixa per l'altre vessant. Arribam aquí a les 10:23 h; bona hora i bon lloc per reposar energia.
     Devia està situada aquí la bastida que feu aixecar el rei en Jaume, documentada a 1233? Bon lloc per vetllar la contrada ho és, ja que domina perfectament l'estratègic coll de Sóller. L'indret s'anomenava 'La Tresca'.
     Pel que diuen Pérez i Reynés, pareix que sí: «La Bastida de Beniforani, que el rei Jaume I féu construir entre 1230 i 1233, ha estat localitzada i identificada per J. Aramburu en una plataforma tipus castell orientat en direcció NE-SE, situada entre el Puig del Rei i Es Mirador. Està ubicada uns 200 m al sud-est de les Casetes d’Es Teix, a una altura de 780 metres s.n.m. La inspecció ocular ha revelat que és un excel·lent punt de vigilància i control sobre la vall de Sóller i sobre el pla que s’estén entre la ciutat de Mallorca i Bunyola».
     «La pacificació i ocupació de l'illa gran, de tota manera, no va ser immediata, i de fet va durar fins al 1232. Així, malgrat no haver-se trobat restes arqueològiques, es pot documentar alguna fortificació contra els indígenes encara no sotmesos, com és l'exemple de la bastida de Beniforani». (Ricard Soto). Veure l'article: ►Fronteres i colònies medievals.

Guaitam al tallat del penya-segat i ens adonam que deu ser per aquest mirador que pren el nom aquest puig. En primer terme veim el coll de Sóller i les cases de can Topa. La serra d'Alfàbia i bona part de la serra de Tramuntana i la vall de Sóller.

Després de berenar, resseguim la ruta cap al cim del puig del Rei Sanç.

Des de l'avantcim guaitam a les casetes del Rei Sanç, també conegudes com l'Obra des Teix. Destaca el puig es Teixot (1.063 m), uns centímetres més alt que el Teix. Antigament, aquesta muntanya, i la finca, s'anomenava: 'muntanya del terme de Beniforani', que, a mitjan s XIII, adoptarà el nom del seu posseïdor: la muntanya o l'honor de n'Angeler o d'en Quintana [...] El primer document on s'esmenta el topònim 'Teix' correspon a una venda feta l'any 1301. (P. Pérez i A. Reynés).

Els darrers metres són d'escalada. Gairebé podem veure els cotxes que tenim aparcats al coll.

Na Magdalena posa amb l'alegria que la caracteritza, mentre na Dolors i en Pep inicien l'escalada. El teló de fons és immillorable.

El torn de na Dolors. Sort que es pot davallar per l'altra vessant, que si haguéssim de baixar per aquí mateix podríem tenir problemes.

Vista nord-est des del puig del Rei Sanç

A les 11:20 h assolim, amb una grimpada, el cim del puig del Rei Sanç, puig del Rei Jaume o puig del Rei, de Biniforani (WP-3) (887 m). Encara que tengui una escassa altitud és una esplèndida balconada, miris on miris. Des d'ell prenc una sèrie de fotografies per configurar una panoràmica cap al nord-est, on apareix bona part de la serra de Tramuntana.

(Clica sobre la fotografia per veure-la més gran).

Davall d'una roca trobam el típic betlemet, col·locat el 1988 pel Grup Excursionista Badia Gran.   

Ja que hem vist que pels voltants de les casetes del Rei Sanç no hi ha vehicles, baixam pel vessant nord, amb la intenció de visitar-les.

A mitjan coster trobam una paret seca. Situam alguns indrets de la contrada, amb alguns dubtes. Per exemple, el puig de Sant Pere (968 m) alguns l'anomenen puig de n'Angeler, en el mapa de l'Atles de la GEM apareix amb el nom de puig de sa Casa de sa Neu; el puig d'en Fideu (853 m) alguns l'anomenen puig de Sant Pere, en el mapa Alpina apareix amb aquest nom; el puig de n'Angeler (848 m), ni siquiera figura al catàleg de cotes de J. García Pastor Mallorca Altiva, ni a la GEM*, ni al CTM*. El que diu l'amic Josep Ferrer, un 'lio'!
     A la GEM només apareix el topònim n'Angelè, com a sementer de Biniforani, que dóna nom a un torrent i a un salt d'aigua, situat ran del camí des colls de Grandia.

*GEM: Gran Enciclopèdia de Mallorca.
*CTM: Corpus de Toponímia de Mallorca.

     Vallcaneras, al seu llibre Les cases de neu... (2002), cataloga el clot de neu de n'Angelè, diu: «Aquest singular clot, que presenta molts d'elements per ser un clot de neu, està situat al N-NO d'un cim que la toponímia no ens ha ajudat gaire a anomenar, però tots els indicis apunten al topònim de puig de n'Angelè. 
     Es tracta d'un clot natural, situat al peu d'un penya-segat, que presenta senyals d'haver estat treballat fins aconseguir la forma rectangular actual. A dins trobam nombrosos blocs, molts dels quals presenten la típica forma de pedra treballada per construir un marge i, a més a més, s'acaramullen en el costat inferior del clot.». Li dóna les mides de 11,5 m de llargària, 6,5 m d'amplada i 3,5 m de profunditat.

Font: Endins, 26, 2004

A la revista especialitzada Endins, núm. 26, de 2004, trobam un article titulat Avencs relacionats amb el comerç de la neu a l'illa de Mallorca, signat per Joaquín Ginés, Mateu Fiol i Àngel Ginés, on es cataloga i es topografia el clot de neu de n'Angelè. Els autors anoten: «Encara que no s'han observat adaptacions antròpiques gaire evidents, aquest clot té unes dimensions i una forma semblants a les d'una casa de neu típica. A més, l'orientació cap al NNW, a redós d'un penya-segat, facilitaria el possible emmagatzematge i conservació de la neu».
     Seria aquest, un clot per emmagatzemar i subministrar neu a les casetes del Rei? O també per la seva proximitat, a les cases de Biniforani? Camí per arribar a aquestes cases n'hi ha, a través del pas des Ases. 

Baixam al pla dels Joncs i assolim la pista que ens durà a les casetes del Rei Sanç (WP-4) (739 m), també va al pla d'en Fideu (788 m).

Làmina apareguda a Die Balearen (Arxiduc Lluís Salvador)

«S'arriba —anotà l'Arxiduc (1884)— a un tossal, on es troben devora una era quatre cases velles, les cases del Rei en Jaume, anomenades així perquè el rei hi va viure algun temps, per veure de curar-se amb l'aire de muntanya, com així va ser. Per una banda miren cap a Sóller, i per l'altra cap al comellar del Gorg. A la dreta es veu el cim des Teix, a l'esquerra el proper mirador, més enllà el puig de Son Pere i la serra de l'Alqueria d'Avall. Les cases formen un grup pintoresc, i tres d'elles, dues de les quals estan adossades, tenen un petit portal de mig punt; totes les finestres són molt petites i emmarcades amb pedra. A l'interior, on es veuen pilars de temps antics, hi ha estables».

Fotografia: 14-2-2010

Segons la tradició, al cim des Teix es trobava la cadira del Rei en Jaume, coneguda també com del Rei Sanxo. Tot i que alguns autors la situen a altres llocs més propers a les cases del Rei Sanç. 
     PIFERRER i QUADRADO diuen (1888): «Todavía hoy muestra el labrador hacia la cumbre del Teix el lugar a donde aquella su dolencia y su natural condición melancólica y benigna [del Rei Sanç] le llevaban, el cual no ha perdido tras tantos siglos el nombre de la silla del Rey D. Sancho».
      Sobre això, l'Arxiduc diu: «Allà dalt se'ns mostra la petita punta rocosa des Teix, anomenada el mirador del Rei en Jaume, on hi havia la cadira, ara destrossada, del rei don Sanç (Jaume)».

Fotografia: 14-2-2010

La construcció del palau del rei Sanç de Valldemossa la incentivà el rei Jaume II, on «tenían un halconar y de donde podían ir con facilidad a la residencia del Teix, que era un magnífico centro de cacerías y por su frescura muy propio también para retiro estival». El 1309 la procuració Reial paga diverses quantitats per a l'obra del palau de Valldemossa, més altres diverses quantitats per a l'obra del Teix. Això vol dir que la caseta del Teix s'aixecava al mateix temps que el palau reial.
   
     Sanç o Sanxo I de Mallorca (? - Formiguera 1324), regnà de 1311 a 1324, turmentat pels ofegors provocats per l'asma. Segons alguns investigadors (PORCEL, 1996), la malaltia l'obligà a retirar-se durant llargues temporades al palau de Valldemossa, fins i tot el va dur a passar una llarga temporada en una casa situada dalt del Teix, anomenada després Ses Casetes del Rei.

Jo no vull que ningú menta:

jo conec el feix que duc,

aqueixa tos me rebenta,

sofrir-la més ja no puc. 

Tomàs Aguiló 

    
     Encara que ALBERTÍ i ROSSELLÓ, tan sols han localitzat un document datat el 28 de maig de 1323, que prova que el rei Sanç visità Valldemossa, probablement per inspeccionar les obres que al palau reial s'estaven realitzant.

Per la pista, arribam al replà de les Casetes d'Es Teix o Casetes del Rei Sanç (WP-5) (776 m), a les 12:06 h.
     La GEM aporta aquesta informació a l'entrada Cases del Teix: «Antiga residència reial, situada al terme de Bunyola, entre el cim des Teix, la Cadira del Rei, la font de sa Serp i el coll de Sóller. Popularment, és coneguda per la caseta del Rei Sanç. Fou construïda a instàncies del rei Jaume II de Mallorca per al seu fill Sanç. Aquest hi anà en algunes ocasions per practicar la cetreria i, alhora, com a tractament per a la seva malaltia asmàtica. La construcció, dependència del palau del Rei Sanç, era unida a Valldemossa per un camí que passa per l'actual possessió de sa Coma...
     [Tenc entès que antigament la ruta per arribar a les casetes passava pel coll de Pastoritx o coll de Penyaforadada. El que no tenc clar és com s'arribava al coll de Pastoritx si es passava per la font de na Rupit].
 

Casetes del Rei Sanç o l'Obra del Teix

L'edificació té l'origen en la venda (abril de 1301), per part de Pere Roig i la seva esposa Elisenda de 2 jovades de terra i unes cases al monarca. Les teules es dugueren d'Alaró. Participaren en les obres Pere Reboster i M Rotlan (1309) i Bonaventura Perpinyà hi pintà (1309-10) dues cambres. El conjunt es disposa entorn d'un pati interior de factura rectangular, de 36 m de llargària i 30 m d'amplària. L'edificació més antiga és de traçat en forma de L, en angle recte orientat al centre de l'esplanada. L'alçat és d'una sola planta, amb dos portals d'arc de mig punt dovellat. Un tercer ingrés, amb llinda de fusta, dóna accés a una estança que conté una cisterna i un forn. Les finestres tenen forma d'espitllera. Una segona construcció és de traçat rectangular, amb alçat d'una sola planta, dos portals allindanats i coberta d'un aiguavés. Un tercer cos és de traçat quadrangular, d'una sola planta, amb coberta de dues vessants i portal allindanat. Després de servir per a ús agrícola i ramader i d'esser objecte de diverses modificacions, fou reformada el començament del decenni de 1980». (GEM/M).

Segons (MASCARÓ, 1962), el preu de les terres i les cases que ja hi havia, va costar al rei 32 lliures de reals mallorquins. També diu: «Las obras de adaptación de los mencionados edificios a los de nueva construcción se confiarían al famoso arquitecto Pons Descoll magister de petra et de calcix, a quien le vemos participar en casi todas las construcciones del reino de Mallorca. Los libros de la Procuración real nos han conservado algunos asientos, por desgracia pocos para nuestra curiosidad, acerca del particular y que a la vez rectifican ciertas inexactitudes cometidas por algunos de nuestros investigadores. Por dichos libros nos enteramos de las cantidades que recibían, del procurador real, Miguel Rotlan, Pere Raboster y el pintor Perpinyà Bonaventura desde el 25 de octubre de 1309 hasta el 13 de mayo de 1310, en que las paredes de los edificios estarían levantadas o a punto de ser totalmente cubiertas. A tal fin, Pere Ses Oliveres pagaba seis libras a treinta arrieros, que subieron tejas hasta la obra, a razón de dos sueldos viaje, y otros tantos el corredor, que cuidó la organización del aprovisionamiento. También el procurador adelantaba al pintor dos libras a cuenta de los ochenta sueldos a percibir por la pintura de dos estancias a destajo [...].

 ─═ ═─

     Un camino de herradura conducía a la campestre mansión, situada en el fondo de una cañada al pie de una altura frondosa [...] A él era dado llegar a uña de bestia a través de la finca Sa Coma, de Valldemossa, y con menos trabajo por la del Teix, de la comuna de Bunyola, donde están emplazadas las ruinas de l'obra del Teix [...] Los compartimentos se desarrollaban en torno a un patio interior, de capacidad irregular. Los muros estaban formados de guijarros en series horizontales superpuestas. Las ventanas, empotradas y cegadas en ellos, describían un rectángulo estrecho y largo en piedra blanca. Los muros primitivos desaparecieron en su mayor extensión, reveladores de la fatiga de haber sostenido el peso de la techumbre de tejas, invadidas por el musgo, la humedad y más que todo por el olvido absoluto. Casi a ras del suelo descúbrense todavía restos de ventanas góticas y de arcaduras prendidas de los lienzos desconchados. Los cuatro compartimentos de que consta la obra del Teix, son conocidos vulgarmente por Ses Cases o Ses Casetes del Rei Sanxo. En la depresión de una colina hállase el Fossaret del Rei En Jaume, y arriba, en el pico del Teix, Sa Cadira del Rei En Jaume, (el segundo y no el Conquistador como cree en ambos casos el pueblo), o el Mirador del Rei Sanxo, destruido.
     Es muy posible que el rey, cuyo nombre quedó vinculado a tan saludables parajes, hiciese algunas escapadas en la visita al real enfermo y para solazarse en los placeres de la cetrería, en compañía de algunos magnates, utilizando los mejores halcones del halconar del palacio de Valldemossa, cuya propiedad nuestros reyes reservábanse en los traspasos de fincas». (PONS, Corpus de Toponímia de Mallorca, 1962). 

En temps de l'Arxiduc, les Casetes, s'utilitzaven com estable. En aquestes fotografies, de la dècada de 1960, es veu algun desperfecte a la teulada. 
 

   

Croquis de la caseta i secció de la porta principal, aparegut al Corpus de Toponímia de Mallorca (1962) de Josep Mascaró Pasarius. Del plànol diu que, el traçat de línies discontinues corresponen a parets avui desaparegudes, però així i tot, identificables.

Tornam enrere pel mateix camí, el resseguim fins on s'inicia el torrent de Biniforani, després de passar per una gran bassa artificial per abeurar el bestiar. Aquí també se situa el coll d'en Quenc.

A la dreta de la torrentera trobarem un sender que mena al pas des Ases.

Pas des Ases

El senderó esdevé en camí de ferradura, amb marge de sosteniment. El pas des Ases (WP-6) (699 m), salva el buit del barranc i els penyals del coster d'un puig (848 m) el nom del qual no puc assegurar que sigui el de n'Angeler.

Hem d'anar amb compte ja que el camí es desdibuixa fins que passam per un coll de caça, el qual deixam a l'esquerra. Voltam a la dreta i és a partir d'aquí quan el camí de ferradura és mes evident.

Molt desfet i de mala factura, aquest camí, facilitava i molt poder transitar per sa Costa de Biniforani (800-400 m), un rost coster que es precipita cap al camí dels Colls de Gran Dia, entre els torrents de n'Angeler i el de Biniforani.

L'espès alzinar poques vegades ens deixa veure el paisatge que hi ha a fora. Per aquesta clariana aprofitam per copsar el puig des Mirador (657 m), un vell conegut del dematí.

A base de curtes llaçades es salvaven grans desnivells per poder pujar i baixar les bísties carregades.

 No ens hem fet gaire enfora del puig del Rei Sanç, encara el tenim a tir de pedra.

A les 13:16 h, connectam amb el camí dels Colls de Gran Dia (WP-7) (476 m), que baixa dels costers del puig de sa Font, puig de sa Casa de sa Neu i el puig de n'Angeler.

Després de varies corbes apareixen les primeres marjades d'oliveres. Estam molt a prop de les cases de Biniforani Vell. Una antiga possessió documentada el 1232, amb oratori privat. Està situada entre les cases d'Alfàbia i Son Cavalleria. Despunten els cims de la serra de Son Socies, el puig de Son Poc i el de Son Nassi.

Travessam el portell de Son Cavalleria o Biniforani Nou. Deixam enrere Biniforani. Ara caminam per sa Plana. Llegim al Corpus...: «Según Asín, del árabe benï fulãnï, 'hijos de tal', probablemente apodo de familia».
     Altres fonts diuen que prové del clan islàmic dels Nafza  Banû Furânik. Després anomenada Beni Foranic o Beni Foranec. (P. Pérez).

A Biniforani enguany

ja no s'hi faran pus vegues:

ses dones no són alegres

com ho eren ses d'antany. 

Son Cavalleria o Biniforani Nou

A la dreta del camí, apareixen les cases de Biniforani Nou, conegudes també per Son Cavalleria o l'Hostalet. Fa partió amb Biniforani Vell, can Topa, la serra d'Alfàbia i Alfàbia. Al fons, veim les marjades que s'enfilen cap al coll de Sóller i el penyal de sa Cuixera (588 m).

El paisatge de la vall és magnífic. Destaca el característic puig d'en Bennàsser (473 m), també conegut com el Puig. Més enllà apareix el puig de Son Poc (493 m), el puig de s'Alqueria (609 m)... i les cases de Biniforani Vell.

Font de Son Cavalleria

Pels voltants de la font de Son Cavalleria posam taula i gaudim d'un extraordinari i relaxant paisatge de la vall d'Alfàbia i de Biniforani (WP-9) (403 m). Per veure dades sobre aquesta ►Font.

Un safareig recollia l'aigua d'aquesta font i la de s'Hostalet i mitjançant una síquia arribava a Son Cavalleria.

Aquest és el primitiu camí que comunicava Palma amb Sóller (J. Maiol), per tant ha de ser un camí públic. 
     I per aquest antic i ben elaborat camí sortim a l'asfalt, a una corba (WP-10) i retornam al punt de partida, al coll de Sóller on finalitzam aquesta interessant excursió per uns indrets carregats d'història. Cosa que feim a les 15:22 h (WP-11). 
                        
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques.

 FITXA TÈCNICA

Distància aproximada: 9,31 km (11'22 GPS)
Pujada acumulada: 612 m
Alçada màxima-mínima: 888-357 m
Temps aproximat sense aturades: 3:27 h
Temps total: 6:58:55 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Recoman demanar permís a la propietat abans d'emprendre aquesta ruta 
Integrants: Magdalena, Dolors, Pep Torrens, Pep Tugores, Toni, Jaume, Eliseu, Fernando de Angulo, Toni Ordinas, Toni Matamalas, Fernando i Joan  Riera

 CARTOGRAFIA

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta

Manacor, 7-3-2016

HEM CONSULTAT   

• Les Balears descrites per la paraula i la imatge. (1884) 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

• Història de Valldemossa (1230-1516). 1999 Jaume Albertí i Ramon Rosselló.

• Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca. 1992-93 Gaspar Valero i Martí.

• Possessions, camins i paisatges de l'Arxiduc. 2015 Gaspar Valero i Joan C. Palos.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Els reis de Mallorca. 1996 DD.AA.

• Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.

• Islas Baleares. 1888 Pablo Piferrer y José M. Quadrado.

• La tràgica història dels reis de Mallorca. 1979 J.E. Martínez Ferrando. 

• Mapa Editorial Alpina Tramuntana Central. 2013.

• Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 Lluís Valcaneras.

• Nueva historia de la isla de Mallorca. 1927 (1593) Joan B. Binimelis.

•  ►Es Castellet. Revista de Bunyola.

•  ►Es Teix: formació, evolució i explotació d'una possessió de muntanya a la Serra de Tramuntana de Mallorca (S. XIII-XX).

• ►Web Fonts de Tramuntana.