12 de des. 2015

137 - Pas des Pi (Sóller) 6-12-2015

La primera part d'aquesta ruta discorre pel camí del Metro que recórrer els contraforts sud-est del gran massís del Teix. El pas des Pi ens permet davallar per la inclinada i espectacular cinglera que mira a la vall de Sóller. Baixarem al camí de Castelló pel camí que serpeja per les marjades d'olivars de sa Sunyereta i es Pujol d'en Banya, i per finalitzar, el camí vell de Palma ens retornarà al punt d'inici.
 
Per iniciar l'excursió deixarem el cotxe vora el Fielato que hi ha a la sortida del túnel (una espècie de duana), a la banda de Sóller, damunt el pont d'en Valls (WP-0) (162 m). Ens posam en marxa a les 9:12 h, travessant la carretera anant amb cura al trànsit, ja que la ruta s'inicia ben davant aquesta casa.

Caminam uns metres per la vorera de la carretera en direcció al túnel. Un poc abans d'arribar al torrent des Coll, també conegut per sa Torrentera, el qual, aquí va soterrat, hem de pujar pel coster. Aviat veurem un sender fet amb travesses de la via del tren, pel qual seguirem.

El sender ens mena a les vies del tren de Sóller (WP-1) (209 m), a l'indret on aixecaren el monument commemoratiu del 75è aniversari de la inauguració del tren. Es tracta de sis panells de 2 per 1'60 m, en forma de llibre, cada un d'ells amb una al·legoria de la història de Sóller.

Un bust del polític Jeroni Estades Llabrés, presideix el monument. Estades va presentar l'any 1892 el primer projecte d'un ferrocarril per unir Palma i Sóller per Valldemossa i Deià, el qual va sol·licitar i obtenir la concessió d'aquest ferrocarril. L'autor d'aquell primer projecte fou Salvador Medir.
     L'any 1903 es va proposar la construcció d'un ferrocarril directe, a través de Bunyola i Son Sardina, amb una longitud de 27 km. Fou el mateix Estades qui presentà el nou projecte, realitzat per l'enginyer Pere Garau.

Les obres començaren el 3 de juny de 1907, amb la perforació del túnel Major, d'una longitud de 2.857 metres. Es va acabar de perforar el 23 d'agost de 1910. Es varen haver de perforar 12 túnels més i aixecar el viaducte de Monreals de 52 metres. El dimarts 16 d'abril de 1912, es va inaugurar el tren de Sóller. (El Tren a Mallorca, 125 Aniversari, 2000).

Prosseguim. Travessam les vies del tren i pujam pel coster. Copsam la boca nord del túnel Major, el qual es va perforar amb menys de la meitat de temps que el de la carretera, 80 anys més tard.

Camí de Metro
Ben aviat arribam a un ampla camí protegit amb unes grans pedres, a modo d'escopidors. Es tracta del camí de Metro. Aquest nom prové de la mesura que empraven per tallar els troncs dels pins, deu pams i mig, uns 2,10 m, la qual s'ajustava a la mida dels carros, per tant aquest camí fou construït per aquesta destinació.
     Segons alguns informants dels investigadors Plàcid Pérez i Antoni Reynés, aquesta xarxa de camins es va construir a partir de 1927, durant l'usdefruit de na Dolors Cotoner i de Verí. (Es Teix: Formació i explotació d'una possessió de muntanya a la Serra de Tramuntana de Mallorca (S. XIII-XX), 2014).  

Molts d'altres camins de la serra de Tramuntana també foren creats amb una finalitat específica, com per comunicar pobles, possessions, baixar la gel dels pous de neu, arribar a una torre de vigilància o a una ermita o santuari. Pel bosc també trobam una gran xarxa viària estesa específicament pels carboners, calciners i llenyaters.
     Antoni Rotger compte que: «A can Prohom, per davallar els pins de metro posaren un cable que anava de damunt a baix de la penya del Vermell i hi posaven les soques de pi que davallaven a tota velocitat i, a vegades, cremaven els ganxos que aguantava les soques de pi. Amb aquest pi, que després venien al poble, es feien, entre altres coses, canastres per exportar taronges i llimones com les que es feien a la serradora de Cas Sarrier». (Aina Colom/Francesc Lladó, 2012).
     Segurament, els 'metro' que baixaven pel camí que feim tenia el mateix destí i usos.   

De tant en tant, es fa necessari fer aturades per gaudir del panorama que tenim al costat. Al fons destaca el coll de Sóller (496 m), topònim documentat ja a 1234.
     Segons el P. Rafel Juan, sembla significatiu que una de les primeres notícies sobre els camins a la vall siguin les deixes que per mantenir el camí de Sóller a la Ciutat de Mallorca preveuen pel moment del seu traspàs Pere Domenge, de Fornalutx i Bartomeu Pellicer, el 1290 i el 1292, respectivament. (Reynés, 2008).   
     El coll ha estat, fins l'obertura del túnel (1997), una barrera natural important pels habitants de la vall, Piferrer i Quadrado anoten: «Mayores obstáculos costó abrir la [carretera] del Coll de Sóller que desde 1854 une á la villa con Palma, obra sorprendente que de haberse retardado ya no se realizara quizá, dando lugar, previo detenido estudio, á obtener mediante un gigantesco túnel comunicación más rápida y expedita [...]». (Islas Baleares, 1888).
     «Al final del segle XVIII Carles IV crea la "Junta de Caminos" i el 1833 es comença el camí de carro que havia de salvar el coll de Sóller. La necessitat d'aquesta via de comunicació impulsà molts de sollerics, quasi tots, a cedir gratuïtament els terrenys per on havia de passar el camí». (Massot, Ordinas i Reynés, 1998).
     Reynés apunta que fou el 1847 quan hi comencen a circular carros per la carretera, a pesar de la resistència i protestes dels traginers que veien perillar el seu mode de vida. 

A la nostra dreta s'aixequen els vertiginosos espadats de la serra d'Alfàbia, al cim de la qual s'instal·laren les antenes de telecomunicacions. El bosc de la coma Negra s'enfila fins on pot, i a on el desnivell ho permet, està marjat amb olivar. Per aquests costers també se situa es racó de l'Infern, es comellar Fort, sa Garriga, es Castellot...

El camí travessa la llera del torrent de ses Llemes o de sa Llema* (WP-2) (384 m), el qual baixa del comellar de sa Figuerota. Gairebé dins el jaç del torrent veim alguna sitja i la corresponent barraca.

*DCVB: Llema, Ull de l'aritja que comença a apuntar.

Abandonats aquests oficis i perduts els usos que se'ls donava als camins, aquests resten abandonats i sense el pertinent manteniment i reparacions periòdiques que necessiten pel seu bon estat de conservació. Per això trobam molts de pins abatuts sobre el traçat i el càrritx que va guanyant terreny.

El traçat descriu llargues llaçades, amb un desnivell dolç per poder circular carros ben carregats. La ceba marina i la porrassa també es fan lloc pel traçat del camí.

Hem guanyat una altura considerable, la carretera on hem començat l'excursió queda molt avall. Les panoràmiques s'obrin i apareix la vall de Sóller als peus del puig Major.

Passam un collet (WP-2) (469 m), el camí s'allunya del cingle i discorre més per l'interior, el rost també s'ha suavitzat. Ens aturam a berenar per a recuperar forces i continuam. Passam per l'endret d'aquest forn de calç (WP-3) (508 m) quan són les 11:11 h.

Ignoram el desviament cap al pas des Pi i seguim pujant per anar a guaitar a una miranda natural a la vall de Sóller, i també per allargar una mica l'excursió.

El camí que dúiem s'acaba, però seguim unes fites, també veim algunes fletxes vermelles fetes per un bon amic nostre. El terreny no és gaire incòmode.

Connectam amb un altra camí carreter, dels nombrosos que creuen el bosc (WP-5) (619 m).

El traçat s'adapte perfectament a l'orografia d'aquest terreny ple de penyals.
  
Del nostre camí, arrenca un ramal que va per avall, cap a sa coma de sa Palla, un obac i profund comellar.


El camí acaba a uns colls de caça bastant respectuosos amb la natura, molt diferents amb altres que tothom ha vist per la muntanya.

Donam unes passes més i ens situam a tall d'un impressionant penya-segat que guaita a la vall de Sóller (WP-6) (586 m). Hem arribat aquí a les 12:01 h.

A més de la ciutat de Sóller, apareix Fornalutx i els llogarets de Binibassí i Biniaraix. Per a nosaltres és una perspectiva nova de la vall.

Amb el zoom de la càmera ens acostam al centre de Sóller, on podem reconèixer l'església i l'estació del ferrocarril i del tramvia.

Després d'haver gaudit uns minuts de les vistes de Sóller i del seu port, desfem camí, però no del tot. Tot duna que l'orografia ens ho permet adreçam camp a través. Unes fites ens duran altra vegada al camí pel qual havíem vengut.

Per un camí secundari de ferradura, no massa elaborat, segurament molt més antic que els que ara solquen aquesta muntanya, arribarem novament al camí de carro.

Arribam al punt clau on hem de deixar el camí per dirigir-nos al pas des Pi (WP-7) (550 m). La fita que veim a l'extrem esquerra de la foto assenyala el tirany.

Pujam uns metres i ben aviat ens acostam al penya-segat, on s'inicia el pas des Pi. Per la contrada veurem uns colls de caça.

Pas des Pi
El pas des Pi (WP-8) no és exposat però té el seu risc. És un estret senderó que en alguns trams presenta marges de sosteniment, inclús alguna escalonada.   

Mentre hom baixa per la cornisa volada no pot badar, puix el fort rost i la fullaca seca de pi et fan anar en compte, i més si pateixes vertigen.

Els passos de muntanya —segons Salamanca—, «sempre serveixen per comunicar dos llocs però no sempre implica un trànsit còmode i lliure, sinó que sovint es passa per un indret que és de trànsit obligat ja que la resta d'indrets del voltant són inaccessibles o de trànsit impossible».

La utilitat de molts d'aquests passos era la d'escurçar camí i estalviar temps per arribar al tall que hom tenia allà dalt o per baixar al poble en menys temps possible.   

On menys t'esperes trobes un rotlo de sitja! Més enllà, hi ha una bona rosseguera que hem de travessar.


Salamanca continua dient: «Aquest originari sentit de comunicació s'ha vist modificat amb el temps. L'aparició de nous usos a les muntanyes ha permès que els passos ja no impliquin simplement un trànsit, sinó que actualment també impliquen una clara connotació d'oci en el mateix moment del trànsit»
 
L'excursionista aprofita aquests antics passos per completar itineraris, comunicar camins o simplement fer més atractiva i interessant la ruta, afegint un xic d'emoció. Moltes vegades el pas en sí és el motiu de la sortida.

Passam vora una forn de calç atracat a la paret de la penya que, a primera vista sembla un pou de neu. Just seguit ve una paret mitgera amb un esbaldreg per on passarem (WP-9) (459 m).

Després ve una zona on hi ha grans blocs de pedra caiguts, qui sap quant, de les verticals parets que tenim darrera.

Caminam per un petit marge i creuam per un portell obert a una altra paret (WP-10).

A l'esquerra del camí se situa aquesta curiosa redossa. Per a construir-la aprofitaren el buit de davall una gran pedra i simplement aparedaren els petits forats (WP-11).

El rost disminueix i el tirany esdevé en camí de carro, construït per a l'extracció dels productes que s'elaboraven al bosc.

Ens topam amb el primer porxo de la contrada, dita sa Sunyereta, on tendrem que botar una barrera o baixar el marge pel seu costat (WP-12). Ja que aquest camí dóna a un antic pas, podrien posar un botador.

Aquesta caseta té una esplèndida vista de la vall de Sóller. Des de la barana del camí copsam una panoràmica on situam algunes muntanyes que reconeixem.

(Clicau damunt la foto per veure-la més gran)

Caminam per una zona marjada d'olivar ben cuidada.

Travessam les barreres obertes de sa Sunyereta.

Vista retrospectiva. Altres camins arriben fins a altres porxos.

Deixam de banda brancals que surten del camí principal i van a les casetes. El pinar que veim ens pot servir de fita; cap a ell ens hem de dirigir, i allà trobàrem redós on dinar.

La pista ens aboca al camí reial de Castelló, devora les cases del pujol d'en Banya (WP-13) (254 m). Aquesta possessió està situada entre Rocafort i la font d'en Joi. El camí de Castelló «era un dels camins més importants de la vall de Sóller. Enllaça el camí vell de Ciutat amb Castelló passant pel pujol d'en Banya, Can Teix, s'Alqueria Blanca i Cas Xorc». (A. Reynés, 2008). 

A la imatge retrospectiva situam aproximadament el pas que acabam de baixar. A l'extrem de la dreta se situa la miranda on hem guaitat.
     La zona, com hem dit abans, es diu sa Sunyereta, un antropònim de cognom precedit per l'article femení singular. 

Passam per diverses propietats rústiques, entre elles, ca na Menga, situada entre el pujol d'en Banya, el torrent Major i Son Tambó. Un poc més avall, la via del tren creua aquest camí.
     L'Arxiduc, anant en direcció a Sóller, diu: «Vora la carretera està la casa nova de ca na Menga i la vall, ja ocupada per algunes cases, coberta de tarongers amargs i ombrejada aquí i allí per pollancres situats al marge del rierol que barboteja, desemboca en la paradisíaca vall de Sóller al costat de l'església del convent».

Hem d'abandonar el camí i prendre pel costat de la via, cap a la dreta. Allí ens feim la foto de grup.

Per evitar caminar per l'interior del túnel que s'aprecia a la foto anterior, sortim de la via per l'esquerra, per unes marjades. A dalt recuperam el vell camí, ara empedrat. 

La via del tren passa per davall el camí vell de Ciutat.

Devers l'any 1884, l'Arxiduc ja diu que aquest camí carreter és el camí antic: «Hom troba vestigis de l'antiga carretera empedrada de Sóller». «Tanmateix diu Reynés, les caigudes de penyals podien fer malbé els marges i els empedrats i causar desgràcies personals. Llabrés, en el seu noticiari, recull el següent fet, datat del 25 de novembre de 1810: "Se desplomó un peñasco en el collado de Sóller e hizo tortilla (sic) a un trajinero y dos machos". La perillositat però no es perdé amb els nous camins de carro si hem de fer cas a la glosa recollida a Sóller pel Pare Ginard».

Quan m'ho deien, jo no ho creia,
però ara ja ho creuré,
que un carreter sempre té,
la mort darrera s'oreia.  

Un senderó mena a diferents porxos, un d'ells, el de ses Coves d'en Bradley o ses Basses d'en Tries, és una raconada molt agradable (WP-15).

Passam per la font d'en Joi i arribam a la carretera nova (WP-16).

Creuam la carretera amb compte, caminam un centenar de metres per l'asfalt i arribam a la casa del Fielato, on acabam la volta (WP-17). Són les 15:39 h quan finalitzam l'excursió d'avui. 

 ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________
   
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
És aconsellable seguir unes normes bàsiques
FITXA TÈCNICA

Sóller
Distància aproximada: 11,30 km (13,22 km GPS)
Pujada acumulada: 515 m
Alçada màxima-mínima: 626-156 m
Temps aproximat sense aturades: 3:58 h
Velocitat mitjana: 2 km/h
Temps total:  6:26:46 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: No pos el track ja que varem haver de botar una barrera
Integrants: Magdalena, Antònia, Dolors, Toni i Joan
 
CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta


Manacor, 12-12-2015
HEM CONSULTAT
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • El Tren a Mallorca, 125 Aniversari. 2000 Carlos Olmo Ribas.
  • Els camins de ferradura de la vall de Sóller. II Jornades d'Estudis Locals a Sóller. 2008 Antoni Reynés Trias. 
  • Els camins tradicionals a la serra de Tramuntana. Dins: La serra de Tramuntana. Aportacions per a un debat. 1998. J. Massot, G. Ordinas i A. Reynés.
  • La vida quotidiana a algunes possessions de la Serra de Tramuntana (1930-1950). VI Jornades d'Estudis Locals de Sóller i Fornalutx. 2012 Aina Colom i Francesc Lladó. 
  • Els noms del passos de muntanya. XXI Jornada de Toponímia i antroponímia. 2009 Miquel Salamanca Salamanca.   
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Islas Baleares. 1888 Pablo Piferrer i J. M. Quadrado. 
  • Corpus de Toponímia de Mallorca. 1962 Josep Mascaró Pasarius.  

4 comentaris:

  1. en ocasions es cerquen al•licients que et convidin a sortir en la seva cerca (passos, coves, ruïnes, camins o simplement una sitja)i de pas la resta.
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, Arnau, això és el que volia dir. I és el que ens passa a tots els aficionats a la muntanya. El tema dels passos enganxa, crec que ens passa com els col·leccionistes de qualsevol tema, que diuen, em falta aquest!
      Salut, Arnau, i bones Festes.

      Elimina
  2. Hola Joan
    És vera que cercam el passos, però en aquest cas, crec que el tram de camí des Metro fins arribar al pas des Pi, ben val l'esforç d'aquesta volta, tant per la qualitat de la seva construccio i disseny com per les seves vistes. Una fotografia perfecta i molt bona la publicació Joan. Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      Així és, el camí és una passada. És una mostra de l'enginy dels nostres avantpassats per poder transitar carros per aquells paratges.
      Gràcies pel teu amable comentari.
      Bones festes i molts d'anys!

      Elimina