6 d’oct. 2015

131 - Camí dels Presos - Puig de So na Moixa - Cales de Manacor 3-10-2015

Aquesta ruta discorre per la marina del municipi de Manacor, concretament pels terrenys que foren de l'antiga possessió de Son Fortesa. Recorrem part del camí dels Presos —que va de Son Ganxo fins al coll—, pujam al puig de So na Moixa, baixam a la cala Magraner, costejam fins a cala Varques i sortim a Son Fortesa, on haurem deixat un segon cotxe. 

Iniciam la marxa a les 9:53 h (WP-0) (98 m), al portell obert de Son Maina, vora la carretera Ma 4015 (Manacor-Son Fortesa), pel camí dels Presos.

Passam un segon portell, aquest amb barrera. Deixam la tanca des Sestadors a la dreta. Més endavant passarem a prop de la clova de ses Oliveres, que queda a mà esquerra.

Son Maina
A la dreta apareixen les cases de Son Maina. Possessió situada entre el puig des Cero, el rafal Pudent, So na Moixa de Baix i el puig de s'Heretge.

A l'esquerra tenim el puig de sa Mata i el del Diable i passam el pont d'en Farcit, el qual salva un brancam tributari del torrent de So na Moixa. El pont, construït pels presos, pren el nom de can Farcit, propietat rústica situada entre Son Maina, es Revellar, So na Moixet i el puig de s'Heretge.

Deixam a l'esquerra una bifurcació que torna sortir al camí principal més endavant (WP-1) (130 m).
     El camp de concentració de So na Moixa es va obrir, segons David Ginard, dins el 1937, al setembre o octubre d'aquell any, segons A. Tugores. I es tancà a finals del 1942. Els 'soldats treballadors' «duien a terme obres considerables d'interès públic, com carreteres i camins» i també obres militars. A So na Moixa hi havia 202 presos, també n'hi havia a Vistalegre i a s'Espinagar. El camí dels Presos (que va de Son Ganxo al Coll, a prop de Porto Cristo), no fou l'únic camí que feren, també feren feina a la carretera de Son Josep, s'Hospitalet o s'Espinagar, fins a Portocolom. (Manacor. La guerra a casa, 2006)   

Panoràmica on situam alguns indrets. Després de pujar al puig de So na Moixa, crestejàrem les penyes de na Peu i baixàrem al coll de ses Vaques.

 
Al costat esquerra del camí trobam aquest aljub signat i datat per "Manuel Bernat 17-5-41", el qual devia servir per abeurar els presoners que feien feina a aquest camí.

Coll des Vent
Assolim el coll des Vent a les 10:47 h (WP-2) (230 m). Deixam el camí dels Presos per enfilar-nos al puig de So na Moixa. Una reixeta de partió creua tota la muntanya i també el coll, des d'on podem colombrar la costa.

Envestim la rosta pujada i guanyam alçada ràpidament, la qual ens permet copsar el coll des Vent i el camí dels Presos que volta les penyes de na Peu.

A pesar dels humils 330 metres d'altària, la pujada ens fa suar de valent. El dia humit afegeix sensació de dificultat. Aquest dia comptàrem amb la companyia de l'amic Toni Sureda i alguns companys seus.
 
El darrers metres es fan grimpant per un roquissar. També ens acompanyà en Joan Manera, el bon aficionat a la muntanya que signe els seus track com Pouet 685. A la llunyania apareix  el nucli urbà de Manacor i els relleus de la serra de Llodrà.

Puig de So na Moixa (333 m)
Arribam a dalt a les 11:27 h (WP-3), on copsam a la creu l'única representant femenina del grup, na Lurdes. El puig de So na Moixa també s'ha anomenat al llarg del temps, la Muntanya Grossa de Son Josep, el puig de na Moixa o el puig de Llodrà (els dos darrers a Die Balearen), el puig de sa Marineta (Binimelis).

Tres figures del muntanyisme mallorquí, en Jaume Tort (mapes de l'editorial Alpina), en Pouet 685 (bon coneixedor de la Serra) i en Pep Torrent (redescobridor d'un bon nombre de passos de muntanya i trescador incansable). 

Casa de vigia del puig de So na Moixa
A uns metres del vèrtex geodèsic del puig, cap a l'est, se situa la barraca catalogada amb la fitxa A-74 com element etnològic Casa de Vigia, en ús el s XVII. La descripció diu: «Té tot el sostre esbucat i part de les parets ja han començat a desplomar-se.
     Quan es tenia previsió de perill, per tal de reforçar, millorar i garantir la vigilància, les autoritats locals col·locaven al puig de So na Moixa uns talaiers complementaris que tenien la funció de passar els senyals dels talaiers costaners a la vila de Manacor. De la guarda del puig se'n feia càrrec el propietari de la finca.
     La marina de Manacor, tot i no ser un lloc estratègic, era cruïlla d'encontre de diferents rutes de navegació, ja que d'una part havia de patir l'afluència de vaixells que venien de la badia d'Alcúdia, alguns d'ells arribaven per Tramuntana, procedents del Continent, afegint-se als que ho feien de la veïna illa de Menorca, a més dels que arribaven pel llevant i de Cabrera. L'aparició del talaier cobra força a partir del ss. XVI-XVII».    
     L'Arxiduc, a Torres y atalayas de Mallorca (1996) [1916] anota: «En el año 1606 contaba el vigía de la Atalaya mayor, del Puig Gros de So na Moixa que durante todo el tiempo de la siega le aumentaban el sueldo y que con este aumento ganaba cinco Sous al día; esto consta en el libro de determinaciones del consejo (Llibre de Determinacions des Consei) desde el año 1594 hasta el 1639».

Joan B. Binimelis, anotà a la seva Nueva Historia de Mallorca de 1593: «Antes de edificar la dicha torre de guarda [de Cala Manacor] servíanse los de Manacor para los fuegos de aviso de un monte mil pasos geométricos distante del mar, que aun al presente se llama la Atalaya Vieja de la Marineta y se descubre de la villa. Y cuando se tiene noticia de corsarios en aquella ribera ponen los de la villa una guarda de a pie en lo alto de este monte. Y si los corsarios se hallan a la parte de la Cala Magraner la guarda inclina su ramo o señal a la parte de dicha cala y si en la cala Varques, hace lo mismo, todo lo que descubren desde la villa, el dicho monte descubre desde su eminencia todas las entradas de dichas calas, hasta Puerto Colom».

Al tàlveg del torrent Roig, entre el puig Gros i Lutzaré, s'hi va aixecar un gran dipòsit d'aigua, l'aljub vell de Son Josep.    

Després de berenar al cim del puig tornam baixar al coll des Vent. En comtes de prosseguir pel camí dels Presos, seguim recte pel la carena de les penyes de na Peu.

Penyes de na Peu (262 m)
Caminam a fregar la reixeta que separa dues finques (WP-4). La cresta d'aquest turó fa honor al seu nom ja que està plena de penyes i és molt mal plana. Em segueix l'amic Pep Torrens, amb la seva llibreta per prendre les acurades anotacions de la ruta.

La davallada de les penyes de na Peu cap al coll de ses Vaques es fa per una pendent bastant pronunciada.

Coll de ses Vaques
Assolim el coll de ses Vaques (WP-5) (214 m) i, novament, el camí dels Presos, on haurem de botar una barrera feta amb tubs gruixats i que no es pot obrir, això que és camí públic. A l'horitzó destaquen les grans edificacions hoteleres de Cales de Mallorca.

El camí continua per la falda del puig Negre. A la dreta veim les cases de cas Manescal i a l'esquerra una sendera mena a un berenador precedit per un àngel sobre una peanya.

A les 12:16 h ens situam vora l'àngel (WP-6) (169 m). La peanya resa "Aquest àngel protegeix cas Manescal".

L'àngel protegeix cas Manescal i la creu del puig de So na Moixa deu protegir Son Maina. A l'esquerra destaca el turó que hem crestejat, les penyes de na Peu.

Creuam la barrera de cas Manescal per un portell obert al seu costat. Recordem que anam per un camí públic.

El camí baixa entre xalets de la urbanització Palma Sol, fins que arribam a la carretera Ma 4014 (Porto Cristo-Cala Murada) (WP-7) (40 m). Són les 12:53 h.

Creuam la carretera i en dos minuts trobam un botador i un cartell informatiu (WP-8). És l'accés públic a cala Magraner.

Després de caminar uns deu minuts al costat de la paret seca i d'un sementer, trobam un botador que ens permet salvar la paret i passar a l'altra part de la reixeta.  

Cala Magraner
Travessam una porta metàl·lica giratòria ja a dins la torrentera i molt a prop de les primeres parets d'escalada, del sector Cova. Resseguim pel costat del llit del torrent i arribam a la cala Magraner (WP-9). La cala està situada entre cala Pilota i el caló des Serral. Es troba documentada el 1585. Binimelis (1593) la cita, juntament amb cala Varques, com a llocs de desembarc de corsaris. Berard (1789) la cita com cala Magrener.

A la paret de l'esquerra s'hi practica l'escalada des dels anys 90, on es troben unes 65 vies de diferents graus de dificultats. Es troben les vies o sectors anomenades, Sector Desploms, Sector Sense Voler, Pipiricot i Xoric. Veure les evolucions dels escaladors és un bon entreteniment mentre dinam.

Reprenem la marxa cap a cala Varques. Per això hem de tornar enrere fins que la paret es deixi pujar sense haver d'escalar. 

Recorrem la part alta de la cinglera on fan escalada. La perspectiva ens permet copsar la rada de cala Magraner.

Vista retrospectiva del regueró de cala Magraner. A l'esquerra apareix el turó de ses Abelles.

Anam directa a una petita caserna de carrabiners en ruïna. Més a prop de la mar hi ha la garita de guàrdia, situada a la punta des Moro. El cos de carrabiners de costes i fronteres fou creat el 1829. El seu lema era: "Moralitat, Lleialtat, Valor i Disciplina". Després de la contesa (1936)-39), la Llei de 15 de març de 1940 promulgada per Francisco Franco fa desaparèixer el cos de carrabiners integrant-ho en la Guàrdia Civil.

De la garita, dirigim les passes cap a la costa, per la marina de can Roig. Allà trobarem un portell obert a la reixeta (WP-12) (16 m).

Cova del Pilar
Caminam per les roques sense allunyar-nos de la vorera, així, en cinc minuts, veurem la cova del Pilar (WP-13). Cavitat marina situada entre cala Magraner i el caló des Serral. Es tracta d'una espaiosa sala, parcialment ocupada per la mar, que presenta alguna formació estalagmítica destacable.

Segurament, aquesta gruixada columna dóna nom a la cova, que només té accés per la mar.

En Toni i jo decidim arribar fins a la cova el Secret de sa Figuera. D'enfora no es veu gaire l'esquifida figuera, emperò, seguint el track del GPS no té problema el trobar-la. Els companys també compareixen.
     Resulta curiós que en uns centenars de metres hi hagi un quarter de vigilància de costes i un secret emprat pels contrabandistes. Segurament no coincidiren en el temps. 

El Secret de sa Figuera
Es Secret de sa Figuera o la figuera guarda el secret? (WP-14) (23 m). Als peus de la malaltissa figuera s'obre la boca de la cova, la qual es localitza dins la finca de Son Josep Nou; veig que ara l'anomenen Son Josep de Baix.
     L'entrada d'aquesta cavitat es fa per un corredor esculpit per la mà de l'home a una part, i a l'altre un paredat de pedra seca. Possiblement la paret substitueix part de l'antic corredor d'entrada a la cova funerària.

Topografia realitzada per J.A. Encinas, M. Luque i I. Gutiérrez
La cova està considerada lloc d'especial interès històric-arqueològic. Però resta sense excavar i a l'espera d'esser estudiada arqueològicament. 

Entre les necròpolis situades dins una cova natural, es poden assenyalar: la cova Vernissa (Santa Margalida), sa Canova (Ariany), Son Mayol (Palma), Cova dets Ases (Felanitx), entre moltes altres. Per una banda, les inhumacions col·lectives dins coves naturals (aquest cas del Secret de sa Figuera) i, per altra, les necròpolis excavades en la pedra calcària, sembla que amb un tractament ritual equivalent.

En el municipi de Manacor podem citar: les coves del Drac, la cova des Moro, la cova de Cala Pilota, el Secret de sa Figuera, sa Gleda, supòs que entre moltes altres. Hem de situar aquest context funerari a cavall entre el final del Calcolític i el començament del bronze antic (aproximadament el 1700 aC.). L'aixovar funerari era compost per atuells de ceràmica i algun ganivet o eina semblant i objectes quotidians.

La utilització d'aquest lloc en temps més recents fou degut al contraban i a l'estraperlo (Stra-Perlo)*.

*Joc de ruleta elèctrica del qual el nom derivava de Strauss, Perel i Lowann, qui n'eren els promotors. El joc fou prohibit per la policia després de demostrar-se que era fraudulent, la qual cosa no va impedir que funcionàs també a Formentor, on posteriorment també fou clausurat. També es va denominar estraperlo al comerç il·legal.

Just a l'entrada, a la dreta, trobam aquesta paret, l'ús de la qual desconeixem. La fitxa del Catàleg de Centres d'Interès Cultural, parla d'un ús ramader, amb acondicionaments destinats a tancar el ramat.


En algunes zones l'aigua segueix el procés natural a 'festina lente' de crear bellesa.

La progressió per la cavitat es fa incòmoda, cal anar agotzonat i s'ha de passar d'una sala a l'altra per petits forats.


D'aquí, de magatzem dels contrabandistes li ve el nom de 'secret' (amagatall) a la cova.





Després de recórrer un centenar de metres trobam una claraboia; una sortida a l'exterior tapada amb pedres, i just davall del forat un caramull de pedres que devia servir, temps enrere, per entrar i sortir de la caverna o per amollar els sacs.




Escampats pel sòl hi ha nombrosos ossos, alguns d'humans. També podem veure fragments de ceràmica (d'aixovars funeraris?).

Caló des Serral
Seguim la ruta programada recorrent la costa, deixam a la dreta na Coco i na Tendre i arribam al caló des Serral (WP-15). És un estret caló d’arena, d'uns dotze metres d'amplada, que quan la mar està bé és una delícia banyar-s'hi, a les proximitats del qual s’ubica l’avenc des Serral. Cova o avenc des Serral: el 1993 els germans Ginés estudiaren els espeleotemes freàtics d’aquesta cavitat.
     A la paret oriental de la cova recolliren fragments d’una abultada banda de nivell subaquàtica, situada a 1,4 m per damunt de la superfície del llac. La datació de la mostra se situa entre 105.000 i 113.000 anys.

Entre el caló des Serral i cala Sequer s'hi aixecà el gran xalet il·legal, construït en zona ANEI. La seva construcció ja va ser polèmica en el seu moment i tot i que rebé reiterades denúncies, s'acabà. Ara, altra volta sense els permisos en regla (CpC), els propietaris pretenen ampliar els 1.700 metres edificats. Una autentica vergonya!
     El propietari dels terrenys i de la casa és Euroagrique de Comerç, S.L. A més, varen construir dues escales que baixen a les cales veïnes i la fonamentació de part de la cova del Serralt, declarada lloc d'importància geològica.    

Cala Sequer o Sequés
En alguns mapes, com el de Mascaró Passarius, figura també com cala Salpella (WP-16).

Cala Engana Pastor
Seguint el litoral, ve cala Engana Pastor, després la Pedra Desferrada, el racó de s'Olla, el racó des Cossi o de sa Teula, ets Encletxos, la punta de Llevant...

Cala Varques
...i a la fi, a les 16:25 h, arribam a cala Varques, el nostre darrer objectiu (WP-17) (1 m). La cala, situada entre cala Falcó i el racó de s'Olla, i tancada per les puntes de Llevant i d'en Barrufau, és la més apreciada pels banyistes entre totes les cales verges de Manacor.

     Aquesta és una de les zones amb més coves de Mallorca. A la zona de can Frasquet i cala Varques s'hi localitzen unes 16 cavitats: la cova des Pirata, la des Pont, la des Xots, de sa Piqueta, de sa Clova Rodona, ses Balmes Pelades, la des Llimacs, la des Moro, la de cala Falcó, la des Coloms I, la des Coloms II, la cova marina des Pont, la de cala Varques A, la B i la C, i l'avenc des Camp des Pou.   

     Ara només caldrà agafar el camí de la cala, que no té pèrdua, ja que està molt transitat, i arribar a la carretera (WP-18), vora la mítica possessió de Son Fortesa, on tenim un segon vehicle (WP-19) (63 m). Cosa que feim a les 17:02:26 h.   

________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Veure el track al Wikiloc
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no deixem escombraries.



FITXA TÈCNICA
Manacor
Distància aproximada: 15,60 km
Pujada acumulada: 376 m 
Baixada acumulada: 404 m
Alçada màxima-mínima: 331-1 m
Temps aproximat sense aturades: 4:42 h
Temps total: 7:08:49 h
Ruta circular: No
Dificultat: 2 sobre 5
Observacions:   
Integrants: Lurdes, Pep Torrens, Jaume Tort, Toni Sureda, Joan Manera, Joaquín, Andreu i Joan Riera

CARTOGRAFIA
Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic IGN, E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta

Manacor, 7-10-2015

HEM CONSULTAT
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Mapa de l'Atles de la GEM.
  • Nueva historia de la Isla de Mallorca. (1593) 1927 Joan B. Binimelis.
  • Mapa general de Mallorca. 1958 Josep Mascaró Pasarius 
  • Manacor. La guerra a casa. 2006 Antoni Tugores.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Endins. Les coves de la zona de can Frasquet - cala Varques. 4, 1977 M. Trias i F. Mir.  

12 comentaris:

  1. Hola amic Joan,
    Un interessant itinerari i molt ben documentat. M'ha sorprès la trista història del camp de concentració de soldats apressats durant la Guerra Civil a So na Moixa.
    Moltes mercès per donar-lo a conèixer, m'hagués encantat poder-vos acompanyar.
    Una aferrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pep.
      Gràcies a tu pel comentari. Hagués estat un plaer gaudir de la vostra companyia, hi haurà altres ocasions.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Magnifica documentació històrica, sense menysprear la resta, sempre és un luxe llegir els teus reportatges, aprenem tant !!! la meva més cordial enhorabona Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola mestre. Tots aprenem de tots, d'això es tracta, i sobretot de gaudir dels paratges de la nostra terra.
      Gràcies, Toni.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. M'ha agradat moltíssim. Una ruta, una mica llarga, recomanable a gent de cama forta. Un bon grapat coses que m'han resultat ben noves, malgrat em creia conèìxer una mica aquesta territori, com la cova de la Figuera... M'hauria agradat acompanyar-vos... Aquesta és una ruta ben nostrada.
    Enhorabona! Bona feina la teva, Joan!
    Ben cordialment,
    Biel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Gabriel pel vostre comentari. Sempre veim coses noves per molt conegut que tinguem el territori. Jo no havia pujat mai al puig de So na Moixa, i val molt la pena el pujar-hi.
      Salutacions!

      Elimina
  4. Magnífica descripció com sempre. L'únic que conec d'aquesta excursió és cala Varques, com no. Sempre hem volgut arribar fins al caló des Serral, però per un motiu o l'altra no ho hem fet. Segurament per no haver de veure el "monstre" allà construït, encara que el lloc i la cala valguin molt la pena. Veig que ja ets expert en coves i arqueologia, això si, de la mà d'en Toni. Enhorabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan. Tan amable i benevolent com sempre. Gràcies home.
      Per la zona hi ha varies coves d'enterrament, vos toca anar-hi.
      Quant a la cova del Secret de la Figuera, aquest dia no hi entràrem, les fotos són del 2011. Aquell dia sí que entràrem i recorrerem gairebé tota la cavitat.
      Salutacions!

      Elimina
  5. Hola Joan
    Una volta pel teu territori, molt interessant. Conec el recorregut ran de mar però gens ni mica la part del interior. M'ha agradat el comentari del camí camí public tancat i també sobre la construcció il·legal. Es veu que el compliment de les lleis, no és igual per tothom. Molt bona publicació, tant per les informacions com per la fotografia. També he vist que anaves ben "acompanyat". Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      Molt ben acompanyat, anava. Bona iniciativa la de l'amic Pep Torrens, d'ajuntar aficionats perquè es coneguin.
      Com podem comprovar actualment amb els polítics de torn, la llei no és igual per a tots. Costa molt enxampar al poderós.
      Salut!

      Elimina
  6. M'ha agradat veure aquesta ruta, sempre havia tengut curiositat per pujar al que noltros anomenam Puig de Sant Josep. Desde Porto Colom sel veu sempre molt gros. El meu padrí va ser un dels presos que va estar a Son Amoixa, més motiu per intentar fer aquesta ruta.No sabia que la barrera esteia oberta, sempre, en passar per la carretera ho veia tot molt tancat. Un dia ho provaré.Gracies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agraït pel teu comentari. Ten en compte que és un camí públic. Les barreres solen estar obertes.
      Segurament, antigament era el puig de Son Josep.
      Salutacions!

      Elimina