125 - Puntals de Planícia pels passos de sa Biga, de sa Rata i des Cotxo 13-8-2015

Una altra sortida ben profitosa amb l'amic Pep Torrens. Aquesta vegada ens va dur a pujar pel pas de sa Biga de Planícia i per afegitó férem tres passos més, el de sa Rata, el de sa Rata II i el des Cotxo. Tots quatre situats a la serra des Puntals, uns indrets realment meravellosos. La baixada la férem per un pas poc conegut, si més no, el seu nom, el pas des Cotxo.

Deixam el cotxe a l'aparcament que trobam a la dreta de la carretera Ma-10 venint de Banyalbufar (►WP-0) (179 m). Es tracta de la carretera que travessa la serra de Tramuntana (Andratx-Pollença).

Començam a caminar a les 8:45 h cap a l'altra part de l'asfalt, on uns escalons de fusta ens menen a la carretera nova de Planícia. També es pot entrar pel botador habilitat a la barrera de la finca pública.

Després d'uns 15 minuts de caminar per l'asfalt, arribam al segon portell de la finca de Planícia (WP-1) (238 m). És l'inici de la Ruta 1, que va fins a les cases. A l'esquena d'en Pep arrenca el camí Reial d'Estellencs a Banyalbufar.

Deixam a l'esquerra dues rutes senyalitzades a la font de s'Obi (Ruta 2), la primera pel pla de ses Castanyoles (WP-2) i la segona uns set minuts més endavant (WP-3). (Foto Pep Torrens).

Passam per devora es Porxo, que té uns bancs de pedra i una cisterna (WP-4) (343 m). Immediatament passam el portell del Camp Gran. Les cases de Planícia destaquen al fons, a la nostra esquerra.

«Planícia és una finca de titularitat pública des del 17 de febrer de 2009 per un valor de 11.182.000 euros. La possessió de Planícia gaudeix d'una antigor considerable, ja que les cases apareixen citades al segle XIV. La primera venda documentada de la finca data de l'any 1383, quan Guillem Ribes i la seva dona Caterina la vengueren a Pericó Carrera per 630 lliures. El 1584, pertanyia al senyor Gaspar Joan —de Planícia. Confrontava amb el Salt, es Racó de Superna, Son Miret, sa Teulera d'en Sanuja, Son Bauçà, el nucli de Banyalbufar, es Verger i la mar. Tenia cases dels senyors i dels amos, tafona i celler. El 1611, pertanyia al senyor Francesc Sunyer. El bestiar de feina eren vuit bous, cinc muls i quatre cavalls. Hi havia guardes de 120 ovelles, vint porcs i devuit someres. El 1632, era del senyor Joan Sunyer Joan, de l'orde de Calatrava. N'era pertinença el rafal de Planícia, amb cases i torre, on hi havia una guarda de 50 ovelles i era arrendat separadament de la possessió principal. El 1667, la possessió fou valorada en 32.000 lliures. Els Pueyo heretaren la possessió dels Sunyer. Així el 1689, pertanyia al noble Francesc de Pueyo Sunyer i Joan, de l'orde de Calatrava. Hi havia una capella a les cases. El 1732, era del senyor Nicolau de Pueyo, cavaller de l'orde de Calatrava i marquès de Campofranco. Tenia cases, tafona, molí de sang, un alambí per elaborar aiguardent i celler amb set bótes congrenyades i dos cups. Tenia hort i era dedicada a olivars, garroverars, figuerals, vinyes i conreu de cereals. Hi havia inventariats 45 ovelles, tretze porcs, dotze mules i deu ases. Tenia un gran alzinar, amb producció de carbó. Feia una renda anual de 950 lliures, cinc odres d'oli, vuit portadores d'olives, un quintar de formatge, 80 lliures de millores, vuit porcs, quatre moltons, sis anyells, una somada de vi blanc, una somada de vi de pàmpol, una somada de vi negre, mitja de moscatell, mitja de malvasia i un paner de fruita cada dia. Hi havia els indrets denominats la font de sa Menta, sa Vinya Gran, la font des Garbell, el camp Gran, la rota de sa Figuera i es coll de sa Vela. El 1818, era valorada en 66.099 lliures, comptava amb les cases de Planícia i del Rafal de Planícia, amb nou quarterades de vinya, 140 d'olivar, 112 de bosc i 120 de garriga. El 1863, era del marquès de Campofranco i tenia 681 quarterades. El 1993, era propietat de la família Batle. Té casa de senyors, d'amos i de collidores d'olives, i una immensa tafona que és una mostra de l'activitat olivarera de la possessió. També en feia part el rafal de Planícia, la propietat de la qual es mantengué lligada a aquesta possessió sota les famílies Joan, Sunyer i Pueyo i se'n separà en el s XX. Té cases de senyors i d'amos, i una torre de defensa, de planta quadrada». (GEM, Damià Ferrà, XIII, 178).

Abandonam el camí de les cases de Planícia (WP-5) (403 m), per una pista que va a l'aljub des Cristians (Ruta 3).

Set minuts més de marxa i arribam a una nova bifurcació (WP-6) (427 m). Deixam a la dreta la ruta que va a l'aljub des Cristians.

Deixam a l'esquerra una bifurcació que va al camí del porxo de Darrere ses Cases, de Planícia i també al pas de sa Mola. Veig que no es permet agafar aquest camí cap a les cases.

Davant de nosaltres tenim una gran olla de forn de calç; prosseguim la nostra ruta cap a la dreta.
     Actualment es localitzen una quinzena d'olles de forns de calç. D'alguns d'ells es feien tres viatges diaris i sense bísties, salvant tres-cents metres de desnivell. (Sa Mola de Planícia, 1999).

Quan entram al bosc ens topam amb nombrosos ranxos de carboners.
     «Una de les poques dades que demostren l'antigor d'aquesta activitat al bosc de sa Mola daten de l'any 1720, on un tal Pere Geroni Arbós va denunciar Antoni Vich per haver arrabassat branques de dins la seva rota per ser cremades a la seva sitjeta que es trobava dins s'arboçar així com de robar rabassons d'altres sitges veïnes». (Vibot, 1999).

Mal viatge és fer carbó.

Qui va treure tal ofici!

Dalt sa Mola de Planíci

hi habita sa meva amor. 

A una nova bifurcació (WP-7) (527 m) giram a l'esquerra, i anam guanyant altura gradualment.

Deixam el camí des bosc Gran per l'esquerra (WP-8) (585 m), per un camí més estret que puja cap a la serra des Puntals. Alguna fita de pedra i alguna fletxa pintada ens ajudaran a seguir la ruta.

Havíem adreçat pel mig del bosc, i retrobam, més amunt, el camí de carboners (WP-9). De cada vegada veim més blocs grossos de pedra caiguts de la desfeta serra des Puntals. En Pep s'orienta per aquesta embullosa xarxa de camins que creua el bosc Gran.

Des d'aquesta sitja (WP-10) (657 m) ja es veuen ben a prop les bretxes i esquerdes de la part alta de la serra.
     Des de molt antic els habitadors de Banyalbufar ja explotaven aquests boscos. Un document de 1323 diu: «els hòmens de Bañalbufar, qui tenen y poseiexen alguna part de aquellas dotze parts ab que la vall de Bañalbufar fonch dita y establida, sempre han tingut empriu en dita mola y en lo olzina de la matexa, és a sebrer, en los lleñiams, fusta y aglans que sempre han estad comuns entre los pobladors de dita vall». (Rosselló-Albertí, 1995).

De moment no podem situar visualment el pas que cercam.

Estam situats als peus des Puntals de Planícia. Allà deçà el penyal de s'heura se situa el pas de sa Biga de Planícia.

Per arribar-hi haurem de passar per algunes cornises un tant exposades. En alguns llocs veim traça de camí molt desfet.

De tant en tant l'espès boscatge deixa entreveure el panorama cap al Galatzó i la costa d'Estellencs.

Un gran bloc de roca ens fa ajupir per passar per davall ell. Més enllà veim una monjoia i la caiguda que hi ha coster avall.

Passat l'entrebanc ja ens queden pocs metres per arribar a l'encletxa del pas.

Uns escalons permeten superar una petita fesa. (Foto Pep Torrens).

En Pep a la fesa. L'encletxa que veim darrera ell, per on s'enfilen les alzines, és el pas de sa Biga. Segons Vibot (2001), referint-se al pas de sa Biga de Son Balaguer, a l'altre part dels Puntals, es tracte d'un topònim historicollegendari, que narra el fet de passar una biga de tafona durant el segle XVIII a través de la mola de Planícia, per un estret i exposat grau a 805 metres d'altitud. Per aquest fet, aquest topònim també es troba a la banda banyalbufarina.

Superada la fesa (fita de dalt), veim que un seguit de fites pugen directament per l'escarpat coster que tenim a la nostra esquerra.

Són les 11:40 h quan els companys de cordada, en Pere i en Pep, se situen a l'arrencada de l'encletxa (WP-11) (783 m). Sorprèn veure que algunes alzines arrelen i creixen dins les mateixes penyes dels costats.

A mitjan pas trobam algun graó que haurem de grimpar, a més d'haver d'esquivar arbres caiguts.
     Diuen que per aquesta canal s'hi va fer passar una biga per a la tafona de la possessió de Planícia, des de llavors s'anomena el pas de sa Biga. (Salamanca, 2008). Vibot aporta que «Se suposa que el fet de conduir-la per aquí i no optar per una altra via menys perillosa era perquè l'accés es trobava més a prop del Camí des Bosc Gran que per altra banda».

Pas de sa Biga de Planícia

Assolim la capçalera del pas de sa Biga. A baix, apareix l'atapit bosc de Planícia i al fons, la muntanya màgica, el Galatzó.

Després de tres hores de marxa i una bona pujada, recuperam l'energia a l'ombra fresca de les alzines.

Prosseguim per la carena des Puntals de Planícia (893 m), situats entre els Puntals de Son Balaguer, els Puntals de Son Fortesa i els de Son Fortuny. A baix s'entreveuen les marjades de Banyalbufar. Per la serralada passa la partió dels termes de Banyalbufar i Puigpunyent, i de quatre possessions.

La curiositat d'en Pep Torrens, com a gran recuperador de passos antics que és ell, el fa guaitar als diferents talls o osques que presenta la muntanya, no fos cosa que... Per aquí no ens hi amollarem, Pep!


   




















La part alta de la serralada des Puntals, és un paratge sorprenent, ple de crivells, encletxes, clotades, nombroses feses i alguns avencs, on la vegetació cerca el seu lloc per sobreviure. Ens ficam i recorrem una d'aquestes feses, però no té sortida i hem de tornar enrere.
                                                                 

També guaitam al pas des Foradí —un d'aquells grassos estrenyeu-vos!—, i a algun dels nombrosos avencs que hi ha per la contrada. Vibot ens fa saber que la quantitat d'avencs en aquesta muntanya és immensa, com també ho era la seva utilitat: des de servir com a abocador de cadàvers d'animals a amagatall del contraban.

     Lluís Vallcaneras, al seu 20 Itineraris Alternatius per la serra de Tramuntana III diu: «El cim des Puntals de Planícia és un dels menys visitats de la Serra de Tramuntana, ja que ens agafa d'esquerra mà respecte dels gegants de la serra i, per altra part, la seva relativa modesta altitud tampoc no el converteix en un objectiu per sí sol. Però en ser en el capcurucull ens adonarem del gran error que hem comés deixant-lo de costat».

     Gabriel Font Martorell, per la seva part, diu que s'hi ha d'estar a allà dalt uns vint minuts «por lo menos para recrearse en la contemplación de panorámicas bellísimas». (50 Excursiones a pie por la isla de Mallorca, 1964).
    

Pas des Foradí

Vista l'obertura que presenta el pas des Foradí, m'hauré de posar en serio a fer regim si el vull passar. (Foto Pep Torrens). 

Resulta inversemblant trobar un camí de carro per aquí dalt. Idò, l'amic Pep ens diu que s'anomena el pas des Carro. No de bades és un ramal del camí des Carro de sa Mola «via per la qual es baixaven els sacs de carbó i de calç de damunt la muntanya». S'ha de dir que aquest camí fou habilitat per al trànsit rodat durant la primera dècada del segle XX. De fet, els avantpassats banyalbufarins ja deien al respecte l'eloqüent dita: 

Això que dius és una barbaritat tan grossa
com que un carro pugi damunt sa Mola.

(Associació Cultural Bany-Al-Bahar, 2011).

Pas de sa Rata

Molt a prop del camí s'inicia la baixada del pas de sa Rata (WP-12), el qual està ben senyalitzat. La primera impressió que hom té quan es troba aquí, és que es tracta d'un camí. (Foto Pere).
     Vibot diu: «Surt molt a prop des Puntals i té un recorregut molt variable i rost». Més cap al sud se situa el pas de s'Enquetja. Un accés molt rost.

Encara que, el tirany, ben aviat s'encingle. Es tracta d'una vertiginosa i exposada cornisa que baixa fent ziga-zaga. La primera part discorre cap a l'esquerra, la qual ja em farà aflorar l'hormona de l'adrenalina.

La segona part va cap a la dreta i no desmereix gens a la primera. Per una persona que pateix vertigen com jo, no li convé mirar a baix. Ara que, això de veure el perill és relatiu, per aquí he vist baixar gent amb la bicicleta a l'espatlla, uf!

Vista retrospectiva del pas de sa Rata. En primer pla veim una marca de pintura. Hem baixat el pas simplement perquè jo no el coneixia, cosa que agraeix als companys. Ara haurem de tornar a pujar allà on érem. 

Pas de sa Rata II

Per tornar a dalt ho feim per un pas situat molt aprop de l'altre (WP-13), tant, que l'anomenarem pas de sa Rata II. 

Per a superar el pas haurem de grimpar per una paret que no té massa preses i on una roca et fa nosa per a progressar còmodament, així com ho fa en Pere. (Foto Pep Torrens). 

Un servidor atacant el pas. (Foto Pep Torrens).

La sortida del pas està senyalitzada amb una petita fletxa d'autor prou conegut pels muntanyencs.

Pas des Cotxo

Baixam dels Puntals pel pas des Cotxo. Un estret comellar poc conegut i sense fitar. Vibot diu del pas des Cotxo: «Dit així per ser emprada tota aquesta rosseguera per baixar els carros plens de carbó (per tal d'evitar tot el camí de tornada). Els informadors ho recorden com un dels fets més agosarats i perillosos mai no vistos per aquestes terres».
     Miquel Salamanca, al seu article Els noms dels passos a la Serra de Tramuntana, també fa menció d'aquest pas, diu: «Als llocs on els alzinars possibiliten la presència d'explotacions carboneres, els passos comunicaven amb la possessió o amb algun indret habitat. És especialment notable la quantitat de passos d'aquest tipus a la Mola de Planícia i a la Fita del Ram. El pas des Cotxo és testimoni de la circulació de carros (anomenats cotxes en aquella època) carregats de carbó pels alzinars de la serra, les quals sovint eren maniobres certament temeràries i arriscades». (XXI Jornada d'Antroponímia i Toponímia. Santa Maria del Camí 2008, 2009). 

On la depressió fa embut i s'engorja, l'exuberant vegetació dificulta la passa, per això l'esquivam per la dreta, per damunt un roquissar. Més avall ens topàrem amb alguna planta de peònia. 

La part més baixa està ocupada per una gran rosseguera, comellar de sa Mola, amb vistes sobre el bosc Gran. A la dreta se situen es Aragalls (conjunt de torrenteres que neixen al replà des Aljubets i baixen pel comellar de sa Mola). Si realment és així com diuen els informadors de Vibot, que els carros carregats de carbó baixaven per aquí, eren maniobres molt arriscades i un vertader suplici per les bísties.

Imatge presa des de la mola de Planícia, on apareixen es Puntals i el pas des Cotxo, i 'el bosc animat' com diu P. Llofriu. Més enllà destaca el puig des Galatzó.

Arribam novament a una zona on abunden els ranxos. Assenyal un gran rotlo de sitja amb el (WP-15) (555 m). A les 14:03 h tancam el cercle al camí de la ruta de l'aljub des Cristians (WP-16).

Aquí baix, fora de la protecció de l'ombrívol bosc d'alzines, la temperatura és més alta, per mor d'això i, que duim les cames cansades, es fa llarg el recorregut del camí Nou fins al punt d'inici de l'excursió.

A la dreta tenim la imatge de l'alterosa serra des Puntals. Allà dalt situu el lloc on creim que es troba el pas de sa Biga. Certament, vist des d'aquí baix sembla impossible arribar-hi. Val a dir que és una dura prova, també que és ben recompensada. Molt bé, Pep i moltes gràcies pel guiatge.

   
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ 

NO ADJUNT EL TRACK COM DE COSTUM PEL PROBLEMA QUE PRESENTA AL GPS CAMINAR TAN ARRAMBAT ALS PENYALS, I NO VOLDRIA CAUSAR MOLÈSTIES D'IMPRECISIÓ ALS POSSIBLES SEGUIDORS. 

FITXA TÈCNICA 

Banyalbufar

Distància aproximada: 11,82 km
Pujada acumulada: 710 m
Alçada màxima-mínima: 855-179
Temps aproximat sense aturades: 4:03 h
Velocitat mitjana: 1,8 km/h
Temps total: 6:04:35 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: Possibles problemes d'orientació. Alguns trams són exposats, ja que resten sense equipar. 
Integrants: Pep, Pere i Joan
 

CARTOGRAFIA

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Situació dels passos

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Sud E-25, amb els punts principals

Allà on diu (13 Pas de sa Rata d'en Bernadí) ha de dir (13 Pas de sa Rata II), ja que el pas de sa Rata d'en Bernadí està situat més al nord del pas de sa Biga.

Perfil de la ruta

Manacor, 15-8-2015

HEM CONSULTAT

• Guía de excursionismo de Mallorca, 8. 2009 Gabriel Rodas.

• Sa Mola de Planícia. Associació Cultural Bany-Al-Bahar. 2011

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• XXI Jornada d'Antroponímia i Toponímia (2008). 2009 DD.AA.

• Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.

• Sa Mola de Planícia. El vessant nord-oest. 1999 Tomàs Vibot.