122 - Pas des Coconar i la muntanya des Voltor 19-4-2015

El pas des Coconar ens permet superar, amb una grimpada, el vertiginós penya-segat de la coma des Cairats i assolir el comellar de ses Fontanelles. Una vegada a dalt tenim tot un ventall de possibles rutes. En aquesta ocasió decidim arribar fins al refugi de l'Arxiduc, a la Talaia Vella, i al mirador de na Torta, recentment restaurat.

Iniciam la ruta a les 9:02 h (►WP-0) (439 m), a la urbanització de s'Arxiduc, Valldemossa, al portell que dóna pas a la finca pública de Son Moragues pel camí de na Rupit. Passam entre el penya-segat anomenat sa Colominada i l'oliverar de sa Coma. Més endavant deixam a l'esquerra la canal d'en Gordo.
     Des del camí reial medieval modernitzat, s'obté una bona panoràmica de les cases de sa Coma, les de l'Hort, el nucli de Valldemossa i el puig de sa Comuna (704 m).

Font de na Ropit

Ben aviat ens surt a camí la ruïnosa caseta distribuïdora de l'aigua de la font de na Ropit, la qual es va comercialitzar. La mina de l'ull està també en total ruïna. L’aigua d’aquesta font, en temps del rei Sanç, ja tenia fama de ser medicinal. Hi ha una llegenda d'aquest rei i el pagès de Son Pancuit situada a aquest indret. Veure més informació de la ►font.
     Gairebé a l'endret de la caseta deixam el camí per l'esquerra (WP-1) (461 m), després d'haver caminat uns vint minuts de l'inici.

Un seguit de monjoies ens guiaran per pujar el rost i abrupte coster, tot cercant la millor passa.

Pel mateix vessant hi ha dos passos més, el de sa Cova, que puja cap a ses Calderes i el puig des Boixos i el de sa Creu, aquest darrer és un camí i va cap al racó Perdut i la cova de s'Aigo. Precisament la GEM situa es Coconar entre el puig des Boixos i el pas de sa Creu. Diu: Topònim que fa referència a un lloc on abunden els cocons.

En aquesta imatge s'aprecia la pujada que hem fet. A baix, remarcada de groc, queda la caseta de la font.

Descoratjadora és la vista de la paret dels penyals des Coconar que tenim per davant.

La verticalitat d'alguns trams queda palesa en aquesta imatge.

Arribam a una fita clau. Tenim la impressió de que no podrem continuar, cada vegada els penyals són més verticals. Giram a l'esquerra per esquivar la paret insalvable que tenim a davant. La boira fa acte de presència per la serra de Son Moragues.

Pas des Coconar

Una petita fletxa vermella de l'amic Pep Torrens ens confirma el lloc exacte per on pujar. De totes maneres la paret no dóna massa opcions. Es tracta del pas des Coconar (WP-2) (608 m). Sense ser tècnic, no deixa de tenir la seva dificultat. Cal tenir les cames llargues per donar la primera passa.

Amb una petita ajuda na Dolors supera aquest escaló, quan són les 10:06 h. Mirant a baix, ens feim una idea de l'alçada que hem assolit, ja que el camí des Cairats està uns 150 m per sota.
  

El pas ens situa a una escalonada més amunt i més segura.

La boira s'ha estesa per la barranquera de la coma des Cairats, on antigament s'hi tallaven arbres amb els quals es feien cairats (bigues). El veterà excursionista Benigne Palos diu que no és aventurat pensar que aquest fet és el que ha donat nom a aquest comellar.
 

La recompensa a l'esforç arriba en forma de panada.

Uns metres més amunt assolim el tirany que ve del Coconar (WP-3), un rústic camí de muntanya. Nosaltres prenem cap a l'esquerra, cap a ses Basses. Cap a la dreta podríem pujar al puig des Boixos, per ses Calderes o també arribar a la cova de s'Aigo, al Teix... i un munt de possibilitats.

Sobre aquests camins, Antoni Reynés anotà: «Es coneixen com a camins de ferradura aquells que permeten el pas de persones o bísties i hi podem trobar una gran diversitat de tipologies constructives i de funcions. Fins i tot en els traçats més simples pot aparèixer l'us de pedra en sec per delimitar el camí amb murs laterals, reforçar el ferm i facilitar el trànsit en punts abruptes o difícils».

El tirany des Coconar connecta amb el camí de ses Basses, el qual puja a ses Fontanelles (WP-4). Per aquest nou camí, que prenem cap a l'esquerra en descens, passam per la canal d'en Gordo (Atles GEM), a la capçalera de la qual se situa el coll de caça dit la Regata de les Onze (J.C. Palos).

Un grup de cabres tresca la seva insaciable depredació pel bosc d'alzines.
     «Valldemossa va ser un gran subministrador de fustes per construir galeres armades al servei del Regne [ja en el s XIV]. L'Administració reial enviava un mestre d'aixa al poble per tallar alzines de certes alqueries, el que provocava les protestes de llurs propietaris i, alguns cops, de l'autoritat municipal». (Albertí & Rosselló, 1999). 

Hem de deixar aquest camí ampla, antic camí de carboners, en el (WP-5) (602 m). Si el seguíssim arribaríem a la urbanització de Son Gual Petit i a Valldemossa.

Ben aviat ens topam amb un centre de recollida d'aigua, consistent amb una cisterna o aljub amb brocal i un gran aljub (WP-6).

 

L'aljub més antic i més gran té la coberta esfondrada. Una font, la font de ses Basses, avui eixuta, abocava l'aigua als dos aljubs a través d'una canonada.

Croquis del conjunt. Deferència de l'amic Andreu Morell. (Font: ►Fonts de Tramuntana).

Dels aljubs, un tirany puja cap al camí de ses Fontanelles (WP-7). Hi arribam passant pel ranxo d'en Sutro «un carboner i 'home de muntanya' esporlerí de molt mala fama» (J.C Palos).

Mirador de Son Gual

Quan assolim el camí de ses Fontanelles, ens desviam uns metres per anar al mirador de Son Gual (WP-8) (775 m). «Hi duu —diu Cañellas— una curta desviació del camí que va des pla des Pouet a ses Fontanelles, que trobam a mà dreta en haver passat el pas d'en Miquel. Des del mirador es veu Son Gual, Valldemossa, Palma i la serra cap a la banda de migjorn, fins al Galatzó. 
     És una simple plataforma de forma semicircular, de 4,50 m de diàmetre, que es prolonga uns 4 m cap al camí d'accés. No té cap banc ni mur de protecció. La plataforma està feta amb paret seca de factura rústica. És molt semblant al mirador de ses Basses, que està molt a prop d'aquest.
     Sols l'esmenta Coloma Rosselló, el 1910 (Rosselló. 1910. Pàg. 88). Tal volta l'Arxiduc no en parla perquè es tracta d'un mirador molt senzill, que ni tan sols no té murs de protecció. La data de construcció deu ser posterior a 1883, data de la compra de Son Moragues (Trias. 1994b. Pàg. 35)». (El paisatge de l'Arxiduc, 1997).
     Veig que també l'anomenen mirador de la Regata de les Onze.

Tornam al camí de ses Fontanelles i continuam recte, en el mateix sentit que dúiem quan pujàvem dels aljubs. Si seguim correctament la traça del GPS arribarem a aquesta barraca, que presenta un original refrescador. Aquí ens hem de desviar cap al penya-segat de l'enfront (WP-9) (782 m).

Deixam enrere la barraca i a pocs metres veurem unes pedres col·locades que indiquen el pas (WP-10) (768 m). Possiblement és l'antic camí de ses Fontanelles, emprat abans d'obrir el pas d'en Miquel, tot i que no deixa de ser una suposició.

El camí discorre ran del precipici i baixa gradualment al fons del comellar.

«Son Moragues —diu l'Arxiduc— té una vasta extensió de muntanya; però els senyors no hi anaven mai a no esser un dia en l'any a caçar perdius. Muntanya a on els tiranys dels carboners eren s'únic paratge que ses ausines i els pins no cobrien amb so seu ramatge, i per la que tan sols capbaix s'hi podia transitar. An es garriguer "Carabassa", antic pastor, li agradava rodetjar d'una espècie de misteri sa muntanya a on tan sols ell podia penetrar i a on un altre tot just podia caminar pels punts més fàcils». (Lo que sé de Miramar, 1951).

En el fons del comellar del corral des Bous hi ha un rotlo de sitja. Per aquí passa el tirany que ve del pla des Pouet i es dirigeix al camí de l'Arxiduc, passant per la cova de s'Ermità Guillem. Cap allà anam!

Cova de s'Ermità Guillem

Després d'una bona pujada pel coster del puig des Moro o de s'Ermita, arribam al tancat on se situa la cova de s'Ermità Guillem o ermita de Son Moragues (WP-12). La petita cova de s'Ermità, en part natural, diu l'Arxiduc, «té una petita taula de pedra a l'entrada i una petita alzina part damunt. L'interior, il·luminat per tres finestres i amb petits enfonys amb estalactites, està dividida en dues parts per una paret de roca, i a la part de darrera hi ha els dos jaços de pedra dels ermitans i un petit pilar; davant l’entrada de la cova hi ha dues piques petites d’obra a les quals vessa la font. La pica de l’esquerra, una mica més elevada, no té aigua, i la de la dreta, més grossa i amb volta, té aigua fins el mes de maig».

S'ermità Guillem, protagonista de diverses llegendes de la zona, portà fins a aquest racó de la muntanya la seva manera d'entendre la vida. Morí l'any 1635 a l'Hospital General, allunyat del seu refugi particular, excavat a la roca, i del contacte íntim amb les muntanyes.

Gravat de la cova de s'Ermità Guillem o de Son Moragues, aparegut a Die Balearen (1884).
     De l'ermità Guillem se'n conta una anècdota que, ell era molt amic de l'amo de Son Moragues i anava moltes de vegades per ses cases a veure'l. Un dia, el dimoni va fer veure a un missatge que l'ermità Guillem havia robat un porc i el matava d'amagat a dins el bosc. El missatge se'n va corrent a contar-ho a l'amo.
—L’amo vos que teniu tanta de devoció a l’ermità Guillem, jo ara l’he vist a dins el bosc que d’amagat matava un porc.
L’amo va dir: —Meam, ermità Guillem sortiu.
—I l’ermità va sortir de dins la cuina on feia una bona estona que si escalfava.

Fotografia extreta de la web d'Alan Humphries🔗 on apareix Greg, un ermità-hippie modern (2013) 

  

Deixam la cova per un tirany adreçat a nord, el qual surt al camí de sa Muntanya, més conegut avui per camí de l'Arxiduc (WP-12). Per aquest camí baixam al coll de s'Estret de Son Gallard (WP-13), on Lluís Salvador hi feu aixecar un pedrís del mateix nom. En el coll hi ha un entreforc de quatre camins, on recentment s'hi ha instal·lat un panell informatiu. 

Entram a la zona privada, d'accés regulat per la Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània. El problema que tendrà aquesta gent, serà que tenen moltes portes obertes.

Refugi de l'Arxiduc

En el punt més elevat del puig (866 m), l'Arxiduc hi va fer construir una caseta refugi (1907) (WP-15) de 6,40 m de llarg per 4,29 m d'ample, perquè: «el viajero puede descansar y reponer sus fuerzas, hallando agua, carbón y techo que le resguarde de los ardientes rayos del sol en verano, ó de las pertinaces lluvias invernales». (Rosselló, 1910). Ell mateix diu: «D’allà se puja a la Talaia Vella on darrerament hi vaig fer una caseta i una cisterneta per comodidat i sopluig dels qui hi pugen». La va construir Guillem Fiol Gelabert, fill de Pere Fiol Barbut, el 1909 (Cañellas, 1997).
  

A baix de les timbes de la Talaia apareix la figura inconfusible de na Foradada, Miramar i Son Marroig, allò més preuat de l'Arxiduc.

Cim de la Talaia Vella o Muntanya des Voltor

En el punt geodèsic de la Talaia Vella (856 m), ens feim la foto de grup. «del doble cim de la Talaia Bella o Vella, damunt del més important dels quals, el de ponent, encar s'hi veu la fita geodèsica que marca una altura de 868,56 metres [?] sobre el nivell de la mar». (Arxiduc).  
     Supòs que el topònim Talaia Vella, ve de quan des d'aquí dalt s'atalaiava la mar per mor dels pirates que rondejaven les costes, abans d'aixecar la torre de Son Galceran. Tot i que no he trobat cap referència escrita sobre això, en canvi dels atacs dels moros sí: «El alba del 1.º de Octubre de 1552 te dijo á ti, oh pintoresca Valdemossa, que en tu marina y en la cala den Canet tomaban tierra los cuatrocientos piratas que en diez galeotas venían. Ninguna hoguera pudo avisarte de noche, pues aún no sobresalía entonces el hombre estudioso y benéfico [J. Binimelis] que planteó aquellas mudas y rápidas señales; mas la noticia, si te sorprendió descuidada, no te encontró cobarde ni remisa en tu propia defensa» (Islas Baleares, 1888).
     Tot i això, Binimelis (1593) diu que la torre des Verger de Banyalbufar «comunica sus fuegos de aviso a la Atalaya de Vall de Moza, y a la Popia de la Gragonera».

Mirador de can Costa

Continuant la ruta passam pel mirador de can Costa (WP-16), popularment anomenat de ses Puntes, està a l'extrem occidental de sa Talaia Vella, just damunt can Costa, des d'on és ben visible. Des del mirador es domina el pla del Rei i l'ermita de Valldemossa, i es colombra fins a la punta de s'Àguila (Banyalbufar). A hores d'ara està en procés de restauració.

Pel camí que Lluís Salvador va fer traçar entre 1895 i 1909 —el qual parteix del pla des Pouet i va cap al mirador de can Costa o de ses Puntes, d'allà puja a sa Talaia Vella i baixa fins al coll de s'Estret de Son Gallard—, baixam al pla des Pouet. 
 

Pla des Pouet

Pla des Pouet (WP-17) (677 m). El pla des Pouet és un autèntic creuer de camins, un distribuïdor de senderistes, alguns d'ells despistats davant de tantes opcions. Si entram des de Valldemossa la primera sendera que surt per la dreta és el camí de ses Fontanelles pel pas d'en Miquel. Després ve un tirany que ens mena al corral des Bous i a la la cova de s'Ermità Guillem. Un altre arriba al coll de Son Gallard, el qual connecta amb el camí de Muntanya, més conegut pel camí de s'Arxiduc. Cap a ponent surt el camí de sa Talaia Vella, pel qual venim nosaltres. Al seu costat surt el camí que enrevolta na Torta i més enllà el que ve del mirador de na Torta.

Per tot arreu del pla des Pouet hi ha aquests clapers de pedres —crec que s'anomenen galeres—. Supòs que la seva funció era acaramullar pedres perquè no fessin nosa pel mig, i així facilitar el conrar la terra prima d'aquest altiplà.
     A la zona del pla des Pouet se situaven les rotes d'en Miquel dels Tancats (Veure: Possessions, camins i paisatges de l'Arxiduc, 2015, 135).  

Caseta del pla des Pouet: «...a una àmplia vall de muntanya encerclada per quatre cims; a l’esquerra s’alcen el pla des Pouet i sa Talaia Vella, a la dreta el puig de s’Ermita i el port d’en Miquel. S’hi veu un petit aljub amb una bassa per als porcs. En el centre hi ha un alzinar sempre verd i la caseta des Pouet amb una vella era a devora, car altre temps aquesta contrada era cultivada. Per la bassa i el comellar de sa Teulada travessam el fons aplanat d’aquesta vall, l’existència de la qual ni tan sols es pot sospitar arribant des de baix; si llavors pujam cap a la dreta, s’arriba al puig de s’Ermita, on dins el petit corral per a les ovelles hi ha l’ermita silenciosa». (Les Balears, 2002). 

Continuam la ruta pel camí que discorre per la vessant del puig de na Torta (727 m) que mira cap a la Talaia Vella. Aquest camí no arriba fins al mirador de na Torta i sembla —segons Cañellas— que es tracta d'un vell camí de carboners. 

Mirador de na Torta

En 25 minuts arribam al recentment restaurat mirador de na Torta (WP-18) (667 m). És un petit mirador que guaita damunt les timbes, de planta trapezoïdal. Els murs laterals mesuren 6,35 m i 7,70 m de longitud, i el frontal, 6,80 m. Està sostingut per un terraplè. A la part posterior del mirador hi ha un petit banc, format per una gran pedra plana. (Cañellas, 1997).  

El mirador de na Torta està situat just damunt Son Moragues i domina la possessió, el jardí de sa Muntanyeta i tot el pla del Rei per una banda, i tota la vall de Valldemossa fins s'Estret, per l'altra.

Son Moragues va pertànyer a la família Moragues fins el 1883, moment en què Ignasi Moragues va haver-la de vendre a Lluís Salvador. L’Arxiduc va fer una mica d’obra: «Vaig allargar es terrat, damunt sa tafona i el graner, que estaven destapats, i arreglar un jardinet, fent un marge molt alt, cap a s’hort, allà a on hi havia un galliner, solls i femers, que vaig traslladar baix de ses cases». 

Deixam el mirador pel camí que voreja els penya-segats que miren a Valldemossa. Va ser traçat per l’Arxiduc entorn de 1883, quan va adquirir Son Moragues. Ja el cita a Die Balearen (1884), diu: «...el camí de na Torta ens durà a les dues puntes més avançades cap a la vall de la muntanya de Son Moragues, des de les quals es presenta als ulls la vista més encantadora, per una banda cap a s'Estret i per l'altra cap a Son Olesa i la mar».
     Anys després (1911) explica com va fer aquest itinerari (camí) i les seves excel·lències: «Al garriguer ‘Carabassa’ li agradava rodejar d’una espècie de misteri la muntanya a on tan sols ell podia penetrar [...] Una vegada, per arribar fins en el penyal de na Torta, part damunt la muntanyeta de Son Moragues, així anomenat a causa d’una vella alzina que un temps allà hi havia i que diuen era torta, hi vàrem posar, des del comellar des Pla des Pouet, dues hores bones, sempre acalats, davall les branques d'on penjaven els fils de ses geòmetres, cuques petites que se mengen sa fuia de ses ausines. A la fi hi vàrem arribar, i quina vista! Bé valia la pena de passar lo que passàrem. Ara amb el camí fet, un hi pot anar en deu minuts, i el mirador allà construït permet arrambar-se al caire de les timbes per gosar millor de la gran vista. I encara no és aquest mirador tan ermós com aquell altre que hi ha damunt can Costa i l’Ermita». (Cañellas, 1997).

Després de gaudir de la panoràmica que ofereix el mirador, continuam cap al pla des Pouet, on trobarem un altre panell informatiu i rètols indicadors de les diferents rutes. 

Giram a la dreta, passam el portell de l'altiplà i baixam a Valldemossa pel camí carreter que hi puja des de Son Gual.

El camí del pla des Pouet es troba en mal estat degut a l'erosió per l'aigua de pluja i les pedres que han rodolat. Antigament, un camí de ferradura anava de Son Moragues fins a la font de s'Abeurada, eixamplat per l'Arxiduc. Actualment, aquest tram està tancat.

Font de s'Abeurada

Gairebé al pla, a la dreta del camí, trobam la font de s'Abeurada, que pertany o pertanyia a la possessió de Son Gual, i dóna nom a la vall. Per a més informació: ►Fonts de Tramuntana.

Saludam als nous garriguers, els quals informen del règim de visites a la zona d'accés regulat, i sortim al portell de Son Gual Petit. Vista del coll per on baixa el camí del pla des Pouet, situat entre na Torta (esquerra), i el putxet de ses Basses (dreta).

I ara, pel carrer de les Oliveres arribarem a la urbanització de s'Arxiduc on tenim el cotxe. Finalitzam aquesta ruta a les 17:29 h (WP-20).

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

►Veure el track al Wikiloc

      
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques.

 

FITXA TÈCNICA

Valldemossa

Distància aproximada: 14,00 km
Pujada acumulada: 728 m
Alçada màxima-mínima: 863-421 m
Temps aproximat sense aturades: 4:56 h
Temps total: 8:26:46 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: La verticalitat del pas pot donar problemes a les persones que pateixen vertigen sever
Integrants: Dolors, Toni i Joan 

CARTOGRAFIA

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals

Mapa Alpina, actualització 2015 

Perfil de la ruta

Manacor, 18-7-2015

HEM CONSULTAT

• El paisatge de l'Arxiduc. 1997 Nicolau S. Cañellas Serrano.

• Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.

• Mapa Edit. Alpina Tramuntana Central E-25. 2013-2014.

• Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre i Arrom.

• Història de Valldemossa (1230-1516). 1999 Jaume Albertí i Ramon Rosselló.

•  Lo que sé de Miramar. 1951 Arxiduc Lluís Salvador.

• Possessions, camins i paisatges de l'Arxiduc. 2015 Gaspar Valero i Martí i Joan Carles Palos i Nadal.

•  La web ►fontsdetramuntana.com

• El ►track de l'amic Josep Ferrer