118 - Volta per la vall de Sóller 17-5-2015

La ruta passa pels diferents nuclis urbans de la pintoresca vall dels tarongers, la vall de Sóller: Fornalutx, Binibassí, Biniaraix, l'Alqueria des Comte, Sóller... i també per sa Capelleta o Santuari de Santa Maria de s'Olivar des Fenàs i el mirador de ses Barques. L'extensa xarxa de camins permet fer moltes variants.  

A Sóller, vila molt noble,

viuràs amb comoditat:

des que la feren ciutat,

té tren que marxa aviat

i electricitat per es poble. 

Feim nostres les paraules que Antoni Reynés escriu a Els camins de ferradura de la vall de Sóller: «La vall de Sóller, capficada entre el puig des Teix a ponent, la serra d’Alfàbia i la de Son Torrella a migjorn i el puig Major i la muntanya de Montcaire a llevant, compta amb una de les xarxes de camins de ferradura més extenses, riques i ben conservades de l’illa de Mallorca, conjunt que conforma un patrimoni històric, cultural i etnològic de primera magnitud».

Iniciam la caminada a les 9:30 h a la plaça de la Constitució de Sóller (►WP-0), on destaca l'església parroquial de Sant Bartomeu (obra de Rubió, igualment que el banc), flanquejada pels edificis del Banc de Sóller i la Casa Consistorial. Amb un poc de sort veurem passar el tramvia del port (de 1913), amb el seu soroll característic.
     A la plaça havíem quedat amb els bons amics sollerics Paula i Joan, els quals ens acompanyaren fins a sa Capelleta on berenàrem junts. 

Sortim de la plaça pel carrer de la Lluna, giram pel carrer de la Victòria "11 de Maig", el qual mena a l'avinguda d'Astúries i aquesta a passar el pont del torrent de Fornalutx (WP-1).  

Ses Marjades

Aquest vial ens durà a la barriada de ses Marjades i a la contrada coneguda com sa Ruberta. Seguirem el curs del torrent de Fornalutx pel camí des Murterar. Giram a la dreta (WP-2) a l'endret del pont de can Rave —on s'hi agombolen uns rentadors públics—, per agafar el camí de Binibassí (WP-3).

Més endavant deixam el camí de Binibassí o de can Gaspar (GR-221), que arriba fins a Fornalutx, més tard recorrerem un tram d'aquest camí, de Fornalutx a Binibassí. Ara agafam la desviació que surt per l'esquerra (WP-4), el camí de sa Capelleta.

El camí de sa Capelleta o camí de Bàlitx, es troba empedrat gairebé tot el seu recorregut. La carretera vella de Bàlitx el talla a molts d'indrets, però es pot seguir fàcilment, exceptuant el tram que va del lloc anomenat Torreta des Pelats fins al mirador de ses Barques, que es veu invadit per la vegetació que impedeix el pas. (Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana, 1993).

Sa Capelleta Vella

En una hora arribam a sa Capella Vella (WP-5) (213 m). Fou construïda entre 1915 i 1917. Les obres començaren l'any 1915 i fou inaugurada el 17 de juny de 1917 per iniciativa de mossèn Pere Lluc Ripoll i Moragues (don Perico de Bàlitx d'en Gordo) i la seva germana Maria Magdalena, gràcies a que, Catalina Verd Mayol i Damià Canals Bernat fan donació del que ara són els terrenys de sa Capelleta Vella, dins l'anomenat s’Olivar des Fenàs. (Morell, 2015).

«Es tracta d'una petita capella d'estil modernista dedicada a la Mare de Déu de Lourdes. Aquest petit edifici està realitzat amb pedres sense treballar i el seu interior representa la gruta de la Mare de Déu de Lourdes. Tota l'obra fou dirigida per Miquel Vadell. Vadell també va tallar una Immaculada de pedra de Santanyí i una santa Bernadeta del mateix material que inicialment presidien sa Capelleta Vella». (Sa Capelleta, 1915).

Talla realitzada per l'escultor i pintor manacorí Miquel Vadell Pastor i que era la primitiva Immaculada. La manca de colors vius d'aquestes imatges (la Immaculada i na Bernadeta) va motivar que fossin substituïdes per les dues imatges de motllo que ara presideixen l'oratori. Posteriorment li afegiren dues ales i ara és l'àngel que es troba al costat de sa Capelleta Vella, damunt la cisterna. (Morell, 2015). Curiosa transformació!

Sa Capelleta Nova o Santuari de Santa Maria de s'Olivar des Fenàs

A pocs metres, a l'altra part del camí de Bàlitx, es troba el Santuari de Santa Maria de s’Olivar des Fenàs anomenat també sa Capelleta Nova (WP-6). El bisbe de Mallorca Josep Miralles Sbert en col·locà la primera pedra l’abril de 1943 i el rector de Sóller mossèn Rafel Sitjar el va inaugurar l'any 1944, tot i que, «els motius econòmics i la mort de don Perico feren que sa Capelleta Nova quedàs per sempre inacabada». (Morell, 2015).

Interior de l'església de la Capella Nova

 


En els anys setanta (1971-79) es feu càrrec del santuari l’orde monàstica de Sant Jeroni (monjos jeronis), la qual havia estat fundada a Mallorca a l’any 1400. Finalment, el 1979, el bisbe Teodor Úbeda amb el vist-i-plau del rector de Sóller mossèn Miquel Gual i de mossèn Josep Morey, custodi de l’herència espiritual del pare Ripoll, va convidar les Canongesses Regulars Agustines del monestir de Santa Magdalena de Palma, a fundar una petita comunitat, cosa que feren el 20 d’abril de 1980. (GEM, III, 115-6 / Sa Capelleta, 2015).


◄Talla de la Immaculada, obra de Miquel Vadell Pastor, realitzada l'any 1908.

La zona de sa Capelleta Vella és un racó ombrívol i agradable, un lloc ideal per a berenar o simplement reposar el cos i l'esperit.

Hem reposat energia i resseguim la ruta programada. Travessam la carretera i pel camí de sa torreta des Pelats, que passa per ses Mòtes, volem arribar al mirador de ses Barques. Però abans, en aquest encreuament (WP-7), ens acomiadam dels amics Paula i Joan. Ells tornen a Sóller per la costa d'en Flassada.

Per aquest camí anava i venia mu mare de nina, quan era collidora d'oliva a Bàlitx d'Avall. No, no era una vida còmoda, la d'aquella gent, en aquells anys de pobresa, quan una nina del pla s'havia de llogar a una possessió de muntanya.

Passam un nou encreuament (WP-8) (306 m) on podríem anar directament a Fornalutx (dreta) o a Sóller i al port (esquerra). Nosaltres continuam pujant, ara ho feim entre cuidades marjades.

Connectam amb un camí carreter paral·lel al camí Vell de Bàlitx, el qual discorre pel peu del penyal on se situa el mirador (WP-9) (400 m). Un ramal surt a l'aparcament d'aquest mirador, a la carretera del puig Major, on una pedra gravada recorda l'any d'inauguració d'aquesta carretera (23-VII-1961).

A les 11:44 h arribam al mirador de ses barques (WP-10) (413 m). Des de la miranda s'obté una bona panoràmica del port de Sóller. Per aquest penya-segat passa la partió entre Sóller i Fornalutx.

Just al costat de l'esplanada de l'aparcament del mirador (WP-11), arrenca un senderó que ens durà cap a Fornalutx, el nostre pròxim objectiu. Segurament, aquest tirany s'ha habilitat per evitar travessar la carretera en aquesta perillosa corba.

En els primers metres, el viarany discorre per un coster molt inclinat, per això un cable dóna seguretat als senderistes.

Passam un portell amb barrera i el camí s'esbranca (WP-12). Per avall arribaríem a Sóller massa aviat. Nosaltres tenim les feines a Fornalutx.

Deixam enrere el coll d'en Pastor, creuam la carretera i enfilam la costa d'en Nicó (camí reial) (WP-13), també anomenat camí des coll d'en Pastor.

El camí vell es veu retallat nombroses vegades per pistes més modernes i les carreteres del puig Major i Fornalutx. Les restes de l'antic viarany es troben ben senyalitzades.

La costa d'en Nicó ens torna baixar cap a la vall de Sóller, entre porxos i marjades d'olivar des clot des Xorc i es Camps. Deixarem a l'esquerra els terrenys de l'alqueria de Benarrussí o Binirrossí (on hi ha una font), després passarem per ses Comes. 
 

La panoràmica de la vall s'obre i apareix a la nostra esquerra l'impressionant penyal des Migdia, del puig Major. Davant tenim la serra de Son Torrella, el portell de sa Costa amb el camí de na Martorella, ses Solanes, el puig des Verger, el Barranc, els Cornadors... Als nostres peus apareix Fornalutx, Fornalucem o Fornaluciu, derivat de Fornel 'lloc de fornal' o 'ferreria'. Una altra hipòtesis sobre l'etimologia és que vengui de l'àrab furn-al-lugg, que significa 'forn de la ribera'.

Hem perdut alçada i apareixen les primeres cases aixecades on arrenca el camí de Bàlitx (WP-14) (158 m). Destaca el piramidal Cornador Gran.

Entram pel carrer dels Toros a la població de Fornalutx (WP-), on gràcies al conjunt arquitectònic harmoniós dels seus senzills però bells edificis, fou declarat (1972) Lloc Històric Protegit. En són destacables ca n'Arbona (Ajuntament), la posada de Bàlitx, la posada de Montcaire (casa d'Amunt), can Rejó, can Xandre, cas Pollencí, can Ballester, can Bisbal i l'església, entre molts altres.

A Fornalutx, sa primera,

sabeu qui li va ballar?

Na Catalina Rotgera

d'es camí d'es Murterar.

L'església vista des de la plaça d'Espanya

L'Arxiduc, va deixar escrit de Fornalutx que «és un poble petit que no va començar a tenir vida municipal pròpia fins a l'any 1812 i fins a l'any 1830 no va ser declarada vila independent de Sóller. Té —ca 1884— 903 habitants [692 actualment] i 265 cases, de les quals 39 no estan habitades. Construïdes completament en el coster de la muntanya, són totes d'un sol pis, excepte 6 que són de dos pisos, en general fosques, amb portal de mig punt i gairebé sense excepció sense referir; els carrers, que van muntanya amunt i muntanya avall, són escalonats i empedrats. El principal és el carrer major, que resulta molt joliu amb el rerefons de les altes i grises muntanyes; desemboca a la petita plaça Major, que té un brollador en el centre i constitueix el punt central del poble. Allà confronta l'església, a la qual s'accedeix per una graonada. Sembla segur que l'església de Fornalutx va ser construïda entre els anys 1330 i 1365 pels habitants del poble sota l'advocació del Naixement de Maria o, com diuen a Mallorca, la Mare de Déu de setembre. [...] Però l'antiga església era petita i poca cosa, i per això l'any 1613 es va iniciar la construcció de la nova. L'any 1624 en varen consagrar una part que es va destinar ja al culte, l'any 1631 varen recomençar les obres i l'any 1639 va quedar acabada la part exterior. Després es va construir el cor i es varen dedicar a l'acabat interior, que encara s'estava fent a mitjan segle actual [XIX]. L'exterior és completament auster. El portal principal té la sobrellinda plana; a la dreta, a la banda de la plaça Major, hi ha un portal gòtic poc treballat, i darrere la torre quadrada amb teulada de dos aiguavessos. L'interior també és senzill, amb una volta de canó sostenguda per quatre arcs amb carcanyols; presenta una feixuga cúpula octogonal, un presbiteri de volta de canó i tres capelles d'arc rodó a cada banda, de les quals la segona de l'esquerra té una cúpula; part damunt l'entrada hi ha una galeria.
     Devora l'església hi ha l'antiga casa de Joan de Montcaire, amb una torre quadrada que encara té una barbacana i portal d'arc de mig punt que dóna al pati interior».

Façana principal de l'església parroquial dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu.

Posada de Bàlitx

Rusticitat i bellesa a la façana de la posada de Bàlitx. Binimelis afirma: «Los vecinos de este lugar de Fornalutx viven muy sanos [...] suelen vivir cien años y aún más». I que es fa el millor oli de tota Mallorca.  

Sortim de Fornalutx pel carrer de Joan Albertí Arbona en direcció al camp de Futbol i el cementeri (WP-15). Són les 13:10 h. A un mirador, presidit per una creu de pedra, podrem escampar la vista a l'extens olivar que s'enfila fins ben amunt dels costers de la serra de Son Torrella i ses Solanes, muntanyes que encerclen la vall.

A la sortida de la població tenim una magnífica panoràmica de la vall.

(Prem damunt la foto per veure-la completa)

Vista retrospectiva on apareix el cementeri.

Deixam l'asfalt i recorrem lo Olivar Major per un bell camí de ferradura, camí de traginer. «Els traginers de Sóller i Fornalutx assoliren gran fama per ser uns guies de muntanya magnífics, apreciats per tots aquells viatgers que desitjaven conèixer les nostres muntanyes, especialment el Puig Major. No ens ha de sorprendre, doncs, que en el mapa del Cardenal Despuig (1785) s'elegís la imatge d'un traginer per representar la vila de Sóller». (Camí de Binibassí, Conselleria de Medi Ambient).

Font de Binibassí

Si volem veure la font de Binibassí, haurem de sortint un poc de la nostra ruta. Després de passar un portell amb barrera veurem un camí ample que puja cap a la dreta, hem de pujar per aquesta pista i cercar la font. Veure dades sobre aquesta ►Font. (Foto: Joan Maiol).

Abans d'arribar al llogaret de Binibassí, ja caminam vora la canaleta que duu l'aigua de la font de Binibassí, documentada el 1330. A la imatge es veu part de la torre del molí hidràulic de s'Hort, molí fariner d'aquesta possessió, el qual era mogut per l'aigua de la font.

 

El coll de Sóller i la vall des de Binibassí (Die Balearen)

(WP-16) «Binibassí, de nom que encara és d'origen àrab i on hi havia una alqueria anomenada Apieibassa o Binibassí, està situada a un dels llocs més bells de Sóller. Encara hi ha un camí empedrat que, segons vell costum, puja cap a les cases. L'espaiós edifici té un portal d'arc de mig punt amb escut, una torre quadrada coberta, façana de tres finestres i un pati irregular. A dalt encara hi ha una espadanya amb campana. Té cambres molt còmodes, una gran sala i un terrat cobert sostingut per 4 columnes quadrades i una pilastra, amb una vista preciosa sobre la vall de Sóller, de Biniaraix fins a Son Angelats. La vista sobre el camí del barranc, Biniaraix i els costers de la serra és encisadora, però no ho és manco la del coll de Sóller. De fet, tots aquells voltants, refrescats per la font de Binibassí, són magnífics». (Die Balearen, 1884 / Les Balears, 2002).

Després d'haver mogut les moles del molí, l'aigua seguia i segueix el seu camí per la síquia, passa per la pica d'uns rentadors i rega els horts.
     El 1593 «El lugarejo de Benibací es de ocho casas, lugar muy ameno y delicioso de muchas aguas y muchos frutales de todas especies, sin los grandes bosques de olivares que es su mayor riqueza». (Binimelis).

Binibassí (fills del rialler)

La possessió Binibassí [o Benibaci] pertany al municipi de Fornalutx. Documentada el 1242 [1232]. Es pronuncia també Berabassí, Benabassí i Biribasí. Les cases principals foren edificades en el s XVI, probablement en temps del pare jesuïta Jeroni Nadal, en substitució d'unes més antigues situades a s'Hort de ses Cases. Tenen torre de defensa també del s XVI. Aquestes cases varen sofrir una reforma l'any 1781. Són molt notables les seves teules pintades, amb decoració floral i geomètrica, que adornen la volada de la teulada són d'aquest mateix any. Entre les cases de la possessió, el torrent de Fornalutx i s'Alzina Fumadora s'estenien les terres de l'antiga i vasta alqueria Benarrussi, les cases de la qual tal vegada hagin quedat integrades en el nucli urbà de la vila de Fornalutx. (Fodesma, 1993 / GEM, II, 134).

Portal d'entrada a la clastra

Escut situat part damunt les dovelles del portal forà de la casa principal de Binibassí, on durant el s XIV visqué i s'inspirà el poeta medieval Guillem de Torroella, autor del poema La Faula, una ficció artúrica.





Fragment de la ►conferència donada el 2007 pel Prof. Dr. Joan Nadal i Cañellas, S.J. «Com a balcó, enfront d'aquest escenari de grandiositat, al costat oposat de la vall, el que té la mar al seu darrere, emergeix, entre una espessa vegetació de llentiscles i pins, l'alqueria de Binibassí, l'antic llogaret àrab, propietat, després de la conquesta, de la família Torroella. D'allà va partir, cap a l'illa del rei Artur, Guillem de Torroella, en el somni pòrtic de la seva Faula, escollit entre els cavallers de la cristiandat per anunciar al món que els ideals religiosos encara no havien mort [...]».
 

Després de dinar a l'ombra fresca d'un garrover prosseguim el nostre camí cap a Biniaraix. Deixam enrere el bucòlic llogaret de Binibassí, del qual destaca l'antiga torre quadrada de defensa. L'espadanya damunt la teulada denota la capella privada.
     De camí a Biniaraix, ens queda a la dreta l'indret dit s'Ermita.

Per un pont passam el torrent de Fornalutx (topònim documentat a 1256), també conegut per torrent Major del Salt o de sa Feus, el qual irriga l'Horta de Biniaraix (WP-17). També entram al terme de Sóller.  
     «Aquest torrent neix a la coma de n'Arbona, davalla pes Clot, recull, a través d'afluents com els des Racó, s'Olivaret i des Marroig, les aigües de la vessant occidental de la serra de Son Torrella i del puig de sa Comuna. Posteriorment, passa pel migjorn de la vila de Fornalutx, s'endinsa al fons de la vall i es junta, ja dins del terme de Sóller, amb els torrents del barranc de Biniaraix i Major. Finalment, desemboca al Port de Sóller, després d'haver recorregut uns 11 km». (GEM, V, 399).

Biniaraix Beni A'rag (fills del coix)

En pocs minuts arribam al pintoresc llogaret de Biniaraix (WP-18), «que té —que tenia, segons l'Arxiduc (1884)— 467 habitants i 124 cases, està a 2,7 quilòmetres de Sóller envoltat de tarongerars que s’estenen fins ben avall. Té petites cases de color fosc, en general amb portes d’arc rebaixat; a la placeta hi ha l’església». Binimelis (1593) en comptà 55 de cases «distante de la alqueria del Conde 1500 pasos, cuyo vocablo está corrompido porque en lengua arábica se decía Benihathax Bernalge».

Biniaraix és capamunta,
jo ho sé perquè hi som estat
i n'han fet un empedrat
de fuies de brot de murta.

Els vells rentadors públics de la zona de baix del llogaret, se situen a l'entrada del nucli, ran del camí de l'Horta de Biniaraix. Aquesta aigua deu ser de la font de la Mare de Déu? Antigament anomenada la Canal o la font d'en Pere Ferrer (1407), d'en Llinàs (1593), d'en Pisà (1639), de la Resclosa o d'en Trobiguer (1710). (Pérez Pastor, 2015). 
     A la sortida del poblet, de cap al Barranc, trobam uns altres rentadors, més grans que aquests.

Remuntam per aquest carrer escalonat i empedrat amb una síquia al seu costat que, tot plegat constitueix una autentica obra d'art a preservar.

Agregat al municipi de Sóller, Biniaraix, segons un recompta actualitzat té uns 900 habitants (300 al nucli i 600 a les rodalies, 2007), anomenats biniaraixencs. Molt conegut per ésser l'inici d'una de les excursions més conegudes de l'illa: el recorregut a peu des Barranc de Biniaraix. Durant la dominació islàmica, fou una alqueria del districte de Shulyar. Amb la conquesta catalana esdevengué propietat del comte d'Empuries.

A la vall de Sóller és on podrem veure més edificis amb les teules pintades, conegudes popularment com a 'teules de moro'. El costum d'ornamentar les volades, es va difondre amb certa rapidesa durant el s XVI. (Fodesma).

Oratori de s'Alqueria des Comte

A la darrera tirada de l'excursió, de cap a Sóller, passarem per l'Alqueria des Comte, un raval de Sóller situat a l'est de la ciutat. «Es lugar de 20 casas a mil pasos geométricos de distancia de la villa». (Binimelis). Les cases s'arremolinen al voltant d'una antiga alqueria que va correspondre, en el repartiment de Mallorca després de la conquesta de Jaume I, al comte Ponç Hug IV d'Ampúries.
     L'Arxiduc anota: «L'oratori de l'Alqueria del Comte va ser fundat pel clergue don Lluc Colom en el seu testament fet a Roma dia 19 de setembre de 1677, a fi que els habitants de l'Alqueria no tenguessin excusa per no oir missa. Té volta de canó amb parets gruixades, fa quasi 15 m de llarg i més de 6 d'ample. Està dedicat a la Concepció de Maria».

Can Prunera (Sóller)

Lluna del carrer de la Lluna

Entram a Sóller pel mateix carrer que hem sortit el dematí, el carrer de la Lluna, l'artèria comercial de la vila. Acabam l'eixida a les 16:13 h (WP-19).
     Ja hem dit al principi que veníem a la vall dels tarongers. Pagenstecher diu (1867) que anualment surten de Sóller uns cinquanta milions de taronges, i Santiago Rusiñol (1922) que: «La ciutat de Sóller és això: un estoig, una copa o una capella, per a guardar el tresor d'aquests arbres».
     Després del recorregut que hem fet podem dir que la vall de Sóller és una capella que guarda el tresor de la seva història, les pedres i el meravellós paisatge.  

__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

►És aconsellable seguir unes normes bàsiques

Sóller / Fornalutx

FITXA TÈCNICA   

Distància aproximada: 12,64 km
Pujada acumulada: No s'ha calculat 
Alçada màxima-mínima: 413-26
Temps aproximat sense aturades: 3:56 h
Temps total: 6:43:14 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 2 sobre 5
Observacions:
Integrants: Paula, Maria, Dolors, Joan Maiol, Toni i Joan Riera

CARTOGRAFIA

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa Topo Espanya, amb el punts més destacats

Al començament de la ruta, el GPS no va gravar la traça de manera coherent, per això el WP-0 no està situat en el lloc correcte, que hauria de ser la plaça.  

Manacor, 18-5-2015

HEM CONSULTAT

• Els camins de ferradura de la vall de Sóller. Dins: II Jornades d'Estudis Locals a Sóller. Antoni Reynés Trias.

• Barranc de Biniaraix. Guia d'interpretació del medi. 1994 DD.AA. Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1988-2005 DD.AA.

• Sa Capelleta. Santuari de Santa Maria de s'Olivar des Fenàs. 2015 Josep A. Morell.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. (1884) 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. 

• Camins i paisatges. 1992 Gaspar Valero i Martí. 

• Nueva historia de la Isla de Mallorca. (1593) 1927 Joan B. Binimelis. 

• Itineraris a peu per la serra de Tramnutana. Camí Vell de Fornalutx. 1993 Fodesma. 

• La isla de Mallorca. Reseña de un viage. (1867) 1989 H.A. Pagenstecher.

• Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.