21 de des. 2014

107 - Morro de Cúber pel pas de sa Romana 14/20-12-2014

El pas de sa Romana ens permet l'ascensió al morro de Cúber (966 m) des del camí de sa Foradada, pel coster de l'Estret. Recorrem la carena i baixam al pas de na Perota. Per la coma dets Ases baixam al torrent de Cúber, el travessam, i per l'altra part del barranc tornam al punt de partida. És un recorregut d'una certa duresa, recompensada per les espectaculars vistes. 

     El punt de sortida per aquesta ruta és l'aparcament de la finca pública de Cúber, en el punt quilomètric 33,800 de la carretera Pollença-Andratx (M-10) (WP-01) (757 m). La finca es localitza en el sector nord de la serra de Tramuntana, dins l'àmbit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana.

Àlbum fotogràfic de n'Angelika

Començam la marxa a les 9:15 h per la pista encimentada que recórrer el pantà per l'esquerra. Un poc abans de la presa, abandonam la pista per l'esquerra (WP-02) (742 m).  
     A la zona del pla es bastí, entre l'abril de 1970 i el juny de 1971, l'embassament de Cúber, el qual es troba situat a 750 m d'altitud. Poguérem comprovar que el nivell d'aigua havia baixat molt.  
     L'antiga alqueria Cúber —situada al recer del puig Major—, és documentada amb les grafies Quelber, Quber, Cuba i Cúber. Les cases de la possessió de Cúber resten submergides, derruïdes prèviament on ara s'aixeca la presa. «La casa —segons l'Arxiduc consisteix en voltes de canó tosques construïdes una al costat de l'altra».
     Tot i que, els jaciments prehistòrics trobats a les immediacions de la cova del torrent de Cúber, demostren que la zona ha estat habitada des d'antic.

Segons Reynés, l'interès estratègic del barranc de Biniaraix i el pla de Cúber «queda remarcat durant el segle XVI, moment en què el perill d'invasió fou tan acusat que es va preveure l'evacuació de la població a uns últims reductes situats a les muntanyes. Un d'ells, el fort de Cúber, Almallutx, Binimorat i Lofra havia d'ésser guardat per 115 homes, quatre dels quals s'havien de situar en el pas de na Maria».
    
A uns 5 minuts ens toparem amb una fita i un punt blau a una roca. Aquí ens hem de desviar coster amunt (WP-03), per les carritxeres que veim a la imatge. A partir d'aquí i fins al camí de sa coma dets Ases ens orientarem pel track de l'amic Toni Sureda i alguna esporàdica monjoia (ferem bé si n'aixecam més).

Per una mena de canal rosta hem de dirigir-nos cap a l'heura arrelada a la paret. Abans d'arribar-hi, emperò, les fites ens adreçaran a la dreta, cap a una petita paret. 

Aixecaren la paret en un intent de tancar el pas al ramat d'ovelles de la possessió de Cúber.  

Botam la paret i davallam pel coster encarats al torrent, esquivant un muradal rocós que barra el pas.

La ruta volta per una cornisa resseguint la muntanya. Caminam a una bona alçada del cingle de na Perota, sobre la llera del torrent, a l'endret de s'Estret.

Superam un graó rocós fitat amb una fletxa vermella mig esborrada intencionadament.

Pas de sa Romana
Sense adonar-nos assolim el pas de sa Romana (WP-04) (785 m). Es tracta d'un vertiginós pas sobre la timba dels espadats del barranc de Cúber, on el braç major d'una vella romana*, alguna branca i una reixeta impedien el pas al ramat d'aquesta possessió. 

*DCVB, Romana: Balança de braços desiguals, en la qual el cos que es pesa és col·locat a l'extrem del braç menor i s'equilibra amb un pes (anomenat piló) que es fa córrer al llarg del braç major.

El pastor de Cúber, Antoni Martorell, contà al pare Rafel Juan, arxiver de Lluc, com era això del pas de sa Romana, ara extret de la magnífica web Toponimiamallorca:
     ...era penya i ses barres de fusta no s'hi podien clavar. Varen haver de fer forats a punta de manuella per clavar-hi ferros i a una romana vella la hi posaren i d'aquí ve es nom de pas de sa Romana.

Vista retrospectiva de l'exposada passa del pas i situació de la romana que li dóna nom.

Les monjoies ens menen per la millor passa d'un territori realment difícil i inclinat. Així arribam a una abrupta canal que baixa del cim del morro de Cúber. Situats d'esquena a aquesta canal, copsam el puig de sa Rateta (1113 m).

Pujam per la rosseguera adreçats a una alzina, giram a la dreta cap a un ressalt i sortim de la canal, ajudats, en ocasions, amb les mans. 

Passam un altra canal i avançam per la falda sud del morro de Cúber, sense fites, per un terreny molt dolent, poblat de carritxeres i coixinets d'arítjols que perviuen dins aquest mar de roca calcària.

Panoràmica des del coster del morro de Cúber
(Per veure la imatge més gran, clica a sobre).
   
Al fons de la imatge destaca el camí (GR-221, variant F) que baixa per la coma dets Ases, pel qual baixarem cap al barranc d'Almadrà després d'assolir el cim del morro de Cúber. 


Arribam a la carena de la serralada, on les cingleres que formen els espadats es precipiten cap a la vall. Les panoràmiques sobre el puig Major i les depressions de Cúber i Almallutx són fantàstiques.

Situació aproximada de les enderrocades cases de Cúber
La coma de Cúber, entre les cases i el morro, es troba documentada el s XIII com a Cumba de Cúber. El 1580, pertanyia al senyor Pere Sureda-Sanglada, propietari d'Almallutx, possessió a la qual anava lligada. Era un latifundi ramader de muntanya, amb 50 bous i 650 ovelles. Tenia cases i, com a edifici auxiliar, sa Caseta d'Almallutx. Era lloc d'estiuada de grans ramats d'ovelles procedents del Pla de Mallorca. Tenia olivars, alzinars, garrigues i sementers on es produïa el millor blat xeixa de l'Illa. En el s XIX, pertanyia al senyor Francesc Vilallonga Escalada, i comptava amb 378 hectàrees. (GEM).
     «Su suelo cubierto de piedras sueltas, solo puede labrarse con el arado mallorquin, que falto de ruedas puede dar vuelta ó rodear las mas voluminosas. En este caso, la persistencia de este instrumento no debe considerarse como atraso de los habitantes». (La isla de Mallorca. Reseña de un viaje, 1867).


El dia gris i fred, però sec, és ideal per a fer aquests tipus de sortides d'alta muntanya, no així per a les fotografies, ben el contrari del que topàrem dia 20.

Resseguim la carena tot i que no hi ha un camí evident ni està fitat, no té pèrdua. Cercam els punts més alts, per un territori on no pots baixar la guàrdia.

Les dents de serra que guaiten al buit es desfan per l'acció de les inclemències climàtiques, formant figures zoomorfes.

En el punt assenyalat en el mapa de l'Alpina amb la fita del puig, ens feim la foto de grup del dia 20-12-2014 (WP-05) (955 m). Aquest dia comptàrem amb l'agradable companyia de na Sita Ferrà i en Toni. D'esquerra a dreta: Antoni, Dolors, Francesca, Maria, Angelika, Sita i Joan. 

El dia primaveral que feia el dissabte 20 embullà la natura. (Exemplar de Paó reial o paó de dia Inachis io?). (Foto: Angelika).  

Pas de na Perota
Entre dos puntals de la serra del morro de Cúber, hi ha una paret que tanca una collada per on es pot accedir al puig des de la vall. Es tracta del pas de na Perota (WP-06) (936 m), un dels nombrosos antropònims que amaga la nostra serra de Tramuntana. Aquest pas està situat entre es Portallet i el pas de sa Romana. 

A la cota 966 metres, punt més alt d'aquesta serra, aixecam una fita (WP-07). Malgrat que orogràficament forma part del massís des Tossals Verds, pertany a la possessió de Cúber. (ORDINAS, et alter, 1995).

Cap al nord destaca el pantà d'Almallutx, el puig de ses Vinyes, el puig Roig, el puig de sa Font... Situats aquí, rememoram les paraules de l'Arxiduc: «Hom contempla tot el colós del puig Major, amb l'extensa vall d'Almallutx, fins a l'escanyall del gorg Blau [...]». 

On la carena comença a perdre alçada, s'inicia una paret que va fins al proper puig de la Font Oest (1028 m), la qual tanca el coll de la coma dets Ases.

Es Portellet al coll de la coma dets Ases
Portell del coll que dóna pas al GR-221 F (WP-08) (908 m). Aquí, en cas de mal temps, tendríem l'opció d'acurçar la ruta. A l'altra part de la paret, el camí baixa a l'aparcament de la font des Noguer, situada vora la carretera on tenim el cotxe.

Iniciam el recorregut per la llargaruda coma dets Ases (d'uns 1.300 m de llargària). El camí arriba fins al refugi des Tossals Verds, a través del pas Llis o des Forrellat. Allà, al refugi, es pot prendre altres rutes. Una bona opció, si hom ho té previst i encomanat, és fer nit al refugi i el matí prosseguir l'excursió.

El puig de sa Font (1072 m), també és anomenat es Més Alt de sa Coma dets Ases i es Més Alt de sa Font des Noguer.

Del conjunt de rètols, un indica la desviació a la font d'Enmig (WP-09), que realment ens durà a la font des Voltor.

Font des Voltor o de sa Coma
En uns minuts arribam a la petita font des Voltor, situada a la llera del xaragall (WP-10) (814 m). 
     Per saber més d'aquesta font mirau: Fonts de Tramuntana, on podreu llegir, entre altres coses: «A s'arxiu de Lluc hi ha un document escrit que recull ses afirmacions verbals den Antoni Martorell, pastor de Cúber (1971) on diu que sa font de sa part més alta de sa Coma des Ases és coneguda com a sa 'font des Voltor'». 

     El pare Roig anota: «Està situada dins la coma des Ases, prop del pas de sa Foradada. No molt lluny de l'embassament de Cúber. També trobam escrit font de sa Coma. És petita, humil i amagada dins un torrentó, però raja sempre. No té cap pica on tirar la seva aigua, perquè al instant es filtra entre les pedres del torrent».

     «L'abundància de voltors en temps passats queda una vegada més palesa amb aquest topònim i les anècdotes que l'adornen. Aquestes aus aprofitaven la solitud del lloc i l'absència de dificultats per emprendre el vol, per baixar a beure. Els pagesos de la zona, bons coneixedors d'aquest costum, es divertien caçant aquests animals que consideraven perjudicials. Així, en una petita barraca de pedra construïda a tal efecte, un missatge de Cúber n'arribà a matar cinc en un sol dia i, un dels informants, assegura haver comptat disset voltors morts en aquest indret. La possibilitat de caçar-los aquí era tal, que fins i tot l'amo des Tossals Verds hi acompanyà algun important visitant amb aquest fi». (ORDINAS et alter, 1995).     

Dins la mateixa torrentera trobam les restes d'un avió ultralleuger estavellat l'any 1991, crec que dia 29 de desembre. Els pilots en varen sortir vius de l'accident, però molt mal ferits. El pilot era manacorí, Miquel Frau i el copilot palmesà, Prudenci Pérez. L'aparell és un CESNA 150.             

Retornam al vial principal i resseguim comellar avall la nostra ruta. Ara el camí discorre pel barranc, cada vegada més a prop del torrent de Cúber. Passam pels peus d'una respectable rosseguera que davalla dels contraforts del puig de sa Torreta (1058 m).

Ens apropam ja a l'estret del barranc, on les parets intransitables del qual són superades a banda i banda pel pas Llis i el túnel.

Pocs metres abans del pas Llis o des Forrellat, deixam el camí (WP-11) (608 m) per baixar al jaç del torrent i travessar-lo. Són les 13:17 h.
Segons ORDINAS et alter., el pas Llis : «Permet el trànsit des des Tossals Verds a Coma-sema i Cúber. El pas, en sentit estricte, permet accedir al llit del torrent de Cúber, vora la separació dels termes d'Alaró (Solleric), Bunyola (Coma-sema) i Escorca (Cúber i es Tossals Verds) marcada per una fita. Fins aquí arriben les restes d'un camí de ferradura procedent de sa Coma. Posteriorment, la part final del pas discorre per un petit llisar, fet que explica el topònim. Es continua, cap a Coma-sema, a l'altra banda del torrent pel Passetet Llis». (Es Tossals Verds nom per nom, 1995). Actualment, el camí de ferradura continua cap a la coma dets Ases, a través del qual hem arribat fins aquí.

El barranc de Cúber va des del pla de Cúber al clot d'Almadrà i que rep aquest nom només fins poc abans d'arribar al pas des Forrellat [pas Llis], a partir d'on és denominat torrent d'Almadrà. (GEM). Torrent avall trobaríem el gorg de na Maria i la font des Pi.

Baixam uns metres pel jaç del torrent fins que trobam el lloc adient per on sortir-ne.

Assolim el camí de la canonada (WP-12), on ens alimentam i recuperam energia. Reprenem la ruta en direcció a Cúber. Travessam un dels trams curts del túnel, a la sortida del qual figura la vella inscripció que assabentava del pagament per passar per Solleric
     La construcció dels embassaments del Gorg Blau i Cúber, foren aprovats pel Consell de Ministres el 20-VI-1969, tot i que el projecte data d'uns anys abans.

     «En la actualidad y para atender a la creciente demanda de energía eléctrica, el ingeniero D. Mariano Pascual Fortuny ha proyectado unos embalses de agua en Cúber, Gorg Blau, Almedrà, l'Ofre y Orient con una potencia hidroeléctrica total prevista de 18.000 Qw., susceptible de ser ampliada a 28.000 Qw. Se estima que su coste de construcción e instalación sería de 266 millones de pesetas. La cuenca de Cúber con sus 7 millones de metros cuadrados, podrá aportar 5 millones 720 mil metros cúbicos anuales de agua, y 5 millones 250 mil Qwh. de productividad [...]». (Corpus Toponímia de Mallorca, 1962)
     Les primeres aigües arribaren a Palma, al dipòsits de Son Anglada, a mitjan any 1971. Tot i això, encara queden restes de maquinària d'aquell temps.
 
Superam la rosta pujada, mentre deixam enrere, a l'altra part del tàlveg del torrent de Cúber o de sa Foradada com diu l'Arxiduc, l'imponent puig de sa Torreta amb les característiques rossegueres. S'anomena sa Torreta per les restes d'un vèrtex geodèsic situat al seu cim.

El camí domina el pregon congost i el caminant pot gaudir de l'espectacle en majúscules de la natura. El nostre admirat Lluís Salvador diu: «Val la pena una mirada avall des de la roca Mala en direcció al torrent. Remarcable és una plana quasi en forma de cràter al dessota de la roca Mala, anomenada ses Planelletes; a dalt, a l'esquerra del torrent, s'alça una penya que pareix un castell».

Dia 20 férem una variant. En aquest punt (WP-13 / dia 20) abandonam el camí i tornam baixar al jaç del torrent a la recerca de la cova del Torrent de Cúber, un dels nombrosos orònims de la toponímia d'aquesta zona de la Serra. 

La davallada és molt pronunciada i relliscosa, però és curta i paga la pena l'esforç.

Vaig amunt i avall per un vell camí empedrat, guaitam a raconades, encletxes i enfonys...  
     
... i, malgrat haver enrevoltat uns minuts, no trobam la cova i desistim. Serà una bona excusa per tornar a trescar per aquests paratges tan macos. 

     El bon amic i gran coneixedor d'aquests jaciments arqueològics Joan Maiol, creu que: Per les poques ceràmiques trobades a l'entrada sembla que era d'època calcolítica (2100-1600). L'arqueòleg Jaume Deià l'anomena cova de sa Coma des Ases. (Noves aportacions a l'arqueologia de la vall de Sóller i els seus voltants a VI JORNADES D'ESTUDIS LOCALS DE SÓLLER I FORNALUTX, 2012)  ►pàg. 178.

El dissabte 9 de maig, amb els amics de Sóller i n'Encinas i senyora, coneixedors del lloc exacte de la cova, vaig tenir l'oportunitat de situar-la.


Cova des torrent de Cúber
A l'obra Es Tossals Verds nom per nom, figura també com a cova de sa Truja. Diu: «Catalogada com a cova de 30 a 300 m. de recorregut a l'Inventari espeleològic de les Balears (TRIAS et alter, 1979), es troba a 665 m. d'altura, dins la finca de Cúber, i té aixecament topogràfic. Aquesta cavitat permet accedir a un curs d'aigua subterrani que suposadament drena bona part del sector nord-occidental del massís des Tossals Verds (GINÉS; MEDIAVILLA; BORRÀS; 1985)». 

Aquesta fotografia i les següents, de l'interior de la cova, són gentilesa dels amics Joan Maiol i Tolo (9-5-2015).


Boniques formacions
      























La cova, segons diu Deià a l'article citat, presenta una cambra allargada acabant amb a una espècie de 'tub' format per l'erosió de l'aigua, que per notícies d'alguns espeleòlegs, continua uns quants centenars de metres. 

Encinas anota: «Galería N40E de 180 metros de longitud, 8,2 de amplitud máxima, altura media de dos y desnivel de 15 hasta las aguas vadosas drenantes subterráneamente desde las cercanías del inmediato torrente y en dirección a la boca, encajándose por debajo del lecho del barranco.
     La exploración integral inicial del GNM obligó a despejar una primera estalagmitizada angostura, próxima a la entrada, y a superar  otros dos pasos interiores, hasta alcanzar  el riachuelo del tramo más encajado del conducto y avanzar por él en dirección opuesta. Punto desde donde obliga a recorrer la misma grieta por piso inferior, a unos metros por debajo de la misma galería principal.
     El subterráneo discurre en sentido sensiblemente perpendicular al torrent referenciado, en paralelo al reguero tributario descendente de la cumbre del Puig de sa Font y de donde procede el agua subterránea; siguiendo juntura interestratigráfica o diacontinuidad distensiva del flanco oriental de la ladera.
     Cúber, paraje cubero, es referente popularmente todavía pronunciado cuba y evidencia calidad de gran olla o caldera orográfica recepcionadora de las aguas del entorno». (Corpus Cavernario Mayoricense, 2014).

Aquesta és la part en forma de tub que cita Deià. Segurament un embornal de la font d'Enmig i la des Voltor o de sa Coma, situades a la coma des Ases.

Topografia realitzada per J. A. Encinas, P. J. Llobera i M .L. Redondo (Font: Corpus...)

(Font: Corpus Cavernario Mayoricense, 2014)

En comptes de tornar pujar al camí, ja que aquest, més endavant creua el torrent, resseguim la ruta pel mateix jaç. El fet que avui porti aigua, fa que ens sigui un poc més complicat remuntar-lo per mor d'haver d'evitar els gorgs. 

Històricament, el torrent de Cúber és ja citat a un document de l'any 1276 sobre les partions entre Almallutx i Almadrà. (ORDINAS et alter, 1995).

Haguérem de fer algun passet per les inclinades parets del barranc.  
(Foto: Angelika).

A l'alçada d'aquest gorg hem d'abandonar el jaç del torrent per l'esquerra.

En aquest punt que assenyal amb el (WP-14 / dia 20) assolim en un tres i no res el camí i continuam la ruta. 

Deixam a l'esquerra el camí que, a través del coll des Bosc, arriba a Coma-sema, al qual s'uneix el camí de nevaters que baixa dels pous de neu de sa Rateta. Travessam el tàlveg del torrent i superam la forta pujada.

Abans, el camí passava per una penya foradada. L'Arxiduc ho explica així: «[...] hi ha un pas estret, sa Foradada, anomenada així per una roca que té un forat a través del qual un camí condueix a Coma-sema, a la vall d'Orient. Després segueix la muntanya de Cúber, de doble cim, i un sever con rocós en direcció a Almallutx».  

Quan som a s'Estret alçam la vista al pas que el dematí hem superat, des d'on, ara podem mesurar la caiguda que hi ha.

Després de passar per la bretxa feta per estendre la canonada d'Emaya, arribam a l'embassament de Cúber. Des d'aquí, s'entreveuen les marjades abandonades que s'enfilen per la baldana del puig de sa Rateta.  
     Pel camí Nou de Lofra, acompanyats per una maca imatge del puig Major, arribarem a la carretera on finalitzarem el recorregut a les 15:26 h.
(Per veure la imatge completa, clica a sobre). 

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


 
Veure el track de dia 20 al Wikiloc
Veure el track de dia 14 al Wikiloc













RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no deixem escombraries.

  

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

 
Escorca
Distància aproximada dia 14: 8,50 km (GPS: 11,67 km)
Distància aproximada dia 20: 9,09 km (GPS: 11,71 km)
Pujada acumulada dia 14: 552 m

Pujada acumulada dia 20: 597 m 
Alçada màxima-mínima: 966-585
Temps aproximat sense aturades: 3:58 h
Velocitat mitjana: 1,43 km/h
Temps total:  6:10 h
Ruta circular:
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: El pas de sa Romana és un poc exposat, no apte pels que tenen vertigen sever. Bona part del terreny que trepitjam és de molt mala petja, precisament per això li donam la puntuació de 4 sobre 5.
Integrants del dia 14-12-2014: Dolors, Joan Mesquida, Toni i Joan Riera

Integrants del dia 20-12-2014: Sita, Angelika, Maria, Francisca, Dolors, Toni i Joan 


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Traça del GPS del dia 14 sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25

Traça del GPS del dia 20 sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25


Wp
Localització dels punts d’interès
Temps
Alçada
0
Aparcament
0h 00m
755 m
1
Desviament camí de sa Foradada
0h 16m
746 m
2
Deixar camí cap al pas
0h 21m
745 m
3
Paret
0h 31m
805 m
4
Pas de sa Romana
0h 41m
789 m
5
Cim morro de Cúber
2h 06m
953 m
6
Pas de na Perota
2h 12m
936 m
7
Cota 966
2h 35m
964 m
8
Coll de la Coma dets Ases
2h 53m
905 m
9
Desviament font des Voltor
3h 09m
818 m
10
Font des Voltor
3h 11m
814 m
11
Baixada al torrent
3h 44m
600 m
12
Canonada d’Emaya
3h 57m
596 m
13
Baixada al torrent
5h 20m
722 m
14
Sortida del torrent
6h 18m
693 m
15
Aparcament
6h 47m
755 m

Mapa de l'Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca en el qual figura el pas de sa Romana















































Manacor 21-12-2014


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. (1884) 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • La isla de Mallorca. Reseña de un viage. (1867). 1989 H.A. Pagenstecher.  
  • Els camins de ferradura de la vall de Sóller. Dins: II Jornades d'Estudis Locals a Sóller. Antoni Reynés Trias.
  • Les fonts del terme de lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Es Tossals Verds nom per nom. 1995 A. Ordinas, G. Ordinas i A. Reinés.
  • Mapa de la GEM.
  • La Veu de Sóller, 137, gener 1992.
  • Nueva historia de la Isla de Mallorca. (1593) 1927 Joan B. Binimelis Garcia.
  • Mapa Editorial Alpina Tramuntana Central. 2013.
  • Web Toponimiamallorca.net

14 comentaris:

  1. Bona volta amics, molt ben documentada, pero si no fos axi, no creuria fos de Joan!!! Ses fotos extreordinaris, mem si un dia m'anim a venir en voltros, que tots en conjunt segur que sereu de ses millors companyias.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni, en conjunt pot esser, però per separat... Venga campió, si et decideixes serà tot un plaer gaudir de la teva companyia i el teu saber muntanyenc.
      Gràcies Toni. Molts d'anys!

      Elimina
  2. Hola Joan
    Més d'un cop he pensat que si sortíssim el mateix dia de la setmana, ens trobaríem a la muntanya. Aquest pas de sa Romana ens ho va passar, fa temps, en Pep Torrens, i el tenim a la llista. El curiós és que dia 19 estarem a punt d'anar-hi. A darrera ens decidirem un altre que teníem embastada. Com sempre molta i bona informació, sense descuidar la fotografia. Enhorabona per la publicació... i salut Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      Segurament qualque dia ens toparíem, Mallorca són quatre 'caps de cantó'.
      Moltes gràcies pel teu amable comentari, salut i molts d'anys :)

      Elimina
  3. Fantàstica ruta, estimat Joan.
    Aquest comentari de'n Llorenç m'ha fet recordar una idea que ja fa temps varem comentar amb els meus companys de cordada, que ens faria molta dil·lusió de fer una ruta tots noltros qualque dia, i a part de gaudir de la muntanya, gaudiriem de trobar-nos i de caminar plegats i deixar de set només amics virtuals, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Fernando.
      És una excel·lent idea, ja podem començar a pensar quan i a on.
      Gràcies i molts d'anys :)

      Elimina
  4. una volta original, m'agrada el traçat.
    per l'altre vessant també hi ha un pas molt interessant per fer la cresta de la serra.
    de part dels Tresquedors, molts d'anys a tots.
    Arnau

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Arnau. Molts d'anys per a vosaltres també i salut!

      Elimina
  5. Molt bona volta per Cúber. Curiós i clarificador aquest topònim del pas de sa Romana. Les coves són molt punyeteres. Sembla que s'amaguen al nostre pas. Per exemple l'ara ja famosa cova de s'Illeta de Sóller, malgrat ser coneguda d'antic, va desaparéixer durant un bon grapat d'anys. S'havia perdut la seva localització. Afortunadament si no es destrueix torna a sortir de l'hibernació. Molts d'anys, Dolors i Joan... i gràcies per citar-me.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan. Les coves deuen ser com el Guadiana. Això és com tot: antics camins, passos, coves... quan algú els treu a rotlo es torna parlar d'ells i es tornen visitar. Avui en dia tenim la sort (o desgràcia, segons com es miri) de gaudir d'un medi de comunicació ràpid, com és l'Internet.
      Molts d'anys, Joan i família.

      Elimina
  6. Hola Joan,
    Respecte la idea exposada pel company Fernando de compartir una sortida plegats i poder conèixer-nos, la trobo fantàstica. A veure si som capaços de posar-nos d'acord i dur-la a terme.
    En quan a la ruta, super! m'ha agradat molt.
    Una cordial salutació amic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola amic Josep.
      Només cal posar data i lloc. De veres que em fa ganes.
      Salutacions!

      Elimina
  7. Per allà me sembla que hi ha les restes de dos avions, a mes del que tu dius si no m'equivoc hi ha un Dromader que va caure fent tasques d'extinció d'incendis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament, Joan Miquel. Gràcies per la informació.

      Salutacions.

      Elimina