1 d’oct. 2013

79 - Per la Terra de ses Olles i el pas des Cabrit (Escorca) 22-9-2013

Aquesta ruta per la Terra de ses Olles, és una volta poc coneguda. No així els seus voltants, ja que part de l'excursió discorre per dos camins prou transitats: el dels Pixarells i el del clot d'Albarca. Darrerament s'ha parlat de la ruta, pel desgraciat incident de salut que va patir en el mes de juny el bon amic Emilio Alonso quan feia aquest recorregut. Sort que s'ha recuperat!

Per iniciar l'excursió hem d'arribar a l'Àrea Recreativa Menut I, situada al km 17 de la carretera Ma-10 (Pollença-Lluc). Allà deixam els cotxes i a les 9:09 h començam a caminar ( WP-01). 

A l'altra part de la carretera s'obre un portell que ens endinsa al sorprenent alzinar des Corral des Bous. Al cap de pocs minuts ens desviam a la dreta per a guaitar a la cova de Menut, la qual està classificada com a lloc natural d'interès general.

Cova de Menut
La cova de Menut (WP-02) consta d'una sala de 40 m per 15 m amb alguna ramificació lateral. S'hi ha localitzat abundant fauna d'invertebrats terrestres cavernícoles, en particular de coleòpters. També s'hi han trobat quantitat de terrisses. Té aixecament topogràfic. (GEM).


Imatge de la boca, vista des de l'interior.
     Com apunta el pare Bartomeu Roig: «En temps ancestrals fou un lloc d'aigua abundant com dóna testimoni un petit aljub, destruït avui, juntament amb el coll d'un pou de paret seca que està al seu costat. No sabem ben bé quina funció tendria, si no és pel consum dels animals (ovelles i cabres) que pasturen per aquells roquissars i garrigues. Actualment tot està completament sec i abandonat» (40 excursions a peu per les muntanyes de Lluc,1995).

Als voltants de la cova celebràrem l'aniversari de Ingrid. Crec que en feia... Molts d'anys Ingrid!

Continuam pel camí Vell de Mossa a Lluc, el qual té trams empedrats i escalonats. Per la gran possessió de Menut (antiga alqueria Menut), trobam documentats el 1739 els indrets: Racó d'en Jeroni, sa Tanca Gran, es Pixarells, sa Font des Pixarells, es Bosc de ses Solanes, es Bosc Nou, sa Rota d'en Roig, Cometa des Morts, Rota de sa Creu, es Pins Escapçats, Clot des Guix, pas des Bous, ses Bardisses, sa Tanca Gran des Seregall, Rodal des Murtar i Manut de Baix.

Assolim la pista des Pixarells (WP-03). Anirem cap a la dreta i baixarem a la darrera zona d'acampada.


A l'Àrea recreativa des Pixarells deixam el camí per endinsar-nos una altra vegada al fantàstic bosc. Ho feim pel costat de la dreta de la taula i bancs que veim a la imatge.

Per aquest estret passadís (WP-04), es pot dir que entram dins un territori enèrgic, molt carstificat, amb extensos camps de lapiaz, esquetjars, depressions, dolines i algun important avenc.

El lloc és increïblement maco i un xic fantasmagòric, les alzines s'agombolen dins un laberint de roques estriades per la pluja.

En algun lloc sembla de nit, tal és l'espessor del roquissar i la vegetació.

Passam per un passadís entre grans blocs de pedra. Quan hem passat ens adonam que de la cova de Menut es pot arribar aquí directament, sense haver d'anar a l'àrea des Pixarells.

Se'ns obre la panoràmica i apareix el massís muntanyós del puig Roig (1003 m).

El terreny dóna una treva, travessam un conjunt de marjades abandonades i entram a l'àmbit d'un pinar.

Per la zona, que en altre temps es devia cultivar puix hi ha nombrosos clapers de pedres amuntegades, trobam grans pins (es Pins Escapçats), dels quals s'extreia pega (reina). Pel sòl s'observen nombroses restes d'una espècie de tasses que, suposadament, es devien emprar per a aquesta finalitat.

Passam vora un coll de filats molt cridaner i continuam per un bucòlic bosc d'alzines.

Seguim religiosament les fletxes vermelles pintades a llocs estratègics i les monjoies, també comptam amb l'ajuda del GPS, seguint un traç dissenyat a casa.

Deixam el bosc enrere i dirigim les passes cap al N per travessar un terreny de mala petja. Ben aviat veurem un penyal que sobresurt.

Pujam a un roquissar on veim un forat format per una gran pedra enlairada i una fita al seu costat.

Avenc de Fra Rafel
Des d'aquesta posició podem albirar la boca de l'avenc mig tapada per un grup d'alzines. Més allà s'aixeca el penyal des Clot (524 m) (mapa Alpina).

(WP-05). Ens acostam a guaitar a l'impressionant avenc de Fra Rafel -145 m i una vertical absoluta de -117 m.  Pren el nom d'un gran excursionista i explorador d'aquesta zona, el pare Rafel Juan i Mestre (1908-1989), frare de Lluc i un gran estudiós de la toponímia d'Escorca, el qual va informar als espeleòlegs sobre l'existència de la cova de sa Campana i l'avenc que du el seu nom, entre d'altres.

«El 4 de març de 1989, Maurici Espinar i Joan R. Bosch varen descobrir la grandiosa Via Maurici. Amb aquesta trobada, l'avenc apart de superar en més del doble la seva antiga fondària, col·locant-se amb els seus -145 m entre les deu primeres cavitats de Mallorca pel desnivell, passa dels 1.700 m de desenvolupament real, i dels 1.300 m de poligonal projectada, estant entre les cinc més llargues». (Endins, 1990).

Topografia de l'avenc de Fra Rafel, realitzada per M. Trias, J.R. Bosch, M. Espinar i A. Flores (25·3·89-9·6·90).

Veure l'article a la revista Endins
Veure imatges de l'interior de l'avenc

Quan ens disposam a prosseguir m'equivoc i baixam a un clot on hi ha pins. Haurem de tornar enrere fins a la darrera fita que hem vist i continuar per damunt les roques.
     Les dolines que configuren aquesta zona, compresa entre es Pixarells, es clot d'Albarca i el torrent d'Alqueda, les quals dónen nom a la Terra de ses Olles, apareixen catalogades en el Pla Especial de protecció del municipi d'Escorca.

Si pujam al penyal, anomenat al mapa Alpina, penyal des Clot, podrem gaudir d'aquesta panoràmica.  

La Terra de ses Olles és una gran superfície de planació coneguda com a Nivell Pixarell pels investigadors (BÄR, 1989), situada entre, el Clot d'Albarca, el Puig Tomir i el Puig Roig. Zona molt carstificada, presenta un espectacular modelat superficial de clots i esquetjars (dolines i lapiaz), destacant les enormes relles (spitzkarren), conegudes localment amb el nom de monges. (Endins, 16).

Més enllà de la dolina i el tàlveg del torrent d'Alqueda, s'ubica l'indret anomenat sa Costa i més a la dreta, sa Tossa Corva, al recés del puig Roig.

     Les dolines són fenòmens càrstics freqüents en alguns sectors septentrional de la serra de Tramuntana. Les principals agrupacions de dolines es localitzen als sectors intensament carstificats del terme d'Escorca, devora les muntanyes més altes de la Serra. Destaquen, entre les dolines més representatives, les de la muntanya de Moncaire, les de Bini Petit, es Clots Carbons, les dolines de sa Mitjania, les des Castellots (Clot d'Infern, ses Parades i Clots Balladors), el conjunt de la Terra de ses Olles (a les rodalies de Lluc) i les dolines de Femenia i de Mortitx.

Una de les teories de l'origen del topònim de Terra de ses Olles, és que ve del fet d’haver-hi terra argilosa i vermellenca que s’emprava per fer recipients de terrissa. Una altra té a veure amb les nombroses petites dolines.

Travessam una zona de roca pelada, d'esqueis i rellars.


Després d'unes petites desgrimpades assolim el fons d'un estret comellar o torrentera, el qual hem de travessar.

De seguida entram a una zona de marjades que, segurament pertanyien o pertanyen a can Pontico.

Hem d'anar directament cap al penyal que veim al fons de la zona de l'oliverar, direcció O.

L'amic Emilio Alonso creu que és aquest el penyal (456 m) que rep el nom de penyal des Clot i no el que se situa vora l'avenc de Fra Rafel. Per la seva situació més pròxima al clot d'Albarca, seria més lògic, tot i que la GEM el situa allà, diu: «Puig del terme d'Escorca, de 540 m d'altària, situat entre la Cometa des Morts i el torrent d'Alqueda».

Ens aturam per beure i descansar uns minuts i aprofit per copsar la turmentada contrada que acabam de recórrer.

Als peus del penyal s'obre una balma, habilitada com a sestador o simplement d'aixopluc pel ramat de cabres o ovelles.

Caminam cap al collet en direcció al Clot, allà trobam un preciós camí de muntanya molt ben conservat, el qual permetia pujar a la zona apartada de marjades que hem passat. 

El camí, amb el seus escopidors laterals que el delimiten, discorre ajustat a la base del penyal. 

Mitjançant l'escalonament i unes corbes ben marcades es podia i es pot superar una forta pendent.

Abans de baixar al fons de la vall gaudim d'una joliua panoràmica dels cims més alts de l'illa.

Connectam amb el camí de Cosconar, a la vall d'Albarca (WP-06), uns metres abans de les cases de Cal Secretari, les quals es troben a l'esquerra anant cap a Lluc. Aquesta mateixa direcció és la que hem de prendre nosaltres.

Can Pontico
Passam pel llogaret de Son Llobera i Can Pontico. L’arxiduc diu: «Can Pontico i Son Llobera són cases lluminoses, emblanquinades que pareixen bastant modernes». La rústica façana de Can Pontico presenta un alçat de dues plantes. 

A la imatge destaca el penyal (456 m), pels peus del qual baixàvem fa uns minuts. Deixarem a la dreta el portell d'entrada de Son Llobera i enfilarem la recta del clot d'Albarca.

N'Antonina de Menut
i sa berganta de Mossa,
sa d'Albarca, aquella rossa,
són ses més guapes de Lluc. 

«La vall d'Albarca s'havia constituït en la via habitual de penetració cap a les terres interiors per part del moros que aconseguien desembarcar a la costa. Una de les primeres cases amb què es topaven els infidels sempre ben guiats per mallorquins, voluntaris o forçosos eren les d'Albarca.
     Els moros havien temptat diverses vegades d'arribar al santuari de Lluc i miraculosament mai no ho havien aconseguit, malgrat les destrosses causades a la vall d'Albarca». 

És molt sabuda la història
quan los moros inhumans
pensaven tenir victòria
de vostres riqueses grans.
Desbaratàreu-los Vos,
per honrar vostra figura. 
 
                                                                                                                 (Les torres d'Escorca, 1998).
  
Deixam enrere i a l'esquerra, el clot de s'Aram (segons el mapa), tot i que no era allà on s'extreia coure, era a la font de sa Mina, vora les cases d'Albarca. 
     Un article de l'enginyer Lluís Jordà diu: «En 1876 se investigan los indicios de cobre próximos al monasterio de Luch. Estos indicios habian sido tímidamente reconocidos en los años 40 - 50. Se cita en la Estadística Minera de ese año: “En la isla de Mallorca, cerca del Monasterio de Lluch, se encuentra en contacto con los pórfidos (así en el original), cobres carbonatados y sulfurados que dieron lugar a trabajos de investigación y exploración"». Veure l'article complet
     
     Just després d'haver passam el portell i un poc abans del pont del torrent de Lluc, ens hem de desviar cap a l'esquerra (WP-07).

Caminam pel sementer vora la canaleta de la font des Oms, la qual brolla pel racó de ses Xigales. Tot duna que podem pujar a dalt del marge que veim a la dreta, hi pujam i caminam cap al clot des Cirerers.   

Amb la terra d'aquesta gravera es va adobar el camí que puja a Cosconar. «La terra és rogenca per tot arreu, sobretot prop de la petita bassa, anomenada el cocó de s'Aram; a dalt encara ara (1884) s'hi extreu coure». (Les Balears, 2002).

Anam superant una marjada darrera l'altra per un terreny molt rost, així guanyam altura ràpidament. Algú es queixa de que les forces minven, amb raó puix ja són les 13:20 h, però ens convé acabar de pujar abans de dinar.

Ja ens acostam als penyals que tanquen la magnífica vall d'Albarca.

Albarca
Acostam amb el zoom les cases d'Albarca, les quals fan nom a la vall. Aquesta antiga possessió fou durament assetjada pels pirates. «Un dels atacs més destacat, fou el realitzat l'onze d'octubre de l'any 1557, després conegut com lo dia de la desgràcia dels moros. Dotze anys més tard, es repetí la malifeta. El 21 de setembre de 1569, dia de Sant Mateu, 300 moros desembarcaren al Torrent de Pareis i s'emportaren dotze persones captives de les cases d'Albarca». (Les torres d'Escorca, 1998).


Tiram d'arxiu (29-03-2010) per acostar-nos a la carrera de les cases d'Albarca.
     L'Arxiduc anota (1884): «A l'esquerra queda Albarca i dalt Son Macip amb pollancres al costat. [Albarca pareix venir de l'àrab 'Al Barca', 'la benedicció']. La torre té un petit talús, dues espitlleres a cada banda i un portal quadrangular obert cap a la clastra envoltada d’edificacions tosques, a la qual s'accedeix per un portal d'arc rodó. Un portal duu a un pontet, que es troba en el lloc d'un antic pont de fusta. En direcció a la clastra hi ha una petita escala exterior amb arrambador de fusta, que puja a la casa. A l'esquerra de la clastra hi ha una capella abandonada amb entrada quadrangular. A l'altra banda de la casa d'Albarca, al llindar de l'alzinar, en direcció a Lluc, hi ha un nau de cinc arcs carpanells amb columnes rodones, capitells cònics panxuts i balustrada veneciana». (Les Balears, 2002).

                                                                                         Pas des Cabrit
Seguim la ruta; ara les fites ens dirigeixen a tocar de la paret, la vorejam cap a l'esquerra fins que l'hem d'envestir, pel pas des Cabrit. Aquest pas només l'hem trobat situat en el mapa del Consell de Mallorca.

La curta grimpada no presenta cap problema pels excursionistes avesats.

Perspectiva presa des del coster, a mitjan pas, on es pot percebre l'altura assolida.

 
(WP-08). Panoràmica realitzada per Sebastià Riera a partir de tres fotografies, copsades des de la capçalera del pas des Cabrit, pel qual hem pujat a la paret E del clot d'Albarca. Domina la contrada, el massís del puig d'en Galileu (1181 m).

Després de reposar el dinar una bona estona, reprenem la ruta enrevoltant es Més Alt de s'Era Vella.


En pocs minuts del tall del penya-segat, assolim el camí des Pixarells (WP-09).

Quan ets al camí tens dues opcions, si vols acabar l'excursió has de prendre a l'esquerra, cap a l'àrea recreativa es Pixarells. Nosaltres l'allargàrem amb la visita a la cova de sa Cometa des Morts i al Camell.
     De camí ens aturam al mirador per a fer-nos la foto de grup. És una excel·lent miranda a la zona de la Terra de ses Olles, el puig Roig (1003 m), el Caragoler de Femenia (922 m) i Montibudell o el puig Budell (656 m) (originàriament Montagudell), el puig cònic que apareix a la dreta.

Aquest entremat de camins està ben senyalitzat, ja que és un passejada molt transitada, que arrenca a Lluc.

Vora el camí, molt a prop de sa cova de sa Cometa des Morts, guaitam a un avenc. Per la zona n'hi ha uns quants que no superen la cota dels -30 m. S'han localitzat l'avenc des Camell, el des Lapiaz, el des Porro, l'avenc petit de Binifaldó...

Cova de sa cometa des Morts
El més destacable de la Cometa des Morts són dues coves d'enterrament del període del Bronze i del Ferro. Guaitam a la Cova I, la II ja és més difícil de localitzar.

Aquesta cova d'enterrament és una de les més conegudes de l'època talaiòtica. Es té referència des del segle XVIII. Tot i que fou remoguda amb anterioritat, no és fins a 1945 i 1948 quan va ser excavada pel pare Cristòfol Veny, qui va trobar dues fases d'enterrament. A més de les inhumacions de l'edat del Bronze i del Ferro, s'hi trobaren figures de bronze, tintinàbuls, discs, una punta de fletxa, espases, diademes i collars, una doble destral i dues representacions de galls, entre d'altres objectes.

De camí cap a Lluc, a l'endret d'una sitja, agafam la desviació al Camell —més bé s'hauria de dir es Dromedari—, el qual està dins es Puat de Menut o puig de ses Monges. 

Es Camell
La peculiar roca no és l'única amb forma del mamífer. Podem veure un altre 'Camell' al camí d'Albarca, a prop del pont, just sortint del Santuari. El pare Roig apunta: «És molt visitat pels estrangers que foto amb mà, (comprada a les mides) cerquen aquesta roca tan curiosa».

El tirany continua, passa vora un pont natural i arriba fins a un mirador situat sobre els espectaculars puats de Menut. És un racó molt maco. 

Font des Pixarells. «La seva aigua surt amb força després de pluges abundants d'una roca plena de forats. Duren poc temps, a no ser el principal forat, que tira l'aigua a un dipòsit que a la part baixa té un grifó per administrar-la. Un pagès d'aquestes muntanyes em donà una regla original per discernir la potabilitat de les aigües: si les beu un cavall o una ovella les pot beure també una persona. Són animals molt estugosos». (Les fonts del terme de Lluc, 1993). 

Caminar per la zona des Pixarells és un vertader plaer per tots els sentits. Les velles oliveres i les seves curioses soques, conviuen amb les capritxoses formacions rocalloses.

Si ens fixam, a la dreta del camí, a una placeta natural, veurem un original forat que s'apresta per fer la broma als novells excursionistes o si duim al·lots.

Ara només ens queda continuar pel camí fins arribar als vehicles, cosa que feim a les 17:39 h. 

     «Ens trobam tan a gust en plena naturalesa perquè aquesta no té opinió sobre nosaltres». (Friedrich Nietzsche). 
     Tan de bo tothom agafàs consciència del que suposa no tenir cura del que ens enrevolta. Ha estat tot un plaer haver gaudit d'aquesta magnífica excursió. Com sempre, de la mà del nostre guia!! Dolors Domínguez.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc



RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.


 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Escorca
Distància aproximada: 12,01 km
Pujada acumulada: 402 m
Alçada màxima-mínima: 569-328
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 8:30:50 h
Ruta circular:
Dificultat: 2 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites grimpades al pas
Integrants: Ingrid, Margalida Febrer, Margalida Roman, Dolors, Esteve, Jordi i Joan 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Nord E-25, amb els punts principals

En el mapa del Consell de Mallorca figura el pas des Cabrit. El penyal des Clot està situat en un lloc diferent que en el d'Alpina.

Desnivell, temps i distàncies aproximades de la ruta



Manacor, 2-10-2013 


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

  • Son Amer, nom per nom. 2005 Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés.
  • L'avenc de Fra Rafel (Escorca, Mallorca). Endins, 16, 1990 M. Tries, M. Espinar i J.R. Bosch.
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.
  • 40 excursions a peu per les muntanyes de Lluc. 1995 Bartomeu Roig i Roig.
  • Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Gerónimo de Berard.
  • Les torres d'Escorca. 1998 Gabriel Ordinas Marcé i Antoni Reynés Trias.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Notas históricas para el estudio de la minería metálica en Mallorca (1846-1909). Dins 1er. Simposio Latinosobre Minería, Metalurgia y Patrimonio Minero en el Mediterráneo Occidental. Bellbumnt del Priorat 2002, C.08, pp. 119-130. 2002 Lluís Jordà Bordehore

13 comentaris:

  1. Magnífica crònica, com sempre. Hermoses fotografies, com sempre. Extraordinària documentació, com sempre. Què vols que et digui, estimat amic, que segueixis així, que, com sempre, esperam amb ansia la teva crònica muntanyera setmanal. Gràcies per compartir tot això, com sempre !!!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mil gràcies Fernando! Esperem tenir salut per poder trescar per aquesta Serra nostra, on hi ha tants d'indrets encara per descobrir.
      Una abraçada amic!

      Elimina
  2. Hola Joan, conec tota la zona, però mai l'enllazada axi, o tendre en compta pero una propera volta. La documentació extroordinari, pero si no fos aixi no seria en Joan Riera Bordoy.
    Una aferrada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni, jo no coneixia l'indret de la Terra de ses Olles, n'hi l'avenc de Fra Rafel. Quan vaig veure l'excursió al blog de l'amic Emilio, em va esperonar la curiositat per aquest lloc fantàstic.
      Gràcies per tot amic Toni, una abraçada!

      Elimina
  3. Hola Joan:
    Esta hermosa ruta, aún me produce sentimientos agridulces. Pero algún día volveré para hacer la segunda parte del itinerario, que el 13 de Junio me quedó pendiente.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Emilio, és ben comprensible que tengui mals records d'aquesta ruta, però hi ha de tornar per a llevar-se l'espina clavada.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. meravellosa descripció que m'ajuda a enriquir llocs que conec bé, encara que el circuit que descrius no ho he fet mai, m'agrada el traçat.
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau, tots els companys i jo mateix gaudirem d'aquesta ruta. Té unes vistes espectaculars i és molt completa.
      Gràcies pel comentari.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Hola Joan,
    Precioso itinerario. Recorrí un tramo el sábado pasado, pero en plan "guiri" y sin tomar apuntes. Así que tendré que volver más veces, y una de ellas será para hacerla como vosotros. Magnífica descripción y documentación...y como siempre, muchísimas gracias por compartir.
    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Manuel, ben segur que t'agradarà, és un itinerari molt maco.
      Gràcies, una abraçada.
      Salut!

      Elimina
  6. Hola Joan
    Un ben interessant itinerari, perfectament mostrat i descrit, com ja ens tens acostumats. Sembla mentida que als voltants de Lluc hi hagi tants de racons gairebé desconeguts. Enhorabona per la seva publicació Joan... i salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç, això és bo que tinguem racons per trescar, si no fos així s'hauria acabat el joc. Encara no sortiu vosaltres?
      Fins aviat, salut.

      Elimina
  7. Bon vespre, te voldria felicitar he seguit es teu track, me h'agradat molt s'excursio, domes per pujar a nes pas des Cabrit ha estat complicat hi habia rejilla i han botat i ses fites no hi eran, moltes gracies per tot👌

    ResponElimina