6 de set. 2012

42 - Torre de Lluc 3 i 4-9-2012

Anar fins a la torre de Lluc no és cap broma, tot i saber-ho fa temps que anava endarrer d'arribar en aquest extrem desert de l'illa. La distància no és el major dels problemes, allò que realment retura al caminant és un terreny aspre i de mala petja, solcat, en teoria, per l'antic camí públic dels torrers. La contrada presenta un paisatge solitari, d'escassa vegetació, amb un roquissar turmentat pels elements atmosfèrics, però bell i grandiós. 

El grup el formàvem Encarna (la guia, ja que era la segona vegada que hi anava), Bàrbara, Dolors i el que subscriu. A Selva recollírem el quint component de la cordada, Celso, des d'ara un bon amic.
     L'itinerari previst era iniciar la caminada a Escorca cap al torrent de Lluc i pujar pel torrent des Boverons fins al quarter dels Carabiners. Allà deixar aigua per a la tornada de l'endemà. Al quarter, enfilar cap a la torre de Lluc, passar la nit per allà i tornar. Baixar al torrent de Pareis pel pas des Contrabandistes fins a sa Calobra. El mal temps ens va fer canviar la segona part de l'excursió. 

Ran de la possessió d'Escorca* Axcorca, al Llibre del Repartiment s'aixeca la petita esglesiola de repoblament dedicada a Sant Pere, erigida poc després de la conquesta i una de les poques que del segle XIII es conserven a Mallorca. 
     El primer document que en fa referència data de 1246, diu: «Jo Miquel de Apiara, Rector d'Escorca i Aumaluig, veng al Mestre Joan de Verí, Paborde de l'Església de la Seu de Mallorca, un pati en l'Almudayna... (Revista Lluch / Joan Vich, 1934, p. 163).
     *Coromines considera el topònim una denominació genèrica derivada del romànic primitiu skulka, amb significació de ‘lloc de guaita’. També hi ha altres opinions.

Petita església de muntanya,
feta dels rocs de l'espadat,
sens més redos que un mal teulat
ni altre cloquer que una espadanya!

Església de muntanya (1925), G. Colom. 

Aviat ens situam vora les tanques d’Abaix. S'Olivaret és una de les rotes d'olivar de la possessió d'Escorca, tancada de parets. Juntament amb la rota d'en Negre i la rota anomenada s'Ullastre d'en Ferrer foren empeltades l'any 1815. (Torrent de Pareis, 1995).

El camí de ferradura d'Escorca a s'Entreforc ens durà al llit del torrent d’Albarca, més conegut per torrent de Lluc.
 
Aquest camí —segurament públic fou restaurat pel Foment de Turisme de Mallorca l’any 1908 i va costar 3.013 pessetes. [Segons Benigne Palos, fou traçat el 1923 per l'arquitecte Jaume Alenyar]. Aquest recorregut fins a s'Entreforc té quasi tres quilòmetres. El trajecte descrit, entre l'església d'Escorca i s'Entreforc, es sol recórrer en una hora. (Torrent de Pareis, 1995).

Més enllà del gran canó càrstic, una cortina d'aigua cau dins la mar, ja ens podem preparar!

En ésser en aquest punt cal donar un cop d'ull al puig Roig —situat més enllà del xap del torrent de Lluc, avui mig cobert pels niguls.

Per es Burgar.

Davant nostre tenim l'espectacle natural més rellevant i més citat pels senderistes de tota l'illa de Mallorca, el torrent de Pareis.

Els amenaçadors niguls arriben a descarregar lleugerament la seva líquida càrrega damunt nosaltres. No ens agafen desprevinguts, esperàvem la pluja en un moment o l'altre de l'excursió.

A parat aviat, però ja ens ha banyat les roques, la qual cosa ens fa extremar la prudència.

Torrent des Boverons
A l'altra part del tàlveg del torrent de Lluc es precipita el torrent des Boverons, el qual discorre vora la serra de ses Farines. Per aquest coster hem de pujar!

Torrent de Lluc
El torrent de Lluc, ara ben eixut, baixa del clot d'Albarca cap a s'Entreforc. Aquest torrent, juntament amb el des Gorg Blau conforma el que posteriorment a la unió d'ambdós s'anomena torrent de Pareis. El torrent de Lluc està format per diverses branques que conflueixen a la vall de Lluc, d'on n'agafa el nom i, poc més avall, dins el clot d'Albarca, rep l'aportació del torrent d'Alqueda. Amb una conca de 28 km², mor a s'Entreforc salvant un desnivell de 500 metres. En altre temps fou emprat pels sarraïns com a via de penetració en els saquejos que patiren les possessions situades dins el clot d'Albarca.
     El cingle de n'Amer, situat per la contrada, només és citat per l'Arxiduc Lluís Salvador.

Abans de trepitjar la llera del torrent de Lluc deixà de ploure i sortí el sol, el qual secà ràpidament les roques que havíem de trepitjar i poguérem remuntar el rost coster sense problemes. Aquest és un món de roquissar, on les inclemències del temps, pluja, vent i neu, han conformat imatges fantasmagòriques.

Pas des Boverons
Un passet creua a l'altra part de la vertical torrentera «el pas des Boverons que duu a Cosconar» anotà l'Arxiduc a Die Balearen (1884).

El torrent des Boverons presenta un desnivell de 255 m amb alguns salts destacables en el tram final. Respecte del determinant ‘boverons’, que l’arxiduc cita amb la variant ‘beverons’, i que cap informador sap explicar, tant sols es poden plantejar algunes hipòtesis, certament arriscades: que es refereixen a boveró “manat d’herbes marines, banyat d’oli o de serigot, que els pescadors usaven per atreure el puu i agafar-lo”. O bé que denota la presència del ramat boví, documentada a Cosconar i que ha perdurat fins a mitjan segle XX; hipòtesi, aquesta darrera, no exempta de dificultats lingüístiques, ja que la forma ‘boveró’ no és enregistrada per cap diccionari. (Torrent de Pareis, 1995).

El xaragall des Burgar correspon al torrent que davalla de l’Hort de sa Casa Nova i voreja la Rota d’en Negre, abans de morir a les proximitats de s’Entreforc. Els penya-segats es tornen més alts al cingle des niu des Voltor (esquerra) i a la serra de ses Farines (dreta), donant així profunditat al torrent de Pareis.

Trobarem restes d'un camí que discorre per un accidentat terreny paral·lel al torrent des Boverons. Aquest pas formava part de la ruta de contraban que, començant en es Carregador de Lluc, travessava el torrent de Pareis i continuava, entre altres, per les possessions de sa Casa Nova i es Tossals Verds, per finalitzar en el municipi d’Alaró.

Veim les marjades de cultiu de la Rota d'en Negre, xaragall des Burgar, torrent de s'Hort... terres de sa casa Nova d'en Janer.

Quedaríem una llarga estona embadalits observant aquest preciós espectacle càrstic que es despenja cap al torrent de Pareis, però hem de continuar, la ruta és llarga.

Caminam pel comellar que s'estén entre els torrents des Poll i des Boverons. Apareix davant de nosaltres, al fons, l’avançada de sa Roca Roja (845 m).

Per aquest vessant, grimpant pel pas de sa Paret, el puig Roig es deixa pujar sense massa dificultats. La verdor intensa dels pins contrasta amb el grog daurat de les carritxeres, socarrades pel calorós estiu.

Al centre, l'esquetjar o rellar de la serra de ses Farines. A les balmes de la qual s'han trobat jaços de morterets (fornals), on els prehistòrics reduïen mineral de coure.
     El topònim de ses Farines, tant el de la coma, com el de la serra, possiblement estigui relacionat amb l'era de batre situada a la contrada.
     La Serra de ses Farines té uns 450 m d’altària mitjana, està situada entre el torrent de Lluc, es Cosconar, el cingle d’en Amer i el cingle des Niu des Voltor.

Quarter des Carrabiners
El 'Quarter des Carabineros' fou aixecat l'any 1924 sobre un turó situat a 466 m d'altura, en uns terrenys cedits pel financer Joan March per albergar els carrabiners que controlaven el contraban de la zona. No massa lluny se situen les restes d'una construcció que aixoplugaven la guàrdia del cap d'en Povores, en funcions entre 1720 i 1834 com a lloc de intercomunicació entre la torre de Lluc i es Cosconar. (Marines de Tramuntana, 2003).

El camí de la torre de Lluc o de cala Mitjana «és un dels camins públics més documentats del terme d'Escorca i apareix sovint amb la mateixa categoria que altres camins tan importants com el de Sóller, el de Pollença o el de Ciutat
     Pot servir d'exemple l'expedient sobre la recomposició de camins de Mallorca de l'any 1816, instruït per "Leonardo Oliver, Comisionado i Director General de Caminos", on el trobam citat entre els camins públics del terme d'Escorca, del qual s'indicava: "ademas de esto hay otro camino que desde el Colegio de Lluch se encamina a la torre de Cosconar, que atraviesa los Predios Albarca, Son Llobera, i el mismo Predio Cosconar». (Les torres d'Escorca, 1998).

Situats d'esquena a la part posterior del quarter, iniciam la ruta cap a la torre. El camí davalla per l'esquerra del torrent des Ferrerets, el travessa, i per la seva dreta continua molt perdut coster avall. Nosaltres enfilam el coster d'un turó folrat de carritxeres sense fites, però en línia recta fins a trobar el carrerany fitat.    


Avançam paral·lels al torrent des Ferrerets que baixa cap a la mar per la nostra esquerra, travessa per sa Marjal de Lluc i aboca l'aigua vora la cova de s'Aigo Dolça i la cova d'en Calobra.

De tant en tant trepitjam trams empedrats d'aquest ancestral vial. «L'any 1847 l'Ajuntament anunciava el començament de la recaptació de l'impost del jornal personal, per iniciar la "recomposición de los caminos que desde el Colegio de Lluch dirijen a la Torre de Bordils, a Sóller i a Pollensa, que se hallan intransitables"». (Les torres d'Escorca, 1998).

Encarna ens duu de la mà per una ruta que com diu Roig, (1995): «es regava amb les gotes de suor d'aquell que es volia fer ric en contra de la llei».


Maldament encara estiguem enfora ja visualitzam el turó piramidal on s'aixeca la torre de Lluc.

La impressionant cinglera des Murteret.


El massís del puig Roig domina la contrada amb els seus 1003 metres d'altària.

Morro d'en Bordils
La torre s'aixecà d'alt el Morro (o Morrillo) d'en Bordils (245 m), conegut antigament com a Turmàs* Major de Cosconar, entre cala es Codolar (dreta) i cala Mitjana (esquerra). És un dels llocs més escarpats, remots i aïllats de la nostra costa. 
*Penyal isolat.

El terreny, que fins ara, des del quarter, era més o manco dolç, esdevé esquerp i de mala petja, on haurem de fer us de les mans. 

A una de les poques explanades que trobam ens aturam a dinar, poc abans d'envestir el pas dels torrers. 

Si a l’excursió a la torre des Bosc parlàvem que era lloc freqüentat per contrabandistes, la d’avui no queda enrere, fins i tot trobam topònims que fan referència a aquesta activitat: la cova des Tabac, la de la Sal, el Descarregador de Lluc... I com no, també, lloc d’incursions pirates. També comentàvem el mal camí, res a veure amb aquest. Els torrers es varen guanyar bé les sopes que es menjaren.

Ens acostam al pas. A baix veiem el coll de sa Torre.

Iniciam l'espectacular i difícil pas dels torrers, no apte per a principiants. Es pot dir que per realitzar aquesta excursió es requereix una bona forma física i no val patir de vertigen.

Com es pot comprovar a la imatge, copsada per Encarna, la baixada no és un camí de roses. En algun punt hom pensa que no hi haurà pas. 

Pas des Torrers o de sa Torre
Segons Ordinas i Reynés, aquest accés al coll de sa Torre «era la via de fugida ràpida dels torrers en cas de perill, ja que permet sortir de la torre sense passar per Cala Mitjana i acurçar així notablement el trajecte». Actualment (2017), està equipat amb un cable de seguretat.

El llarg pas té alguns punts exposats al buit i discorre per un espectacular roquissar ple de puntes i grenys. Algun petit marge i pedres col·locades en punts estratègics ajuden a transitar per aquest rellar. És una bona ajuda tenir a prop una mà amiga.

(Foto: Encarna).

Mentre feim el pas, ens imaginam com era de penosa i arriscada la vida d'aquells homes, mal pagats, poc i tard (algunes vegades amb un any de retard). Gràcies a Ordinas i Reynés podem donar alguns noms de vigies d'aquesta torre: Jaume Llobera (1626), Joan Vicens i Pere Anbtoni Ros (1664), Joan Mulet (1679), Francesc Mulet i Pere Alemany (1681), Bartomeu Cañellas (1686), Antoni Llabrés i Miquel Ferrer (1824)...

     «Hi ha una llegenda popular que fa referència al torrer d’aquesta talaia, avui mig esbucada. Era una dia del mes de juliol de 1626, quan en Jaume Llobera el torrer que allà hi era, de divuit anys, restà tot sol a la torre mentre el seu pare, torrer com ell, era a la possessió de Menut prop de Binifaldó, per tondre. Passava fam, i volgué baixar a Cala Codolar per agafar fonoll marí, per fer més mengívol el pa sec que li quedava. Pel camí, relliscà i quedà penjat d’un roquissar, a punt de caure a la mar. Quan ja estava segur de morir, una donzella blanca sortí de l’aigua i el prengué en braços, per tal de portar-lo a terra ferma. El miracle prest fou conegut per la contrada de Lluc i la Calobra. La dama de les boires apareix, diuen, sempre que el vent bufa i els núvols tapen el Morro d’en Bordils...». (Col·legi Pius XII, curs 2012-2013).

     Una altra versió, titulada Guarda Nostra Senyora del perill de negarse i ferse trosos un homo que caigué d'una penya molt alta dins la mar, aparagué publicada al Llibre de la invenció i miracles de la prodigiosa figura de Nostra Senyora de Lluc, el 1684.   

Coll de sa Torre
Hem superat el pas i arribam al coll de sa Torre. Encarna proposà anar a guaitar a cala Mitjana, també coneguda com a cala Porxo i descarregador de Lluc.

Baixam a la cala per un camí de ferradura empedrat, molt perdut i abandonat entre la vegetació; aquesta era la via d'accés 'oficial' a la torre.

Ens sorprèn trobar per aquesta remota contrada una olla de forn de calç, però té una explicació. Per tal de facilitar la construcció de la torre ordenada edificar ja el 1584 pel virrei, el senyor de Cosconar oferí aquest forn per a la confecció d'argamassa, però l'inici de les obres es va retardar alguns anys.

El porxo que dóna nom a la cala. Es tracta d'una rústica construcció de pedra en sec, de planta rectangular i un portal, la coberta era de teules. L'interior presenta alguns rebostets.

(Foto: Bàrbara).

El camí que ens ha duit fins aquí era en altre temps molt important, puix arribava a un dels pocs punts de la costa de Lluc on es podia desembarcar (descarregador de Lluc), de fet era un punt estratègic pel contraban i també pels pirates.   

Desfem les passes fins al coll de sa Torre on s'inicia el camí que puja a la talaia.

El camí va sortejant un paisatge càrstic de rasclers pel vessant nord del morro d'en Bordils. 

A la nostra dreta s'ens ofereix una vertiginosa vista de cala es Codolar.
     «A poca distància del promontori de la Vaca, està la cala Codolar, on no fa molts anys que varen desembarcar molts de corsaris, i varen prendre el camí d’Albarca amb intenció i propòsit de donar un assalt a la casa i Col·legi de Lluc. Però va disposar la bondat divina que en pujar els enemics la costa amunt del Mirador que diuen d’Albarca, varen ser descoberts i prest varen fugir. A la volta varen córrer tota aquella vall d’Albarca, captivant-los a tots, que estaven molt descuidats; portaven per guies i pilots a dos germans Colom, homes infeliços i maleïts». (Binimelis, 1593).

Torre de Lluc
Marge del camí i restes de la torre. «L'indret on posteriorment es va situar la torre sembla que fou utilitzat durant molt de temps com a talaia per prevenir els atacs enemics. Al manco ja des del segle XVI consta l'existència de talaiers a Cosconar que, per situació favorable, farien guàrdia en aquest lloc». (Les torres d'Escorca, 1998).

El camí de la torre passa vora el porxo dels torrers; a una certa distància i més amunt trobam dues barraques més. Se suposa que aquests humils habitatges es cobririen amb branques i càrritx, com els dels carboners. 

Na Bàrbara, situada ran del penya-segat va destriar un enfilall de fites que pujaven directament de cala Porxo.
     Als voltants de la torre es va bastir un rudimentari aljub que recollia l'aigua d'un llisar, ja que el punt més pròxim on es pot trobar uns degotissos d'aigua dolça és a la cala es Codolar.

Aquest és el llastimós estat en que es troba aquest històric edifici d'uns 400 anys d'antiguitat.
     L'any 1585, el virrei Lluís Vich i Manrique visità la contrada i 'traçà' una torre entre cala es Codolar i cala Tests «que es muy necesaria para aquella casa de devoción [Lluc]». El 1600, Joan Bordils, propietari de Cosconar i Albarca, reprèn la idea. El 1606, encara no s'havia aconseguit aixecar la torre, puix el mateix Joan Bordils insisteix amb la demanda als jurats, els quals donen el vistiplau.

«La torre de Lluc, coneguda també a la literatura històrica com torre de cala Mitjana, torre de cala Bordils i torre del Cosconar, està situada en un lloc de dificilíssim accés. En el mapa del cardenal Despuig de 1784, figura com a torre d’en Burdils [el 1847 apareix documentada com a torre d'en Bordils]. És de planta circular, de quasi 6 m de diàmetre amb un paredat de 6 peus de gruixa. Es desconeix la data exacta de la seva construcció, segurament posterior a 1597. Ribas de Pina diu que es va aixecà per acord del 12 de gener de 1600, i que es va acabar el mateix any. A la relació de 1769 diu que està situada entre les cales Mitjana i Codolar, dins terrenys del predi de Cosconar, que tenia un canó de bala de tres lliures i mitja, que els torrers eren dos i que no feia focs. A una llegua (uns 4 km) de distància terra endins hi havia un home, dalt una penya de la possessió de Cosconar propietat de Joan Burdils, que transmetia els avisos de la torre a Lluc». (Corpus de Toponímia de Mallorca, 1986).

Des de d'alt del morro d'en Bordils (245 m), morro de sa Torre de Lluc o Turmàs Major de Cosconar, s'obté una esplèndida panoràmica d'aquesta escarpada costa. Destaca, sa punta o morro des Capellans, es morro de ses Bledes i l'inconfusible silueta des morro de sa Vaca (277 m). També trobam les entrades de cala es Tests, es racó de Lluc, es Bancalet, la cova des Tabac, la cova de sa Sal...

     L'Arxiduc fa referència a la contrada: «el carregador de Lluc, on per damunt de la roca amb estrats poc clars rabejada per les aigües es troba una caseta amb teulada, des d'on un camí de ferradura du fins a Lluc passant pes Cosconar i Son Pontico. Es veu una cova fonda, morro de la torre de Lluc, costeruda i salvatge, però amb una gran entrada, després ve la cala Codolar amb còdols al fons. [...] la fonda cala Tests, amb un petit barranc abrupte al fons cobert de càrritx, la qual presenta a la riba nombroses coves marines baixes [...] En això segueix el morro des Capellans, amb un penyal alt aïllat a davant i una collada petita de càrritx a damunt [...] Un poc més enllà ve l'escar d'en Lluc, on antigament es guardaven barques al peu d'una valleta verdejant amb càrritx, situada darrere d'una punta rocosa que ressalta [...] darrera d'un tall de barranc es troba la cova des Capellà. Aquesta cova es diu així perquè un clergue que va anar a pescar de sobte fou enxampat pel mal temps i s'hi va resguardar; després que hagué passat el temporal, i fins i tot llavors no sense dificultat, fou rescatat per gent que li havia seguit el rastre».    

Panoràmica realitzada per Sebastià Riera a partir de tres fotografies copsades des de la torre.


  
«El 1696 són guardes Bartomeu Canyelles i Josep Solivelles. Tenen dues espingardes, dos arcabussos, un botavant, una peça de bronze de 2 lliures, 20 lliures de pólvora, 7 bales d’espingardes i 4 dotzenes d’arcabús. Diu Josep Solivelles, torrer de la torre de cala Mitjana que ha tirat sis tirs de peça i cinc d’espingardes, en los quals ha consumit la mitja arrova de pólvora que li donaren fa tres anys, així necessita el dit Solivelles pólvora i bales per defensar la torre». (Corpus..., 1986).

Ben prest es va haver d'adobar, degut al pas del temps i als llamps que hi pegaven: el 30 de maig de 1623, un tal mestre Joan prengué escarada per arreglar la torre. L'any 1686, es parlava de la necessitat de refer-la per complet. El 9 de setembre de 1786 un llamp pegà a la torre, i el setembre de 1800 un altre.
     El 25 de juny de 1867, la majoria de torres foren traspassades a hisenda i valorades, la de Lluc fou valorada en 1.625 pessetes.

Torre de Lluc i sa Vaca
«Pel mig del codolar es pot pujar al coll del promontori de la torre de Lluc o de Bordils; la torre rodona té 7 vares de diàmetre amb parapet de dos peus de gruix; a l'altra banda hi ha penya-segats inaccessibles [...] Bella és la vista enrere de sa Vaca». (Les Balears, 2002, traducció de Die Balearen, 1888).

Unes pedres ben col·locades fan un poc més transitable l'abrupte senderó.

En el coll de sa Torre, sobre el que semblava esser una sitja, muntàrem el campament, sopàrem i gaudírem de l'espectacle que ens oferí la posta de sol. 

Només per copsar aquestes imatges tonificants va valer la pena l'esforç d'arribar en aquest lloc tan meravellós de la nostra costa.


Aprofitant els darrers instants del crepuscle.

Durant la nit hem sentit caure quatre gotes damunt el plàstic que ens aixoplugava. La primera visió quan vaig obrir els ulls i el pensament, fou el roquissar del pas dels Torrers, el qual havíem de pujar per a tornar a la civilització. 

La tornada es pot fer pel camí de cala Porxo, és un poc més llarg però així s'evita l'enutjós rellar càrstic del pas des Torrers. 

Sempre deim que és més fàcil pujar que baixar. No acab d'estar convençut, per aquest relleu tot és força complicat.

(Foto: Encarna).

Per a donar aquesta passa s'ha d'estar alerta, la caiguda podria ser fatal.

En aquest punt t'has de decidir a botar, la passa és llarga, però s'ha de fer amb decisió. (Foto: Bàrbara).

En aquesta imatge veim un gual de pedres per tal de facilitar el pas. Com a teló de fons tenim la cinglera des Murteret i el morro d'en Llobera.

Al coster d'un serral s'obre la boca de la cova de ses Freixures?, més que cova jo diria balma, ja que no té progressió, però sí aixopluga en cas de necessitat.


La pujada a la balma es pot fer en cinc minuts, sempre dependrà de les forces que ens quedin. 

Per arribar al quarter hem d'assolir el turonet i girar cap a la dreta. A la caserna ens esperaven dos amics (n'Antònia i en Jaume) que havien de fer la segona part de l'excursió amb nosaltres: el pas des Contrabandistes-torrent de Pareis-sa Calobra. Però la pluja fa acte de presència i decidim anar cap a Lluc, a ningú li fa gràcia fer el torrent de Pareis plovent. 

Cosconar
Arribam a les cases de Cosconar, construcció de tipus troglodita que data de 1232 segons esmenta, amb la forma Caxconar el Llibre del Repartiment. En 1769 es va fer la reforma que actualment coneixem realitzada pel seu propietari llavors Joan Bordils. Existeix una coenta rondalla sobre aquestes cases i els seus avantpassats denominada "La madona del Cosconar enganà el Dimoni".
     És tan àrid i ple de pedregam, que diuen: En tot Cosconar no hi ha prou terra per fer plorar un ui.

Catalina, amor primera,
¿A on t'he d'anar a cercar?
Dins es bosc des Cosconar
davall una carritxera.

Mossèn Bartomeu Guasp i Gelabert glosà aquestes cases:

Cúber, Almallutx, Gorg Blau...
la ruta esdevé suau,
no reposant fins a Escorca.
Després la costa envestim,
explorat l'horror sublim
del Torrent que s'entreforca.

Seguint, pel paratge aspriu
del Puig Roig, el primitiu
caminet de ferradura,
nostres ulls va delitar
el casull de Cosconar
incrustat en penya pura.

Portalets i finestrons
tanques enfonys i auberjons,
 del coval baix la volada,
 i estables, cuina i rebost.
Treta del forn, en la post
dava goig la pasterada.

Totes les coses en derg
tenia el rústic alberg
 per on l'oratjol corria...
I jo envegi aquella pau
tant veïna del cel blau,
rimada de poesia.

(Corpus de Toponímia de Mallorca).  

L’arxiduc diu: “...Cosconar, on no hi ha cap casa [?], sinó una cova on viuen els homes durant la collita dels cereals”.

Porxo des Pinar? Segurament aquest és el racó més bell del camí de Lluc a Cosconar.

Deixam enrere la casa de ca l'Escrivà i passam pel llogaret de Son Llobera i Can Pontico. L’arxiduc diu: «Can Pontico i Son Llobera són cases lluminoses, emblanquinades que pareixen bastant modernes».

Albarca
«La vall d'Albarca s'havia constituït en la via habitual de penetració cap a les terres interiors per part del moros que aconseguien desembarcar a la costa. Una de les primeres cases amb què es topaven els infidels sempre ben guiats per mallorquins, voluntaris o forçosos eren les d'Albarca. 
     Un dels atacs més destacats, fou el realitzat l'onze d'octubre de l'any 1557, després conegut com lo dia de la desgràcia dels moros. Dotze anys més tard, es repetí la malifeta. El 21 de setembre de 1569, dia de Sant Mateu, 300 moros desembarcaren al Torrent de Pareis i s'emportaren dotze persones captives de les cases d'Albarca». (Les torres d'Escorca, 1998).

Passam vora el torrentó que es forma a la font de s'Om. La pluja a cessat i amb el cel tapat, sense sol, fa més bon arribar a Lluc.

El torrent de Lluc a l'altura de ses voltes Velles. Neix al vessant de ponent de la serra d'en Massot. Davalla per es Murtar i el santuari de Lluc, creua el clot d'Albarca i s'uneix al torrent del Gorg Blau. Ambdós formen el torrent de Pareis.

Agafam totes les dreceres que podem de les voltes Velles, avui convertida en carretera asfaltada. Quan som a dalt del coll, molt a prop de Lluc, copsam la vall d'Albarca al redos del puig Roig (1003 m).

Santuari de Lluc
Plaça i façana del santuari de la Mare de Déu de Lluc. El nom de Lluc prové del llatí, lucus, 'bosc sagrat', cosa que fa pensar que la contrada hi degué haver algun santuari pagà. Durant el període islàmic, hi existí l'alqueria Lluc. Els orígens del santuari actual es remunten al s XIII, en què, ja el 1246, només setze anys després de la conquesta catalana, hi ha constància d'una capella dedicada a la Mare de Déu. (vegeu la referència completa a la GEM, VIII, p. 66 a 72).

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc



RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques


 
FITXA TÈCNICA 
Escorca
Distància aproximada: 19,78 km
Pujada acumulada: 1056 m
Baixada acumulada: 1193 m
Alçada màxima-mínima: 637-47
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 13:36:59 h sense comptar les hores de nit
Ruta circular: No
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites grimpades i desgrimpades. El pas des Torrers és una mica delicat
Integrants: Encarna, Bàrbara, Dolors, Celso i Joan 

CARTOGRAFIA
Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic d'Alpina Nord, 
i gràfic d'altures. Deferència del bon amic Toni Sureda Socay


Recomanació especial per aquesta excursió

És una excursió llarga i difícil que es fa per una natura dura i salvatge, no és aconsellable per a turmells febles. A l'esquena s'ha de dur bastant de pes, és imprescindible duu molta d'aigua i provisions. Si tot això ho pots superar, t'he de dir que val la pena, el paisatge t'ho compensa tot i, com diu el pare Bartomeu Roig: «La blavor d'una mar sempre present és l'única cosa que tonifica els cossos dels caminants». Nosaltres, a més de tot això, el tonificàrem amb un arròs brut a can Gallet.

Manacor, 7-9-2012

HEM CONSULTAT
  • Les torres d'Escorca. 1998 Gabriel Ordinas i Antoni Reynés.
  • Torrent de Pareis. 1995 Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés.
  • Corpus de toponímia de Mallorca. 1986 Josep Mascaró Pasarius.
  • 40 excursions a peu per les muntanyes de Lluc. 1995 Bartomeu Roig i Roig.
  • Mallorca vora mar. Marines de tramuntana. 2003 Joan Sastre i Vicenç Sastre.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.  
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Nueva Historia de la Isla de Mallorca. (1593) 1927 Joan B. Binimelis.                                                                                                                                                                      

10 comentaris:

  1. Bon reportatge Joan, segur que ho gaudireu de valent.

    ResponElimina
  2. Quan em proposaren anar a fer aquesta excursió no ho tenia molt clar...però ara no em penedeixo d'haver-la feta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha d'aprofitar de fer coses quan un pot, qui sap demà...
      Besades.

      Elimina
  3. Hola Joan:
    Impresionantes los escenarios de esta ruta. Habrá que volver un día que no haga un calor sofocante, pero que tampoco llueva, un término medio adecuado. Lo que ocurre es que eso del vivac, cada día me da más pereza. Mis huesos ya no son lo que eran, y ahora ya no pego ojo en toda la noche.
    Y por cierto, esas chicas que te acompañan con frecuencia, son unas magníficas guias de montaña ¡¡enhorabuena!!
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Emilio, el paisatge és encisador. Quant al vivac, a jo també em costa dormir tirat pel sòl, però un dia és un dia. De totes maneres partint ben prestet no cal quedar a dormir, nosaltres ho férem perquè voliem allargar la caminada.
      N'Encarna i na Bàrbara tenen un bon sentit d'orientació, sí senyor! A més de ser molt bones amigues. En canvi na Dolors no en té gens, però és la meva dona i... que he de dir d'ella.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. He quedat impressionat d'aquest atrevit recorregut, molt bonic, llarg i amb passos exposats. Enhorabona!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Josep, val la pena arribar a la torre de Lluc. Si vas cap a cala Porxo t'evites el pas dels Torrers. Però si jo ho he fet que pateixo de vertigen ja et pots imaginar com és.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Hola Joan. Acab de veure aquesta sortida i la d'en Gironella per Tirapau. Enhorabona per les rutes i per la informació. Perfecte!!!. Muntanya en estat pur!!!. Aquesta de sa Torre, fa temps ens fa ganes, i la del massis de Ternelles, volíem arribar al coll de Tirapau i després baixar per les Penyes Vermelles cap a Llinars, no se si ara canviarem de ruta... Cap problema de pas per Son Grua??
    Salut Joan, per fer camí

    ResponElimina