12 de set. 2012

43 - Puig de Gironella 9-9-2012

El gran massís muntanyós de Ternelles, dominat pel punt més elevat, el puig Gros amb els seus 838 metres d'altura, té cims secundaris amb nom propi. Un d'aquests cims, és el que hem elegit per aquesta excursió, el puig de Gironella o d'en Gironella (744 m). La baixada la férem cap al vessant de la vall d'Ariant, més concretament cap al coll d'Ariant, on assolírem la carretera de la Torre d'Ariant.

Començam la caminada a les 8:55 h a la vall d'en Marc, al km 5,3 de la carretera c-710 Pollença-Lluc (en el Pi de Son Grua) (WP-01). Botam l'antic portell de Son Grua (ara portell d'Ariant), des d'on seguirem momentàniament les petjades de l'excursionista Lluís Salvador: «està Son Grua amb espaioses granges, des d'on parteix el camí cap a Ariant [...] Hom camina al principi entre oliverars pel Romaní de Son Grua, una vall coberta als vessants per murta i garballons, al fons de la qual creixen oliveres; hom veu també moltes mates d'arç blanc, entre les quals n'hi ha una de molt grossa».

Deixam a la dreta el portell de Son Grua. «L'antiga alqueria Castel està situada entre can Serra, Llinàs, el puig de l'Enrunada i la font de Vàritx. Documentat el 1628, pertanyia a Bartomeu Grua, de la família del qual prengué nom. Tenia cases i tafona. Era dedicada a conreu de cereals, garroverars i olivars. Tenia alzinars i garrigues, ramaderia ovina i porcina. N'era pertinença l'hort dit sa Casa Nova de Son Grua, amb una font i 3 quarterades de reguiu, destinat a producció d'hortalisses i de lleguminoses, i amb un gran morerar per a l'alimentació dels cucs de seda, la producció dels quals era filada a les cases.

Son Grua
El 1685, la possessió, era valorada en 13.500 lliures. El 1711, fou adquirida pel capità Joan Ballester, mercader. S'hi trobà una làpida funerària islàmica dedicada a Zaynab hint Abi alHakam, que morí el 517 de l'hègira». (GEM).
     Gràcies a una denúncia d'Antoni Grua de Son Grua al Capbreu de 1584, apareix per primera vegada documentada la vall amb el nom d'en Marc: «tenere et possidere quandam possessionem sitam in presenti termino, in valle den March, dicta Son Grua [...]». (TORRES-SALAS).

     «Son Grua és una de les poques propietats pollencines que han estat vinculades a la noblesa o a famílies de mercaders ciutadans. El 1865 era dels Vilallonga Aguirre, família a la qual encara pertany. Les cases són una mena de compendi del que s’espera que sigui una possessió, tot i que la imatge actual es deu en bona part a una gran reforma que es va fer a principis del segle XX, sobretot pel que fa a la part noble. L’estructura del conjunt de les cases respon per una part a les necessitats residencials de senyors i a les funcions agràries dels amos. Els quatre edificis també es disposen al voltant d’una clastra, tancant-la totalment, tot i que a diferència de Son March, la façana principal no dona a l’interior d’aquesta, sinó a l’exterior, allà on s’obri el portal forà. Aquest està format per un arc de mig punt amb dovelles de marès, que contrasta amb la resta de la façana que està finament referida. Un imponent corredor amb sòtil de llenyamada, sostinguda per dos arcs allargats, condueix a la clastra i al pis superior, gràcies a una escala que parteix del seu interior. Aquest espai, serveix avui, d’entrada i recepció. Un cop a dins la clastra, destaca el coll d’una gran cisterna que s’alça al seu enmig, l’antic empedrat del trespol i la diferent qualitat de cada un dels edificis. Un altre tret ressenyable és l’esglesiola que té accés propi des de l’exterior, el que fa pensar en un ús semi-públic de la mateixa, encara que la majoria de gent de la contrada anaven a sentir missa a Son March. Es tracta d’un edifici d’uns 9 per 6 metres, adossat a la façana principal, amb coberta a doble vessant, però que no és visible des de l’exterior perquè té una barana que imita un terrat. El sòtil el formen dues voltes de creueria, té un portal romà amb brancals de pedra amb vàries motllures i un petit rosetó a sobre. A l’exterior es poden veure dos contraforts en un lateral, entre els quals s’hi ha dos bancs que permeten gaudir del jardí que envolta la zona». (Web Biblioteques de Pollença).   

Dins la portassa hi roman aquesta antiga galera o òmnibus. Per un òmnibus, diu l'Arxiduc (1870) es pagaven de 400 a 500 duros. Els petits com el de la foto, eren estirats per dos muls. Alguns senyors més rics tenien també brecs, calesses, carretel·les o batards.
     Gent que feia feina a aquesta possessió es guanyava un sobresou amb el contraban. Partien posta de sol cap al coll d'Ariant i baixaven pel perillós pas de sa roca Llisa, allà, a vorera de mar, esperaven la barca amb les mercaderies. Duien cafè, tabac, sucre, whisky, peces de cotxe, roba, etc. Pujaven sa roca Llisa ben carregats amb fosca i arribaven a Son Grua quan clarejava. «Diu l'amo en Joan que en una ocasió va carregar més de cent quilos per la Roca Llisa». (Fites i Fetes. Trescant per la serra, 2011). 

Continuam la ruta per la carretera fins que, a la quinta corba a l'esquerra deixam l'asfalt per la dreta (WP-02), la sortida està indicada per una fita. L'Arxiduc segueix amb la descripció de la contrada: «El congost rocós que va pujant es diu encertadament el clot de l'Infern. Llavors el camí domina la depressió de la vall de Pedruixella, on creixen pins melis sobre roques calcàries estratificades i des d'on hom domina de manera fantàstica ambdós cims del puig Major de Sóller i el massís del puig Major de Lluc».

L’espectacle és fantàstic. Davant tenim la gran mole rocosa de l’Esbaldregat de Pedruixella, el qual també forma part del gran puig Gros de Ternelles.
     Al número 286 de la revista L'Ignorància de dia 29 de novembre de 1884, Pere d'Alcàntara Peña amb el pseudònim Pep d'Aubeña, publicà una llarga contarella sobre l'esbaldregada d'aquest puig. Diu que eren les deu del dematí de la diada de Tots Sants quan: «De repente sent un renòu sord, un tró esquerdat y farest, d'un sò particular que no s'assemblava à n'es trò des llamp, y es pastó se girá en sech per veure d'hont sortia, quant un fòrt moviment de trepidació conmòu sa ròca ahont estava y vé amb uys esglayats engronsarse ses peñes des séu enfront, ferse bossins ses timbes de sa muntaña qu'al devant tenía y caure se ròques atropellantse ses unes amb ses altres amb una precipitació may vista.
     Un nigul de pols tapá aquella horrorosa escena. Ses auveyes corrent se precipitaren cap à ses cases de sa possesió y es pastó derrera elles com un bámbol corría alelat sense podé donarsé conta de lo que passava.
     Vint segons després la vall de s'hort de Pedruxella, llibèrt des nigul de pols, se vé qu'havía desparescut d'aquell paissatge amb l'amo, sa madòna, es gall, ses gallines, es parey y es cá. Y allá ahont abans s'hi veya una copiña de verdura hey havía un badaluch de peñes desconcertades qu'acaramullades omplían aquella coma.
     Es nigul de pols qu'havía axecat aquest desastre va corre tres díes per dins la vall d'March, y es gran renòu mogut per aquell desllavasament contan que se sentí dins tota Mallorca, que cregué que es moviment de trepidació qu'havía esperimentat tothom era degut à sa cayguda de aquelles altes timbes.
     Un any després sa fonteta de s'hort torná compareixe mitja llego més avall d'aquell esbaldragat, y Pedruxella fé un nòu hortet devòra ses cases.
     El sen Maciá morí poch díes després des sentiment d'havé perdut ca-séua, y els dos orfanets benehiren sa devoció des séu bisavi qu'era causa de sa salvació de ses séues vides» (sic).
   
 Llegir l'article complet. 

Al costat esquerra de la torrentera de l'Infern la qual xapa el comellar que pujam, a mitjan coster, s'obre la boca d'un coval, la cova des Coloms. Bàrbara Schlatter (a la foto) s'acostà a veure-la de prop i copsà aquestes fotografies següents, que tan amablement m'ha cedit.

Una paret de pedra en sec tanca la cova. És el model més antic per crear un habitatge, en aquest cas crec que es destinava a animals. (Foto Bàrbara).

En el portell s'aprecia una frontissa de fusta. (Foto Bàrbara).

La cova té una bona vista de la vall d'en Marc. (Foto Bàrbara).

A un replà ombrívol, en aquella hora, berenàrem. A la panoràmica destaca el puig Tomir (1103 m), Tomí (1593), Tomich (1888), i el puig de Ca de Míner (876 m), al seu costat.

Si hom mira per amunt, cap al congost del gorg des Voltor, veu les altes penyes dels estreps del puig de l'Esbaldregat (783 m) esquerra, i les darreres cingleres de les penyes Vermelles, dreta. 

La calor sufocant de sol i xafogor ens fa ralentí la pujada.

El Paraigo
Assolim les immediacions del coll de Tiapau (485 m), Tirapau o Tirapeu (J.G. Pastor), on se situa la curiosa roca anomenada el Paraigo (522 m) (WP-03). Al coll conflueixen les terres de Ternelles, Llinàs i Son Grua. Diuen que degut als despreniments de pedres ha perdut bona part de la funció d'aixoplugar que li va donar el nom.

Unes fites ens dirigeixen cap a la boca de l'avenc, en el fons del qual se situa la font de les Creus (WP-04).

Font de les Creus
Boca d'entrada a l'avenc on raja l'ullal de la font. Veure dades sobre aquesta font a la web  ►Fonts de Tramuntana.

Haguérem de baixar fins al fons per trobar l'aigua. Tot i que era ben neta no ens refiarem de la seva potabilitat. S'ha d'estar alerta amb l'aigua que trobam per la muntanya, si no està en condicions per beure ens ho pot fer passar malament. Nombroses creus  gravades a les parets pretenien santificar el lloc (les antigues, es clar), segurament en agraïment per poder aconseguir aigua en una contrada tan distant.  

«Encima hay todo un repertorio de grabados rupestres cubriendo el entorno del pilar vestibular. Se tracta mayormente, de sacralizadores o sanadores rituales del aguadero. Es el caso del sintagma JCS (Jesús Christus Salvator) o el crismón de enfrente, pero también presentando ideogramas propios del culto mayo, como la cruz potenzada de tres leños horizontales (XIII-XVI), varias cruces latinas típicamente desatanizadoras, una cruz con cazoletas (siglo XIV) y otra simulando relicario, al estilo de las existentes en el muro exterior de Sa Lonja de Palma. Deduciéndose del conjunto el ser obra de diversos ejecutantes a lo largo de dilatado periodo. Motivos esencialmente mágico-religiosos, relacionables con el palomayo cristiano; recurso habitual en los aguaderos rurales». (Encinas, 2014).

En direcció nord parteix l'itinerari fitat cap al puig Gros de Ternelles, el qual avui no hem de seguir. La nostra ruta més bé es dirigeix cap a nord-oest, per això anirem a cercar el carrerany fitat que parteix del Paraigo.

Creuam la zona més complicada i molestosa de tota l'excursió: el rellar de Son Grua.

Pujam un esperó rocós i assolim un altiplà situat a uns 700 metres d'altitud.

Caminam pel pla de Castella; el puig Gros de ternelles queda darrere de nosaltres. Els germans Sastre anoten: «El puig Gros de Ternelles és un important massís que ocupa uns 17 km² del territori de Pollença. Els seus cimadals principals aixequen un intransitable frontó entre cala Solleric i el corral dels Bocs; els seus vessants formen estreps descendents sobre les valls d'Ariant, d'en March i de Ternelles».

Pel racó dels Boixos. El coll de l'Esmolar separa un esperó de 808 metres del cim del puig Gros de Ternelles.

Un servidor amb el vèrtex del puig de Gironella al darrera, el nostre objectiu d'avui.

Transcric les paraules d'un gran excursionista Benigne Palos i Vadell, que feu el traspàs l'any 2005: «Tot aquí és grandiós: la pau, el silenci i l'encís del paisatge, que sols aquí pot esser contemplat en la seva vertadera dimensió».

Puig de Gironella (744 m) (WP-05).

La Torre d'Ariant vista des del puig de Gironella

Ariant, a l'època medieval limitava amb els termes de Pedruixella, Mortitx litoral marí, Ternelles i possessió de Son Grua. Incloïa el Rafal d'Ariant o de les Maleses (la Malè), l'Alqueria Blanca (després coneguda per la Torre d'Ariant) i l'actual Ariant de Baix. (Torres i Sales (2010), p. 80).
     Al Repartiment des districte de Pollença, figura com «alqueria Hirian Alcannelet» de 12 jovades d'extensió, a les alqueries de Muntanyes. (Rotger Caplloch (1995), tom I, apèndix IV, p. XIX).
     El 9 de gener de 1588, els capitans Fratin i Joan Dezca situen el lloc on veuen la necessitat de bastir una torre de defensa a Ariant (Pollença) a prop del Cap Becar. (Ixent cultural, cronologia mallorquina). La torre de defensa fou construïda el 1622 per ordre del virrei. 

El Pa de Figa (702 m). Al fons, més enllà dels clots d'Ariant, s'endinsa dins la mar la punta Beca.

Anam perdent altura gradualment cercant el millor terreny.

Una vegetació resistent lluita per sobreviure a les encletxes del roquissar, destaquen la mata, el romaní, l'aladern, el coixinet de monja, l'estepa, l'aritja, el càrritx...


L'Arxiduc anotà a Die Balearen: «A Ariant es troba ferro i pirita de coure; aquest mineral fou explotat l'any 1842 en el lloc anomenat el clot d'Or d'Ariant; però llavors amb el temps la cosa es va abandonar».
 

Normalment la baixada es fa a tocar el Pa de Figa, pel costat nord, directament cap a la bucòlica font de la Mare de Déu. Segurament per aquest motiu la baixada que feim nosaltres no està fitada en condicions, només trobam alguna fita esporàdica.

Vista retrospectiva. Hem baixat pel collet en forma de sella, un dels millors punts per on descendir cap a la vall.

Seguint una monjoia solitària acabàrem guaitant al penya-segat, fet que vaig aprofitar per copsar la magnífica i fèrtil vall d'Ariant, on se situen les cases d'Ariant de Baix, actualment destinades a cases dels senyors. Un bon nombre de topònims duen aquest nom: caleta d'Ariant, coll d'Ariant, cova d'Ariant, maressar d'Ariant, font d'Ariant, punta d'Ariant, racó d'Ariant, rafal d'Ariant, torre d'Ariant, vall d'Ariant... Una vall que ha acollit diverses cultures. S'hi troben restes talaiòtiques, la cova dels Romans, el puig des Moros... 

Encarna repassa la documentació per agafar la direcció correcta i no haver de fer passes de demés.

Podem dir que el puig de can Massot (634 m) a l'esquerra de la imatge serveix de punt d'orientació per arribar al coll. Cap allà caminam per un mar de càrritx. També destaca el puig cònic de les Parades (509 m). 

Ja albiram la carretera d'Ariant, abans d'arribar-hi però, hem de traspassar una pineda molt bruta amb pins caiguts i espeses i esponeroses carritxeres. Assolim la carretera (WP-06), ara, sense possibilitat de pèrdua, cal recórrer l'avorrida pista per arribar al punt d'inici de la ruta. 

Amb una hora curta, a les 17:06 h, arribam al portell d'entrada a la finca. Ja que és camí públic podrien posar un botador pels excursionistes! Quan arribes aquí amb les cames cansades encara tens aquesta prova a superar.

____________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.


És aconsellable seguir unes normes bàsiques.



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Pollença
Distància aproximada: 12,00 km
Pujada acumulada:
Alçada màxima-mínima: 744-100 m
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Velocitat mitjana: 1,4 km/h
Temps total:  8:29:56 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions:  
Integrants: Encarna, Dolors, Miguel, Esteve i Joan 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Nord, E-25 amb els punts principals

Gràfica d'altura (Deferència de l'amic Toni Sureda Socay)


Manacor, 12-9-2012

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

  • XXI Jornada d'Antroponímia i toponímia. (Pollença, 2009). 2010 DD.AA.
  • Corpus Cavernario Mayoricense. 2014 José Antonio Encinas.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Itineraris de muntanya. 1992 Benigne Palos.
  • Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana. 2003 Joan i Vicenç Sastre.

12 comentaris:

  1. Hola Joan:
    Bonito itinerario, tan bien documentado como siempre.
    Hace tiempo que no voy por esos parajes. Me tendré que poner las pilas en serio.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Emilio. Les vistes són fantàstiques, justament el cel estava una mica entelat; hi tornarem! El puig Gros de Ternelles té moltes possibilitats.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Preciosa ruta, además de buenas fotos y buena documentación.

    ResponElimina
  3. Joan crec que no estaré molt a seguir les teves pases... aprofitant el teu trac que tan amablement mas pasat!! Bon reportatge, si señor!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Au Toni! Ja és hora de posar-nos en marxa. Gràcies.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Aquest dissabte passat ens varem inspirar en el vostre bonic recorregut per trescar per terres de Gironella.

    Gracies per les valuoses indicacions i la documentació exhaustiva. Un plaer i un privilegi.

    ResponElimina
  5. Hola ! ! som un matrimoni jove mallorquí amb un fill de 4 anys . Ens encanta la natura i ens fascines les antigues possessiones de Mallorca . Aquests dies que hem estat passejant una mica i hem vist com moltíssimes possessions mallorquines precioses estan tancades se'ns va ocórrer que seria meravellós viure en una d'elles . Per això hem estat pensant que potser a algú encara que no sabem molt bé a qui dirigir-nos estaria interessat que poguéssim viure en alguna d'elles a canvi de conservar i netejar una possessió perquè no s'anés caient amb el pas dels anys .
    Nosaltres ja vivim al camp, en una petita casa que comprarem fa uns anys. Tenim cavalls i podem dir que estem be, tenim una vida normal i no ens podem queixar. Pero pensem que és una pena que aquestes precioses cases amb tanta història es quedin tancades a part que com e dit anteriorment ens encanten
    Som gent normal amb una feina fixa des de fa moltíssims anys . No volem que penseu que som gent qualsevol desesperada per una casa . Simplement se'ns va ocórrer aquesta idea i pensarem perquè no provar i potser sortis alguna cosa interessant .
    Simplement cuidar una possessió com si fos nostra!!!!
    Jo sóm:
    Antonia Garcia Barcelo
    Tel.652951116
    antoniagb2002@yahoo.es

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Antònia,
      Em sembla una bona iniciativa i crec que no estareu per possessions mig abandonades. També crec que la feina per cuidar unes cases tan grans, no ha de ser poca.
      Vos desig molta sort!
      Salut!

      Elimina