14 de maig 2012

31 - Torrent de Pareis 13-5-2012

Un any més, quan arriba el bon temps, ens disposam a fer l’excursió mítica per la catedral de la natura o pel monumental paradís; el congost més espectacular de l’illa i el més grandiós fenomen geològic de les Balears: el Torrent de Pareis. I com diu Costa i Llobera:

...sembla que els genis del terror s’uniren
i fins al mar s’obriren
aquest passatge per carrer triomfal.

L’excursió comença devora la possessió d’Escorca, des d’on s’inicia la baixada al torrent. Emperò aquesta vegada, nosaltres, ho férem més difícil, remuntàrem el torrent des del Port de sa Calobra fins a s’Entreforc i tornàrem a baixar. Aquesta no és una excursió qualsevol, cal estar sempre atent, el recorregut és una successió de passos on una relliscada pot esser fatal.

Dins la llera del torrent, abans de l'Estret de s'Hort, si pujam el torrent, hi havia un hortet el qual es regava amb aigua d'una sínia. D'aquest antic hortet veim a la imatge la paret que el tancava, possiblement aquesta paret era un marge que evitava que la terra s'escolàs cap a la macada del torrent. La referència del Die Balearen de la Bassa de l'Hort fa pensar que en temps de l'Arxiduc hi havia un safareig o un element similar per a regar l'hort. 

Després de s'Hort les parets del barranc s'acosten i fan passar el torrent per s'Estret, d'una vintena de metres d'amplada.

Observam el camí de ses Voltes o de s'Hortet penjat a la cinglera. Aquest camí de ferradura comunicava les cases des Bosc amb el torrent de Pareis, a través d'una bifurcació de l'antic camí de sa Calobra a Lluc. També formà part de la ruta dels contrabandistes: platja del torrent de Pareis, cova de sa Campana, Clot d'Infern, Turixant... 

Pas de s'Argamassa i la Cova de sa Pols, damunt d'aquesta, el cingle des Bolitx (art de pesca, de la mateixa forma que l'art de bou, però més petit i de malla més estreta). 

Gorg Dolç o s'Esbaldregat. És el darrer gorg d'aigua dolça, el qual vorejam per l'esquerra si ascendim pel torrent. Fer el torrent, no ha d'esser només fer el recorregut pel llit del torrent i els diferents passos menys o més complicats, sinó que s'ha de gaudir com una obra d'art. Cada gorg, cada cingle, cada pas, cada cova, té la seva història. 

Gorg de sa Figuera, Cacera de sa Figuera o Figuera de sa Cacera. A les Rutes Amagades de Mallorca (1967) apareix com a Gorg de s'Anguila i Gorg de sa Fonteta.
     L’historiador Joan Binimelis (1593) anomena aquest torrent de Parells, «que té el seu origen i principi en el lloc de Turixant. Tot ell des del seu principi fins al mar, és deliciosíssim, d'unes altíssimes penyes rases pertot arreu, però cobertes de verdor i forest amb molta varietat d'arbres, llorers, sauces, àlbers blancs i negres, teixos, ullastres i molts altres més, tots amb les seves parres amb molts de raïms [?] i moltes heures per les penyes que sembla un paradís de delícies en què s'afarta la vista amb aquells corrents d'aigües molt cristal·lines, que van a parar al mar, i l'oïda embadalida amb el murmuri que fan aquestes aigües amb els salts que donen. I és tanta l'aigua que van poder proveir a quants navilis necessitessin d'ella. Expliquen els veïns de Mallorca aquest lloc entre un de les tres meravelles que té l'Illa de Mallorca...».
       
Com hem dit abans Joan Binimelis l’anomena de Parells, altres autors coincideixen amb ell a diferents publicacions els anys 1684, 1765, 1773 i 1840. Però abans, el 1585 el virrei de Mallorca l’anomena de Parets, mot defensat per Enric Moreu-Rey (1982) qui es fonamenta en les altes parets que bordegen el llit del torrent. El 1789, Jeroni de Berard anota: «[...] una copiosa fuente de exquisitas aguas, que nace en Turixant y baja por el torrente de Pareis, cuyo torrente es muy delicioso por su amenidad y frondosa arboleda, que lo acreditan por una de las maravillas de la naturaleza».

Resulta estrany trobar un rotlle de sitja dins el torrent, això demostra que antigament l'activitat humana es desenvolupava als llocs més inversemblants.
 
En Toni vora es Degotís. L'únic lloc on l'excursionista pot trobar aigua fresca i bona per beure. Aquí a l'hivern s'hi forma el Gorg des Degotís, el qual esdevé el més llarg del torrent.

Segons el DCVB l’etimologia de Pareis és: sembla simple aplicació toponímica dels substantiu plural pareis (=parells), explicable per la semblança o paritat dels penyals que voregen el torrent a dreta i esquerra; però fa una mica estrany que s'usi el nom sense article, i no ha mancat qui relacionés el nom del torrent de Pareis amb Parais.
                                                      
Cosme Aguiló (1988) no hi està massa d’acord, diu: «Em sembla més que evident que el nom del Torrent de Pareis ve d’un antic Torrent de Paraís, per regressió normal de l’accent, tal com afirma Coromines en el seu DECat (s.v. paradís). Ara bé, crec que es pot posar en dubte l’explicació que en dóna: “Es degué comparar aquell fons formidable amb el lloc pregon de les naus, la sentina de les embarcacions”. És a dir, segons Coromines, s’hauria aplicat aquest nom al torrent amb la seva semblança amb el paraís de les naus medievals, que era el lloc sota coberta on s’hi dormia. És clar que paraís no és sinó la forma popular de paradís. Qui s’hagi aturat una estona a l’ombra de les parets de s’Entreforc, o qui s’hagi endinsat una mica cap el carrerany de sa Fosca, durant els breus instants en que el sol penetra entre la delicada vegetació que penja pels penyals, difícilment pot defugir la sensació de trobar-se en un lloc deliciós, en un irrepetible escenari de conte de fades».
     Si hom aixeca la vista en aquest punt té la sensació de poder botar d'una part a l'altra del torrent.
  

Gorg de sa Creu. En aquest lloc hi morí un jove l'any 1966, en memòria del fet fou clavada una creu de ferro sobre la gran roca, la qual va desaparèixer al cap de poc temps.

La llera practicable del torrent s'estreny tant que s'ha de passar en fila índia.

Pas de s'Estaló. L'Arxiduc fa referència a aquest lloc dient: «S'Estaló s'anomena així, perquè cada any la gent hi duu un tronc de pi amb nusos que sobresurten i talls, el qual serveix d'escala primitiva per tal de davallar a la llera inferior del torrent per l'estimbada que hi ha aquí i després els xàfecs d'hivern se l'emporten una altra vegada». Al llibre Torrent de Pareis trobam una altra referència a aquest pas: «apareix a un contracte d'arrendament d'un ranxo, datat el 1847, situat al ...predio el Bosch sito en la Calobra, distrito de dicha parroquia y punto llamado el Romagueral junto al torrente de parells y a la parte de arriba o superior llamada Sestaló... Aprofitant l'estretor de l'indret s'hi caçaven coloms mitjançant uns filats de grans dimensions anomenats 'banda', de manera que quasi arribaren a esvair-los».

Pas des Grassos Estrenyeu-vos. Consider que s'hauria d'equipar aquest pas, puix hi passa molta gent inexperta sense mesures de seguretat, fins que passi una desgràcia. També és possible que si es fes més fàcil la progressió pel torrent, es massificaria en excés.

Travessam un rellar on als pendissos de les altes parets estriades per la pluja hi creix molt de boix. Per la contrada se situa el topònim del Salt des Soldat Pelut. La llegenda diu que, en cas necessari era capaç de saltar d'una part a l'altra del torrent, arriscant-hi la vida.

La roca polida en extrem, per l'acció de l'aigua, és la major dificultat que trobam a l'hora d'assolir els passos. Desconec quan es va facilitar el pas mitjançant barrobins, i també es varen picar petits escalons en els punt més delicats, avui en dia aquests escalons són molt relliscosos. Segurament fou el Foment de Turisme de Mallorca, el qual restaurà, l’any 1908, el camí que baixa d'Escorca a la llera del torrent. L'obra va costar 3.013 ptes. 

Cova des Romegueral. La curiosa forma del coval ha donat peu a anomenar-la cova de sa Pera. Lluís Salvador la cita: «A l'esquerra s'estén l'alt cingle des Porcs amb una cova a les parets rocoses i prop del torrent hi ha la cova des Romegueral». Aquest lloc ja es troba documentat a 1847 segons diven Ordines i Reynés a un contracte d'arrendament d'un ranxo que textualment diu: «...Jaime Solivellas... vende a José Marroig un ranxo de carbón en su predio el Bosch sito en la Calobra, distrito de dicha parroquia y punto llamado el Romagueral junto al torrente de parells...».

A punt de començar els passos ens topàrem amb un jove alemany que estava assegut sobre una roca, ens va explicar que esperava que algú passàs per no haver de fer el desconegut recorregut pel torrent tot sol. En Gert, simpàtic i agraït, fou un company més, el qual va quedar gratament sorprès per la bellesa del nostre barranc. Ens va dir que era el més bell que havia vist mai. 


Es Rellar. Aquesta mar pètria, modulada a caprici pels forts corrents d'aigua, ocupa part de la coma de ses Cases.

Una de les sortides laterals que té el torrent és el pas de n'Alís o des Contrabandistes, el qual comunica el torrent amb Cosconar, a través de sa coma de ses Cases. La marca a la roca indica el començament d'aquest pas.

Per aquest coster bastant vertical discorre el pas de n'Alís, el nom del qual, sembla que fa referència al nom àrab Alí. Cal destacar la duresa que comportava el traginar contraban per aquesta orografia.  

Els Cingles d'en Bovet estan situats a la part superior del Cingle del Porc, un dificultós pas que comunica la llera del torrent amb la zona del Nuu de sa Corbata (Comellar de l'Infern).


De tant en tant s'ha de fer una obligada aturada per a beure i descansar uns minuts.

Deixam enrere, a l'esquerra de la imatge, el Cingle del Porc o des Porcs, i assolim la contrada més espectacular del torrent. Les immenses pedres estimbades de les altes parets, qui sap quan, ens fan més petits. Aquí hom se sent molt vulnerable.

Per a superar aquest tram hem de passar entre les pedres, per les escletxes que hi ha entre les grans roques, ja que superar-les per damunt és totalment impossible.

Sa Llosa és una gran roca llisa i amb la part superior inclinada encaixonada a la llera del torrent, la qual obliga als excursionistes a passar-hi per sobre.

En Gert admirant la bellesa del paratge com l'admirà Lluís Salvador devers l'any 1884. «Quan hom baixa s'Entreforc diu l'Arxiduc—, arriba a grans penyals i troba sa Llosa, on a la dreta se'ns presenten dues coves grans habitades per coloms. A l'esquerra de sa Llosa hi ha una cova bastant profunda, coberta a baix per frondoses falgueres. Grans penyals semblen mirar avall i presenten un aspecte feréstec»



Hem superat sa Llosa i seguim per un tirany que surt per esquivar la part més fonda del barranc. Des d'aquí ja albiram les parets que formen s'Entreforc.

Sempre que veig aquesta roca pens que el topònim de sa Llosa, es podria aplicar a aquesta pedra plana aguantada per una petita pedra rodona. El conjunt és molt semblant a una immensa 'lloa' parada.

Penjada a la cinglera es troba la cova des Soldat Pelut. El nom fa referència a un personatge que, sembla ser, va habitar aquesta contrada. A l'obra Torrent de Pareis trobam referències d'aquest singular personatge: «La tradició popular més estesa, transmesa oralment de generació en generació, ens parla del soldat pelut com un personatge mitificat i alhora bastant desconegut. D'ell se conte que era un soldat escapat que s'havia refugiat pels aspres paratges que envolten el Torrent de Pareis. Així, el personatge en qüestió, i sempre segons la llegenda, aprofitaria aquesta cova per amagar-s'hi. Aquesta mateixa tradició el descriu com un individu malgarbat, vestit únicament amb les pells dels animals que aconseguia matar, i amb barba llarga i cabellera, lògic fruit de la seva vida de fugitiu per aquesta esquerpa contrada. El semblant ferest del soldat pelut és l'origen de que en els pobles propers encara avui sia aprofitat aquest personatge per atemoritzar als infants quan no fan bonda.
     D'ell també se conta que vetllava el fum dels forns de les possessions més solitàries per tal de furtar algun pa a les madones de Cosconar, de sa Casa Nova o des Bosc. Amb la mateixa astúcia es proveïa de la fruita i de la carn que completaven la seva dieta, fet que l'enemistà amb els habitadors d'aquesta part del terme de Lluc.
     Malgrat això, el soldat pelut no és només un personatge de llegenda sinó que ha passat a formar part de la particular història d'Escorca. La referència més important que confirma la veracitat en què es fonamenta la llegenda la proporcionà el que fou gran investigador i coneixedor de les terres lluqueres, P. Rafel Joan, qui, a través de fonts orals, esbrinà que es tractava d'un 'soldat suís'. Resseguint aquesta pista, es pot constatar la presència de regiments d'infanteria suïssa al servei del rei d'Espanya a finals del segle XVIII i començaments del XIX». (Per a més informació consultau Torrent de Pareis, 1995). 

Targeta postal Lacoste, editada cap al 1910. Publicada a la Memoria gráfica de Mallorca per Andreu Muntaner Darder, l'any 1996. 

Arribam a s'Entreforc, el nostre objectiu d'avui, on descansam uns minuts.
    Dins el torrent hom se sent més lliure, com un ocell d’aquests que es deixen sentir i que remunten les altes parets. Hom se sent més petit però més fort, quasi de pedra, com el murallam inaccessible que el closa. Hom també se sent vulnerable, intrús, devora els grans penyals. I satisfet quan arribes a la mar, cansat, però satisfet.

El lloc ja es troba documentat com a Entreforchs l'any 1612, segurament perquè a les proximitats hi conflueixen els torrents des Boverons, el torrent dels Horts, el de Lluc i el del Gorg Blau. L'Arxiduc descriu la contrada amb aquestes paraules: «No menys imponents són els penya-segats de s'Entreforc amb el torrent a l'esquerra, que baixa del gorg Blau, un congost estret, abrupte, salvatge, amb heure, llorers, figueres silvestres i aladerns que creixen tots raquítics cap amunt en les escletxes de les roques. Una sitja solitària de carboners és l'únic senyal de presència humana»

Penyal Entravessat a la sortida de sa Fosca. Sa Fosca, és el tram final del torrent des Gorg Blau, d'uns 500 metres de longitud. «La primera travessia de sa Fosca tingué lloc els dies 25 i 26 de juliol de 1965 i fou protagonitzada per Maties Oliver [23 anys], Tomàs Suárez [21 anys] i Bernadí Morey [19 anys], que necessitaren fins a 48 hores per completar el descens. De les dificultats i incertesa que comportaven els primers intents ens dóna idea el següent paràgraf d'un escrit de Baltasar Llompart, després de realitzar la segona travessia, l'any 1967: ...la moral ara la tenim pels peus. Ens penedim d'haver entrat. Daríem tot quan tenim per esser a fora; pensam en les famílies; pensam que les possibilitats de que ens venguin a cercar són nul·les. Creiem en la possibilitat de morir allà. Tornar enrere és impossible; pujar per les parets, més encara. Els ulls ens espirejen. Estam perduts i impotents. A les vuit prenim una decisió: per morir allà podem morir més avall. La desmoralització era més que justificada atenent que desconfiaven de l'existència d'una sortida, fins al punt que en alguns moments arribaren a pensar que es trobaven a un nivell inferior al de s'Entreforc».
(Torrent de Pareis). 
     El relat de l'eixida contat per Maties Oliver Pasqual la trobareu aquí.
    
El corredor cap a s'Entreforc és pla reblit de macada, l'Arxiduc diu: «Llavors continua una entrada lateral plana entre abruptes penya-segats, que quasi es freguen un a l'altre i on regna un corrent d'aire fred. Les altes parets es toquen i tan sols deixen entre i entre un estret congost, on dos penyals que s'han estimbat avall es queden suspesos a dalt. És un dels espectacles més salvatges que hom pugui imaginar».

En aquest creuer de torrents, els espadats assoleixen una altura de 222 m, a les parets dels quals s'hi han obert varies vies d'escalada.

Després de recuperar forces a s'Entreforc reprenem la ruta, ara de baixada que, particularment la trob més complicada que la pujada. Per avall tots els sants ajuden... a caure.



Sa Ximeneia o Gorg des Capellà. És un impressionant gorg que fins fa poc temps hi havia aigua durant tot l'any. El nom de gorg des Capellà és relativament modern, arran del desgraciat accident que patí el P. Antoni Riera Moragues, M.SS.CC., dia 1 de juliol de 1948. Els autors del llibre Torrent de Pareis ens conten el succés: «[...] hi morí víctima d'un atac de cor provocat per la fredor de les aigües del gorg. El Pare Riera, de 29 anys, acompanyat de tres al·lots sollerics, membres d'una coral, s'havia desplaçat a peu des de Sóller fins a Lluc. En el camí de tornada decidiren baixar pel Torrent de Pareis i, a l'hora de creuar aquest gorg i haver de despullar-se, digué als tres joves que passassin primer. Així ho feren i al comprovar que el religiós no compareixia, tornaren enrere i, esglaiats, trobaren el cos de l'infortunat surant dins les aigües del gorg. Immediatament els joves continuaren pel torrent amb la intenció d'arribar a sa Calobra per demanar auxili, però al desconèixer es Carrer Nou, l'antic pas que comunica el Torrent de Pareis amb sa Calobra, hagueren de retornar al gorg sense haver-ho aconseguit i disposats a remuntar el torrent fins al monestir de Lluc. Incapaços de travessar de nou el tràgic gorg, l'evitaren per un costat i així aconseguiren finalment arribar a Lluc ja a posta de sol. Durant la mateixa nit els obrers de Lluc rescataren el cos del jove capellà».

La bellesa del torrent no només es deu als penyals, cingleres i coves, sinó que també la rica flora i vegetació contribueix en gran part en embellir tot el recorregut, amb més de 300 espècies. Cal citar la viola roquera, la violeta i el lletsó de penyal, la rèvola de penya, la col borda, la maçanella, la col de penya, el tem bord, la dolceta, l'orval, la llengua de cero vera, la falguerola, la falzia, la didalera, l'herba pudenta, l'aladern... Podem destacar per la seva bellesa i singularitat l'alís, un arbust de flors blaves que trobam al tram final del torrent.   

El torrent de Pareis discorre al llarg d'uns 3,5 km, salvant un desnivell de 180 metres.

Una grandiosa pedra obstrueix el torrent obligant a l'excursionista a passar per una angostura, la qual ha donat el neotopònim de Grassos Estrenyeu-vos. Darrera de la gran pedra s'observa un altre penyal desprès de la paret.   

Intercanviant impressions del recorregut.

En Toni i en Gert, el qual, segurament, donarà a conèixer aquest barranc als seus amics.

Devers les 2,30 arribam a s'Olla, «una gran eixamplada amb riba de balast com diu l'Arxiduc i alguns pins melis, darrera dels quals el torrent, a través d'un tall a la paret rocosa, desemboca a la mar [...] Si el torrent de Pareis, que acabam de visitar amb tant d'esforç i a l'hivern és totalment impossible fer-ho, es pogués fer més accessible, adquiriria gran fama com un dels paratges muntanyosos de l'illa més dignes de veure». Això es diu tenir visió de futur.

(Clicau sobre la foto per veure-la completa).

La recompensa a tant d'esforç la trobam en el restaurant Brisamar del port de sa Calobra, en forma de paella i altres menjues.


Era massa estret mon pit
per tanta essència escampada
i mon cor massa petit
per tan immensa volada.

(Llorenç Riber) 

Al núm. 382 del mes de març de 1927, del Butlletí Excursionista de Catalunya trobam la crònica de l'excursió que feren l'any 1927 un grup de membres del Centre Excursionista de Catalunya, al torrent de Pareis, titulada La Mallorca Feréstega. Excursió al torrent de Pareys.  

_________________________________________________________________________________________________________________________________

Fragment de la zona del torrent de Pareis, del mapa de J. Mascaró Pasarius. Escala 1:31.250 (1958). 



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
  • Torrent de Pareis. 1995 Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas, Antoni Reynés i Antoni Rebassa.
  • Nueva historia de la Isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes. Tomo cuarto. (1593) 1927 Juan Binimelis.
  • Anotacions marginals a l’explicació del topònim del torrent de Pareis (Mallorca). S.d. Cosme Aguiló.
  • La isla de Mallorca. Reseña de un viaje. (1867) 1989 H.A. Pagenstecher.
  • Caminos y paisajes. 1995 Gaspar Valero.
  • Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Gerónimo de Berard.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador. 

8 comentaris:

  1. Bon reportatge Joan!! ...llàstima que sempre hi hagi algú que tingui pressa!!...d'altra banda dir que és una de les excursions més impressionant que es pot fer a Mallorca!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Així és, jo diria la que més. El problema de les preses té mala solució.

      Elimina
  2. Hola Joan, Aquesta mateixa ruta la tinc planificada per al 23 d'aquest mes, espero gaudir tant com vosaltres, El reportatge i la documentació que aportes és del tot interessant, segur que alguna cosa o molt aprobcharé d'ella.

    Salut i muntanya

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni, segur que vos ho passau bé, en el torrent de Pareis no s'avorreixen.
      Salut i gràcies.

      Elimina
  3. Hola Joan:
    Es Torrent de Pareis ¡¡que maravilla!! La de veces que lo habré hecho, desde 1985 con mis hijos aun pequeños, y nunca me canso.
    En principio, este año lo haré por primera vez el 24 del mes que viene con el GEM que, como cada año, lo realiza como fin de temporada. Y luego durante todo el verano ya veremos, pues siempre me salen compromisos de ir a hacerlo con amigos, de aquí o de fuera, que quieren conocerlo.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Emilio, record que l'any passat ens varem conèixer personalment al pas de Grassos Estrenyeu-vos. Tot un plaer! Que el poguem fer molts d'anys.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Hola Joan:
    Una volta clàsica abans de agafar vacances d'estiu.
    Jo, particularment, m'agrada mes fer-la baixant des de LLuc per la vall d'Aubarca i el Torrent de LLuc. Es una mica mes llarga, però es impresionant, ja que el torrent de LLuc encara que curt, no te res que desitjar al de Pareis.
    Salut i cames.
    Biel

    ResponElimina