Aquesta és una de les rutes clàssiques que es poden fer per les nostres muntanyes, encara que, el pas d'en Bisquerra hi haurà gent que el trobarà perillós i no s'atrevirà a fer-lo. Per aquesta gent és molt millor atacar el pas en pujada. La ruta la començam i l'acabam al llogaret de Binibona, on agafam el camí de ses Figueroles, pel pas des Setrí, d'allà seguim fins al pas d'en Bisquerra, passam per Alcanella i Alcanelleta. Per retornar al punt d'inici, baixam per la coma Llarga.
L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
 |
| Binibona |
Per arribar al punt d'inici de la ruta, cal anar de Caimari a Binibona, un llogaret del terme de Selva, on al final de la població trobarem lloc per aparcar (
WP-01🔗) (142 m).
«Petit lloc avui quasi despoblat, però que entorn de l'any 1930 assolí la seva màxima població amb 526 habitants (BISSON i BARCELÓ, 1966). Sembla que durant la dominació musulmana era conegut amb el nom de Rahal de Binimala o alqueria de Benimala (ROSSELLÓ, 1978), posteriorment canviat per l'actual, segurament per raons de malastrugança. En el mapa del cardenal DESPUIG (1785), apareix sota la forma lleugerament modificada de Mira-bona, el que ha estat explicat per la bona perspectiva que aquest lloc presenta cap a les viles del pla (LLADÓ, 1962). També apareix documentada la forma 'Benibona'». (
Els noms de lloc del terme de Selva, 1989).
«Benibuna que los moros llamaban Benimala lugarejo de 10 casas, poco más allá de Caymari, por la parte del Norte declinando al Levante». (BINIMELIS, [1593] 1927).
«Actualmente sólo tiene 28 habitantes de hecho (censo 1960), y muchas casas se hallan en ruínas». (MASCARÓ, 1962).
Llegim a la
GEM «Llogaret del terme de Selva, situat al peu de la serra. És el pas natural per anar a les possessions del nord-est del terme: sa Coma, ses Figueroles, Alcanella i Alcanelleta. Cap a llevant, té el Castell Gran i el Castell Petit, antigues possessions ran del vell camí públic que anava a Pollença i passava per Santiani, Monnàber, l'oratori de Sant Miquel, Gabellí, Fangar i la vall d'Eixartell. Aquest topònim té diferents pronúncies, Berabona, Mirabona, Virabona i Birabona
—que era el nom oficial del carrer de Caimari que enllaça amb el camí del llogaret—. En el Llibre del Repartiment apareix com a rahal de Benimala i va tocar a Berenguer de Montcada. Comprenia vuit jovades de terra i tenia dues capelles particulars, una a la casa de Guillem Amer Cortei a can Beneit i l'altra a la de Joan Mestre, prevere. L'antic nom de Binimala, amb moltes vacil·lacions en la seva pronunciació, fou registrat com a Mirabona en el mapa del Cardenal Despuig (1784), i com a tal es popularitzà fins èpoques recents. Existeix un talaiot, anomenat Claper de Binibona, situat a ponent del redol de cases». (M).
Actualment, a Binibona trobam alguns establiments hotelers, les antigues cases s'han adaptat per acollir els estrangers.
Començam a caminar a les 9:07 h, pel camí de sa Coma, amb la imatge del puig des Castell (549 m) a davant i a la nostra dreta. Les mates de la vorera del camí no passaran desapercebudes, ja que algú s'ha dedicat a arreglar-les de manera molt acurada i criden l'atenció.
Després de caminar per l'asfalt uns vint minuts, i passar per davant el portell de la possessió dets Albellons, ens desviam per la dreta cap al torrent (WP-02) (145 m).
Haurem de creuar el llit del torrent de Sant Miquel, just on s'ajunta amb el torrent des Picarols (topònim possiblement metafòric 'JUAN, 1986'). Article de Gabriel Santandreu sobre el
Torrent des Picarols🔗. El torrent de Sant Miquel és un dels més llargs de l'illa, baixa de Comafreda i desguassa a la badia de Pollença, després d'ajuntar-se amb altres torrents.
Caminarem per una pista que va pujant suaument. Trobarem bifurcacions a la dreta que ignorarem, ja que ens durien a la possessió des Castell. Seguim per l'esquerra.
A l'esquerra del camí se situa aquesta olla de forn de calç, la qual assenyalam amb el (WP-03) (159 m). Per la seva esquena passa el torrent des Picarols.
A un revolt, podem alçar la vista cap a les elevacions que tenim davant. Veim alguns puntals de la penya Foradada (534 m) i del puig des Castell (549 m), abruptes parets que es poden recorre per la seva carena, per allà dalt passa la línia divisòria dels termes municipals de Selva i Campanet.
Caminar per aquesta pista a aquesta hora del matí, encara que es faci en el mes d'agost, és un vertader plaer. L'ombra de les alzines sempre és fresca. Veurem alguns exemplars realment notables, un d'ells té nom i catalogació, l'alzina de ses Truges, a la possessió d'Alcanelleta.
Bona part de la pujada discorre pel costat del torrent des Picarols, tan a prop en alguns punts, que el camí es va haver de protegir de les avingudes amb grans pedres.
Aquest camí de carro discorre pel barranc format entre el puig Mitjà (386 m) i la serralada de la penya Foradada (534 m). Al fons, despunta el puig des Castellot (694 m), més aquí, la talaia de n'Oliver, entre aquesta i el puig Mitjà se situa el coll Fossar.
Podem seguir la pista o fer una petita drecera ben fressada que creua el bosc d'arboceres (WP-04) (178 m), on en algun campament, els al·lots aixecaren cabanes amb les branques d'aquests arbres.
Tornam sortir a la pista, uns metres més amunt (WP-05) (202 m), a una esplanada amb un rotlo de sitja, trobarem una bifurcació. Aquí és el moment de decidir el sentit de la ruta, si és que hom encara no ho té clar, ja que aquí tancarem el cercle. Si volem fer el pas d'en Bisquerra de baixada, haurem de pujar per la dreta i si el volem fer de pujada, haurem de seguir per l'esquerra. Aquesta és l'opció que triam nosaltres (WP-06) (214 m).
Són les 10:01 h quan agafam aquest camí de ferradura, una via d'accés a Lluc, passant per la possessió de ses Figueroles, a través del pas d'en Bartomeu. Pujam la costa d'en Barral.
Enrere deixam els frondosos i frescos boscos d'alzines, el bosc des Castell, a l'esquerra. La temperatura va pujant mentre anam guanyam alçada, puix perdem la protecció dels arbres.
El vell camí està molt desfet i malmes. Caminam sobre un fòssil de centúries enrere. Ens acostam al pas des Setrí.
Una vegada assolit el coll, el camí passa per unes penyes, una feixa rocosa a manera de pas (pas des Setrí) on s’hi localitza una petita abeurada anomenada el Cocó dets Ases, dalt de la costa d'en Barral.
 |
| Es Castellot |
Espectacular imatge del puig des Castellot (694 m), i la conca del torrent des Picarols, documentat antigament com a torrent Real.
 |
| Pas des Setrí / Pas des Setrill |
El
Pas des Setrí🔗 era un antic pas estratègic per esser una de les portes d'entrada a les muntanyes de Lluc. El pas apareix al mapa de 1594 «un document enviat a la cort de Felip II per, en cas d'una invasió turca, definir i indicar els indrets de refugi i per a la defensa de la població als llocs de relleu més inaccessible. [...] Les prevencions de guerra incorporen diferents aspectes sobre les parts altes de la Serra de Tramuntana, tot fent referència a les provisions necessàries per a la supervivència i el trasllat d'unes setanta mil persones, juntament amb les característiques de les quatre zones fortes de la muntanya». (
La toponímia d'un mapa de la muntanya de Mallorca com a refugi de la població de l'illa (1594)🔗).
Un portell, obert a una paret seca, dóna pas a un tancat, una espècie de corral. Podria ser la separació entre finques, tot i que més endavant trobam una altra paret. A la nostra dreta tenim la coma de ses Vaques. Per aquest camí hi havia el topònim Barrera de sa Clau, «Barrera antigament situada en el camí que, per Binibona, va a ses Figueroles. El seu nom respon a l'estranyesa que produïa antigament el fet que una barrera tingués clau». (ORDINES, 1989).
A partir del coll que hem deixat enrere, el camí va baixant a la vall de ses Figueroles. Les vistes cap al tall del torrent són més espectaculars.
Aquest portell deu marcar els límits de la finca pública de ses Figueroles. Hem arribat a la vall.
A les 10:55 h arribam a un creuer de camins (WP-08) (324 m). Per l'esquerra mena a les cases de ses Figueroles. La nostra ruta segueix per la dreta, però, ja que les cases estan tan a prop, hi arribarem a veure-les. Si pujàssim pel coster de la dreta, sense camí, podríem assolir la carena de la serra del pas d'en Bisquerra, pel pas del Pi de ses Bragues.
Travessam el torrent des Picarols on s'ajunta amb el torrent d'Alcanella, que baixa dels costers del puig Tomir i rega la vall d'Alcanella. Velles tanques agrícoles i arbres fruiters abandonats a la seva sort, formen un conjunt decrèpit. Tot el bosc... tota la muntanya resta abandonada, sembla que és el seu estadi final, el caos.
 |
| Ses Figueroles |
Aviat apareix la casa de l'antiga possessió de ses Figueroles (WP-09) (333 m). Es troba documentat com a rafal el 1291 (ROSSELLÓ, 1978).
Segons la GEM «
Possessió
del terme de Selva, situada entre sa Coma d'en Barruga, es Castell de
Binixiri i Alcanella. Documentada el 1732, pertanyia a Miquel Amer —Beneït—. Tenia cases i era dedicada a la ramaderia ovina. Amb sa Rota des Barracar i sa Rota des Bosc, estava valorada en 1.000 lliures». (DF/M). (Fotografia: 6-01-2011).
Part de darrere de la casa, amb la Capella Blava al fons o la serra del pas d'en Bisquerra. El Govern Balear va comprar la finca de ses Figueroles l'any 1997, per a la conservació del Ferreret. S'havia projectat destinar les cases com a refugi de muntanya, per aquest motiu es va reparar la teulada. Seria un autèntic refugi de muntanya, ja que la finca no té accés per a automòbils.
Davallada d'aigües brutes del lloc comú del pis superior. Tot un luxe. Ses Figueroles tingué casa de Neu; sembla que no era utilitzada des de molt antic, l’any 1848 ja es trobava en runes.
Pou de ses Figueroles, situat a la clastra. A tot el conjunt podríem aplicar la poesia de Joan Alcover “Faune mutilat, brollador eixut, jardí desolat, de ma joventut...”.
Alguns indrets d'aquesta antiga possessió: lloc per fer la bugada, les solls, el forn de coure...
Alguns topònims que han perdurat, són: Agre d'en Purrillo, Agre Fresc, Alzina Penjada, Avenc de sa Barrereta de sa Plana, Barraca d'en Purrillo, Barrera de sa Plana, Camí dets Aladerns, Es Còdol, Cocó de sa Vaca, Cocó dets Ases, Coll de sa Madona, Coll des Capellà, Colls de sa Plana, Comellar de ses Figueroles, Era Vella, S'Escaleta, Figueres de Moro (marjada), Font de sa Mata, Es Foradí (coll de tords), Es Frontó, Es Matadero (coll de tords), Ses Penyetes, Pins Esporgats, Es Pouet, E Pucer, Ses Puntes, Es Revellar, Roteta de ses Figueroles, Sementer d'Alt, Ses Solanes. (
Els noms de lloc del terme de Selva, 1989).
Desfeim el camí fins allà on l'havíem deixat i prosseguim la nostra ruta. A l'esquerra tenim la serralada del puig de ses Covasses (753 m) i la serra d'en Massot (765 m).
El camí de cada vegada és més estret, les mates de càrritx se'l fan seu. Botam per un vell botador la paret mitgera entre els termes de Selva i Escorca i segurament entre ses Figueroles i Alcanella.
 |
| Alcanella |
Caminam arrambats a la reixeta quan apareixen les cases d'Alcanella. «Antiga alqueria del terme d'Escorca, situada entre ses Figueroles i el puig des Boix. Documentada el 1335 com a alou de l’orde del Temple». (
GEM/M).
Situació d'Alcanella, vers el puig Tomir (1104 m) a la seva esquena i el puig des Boix (641 m) a la dreta. Passam per devora es Camps.
Entram al bosc d'alzines, just a la llinda trobam aquest bell exemplar, el qual resulta petit devora la que veurem uns metres més endavant.
 |
| Alzina de ses Truges d'Alcanelleta |
Aquesta és la popular alzina de ses Truges (WP-10) (488 m), hi arribam a les 12:04 h. Està ferida però no morta. Està catalogada (17-02-2003) com l'alzina amb la soca més buida. Al seu interior hi caben dues o tres persones.
Vista de l'interior. Com a característica més destacable hi ha el perímetre del tronc, que té l’interior totalment buit pel foc. L'alzina de ses Truges, amb una altària de 19 metres i un perímetre de la soca de 5,65 metres, és el patriarca de les alzines mallorquines. Té quatre branques principals i una capçada de 22 metres de diàmetre. L'edat oscil·la entre els 400 i els 600 anys. Segons el catàleg presenta forats de larves de banyarriquer. La seva vitalitat és baixa.
 |
| Alcanelleta |
Alcanelleta. Antiga alqueria d’Escorca, segregada d’Alcanella i situada a la part de llevant, just a baix del puig des Boix (635 m). (
GEM).
Deixam enrere l'alzina i començam a pujar per un descoratjador coster cap al pas d'en Bisquerra.
Després d'uns vint minuts de pujar xino-xano, ja que la calor ens fa ralentí la marxa, assolim el cingle d'Alcanelleta. Unes grolleres pintades desllueixen l'entorn. De cada dia proliferen més aquestes innecessàries pintades amb esprai a la roca.
 |
| Pas d'en Bisquerra |
Iniciam la pujada pel
Pas d'en Bisquerra🔗, (WP-11). Per la dreta trobarem una escalonada natural que ens menarà a l'escletxa del pas.
Aquest pas
pren el nom d'en Tomeu Bisquerra, «un pastoret que va conduir una
teringa de contrabandistes a través d'una escletxa per evitar el control
de la Guàrdia Civil que els esperava en allò que havia de ser la seva
primera ruta. [...] Les rutes del contraban a la Serra de Tramuntana
implicaven habitualment remuntar torrents, transitar per penya-segats
o grimpar entre roques, sempre per paratges de molt difícil trànsit».
(SALAMANCA, 2009).
A un poc més de mitjan pas trobam un petit marge amb una pedra volada que ajuda a superar aquesta passa, la més compromesa del pas. És aquí que en baixada pot resultar delicat a persones no habituades a desgrimpar, per la seva verticalitat.
En Guillem tanca la cordada. Ben avall queda l'alzinar on hem començat a pujar. El pas dóna nom a tota aquesta serra, més coneguda per sa Capella Blava.
(Fotografia: Guillem Seguí).
(Fotografia: 1-11-2009).
Des de la capçalera del pas veim les cases d'Alcanelleta, les quals queden ben a baix, als peus de l'avançada del puig des Boix.
També podem escampar la vista cap al cor de la Serra de Tramuntana i reconèixer alguns puigs.
Una vegada superat el pas, iniciam la llarga davallada, precisament per la coma Llarga, la qual agafarem després de recórrer un terreny de mala petja. Abans, però, triarem un lloc a l'ombra on dinar.
Després de dinar, reprenem la ruta, són les 14:07 h. Travessam el pla de sa Bassa, el qual pren el nom per aquesta curiosa bassa coberta amb volta de pedra seca (WP-12) (586 m).
Al costat de la bassa-avenc, hi ha aquest altre petit emmagatzemant d'aigua, també veim algunes cabanes de carboners.
Quan el terreny comença a fer baixada, compareix un camí de ferradura; la via d'accés i transport de l'explotació de ranxos del pla que acabam de creuar.
A les 14:38 h, assolim el coll on el camí es bifurca (WP-13) (471 m). Cap a l'esquerra baixaríem a la vall de Monnàber, pel torrent d'en Carròs. La nostra ruta va per la dreta. Uns metres més avall tornam a entrar al terme de Selva.
 |
| Sa Coma Llarga |
El camí de la coma Llarga, la llarga coma, es va cloent per les carritxeres. Tota la vegetació que arrela a aquesta coma és exuberant. Els pins i els ullastres són enormes. És possible que el foc faci molts d'anys que no hagi passat per aquí.
 |
| Font d'en Tesà / Sa Mineta |
A un revolt, baix d'un quer, se situa aquesta fonteta, la font d'en Tesà o sa Mineta (WP-14) (376 m). Trobam informació a la web
Fonts de Tramuntana🔗 «Sa font només raja en s'hivern, en èpoques de pluges i no té cap medi
d'aprofitament ni emmagatzematge de s'aigua per lo que el seu ús havia
de ser puntual per caçadors i altres trescadors de sa muntanya així com
per es ramat salvatge».
A la part baixa de la coma, on no té tant de rost, començam a trobar restes d'explotació del bosc; olles de forns de calç, rotlos de sitges i algun pou, són evidències de què un temps l'home treia un profit d'aquest espai, avui totalment salvatge.
Un poc més avall, a les 15:24 h, tancam el cercle. Només caldrà desfer les passes donades el matí fins a Binibona, lloc on arribam a les 16:24 h. Aquesta excursió es pot fer perfectament en ple estiu, ja que va molt de temps per l'ombra i una vegada fet el pas, el que queda de ruta és tot cap avall.
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
RECOMANACIONS
PELS SENDERISTES
L'autor
d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les
imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
► És
aconsellable seguir unes normes bàsiques
 |
| Selva-Campanet |
Distància
aproximada: 12,49 km
Pujada
acumulada: 516 m
Alçada màxima-mínima: 638-141 m
Temps
aproximat sense aturades: 4:34:01 h
Temps total: 7:16:09 h
Ruta
circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer grimpades en el pas. És aconsellable demanar permís als propietaris de les finques. Si es fa a l'estiu portar molta d'aigua, ja que en tot l recorregut no se'n troba.
Integrants: Jeny, Guillem Seguí, Guillem Castanyer
i Joan Riera
CARTOGRAFIA
 |
| Traça de la ruta damunt el mapa Alpina amb els punts més destacats |
 |
Wp
|
Localització dels
punts d’interès
|
Horari
|
Alçada
|
01
|
INICI-FINAL (BINIBONA)
|
09h 07m
|
142 m
|
02
|
DEIXAM CAMÍ
|
09h 26m
|
145 m
|
03
|
FORN DE CALÇ
|
09h 33m
|
159 m
|
04
|
DRECERA
|
09h 49m
|
178 m
|
05
|
CAMÍ
|
09h 55m
|
202 m
|
06
|
BIFURCACIÓ (TANCAM
CERCLE)
|
10h 01m
|
214 m
|
07
|
PAS DES SETRÍ
|
10h 27m
|
339 m
|
08
|
BIFURCACIÓ
|
10h 55m
|
324 m
|
09
|
SES FIGUEROLES
|
11h 01m
|
333 m
|
10
|
ALZINA DE SES TRUGES
D’ALCANELLETA
|
12h 04m
|
488 m
|
11
|
PAS D’EN BISQUERRA
|
12h 34m
|
601 m
|
12
|
BASSA (PLA DE SA BASSA)
|
14h 07m
|
586 m
|
13
|
COLL-BIFURCACIÓ
|
14h 38m
|
471 m
|
14
|
FONT D’EN TESÀ / SA
MINETA
|
14h 53m
|
376 m
|
15
|
FINAL (BINIBONA)
|
16h 24m
|
142 m
|
|
Manacor, 19-08-2020
HEM CONSULTAT
- Els noms dels passos a la Serra de Tramuntana. 2009 Miquel Salmanca Salamanca. Dins XXI Jornada d'Antroponímia i Toponímia. Santa Maria del Camí, 2008.
- Els noms de lloc del terme de Selva. 1989 Antoni Ordines Garau.
- Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
- Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
- Mapa Mallorca Tramuntana Nord. Edit. Alpina. Escala 1:25.000. 2005-06.
- Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes. (1593). 1927 Joan B. Binimelis.
Haurem de creuar el llit del torrent de Sant Miquel, just on s'ajunta amb el torrent des Picarols (topònim possiblement metafòric 'JUAN, 1986'). Article de Gabriel Santandreu sobre el Torrent des Picarols🔗. El torrent de Sant Miquel és un dels més llargs de l'illa, baixa de Comafreda i desguassa a la badia de Pollença, després d'ajuntar-se amb altres torrents.
