188 - Coll des Frare - Forat de la serra Mitjana - Pas de s'Ullastre 21/28-1-2018

Aquesta ruta puja a la serra Mitjana des de les cases de Maçanella, va per antics camins de carboners que recorren la coma Roja i el comellar Gran. El coll des Frare, situat al sud del puig homònim —punt més alt d'aquesta serralada—, ens permetrà baixar a la coneguda canaleta de Maçanella, i des d'ella arribarem al camí que passa pel curiós forat de la serra Mitjana. Tornarem al punt d'inici a través del pas de s'Ullastre, una rosta baixada que ens deixarà a l'Estret del camí de Mancor a Lluc.

L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta passa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

(Per veure les fotos més grans i amb més qualitat, cliqueu a sobre). 

Iniciam la ruta devora les cases de Son Catlar i de Maçanella, devers el km 1,500 del camí de Mancor de la Vall a Caimari, també anomenant camí de Maçanella (⇨WP-01) (115 m). Deixam els cotxes al vial que mena al llogaret, caminam uns 400 m en direcció a Mancor, abans del torrent, a la dreta, a l'entrada del restaurant ara tancat trobarem un portelet per entrar a la finca de Maçanella. Començam a caminar a les 9:06 h.
     No fa massa temps que feien pagar quatre euros. Actualment no trobam el garriguer a la porta.

El llogaret de Maçanella és un conjunt d'unes 17 cases*. L’edifici principal de les cases de Maçanella combina la rusticitat de l’entorn amb la grandiositat i la riquesa de l’antiga noblesa mallorquina. El període romà hi representà l’expansió de la vinya i els cereals i la millora del sistema viari que enllaçà amb l’eix Palma-Pollentia.

*El 1789, segons Berard, hi havia 10 cases «de particulares y sin más oratorio que el propio del dicho predio».

Maçanella

Durant l’època islàmica, hi prosperà l’alqueria ‘Maizarella’*, que feu part del juz’ d’Inkan, amb presència probable d’elements berbers. Jaume I cedí aquestes terres al Paborde de Tarragona. En el segle XIV Pere Catlar adquirint terres formà la gran possessió. S’ha anomenada Son Abrí, Son Catlar, Massanella d’Alt i de Baix. Fins que el 1802 s’unificà amb el de Massanella. (GEM). 

*Segons Coromines podria derivar-se de 'Manzal illeh' (l'hostal de Déu). El 1249 apareix com Massarela i el 1267 com Massarella. (G. Fiol).

Massanella i Sant Ponça
Son Sales de Marratxí
i Sa Vall de Santanyí

són ses grans de Mallorca.

Entrada a l’hort de Maçanella, a la reixa del qual podem llegir la data de 1883. La presència de nombroses escultures fa pensar que el nucli fou aleshores una vil·la, dotada de luxes i refinaments.
     L'Arxiduc anotà: «Des de la placeta de davant la casa, amb rotonda d'obra, es té una extensa vista del pla entre els turons i del puig tabular de Randa allà lluny. La casa té 9 finestres a la façana. Hi ha aquí dos bells horts, un davant la casa, conreat en tres terrasses, i l'altra, un poc més avall, amb molts tarongers, però de caràcter purament productiu». (Les Balears, 2002 [1884]).

Deixam a la dreta les cases de Maçanella i passam per un pas canadenc. Caminam pel camí de Mancor a Lluc, el qual passa per les cases de can Bajoca i les des Bosc i muda de terme municipal, entrant al d'Escorca.

     Just a l'inici d'aquest camí, a l'esquerra, se situa l'indret dit ses Trampes, després ve la coma des Arpells (alimoche), i a la dreta, la coma Païssa.

     Avançam pel pla des Campassos, on a banda i banda surten camins secundaris; el de la dreta va al comellar de sa Font d'en Ribes i puja a ses Rotes, passant per ses Covasses, i el de l'esquerra, a les comes des Rafals i la des Cirer.

Davant tenim els contraforts de la serra Mitjana, l'objectiu de la sortida d'avui. Destaca sa Celleta, amb els seus espadats grisos i vermellosos. Per la seva esquena pujarem a la serralada.   

La vista s'envà a la nostra dreta, a la serra de s'Esperó (650-300 m), amb la penya des Migdia, la qual domina la contrada. Més humil i més propera, situada a la dreta de l'altra, és la serra Morena (455 m). (Fotografia del mes de febrer de 2012, després duna bona nevada).

En aquesta panoràmica destaca l'ombrívola serra Morena, totalment coberta d'un alzinar fosc, d'aquesta foscor li deu venir el nom.

El torrent de Maçanella passa pel pla de la finca, encaixonat entre joliues parets. Aquest torrent s'ha anomenant «torrent que baixa de les muntanyes» (1306), o «torrent de sa Coma Rotja» (1338), també apareix amb els noms de: torrent de ses Maleses, torrent de Son Bonafé, en alguns trams. (Gabriel Fiol / Montaura, 37-1996). 

Després de caminar uns 30 minuts apareixen les cases de can Bajoca, dominades pel turó del coll de s'Ullastre. Els pedregosos camps de conreu que tenim a l'esquerra, allà deçà del torrent, foren anivellats per amples marjades (galeres).

Can Bajoca

Arribam a la carrera de can Bajoca (WP-02) (241 m). «Can Bajoca fa part de la possessió de Massanella, sembla que el nom li ve d'en Miquel Colom, natural de Deià, que era conegut per ‘En Bajoca’. Almenys és la primera vegada que hem trobat esmentat aquest sobrenom en morir-se a dit lloc la seva dona a l'any 1713». (Gabriel Fiol /Montaura, 06-1989). 

Les cases de can Bajoca estan situades en el llindar de la muntanya. Tenen planta baixa i pis superior. Tenen un portal amb llinda, i al costat dos pujadors, davant una carrera empedrada. Una tafona roman inactiva de fa molts anys. A la imatge, els espadats de sa Jonqueta (360 m) i l'esperó de can Bajoca (367 m). (Foto: 12-2-2012).

Just al costat de les cases arranca el camí de sa Jonqueta que mena als Horts, passant per la Plaça des Joc, s'Ombrívol i ses Rotes. La canaleta passa per damunt aquest camí. És una construcció tan senzilla però tan bella que val la pena guaitar-hi. D'aquest camí en surt un altre que va a ses Rotes, passa pel bosc de ses Rotes i pel comellar de sa Font d'en Ribes i torna al camí principal, a l'alçada del pla des Campassos.

Llegim a la GEM que: «Antoni Bibiloni Pericàs, amo de Massanella, s’interessà per les novetats de la tècnica. A València contemplà l’enllumenat elèctric i en portà un petit alternador, que instal·là a Massanella, on, segons una tradició local, fou encesa (1902) [1901] la primera bombeta elèctrica de Mallorca. Construí després l’estació hidroelèctrica del Gorg Blau i, a través del denominat, des d’aleshores, coll de sa Línia, proveí (1905) de subministrament elèctric el poble de Mancor de la Vall i, finalment fundà (1906) la companyia elèctrica Antoni Bibiloni i Cia. A la paret lateral de can Bajoca s'observa un aïllador per la línia de les cases de Massanella». Rectific la data (1902) ja que està equivocada. Fou l'any 1901 que va aconseguir encendra la primera bombeta elèctrica a Mallorca.

Mentre continuam, deixam a l'esquerra un camí que es bifurca; un, arriba al replà des Rafals i l'altre, s'endinsa pel barranc del torrent des Corral Fals i puja pel seu coster dret, fins al camí d'Almallutx o des Rafals. És un bonic camí de muntanya, empedrat, que puja rost fent revolts pel coster.

Hem d'estar atents a la sortida que hem de fer per l'esquerra del camí principal (WP-03) (250 m). Veurem uns garrovers i una vella olivera, aquí arrenca un antic camí de ferradura. Travessam el torrent i seguim el senderó que mena als peus d'un comellar que baixa de sa Celleta.

«Per aquest comellaret —diu Miquel Martorell— hi ha un caminet antic de marjada, empedrat, que puja fent revols». (Fites i Fetes. Trescant per la Serra, 2011).

El pronunciat rost que du el caminet —el magnífic camí, diria jo, i com va dir en Joan, només per aquest camí paga la pena l'excursió—, ens llevarà el fred, si és que en fa.  

Després d'uns quants revolts guanyam alçada, cosa que ens permet gaudir d'una altra perspectiva de la serra de s'Esperó, la serra Morena i el coll de s'Ullastre, que tenim a l'altra part del camí de Lluc. 
     «El 1354, Guillem Catlar de Massanella exposà que per les muntanyes i alzinars de Massanella hi havia molts de captius amagats, que causaven grans danys al seu bestiar». (Fiol, 2000/Valero, 2013).
     «Segons consta [1820] a un contracte d'arrendament de la finca dita els Rafals, de pertinences de Massanella. De les clàusules d'aquest contracte, referim les relacionades amb la possessió major, Massanella. El senyor prohibeix a l'amo dels Rafals tenir-hi "ningun genero de bestiar cabrum... y tindrá facultat el garriguer de Massanella... de matar tot el bestiar cabrum que troberan en dit lloch". Sobre els caçadors de tords a coll de la dita possessió els Rafals, "tindreu obligacio tots los divendres de entregarme quiscun cassador tres torts... fer-los aportar el divendres a la nit a las casas de Massanella"». (Les possessions de la Serra de Tramuntana. Història i patrimoni, 2013).

Deu minuts de forta pujada i assolim el collet tancat per una paret seca amb portell. És la partió entre les finques de Maçanella i es Rafals (WP-04) (340 m).

Uns metres més enllà del portell hi ha una bifurcació. Per la dreta surt un sender que puja directament a es Forat, i passa per diversos ranxos. Aquesta desviació està senyalitzada amb una fletxa. La nostra ruta d'avui fa bastanta més volta per arribar a es Forat, abans volem arribar al cim de la serra Mitjana, i per això haurem de continuar recte per aquest fantàstic camí de muntanya, el qual recorre la coma Roja.

A l'esquerra, alguns comellars vertiginosos baixen al torrent des Prat o des Corral Fals. Per aquest barranc passa la línia divisòria dels termes de Mancor de la Vall i Alaró. Per aquest turons hi ha els indrets, pla d'en Jordi, es Pinetons, s'Homo, ses Cuculles... Al fons, i a l'esquerra, el puig de Suro, on se situa el llogaret de Biniarroi; muntanya, en la qual Jaume Martorell hi va construir una casa de neu i un habitatge (1701). (G. Fiol, 1989).   

Després de passar per alguns rotlos de sitja, o bé s'acaba el camí o bé perdem el seu traçat. Les fites ens menaran per una rosseguera als peus d'uns penyals grisos, paret rocallosa que seguirem per l'esquerra.

El pi amb 'niu de bruixa' o 'empelt de bruixa'*, ens pot servir de monjoia. Aquí hi ha un passet que haurem de superar amb una senzilla grimpada. Més amunt tornam trobar el camí, no sé si és el mateix que va a voltar per evitar el desnivell que hem fet, o si és un altre.

*També conegut com a 'granera de bruixa' i 'escopinada de gegant'. És causat per fitoplasmes, bacteris. Per culpa d'un paràsit, l'estructura de la planta es veu alterada, i un gran nombre de brots nans creixen d'un mateix punt, creant una bola densa de vegetació. (Viquipèdia). 

Més amunt tornam trobar el camí, no sé si és el mateix que va a voltar enfora per evitar el desnivell que hem fet, o si és un altre. També és veritat que per la coma Gran hi ha una sèrie de camins que la recorren a diferents nivells. Aquesta xarxa de camins facilitaven el transport del carbó dels nombrosos ranxos.   

Avenc des Nus

Deixam el camí per anar a cercar l'avenc des Nus, situat a un penyal gris, a uns cent-cinquanta o dos-cents metres del camí, cap al nord (WP-05) (526 m). Arribam aquí a les 11:07 h.
     José A. Encinas el té pendent de topografiar, però no de catalogar, diu: «El referente parece aludir al nudo de la cuerda utilizada para bajar al fondo y no al tabú del anudado del cabo que advierte aquello de "tantos como nudos le hagas te saldrá una verruga en el cuerpo". Es sima de una quincena de metros de profundidad por dos de anchura media y cuatro de largo». (Corpus Cavernario Mayoricense, 2014).

Font: Fites i Fetes. Trescant per la Serra (2011)

Miquel Martorell el descriu així: «L'entrada és fàcil i dóna lloc a una sala il·luminada on a un cap es forma un avenc. Antigament tenia l'entrada estreta, però més tard els carboners la dinamitaren per poder-hi accedir fàcilment. Quan volaren l'entrada, casualment les roques quedaren encletxades a mig camí i així facilitaren l'accés. Així i tot hi col·locaren dues escales estretes de pi, que curiosament s'han conservat fins al dia d'avui, que donen accés a un passadís final i obscur on es troba un pou natural amb aigua, de difícil accés, que té aigua permanentment, a l'estiu i tot». Segueix dient: «Si algú decideix baixar, el més net és no agafar les escales, aquestes es faran malbé. De fet, a la de baix, els barrerons a un cap no estan clavats a les barres principals».


  

Amb la foto d'en Joaquín poguérem comprovar que les escales han desaparegut o resten desfetes, impossibilitant l'accés sense l'ajuda d'una corda. Just devora aquest avenc, al mateix penyal, n'hi ha un altre.

Tornam al camí que havíem deixat abans. Aquesta zona de carritxar s'anomena el pla de sa serra Mitjana.

L'abandó d'aquests camins de muntanya és ben evident; les plantes que arrelen a la calçada i els arbres que cauen damunt el fan malbé, obligant als senderistes a desviar-se i a fer camí nou, mentre l'antic queda perdut.

Sitja Gran

Alguns camins secundaris surten, a banda i banda, del principal, els quals recorren els diferents ranxos de carboners que hi ha per la coma Gran. Arribam a un gran rotlo de sitja de doble garlanda (WP-06) (638 m).

Pep Martorell i Vallori, mancorí, d'ofici carboner, explica a la revista Montaura com feia el rotlo: «El rotlle de la sitja tenia una alçària de trenta cinc a quaranta cm., feia prop de dos pams. Era ben rodó, el fèiem amb una corda agafàvem un punt i marcàvem. Començàvem al mig en pedres i llavors des del mig ho fas una mica més alt i va morint, morint, fent-se pla cap a la vorera, perquè això es la sola. Es posen pedres grosses a baix i a damunt una macada com ous de colom, ben compostets i una capeta de pedreny molt petit que s'afica dins els foradins dels altres i llavors, quan és ben pla, una altra capa de terra nova o sigui de call vermell; aquest quan es cou s'afica i les pedretes no es mouen, nosaltres hi fèiem vuit o nou sitges, perquè pel carbó anar bé la terra no ha de passar per endins [...]». 

Dia 28 anàrem directament al cim del puig des Frare, ja que la idea era baixar pel coll que hi ha al seu costat de l'esquerra (sud). En canvi dia 21 varem baixar al Forat pel coster acinglerat de la dreta de la serra Mitjana (veure la cartografia).

Puig des Frare

A les 12:23 h assolim el cim del puig des Frare (WP-07) (785 m), també anomenat Més Alt de la serra Mitjana. Segons Martorell en aquest cim hi havia uns colls de caça, un d'ells anomenat es Frare, altres, es colls de Gran Dia. Tota la cresta d'aquesta serralada està molt desfeta, amb la roca esquerdada, tot són puntes i grenys i fa mal avançar.
     La GEM, a l'entrada es Frare diu: «Terrenys del terme d'Escorca, estesos entre ses Cuculles, s'Homo, la coma de ses Bigues i la serra Mitjana». 

En el mateix cim el dia 21, on apareixen en Joan i n'Alex amb el puig des Tossals Verds de rerefons. En canvi a la foto anterior (dia 28) apareix en Bernat amb el puig de Maçanella completament tapat per la boira. Estam situats en el límits municipals entre Escorca i Mancor de la Vall.     
     El puig des Frare pertany a la unitat intermèdia de la serra de Tramuntana. Està situat entre el torrent de Massanella, sa Jonqueta, Almedrà i es Castellot de Maçanella. (GEM).

Just davant, a l'altra part de la coma de ses Bigues, tenim el Castellot des Rafals (903 m), pel seu coster discorre la síquia de Maçanella, més coneguda per sa Canaleta; més enllà, el puig des Tossals Verds. A la dreta, fora de la imatge, se situa es morro de s'Aladernar i la coma des Rutló.

«Magdalena Llull Rosselló, de cas Saboner, de 91 anys, deia que fa un bon grapat d'anys anaven a fer carbó a baix des Castellot, no gaire enfora de sa Canaleta. Quan ella es va casar, que tenia 24 anys, partia per amunt a fer carbó amb el seu home, en Mateu Moranta, de Mancor de la Vall, al cel sia. Poc després de casar-se comanaren un infant, en néixer també se l'enduien per amunt, cap al ranxo tot l'estiu. Baixaven cada dissabte per anar a missa i comprar el que havien de mester, després se'n tornaven per amunt una altra vegada, amb un ase blanc. Allà dalt, per la zona dels replans, feren un grapat de rotllos de sitja, barraques i un forn, on hi feien el pa, els cocarrois, etc. Jeien dins la barraca. Un any s'hi col·locaren sis persones, ells tres i una altra família amb una nina [...]». (Martorell, 2011).

Coll o pas des Frare

Davallam del cim, caminam uns metres cap a sud-oest i trobarem la baixada més còmoda d'aquesta zona de la serra Mitjana (WP-08) (758 m). És un collet, que ben bé es pot qualificar de pas. Aquí mudam de municipi, ara caminam pel terme d'Escorca.

Al principi pareix molt vertical però així com anam baixant se suavitza, inclús trobam senyes de senderó, segurament fet pels caçadors i alguns excursionistes com nosaltres. (Foto: Joaquín).

A la imatge de dalt, copsada per Joaquín, apareix un petit marge, segurament és la plataforma d'aquell coll de tords anomenat es Frare, i a la dreta, el penyal que donà el nom? Metàfora amb la qual es designe un penyal isolat. A l'illa hi ha altres indrets anomenats així.

Enrere queda el collet que acabam de baixar. Encara que no hi ha sibil·les, el viarany és ben evident. La zona més propera als penyals està poblada de pins, mates, càrritx i xiprell, majoritàriament, després entram a l'alzinar.

Després d'una baixada còmoda, assolim el pla de la coma de ses Bigues, un agradable espai ocupat per un bucòlic alzinar. A uns metres més endavant tenim la síquia de Maçanella.

De cap a Sa Coma Roja

i Sa Coma de Ses Bigues

si no vols passar fatigues

no corris contra rellotge.

 Tomeu 'Sinever'.

Canaleta de Maçanella

Estam situats damunt sa Canaleta (WP-09) (682 m). Haurem de resseguir-la en la direcció que va l'aigua. 

     Aquesta magna obra es va iniciar devers el 1748, quan el propietari del predi, Jordi Abrí-Descatlar i Fuster, va accedir a dur a terme la proposta de Fontanet, que consistia en aprofitar la cabalosa font des Prat per a l’ús de les cases de Maçanella, que eren deficitàries en aigua. El constructor de la Canaleta fou Jacint Antoni Fontanet Llabrés, conegut com 'Montserrat Fontanet' (1706-1762), natural de Son Joan Arnau (Llorito), aleshores encarregat de les païsses de Maçanella. Proclamat Fill Il·lustre de Lloret l'any 2013. Pau Piferrer el denomina ‘rústic enginyer’ i Joaquim M. Bover el qualifica com un dels agricultors més intel·ligents que ha donat l’illa de Mallorca.

Després de superar series dificultats tècniques, especialment evidents en la construcció de l’aqüeducte de quatre arcs (els arcs d'en Fontanet), en sa Foradada en el penya-segat de la vessant septentrional del puig des Castellot i en el Salt de s’Aigo, i de fracassar diversos enginyers, Fontanet se’n sortí amb la seva. Pareix esser que en 1750 l’aigua de la font arribava ja a les cases de Maçanella. L’aigua va córrer lliurament per la canalització durant 233 anys, fins a l’any 1983 quan es procedí al seu entubament per millorar el subministrament d'aigua del poble de Mancor.

     «Jacint A. Fontanet Llabrés, acceptà l'encàrrec de fer arribar l'aigua de la Font des Prat o Font de Massanella fins a les cases de Massanella, quan uns enginyers estrangers havien qualificat el projecte d'inviable. El fet quedà perpetuat a la memòria popular amb la conversa entre el senyor de Massanella i 'Montserrat': 

     —Si s'aigo no arriba, es coll pagarà; va dir el senyor de Massanella a 'Montserrat', i aquest contestà:

     —Si sa bossa sona, s'aigo arribarà». (Es Tossals Verds nom per nom, 1995).

Després de deu o quinze minuts de baixar per la síquia arribam a un replà on hi ha un pou d'aireig d'aquella canal, lloc on aprofitam per recuperar forces. Des d'aquí ja albiram es Forat, ben amunt, obert a un penyal vertical, un bony de la serra Mitjana.

Anam a cercar la paret cabrera i mitgera entre les possessions des Rafals i Maçanella. Recorrem la paret fins que trobam les fites que venen del camí de Lluc, creuant-la.

A mitjan pujada hi ha un rotlo de sitja amb un bon marge per anivellar-la de la forta pendent del terreny; des d'ella, arrenca un camí que va i passa pel Forat.

Ja estam a l'alçada del Forat, un dels objectius principals de la sortida.

Es Forat

En Paco posa al Forat de la serra Mitjana «[...] un meravellós i especial forat natural per on creua el camí empedrat per on continuarem». (Martorell, 2011). (WP-10) (563 m). A la dreta es va aixecar una paret per aixoplugar una barraca, segurament hi havia un ranxo de carboners just davant del forat.

Foto del grup del dia 21

Foto del grup del dia 28

Martorell (2011) exposa «El camí de bístia des Forat de la serra Mitjana possiblement és d'origen islàmic. Es degué construir per damunt aquests penyals pel difícil accés que suposava en aquell temps pujar per l'altra part, per la zona empinada i estreta de s'Estret, dins el torrent de s'Arreplegada. D'aquesta manera tenien comunicades les zones baixes amb els plans d'Almallutx. Aquests camins foren emprats posteriorment pels carboners fins a principis del segle XX».

A l'altra part del penyal, el camí continua arran de la paret, després segueix per entre la garriga, ben fitat, passa per alguns rotlos de sitja i per la dreta d'una roca curiosa. En alguns trams va encastat entre penya, empedrat, en altres resta totalment desaparegut o romput i haurem de desgrimpar alguns metres.

En un redol obac d'alzines, el sender passa molt a prop d'un avenc (WP-11) (538 m), el qual deixam a l'esquerra. A la muntanya s'ha d'anar amb seny, atent amb allò que ens podem topar. Caure a un avenc no passa molt sovint, però passa, i les conseqüències són fatals. 

Al (WP-12) (481 m) trobam una bifurcació que surt del camí per l'esquerra i que va a un coll de caça. Aquest tirany passa per un rotlo de sitja i va atansat al penya-segat que guaita a s'Arreplegada.

El coll de tords està just al tall del precipici que cau en picat damunt el torrent de Maçanella (WP-13) (486 m). Al fons (nord) apareix el puig de Maçanella, antigament anomenat puig Major de Lluc (1364 m), el coll de n'Argentó i el puig de ses Bassetes. A la dreta, més aprop, se situa el puig de sa Fita (895 m), on conflueixen els termes de Mancor, Escorca i Selva (punt més alt del terme de Mancor), i fora de la imatge, el puig de n'Ali (1037 m). Més a la dreta, s'aixeca sa moleta de can Bajoca (756 m).

Mirant cap al pla (est), destaca la gran depressió del torrent de Maçanella, pel centre del qual discorre el camí de Lluc. Els aficionats a l'escalada s'esbraven a la paret vermellosa que tenim davant.

Desfem les passes fins al camí principal on l'hem deixat per a guaitar al coll. Més endavant trobarem una altra bifurcació; hem d'agafar el que baixa cap a l'esquerra (WP-14) (443 m). Anam a cercar el pas de s'Ullastre. Si seguíssim recte sortiríem al portell que hem creuat el dematí, el que divideix es Rafals i Maçanella.

Pas de s'Ullastre

Passam pel costat d'algunes sitges i arribam a una replanada marjada, encotillada pels penyals dels costats, on es forma un collet tancat de reixeta amb un botador de ferro. Aquest collet és emprat pels caçadors.

La ruta que descriu Miquel Martorell no passa per aquí, però diu: «cap a l'esquerra el camí s'amolla comellaret avall i passa per una paret amb botador de ferro, lloc anomenat el Pas de s'Ullastre». (Fites..., 2011).

El camí continua baixant, molt desfet, fins que desapareix per complet a una rosseguera. Les altes parets que tenim a l'esquerra és el penya-segat que teníem quan érem al coll de caça.

Del desviament aquí hem posat uns 45 minuts. El pontet de la canaleta ens permet arribar al camí de Lluc, a s'Estret. L'indret també s'anomena s'Arreplegada i sa barrera des Bosc. Per finalitzar l'excursió només caldrà seguir el camí fins a la carretera. Dia 21 hi arribàrem a les 16:55 h, i el dia 28 a les 16:30 h.

Dos habitants de Massanella

         
 ___________________________________________________________________________________________________________________________________

⇨Veure el track del 28-1-18 al Wikiloc

 

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

Mancor de la Vall

 FITXA TÈCNICA 

Distància aproximada: 12,29 km
Pujada acumulada: 699 m
Alçada màxima-mínima: 785-201 m
Temps aproximat sense aturades: 4:55 h
Temps total: 7:25:31 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Bona part de la ruta es fa per camins de muntanya, tot i això cal tenir un bon sentit d'orientació 
Integrants del dia 28-01-2018: Marta, Maria,  Magdalena, Rafi, Tania, Joan Campomar, Bernat, Paco, Biel, Joaquín, Joan Riera   
 

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS del dia 28 sobre el mapa Alpina amb els punts principals

Perfil de la ruta i valors aproximats

⇨Veure el track al Wikiloc

FITXA TÈCNICA

 

Grau de dificultat: ● Moderat 
Distància aproximada: 11,85 km

Pujada acumulada: 720 m

Alçada màxima-mínima: 786-201 m

Temps aproximat sense aturades: 4:39 h

Temps total: 7:44:00 h

Ruta circular: Sí

Dificultat: 3 sobre 5

Observacions: Bona part de la ruta es fa per camins de muntanya, tot i això cal tenir un bon sentit d'orientació

Integrants del dia 21-01-2018: Magdalena, Rafi, Marga, Begoña, Emilia, Patricia, Alex, Xema, Joan Campomar, Miquel, Guillem, Biel, Joaquín, Toni, Joan Riera 

CARTOGRAFIA 

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS del dia 21 sobre el mapa Alpina amb els punts principals

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 5-2-2018

HEM CONSULTAT 

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.

• Llbre de la pedra en sec. 2001 A. Reynés i V. Sastre.

• Es Tossals Verds, nom per nom. 1995 Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1988-2005 DDAA.

• Fites i Fetes. Trescant per la Serra. 2011 Miquel Martorell.

• 50 Excursiones a pie por la ilsa de Mallorca. 1964 Gabriel Font Martorell.

•  Montaura. 30, 1995 pàg, 14 Celso Calviño, F. Jaume, Joan Jaume.

• Montaura. 25, 1993 pàg, 15 Gabriel Fiol Mateu.

• Camins i paisatges. 1992 Gaspar Valero i Martí.

• Caires Culturals. 2010 Gaspar Valero i Martí.

• Mapa General de Mallorca. 1952-62 Josep Mascaró Pasarius.