9 d’oct. 2017

182 - Pas des Pedregar i pas de sa Paret (Tomir) 8-10-2017

En aquesta sortida anàrem a cercar una pujada per la vessant sud del puig Tomir, el pas des Pedregar. Una rosseguera o torrentera habilitada amb un camí de ferradura per carboners, ara molt desfet i abandonat. Allà aixecaren alguns rotlos de sitja i les corresponents barraques. Dels que no hi ha ni rastre, és dels arbres. La tala fou massiva. La baixada del puig la férem per la cara nord, a través del conegut pas de sa Paret.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un.

Iniciam la ruta a la creu de Menut, que hi arribam per la carretera Ma-10 (Pollença-Andratx), km 17,400. Allà trobarem lloc abastament per aparcar, devora la caseta dels peons caminers (WP-01) (572 m).

Començam a caminar a las 9:12 h en direcció a les magnífiques cases de Menut. L'antiga possessió fou habilitada com a Centre Forestal de les Illes Balears CEFOR, banc de llavors.

L'entrada de Menut i el camí de Binifaldó a una fotografia apareguda a les Rutes Amagades de Mallorca, 79 (1977) de Jesús García Pastor.

En els segles XV i XVI, la por de ser atacats per pirates va fer que algunes possessions construïssin torres per protegir-se de les incursions enemigues. La torre de Menut, que probablement data de l’any 1599, és de planta quasi quadrada (6,4 x 6,3 m) i atalussada a la part baixa.

Passam per la carrera on destaca la imponent façana principal. Menut fou de les famílies Clariana (s XIII-XIV), Malferit (s XIV-XV) i Cànoves (s XVI-XVII). La família Cànoves la cedí al monestir de Lluc. Un dels edificis és actualment l’emplaçament d’un banc de llavors de planta autòctona, com hem dit abans. També hi ha un viver forestal dedicat a la producció de plantes destinades a repoblacions.

Bucòlica imatge de l'hort de Menut. Els habitants de Menut a 1586, segons un manuscrit titulat Llibre de Lluch, eren: Antonia, asclava. – La Sra. Saurina, vidua. – Margarita, asclava. – Moss. Ton Càneves, Mayor. – Moss. Nadal Càneves. – La Sra. Joana Càneves. – Esperança, esclava. – Juan, asclau. – Francisca, asclava. – Johan Saguí, missatge (sic). (Lluch / Joan Vich, 1934).

Sortim de l'àmbit de les cases i l'hort per un botador, i continuam per una pista forestal que puja dibuixant revolts per un frondós alzinar.

La pista puja progressivament i propicia l'escalfament dels músculs per posar-los a to. També és ideal per a les primeres converses.  

Després d'uns vint minuts, a les 9:35 h assolim la ruta GR-221 que, per la dreta ens duria a Lluc i per l'esquerra a Binifaldó i a Pollença (WP-02) (684 m).

Caminam uns metres pel GR cap a la dreta. A la nova bifurcació, molt a prop del coll Pelat, agafam el camí de l'esquerra (WP-03) (684 m), el qual mena a Alcanella.

Passam el coll des Bosc Gran. El camí de carro va baixant, adreçat a l'est, i per un comellar...

...assoleix la llera de la torrentera i remunta el coster de l'esquerra. Queden restes d'un camí més antic, el qual no baixava al llit del torrent per evitar l'aigua quan baixava.

A la part alta del coster hi ha un vell Nissan Patrol, ara abandonat, inservible, que feia de pont entre el camí de ferradura i les cases d'Alcanella. Sortim del bosc i podem escampar la vista per la vall d'Alcanella. A l'altra part, dominada per la serra del pas d'en Bisquerra, la Capella Blava.

La pista actual, oberta amb cullera, va fer malbé l'antic camí d'Alcanella.

Passam molt a prop de les cases, però sense veure-les. Gràcies a les Rutes... podem gaudir de la seva rústica fesomia. És una antiga alqueria, situada entre ses Figueroles i el puig des Boix. Documentada el 1335 com a alou de l'ordre del temple. (GEM). 

Deixam la pista que dúiem i seguim per un sender que va cap a l'esquerra. Apareix, al fons, el puig des Ca de Míner, emmarcat entre els estreps del puig Tomir i el puig des Boix. Per la zona ja hi ha molt poques alzines, segurament per l'acció de tala abusiva dels carboners.    

Un botador ens facilita sortir d'un tancat de paret i reixeta alta.

Avançam per un senderó que serpenteja entre la vegetació típica de matolls, de mata llentisclera, d'olivarda, de càrritx, de romaní, de bruc...

En el coster de l'esquerra, del puig Tomir, s'albiren alguns rotlos de sitja. Per aquest coster, aquest dia, iniciaven la pujada un grup de senderistes que ens anaven davant.

El sender va planer, esquivant penyes, per un paratge agradable. Per l'indret se situa s'Enrocador des Bocs.

Superam uns penyals més còmodament gràcies al típic camí de ferradura de muntanya.

Arribam al camp Redó, una extensa plana tancada amb paret a la banda del sud-est, dominada i encerclada pel puig de Ca, el puig Tomir i el puig des Boix (WP-04) (594 m). Al fons, hi ha un racó natural denominat clot Fondo i a la dreta, es Aladerns.

Un gran ullastre ens serveix de fita per començar a enfilar cap al pas des Pedregar, el qual tenim a la nostra esquerra, just en aquell llarg xaragall que baixa del cim del Tomir, pel coster sud-oriental.

Vist d'enfora, el xaragall o torrentera, no sembla que tengui massa dificultats per a superar-lo, però quan ens hi acostam, resulta ser un caos de roques i penyals, que si hom no encerta es pot trobar ben empenyalat. Segur que els carboners tenien un punt per on accedien més còmodament, es tractaria de cercar-lo, avui, emperò, tenim un altre objectiu ben clar, arribar a dalt.

El mestre García Pastor diu d'aquests costers: «[...] aparentment senzills i sense complicacions. És pura il·lusió. Alerta, si davallau del Tomir per allà; Els que ací s'hi veuen, i els que peguen més cap al Sud, cap a la banda d'Alcanella, si no hem de dir que són impossibles, sí, que si un s'arrisca per ells, quedarà ben servit. En donam fe, d'això». (Rutes... 79).    

Superada la primera barrera natural, trobam evidències de l'actuació de la mà de l'home per a replanar i millorar la passa per aquest territori tan esquerp.

Després d'un tram dolent, on segurament hem perdut el traçat del camí, trobam un revolt ben evident, que fa dues llaçades. Na Bàrbara està a l'inici d'aquest tram. La factura del camí és rústica, no s'hi miraren massa. El temps també ha ajudat en la seva descomposició.  

A l'altra part de la torrentera, observam una construcció, que ben bé podria ser un rotlo de sitja. Per aquesta orografia tan esquerpa i inculta?

Assolim un altra tram més llarg del camí. Hem guanyat una considerable alçada. A baix veim el camp Redó, i més lluny, a l'esquerra, la pista de Míner Gran, la coma Llarga, la Carrasca, la depressió on se situa Biniatró. 

El sistema constructiu és ben simple, unes pedres grosses per fer de contenció de les petites i així anivellar el ferm.

Si miram muntanya amunt, veurem part del traçat, el qual cercava la millor passa per baixa el carbó. Segurament també l'empraven els pastors per fer baixar el ramat que pasturava per aquesta gran extensió del puig Tomir.

Pedregar
El xaragall o pedregar s'estreny fins a formar una rosseguera de només uns tres o quatres metres d'amplada, on encara s'aprecia subtilment la filera de pedres grosses arrenglerades. Fitam l'indret amb el (WP-05) (751 m). Creiem que aquest pedregar podria donar nom al pas.   

Al final de la rosseguera, el camí gira a la dreta i segueix per la panxa del coster. Una gran mata engoleix la volta.       

Més amunt torna al llit del xaragall.

Pas des Pedregar
Suposam que aquest punt és el pas des Pedregar* (WP-06) (780 m). És el punt més estret, habilitat amb un petit marge. Uns metres més amunt hi ha un replà on se situen tres barraques i algun rotlo de sitja.
     Arribam aquí a les 12:28 h, després d'algunes aturades per agafar alè.

*Pedregar: Multitud de pedres; lloc ple de pedres; cast. pedregal. (DCVB).

Al replà on trobam les barraques, hi ha nombrosos restes de la vaixella emprada pels carboners, gerres, plats, olletes i escudelles, segurament (WP-07) (788 m).

El ranxo
Dues barraques flanquegen el pas i una altra està situada més endins del replà, just davant un rotlo de sitja.

Deu fet molts d'anys que deixaren de feinejar per aquest territori, puix no es ni rastre d'alzines, i poques mates grans. La vegetació més comuna és l'aritja, la qual dificulta molt l'avanç en els llocs on no la pots esquivar. Algunes ovelles es mengen les poques mates de càrritx que lluiten per sobreviure per aquí dalt.

La mort també hi és present a la muntanya, no hi ha muntanyenc que no s'hagi topat amb ella alguna vegada.

Gir la vista després d'haver passat una zona poblada d'aritges. En Bingo té mal avançar per la seva poca estatura, i na Bàrbara l'ha de carregar. Un pes extra després de la dura pujada passa factura.

Mir endavant i la cosa pinta bé. Estam molt a prop de la carena. La veritat és que per aquest coster que acabam de pujar no transita molta gent, el serral Gros, és molt gros.

Carena del puig Tomir
Assolim el camí fitat i prou trepitjat del puig Tomir (WP-08) (1064 m). Són les 13:34 h. Hem tardat 4 hores i 25 minuts per arribar aquí dalt.  
     Hem dit altres vegades que, segons Jaume Vidal, es puig Tomir és explicat, pels etimòlegs, com es Puig Tomic. Diu: No sé si hi ha grafies antigues que ho permetin. 'Tomic' és un llinatge o un nom d'origen germànic, o, si més no, germanitzat. Joan Binimelis l'anomena (1593) Pux Tomí. També he vist la grafia Pomic. La GEM anota: «[...] el nom prové del llinatge català homònim que, consignat en els s IX i X amb la forma llatina Teudemirus, deriva del nom personal germànic Theudemir, compost de Theude 'poble' i mir 'il·lustre'».

Uns minuts de descans no ens vendran gens malament. (Foto: Angelika).

La idea és baixar pel pas de sa Paret, pel vessant contrari del que hem pujat, pel nord. Aquest sempre sol ser més vertical, més abrupte. Abans de baixar, emperò cercarem un racó on dinar i recuperar l'energia que hem perdut. Enrere deixam el cim del puig que arriba als 1103 metres d'alçada.

Només guaitar ja fa feredat als que pateixen vertigen, la caiguda és brutal, d'uns 500 metres de desnivell.

A l'oest el gran massis del puig de Massanella (1365 m) domina la vall de Lluc. Més enllà, difuminat, s'alça el puig Major (1436 m).

Assolim la fita que assenyala la baixada pel pas de sa Paret (WP-10) (1061 m).

Iniciam la davallada. Na Bàrbara, caminadora incansable i el seu canet, en Bingo, em segueixen de prop.

Als nostres peus, s'estén la paret que dóna nom al pas. Paret mitgera de les dues grans possessions de Binifaldó i Muntanya.

Després de dinar reprenem la baixada; delicada per la humitat que conserva el terreny orientat a la zona obaga de la muntanya.    

En aquesta imatge de n'Angelika queda palesa la verticalitat del terreny. No tens la sensació de molt de perill però una caiguda podria resultar fatal.

Pas de sa Paret
En aquests impressionants penyals situam el pas de sa Paret (WP-11) (885 m). Darrera d'ells, destaquen el puig Roig i el puig Caragoler de Femenia.


Assolim el cap de la paret on hi ha un rètol que aconsella no transitar per la rosseguera que hi ha a la dreta. El tirany que hem de seguir està ben fitat i discorre per l'esquerra de la paret.

Deixam enrere els darrers penyals, ara caminam per un mar de càrritx.

M'avanç per a copsar una panoràmica de la baixada. Si volem veure la font de ses Falgueres, haurem de botar la paret i seguir cap a nord.

Més o manco la fita marca el lloc on botam la paret. A l'altra part se situen les rossegueres, també la ruta d'altres passos, com el de sa Regata, la canal de Muntanya, el pas d'en Reynés... i més enllà, el del Diable.

Font de ses Falgueres
En uns minuts arribam a la font (WP-12) (737 m). El pare Roig diu: «Està dins la possessió de Muntanya, entre el pas del Diable, Cingle Verd, racó d'en Grau i ses Covasses, a l'esquena de la font des Pedregaret. Just començant una rosseguera i acabada la vegetació de pins i alzines.
     És menuda i senzilla, dins una soledat, trencada pels picarols d'ovelles i cabres. Surt de dins una mina o túnel fet de paret seca d'un metre i mig d'alt per un d'ample. Està ruïnós. Davant de tot té una pica de pedra per abeurar-hi els animals. Un panorama que arriba fins a la mar li augmenta la bellesa dels rodals.
     L'igua és tan fina que s'intentà explotar-la per al comerç al començament del turisme a la nostra illa, però es desistí a causa del reduït cabal. Té millors propietats que la seva veïna de Binifaldó.
     També es diu que és bona per curar l'estrenyiment.
     Prengué aquest nom de les moltes falgueres que creixen al seu entorn. També s'hi fa el càrritx en abundància [...]». (Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris, 1993).
     Per veure més dades d'aquesta font, mirau a: ⇨Fonts de Tramuntana.

El sender ens mena altra vegada a la paret. Per arribar al camí Vell de Lluc, només cal resseguir-la coster avall, no té pèrdua.

Arribam al camí Vell a les 15:37 h (WP-13) (597 m).


Resseguim el camí públic fins al punt on hem començat l'excursió. Passam per Binifaldó (WP-14), finca pública situada a l'ombra del Tomir i la moleta de Binifaldó.

Arribam a la creu de Menut a les 16:27 h, cansats però amb l'ànim ben alt per haver aconseguit realitzar amb èxit aquesta dura ruta. Ara coneixem dos passos més de les nostres muntanyes, passos que ja en contam més de 500.      

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



Veure el track al Wikiloc🔗


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest traç només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.




FITXA TÈCNICA
Escorca
Distància aproximada: 12,62 km
Pujada acumulada: 736 m
Alçada màxima-mínima: 1067-470 m
Temps aproximat sense aturades: 4:41 h
Temps total: 7:15:14 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: El pas de sa Paret pot resultar vertiginós a persones amb vertigen sever
Integrants: Bàrbara, Angelika, Dolors, Toni i Joan, i el canet Bingo


  CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic d'Alpina Tramuntana Nord, amb els punts principals

Perfil de la ruta i valors aproximats
      

Manacor, 10-10-2017

  HEM CONSULTAT 
  • Brisas. 722 17/01/2001.
  • Rutes Amagades de Mallorca, 79 1977 Jesús García Pastor.
  • Les balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Nueva historia de la Isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes. (1593) 1927 Joan Baptista Binimelis Garcia.
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.
  • GR 221. Etapa 8 Son Amer-Pont Romà.
  • Revista Lluch. 1934.