Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

6 de març 2016

144 - Puig de Massanella per la font de s'Avenc i el pas de na Bel 1-3-2016

La ruta que elegim per pujar a la segona muntanya més alta de l'illa, el Massanella o Maçanella, és la clàssica; es tracta del camí dels nevaters. No així la baixada, ja que ho feim per un pas més exigent, el pas de na Bel o des Fil. En aquesta ocasió no feim cim puix allargam la pujada cap a la font de s'Avenc.

Coll de sa Batalla (573 m)
Deixam els cotxes a l'aparcament de la urbanització es Guix (WP-0) (550 m), al costat de la carretera Ma-10. Començam a caminar a les 9:08 h cap al coll de sa Batalla, en direcció a Caimari, per la Ma-2130. Davant tenim una bona imatge del puig Caragoler des Guix, on destaca el Nas del Dimoni.  

Passam el pont des Guix sobre el torrent de Comafreda i agafam el camí Vell de Caimari a Lluc (WP-1) (582 m). Aquest camí fou construït entre 1704 i 1715 (Valero, 1996).
     «L'existència d'aquest camí està documentada al s XIII i es pot suposar que formava part de la xarxa viària musulmana. De fet, els Sayt, descendents de musulmans esclavitzats, apareixen documentats a l'arxiu de Lluc com a experts autors de camins». (El camí Vell de Caimari a Lluc).

     «El bandolerisme del s XVII, assolí, a la contrada de Selva, un dels punts de màxima intensitat i brutalitat de tot Mallorca [...] El 1618, la colla [família dels Boda de Selva] topà amb les forces de la justícia en el grau de Lluc, dit des d'aleshores coll de sa Batalla, i fou derrotada». (GEM, XVI, p. 94, 95).

Font des Guix


«A uns 200 metres de la carretera ens topam amb la pica de la font des Guix. Aquesta fontanella està dominada per la gran mola del puig Caragoler des Guix, que guaita al coll de sa Batalla. Les seves aigües no són fines, sinó més bé salobroses i gruixades, ja que les replega d'una forma superficial i des de bastant lluny. Una gran pica a la vora de l'antic camí de ferradura de Caimari a Lluc les recull per a abeurar les bísties que acabaven de pujar l'aspre tros anomenat sa Llengonissa». (Roig, 1993).

Veure més informació sobre la Font des Guix.

Veure l'article: El abrevadero de Sa Font d'es Guix y los Alytes muletensis de Eduardo Boscá.





Deixam el camí Vell per un revolt que puja cap a la dreta (WP-2) (597 m). Després d'unes corbes, a les 9:35 h arribam al portell de la finca de Comafreda, on trobam el garriguer que ens cobra 4 € per cap per caminar per la finca (WP-3) (645 m).

Ben aviat apareix la figura altiva del Frontó de Comafreda (1.061 m), també podem veure el pas per on davallarem, entre aquest esperó i el puig de Massanella. Més aquí, hi ha l'opció de baixar pel pas des Cap, més vertical i complicat.

A la imatge es veu com el cap del grup s'equivoca i enfila el camí que puja al coll des Prat i al des Telègraf i, a les cases de neu de les balmes del Massanella. Per aquest camí baixarem el capvespre després de fer el pas de na Bel. Ara, hem de girar cap a l'esquerra.

Comafreda
Deixarem a la dreta les cases de Comafreda i el torrent homònim «...una casa baixa —diu l'Arxiduc—, construïda així com a protecció contra la neu i el vent». Des d'aquí no es poden apreciar gaire.
     Segons la GEM, la vall de Comafreda té la pluviometria més alta de Mallorca (1.300 mm. anuals) i les temperatures més baixes: aquesta deu ser segurament la raó del seu nom.

Vista de la vall de Comafreda des del puig de n'Ali. A l’esquerra de les cases s'ubiquen els sementers anomenats Criança, i darrera les cases, es Clots.
      Segons Valero, aquesta possessió correspongué en el repartiment a l'Orde del Temple, però ja en el s XIV es trobava en mans laiques, les de Romeu Scofet i Catarina, la seva dona. El 1378, confrontava amb l'alqueria de Lluc, la mola d'Escorca, l'alqueria d'Almallutx, les muntanyes de Massanella, les alqueries de Caimari i Benimala i el pujol dels Amers. Durant bona part dels segles XVI i XVII el bandolerisme minvà les possibilitats de desenvolupament econòmic de la contrada. Més tard s'hi desenvolupà una gran activitat ramadera, a més de l'expansió de la producció hortícola. Una altra font d'ingressos de la possessió era l'arrendament de les cases de neu, amb un nucli especialment important en el comellar de Comafreda, que mantingueren un bon volum de producció durant els s XVIII i XIX. Tancaren definitivament cap a 1925. (Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca, 1992).


El camí serpenteja per un frondós alzinar; d'aquest arbre podria venir el nom del municipi pel qual caminam: Quercus, Escorca. També hi ha altres opinions, Coromines considera el topònim una denominació genèrica derivada del romànic primitiu skulka, amb significació de ‘lloc de guaita’.

Coll de Mancor o de sa Línia (822 m)
Així, a les 10:16 h, arribam al coll de Mancor (WP-4), avui, més conegut pel nom de coll des Pilons o de sa Línia, puix per aquí passava la línia elèctrica que venia de la central hidroelèctrica del Gorg Blau i arribava al poble de Mancor. També s'ha anomenat coll de Comafreda.
     Llegim a la GEM que: «Antoni Bibiloni Pericàs, amo de Massanella, s’interessà per les novetats de la tècnica. A València contemplà l’enllumenat elèctric i en portà un petit alternador, que instal·là a Massanella, on, segons una tradició local, fou encesa (1902) [1901] la primera bombeta elèctrica de Mallorca. Construí després l’estació hidroelèctrica del Gorg Blau i, a través del denominat, des d’aleshores, coll de sa Línia, proveí (1905) de subministrament elèctric el poble de Mancor de la Vall i, finalment fundà (1906) la companyia elèctrica Antoni Bibiloni i Cia. A la paret lateral de can Bajoca s'observa un aïllador per la línia de les cases de Massanella».
     Rectific la data (1902) ja que està equivocada. Fou l'any 1901 que aconseguir encendra la primera bombeta elèctrica a Mallorca.

Just en el coll s'inicia el camí del puig de Massanella, el qual està ben senyalitzat per dos pilons col·locats pel Foment del Turisme que indiquen, el de la imatge un poc romput, la direcció a Mancor... 

...l’altre, indica la pujada al puig de Massanella i la direcció per anar a Lluc. De fet, aquest és el camí Vell de Mancor a Lluc. 

Després de berenar i recuperar forces, iniciam la pujada pel camí dels nevaters, el qual descriu revolts per un bosc d'alzines. Veim algun rotlo de sitja, però pocs, ja que hi ha pocs llocs plans pel coster.

Ara que caminam per aquest camí de nevaters, em ve a la memòria el miracle del traginer de neu que conta Gaspar Valero a la seva magnífica obra Camins i paisatges:

«Pere Far de la vila d'Inca baixava de les muntanyes de Lluc amb el seu mul carregat  de neu. Travelà l'animal i rodolà per un ribàs més de dues-centes passes. El pobre homo pel qui tot el caudal consistia en aquella cavalcadura, demanà amb molta devoció a nostra Senyora de Lluc que li guardàs la seva hisenda de tan evident perill. Baixà de la muntanya i quan pensava trobar el mul fet trossos, el trobà en peus i bo, i amb les portadores de neu intactes. El 29 de març de 1623 anà a la Casa de Lluc a donar gràcies a Maria i contà als Col·legiats aquell succés». Extret de (Llibre de la invenció i miracles de la prodigiosa figura de Nostra de Lluc, 1684).  

Guanyam altura i es van obrint les vistes per entre les alzines. A l'est destaca el puig des Grau (865 m) i el Caragoler des Guix (906-861 m). A la dreta del puig des Grau se situa el pas de n'Arbona.

Trobarem el camí ben fresat, ja que és una ruta molt freqüentada aquesta pujada al Massanella o puig Major de Lluc. Segons el decret 36/1988 sobre les formes dels topònims de les Illes Balears s'hauria d'escriure Maçanella, així és que a partir d'ara, així l'anomenarem.

Quan podem guaitar a sud-oest veim les muntanyes d'Alaró, la serra Mitjana i el puig de Sant Miquel, que emmarquen la vall de Solleric i congost del torrent des Corral Fals.

El puig de n'Ali, amb els seus 1.038 metres d'altitud, és el veí més proper al sud-est del puig de Maçanella.

Quan superam la cota 1.000 m, el camí es bifurca, tot i que les dues opcions arriben al cim del puig, nosaltres optam per passar per la font, per això seguim recte. Un nou piló, com els que hem vist al coll, assenyala el desviament (WP-5) (1014).

Deixam enrere les darreres alzines que resisteixen a perviure per aquesta altitud.

Resseguim la nostra ruta per un relleu àrid de roquissar molt desfet. No ens costarà gaire seguir la sendera fitada.

En 25 minuts del desviament, arribam a la font. Una làpida de pedra picada indica les opcions del tirany que hi du. Arribam al replanet de la font de s'Avenc les 11:36 h (WP-6) (1123 m).

Font de
S'Avenc

 
La font de s'Avenc és un avenc habilitat, per facilitar la baixada, amb una escala que du al fons on trobarem tres piques per a recollir l'aigua. Entremig hi ha un replà amb un banc i una taula de pedra on descansar. Tot això és obra del Foment del Turisme.

«Dins la cova creixen les herbes pròpies de llocs humits, com la falsia o capillera, a la qual la gent atribueix moltes de propietats». (Roig, 1993). 


Per veure més informació de la Font de s'Avenc.








Pels voltants de la font hi ha un altre avenc, l'avenc de sa Font, de -68 m de profunditat.

El pare Roig diu: «La font està dins una encletxa de la penya bastant modificada. S'hi baixa per uns graons fins a trobar tres piques on cau l'aigua que regalima per les seves parets». (Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris, 1993).

Després de refrescar-nos amb l'aigua de la font «És tenguda com una de les més fines de l'illa» (Roig, 1993) continuam la nostra ruta per l'escarpat contrafort del Maçanella. A la nostra esquena, al fons del comellar, s'estén el bosc Gran, per on discorre el camí vell de Mancor a Lluc.   

Assolim el gran altiplà que hi ha abans envestir la darrera pujada per arribar al cim del puig. Un nova làpida indica el tirany que du a la font (WP-7) (1227 m). Uns metres més i connectarem amb el tirany que ve del camí dels nevaters (WP-8). 

Agafam aquest tirany per dirigir-nos al pla de sa Neu, ja que avui no farem cim, ho deixarem per un altre dia i ruta. Queden algunes clapes de neu de la nevada d'aquests dies passats.

Des del pla de sa Neu copsam una panoràmica del cim (1.365 m) i la cota secundària (cim des Migdia) (1.352 m). En primer pla apareix la casa dels nevaters i la paret per a la recollida de la neu.

Casa de neu del Pla de sa Neu
Arribam a la casa de neu a les 12:25 h (WP-9) (1185 m). Aquest pou de neu també s'ha anomenat casa de neu del puig Major, ja que antigament el puig de Maçanella s'anomenava puig Major de Lluc. A l'interior ha arrelat un rotaboc Acer opalus*.
     Vallcaneras diu: «Aquestes instal·lacions es troben en un estat bastant bo, i hi podem trobar pràcticament tots els elements que són propis de les cases de neu [...] Les dimensions són: llargària 13 m, amplada 7,3 m i 4,8 m de profunditat». Pels voltants hi ha una segona casa de neu. «Per la proximitat a les instal·lacions del pla de sa Neu, creim que es tracta d'un pou annex, on es devia ficar neu en cas que s'omplís l'altre pou».

*Rotaboc: Es tracta d'un arbre de fulla caduca que viu a les zones ombrívoles de la Serra de Tramuntana, generalment arrelat a les escletxes de les parets rocoses. Es tracta d'una relíquia d'una vegetació pròpia d'un clima més humit que l'actual. Els fruits són molt característics, es presenten per parelles i cada un està provist d'una llarga ala membranosa (samara); Fraxinus angustifolia, que també és un arbre caducifoli, té un fruit alat però en aquest cas és solitari en lloc d'emparellat. (Herbari Virtual del Mediterrani Occidental).

Gabriel Ordinas i Marcé apunta que «Una de les formes més usuals per designar una casa de neu era relacionar-la amb una persona a la qual estava molt vinculada. Aquesta persona podia esser el constructor i/o primer explotador, o un arrendador que la llogués per un espai de temps [...] un topònim curiós és la Casa de Neu dels Conductors de Maçanella, que evidenciaria una explotació duta a terme pels mateixos amos de les diverses possessions que aleshores integraven els dominis del senyor de Maçanella, Jordi Abrí Descatlar, Marquès del Palmer i senyor de la Bossa d'Or». La seva capacitat també servia per distingir-les. Al s XVIII hi havia a la possessió de Maçanella: «la Casa Gran del Puig Major i la Casa Petita».

Després de dinar devora la casa de neu, reprenem la marxa. Iniciam la segona part de la ruta cap al pas de na Bel o des Fil. A partir d'ara tot serà per avall, però molt mal camí fins esser al pas. Les cabres pasturen per aquest inhòspit relleu.

Llàstima de l'entelament que no ens permet visualitzar el pla de l'illa en unes condicions optimes.

Després de passar un primer tram regular,  trobarem la millor passa a tall de penya-segat. Si no ho feim així ens ficarem a una zona d'encletxes i rasclers* on fa molt mal avançar.
     Ara guaitam al comellar de les Cases de Neu de Comafreda, la qual separa aquest puig del Galileu. Aquí neix i creix el torrent de Comafreda. Destaca el camí dels nevaters, que puja al coll de les Cases de Neu o des Prat. Pels voltants d'aquest coll s'hi localitzen un bon nombre de pous i cases on s'hi recollia neu.

*Rascler: Conjunt de solcs, d'estries i de canals profunds separats per arestes tallants irregulars que s'originen a la superfície de les roques calcàries per acció corrosiva de les aigües salvatges (lapiaz).   

Un passet ens permet salvar la timba i continuar.

Passat el tram pitjor, seguim descendent cap al pas que ja tenim a l'abast de la nostra vista. Se seguíssim crestejant arribaríem al cap damunt del Frontó de Comafreda (1.061 m). La intenció inicial era aquesta, però una indisposició del guia ens feu avortar la idea.

Pas de na Bel o des Fil
Assolim la capçalera del pas de na Bel o des Fil (WP-10) (1047 m), el qual ens permetrà baixar sense massa dificultats, més que una petita desgrimpada.      

En aquesta imatge s'aprecia el providencial xaragall o encletxa escalonada i el fort rost que haurem de superar per arribar al camí.

Com hem dit abans, la línia que subministrava electricitat el poble de Mancor de la Vall (1905), i que provenia de l’estació hidroelèctrica del Gorg Blau, passava per aquest pas, per aquest motiu prengué el nom de pas des Fil. També passava pel coll de sa Línia. Crec recordar haver vist, fa anys, un aïllador de ceràmica d'aquella antiga línia.  

El pas vist des de baix.


Des de mitjan coster, podem gaudir d'una maca vista dels penya-segats del puig de Maçanella, el coll des Prat i el puig d'en Galileu o mola de Son Macip (1.188 m) —antigament Garideu. El camí dels nevaters serpeja pel tàlveg del comellar.

Anam baixant fent llargues llaçades per tal d'endolcir la pendent. Davant, al fons, tenim el massís del puig Tomir. A l'esquerra, els costers del puig de la Criança d'Alt (1.004 m). Més avall se situa la Criança (896 m). Abrupta localització d'antics cultius, avui impensables (Valero, 1996). 

Gairebé a baix, puc copsar la perspectiva de l'inclinat vessant i les crestes del penya-segat. També s'entreveu el pas, devora l'heura.

Després d'una lenta i insegura davallada pel coster, travats per carritxeres, coixinets de monja, aritges i pedres soltes, assolim el camí dels nevaters (WP-11) (913 m).

Font de sa Teula
A la fi podem allargar la passa i descansar els genolls i turmells. A un revolt del camí se situa la font de sa Teula o des Comellar de Comafreda (WP-12). També és coneguda com la font dels Nevaters. Sobre el seu nom, el Pare Roig diu: «Almanco són tres les fonts del terme de muntanyes que porten el mateix nom [aquesta de Comafreda] sempre amb un interrogant, ja que de totes les persones consultades, solament dues ho confirmaren amb cert dubte. Deu ésser un topònim més que s'ha perdut per a sempre? És possible que no sigui l'únic. Segurament aquells nevaters que pujaven a les cases del "la de sa neu" amb les bísties ben suoses bé la coneixerien amb el seu nom propi i li agrairien mil i una vegada la frescor de les seves aigües a mig camí. Altres li atribueixen noms diferents, com "font des Comellar de Comafreda" o "font des Nevaters". Els dos noms li escauen molt bé, perquè està dins la coma formada pel torrent de Comafreda i també perquè era un lloc de pas obligatori pels nevaters que pujaven i baixaven de les cases de neu que es troben més amunt».
     Veure més informació sobre aquesta Font.

Font de s'Hort
Bastant més avall que la font de sa Teula, trobam una altra deu, la font de s'Hort de Comafreda, precisament a l'endret de s'hort. Està situada a un lloc agradable i segurament hi voldràs guaitar.
«Pròpiament no té nom, segons el Pare Roig Li hem posat el de la possessió on brolla. Està situada baix del majestuós penya-segat del Maçanella anomenat el Frontó, que guaita a la vall de Comafreda. Les seves aigües, fresques i cristal·lines, després de recollir-les en un safareig, reguen uns horts de pomeres i hortalisses».
     Veure més informació sobre aquesta Font.

Un safareig, aixecat a l'altra part del camí, emmagatzema l'aigua d'aquesta font. Situats entre la font i el safareig, rememoram les paraules de Bartomeu Roig, quan diu: «Des de l'ullal s'ofereix una visió corprenedora: la crestaria del puig des Guix, anomenat també puig Caragoler des Guix, amb formes capritxoses en les quals la imaginació pot enriquir la fantasia; la popular un poc anticlerical veié en els dos penyals que més surten es frarot i sa frarota».

A un dels prats on pasturen les ovelles ens feim la foto de grup. Uns metres més endavant tancam el cercle, al camí Vell de Mancor i Lluc. Ara només caldrà desfer el camí fins a l'aparcament de la urbanització des Guix, on acabarem aquesta excursió. Ho feim a les 16:07 h. 

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________




Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.



FITXA TÈCNICA
Escorca
Distància aproximada: 12,20 km (14'05 GPS)
Pujada acumulada: 677 m
Alçada màxima-mínima: 1227-550 m
Temps aproximat sense aturades: 4:20 h
Temps total: 6:58:55 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'ha de dur roba d'abric, ja que el vespre a aquesta altària refresca molt
Integrants: Francisca, Maria, Magdalena, Dolors, Toni i Joan 
 
CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc
Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Detall de la situació del pas de na Bel

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic d'Alpina Tramuntana Nord E-25

Perfil de la ruta


Manacor 6-3-2016

HEM CONSULTAT

  • Nueva historia de la Isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes. (1593) 1927 Joan Binimelis.
  • Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Gerónimo Berard.
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.
  • Caminos y paisages. Itinerarios culturales por la isla de Mallorca. (Tres volums) 1996 Gaspar Valero i Martí.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
  • Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 Lluís Vallcaneras.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. 
  • Notes sobre el nom de les cases de neu a Mallorca. Gabriel Ordinas i Marcé. 
  • Notes sobre consum de neu i dolços. 2007 Ramon Rosselló Vaquer. 

2 comentaris:

  1. Preciosa excursió, llàstima que no la poguessis gaudir de tot. Haurem de tornar un altre dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Massanella sempre és una maca balconada. Tampoc vaig estar tan malament, una mica ferit només.

      Elimina