Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

24 de gen. 2016

141 - Serra de la Punta 23-1-2016

Aquesta vegada proposam recórrer la serra de la Punta, una petita serralada situada al sector nord de la Serra de Tramuntana. Emergeix entre les valls de Sant Vicenç, la vall de Bóquer i la badia de Pollença. El punt més alt se situa als 315 msnm, al puig del Vilar, gairebé al final del recorregut. Allò més interessant que amaga aquesta humil muntanya, són uns jaciments arqueològics únics; una cova i un avenc on s’hi realitzaven inhumacions dins taüts en forma de bous (els Bous de la Punta), a més de restes de construccions talaiòtiques.

Iniciam la ruta al quilòmetre cero de la carretera de la cala de Sant Vicenç (Ma-2203). Allà mateix podrem deixar el cotxe a l’aparcament del restaurant que hi ha a l’esquerra, anant cap a la cala de Sant Vicenç. Abans haurem deixat un cotxe al Port de Pollença, a l'endret del camí de Síller (►WP-9), carretera Ma-2200 (Km 58). A la imatge destaca les cases de la possessió de la Punta.

Començam a caminar a les 9:55 h. Sortim de l'aparcament i recorrem uns metres cap al creuer de la carretera del Port. Deixam a la nostra esquena les serres de la Font i la de Cornavaques.

Creuam la carretera i tot d'una ja trepitjam la serra de la Punta (►WP-0) (35 m). Ho feim, precisament, per la punta que dóna nom a la serra, situada a la banda sud. Allí trobarem un tiranyet sense reixetes que barrin el pas.

En els primers metres ja ens hi hem d'aferrar. Avançam entre roques arrodonides, carritxeres, mates i garballons. Pep Torrens aixeca les primeres monjoies. No tenim ni idea del terreny que trobarem o si ens toparem amb entrebancs insalvables, ja que no hem trobat publicat a la xarxa cap tipus d’informació sobre el recorregut d’aquesta serra.

La GEM situa aquesta serralada, entre la vall de Sant Vicenç, can Tirana, el Vilar i Síller. Pren el nom per la forma apuntada que té l’inici de la serra, al vessant que mira a Pollença, entre la carretera del Port i la de Cala Sant Vicenç. A la imatge es pot apreciar la forta pujada que tenim per endavant, la qual, ben aviat ens farà llevar roba.

Guanyam alçada i perspectiva sobre Pollença i les muntanyes que tenim a la nostra esquena. Situam alguns cims que ens sembla reconèixer.
     A Die Balearen, l’Arxiduc posà poc esment a aquesta serra «La carretera va de Pollença cap a Sant Vicenç passant per can d’en Camp. A la dreta es deixa el camí que va a la casa de possessió de Llenaire, després es veu la muntanya de Santueri, un pujol monòton, arrodonit, i llavors davant una altra, anomenada la Punta [...] A la dreta es deixa un tossal baix allargat. El camí va vorejant la muntanya rocosa que separa el port de la vall de Sant Vicenç i, passant per la casa de la Punta, on es construeix una casa nova al costat [...]».
(Prem damunt la foto per veure-la més gran)

Superam un primer ressalt rocós, el primer d'una sèrie que anirem trobant fins que arribem al més alt, el puig del Vilar, de 315 metres d'alçària.

A la GEM hi trobam l’entrada Punta d’en Suau: «Antiga possessió del terme de Pollença. El 1573, pertanyia a Jaume Suau. Prengué el nom de la seva situació al peu de la serra de la Punta i de la família propietària. Confrontava amb el camí reial que anava de la vila al port de Pollença, el camí de la Font Xica, la tanca de n’Aixartell, la sort d’en Totxo Figuereta, la tanca d’en Seguí, l’olivar d’en Suau i el camí dels Molins de Cuixac. Tenia cases i era dedicada a olivars, conreus de cereals i ramaderia ovina. Hi havia una guarda de 60 ovelles. Els 1573-94, Jaume Suau en reformà les cases i engrandí la possessió amb l’adquisició de terres que foren de Joan Amorós —de la Font Xica—. El 1595, tenia un celler a les cases. Era dedicada a olivars, garroverars, vinyes i a conreus de cereals i lleguminoses. Obtenia carbó dels boscs de la serra de la Punta. Tenia guardes de 40 ovelles i vint porcs. El 1644, era de Joan Suau i confrontava amb el camí reial dels Moliners, el camí de la Font Xica, Son Garcies, Son Seguí i Son Cabanelles. Mantenia l’estructura de conreu de la fi del s XVI, amb guardes de desset ovelles i setze cabres. El bestiar de feina eren un cavall, una mula, una somera i dos bous. Els Suau —de la Punta— tenien la casa pairal a la vila de Pollença. El 1995, en deriven les propietats rústiques denominades la Punta, can Suau i can Suauet». (GEM/DF).

Abans d'assolir el primer cim ja veim restes de murada (plataforma esglaonada, segons Aramburu).

Croquis del monument Plataforma esglaonada (Aramburu)

Cota 186 m
Després d'una dura pujada, més que res pel terreny mal pla i esquerp, ens situam a la cota 186 metres (WP-1). Són les 10:38 h. Hem posat uns 45 minuts per arribar fins aquí dalt i hem pujat uns 150 m.

Des d'aquest alturó contemplam una magnífica panoràmica on apareix la plana de la vinya dels Frares, la font Xica, les urbanitzacions del Vilar, Gotmar, les Palmeres, Síller, l'Ullal... El turó de Llenaire (115 m) despunta sobre la boira. Més enllà, el port de Pollença s'estén per la riba de la badia. La nostra serralada fa collada a l'endret de can Suau, i continua, interrompuda pel coll de Síller, fins a la punta de la Salada, encara que allà pren el nom de Cavall Bernat. La teringa de cims de la península de Formentor es van difuminant per la boira matinal de les calmes de gener.

Allò més lògic seria continuar carenant per resseguir la serra, però hem de baixar cap a un penyal on sabem que es troba un important jaciment arqueològic. Quan baixam, veim restes d'un camí que discorre entre els grans blocs de pedres. És ben comprensible trobar camí si s'emprava aquesta talaia natural per observació.

Triam la millor passa per arribar a l'esperó rocós que veim més obscur. Guiats per les indicacions que em varen passar els amics José A. Encinas i Joan Maiol, intuïm que allà se situa el jaciment. Hem de dir que Encinas fou un dels descobridors d'aquest important jaciment.

Mapa del SIGPAC on Encinas va situar els jaciments, gràcies al qual poguérem trobar fàcilment el turó i la cova.  

Quan ens hi acostam ja veim pedres compostes per la mà de l'home.

L'arqueòleg Aramburu-Zabala el classifica com a monument turriforme. Atès que just a sota del turó es troba la cova i l'avenc d'enterrament, segurament ens trobam sobre un santuari de l'època d'aquelles inhumacions, més que d'una talaia d'observació.       
Monument Turriforme
Grans blocs de pedres replanen el turó (WP-2) (127 m), des d'on s'obté una bona vista i és un bon lloc on reposar forces.

Croquis del monument Turriforme (Aramburu)
 
En el centre del replà veim una espècie de pouet o clot paredat.

Unes pedres més petites omplen una encletxa que mira a l'est.

Coveta de la Punta
Baixam uns metres i enrevoltam cap a la dreta per arribar a la cova (WP-3). Trobam restes de camí i algun escaló. Baixant encara més, de cap a la dreta, a uns 30 metres de la cova, trobarem la boca de l'avenc.
     La serra —com hem dit al principi—, guarda uns importants jaciments arqueològics, la cova i l’avenc de la Punta, on s’hi feien ofrenes i inhumacions col·lectives. A l’avenc, de 18 m de fondària, els espeleòlegs Marquet i Encinas, un 20 de març de 1967, descobriren uns curiosos taüts en forma de toros.
     En motiu de la publicació del seu interessant Corpus Cavernario Mayoricense (2014), José A. Encinas deia al DM: «El explorador entiende las grutas como "baúles en los que cada cultura deja sus huellas". De ahí que "a veces" se encuentren "auténticas joyas". Uno de esos tesoros lo descubrió en 1967, en el Avenc de la Punta, también en Pollença. "Encontramos los llamados Toros de la Punta, sarcófagos tauromorfos en los que aparecieron restos de 50 cuerpos, de niños, mujeres y ancianos. La noticia apareció en los medios de la época y se hizo cargo de todo el Museo Nacional Arqueológico"».

Grans lloses, segurament caigudes del sostre, devien fer l'aixopluc més gran. Darrera d'aquesta pedra, al costat de la cova, s'obre la boca d'un petit avenc o pou on s'hi trobaren les restes de les ofrenes. 

Boca del pou de la cova de la Punta. Encinas anota: «La sima lateral de la cueva sirvió de pozo lustral. En el se arrojaban ofrendas, durante los sacrificios rituales llevados a término sobre el recinto sagrado de la peña. Contenía restos de más de trescientas copas de barro, anillos pulseras y otros objetos y parte de rica cerámica griega de los siglos V-IV antes de JC. Todo había sido engullido por aquella boca, desapareciendo, hasta ser descubierto al explorar la gruta». (501 Grutas del término de Pollensa (Mallorca), 1994).

Encinas explica el que va veure dins l'avenc: «Había pedazos de madera por toda la sala. Era madera quemada, trabajada; piezas labradas y en forma de toro. Había otras cosas. Pero llamaba la atención aquello que parecía madera quemada por un fuego violento o era que las peligrosísimas piedras de la pendiente habían destrozado el yacimiento o, quizás, las dos cosas a la vez. Una cincuentena de muertos se encontraban esparcidos por todas partes; las ofrendas, los escombros, las piedrotas, el montón de cosas. Había que subir para contarlo». (Guía arqueológica de Mallorca, 1994).

Les anàlisis practicades a una mostra de la fusta permeten datar les restes entorn del 320 a. C., fet que amplia notablement la cronologia d’aquest sistema d’inhumació. - See more at: http://www.ajpollenca.net/ca/municipi/prehist%C3%B2ria-els-bous-de-la-punta#sthash.f5JiG1Dg.dpuf
     Llegim a la web de l'Ajuntament de Pollença: «Les anàlisis practicades a una mostra de la fusta permeten datar les restes entorn del 320 a.C., fet que amplia notablement la cronologia d'aquest sistema d'inhumació [...] Els bous de la Punta ens permeten constatar els coneixements tècnics prou avançats dels homes talaiòtics». Veure l'article complet a: Els bous de la Punta.

La mateixa guia arqueològica anota: «Las piezas más valiosas de este enterramiento eran sin duda los sarcófagos de madera de configuración tauromorfa. Las piezas tenían una cabeza bien modelada, con agujeros para la colocación de cuernos, piezas para el cierre del cuerpo donde se encontraba el cadáver atado y en posición fetal, y cuatro patas trabadas con piezas de madera. Los sarcófagos originales y una reproducción realizada por Joan Cortés pueden contemplarse en el Museo de Pollença».

Els penyals dels costats que formen la cova semblen molt inestables, no fa massa ganes d'estar-hi molt de temps, per això i perquè hem de continuar la ruta, abandonam aquest antic santuari.

Just davant la cova arrenca un camí que baixa serpejant pel coster, molt envaït per la vegetació, però ben evident. Deu ser el camí que feren aquella gent per arribar a aquest santuari? Devien ser els habitants d'aquella ciutat anomenada Bocchor, que els romans federaren?

Prosseguim, faldejam i pujam progressivament cap a la carena.

Panoràmica retrospectiva on apareix la cota 186 m, part de la serra de Tramuntana i la vall de Sant Vicenç.

Vall de Sant Vicenç
A una comunicació de la XXII Jornada d’Antroponímia i Toponímia Pollença (2009), Joan Manuel Torres Velasco i Pere Salas Vives, titulada: Llocs, termes i valls de Pollença l’època medieval i moderna, trobam delimitat la vall de Sant Vicenç, la qual s’estén als peus de la serra de la Punta, al vessant nord. Diu: «A grans trets es devia correspondre amb l’alqueria de Sant Vicenç que figura en el Llibre de Repartiment, la qual tenia dotze jovades i se situava dins la part del Temple. És també una de les sis valls de Joan Binimelis i Jeroni de Berard. Els seus límits actuals són:
— Coll de Cuixac, serra de Cornavaques, Punta de l’Àguila.
— Coll de Cuixac, Torrent Fondo, Can Vela, carretera de Sant Vicenç, serra de la Punta.
— Serra de la Punta, coll de Síller, Racó del Cavall Bernat.
— Litoral marí».

Sant Vicenç
Seguim llegint: «El terme de Sant Vicenç va derivar de la gran alqueria que apareix al Llibre de Repartiment, una de les més grans de Pollença. Abarcava la totalitat de la vall i es troba emmarcada per les serres de la Punta al sud-est i la de Cornavaques i Sant Vicenç al nord-est. Amb el temps es va dividir amb Torre i Hort de Sant Vicenç, Can Botana, ca l'Hereu, Can Martorell —actualment la part més important de la qual està dins Can Martorellet—, Can Vic i Can Tirana.
     Després d'una primera divisió de l'alqueria el 1298, varen anar sorgint totes aquestes propietats, les quals pràcticament estaran formades al segle XVI i XVII. Per exemple, el 1515 encara no estaven separades Can Botana i ca l'Hereu, però ja existien els dos topònims. Així, Llorenç i Guillem Cabanelles declaren tenir una possessió anomenada ca l'Hereu o Botana, al terme de Sant Vicenç, que té casa i molí fariner, i afronta amb camí reial que va al mar, possessió de Síller, possessió de Beni Gomar, possessió d'Antoni Malonda, possessió d'en Suau, i amb via que du al molí de Cuxach».

Cota 281 m
Cada vegada que assolim un cim secundari hem de superar penyals esquerps que ens fan anar més en compte si cal i fer ús de les mans, però nets de vegetació. (WP-4) Assolim la cota 281 m a les 12:30 h.

Durant tot el camí ens acompanya la imatge de la vall de Sant Vicenç i les serres de la Font, Cornavaques i Sant Vicenç.
(Prem damunt la foto per veure-la més gran)

Cada vegada que superam un cim creim identificar al que s'alça davant de nosaltres com el més alt de la serralada, però no és així. Encara així, hem de reconèixer que de cada vegada les vistes són més maques i nítides, puix la boira es va retirant.

Cota 285 m, les Antenes
Ens anam aproximant al punt més alt. Som al turó on s'aixequen unes antenes de telecomunicacions. A baix tenim la vall de Bóquer. Segons els autors citats (Torres i Salas), la vall de Bóquer és una de les valls històriques de Pollença i per això figura en la Història de J. Binimelis. Els seus límits actuals són:
— Serra de la Punta, coll de Síller, Racó del Cavall Bernat, carretera Pollença al Moll, des de Rotonda de Can Berenguer.
— Torrent de Sant Jordi.
— Litoral Marí.
     Aquesta vall de Bóquer a l’època medieval i moderna incloïa els següents termes i llocs: Alqueria Roja /Alqueria Reia, Rega o Roia, Fontxica, La Punta, Llenaira, Bóquer, Síller, Gotmar, Albercuix i Formentor.
Torres i Salas desglosen les propietats que incloïen cada terme o lloc. Pel que fa a la Punta, diuen: «Incloïa les actuals propietats rústiques de Can Suau, Can Seguí, Can Suavet i la Punta. S’estén des del creuer de la carretera de Pollença al Port amb la carretera de Sant Vicenç, entre el camí de Can Cama-roja, terme de Fontxica, la urbanització del Vilar i la serra de la Punta.
     El topònim és una contracció de la denominació anterior —Punta de Milach—* encara que amb posterioritat, i a causa de la influència de la possessió propera més gran, prendrà el nom de Punta d'en Suau**».

     * «Gabriel Ferre confessa posseir “duas petias terrae scituatas in termino de la puncta de Milach (...) Et affrontatur ex una parte cum via qua itur Albarcux, et ex alia cum via qua itur a font xica, et ex alia cum sorte Petri Orrach et cum carrorono quo itur a son Totxa” (AMP-Capbreu de censals-515, any 1627 pàg. 127)».
     ** «“Blai Cifre (...) y confessa tenir y possehir una pessa de terra, que antes eren dos tanques vulgarment ditas son Taulada. Scituadas en lo terma de la dita vila de Pollensa, en lo lloch de la punta den Suau” (AMP-Llibre de Capbreus de censals-517, any 1657 pàg. 169)».

En el mapa de l'editorial Alpina apareix una senda que puja fins aquí des de la urbanització el Vilar, no cerqueu camí, només és un seguit de fites que ara connectam (WP-6) (307 m). La serra s'acaba, el cim principal ja està a l'abast de les nostres vistes. A l'esquerra apareix la cala de Sant Vicenç, emmarcada per la punta de Coves Blanques. La serra del Cavall Bernat encara apareix llunyana.

Puig del Vilar
El puig del Vilar (316 m) (WP-7), és el punt més alt de la serra de la Punta. Una plataforma circular de pedra en verd corona el cim. Arribam aquí a les 13:12 h.

Allà dalt ens feim la pertinent foto de grup.

A partir d'aquí ens espera una pronunciada davallada al coll de Síller, el qual ens separa de la Talaia Vella (355 m), situada a l'altra coster. 

La mole de la Talaia Vella també guarda importants vestigis dels nostres avantpassats. Es tracta de dues imponents muralles talaiòtiques. Una, d'una cinquantena de metres de llargada i l'altra, de més de cent metres de longitud. Més enllà, destaca el faralló del Cavall Bernat (356 m), un impressionant espadat fita dels més agosarats excursionistes.    


Un pas fitat, bastant vertical, permet davallar un primer graó del llarg coster. En aquest vessant nord, a baix de tot, per la clapa d'arbres situada més a l'esquerra, s'hi localitza un impressionant conjunt de coves funeràries de l'època Pre-talaiòtica: les coves de l'Alzinar. Tot i que W. Hemp va enumerar l'any 1927 un total de tretze coves, avui es poden donar per destruïdes a cinc d'elles. J. Binimelis ja les cita a la seva Historia de Mallorca (1593): «A la vall de Sant Vicenç (Pollença) hi ha un alzinar on es troben moltes coves [...] que denoten haver estat habitació de gegants. I més, que per dedins es descobreixen moltes sepultures i han trobat ossos de cames més llargs que un home en aquests temps, i sense aquests ossos, varen trobar una vegada una maixella de gegant i tan gran com una gran boca de forn en què couen el pa».

En aquesta imatge s'aprecia l'escalonament que fa la muntanya i la distància a la qual tenim encara el camí de Síller. En poc recorregut lineal baixam 248 metres. Segurament hem seguit el camí amb la pendent més pronunciada. Hi ha un altre seguit de fites que baixa més al nord (mapa Alpina), que probablement sigui més civilitzat.   

L'aigua de la badia és un mirall, el sol encalenteix de valent i la boira ha escampat per complet. Destaca la Talaia Vella, la serra d'Albercutx, l'Avançada, el cap des Pinar i la talaia de la Victòria, a més del port de Pollença.

Coll de Síller
Després de dinar a mitjan coster, amb la vista de la fotografia anterior, acabam de davallar de la serra de la Punta i assolim el camí del coll de Síller (WP-8) (79 m). Són les 14:44 h.
     Per aquest coll discorre el camí que fou pas de pescadors i que ens menarà al port de Pollença, passant per les cases de Síller. L’Arxiduc Lluís Salvador ja fa referència a aquest camí i al coll, quan cita les casetes de pescadors que hi ha a la cala de Sant Vicenç, diu: «Més curt és el camí que hi va pel coll de Síller, on en mitja hora s’arriba al port de Pollença».

Avui hem pujat, hem baixat, hem rigut, hem menjat... i també s'han carregat el meu bastó! Aquest que duc m'ho ha deixat en Pep, i bé que m'ha anat!!
En fi, acabada sa volta tan sol puc dir que, tant de bo puguem gaudir de moltes excursions com aquesta per la nostra "roqueta". I és que la bona companyia no té preu!

Síller
La possessió de Síller està «situada entre Gotmar i Bóquer Petit. Fou l'alqueria islàmica Xilus que, en el repartiment de Mallorca (1232), correspongué a Ramon Alemany i Guillem de Claramunt, que, el 1233, la cediren a Guillem de Cabrera i Arnau Pujol. El s XVII, era una possessió de la vall de Bóquer, situada entre Llenaire, Gormar, Bóquer i la mar. El 1647, pertanyia a l'honor Bartomeu Campamar. Tenia cases i era dedicada a conreu de cereals, lleguminoses, cànem i lli. El 1685, era ja dividida. La propietat major era valorada en 2.400 lliures i la menor, en 1.740. El 1694, la possessió major de Síller pertanyia a l'honor Rafel Campamar. Tenia cases, amb torre. Era obligada a tenir un cavall per servir el rei, amb carrabina i espasa. En feien part les terres denominades la Tanqueta del Canalet, la Murtera i el Clos. La casa pairal dels Campamar —de Síller— era al carrer d'en Xanet, a la vila de Pollença. El 1996, les antigues terres de Síller, situades entre les cases de la possessió i el Port de Pollença, són densament urbanitzades. Síller es comunicava amb la vall de Sant Vicenç a través del coll de Síller». (GEM/DF-M). 

Creuam un portell amb barrera oberta i seguim pel camí i carrers de la urbanització fins a la carretera de Formentor, on tenim l'altre cotxe que ens espera (WP-9) (3 m). Finalitzam aquesta aventura a les 15:17 h. Dic aventura perquè com deia al principi no teníem idea del que trobaríem, de si seria curta o llarga, fàcil o difícil. La veritat és que ens ha sorprès a tots agradablement aquesta oblidada serra de la Punta.  

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.


És aconsellable seguir unes normes bàsiques




FITXA TÈCNICA  

Pollença
Distància aproximada: 6,14 km (7,91 km GPS)
Pujada acumulada: 380 m
Baixada acumulada: 406 m
Alçada màxima-mínima: 315-2 m
Temps aproximat sense aturades: 3:06 h
Temps total: 5:22:21 h
Ruta circular: No
Dificultat: 2 sobre 5
Observacions: El terreny és abrupte
Integrants: Antònia, Magdalena, Dolors, Pep, Jaume, Eliseu i Joan

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc
Situació de la ruta sobre mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Cap de Formentor, E-25, amb els punts més destacats

Perfil de la ruta


Manacor,  25-1-2016

HEM CONSULTAT
  • Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana. 2003 Joan i Vicenç Sastre.
  • Llocs, termes i valls de Pollença l’època medieval i moderna. Joan Manuel Torres Velasco i Pere Salas Vives. Dins: XXII Jornada d’Antroponímia i Toponímia Pollença (2009). 2010.
  • 501 Grutas del término de Pollensa (Mallorca). 1994 José Antonio Encinas Sánchez.
  • Guía arqueológica de Mallorca. 1994 J. Aramburu, C. Garrido i Vicenç Sastre.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes. (1593) 1927 Joan B. Binimelis.

4 comentaris:

  1. Hola Joan
    No saps l'alegria que m'heu donat, primer en Pep, i ara tu amb aquesta publicació. Feia temps la tenia preparada amb informacions d'un company des Foment, sortint des del Vilar, i fent el recorregut per la cresta. I no acabàvem de decidir-nos. Molt bona (increïble, diria jo) tota la informació que hi publiques, com també la fotografia.
    Salut Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      Idò podeu pujar perfectament des de la punta sud. Pujant pel Vilar estas a mitges aigües. La visita a la cova i avenc, a més de donar un incentiu extra a l'excursió, l'allarga un poc.
      Moltes gràcies, amic Llorenç, pel teu comentari.
      Salut!

      Elimina
  2. Bon día Joan
    Sa veritat es que tota la caminada, sense esser pesada, hem disfrutat d'unes panoràmiques increibles, i en bona companya, que com diu na Dolors no te preu. Confiem en poder fer-ne moltes més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pep.
      Reconec que tenia alguns dubtes abans de començar aquesta excursió, pel total desconeixement dels seus trets. Em semblava curta i sense interès. Però, just començar, i després d'arribar a la coveta, vaig començar a gaudir d'aquesta serralada, i com bé dius de les maques vistes.
      Efectivament, que no sigui la darrera.
      Salut!

      Elimina