31 de gen. 2016

142 - Puntals des Ratxo 30-1-2016

Bona part de la ruta discorre per la finca pública des Galatzó, també passam per terrenys de la finca des Ratxo. Llevat del tram del camí de ses Planes i la síquia des Ratxo, caminam per un territori de mala petja i sense fites, el qual posarà a prova la resistència dels nostres turmells, i dels bessons a la pujada cap als Puntals. 

(Prem damunt les fotos per veure-les més grans i més nítides) 

El punt de sortida i arribada està quasi al final de la parcel·lació de Son Nét (Puigpunyent), a prop de la font des Pi (WP-0) (508 m), que hi arribarem pel camí de sa Teulera (La Reserva). Començam a caminar a les 9:35 h pel vial d'aquesta urbanització, adreçats als cingles del puig de Galatzó.

Ignoram algun ramal que puja cap la dreta. Més endavant deixam l'asfalt per un camí ampla que baixa per l'esquerra cap a les cases des Ratxo (WP-1).

Passam un portell amb la barrera oberta i feta malbé (WP-2). Entram a una reserva de caça i estació biològica, per tant si veim algú haurem de demanar permís. Hem d'estar atents ja que en tres minuts deixam aquest camí que baixa pel comellar de sa font des Pi i el tancat des Ratxo, i ens ficam al bosc per un senderó fitat.

Seguim una sèrie de fites les quals ens menen a travessar una rosseguera. Ben aviat veurem el pas des Ratxo, un coll tancat de paret seca, cap allà ens hem de dirigir.

Segons Garrido, l'enigma d'aquesta muntanya [el Galatzó] comença fins i tot amb el seu nom. S'ignora el possible origen i significat del topònim. Joan Coromines i Josep Mascaró Pasarius, en el seu Onomasticon Cataloniae, no descarten que pugui tractar-se d'un residu de la llengua perduda de les illes, supervivent dels temps prehistòrics tal vegada fins a la dominació àrab. Encara que barregen igualment la possibilitat que sigui fruit d'una llarga transformació de Aqua latior a Agalatzor, fent referència a les seves fonts.

Pas des Ratxo
A les 10 en punt assolim el pas des Ratxo (WP-3) (618 m). «És un dels passos naturals i alternatius que servien per accedir a la part superior del massís comprès entre el puig de Galatzó i es Puntals. Fretura de camí. A pocs metres del pas hi trobam les restes d'unes murades de pedres ciclòpies d'indeterminada datació. Recorre el pas una paret seca, en mal estat». (Son Nét, 2004).

Superat el pas, pujam uns metres més i tenim una maca panoràmica de la zona sud-oest de l'illa, encara que avui, entelada per les boires matinals. També albiram els puntals des ratxo, per on passàrem el capvespre si tot va bé.

El tirany fitat que seguíem continua pujant (nord) cap al cim del puig de Galatzó, però nosaltres l'abandonam i ens dirigim cap a superar el coster que tenim davant (oest).

Situats al llom de la llarga esquena del massís del puig de Galatzó, que s'estén cap al sud, contemplam una nova panoràmica on apareix la mola de s'Esclop (928 m).
     Trobam, diu Ramon Bassa, el topònim documentat per primer cop a 1693, esmentat en el testament de Pere Telm Alemany, amb la grafia moleta del Sclop. És curiós ressenyar que el genèric ha mantingut el sufix diminutiu (moleta), tot i tractar-se d'una muntanya de grans dimensions. Enric Moreu-Rey cita la variant Es Moletó de s'Esclop. Una de les diverses etimologies del mot esclop és la d'una sabata de fusta d'una sola peça.  
     Lluís Salvador també parla de s'Esclop: «a la part del nord el cim arrodonit és una mica més alt que l'indret on està la caseta de n'Aragó, a uns 150 metres de distància. Aquí s'han col·locat petites piràmides per ficar-hi banderes en l'enregistrament geodèsic. L'altura és de 927,27 metres sobre el nivell del mar [...] La caseta mig enrunada on vivia Aragó té un portal ample amb una vista magnífica. Les robustes parets estan dotades de repetjó i revestides per dins amb un poc de guix i sense calç».

Anam a cercar una davallada més còmoda —si és que per aquesta contrada hi ha res còmode—, per baixar al tàlveg de la coma des Pont; torrentera tributària del torrent des Ratxo. Per aquí mudam de terme municipal, deixam el de Puigpunyent i entram al de Calvià. 

En el mapa de l'Alpina veig que figura un jaciment arqueològic al nostre pas, no sé si fa referència a aquestes pedres, però per si un cas les assenyal amb el (WP-4) (625 m). A la finca des Galatzó podem trobar assentaments talaiòtics i naviformes, com: es Castellàs, es Pinotells, puig des Caragol, puig des Senyor, es Tramuntanal, font d'en Debades, dalt de sa Coma de s'Almagre, turriforme escalonada sa Vinya, ses Sínies...

Just allà on és més fàcil passar trobam un cabrit molt jove —recent nat, diria jo—, tot sol. Segurament la seva mare l'ha deixat quan ens ha vist. Voltam cama per avançar per un altre lloc, sense tocar-lo, puix la mare segurament l'avorriria per l'olor.

Mentre baixam pel coster del comellar cap a ses Planes, copsam una panoràmica on situam alguns cims i collades que tenim a l'abast de la nostra vista. El puig des Caragol (492 m) l'hem vist anomenat també es Castellet (Atles GEM). Veim el puig de sa Grua (483 m), el penyal des Migdia (459 m), el puig Batiat (644 m), la Cadira des Bisbe (723 m), el Moletó (886 m), la mola de s'Esclop (928 m) i la moleta de Galatzó o puig de ses Planes (515 m).

Com es pot apreciar a la fotografia, la baixada no és un passeig. Possiblement trobaríem altres llocs més fàcils per baixar, però no esperem trobar camí fins arribar a ses Planes. De totes maneres tots aquests costers són aspres i de mala petja.

 
Gairebé al fons de la coma des Pont trobam restes del que sembla un camí, inclús amb algunes pedres escopidores. Però crec que més que un camí, es tracta d'un dels marges més allunyats de sa rota de ses Planes. L'assenyal com a fita amb el (WP-5) (465 m).
     Pel que diu l'Arxiduc, intuïm que aquesta és la coma des Pont: «Si hom continua avall per la coma des Pont, baixa entre mates d'estepa, de llentiscle i garballons cap al Ratxo, amb la qual cosa hom manté a mà dreta els alts penya-segats de sa Moleta».        

Situat al coll de ses Planes (486 m), entre la moleta de Galatzó o puig de ses Planes i el coster que acabam de baixar, ja puc veure les restes de les construccions de la rota de ses Planes, una explotació agrària i forestal.

Ses Planes
Arribar al conjunt etnogràfic de ses Planes, és un dels itineraris (el núm. 3) recomanats i senyalitzats de la finca pública de Galatzó, naturalment es fa pel camí que arrenca de les cases de Galatzó, pel qual nosaltres davallarem d'aquí a uns minuts.   

Aljub de ses Planes
Per arribar a l'aljub de ses Planes (WP-6) (430 m), hem hagut de travessar una zona d'exuberant vegetació, argelagues i gatoses incloses. Hi arribam a les 11:59 h.
     A la Guia de la finca pública de Galatzó podem llegir: el «Conjunt etnogràfic de ses Planes, se situa en una zona dominada pel càrritx. El terreny en el qual es troba el conjunt és en pendent, per la qual cosa el nivell d’erosió del sòl hi és alt i la potencialitat agrícola baixa. El conjunt etnogràfic és compost de diverses unitats: una caseta de roter, la funció de la qual era servir de refugi al roter (pagès dedicat al conreu de les zones més marginals de la finca); un aljub, destinat a l’emmagatzemament de l’aigua de pluja —i de la que es filtrava per les muntanyes properes— per al consum domèstic (humà i animal), aigua canalitzada a través d’una síquia que desemboca a l’aljub; i, finalment, dues sitges i dues barraques de carboner. La funcionalitat del conjunt seria l’explotació dels recursos forestals per obtenir carbó, alhora que constituïa l’hàbitat temporal dels treballadors durant els mesos en què s’allargava aquesta tasca.
     Aquests conjunts poden enquadrar-se cronològicament en un moment imprecís entre el segle XVII i inicis del segle XX».

Seguin llegint: «Es tracta d’una cavitat de planta rectangular, de 8,23 metres de longitud per 5,10 d’amplada, amb rampa d’accés d’argamassa pètria. Està delimitat per tres murs de tancament i obert en un dels costats, on comença la rampa. En la construcció s’hi va utilitzar la tècnica de pedra en sec amb junta recrescuda, realitzada a base de pedres i morter de ciment, calç i arena groga. Al mur de tancament hi ha una obertura de desguàs, utilitzada per evacuar l’aigua sobrant de l’aljub quan aquest es trobava completament ple. Originàriament, l’aljub estaria cobert per complet amb volta de canó, realitzada amb carreus de marès travats amb morter de ciment, calç i arena groga, i revestits amb morter del mateix material impermeabilitzant. La coberta presentaria una fletxa de 0,80 per 3,22 metres de llum. En l’actualitat la volta està esfondrada, però es conserven evidències de la seva configuració i materials constructius. A l’exterior de l’aljub, en el costat obert, hi ha un empedrat de planta triangular. D’aquest empedrat parteix una síquia de secció quadrada, de 0,15 per 0,15 metres, de pedra revestida de morter de ciment, calç i arena, de més de 5 metres de longitud. Aquesta síquia recull l’aigua dels pendents de les muntanyes de la zona i la condueix cap a l’aljub».

Porxo de ses Planes
(WP-7) (439 m). Quant a la caseta de roter, diu: «La caseta és de planta quadrada. Els costats fan 8,70 metres de llargada i delimiten un únic espai interior sense compartimentar. Les parets que conformen l’habitatge presenten la mateixa tècnica constructiva: es tracta de parets dobles realitzades amb la tècnica de pedra en sec, encara que en determinats punts varen ser reforçades amb morter. Presenten un paredat semi-poligonal, emmossat o quasi enqueixalat i junta poc closa. En la seva construcció s’hi varen emprar pedres calcàries, lleugerament adobades i disposades en el mur de cara. A l’interior, els murs de l’habitatge són verticals, mentre que a la cara exterior presenten talús. Adossades a la cantonada de les parets sud i oest s’han trobat evidències d’una llar. La porta d’ingrés a l’habitacle, orientada al sud-oest, està centrada respecte de la façana. Els brancals estan constituïts per diverses peces de pedra calcària irregular, de dimensions mitjanes, adobades i disposades de cara. La coberta de l’habitatge no s’ha conservat, encara que s’han trobat evidències d’alguns dels materials que la constituïen (teula àrab)».

Paisatge que es pot contemplar cap al nord de ses Planes, amb la situació del porxo. La vegetació està molt castigada pels incendis i el pasturatge de les cabres, i la desertització per l'eliminació de l'alzinar per produir carbó. Per això, per la contrada també hi havia dues sitges amb barraques de carboners.

Assolim el camí de ses Planes (WP-8) (453 m). A la fi podrem allargar la passa. Tenim per davant uns 3 quilòmetres per arribar a les cases de Galatzó.

El paratge per on discorre el camí de carro de pedra en sec és molt agradable. De camí, a un lloc elevat, trobam una era on es batien els cereals per separar la palla del gra que es conreava a les marjades que hi ha pels voltants.

Durant el recorregut trobarem un sestador destinat a aixoplug el bestiar oví i dos miradors que guaiten a la vall de Galatzó. Ara caminam per la falda del puig des Caragol. 

Molins i cases de Galatzó
Del del mirador de més avall gaudim d'una bona vista de la zona dels molins fariners d'aigua, horts de tarongers, edificis auxiliars i les cases principals de la finca. Dalt de la serralada veim sa Panada.
     El molí sobirà, és el més proper al safareig i l'altra, és el molí jussà. «Aquestes construccions, datades a Mallorca d’ençà la conquesta cristiana (1229), utilitzaven l’aigua com a força motriu i generalment estaven destinades a moldre cereals per fer-ne farina. Ambdós molins obtenen l’aigua que prové de la síquia a través del cup, conducte vertical de secció circular revestit de morter de ciment, calç i arena groga, a través del qual l’aigua agafa l’impuls necessari per fer girar tot el mecanisme de mòlta. A la part exterior els molins presenten forma de torre troncocònica. Els murs de la torre estan realitzats emprant la tècnica de pedra en sec, amb un paredat de maçoneria semi-poligonal amb junta buida. A la base de la torre, de planta rectangular, hi trobam l’obrador, espai cobert amb voltes. A la part inferior de l’obrador es troba la roda encarregada de moldre el cereal, amb estries per facilitar aquesta tasca. En el centre hi ha un petit forat de secció circular, denominat sagetia, a través del qual l’aigua sortia a pressió i queia sobre la roda horitzontal, subterrània. Aquesta roda, denominada rodet, feia girar u n eix vertical que transmetia directament la força de l’aigua a la pedra de moldre. L’aigua sobrant del primer molí desguassava a la síquia i servia per moure el segon molí. En l’actualitat aquests molins han perdut la seva funció. Adossada a la torre del segon molí fariner hi ha una caseta o habitacle que servia de refugi al moliner mentre duraven les tasques de moldre i en l’interior del qual es localitza tot el mecanisme del molí». (Guia de la finca pública de Galatzó).

Safareig o sa Bassa
El safareig, també conegut com sa Bassa, emmagatzemava l'aigua que arribava per la síquia des Ratxo (WP-9) (213 m). Té planta rectangular, amb una longitud de 95,60 m.

Síquia des Ratxo
A l'altra part del camí, prop del safareig, trobarem l'itinerari que recórrer la síquia des Ratxo (WP-10). Són les 12:52 h quan iniciam aquest bonic tram de la ruta.

Aquest sistema de canalització que arriba a la finca de Galatzó, possiblement d'origen andalusí, segons podem llegir a la Guia..., ve de la font des Ratxo «d’aigües subterrànies per drenatge que, després de proporcionar aigua a l’esmentada finca, es canalitza a través d’una síquia de 2 km que discorre paral·lela al camí que uneix la finca des Ratxo amb la finca pública de Galatzó. La síquia té un recorregut sinuós que es va adaptant a l’orografia del terreny fins a desembocar a una bassa, coneguda com sa Bassa, la funció de la qual és emmagatzemar l’aigua i redistribuir- la. De sa Bassa surten tres branques de síquies».
     Veure dades de la font des Ratxo a: Fonts de Tramuntana.

En alguns trams, la canaleta, presenta un molt bon estat de conservació, en altres, es troba desfeta i amb alguns arbres caiguts a sobre. «La canalització, de secció semicircular, de 0,45 metres d’amplada interior, està realitzada a partir de teula àrab canalera revestida de ciment, calç i arena groga. Presenta diferents solucions constructives, en funció del terreny pel qual passa. Així, en alguns trams, la síquia discorre a nivell del terreny, mentre que en altres punts s’hi va construir un mur de contenció per salvar el pendent. Els esmentats murs, de diferents dimensions, estan realitzats emprant la tècnica de pedra en sec, generalment paredats, antics o rústics, amb un talús d’entre un 15 i un 20 % d’inclinació, composts per pedres calcàries d’aspecte irregular, lleugerament adobades, de mida mitjana, col·locades en les parets de cara i de fil i travades amb morter de ciment, calç i arena groga» (Guia...).

«A mitjan recorregut de la síquia des Ratxo, la presència d’un torrent va fer necessària la construcció d’un pontet per salvar aquest obstacle natural. Es tracta d’una construcció feta amb la tècnica de pedra en sec, revestida amb morter de ciment, calç i arena groga. Tipològicament correspon a un pont d’arc, en el qual un arc de mig punt és l’element que sosté la via de pas. La síquia discorre per la part superior del pont» (Guia...). Si hom té vertigen sever pot passar travessant per baix, per la llera del torrent.

     Segurament, la coma des Pont que baixa de ses Planes i dóna en aquest punt de la síquia, pren el nom per aquest pont. Arribats aquí «Hom camina al llarg de la valleta, que serpenteja amb vegetació més fresca envoltada de penyals pintorescos, a través de la qual condueix la sequia, i on pins melis i garriga d'alzines formen la vegetació, i arriba així al Ratxo». (Les Balears, 2002).

Es Ratxo era un rafal de Son Nét, «el qual arrossegava un problema per qüestions d'aigua amb la seva possessió veïna Galatzó, aleshores propietat de Berenguer Vivot. El 23 de juny de 1501 se signà finalment una concòrdia entre Berenguer Vivot i Mateu Nét "Segon" sobre l'aigua que neix a la possessió es Ratxo. L'origen de la disputa, que va provocar no sols importants litigis sinó que també "gastos, odis y rencors", va raure en el fet que Berenguer Vivot, volia "prendra aquella (aigua de la font des Ratxo) per rechs cuberts" i Mateu Nét, contràriament , volia que es prengués "mitjansant sèquia descuberta"». (Son Nét, 2004).     

La canal salva un precipici per esquivar un penyal on s'hi ha instal·lat un cable d'acer folrat de plàstic. A baix discorre el torrent des Ratxo i el camí que comunica la finca de Galatzó i la des Ratxo.

Del camí des Ratxo surt un brancal que puja al coll des Pumarà (dreta) (269 m), situat entre el puig que veim de (396 m) i la serralada que s'alça entre el torrent des Ratxo i el torrent de sa Mata. Pel coll passa la línia divisòria dels termes de Calvià i Puigpunyent. A partir d'aquí tornarem caminar pel terme municipal de Puigpunyent, pel qual hem començat la ruta d'avui.

Abandonam la síquia per una pista que puja cap a l'esquerra, però en pocs minuts l'hem de deixar (WP-11) (271 m) per iniciar una forta pujada cap als puntals des Ratxo pel Bosquet.

El senderó fitat ens mena per l'àmbit d'un pinar on també creixen bons exemplars de garballons, una vegetació resistent que s'adapta a les més dures condicions. El garballó (una palmàcia), té una distribució curiosa a Mallorca. Es localitza a tres àrees separades: als extrems de la Serra de Tramuntana, especialment als municipis d'Andratx, Pollença i Alcúdia i també a la península de Llevant, especialment a Artà i Capdepera.

Deixam enrere el pinar, i és ara quan l'empinat coster ens llevara el fred, si és que en tenim, també ens farà entrar en gana. Si alçam la vista ens sorprendrà veure un marge de sosteniment d'un camí. Per aquests pagos! Es tracta del camí dels Puntals des Ratxo, catalogat com a Bé Etnològic, via de comunicació i datat del s XVII-XVIII.

El camí no té una continuïtat regular, sinó que en alguns trams ha desaparegut o està molt desfet, segurament per caigudes de penyals o per despreniments de pedres del mateix marge. Com es pot veure, la fàbrica és bastant rudimentària.


Traçat del camí dels Puntals des Ratxo (CPHP)

S'inicia a les cases des Ratxo, té una longitud de 1.145 m i quatre trams. Els trams amb interès constructiu, són: el primer tram, que és de carro amb ferm de terra i passa un pont. El tercer, que és de ferradura d'1,5 m d'amplada i ferm de terra. I el quart, que és de ferradura d'1,5 m d'amplada i ferm de terra i pedra. En alguns punts els marges assoleix 3 m d'alçada. (Catàleg del patrimoni històric de Puigpunyent).

L'alçada que hem assolit és realment gran. Ben avall queda el barranc del torrent des Ratxo; les nostres cames ho noten bé i sobretot la manxa.

Pas des Puntals (o es Passet)
Assolim el pas des Puntals (WP-12) (436 m), també conegut per es Passet, a les 14:08 h. Es tracta d'un coll natural per on passa el camí de ferradura. Aquesta és una bona hora i un bon lloc on reposar energia. La vista és magnífica a banda i banda del pas.

En aquesta part tenim el comellar de na Freda, na Mariola i la vall des Ratxo, on hi ha l'ullal de la font homònima, amb les cases situades a un lloc privilegiat. El comellar de la font des Pi i la coma d'en Grec baixen entre el puig Forcat, el penyal de sa Mola i sa mola Gran. També apareix el coll des Ratxo (360 m), a llevant de les cases, pel qual transitava el camí vell que comunicava amb Galilea (Son Nét, 2004). Part damunt la part alta de Galilea, despunta el puig cònic des Còssil de Galilea.

Es Ratxo
Es Ratxo [alqueria Arratxa] és una possessió del terme de Puigpunyent, situada entre Son Fortesa, Son Nét, Galilea i Galatzó. Ocupa una vall, disposada en un eix NS, que va des del Galatzó (1027 m), al N, fins a ses Planes, del terme de Calvià (225 m). Es Ratxo fou una pertinença de la gran possessió de Son Nét. El 1847, pertanyia al senyor Francesc Cotoner de Sales Chacón i Manrique de Lara, cavaller de l'ordre de Sant Joan. Tenia cases i era dedicada a olivars, garroverars i vinyes. A mitjan s XIX, s'hi feren grans plantades de figueres i ametlers. Feia una renda anual de 212 lliures més 16 lliures de millores. (GEM).
     «...pins melis i garriga d'alzines formen la vegetació, i arriba així al Ratxo. Aquesta és una amable casa de pagès amb parra i una pintoresca palmera al davant, hom té aquí els cims del puig de Galatzó a mà esquerra». (Les Balears, 2002).  

Allà desà del pas tenim un imponent barranc del torrent de Galatzó que s'obri pas entre puntals d'esquerps i inaccessibles penyals. Més enllà despunten el puig des Caragol i el puig Batiat.
     Veig que no es posen d'acord en situar el torrent de Galatzó, el Catàleg de Patrimoni... el situa aquí, i la Guia de la finca pública... a la coma de ses Sínies. 

Resseguim la ruta pel camí que continua uns metres més fins que s'esmuny dins la llera del torrent de Galatzó, a l'indret dit es Pas. Segurament, aquest camí devia servir per pujar el bestiar a pasturar per aquí dalt, com en el cas del pas des Bous, a la serra de na Rius.

A la dreta tenim es Puntals des Ratxo (450 m), amb el penyal Gran (563 m). El grup de pins que veim a dalt del comellar ens pot servir de fita. Allà se situa el pas des Ratxo i és allà on tancarem el cercle de la nostra ruta. S'hi pot arribar per onsevulla. Nosaltres ho férem per la part dreta, segurament per la part esquerra és troba més neta de vegetació. En esser allà ja tendrem el tirany fitat i fresat que podrem seguir perfectament fins arribar al cotxe i acabar l'excursió (WP-13). Cosa que feim a les 16:28 h.
 
Estepa joana (Hypericum balearicum)
I amb aquesta imatge d'unes flors d'estepa joana —indici de que la natura està ben embullada amb aquestes altes temperatures, puix toca florir els mesos de primavera i tardor—, acabam aquest reportatge d'una ruta dura pel terreny que trepitjam, però summament interessant pel seus valors paisatgístics i etnològics.                    
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________




http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12130407
Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
És aconsellable seguir unes normes bàsiques





FITXA TÈCNICA 
Distància aproximada: 10,38 km 
Pujada acumulada: 647 m
Alçada màxima-mínima: 702-210 m
Temps aproximat sense aturades: 4:10:13 h
Temps total: 6:53 h
Ruta circular:
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: La dificultat radica amb els possibles problemes d'orientació en alguns trams per falta de fites
Integrants: Magdalena, Dolors, Maria, Toni i Joan 

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc
Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Sud E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta


Manacor,  31-1-2016

 HEM CONSULTAT
  • Guia de la finca pública de Galatzó. DDAA.
  • Mallorca mágica. 1996 Carlos Garrido.
  • Son Nét. 2004 Just Hernández i Tomàs Vibot.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Jeroni de Berard.
  • Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca. 1993 Gaspar Valero i Martí.
  • El puig de Galatzó. Ruta 43. 2010 Gabriel Rodas.
  • Mapa Alpina Mallorca Tramuntana Sud. 2015.

19 comentaris:

  1. Molt interesant aquesta volta, he caminat molt de trams d'ella, pero no le voltada com voltros Joan, aixi que la pos a la llista!! enhorabona!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben segur que vos agradarà, i de que si la fas, la milloraràs.
      Gràcies, Toni!:)

      Elimina
  2. Als Puntals des Ratxo hi ha un jaciment (cabanes possiblement talaiòtiques)entre la cota 556 i 551. Gairebé hi passàreu per sobre. I a l'esquerra del waypoint 8 (cota 444) un petit jaciment de ceràmiques tardoromanes sense construccions, però no he trobat cap referència del jaciment que dius i que indica el mapa. Si no és un claper igual és qualque estructura molt malmesa. Seria interessant averiguar-ho. Excel·lent reportatge com sempre. El jaciment del Puntals des Ratxo és una assignatura pendent, però sempre m'ha fet peresa i sobretot no he trobat el moment de pujar-hi. Quina enveja més sana que m'heu fet! Salut, Joan... i gràcies per la publicació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo ens acompanyassis en les nostres trescades, amic Joan. Així tendríem una informació arqueològica afegida a les belleses paisatgístiques, i gaudiríem de la teva companyia.
      Salut, amic Joan, i gràcies pel teu comentari, sempre ben il·lustratiu.

      Elimina
    2. I segur que em fugiria la panxa cervessera que tenc. Gràcies, Joan.

      Elimina
  3. Hola Joan,
    Una ruta ben interessant per un territori complicat. Molt bona tota la informació aportada i la fotografia. Enhorabona!
    Moltes gràcies per publicar-la.
    Salut amic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola amic Josep.
      La veritat és que les vistes són molt maques si topes un dia sense boira, que per allà sol acampar-hi.
      Gràcies i salut!

      Elimina
  4. m'ha agradat aquesta ruta, i haurem de fer un vol
    salut Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau.
      És distreta i variada, segur que vos agradarà si la feis.
      Salut i gràcies!

      Elimina
  5. Hola Joan
    Aquest preciós camí des Puntals, crec que és el número 68 de les Rutes Amagades.
    Noltros tornarem per dins el torrent, desprès del Pas des Puntals. I la canaleta
    tampoc te desperdici. Bona caminada.
    Pep Torrens

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pep.
      No t'ho puc confirmar, ja que no tenc les Rutes..., tant de bo les tengués.
      La pujada és lliure, hom pot triar la millor passa. Efectivament, la canaleta és una d'aquelles joies que trobam dels nostres avantpassats.
      Gràcies per comentar.
      Salut!

      Elimina
  6. Respostes
    1. Hola Joan. Molt macos, els paratges. Això de forta és relatiu. Jo la vaig fer amb una ciàtica que em dóna molt mala vida. Però vaja, té un poc de tot.
      Salutacions!

      Elimina
  7. M'ha agradat. Molt bona feina, constant i ben reblerta d'excel·lent informació.
    Salut i... cames!
    Biel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari, amic Gabriel.
      Salut!

      Elimina
  8. Hola Joan
    Una bona volta per un territori aspre, i ben novedós el itinerari per fer es Puntals. Molt interessants els trossos de caminoi. Perfectes la fotografia i la informació aportada. T'has de cuidar. Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      Hi ha de tot, com has vist. Terrenys aspres, camins i canaleta. La vaig trobar ben completa i va agradar al grupet.
      Gràcies pel teu comentari, i sí hauré de cuidar aquesta caparruda ciàtica.
      Salut!

      Elimina
  9. En aquests capvespres de l'estiu, per matar el temps, preparem el que ha de ser la propera temporada de voltes. Hem inclòs aquesta com a imprescindible. Moltes gràcies, Joan, per tant bona feina descriptiva.
    Biel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Biel.
      Ben segur que la gaudireu com nosaltres quan la férem.
      Amables paraules que s'agraeixen.
      Salut i bon estiu!

      Elimina