11 d’ag. 2015

124 - Puig de sa Creu pel pas de s'Herba Tendre 8-8-2015

Desafiant les altes temperatures d'aquest asfixiant estiu, l'amic i mestre Pep Torrens caminador incansable i col·leccionista de passos, ens duu al puig de sa Creu (Caimari) pel pas de s'Herba Tendre. Un d'aquells passos utilitzats antany per l'explotació forestal a sa Comuna de Caimari (Selva).
     La majoria d'informació l'hem extreta de l'obra Sa Comuna de Caimari. L'home i el bosc de 2006.

El punt de partida és a l'aparcament que hi ha a la dreta de la carretera Ma 2130 (Inca-Lluc), a la sortida del poble de Caimari. (WP-0) (175 m). Segons Berard (1789), Caimari està «al principio de la cuesta o camino áspero de Lluch y remate del camino de ruedas». Binimelis diu (1593): «Caymari es otro lugarejo de 28 casas que los árabes llamaron Caymari Labenleube».

Començam a caminar a les 8:15 h en direcció a Lluc. Passat el punt quilomètric 7 i als cinc minuts de marxa, ens desviam a l'esquerra (WP-1) (189 m), pel camí des Horts.  

Ben aviat apareix la figura desafiant del puig de n'Escuder (674 m), on el pas des Caçadors permet pujar-hi, no sense poques dificultats degut a la seva verticalitat. 

El porxo de la rota del Carter —a la nostra esquerra—, aixecat aprofitant un gran còdol, mostra una singular capacitat d’aprofitament dels recursos naturals, amb senzillesa i sentit estètic.

Després de passar la primera barrera, en Pep, precisament, ens parla de les grimpades que s'han de fer per envestir n'Escuder. Moment que aprofit per copsar la colla d'avui: en Toni, el guia i n'Eliseu.

Passam pels peus d'un penyal on s'hi fa escalada. «El camí des Horts fou construït en diverses etapes. Així, el 1899 l'Ajuntament arribava a un acord amb els propietaris partioners per eixamplar-lo. Aquests cediren els terrenys i l'Ajuntament realitzà l'obra [...] El 1920 s'enllestí un altre tram però l'impuls definitiu es donà el 1936». (Sa Comuna de Caimari. L'home i el bosc, 2006).

Flanquejam una segona barrera, que deixam tancada, sempre fent cas de les indicacions que trobam. Aquest camí s'obrà l'any 1935-36 per poder treure fàcilment el metro, troncs de pi que feien 10 pams i mig. «Els talladors de Caimari arribaren a ser coneguts per la seva destresa i, devers 1946 cobraven un jornal elevat, d'entre 35 i 50 pessetes». (Op.cit.). 

Passada la barrera, hem d'estar atents a una fita vora el camí. És la desviació cap al pas de s'Herba Tendre.
     «L’origen de les marjades de ses Rotes està vinculat al pensament il·lustrat que pretenia impulsar la reforma agrària. L’objectiu era posar en mans dels agricultors les propietats de l’Església i dels municipis, considerades poc aprofitades i que no proporcionaven ingressos a l’Estat. Fruit d’aquest ideari, entre els anys 1837 i 1853 s’establiren part de les terres de sa Comuna de Caimari i molts caimariencs esdevingueren propietaris d’una porció sobre la qual bastiren marges, parets i casetes». (Llibre de la pedra en sec, 2001).

Situats a l'endret del desviament (WP-2) (244 m), veim un seguit de monjoies que pugen per una rosseguera. Ara tocarà començar a suar!

Cercam anar per les clarianes que deixa la vegetació, ocupades per la rosta rosseguera que ens farà anar alerta. En algun moment apareixen restes d'un rústic camí molt malmenat i abandonat.

A baix, deixam el camí de sa Comuna que passa per les cases de s'Hort i continua cap a n'Ali, i més enllà la vessant sud del puig de n'Escuder.

Quan ens acostam als peus del penyal, és hora d'orientar-se. La tendència és anar cap a l'esquerra. A la dreta trobarem penya-segats insalvables de la penya des Horts.

Val la pena d'alçar el cap i gaudir de la panoràmica que ens ofereix el comellar des Horts, on s'aixequen les cases, als peus del putxet d'Enmig (631 m) (dreta). Al fons, apareix el puig de n'Ali (1037 m).

En Pep ha trobat el començament del pas. Una corda ajuda a la primera grimpada, tot i que en sec no fa falta.

En Toni superant la primera rampa d'aproximació al pas.

Una fita prou coneguda ens guia pel bon camí. Ecològica, aquesta vegada o reivindicativa? En Pep fa una molt bona feina de recerca d'antics passos que després podem gaudir la resta d'aficionats. 

La imatge ens mostra la verticalitat del tram que pujam.

Pas de s'Herba Tendre
A les 9:07 h assolim el pas de s'Herba Tendre (WP-3) (355 m). Un marge denota la utilització històrica d'aquest pas. Això vol dir que no és una simple via d'accés improvisada per pujar a la muntanya, sinó que s'utilitzava per adreçar camí per anar a feinejar als diferents talls.

Després de passar el marge s'ha de superar un graó natural. Els amics ho feren per la part més exposada, un servidor, per la part més propera al penyal, per mor del vertigen, tot i que és la més dificultosa.     
  
Vista retrospectiva des de la cornisa del pas.

Just a dalt veim el lloc on hi havia l'enginy; un gruixut fil de ferro o un cable fermat al pi de més amunt del munt de pedres, per on s'amollaven els feixos i feixines muntanya avall penjats d'un ganxo. El munt de pedres forma una petita explanada. Normalment, els forns del poble eren els receptors d'aquests feixos.
     «El càrritx també servia, entre altres utilitats, per socarrar el porc a les matances [...]. Mentre el verd era consumit pels animals, el sec servia per mesclar amb el fems. De fet, aquesta planta salvà de la fam a molts de caimariencs durant la persistent sequera que assolà Mallorca entre els anys 1848 i 1850». (Op.cit.).
     
Continuam pujant el coster. La flora del puig de sa Creu és molt variada, domina el pi, però també abunda l'ullastre, s'aladern, la mata, el ginebró, el càrritx, el boix, i un bon nombre d'espècies.

Ens desviam per un tirany que va cap a ponent, per explorar-lo. 

El caminoi ens duu a un rotlo de sitja. Ben segur que aquests carboners utilitzaven també el pas per escurçar camí per anar i venir del poble.
     «Sens dubte llegim a Sa Comuna de Caimari, l'activitat que més vestigis ha deixat dins les muntanyes de sa Comuna especialment dins els alzinars ha estat l'elaboració de carbó a partir de llenya d'alzina [...] L'any 1900, a Caimari hi havia censats trenta-dos carboners, que deu anys després havien passat a cinquanta-vuit. A l'any 1920 el nombre de carboners ja arribava als noranta-nou i els establiments de venda de carbó eren set»

Un altre tirany ens mena al camí principal (WP-5) (448 m), el qual prenem per arribar al cim del puig de sa Creu.

Mirador de s'Esquena de s'Ermita
El camí només arriba fins al mirador, a partir d'aquí, si volem seguir més amunt haurem de seguir un tirany fitat.
     En un dia clar, des del mirador de s'Esquena de s'Ermita, podrem escampar la vista pel pla de l'illa. Per l'indret veurem un ranxo de carboner, on destaca la bona conservació de la barraca.

En els darrers metres caminam per un roquissar on la vegetació és més escassa. 

Puig de s'Aladernar* o de sa Creu
Arribam a dalt del puig de sa Creu a les 10:40 h (602 m) (WP-6), on decidim berenar. Pel cim passa la paret que separa els municipis de Selva i Mancor de la Vall, aquest darrer segregat el 1925 del de Selva. La GEM situa el puig entre el coll Matar i la serra de s'Esperó.
     *Aladern (Rhamnus alaternus): Arbust que pot arribar a fer-se un petit arbre, té les fulles ovalades, lluents, amb petites dents al marge. Una mirada poc atenta el pot confondre amb una alzina

En el cim del puig de s'Aladernar, a la banda de Mancor «s'hi va construir un gran basament de pedres de forma troncocònica rematat per una creu de fusta que hi fou col·locada l'any 1956 i que pocs anys després ja havia desaparegut, qui sap si per rememorar la presència d'un antic edifici religiós a les proximitats». Segurament, per aquesta construcció i la creu, s'anomena el puig de sa Creu. (Op.cit.).
       
Damunt les suposades restes d'aquella creu s'hi ha col·locat una brullola amb un betlem. Encara es manté la tradició de muntar un minúscul betlem en el capcurucull de les muntanyes, aquí, a la península i en algunes parts del món

Reprenem la marxa pel mateix tirany que hem pujat. Des d'aquesta situació copsam el nostre pròxim objectiu, el puig de s'Ermita.

Aranya Araneus diadematus
 
Coll d'en Sacos
El tirany ens du a passar pel coll d'en Sacos. Despunta el puig de n'Escuder. A sa Comuna també s'ha recollit la murta, aglans, garrova... S'ha extret escorxa del pi, reina, companatge, llenya d'alzina... «La caça també era, i encara ho és, un aprofitament important de sa Comuna. Dins sa Comuna sempre s'hi han caçat perdius, cegues, tudons, coloms salvatges, i, sobretot, molts de tords». (Op.cit.).

El senderó es converteix en camí, amb marge de sosteniment en els llocs on ho requereix.

Bifurcació amb nous indicadors, nosaltres prenem cap a sa Bassa i s'Ermita (WP-8). 

El tirany passa per sa Bassa. Un clot natural habilitat per recollir l'aigua d'escorrentia. 

Puig de s'Ermita
Els companys situats al paratge anomenat s'Ermita o Esquena de s'Ermita (WP-9) (444 m). A la dreta destaca el puig de n'Escuder.

Des de s'Esquena de s'Ermita veim l'indret on se situa el pas de s'Herba Tendre. El puig de sa Creu, a l'esquerra; n'Ali, a la dreta; el puig de Massanella, a la llunyania; i les cases de s'Hort, al fons del comellar.

Si obrim el camp visual podem situar algunes muntanyes més. 

Ara dirigim les passes cap a una altra elevació situada al sud. 

A dalt hi trobam una fita, segurament marca els límits de sa Comuna de Caimari.

Coll Matar
El coll Matar (WP-10) (325 m), és un distribuïdor de senderistes.
     Per aquest indret situen els autors del llibre Sa Comuna de Caimari l'antiga ermita, diuen: «La construcció es trobava situada al coll Matar, paratge de sa Comuna que altre temps es coneixia per Esquena de s'Ermita, dins l'antigament anomenada comuna dels Martorells. La primera notícia que en tenim apareix en un testament de l'any 1395 en què uns vídua llegà doblers a cada un dels 26 anacoretes que hi havia aleshores a Mallorca i, entre ells, a l'ermità Pere Aguiló, habitador de la de Caimari. La singularitat d'un edifici d'aquest tipus, per força havia de donar nom als indrets més propers. Així, apareix citada la Rota de s'Ermita, el 30 d'agost de 1595 [...] L'any 1729 torna aparèixer, ara inserida dins la muntanya dels Martorells, però devia fer temps que ja estava abandonada [...]».    
  
Baixam pel comellar des Fornassos. Segurament aquest era el camí de s'Ermita que es fa referència en una valoració de sa Comuna de l'any 1890, on s'esmenta el dret de pas. Fa poc temps que s'ha netejat i s'han col·locat els rètols que hem vist.

Àrea recreativa des Fornassos
Després d'una bona baixada d'uns vint minuts des del coll Matar, arribam a l'Àrea recreativa des Fornassos (WP-11) (216 m), on trobarem aigua per a refrescar-nos. Per la contrada se situa el poblat talaiòtic homònim.

En uns minuts apareix el poble de Caimari, del qual destaca l'Església Nova. «A Caimari acabava el llegendari camí de na Pontons que, des de la comarca de Manacor, travessava el Pla de Mallorca com a via de pelegrinatge ja en el s XIII. Caimari era lloc de descans i proveïment dels romeus abans d'emprendre el difícil camí de les muntanyes». (GEM, II).
     El carrer Fornassos ens duu directament al carrer Nostra Senyora de Lluc (carretera de Lluc), i per aquest, arribam a l'aparcament de la sortida de la població on tenim el cotxe, cosa que feim a les 13:05 h (WP-12).
     Ha resultat ser una matinal ben interessant, he conegut gent nova i un pas nou. Això sí, també ha estat ben calorosa. 

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
 




Veure el track al Wikiloc
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques



FITXA TÈCNICA
Selva
Distància aproximada: 7,70 km
Pujada acumulada: 459 m
Alçada màxima-mínima: 605-175
Temps aproximat sense aturades: 2:40
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  4:46:01 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: L'aproximació al pas es fa feixuc per la inclinació i la vegetació 
Integrants: Pep, Antoni, Eliseu i Joan

CARTOGRAFIA
Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Situació del pas de s'Herba Tendre
 
Traça del GPS sobre el mapa topogràfic IGN E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta


Manacor, 11-8-2015 

HEM CONSULTAT 
  • Sa Comuna de Caimari. L'home i el bosc. 2006 Antoni Ordinas Canyelles, Gabriel Ordinas Marcé, Antoni Reynés Trias, et. al.
  •  Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre Arrom.
  • Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Jeroni de Berard. 
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes. (1593) 1927 Joan B. Binimelis Garcia.
  • Mapa Alpina Tramuntana Nord E-25.  

10 comentaris:

  1. Preciós.Vareu patir molta calor! L'excursiò au marexia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan.
      Sí, la xafogor era insuportable, varem suar de valent, així i tot gaudirem la volt.
      Gràcies per comentar.
      Salut!

      Elimina
  2. Molt bé valent, una sortideta per a llevar "es mono".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies estimada! La veritat és que ja tenia ganes de sortir a la muntanya. L'estiu es fa llarg.

      Elimina
  3. Hola Joan,
    Molt interessant aquesta pujada al puig de sa Creu pel pas de s'Herba Tendre. Heu compartit camí amb un guia de luxe.
    Tindrem en compte aquest itinerari per la pròxima temporada, moltes gràcies per donar-lo a conèixer.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep.
      Molt maco el pas, vos agradarà. Efectivament, és un vertader plaer caminar al costat d'en Pep Torrens.
      Gràcies per comentar.
      Salut!

      Elimina
  4. Hola, Joan. Conec la darrera part (Coll Matar i es Fornassos). Hi vaig anar per visitar el poblat talaiòtic. Maco el nom del pas de s'Herba Tendra i també el pas en si. Molt bona iniciativa donar a conéixer els passos i sobretot els seus noms. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amic Joan. Ja m'havia imaginat que havíeu visitat el poblat talaiòtic des Fornassos, com a bons aficionats que sou a aquestes restes arqueològiques. La veritat és que caminar de la mà d'en Pep Torrens, gran coneixedor de passos, és tot un luxe. Gaudirem, a pesar de la calor, d'aquest antic pas.
      Una abraçada, amics!

      Elimina
  5. Hola Joan
    T'ha quedat una publicació perfecta i ben novedosa amb aquest pas de s'Herba Tendre. En Pep hi ha fet molta "feina" aquests darrers mesos per sa Comuna. He vist les senyals instal·lades darrerament i la neteja del caminoi feta fa poc, llàstima que no hagin restaurat la creu al seu cim, visible abans des de la carretera a Lluc. Enhorabona Joan... alerta al sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira Llorenç, pensàrem que l'autor de tanta neteja i millores pel puig de sa Creu havies estat tu. No estaria malament reposar la creu.
      Moltes gràcies, amic!

      Elimina