Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

28 de febr. 2013

61 - Pas de s'Estaca i pas de s'Estaló (Alaró-Orient) 24-2-2013

Vet ací un itinerari de muntanya mitjana pels encontorns d'Alaró i Orient. La ruta discorre per una sèrie de camins de carro i de ferradura, una xarxa que estructurava social i econòmicament la gent rural d'un temps passat no tan llunyà. Els dos passos comuniquen dos territoris separats geogràficament per penyals o desnivells complicats. El primer, el pas de s'Estaca salva un desnivell important, i el segon, el pas de s'Estaló fou obert al penyal mitjançant dinamita.

Deixam el cotxe un poc abans de la plaça dels Horts, d'Alaró, a la barriada de Los d'Amunt (►WP-01). El dia era fresquet, feia fred de neu, no de bades la serra gran estava nevada.

Seguim pel carrer de Son Duran, passam per can Muxic, can Roa, ca na Truca, na Lluenta, na Xinxa, ca na Milana... El carrer esdevé en el camí de s'Estret. L'etimologia d'Alaró segurament prové del mot àrab Al-rûn 'castell o fortalesa' o Al-rum 'castell dels rum' (castell militar).

«Una excursió joliua des d’Alaró ens diu l’Arxiduc és anar a l’abundosa font de ses Artigues. El grup de cases que es troba camí de la font s’anomena la placeta de s’Hort d’Amunt. Es veuen moltes atzavares, alzines, una llera de torrent i molts garrovers. Aviat apareix la casa des Horts, llavors la de sa Font amb un molí d’aigua i un gran noguer a davant, i posteriorment una llera de torrent empedrada».

Passam vora les cases de sa Font des Jardí, que mostren elements arquitectònics interessants. Destaca la torre cúbica, que acollia el molí d’aigua fariner. A la façana de la torre també era torre de defensa, que dóna al camí presenta una finestra conopial. Per la contrada, a més del molí de sa Font, hi havia el de ca na Fara, el de Son Borràs, el de Son Bieló, el de Son Vidal, el de Son Tugores, el de Son Berní, el de Bànyols, el de Son Ibert i el Molinàs.

Font de ses Artigues
(WP-02) Una tradició oral, diu que unes fulles de castanyer que es tiraren a una font subterrània de Tarragona, al cap d’uns dies aparegueren a la font. També anomenada font de la Vila, perquè és la que abasta d’aigua la població d’Alaró, i també la font des Molins (s XVII). La galeria té una longitud de 100 m i el pou té una profunditat de 7'30 m. Dóna un cabdal de 50.000 a 60.000 litres per hora. Veure més dades sobre aquesta font.

A l'esquerra ens surten a camí les cases de ses Artigues. D'aquesta antiga casa destaca el portal forà. «A més, cal passar una vall riallera, bancals amb ametlers i oliveres, i un camí costerut a la riba dreta del torrent». (Les Balears, 2002).

Just passat can Paleta i ses rotes des Cabo, deixam per la dreta el camí de s'Estret, en direcció a un porxo (WP-03). Si seguíssim el camí de s'Estret podríem arribar al pas de s'Escaleta, i la possibilitat de pujar a sa Talaia de cals Reis, al puig de can Llenderina o arribar fins a Orient.

Passam per la carrera del citat porxo, el qual ostenta el nom de ses Artigues a una rajoleta. Demanam permís a l'amo per passar i informació sobre el pas de s'Estaca. Molt amablement ens permet passar, però ens diu que tal pas no existeix (i que havia vist a la premsa el reportatge de l'amic Emilio Alonso), i que per aquest camí arribarem a es Verger. Li agraïm la seva bona disposició i comprovam que el pas de s'Estaca figura en el mapa del GPS que duc.

De moment, el bonic camí està ben fresat i discorre per entre rústiques marjades d'oliveres.

Guanyam altura i copsam la contrada que deixam enrere, el conjunt forma un quadre amable i estètic. També ullam s'Estret.
     «L'àrea de s'Estret forma una unitat paisatgística de gran vàlua, caracteritzada per una vall de costers de considerable pendent, que en alguns punts assoleix la forma d'un canó càrstic. Des del punt de vista del patrimoni marjat constitueix un conjunt d'olivars sobre marjades que s'adapten a la forma del coster i de cada parcel·la, amb certes diferències constructives que depenen de la inversió realitzada. Aquest paisatge actual és el resultat de la parcel·lació de les terres comunals després de ser afectades, en els anys 1673 i 1674, per un important incendi que destruí pinar arbusts. El 1692 la documentació ja parla dels establidors de s'Estret que reclamen l'adobament del camí». (Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental, 2002).

Anam pujant per les marjades on, en una raconada si agombola un pou perfectament integrat en un marge.
     «La varietat i la qualitat tècnica de disposicions, elements constructius i formes d'accés de les marjades d'Alaró, i també les nombroses construccions associades amb diversa finalitat, són una mostra ben palesa de l'existència de marges especialitzats en aquest municipi i de la seva destresa. La importància d'aquest ofici en el terme municipal (SASTRE, G. et al., 1979) s'ha pogut constatar durant el treball de camp amb testimonis orals que recorden mestres margers (n'Estrella, en Pau Xec, etc.) i famílies alaroneres que han transmès l'ofici de pares a fills, com és el cas dels Lametes o els Perota». (Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental, 2002).

Els bancals acullen velles i curioses soques d'oliveres.

El marjat que observam es deu a la parcel·lació de les terres comunals entre 1673 i 1674 després d'un incendi de sa Comuna de s'Estret.

Darrera tenim l'inconfusible figura de sa Mola de sa Bastida (576 m), la qual domina la contrada. Si tot va bé per allà passarem de tornada el capvespre.

Arribam a un penyal que té uns grollers punts de pintura. No n'hem de fer cas, hem de seguir per un botador que salva una reixeta, situat a la dreta d'aquest penyal. Trobarem algunes fletxes de l'amic Pep Torrens.

Més amunt, un altre botador ens permet passar a l'altra part d'una paret amb reixeta.

El tirany discorre per l'àmbit d'un pinar. Normalment, per aquest camí passa la carrera anual Pujada al Castell d'Alaró.

El terreny va pujant força, intuïm que ens atracam al pas de s'Estaca.

Pas de s'Estaca
Efectivament! Un marge sosté el camí de ferradura el qual salva un fort desnivell fent giragonses (WP-04).

L'enginy dels nostres avantpassats queda palès en aquests ben traçats passos de muntanya, per tal de comunicar rotes, ranxos de carboners, finques o poblacions. També eren aprofitats per contrabandistes, no oblidem que productes desembarcats a la costa d'Escorca eren traginats fins Alaró. El camí per on transitam, segurament era una d'aquestes rutes de contraban.

El tirany ens mena a un llisar tancat a la part alta per un marge.

Amb una petita grimpada assolirem el marge.

Caminam pel comellar de ses Penjades de Son Curt. Les cases d'aquesta possessió s'ubiquen a la carretera del Castell.

Al bell mig del rotlo de la sitja trobam aquesta arrova, un vell recipient per oli. També era una mesura d'uns 6 litres de capacitat.

Vora el ranxo de carboners se situa aquesta bassa d'escorrentia (WP-05).

I una mica més endavant trobam una pedra buidada.

Passam per un portell obert a una paret mitgera.

El caminoi travessa unes marjades abandonades i envaïdes pels pins. 

Arribam a una altra paret, segurament aquesta separa les finques de Son Curt i es Verger. Més enllà, destaca el puig d'Alaró (821 m), amb el castell aixecat sobre els seus penyals.

El camí de ses Penjades de Son Curt desemboca a la camada agrícola que baixa del puig de can Llenderina, i aquesta, s'entreforca a la carretera des Castell. Val la pena baixar per la carretera un centenar de metres per veure les cases des Verger.

Es Verger
L'antiga possessió està situada entre Son Penyaflor, s'Olivaret i Son Bernadàs. Segons la GEMall «Fou l'alqueria islàmica Beniaxer que, en el repartiment (1232), correspongué a Garcia Lope. El 1583, pertanyia al senyor Pere Sureda-Sanglada. Era situada vora el castell d'Alaró. Confrontava amb Son Penyaflor, Son Fuster, Son Bernat Cabot, Son Guillem Cabot, s'Estret d'Alaró, ses Artigues i Son Santpol.

Tenia les cases enderrocades, excepte una cambra. Era dedicada a olivars i a conreu de cereals. Hi havia zones d'alzinars, pinars i garrigues. Posteriorment, les cases foren reconstruïdes. El 1818, pertanyia a Joan Santpol. Tenia 290 quarterades i era valorada en 13.350 lliures. El 1997, a les cases hi havia un restaurant». Actualment encara resta obert.

Casa dels amos.

Quan som a la carretera del Castell d'Alaró (WP-06) tenim l'opció d'escurçar camí per les dreceres i per trams del camí vell.

Una d'aquestes dreceres dóna a un gran safareig amb pica lateral.

Maldament que la serra de Tramuntana estàs ben enfarinada per la nevada de la nit abans, la qual es feia notar amb un aire gèlid, tot i que, per aquesta contrada només vérem restes de la nevada.

Pla des Pouet
Pla des Pouet (707 m) (WP-07). El nom ve d'un antic pou actualment abandonat i en ruïnes.

El traçat de l'antic camí de ferradura dibuixa revolts ben tancats.

Segurament era aquest el camí que empraven per anar de Sóller al castell d'Alaró a través del pas de na Maria. «En terres d’Escorca trobam primer el pas de na Maria, per on es va a Orient, important altre temps des del punt de vista militar ja que donava accés al castell d’Alaró, on sembla que es guardaven les joies de l’església parroquial de Sóller en cas de perill de moros. També era la via més ràpida per als homes d’armes d’Orient i d’Alaró que acudien a auxiliar-nos. El seu interès estratègic queda remarcat durant el segle XVI, moment en què el perill d’invasió fou tan acusat que es va preveure l’evacuació de la població a uns últims reductes situats a les muntanyes. La seva importància militar disminuí amb els nous sistemes defensius, però encara el 1864 el tinent Luís de Miguel descriu l’itinerari entre Sóller i Orient, de 9.772 metres, entre altres 47 de l’illa, no sense advertir que el camí era fatigoso por la acusada pendiente de las cuestas y lo descarnado del piso». (Els camins de ferradura de la vall de Sóller, Antoni Reynés Trias).

Sortim del boscatge i s'obre el panorama cap a la Serra. Destaquen elevacions properes com: el penyal de Solleric (628 m), a sa mola de Son Montserrat (esquerra) l'Arxiduc l'anomena puig de ses Meravelles, segurament per la cova del mateix nom; i el piramidal puig de sa Font Fresca (833 m), a la serra d'Amós.


És prou agradable caminar entre les oliveres i marjades que s'estenen per la falda del puig de can Llenderina. El sender és molt freqüentat per gent que puja al castell d'Alaró.

A la panoràmica, apareix al fons, la serra d'Alfàbia (1069 m), el puig de s'Anyell (1053 m), el puig des Coll des Jou (1052 m), el pas de na Maria. Més aquí, la petita vall verda i les cases de Son Bernadàs Nou amb la mola de Son Montserrat de rerefons.

Font d'en Tries
Font d'en Tries. Aquí trobareu informació sobre aquesta font.

Mina de la font d'en Tries (WP-08).

A través d'una síquia s'omple el safareig de l'aigua d'aquesta font.  

Can Jaques
Deixam enrere els marges d'olivar i sortim a la carretera per un botador (WP-09). Caminant per l'asfalt ens compareixen a l'esquerra les cases de can Jaques o can Valentó, situades vora Orient, entre Son Bernadàs Vell o s'Hermitage, can Garau, Son Terrassa i el puig de can Llenderina.

Ben davant can Jaques, a l'altra part de carretera se situa s'Hermitage, antigament anomenat Son Bernadàs Vell, avui convertit en establiment hoteler. En la dècada dels 50 fou convertit en monestir per Feliu de Cabrera.

Un rètol ens dirigeix cap al pas de s'Escaleta per tornar a Alaró amb una hora i trenta-cinc minuts. Nosaltres allargarem un poc més aquesta volta.

Ja que no és el pas que avui cercam, després de passar la tanca voltarem a la dreta, i caminarem paral·lels a la carretera (WP-10).

El bucòlic llogaret d'Orient està situat a 450 m d'altura. Segons l'Arxiduc tenia 208 habitants (1884) i 38 cases. També diu: «De l'església  de Sant Jordi Màrtir en parla el cronista don Joan Dameto, mort el 1633, com si ja existís en el seu temps; diu que depenia de la parròquia de Bunyola». El 1995 només tenia 24 habitants.
     En canvi Piferrer i Quadrado ens dónen una altra cifra: «Lugar metido en un valle que no se prolonga menos de dos leguas, frondoso y risueño de pronto, árido y penoso más adelante, cuya fatiga compensa con más desahogadas vistas la sencilla aldea al rededor del pequeño templo que todavía no cuenta un siglo: ¿y cómo han de tocar más de trescientos habitantes á la sufragánea, si apenas excede de dos mil la matriz?». (Islas Baleares, 1888).

La possessió de Cals Reis –en primer terme– , en el s XVII, fou també denominada Son Cabot i cal Rei. El 1700, pertanyia a Joan Baptista Cabot. Tenia cases i era dedicada a conreu de cereals i a la ramaderia ovina. N’eren pertinents les terres dites ses Coves, ses Comunes i la Garriga denominada s’Escaleta. Tenia un gran alzinar que, arrendat a part, feia una renda anual de 125 lliures. (GEMall).

Continuam per l'alzinar, allunyant-nos ja d'Orient i el camí puja ara cap al pas de s'Estaló. Un ranxo de carboners reconstruït, situat a la dreta del camí, ens crida l'atenció.

El conjunt d'elements: la cabanya amb el capell, el forn de pa i la sitja muntada a punt de prendre foc, per sí mateixos il·lustren prou bé la Mallorca ancestral i rústica de muntanya.

El camí s'acosta al penyal NO de la Talaia de cals Reis on trobarem el pas de s'Estaló. En aquest tram el camí presenta 'escopidors' per protegir els carros o vianants de possibles estimbades.

Arribam al pas de s'Estaló (WP-11), situat a 570 m d'altitud, el qual ens regala aquesta esplèndida vista. A les afores d'Orient i a la dreta del nucli sobresurten les cases de Son Terrassa. Aquesta possessió, el 1612, era de Bernadí Palou i confrontava en Solleric, Son Montserrat, Son Vidal i Son Cabot. Entre sa mola de Son Montserrat i es Putxet de Son Vidal s'ubiquen les possessions de Comasema i Son Montserrat, al costat s'aixequen muntanyes, a dalt generosament rocoses, a baix revestides d'alzines.

A la roca de l'esquerra s'entreveu la data gravada de 1905 i a la dreta, trobarem un pedrís per seure i gaudir de la vista de la vall d'Orient. Aquesta data segurament és de quan es va obrir el camí carreter.

Pas de s'Estaló *
* DCVB: Pal bifurcat a un extrem, que es posa vertical per a sostenir les branques d'un arbre massa carregades, una soca torçuda, una biga o llenyam romput, etc. Castellà: puntal. Segurament, abans d'obrir camí pels carros hi havia un estaló per ajudar a superar el pas.  
 
Just passat el coll, hem de posar atenció perquè el camí principal baixa cap a la zona des Freu. La nostra ruta és un caminet estret a l'esquerra, en direcció S, que va cap a la casa d'Es Rafal.

Caminam per l'atapeït bosc d'en Pansa, explotat temps enrere per alguns ranxos de carboners, pel costat dels quals passam. A la dreta tenim sa mola de Lluc i a l'esquerra el puig des Rafal.

Aprofitant una pedra llisa o llisar es va construir aquesta bassa per recollir l'aigua d'escorrentia (WP-12). Per la contrada passa la línia fronterera dels termes de Bunyola i Santa Maria.

Topam i saludam un grup de caçadors de cabres. Seguim pel bosc d'alzines entre ranxos de carboners, així arribam a les parets agrícoles i ramaderes de la possessió d'Es Rafal.

Es Rafal
(WP-13) Antiga possessió d’Alarò, situada al NW del terme, entre sa Bastida i els termes de Santa Maria del Camí i Bunyola. El 1396, pertanyia a Antoni Guillemons. Tenia cases i era destinada a olivars i a conreu de cereals. Dins la possessió, al NW de les cases es troba el puig des Rafal (609 m).

Les cases des Rafal es trobaven fins fa poc molt derruïdes, però recentment s'hi han fet obres de reconstrucció. Presenten una façana amb dues plantes, un portal forà de pedra i arc rebaixat i brancals d'una peça, i sis finestres amb ampit.

La part de la dreta es troba esbaldregada. Alguns contraforts intenten reforçar l'estructura i un empedrat rost se situa davant el portal. Davant la façana hi ha una carrera amb un gran pi. La coberta és de dos aiguavessos. L'aiguavés de darrere es troba en mal estat i, entre les ruïnes, encara es poden veure les restes d'un molí de sang.

A l’altra part del comellar de can Serors s’alça el puig d’Alaró (821 m) amb el castell homònim.

Deixam a la dreta el puig de sa Galera.

Penya de sa Bastida i Alaró
Amb aquesta espectacular vista de la penya de sa Bastida i Alaró dinam asseguts als bancs de pedra de la façana d'un humil porxo.

I que no és 'guapo' això!

Javier Aramburu-Zabala, a Dos fortificaciones tardoromanas en la sierra de Mallorca anotà: La Penya de sa Bastida és un castell natural de 576 m d’altura. Resulta inaccessible per tres dels seus flancs. Precisament en aquest flanc accessible es troba una penya, es Picó Petit, que fa de defensa natural. A més de les restes tardo-romanes, a la Penya de sa Bastida es va aixecar una fortificació poc temps després d’ésser conquerida l’illa pels catalans en el segle XIII, de la qual queden les muralles i aljubs. Sa Bastida constituïa un antic lloc de defensa i de refugi de la població d'Alaró en cas de perill o de guerra. Amb certa seguretat es poden atribuir a època tardo-romana les restes de cabanes que s’estenen pel cim de la penya (370 – 700 d.C). A més de restes de cabanes també s’hi han localitzat tres aljubs, que semblen també correspondre al segle XIII, encara que la ceràmica del seu interior sigui exclusivament tardo-romana. Les cabanes s’estenen des de la muralla fins quasi la part superior de la penya, ocupant, de forma discontinua, uns 20.000 m². La major part de les restes, no obstant això, es concentren vora les muralles.

Veure l'article complet. 

Font: Dos fortificaciones tardoromanas en la sierra de Mallorca
És possible que la muralla del segle XIII, que es senyala en el plànol en vermell, s’aixecàs sobre murs anteriors, però no s'ha pogut constatar.
     Es troba possiblement documentada en un text de l’any 1233, en el qual s’otorga a Pere de Vilaragut el dret per a aixecar un castell sobre l’alqueria Beniarri, que podria correspondre a alguna de les que s’aixequen als seus peus.(Aramburu-Zabala).

Murs que tanquen el recinte de sa Bastida a una fotografia manllevada del bloc Sa Milana. Ens queda pendent pujar a sa Mola, ho deixam per una altre dia.

El puig de sa Mola (576 m) té dues fonts pròximes: la de sa Bastida que brolla a 450 msnm, en el seu costat oest (a la imatge), i la de ses Artigues, situada a la vall que es troba a l'est. A la primera un camí hi du i cap allà anam.

Font de sa Bastida
La font de sa Bastida (WP-14) és una de les més cabaloses de l'illa, «que solia abastar la vila d'Alaró i regar alguns horts adjacents a aquesta, apareix mencionada en el Liber Aquarum Forentium». (Kirchner, 1997).  Veure més dades sobre aquesta font.

Segons resa la làpida de la façana, el 24 de maig de 1966 fou declarada d'utilitat pública i minero-medicinal. L'aigua d'aquesta font es comercialitza amb el nom de Bastida. La possessió de sa Bastida es documentada el 1302. Les cases foren absorbides per la barriada de Los d'Amunt, dins el nucli de la vila.

Un marge més avall hi ha un antic safareig que devia recollir part de l'aigua d'aquesta cabalosa font.

Desfeim el camí de la font i continuam per es Barranquel, per la pista des Rafal, la qual a trams està encimentada. Això, juntament amb el fort rost, ens castigarà els ja cansats genolls i turmells.

A uns metres del camí, davall d'una gran pedra, trobaràs el pou des Quer *, amb poal i tassó per beure aigua fresca.

* DCVB: Penya, roca gran.
Etim.: desconeguda però segurament pre-romana: segons alguns, preindoeuropea; segons altres, cèltica; Rohlfs Gasc. 65 opina que es pot admetre la hipòtesi de Meyer-Lübke Katal. 167, qui vol veure en el català quer un prellatí *karri (llatinitzat en *carrĭum) que correspondria al basc modern harri, ‘pedra’. Però el fet de tenir r simple els derivats de quer, com Querol, sembla discordar d'un ètim *karri amb rr geminada.

Pel costat de la casa de ses Artigues i just davant la font del mateix nom, tancam el cercle. Podrem passar pel costat de la columna de la dreta que aguanta la barrera. Ara només queda recorre el camí fins al punt de partida, la plaça d'en Cabrit i en Bassa, on acabarem aquesta interessant excursió.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc



RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
 

És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA 

Alaró
Distància aproximada: 15,94 km
Pujada acumulada: 753 m
Alçada màxima-mínima: 724-219
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 6:45:31 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites grimpades
Integrants: Francesca, Dolors, Joan Mesquida, Toni i Joan Riera
 
CARTOGRAFIA
Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth


Traça del GPS sobre mapa topogràfic Alpina i perfil d'altures i dades de la ruta.           
Deferència del bon amic Toni Sureda Socay


L'excursió l'hem feta amb l'ajuda de:

Edició 2013

Manacor, 28-2-2013

HEM CONSULTAT  
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Notes de l'excursió. Gaspar Valero.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1991 DD.AA.
  • Web Fontsdetramuntana.com