*Escuder: 1. Fabricant d'escuts / 2. Jove noble, no armat encara cavaller, que acompanyava un cavaller per portar-li l'escut i servir-lo. (DCVB).
L'autor d'aquest
bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les
imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
Començam a caminar a les 9:00 h en direcció a Lluc. Passat el punt quilomètric 7 i als cinc minuts de marxa, ens desviam a l'esquerra (WP-01) (189 m), pel camí des Horts.
Segons Berard (1789), Caimari està «al principio de la cuesta o camino áspero de Lluch y remate del camino de ruedas». Binimelis diu (1593): «Caymari es otro lugarejo de 28 casas que los árabes llamaron Caymari Labenleube».
"El 1430 es troba documentada la forma Puig del Grau de n'Escuder". (Els noms de lloc del terme de Selva, 1989).
«El camí des Horts fou construït en diverses etapes. Així, el 1899 l'Ajuntament arribava a un acord amb els propietaris partioners per eixamplar-lo. Aquests cediren els terrenys i l'Ajuntament realitzà l'obra [...] El 1920 s'enllestí un altre tram però l'impuls definitiu es donà el 1936». (Sa Comuna de Caimari. L'home i el bosc, 2006).
«L'1 de gener de 1847 l'Ajuntament de Selva atorgava les escriptures d'establiment d'una porció de les comunes de Caimari, situades vora el camí de Lluc. Una de les obligacions estipulades a les escriptures establia el següent: "2ª Segunda: se deja camino libre por todo posehedor de tierras de las comunas con cavallerias, o sin ellas por los caminos demarcados a la mosquera, el uno que dirige al coll des matá y el otro asta llegar al terreno establecido a Jayme Martorell, que dirige a lo mas alto des Puig den Escuder"». (Catàleg de camins del terme de Selva).
Aquests terrenys comunals, entre el puig de n'Escuder i el camí de Lluc, foren establerts el 1850 amb parcel·les que, en alguns casos, arribaven a les 9 quarterades. (Sa Comuna de Caimari. L'home i el bosc, 2006).
 |
| Pas des puig de n'Escuder o des Caçadors |
«L’origen de les marjades de ses Rotes està vinculat al pensament il·lustrat que pretenia impulsar la reforma agrària. L’objectiu era posar en mans dels agricultors les propietats de l’Església i dels municipis, considerades poc aprofitades i que no proporcionaven ingressos a l’Estat. Fruit d’aquest ideari, entre els anys 1837 i 1853 s’establiren part de les terres de sa Comuna de Caimari i molts caimariencs esdevingueren propietaris d’una porció sobre la qual bastiren marges, parets i casetes». (Llibre de la pedra en sec, 2001).
 |
| Caimari |
 |
| Cim del puig de n'Escuder |
El sender evita el tallat del penya-segat que cau en picat des d'una bona alçada sobre un coll, volta a la dreta (nord) i passa vora
un antic marge que tancava un estret pas. Es tracta d'una paret d'època islàmica, més concretament, d'època almohade
(uns 800 anys d'antiguitat). Un pi arrelà damunt aquest jaciment, amb les nefastes conseqüències que això ocasiona.
A l'esquerra, estic situat damunt la paret i a la dreta a la mateixa alçada.
 |
| Mur islàmic |
Veure l'article de Manuel Calvo, Catalina Roca i Bartomeu Salva (BSAL, 53, 1996) ⇨L'assentament islàmic del puig de n'Escuder (Caimari-Selva).
Els autors de l'article situen aquest jaciment a l'època almohade, de la dominació islàmica de l'illa. La conquesta de Mayürca per part de les tropes almohades es va produir l'any 591 de l'hègira (1203 de l'era cristiana), els quals foren derrotats per les tropes de Jaume I l'any 1229.
Enrevoltam un penyal en forma de queixal, pujam una rosseguera i creim assolir el pas de sa Rota d'en Clapat. Si no és aquí exactament podria ser un poc més amunt, a la collada més ampla també tancada de reixeta. Aquest, és un collet estret tancat de reixeta, no massa vella, amb un pas a l'esquerra, on antigament hi havia una porta, ja que podem observar un vell galfó ficat a la roca.
 |
| Pas de sa Rota d'en Clapat |
 |
| Sector del mapa toponímic de Selva on apareix el pas (Deferència: L. Soler) |
↭
Llegenda
«Just passat Caimari, quan començava a pujar Sa Costa Llarga, prop d'Es Puig de n'Escuder, li sortiren els moros disposats a robar-li el menjar que portava, decidits a matar-lo, si oposava resistència al seu afany de saciar la fam. Veient-los d'un tros lluny, n'Amet, enfilà una sendera de l'esquerra que conduïa al Puig, entre pedreny i torrenteres. De vegades, caminava ajupit sota el boscam, d'altres de genollons, cercava sempre de contenir l'alè perquè no el trobassin. Fins que descobrí una cova i s'hi amagà, tot esperant que els moros acabassin per desistir, cansats de cercar-lo.
Cerca qui cerca, els moros, acabaren per pujar a dalt de tot d'Es Puig. S'acostaren a un serrat que a sobre l'entrada de la cova i observaren que en sortia la coa de l'ase, d'aquell portal. Pensaren, només de veure la coa de la bèstia, que allà dintre s'hi abscondia n'Amet i que seria bona cosa, amb la idea de sorprendre'l, amollar-se lentament pel serrat dins unes alfàbies que havien transportat fins a la cuculla. En fermaren una i hi ficaren un moro. L'alfàbia davallava pausadament. Així i tot, pegava per les roques, de tant en tant; fins que acabà per trencar-se i, tant els tests com el moro, vingueren a caure just davant la porta de l'amagatall. Els de dalt cridaven:
—Què t'has fet mal?
N'Amet invocà la Mare de Déu de Lluc. Li demanà que no li coneguessin la veu, els moros, i va respondre:
—No me n'he fet. Ja en podeu amollar un altre.
Tornaven amollar una alfàbia, i una altra, i una altra... Aviat, tots els moros vingueren a morir davant el coval, estimbats sota les alfàbies esmicolades».
Gabriel Janer Manila (1984) Les llegendes de les terres de Lluc.
↭
Història
Pels voltants de puig de n'Escuder fou l'escenari d'un crim comès el 14 de juliol de 1574, per dos moros, Amet i Abrahim, pare i fill, sobre Gabriel Mairata, un al·lot de 14 o 15 anys, caimarienc, missatge de la casa de Nostra Senyora de Lluc.
El 14 de juliol quan va esser tramès pel prior de Lluc a Ciutat per sal i sabates per la donada i fil d'empalomar i per una mà de paper, que seria per donar matèria o tasca als minyons. Dotze sous bastaven per pagar-ho tot.
El 14 de juliol quan va esser tramès pel prior de Lluc a Ciutat per sal i sabates per la donada i fil d'empalomar i per una mà de paper, que seria per donar matèria o tasca als minyons. Dotze sous bastaven per pagar-ho tot.
En Gabriel ensellà l'ase i partí com tantes vegades, però aquesta ja no arribaria a Lluc.
L'infant, segons diuen els antics papers, fetes totes les comandes i amb l'ase carregat amb dues castanyes de vi blanc, dues barcelles de sal, un paner de fruita, una catifa, un ruquet del prior i una forqueta, xica, d'estany, venia de Ciutat de tornada cap a Lluc. A prop de Caimari, a la plana del grau de la cafosa de n'Escuder, l'envestiren els dos moros i el varen "scanyar y offegar y despullar tot nuu y llensar en un avench y robar li tota la roba que aportava carregada ab una ase".
Veient a Lluc que se torbava sortiren a cercar-lo, però fins el cap de set dies no en trobarien les despulles, que foren enterrades en el cementeri de Selva el 23 de juliol.
Els malfactors serien prest descoberts ja que en el seu poder obraven les robes del malaurat minyó. Damunt el pare cauria tot el pes de la Justícia mentre el fill, tal volta per minoritat, sortiria escàpol.
La sentència —datada el 18 de gener de 1574 [1575] sota el virregnat de Joan de Urries—, fou inexorable i terrible, atesa l'atrocitat del delicte i la condició de moros, possiblement esclaus, dels assassins:
L'infant, segons diuen els antics papers, fetes totes les comandes i amb l'ase carregat amb dues castanyes de vi blanc, dues barcelles de sal, un paner de fruita, una catifa, un ruquet del prior i una forqueta, xica, d'estany, venia de Ciutat de tornada cap a Lluc. A prop de Caimari, a la plana del grau de la cafosa de n'Escuder, l'envestiren els dos moros i el varen "scanyar y offegar y despullar tot nuu y llensar en un avench y robar li tota la roba que aportava carregada ab una ase".
Veient a Lluc que se torbava sortiren a cercar-lo, però fins el cap de set dies no en trobarien les despulles, que foren enterrades en el cementeri de Selva el 23 de juliol.
Els malfactors serien prest descoberts ja que en el seu poder obraven les robes del malaurat minyó. Damunt el pare cauria tot el pes de la Justícia mentre el fill, tal volta per minoritat, sortiria escàpol.
La sentència —datada el 18 de gener de 1574 [1575] sota el virregnat de Joan de Urries—, fou inexorable i terrible, atesa l'atrocitat del delicte i la condició de moros, possiblement esclaus, dels assassins:
"...mana lo dit Amet esser tret dels carrers reals y, posat sobre un carretó y posat a un pal, córrega la ciutat per los lochs acustumats de aquella y sia aportat en el loch del supplici, y en la via sia attenellat ab tanalles fogatjans, talment que lo seu cos sia masserat, y aprés, en lo loch del supplici, sia degollat per lo coll, en guisa que muyra y la ànima sia separada del cos, y del cos sien fets quatre corters, per çò que a ell sia càstig y als altres terror y exempli y guart si (sic) qui guardar si ha, car qui tal farà tal cobrerà".
Després d'un càstig tan cruel, l'aleshores prior de Lluc, Antoni Alonso, deixà escrites aquestes paraules: "Nontre Senyor Déu los ho perdó".
Antoni Ordinas, Gabriel Ordinas i Antoni Reynés (1998) El Camí Vell de Lluc.
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
⇨Veure el track al Wikiloc
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
► És aconsellable seguir unes normes bàsiques
FITXA TÈCNICA
 |
| Selva |
Pujada acumulada: 507 m
Alçada màxima-mínima: 576-148 m
Temps aproximat sense aturades: 2:52 h
Velocitat mitjana: 1,13 km/h
Temps total: 6:04:12 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: Algunes persones poden tenir problemes per fer els passos que trobaran al puig.
Integrants: Rafi, Dolors, Joaquín, Paco, Biel, Guillem i Joan
CARTOGRAFIA
Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc
 |
| Traça del GPS damunt el mapa Alpina Tramuntana Nord, amb els punt principals |
 |
| Traça del GPS damunt el mapa IGN, amb els punt principals |
 |
| Perfil de la ruta i valors aproximats |
VARIANT
FITXA TÈCNICA
|
| Selva |
Pujada acumulada: 573 m
Alçada màxima-mínima: 574-169 m
Temps aproximat sense aturades: 3:08 h
Velocitat mitjana: 1,13 km/h
Temps total: 6:22:00 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: Algunes persones poden tenir problemes per fer els passos que trobaran al puig.
Integrants: Gaia, Jenny, Tania, Joaquín, Guillem i Joan
CARTOGRAFIA
Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc
 |
| Traça del GPS damunt el mapa Alpina Tramuntana Nord, amb els punt principals |
 |
| Perfil de la ruta i valors aproximats |
Manacor, 22-8-2017
HEM CONSULTAT
- Sa Comuna de Caimari. L'home i el bosc. 2006 Antoni Ordinas Canyelles, Gabriel Ordinas Marcé, Antoni Reynés Trias, et. al.
- Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
- Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre Arrom.
- Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Jeroni de Berard.
- Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
- Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes. (1593) 1927 Joan B. Binimelis Garcia.
- Mapa Alpina Tramuntana Nord E-25.
