La ruta discorre per la zona sud de la serra d'Alfàbia. Puja pels estreps que miren al coll de Sóller a través del pas d'en Topa. Surt del comellar dels Diables pel pas des Porcs i arriba fins al pas Morisc. La baixada la feim per la rosta i bruta canal —que anomenarem canal de l'Electricitat— per on passava una antiga línia, la qual subministrava electricitat a les antenes repetidores de televisió que hi ha situades al cim d'aquesta serra, a 1068 m d'altitud.
L'autor d'aquest
bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les
imprudències de cada un. És recomanable demanar permís a la propietat abans d'emprendre aquesta ruta.
Deixam el cotxe al coll de Sóller, carretera Ma-11 A, km 22 (⇨WP-0) (489 m),
topònim documentat ja a 1234. Segons el P. Rafel Juan, sembla significatiu que una de les primeres notícies sobre els camins a la vall siguin les deixes que per mantenir el camí de Sóller a la Ciutat de Mallorca preveuen pel moment del seu traspàs Pere Domenge, de Fornalutx i Bartomeu Pellicer, el 1290 i el 1292, respectivament. (Reynés, 2008).
El coll ha estat, fins l'obertura del túnel (1997), una barrera natural important pels habitants de la vall, Piferrer i Quadrado anoten: «Mayores obstáculos costó abrir la [carretera] del Coll de Sóller que desde 1854 une á la villa con Palma, obra sorprendente que de haberse retardado ya no se realizara quizá, dando lugar, previo detenido estudio, á obtener mediante un gigantesco túnel comunicación más rápida y expedita [...]». (
Islas Baleares, 1888).
Reynés apunta que fou el 1847 quan hi comencen a circular carros per la carretera, a pesar de la resistència i protestes dels traginers que veien perillar el seu mode de vida.
Començam a caminar per l'asfalt a les 9:28 h, en direcció a Palma, cap a la corba on situam la fletxa groga. Allà trobarem el portell per on sortir de l'asfalt i començar a pujar pel bosc.
En cinc minuts arribam a l'alçada del portell amb barrera tancada (WP-1) (496 m). Flanquejam una reixeta baixa que hi ha a la dreta i recorrem la paret per la part de defora.
Botam la paret per on trobam més facilitats sense fer-la mal bé.
Seguim el camí d'entrada a la finca i que va a uns camps de conreu; l'abandonam per la dreta abans d'arribar a una gran roca situada arran del camí.
Iniciam la dura pujada arrambats a una paret seca coronada de reixeta, que no arribarem a traspassar-la.
Les grans pedres despreses de les parets verticals que han redolat coster avall denoten el fort rost que trobarem per arribar als penyals.
Assolim la base dels penyals esquivant les pedres enderrocades.
 |
| Pas d'en Topa |
Així arribam a la base del cingle, on una inscripció amb el nom del pas i una fletxa ens indiquen que estam a l'inici del pas d'en Topa (WP-2) (640 m). Hem tardat uns 25 minuts des del portell aquí. La
GEM diu del pas: Al terme de Bunyola, accés des del coll de Sóller fins al cim de la serra d'Alfàbia, per la coma des Pi.
L'arrencada del pas es fa per una cornisa escalonada que va 'in crescendo', entre alzines arrelades en els clivells de les roques.
La cornisa puja diagonalment per la paret del cingle. Com més avançam, més alçada guanya, més estreta i exposada resulta. Per això, s'han d'extremar les precaucions, sense badar i millor si ens recolzam a les roques que tenim a l'esquerra.
Allà on la cornisa no fa més que un pam o poca cosa més, hi ha un cable d'acer que ajuda a superar-la amb més seguretat.
El cable no és de massa ajuda en els primers metres, ja que està molt balder, però sí que ho és més amunt.
En Toni, situat a lloc segur, copsa les meves evolucions per la zona més aèria del pas d'en Topa. El malnom del propietari de la possessió de can Topa —les cases de la qual reconvertides en restaurant—, dóna nom al pas.
Quasi a la part final trobam un marge mig enderrocat on hem de fer una petita grimpada per a superar-lo.
A la sortida del pas hi ha un gran pi on fermaren el cable. El pati que tenim a la nostra esquena és important, per això s'ha d'evitar fer aquest pas en dies de vent fort, ja que aquesta serralada té fama de batre records en fenòmens d'aquest tipus. Assenyalam el final del pas amb el (WP-3) (669 m). Des de la carretera hem superat una pendent de 275 m.
Amb el zoom de la càmera acostam el coll de Sóller, on veim les cases de can Llorenç de sa Vinya, can Topa, can Bartola o Son Alegre
—plaçada damunt un pujolet
—, les cases des Teix i les instal·lacions de l'embotelladora de l'aigua des Teix.
 |
| (Clicau damunt la foto per veure-la més gran). |
Des de la part alta colombram el massís del puig des Teix (1062 m) i
el Teixot (1053 m), i els puigs més propers, com: el puig des Vent (1004
m), puig de sa Font (966 m), el puig de n'Angeler (848 m), el puig del
Rei Sanç o del Rei en Jaume (887 m), ses Talaies o es Boixos (750 m).
A dalt trobam un camí de ferradura que recorre la carena del coster de la dreta del comellar dels Diables, el congost del qual queda molt avall. Seguim el camí uns metres cap a l'esquerra, adreçats a l'est.
 |
| (Clicau damunt la foto per veure-la més gran). |
Cercam un bon lloc on berenar. Les vistes són excel·lents cap a la vall de Biniforani; l'envolten el puig d'en Bennàssar, el de Son Poc, el de Son Nassi, el puig de s'Alqueria o sa Gubia, la serra de Son Socies, sa Plana...
Després de berenar baixam a un nivell inferior i trobam un altre camí, segurament és el mateix que anava a voltar més enfora, el resseguim en la direcció contrària, cap a oest. La idea és baixar a la torrentera del comellar dels Diables i pujar pel pas des Porcs, ja que veim al mapa Alpina un senderó que hi du.
El preciós camí que dúiem acaba a una plataforma on hi ha una torreta de la línia elèctrica de les antenes (WP-3) (622 m). També trobam dues barraques més grans que las dels carboners, segurament era una zona de guaita damunt el coll de Sóller com el que hi havia entre el Mirador i el puig del Rei en Jaume, una bastida aixecada pel Rei en Jaume el 1233? Veure la ruta:
145 - Puig del Rei o puig del Rei Sanç.
A l'altre part del barranc veim la sortida del pas des Porcs.
La construcció situada a un nivell inferior es troba en més bon estat de conservació, i més arrecerada.
Des d'aquesta esplanada es domina perfectament el coll de Sóller. Veim el nostre cotxe situat al punt d'inici de la ruta. També situam el lloc on s'aixecava la bastida, a l'altra part del coll.
Pel que diuen Pérez i Reynés, pareix que sí:
«La
Bastida de Beniforani, que el rei Jaume I féu construir entre 1230 i
1233, ha estat localitzada i identificada per J. Aramburu en una
plataforma tipus castell orientat en direcció NE-SE, situada entre el
Puig del Rei i Es Mirador. Està ubicada uns 200 m al sud-est de les
Casetes d’Es Teix, a una altura de 780 metres s.n.m. La inspecció ocular
ha revelat que és un excel·lent punt de vigilància i control sobre la
vall de Sóller i sobre el pla que s’estén entre la ciutat de Mallorca i
Bunyola
».
A l'endret de la barraca superior iniciam la davallada al jaç del torrent. Segurament, més a la nostra esquerra fa més bon baixar que per aquí. Malgrat sigui un coster accidentat, és escalonat i no presenta molts de problemes.
Assolim el jaç de la torrentera (WP-5) (572 m) i caminam uns metres cap avall.
Recorrem un petit tram fins que la torrentera fa un petit revolt. En aquest revolt hem de deixar el llit i enfilar-nos pel coster esquerre.
Si ens fixam veurem alguna fita i fletxes vermelles que assenyalen la direcció correcte per trobar el pas des Porcs. Es tracta d'un xaragall que cau al torrent.
No pujam pel xaragall que tenim davant, sinó que passam per damunt un roquissar i enfilam la canal que hi ha darrera el penyal que es veu a la imatge. Pujam dos repetjons...
 |
| Pas des Porcs |
... i si seguim les indicacions de pedra i pintura ben aviat ens trobarem damunt el marge del pas des Porcs (WP-6) (588 m). Són les 11:31 h quan superam el pas.
La ubicació d'aquest pas no està exempta de polèmica, puix alguns mapes el situen a la canal per la qual baixarem el capvespre de la serra d'Alfàbia.
Per exemple en el mapa del PGOU de Bunyola, el pas des Porcs apareix en el rectangle i la fletxa assenyala la nostra posició. Igualment apareix situat en el mapa de l'Atles de la
GEM. Jesús García Pastor, a la seva obra
Mallorca altiva (1995) situa el pas des Porcs a una altària de 673 m, la qual no correspon a l'indret que estam ara, que és de 588 m.
A favor d'aquesta ubicació està el mapa IGN, i també l'amic Pep Torrens, bon coneixedor de passos.
Des de la capçalera del pas ullam el lloc d'on venim: la torreta de la línia elèctrica, el marge de la plataforma, la barraca i el camí que hi du.
Finalitzat el pas i contemplat el paisatge de l'altre part del comellar dels Diables, prosseguim la ruta. En aquest redol planer trobam el típic ranxo de carboners.
Pel camí que menava al ranxo sortim a la carretera de les antenes, construïda per la Companyia Telefònica. Segons sembla, el 1959, aquesta carretera ja estava aixecada (WP-7) (731 m). Dia 2 de maig de 1960, el ministre d'Informació i Turisme, Fraga
Iribarne va inaugurar el repetidor de la televisió a la serra d'Alfàbia,
abans la senyal es rebia a través del repetidor situat dalt del puig
Major.
 |
| Pas Morisc |
Ja que estam molt a prop arribam fins al pas Morisc o de sa Morisca, tot i que sortim de la ruta prevista i haurem de desfer aquestes passes (WP-8) (735 m).
Aquest és un pas històric com podrem comprovar si entram a la web:
⇨Toponimiamallorca, on diu entre altres coses, que: «De tots els passos anteriors el menys conegut en la seva denominació antiga potser sigui el pas Morisc el qual es situa a una altura de 750 metres, a la cresta que separa les dues vessants de la serra d'Alfàbia, just a l'entrada de la finca de sa Serra per la carretera que puja a les antenes. L'antic camí que conduïa al pas des de s'Hostalet ha desaparegut en bona part degut als despreniments i a les rossegueres però encara és possible resseguir les traces dels nombrosos revolts que feia en el seu ascens per dins l'alzinar».
La vista des del pas és joliua. En primer terme apareix Alfàbia, la possessió que dóna nom a la serra que recorrem. Més enllà albiram, Palmanyola i Palma. Destaca el punxegut puig de Son Poc.
Tornam enrere, com hem dit abans, recorrem en ascens la carretera de les antenes i que mena, també, a la possessió de sa Serra. L'abandonam per la dreta en el punt assenyalat amb el (WP-9) (735 m), per un camí tallat per aquests vial.
El camí de carro recórrer una sèrie de ranxos, agafa bastant de rost i discorre paral·lel a la paret partionera.
Quan acabam de pujar, el terreny es replana i compareix un gran ranxo de carboners, on aprofitam per recuperar forces (WP-10) (873 m).
Resseguim la ruta pel mateix camí, el qual ara baixa. El deixam per la dreta al punt (WP-11) (872 m). Caminam pel bosc d'Alfàbia.
El sender aviat agafa capavallada i ens aboca a una molt inclinada canal. Ens sorprèn veure postes de línia elèctrica, suposam que la funció de la qual era la de subministrar electricitat al repetidor que se situa al cim de la muntanya.
 |
| Canal de l'Electricitat |
A falta del seu nom antic, l'anomenarem canal de l'Electricitat (WP-12) (822 m). Passam una reixeta que tancava la canal als animals i baixam amb cura per no relliscar amb la fullaca i la grava.
En el primer tram, la baixada és espectacular per les altes parets acinglerades que conformen aquest congost.
Resulta inversemblant que poguessin estendre la línia elèctrica per un terreny tan rost i amb un sòl tan complicat.
Passada la zona més estreta, la vista s'obri cap a la serreta d'Alfàbia (644-356 m), amb la mola d'Honor, el torrent des Verger i la muntanya de sa comuna de Bunyola, on destaquen els penyals d'Honor (819-809 m).
Superada la canal, ve el pitjor, una llarga rosseguera plena d'arbres morts que compliquen encara més la progressió.
Donam per acabada la rosseguera en el punt (WP-13) (683 m), encara que no hem sortit del rost vessant sud de la serra d'Alfàbia, ni s'ha acabat el territori caòtic.
Amb els peus malmenats de baixar la rosseguera —són 320 m de desnivell— assolim un camí de carro envaït per les restes de nombroses esllavissades (WP-14) (504 m). Una enorme roca caiguda, muntanya avall, dels espadats, qui sap quant; ja era aquí abans de construir el camí. A la fi podrem trepitjar pla!
El camí de carro ens aboca altra vegada a la carretera de les antenes (WP-15) (500 m), la qual deu aprofitar un antic traçat que connectava forns de calç i ranxos de carboners.
Aquesta construcció, pou i aixopluc, a la vegada, denota una antiga activitat d'explotació d'aquesta zona de la serra d'Alfàbia.
A partir d'aquí tot el camí que ens manca serà de bona petja. Quan ho permet l'arbreda tenim una bona vista a la valleta de Biniforani, on apareixen les cases de Biniforani Nou, el puig del Rei Jaume i el de n'Angeler (o puig de sa Casa de sa Neu), separats pel xap del torrent de Biniforani.
Hem recorregut el camí de les antenes i arribam al portell que dóna a la carretera de Sóller (WP-16) (436 m).
Ara ens queda recórrer la carretera fins el coll per acabar la ruta d'avui. Si alçam la vista veurem la torreta de la línia elèctrica on hem guaitat el dematí. Arribam al cotxe a les 16:12 h (WP-17), cansats però satisfets d'haver trescat una zona totalment desconeguda per nosaltres.
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
Aquest
traç només és orientatiu per a
seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi
millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest
bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les
imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades,
respectem la naturalesa i la propietat privada.
► És aconsellable seguir unes normes bàsiques.
FITXA TÈCNICA
Distància
aproximada: 9,31 km (12'39 GPS)
Pujada
acumulada: 558 m
Alçada màxima-mínima: 879-436 m
Temps
aproximat sense aturades: 3:38 h
Temps total: 6:44:55 h
Ruta
circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: El pas d'en Topa pot presentar problemes a persones que pateixen vertigen sever
Integrants: Toni, Biel i Joan
CARTOGRAFIA
Mapa interactiu ortofotogràfic del Wikiloc
 |
| Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals |
 |
| Perfil de la ruta i valors aproximats |
Manacor, 31-3-2017
- Les Balears descrites per la paraula i la imatge. (1884) 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
- Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca. 1992-93 Gaspar Valero i Martí.
- Possessions, camins i paisatges de l'Arxiduc. 2015 Gaspar Valero i Joan C. Palos.
- Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
- Els reis de Mallorca. 1996 DD.AA.
- Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.
- Mallorca altiva. 1995 Jesús García Pastor.
- La tràgica història dels reis de Mallorca. 1979 J.E. Martínez Ferrando.
- Mapa Editorial Alpina Tramuntana Central. 2013.
- Nueva historia de la isla de Mallorca. 1927 (1593) Joan B. Binimelis.
Distància
aproximada: 9,31 km (12'39 GPS) 
