Per aquesta jornada vaig proposar als companys una ruta ben divertida pel puig de la Fita del Ram. El recorregut per na Ferrana, sa Fita del Ram, sa Mola i el pla de Sobremunt, incloïa també cinc passos: el pas de s'Ullastre (o d'en Gotleu), el pas de sa Regata (o de na Lluïsa), el pas des Pouet, el des Colls (o d'en Teret) i el pas de s'Ego (o des Cego). Algun d'ells ens féu aflorar una certa dosi d'adrenalina. La ruta la vaig preparar inspirada en la que va fer l'amic Arnau per aquests encontorns: Cuatro pasos por sa Mola del Ram (►Tresques per Tramuntana) però, totalment personalitzada, coincidint amb la seva només en un pas, el de s'Ullastre (d'en Gotleu).
A les 9:13 h ens posam en marxa. Per arribar des d'Esporles al punt d'inici de la caminada (►WP-01), hauràs de creuar la urbanització des Verger i enfilar-te pel carrer que et durà als peus del penyal des Terretes. Allà on acaba l'asfalt trobaràs una esplanada on deixar el vehicle, i el sender que t'acostarà fins a tocar la paret del penya-segat, després de passar pel comellar des Migdia...
...però abans, a l'endret d'un rotlo de sitja, deixam a la nostra esquerra el pas de s'Ego, un
camí que enllaçava es Verger i la casa de neu de sa Fita del Ram, també dita
des Verger. Si aconsegueix orientar-me i finalitzam la ruta preparada, baixarem per aquest pas de s'Ego, que serà el que farà quatre.
Les famoses i oportunes fletxes d'en Pep Torrens ens guien cap als peus del penyal.
Seguim per la base de la paret del penyal des Terretes on s'obren alguns covals i enfonys, l'exploració dels quals deixarem per un altre dia.
Continuam entre grans pedres caigudes de la paret on fan escalada, i per un coster cobert de fullaraca llenegadissa. Mentre, a la nostra dreta, es despenja rost el comellar de sa Font Llarga.
Les primeres ajudes es fan evidents. Un vell cable elèctric fa de passamà on s'inicia el pas de s'Ullastre (WP-02). Aquestes instal·lacions d'ajuda foren muntades en els anys 70 per Arnau Mates Gotleu.
La següent ajuda és una platina de ferro clavada a la roca i una altre cable elèctric. Evidentment, aquest equipament no és per penjar-s'hi, però sí dóna una mica de seguretat psicològica als que patim vertigen.
 |
| Pas de s'Ullastre o d'en Gotleu |
Vicenç Gotleu ens fa saber que: «dir-vos que tots els materials (escales de ferro, peu de recolzar, cables d'acer) instal·lats al pas de S'Ullastre, ho foren pel meu pare Arnau Mates Gotleu. Ho va fer per poder pujar amb més comoditat ja que era un gran caçador de tords amb filats. No seria cap doi si l'hi diguéssim pas d'en Gotleu, tal com molts ho coneixen a Esporles». A l'article ►Els noms dels colls de tords d'Esporles, Vall de Superna i Banyalbufar Oriental, apareix catalogat un coll de caçador anomenat d'en Gotleu.
Dia 16 de març de 2014, repetírem aquesta maca excursió, i en el pas trobàrem aquesta nota informativa.
Amb aquesta perspectiva es pot fer una idea de la verticalitat del pas. (Foto: 2-10-2012 amb el grup de l'amic Toni Sureda).
El pas de s'Ullastre (o d'en Gotleu) està ben equipat amb cables, escales, inclús amb un pedal. Segons Miquel Salamanca, aquest pas té altres noms, diu: «En altres casos la neotoponímia substitueix el nom genuí. El Pas de s’Ullastre, a la Fita del Ram passa a tenir dos noms més: un, informatiu però respectuós, Pas des Ferros i, un altre inversemblant, Pas Delta». (XXI Jornada d’Antroponímia i Toponímia, 2008). He vist, també, que alguns l’anomenen pas des Caçador i pas d'en Terreta. Aquest pas s'ha suggerit com element per a formar part del Catàleg Municipal del Patrimoni Històric d'Esporles.
En aquesta imatge es percep la verticalitat del terreny. Apareix la primera escala.
Després, el pas volta un poc i apareix la segona escala. Encara que estan construïdes artesanalment, permeten assolir un tram completament vertical.
Aquest providencial pas era una drecera per arribar aviat a dalt, a la cacera o a les sitges, i per davallar a les cases de la finca o a la vila d'Esporles.
Aquest pedal de ferro ajuda a donar la passa. A la foto anterior estic recolzant el peu sobre el pedal. Després pots aferrar-te per l'ullastre i s'acaba el pas.
Un a un donam aquesta exposada passa.
El torn d'en Miquel.
Dolors tanca la cordada. Segurament és aquest l'ullastre que donà nom al pas, abans que el senyor Matas l'habilitàs amb tots els elements que ajuden a superar-lo.
A baix queda la urbanització des Verger. El 1965, Jaume Fullana Homar inicià la parcel·lació de la propietat i la urbanització a través de l'empresa Es Verger, S.L. El decenni de 1960, hi havia el restaurant Es Verger, que el 1993 es transformà en un centre de turisme rural amb el nom d'Hotel Posada del Marquès, amb 39 places. (GEM).
Assolit el primer pas, que no seria el més difícil dels quatre, ens aturam a berenar i a reposar de l'esforç, més que res per la xafogor.
Recuperades les forces prosseguim. Deixam enrere un rotlo de sitja esbaldregat; la direcció a seguir ara és cap al nord, al tall del penya-segat.
Seguim un vell camí de carboners que aviat desapareix.
Pels voltants del ranxo observam tests, segurament de la gerra de l'aigua del carboner.
Carboner, bon carboner,
què duis a dins es serró?
—Jo duc sa meva suor
d'onze dies de sitger.
Cançoner popular
Panoràmica des del mirador natural de Son Poquet on apareix a la vall la població d'Esporles. L'envolten, el moletó i la moleta de Son Cabaspre, la mola de Son Pacs, el puig de la Beata, el puig de ses Forques, el pa de Figa, el puig des Boixos...
En primer terme, Son Ferrà, una antiga possessió d'Esporles. Documentada el 1677, estava valorada en 11.000 lliures. A la fi del s XVII, ja havia sofert divisions. La part més important pertanyia, el 1707, a Antoni Ferrà de la Mola i Bauçà i apareix documentada Son Ferrà de la Mola durant tot el s XVIII. Tenia cases, capella, tafona i molí de sang. Era dedicada a olivars, garroverars i conreu de cereals i lleguminoses. (GEM).
Tot i això, Piferrer i Quadrado diuen: «[...] multiplicándose en el siglo XV los traspasos de fincas de manos de los naturales del pueblo á los ciudadanos, que impusieron á las tierras sus apellidos de un confín á otro (Son Quint, Son Cabaspre, Son Simonet, Son Dameto... la Muela dels Ferrans conservó el de una familia indígena, mientras se renovaban los poseedores de las vertientes de la meseta (Verger, Son Malferit, Sobramunt, Pouet)». (Islas Baleares, 1888).
La ruta d'avui discorre per la mola de na Ferrana, sa Fita del Ram, el pla i la Mola de Sobremunt; per terres dels municipis d’Esporles i Puigpunyent. Amb aquest nom —Esporles— apareix documentat ja el 1248. Mot mossàrab derivat del plural del mot llatí Sportula, que significa ‘senalla’. (GEM).
S'ha de caminar amb l'ull ben obert per aquests encontorns, nombroses clivelles, escletxes, fissures i avencs s'obren sota els nostres peus. Els avencs d'origen mecànic es formen a partir dels processos de distensió mecànica dels massissos muntanyosos. Alguns exemples d'aquest tipus de cavitats són les fissures de ses Termes —de més de dos-cents metres de fondària—, a Escorca; l'avenc de ses Papallones, a Bunyola; l'avenc de sa Pedra, a Esporles; o a Santa Maria l'avenc de s'Hospital. (Santandreu, 2002).
Segons la GEM na Ferrana són uns terrenys del terme d’Esporles, estesos entre la fita del Ram, la casa de ses Dones, la casa de Neu i la font Llarga. Situats als vessants meridionals de la serra de Tramuntana.
Botam una paret mitgera, recorrem una zona on la vegetació és més clara i assolim un passet que ens durà al primer cim del puig (WP-03). Es diu que a dalt de na Ferrana, com en el Galatzó, tres propietaris es podien donar la mà des de la seva finca.
Salamanca diu: «El puig que presideix la visual des d’aquesta localitat [Esporles] és la Mola de na Ferrana (modernament popularitzada en el món excursionista amb l’errònia denominació de Fita del Ram), amb el cim situat al terme de Puigpunyent i els costers repartits entre aquesta demarcació municipal i les de Palma i Esporles».
Seguint les monjoies o el traç del GPS, passam per nombrosos ranxos de carboners, les barraques dels quals tenen una mida inusual.
 |
| Casa de neu de la Fita del Ram |
Arribam a un punt clau on s'ubica un element interessant, la casa de neu de la Fita del Ram o des Verger (WP-04), també dita, simplement, sa casa de sa Neu, situada a uns 785 m d'altitud. Té la planta el·líptica amb unes dimensions aproximades de 10'60 m de llarg, 5'80 m d'ampla i 3'30 de profunditat. Se suposa que la coberta era rasa.
Vallcaneras arriba a la conclusió que: «No hem trobat casa de nevaters, la qual cosa ens indueix a pensar que la tasca de nevatejar en aquest pou no duraria molts de dies o, dit d'una altra manera, que les nevades en aquest indret no serien molt copioses. De fet, les dimensions ens indiquen que no es recollien en aquest lloc grans quantitats de neu». (Les cases de neu i els seus itineraris, 2002).
Per la contrada se situa una altre pou de neu, la casa de neu de Son Noguera. Més petita que la que tenim davant: mesura uns 9,3 m de llargària, 6,2 m d'amplada i 3,4 de profunditat. Tenia dos aiguavessos i coberta de teules.
La casa de neu està situada en una cruïlla de camins. D'esquena a la casa de neu i mirant cap a nord aniríem a l'ermita de Maristel·la. Nosaltres venim de la dreta i seguirem cap al sud.
 |
| Avenc de na Boira |
Un tirany fitat ens mena a l'avenc de na Boira (-134 m) (WP-05). Actualment es troba situat en el lloc que fa 18 de les cavitats de major profunditat de les Balears. La boca està situada a una altura de 805 m sobre el nivell del mar.
Els avencs vadosos o de dissolució són cavitats de desenvolupament generalment vertical, generades per la dissolució de la roca per part de les precipitacions que s'infiltren en les muntanyes calcàries. (Santandreu, 2002). Al fons d'aquest avenc s'han trobat nombrosos ossos d'animals que han caigut.
Per una mena de corredor entre grans blocs de pedres ens dirigim al cim de sa Fita del Ram.
Cercam la part alta del penyal on és més factible botar la paret que separa els termes d'Esporles i Puigpunyent, i que ens barra el pas.
Un bell grup de bolets (o fongs) Mycena renati Quél. Freqüent als alzinars de Mallorca. El capell d’aquest bolet és al principi campanulat i després més obert, d’1,5 a 4 cm de diàmetre i estriat per transparència, de color rosat a marró rosat. Les làmines estan espaiades i de color rosat amb lamel·les ventrudes. El peu de dret a corbat, de color groguenc a groc daurat, fistulós i amb rizoides blancs. Les espores són blanques en massa, el·lipsoides, de 7,5-10 x 4,5-6,5 micres. No té interès culinari. (Bolets de les Illes Balears).
 |
| Fita del Ram |
A l'altra part de la paret seguim un tirany cap al nord, el qual ens durà al capcurucull de sa Fita del Ram (833 m) (WP-06), on s'aixeca un punt geodèsic. Allà ens feim la foto de grup.
Baixam per un pas fàcil, per una escletxa dels penyals del cim i caminam cap a ponent. Deixam a l'esquerra la cova dets Ermassets, prou visitada ja. Giram a sud-oest pujant un poc i ben aviat veim les fites que hem de seguir per baixar al pla de Sobremunt.
De camí podrem guaitar a aquest altre avenc, el nom del qual desconec.
El tirany ara s'acosta al penya-segat on podem admirar el pla de Sobremunt... A l'horitzó destaca el puig rodó de na Bauçana o de na Bauçà (614 m).
Les fites ens menen al camí que recorre el pla de Sobremunt. Imatge de la cruïlla (WP-07). Nosaltres giram cap a l'esquerra, si giràssim cap a la dreta podríem baixar pel pas de Son Noguera de Superna, en aquest cas hauríem de tenir un cotxe a la carretera de Esporles-Puigpunyent.
A uns metres del camí se situa aquest aljub, construït de manera basta però segurament era efectiu pels carboners de la contrada ►Veure l'article Els darrers carboners d'Esporles.
A la part contrària de l'entrada d'aigua i vora el brocal té una bassa pels animals.
El camí de roda avança planer entre un alzinar jove.
A l'endret d'una bassa deixam el camí i tiram recte camp a través, sense fites. Hem de seguir caminant cap a ponent fins que trobem les monjoies que duen al pas de na Lluïsa. El terreny no és massa dolent.
Trobarem ranxos de carboners amb els seus característics forns de pa. Aquest és un bon exemplar i es troba en molt bon estat.
«Sobremunt
és una antiga possessió del terme d'Esporles, que confrontava amb es
Verger dels Catlar, Son Noguera, Son Arboç, Son Don i Son Roca. El 1661,
pertanyia a Bartomeu Arboç. Tenia cases i era dedicada a olivars. El
1685, era ja dividida en dues possessions, totes dues dites Sobremunt,
una valorada en 4.500 lliures i l'altra, en 4.200. El 1731, els terrenys
denominats es Bosc de Sobremunt i la Mola de Sobremunt pertanyien a
Antoni Arboç. El 1863, era d'Antoni Ferragut i tenia 87 quarterades. El
1996, en deriven es Pouet de Sobremunt i Sobremunt, situada entre can
Manenta, ca na Lluïsa, es Verger i can Fava». (GEM).
Un petit tàlveg del terreny ens indica la direcció a seguir per anar al pas de na Lluïsa (WP-08). Vista retrospectiva.
Seguim per aquest regueró poc marcat però evident cap al penya-segat.
 |
| Pas de sa Regata o de s'Encletxa (Popularment, pas de na Lluïsa) |
Començament del curiós pas de sa Regata o de s'Encletxa. També el podríem anomenar pas de s'Ermita, si és que l'edificació que hi ha a baix ho era, o pas de Sobremunt, també pas de cas Metge.
«Tal com el seu nom indica, és un gran freu natural
obert a la franja de penya-segats que guaiten damunt la possessió [cas
Metge] i que fou pas natural per als caçadors i carboners de la
contrada. A la part final, trobam un petit parament de pedres a la
manera de graons per tal de superar amb facilitat un pas rocós.
Actualment ha anat guanyant la segona designació». (Superna..., 2001).
El nom del pas de na Lluïsa no té
massa sentit ja que la possessió de ca na Lluïsa queda bastant enfora,
inclús en el terme d'Esporles, entre Sobremunt, can Fava, es Campassos i
es Pouet de Sobremunt. Precisament més a prop de ca na Lluïsa hi ha una
altre pas, el pas des Colls o d'en Teret.
El pas discorre entre altes parets, i el trespol presenta un rústic i desfet escalonament de pedres.
La fesa devia ser la via ràpida per
pujar i baixar del pla de Sobremunt solament pels treballadors, puix no
és possible que una bístia pugui superar el darrer graó, a no ser que s'hagi desfet algun marge que ajudàs a superar-ho.
Ajustats al peu del penya-segat feim una curta travessia per una estreta cornisa que ens duu a unes marjades. Per les escaletes dels marges anam baixant d'una marjada a l'altra; sempre tenim fites o taques de pintura que ens guien.
Per tot arreu trobam evidències de l'explotació del bosc, barraques, rotlos de sitja, marjades...
Seguim baixant les marjades fins que topam amb una gran paret.
 |
| Sa Casota o s'Ermita |
S'Ermita, sa Casota, es Rafalot? (WP-09). ens surt a camí, la qual, en alguns mapes figura com a Vieja ermita. Al llibre Superna..., sa Casota o s'Ermita. També podria ser es Rafalot, el qual, segons la GEM, són uns terrenys situats entre Son Fava, es Grau, cas Metge i na Berrana.
La informació que trobam a l'obra de Vibot & Hernández, d'aquesta casa és la següent: «Cases
en avançat estat de ruïna, de les quals resten les parets laterals,
alguna finestra i un portal amb llinda de blocs ben treballats. Es
destrien en total dos grans cossos i constava d'una altura, amb un cos
soterrani. De fet, l'edifici es troba enmig d'un fort coster, molt a
prop dels cingles de la muntanya, per a la qual cosa es pot percebre una
gran obra d'extracció de terra.
Ja que no ha estat localitzada documentació que doni un poc de llum
sobre la realitat d'aquest redol, la tradició oral assenyala que fou una
explotació vitícola pertanyent a Son Fava. Els informadors asseguren
que tenia, a més, un celleret. De fet, fora de l'edifici hi ha
espargides restes que podrien ser part de la premsa.
Per altra banda, veim possible que la primera designació fou donada una
vegada abandonades les cases, ja que el sufix denota indefinició i
tosquedat. La segona va més orientada cap a l'entorn misteriós de les ruïnes atorgat pels nous pagesos a causa de la raritat de l'edifici i la seva excepcional situació». (
Superna. Una vall a través de la història i els seus noms, 2001).
Unes marjades més avall trobam el pou Gran.
La construcció es feta de paredat comú. A dia d'avui està completament sec.
 |
| Pas des Pouet |
En el (WP-10) hem de deixar a la dreta el viarany que ens menaria a cas Metge. Continuam per l'esquerra i arribam al portell de s'Hort des Pouet, anomenat pas des Pouet, on també canviam de municipi.
A l'altra part del portell el panorama i el terreny canvia completament. Ara caminam per un altiplà a uns 570 m d'altura, per terres de conreu.
Ja veim les cases de s'Hort des Pouet i els penyals del pla de Sobremunt (es Cingles) que haurem de pujar a través del pas des Colls.
Passam arran de la caseta de s'Hort des Pouet.
«La possessió es Pouet de Sobremunt està situada al lloc de Sobremunt, entre sa Font Nova i el terme de Puigpunyent. Els s XVII-XVIII, era denominada es Pouet. El 1700, fou adquirida pel mercader Cristòfol Seguí, per 1.450 lliures d'entrada i un cens reservatiu de 25 lliures anuals. El 1725, era del seu fill, el mercader Nicolau Seguí. Tenia cases i era dedicada a olivars i conreu de cereals i lleguminoses. Tenia un gran alzinar, amb nombroses alzines dolces
[...]». (
GEM).
D'esquena al portal de la casa veim un camí poc transitat que s'endinsa al bosc, pel qual hem de seguir (WP-11).
De tot duna discorre per un pinar.
Més endavant, una paret amb portell dóna pas a l'àmbit d'un bell alzinar on campen ranxos de carboner.
Ens acostam al peus de la paret des Cingles.
Una fletxa de pintura vermella ens indica la direcció a seguir.
Un coval aprofitat per les cabres com a sestador, s'obre al costat de la paret per on hem de pujar.
 |
| Pas des Colls o d'en Teret |
Sortim de la cova i a mà dreta, en el sentit de sortida, tenim la pujada pel pas.
Iniciam el pas des Colls o d'en Teret (WP-12). N'Emilio Alonso, al seu magnífic blog Mis días de montaña explica el perquè del nou topònim: «el 25 de Enero del 2004 subí con el GEM al Pla de Sobremunt, directamente desde Puigpunyent, por un paso para mí desconocido, al cual, a falta de un topónimo más correcto, lo llamamos el Pas d’en Teret, en honor al guía de ese día Miquel Fuster Teret, desgraciadamente ya fallecido».
L'inici es fa amb una petita grimpada. Després, donam la passa més exposada del pas
per una minsa cornisa, on trobam un angle de ferro clavat a la roca per recolzar el peu (alerta que es mou) i una ansa per aferrar-nos, també de ferro. A la foto no s'aprecia el pati que tenim a la nostra esquerra.
Situació de l'ansa que només hi arribes quan et repenges damunt l'angle de ferro i t'estires.
Manlleu la foto de l'ansa, del bloc de l'amic Emilo Alonso. (Foto: Tomàs Mut).
El que subscriu, en un moment crític!
Qui degué ser el que va inventar el vertigen?
Després del replà ens queda pujar per una altra cornisa més ampla i amb més preses. Tot i que hem d'estar alerta a una roca que t'empeny cap al precipici.
Part final del pas.
El càrritx és una gran ajuda!
Un darrere l'altre superam el tercer pas de la jornada. Tots estam d'acord que és el més complicat i exposat, i el que s'ha fet valer més.
Amb aquesta magnífica vista —que entre per les finestres dels ulls, com diria don Llorenç Tous— de la vall del Pouet de Sobremunt i la serralada de les moles de Valldurgent i de Son Cotoner, i el puig de na Bauçà, posam taula. Un dinar ben merescut!
Després de descansar i badocar un poc, reiniciam la ruta cap al quart i darrer pas.
Seguim per un malmès camí de carboners, el qual ens aboca al camí de roda del pla de Sobremunt i sa Mola.
Botam la paret mitgera entre termes i pujam per un sender pedregós entre rotllos de sitges.
Les cebes marines o d'ase Urginea maritima, comencen la floració i creen un bell i original paisatge.
Aquesta muntanya està farcida de restes d'elements etnològics d'activitats abandonades ja fa un bon grapat d'anys.
Arribam a un punt clau (WP-13). La bassa davant el porxo és una cruïlla de camins. Hem de continuar cap a l'est, en baixada, pel camí de l'Engegada.
En el (WP-14) hem de deixar el camí i desviar-nos cap a l'esquerra. Hem de procurar no perdre les monjoies puix el terreny és embullós. Si veim un camí de carboners que baixa a unes sitges situades al fons del comellar, l'hem d'agafar i un moment donat l'hem d'abandonar per la dreta, seguint un enfilall de fites que menen a la timba.
 |
| Pas de s'Ego |
Després de dubtar un poc, trobam l'inici del pas de s'Ego. Una cornisa que no es veu fins que la trepitges.
La providencial cornisa natural era una drecera per arribar a la casa de sa Neu i a les diferents sitges que hi ha per la contrada, des de les cases des Verger. Personalment dut molt, que per aquí pogués pujar i baixar una bístia.
El pas figura al ►Catàleg dels Camins del Terme Municipal d'Esporles amb el nom de pas des Cego, i amb el número 24. La fitxa tècnica diu que és d'interès constructiu i que comença al vial de la urbanització des Verger i finalitza a la casa de neu de la Fita del Ram. La tipologia del tram 1 és de ferradura, d'1 metre d'amplada, i el tipus de ferm, terra. El tram 2 és tirany, de 0,5 a 1 metre d'amplada i el tipus de fer, terra. Els topònims més propers són: comellar de sa font Llarga, mola des Verger i mola de Son Noguera. Construccions properes d'interès: rotlles i barraques de carboners, aljub i casa de neu.
Una petita rampa artificial o marge, feta amb pedres compostes, t'ajuda a enfilar-te a la cornisa dita el pas de s'Ego. Com molt bé diu Salamanca (2009), la primitiva funció dels passos és comunicar dos indrets a través d'un camí el més curt o fàcil possible.
Ara només queda baixar pel rost comellar entre grans blocs de pedra, sitges i restes de camí. Hem d'anar alerta a passar-nos un gran rotlo de sitja ben fitada, és el tirany que duu al pas de s'Ullastre, pel qual hem començat l'excursió d'avui, aquí hem de desfer les passes del dematí per arribar a l'inici de la ruta.
A les 16:45 h aconseguim finalitzar amb èxit i sense entrebancs aquesta entretinguda volta.
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
Aquest
track només és orientatiu per a
seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi
millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest
bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les
imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades,
respectem la naturalesa i la propietat privada.
► És aconsellable seguir unes normes bàsiques.
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒ FITXA TÈCNICA ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 |
| Esporles |
Distància
aproximada: 9,20 km
Pujada
acumulada: 533 m
Alçada màxima-mínima: 829-539
Temps
aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 7:31:52 h
Ruta
circular: Sí
 |
| Puigpunyent |
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites grimpades als passos, algun pas és aeri
Integrants: Margalida, Dolors, Miquel, Esteve i Joan
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒ CARTOGRAFIA ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 |
| Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth |
 |
Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Sud E-25, amb els punts principals
|
 |
| Desnivell, temps i distàncies aproximades de la ruta |
Manacor, 23-9-2013
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒ HEM CONSULTAT ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
- Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
- Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
- Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1991 DD.AA.
- Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 Lluís Vallcaneras.
- Toponímia i etimologia. 2002 Cosme Aguiló.
- Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca II. 1992 Gaspar Valero i Martí.
- Sportulis. Revista Municipal d'Esporles. Tardor 2008
- Els noms de niguls a Establiments i es Secar de la Real. Dins: XX Jornada d'Antroponímia i Toponímia, 2007. 2008 Miquel Salamanca i Miquel Grimalt).
- Els noms dels passos a la serra de Tramuntana. Dins: XXI Jornada d'Antroponímia i Toponímia, 2008. 2009 Miquel Salamanca.
.JPG)
