25 de maig 2017

177 - Passos de s'Ullastre, des Pi i des Racó d'en Barona 23-5-2017

Després d'una sortida que férem dia 13 de maig per conèixer un pas antic, poc conegut, el pas de s'Ullastre, vaig tenir la idea d'enllaçar aquest amb el proper pas des Pi, un pas prou freqüentat però amb problemes de pas a la sortida de baix. Després de travessar per s'Hort des Pouets, seguirem la ruta cap al racó d'en Barona, on arribarem a través del pas homònim. Pel pujol d'en Banya i el camí vell de Palma tornarem al punt d'inici.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. És recomanable demanar permís a la propietat abans d'emprendre aquesta ruta.

Per iniciar l'excursió deixarem el cotxe vora el Fielato que hi ha a la sortida del túnel (una espècie de duana), a la banda de Sóller, damunt el pont d'en Valls (⇨WP-01) (162 m). Ens posam en marxa a les 9:12 h, travessant la carretera anant amb cura al trànsit, ja que la ruta s'inicia ben davant aquesta casa.

Caminam uns metres per la vorera de la carretera en direcció al túnel. Un poc abans d'arribar al torrent des Coll, també conegut per sa Torrentera, el qual, aquí va soterrat, hem de pujar pel coster. Aviat veurem una estreta i rosta canal, bastant neta de passar senderistes, per la qual pujarem a les vies del tren.

Hi ha l'opció d'agafar un sender fet amb travesses, pel qual també es pot sortir a les vies del tren.

Les dues opcions ens menen a les vies del tren de Sóller (209 m), a l'indret on aixecaren el monument commemoratiu del 75è aniversari de la inauguració del tren. Es tracta de sis panells de 2 per 1'60 m, en forma de llibre, cada un d'ells amb una al·legoria de la història de Sóller.

Un bust del polític Jeroni Estades Llabrés, presideix el monument. Estades va presentar l'any 1892 el primer projecte d'un ferrocarril per unir Palma i Sóller per Valldemossa i Deià, el qual va sol·licitar i obtenir la concessió d'aquest ferrocarril. L'autor d'aquell primer projecte fou Salvador Medir.
     L'any 1903 es va proposar la construcció d'un ferrocarril directe, a través de Bunyola i Son Sardina, amb una longitud de 27 km. Fou el mateix Estades qui presentà el nou projecte, realitzat per l'enginyer Pere Garau.

Les obres començaren el 3 de juny de 1907, amb la perforació del túnel Major, d'una longitud de 2.857 metres. Es va acabar de perforar el 23 d'agost de 1910. Es varen haver de perforar 12 túnels més i aixecar el viaducte de Monreals de 52 metres. El dimarts 16 d'abril de 1912, es va inaugurar el tren de Sóller. (El Tren a Mallorca, 125 Aniversari, 2000).

Prosseguim. Travessam les vies del tren i pujam pel coster. Copsam la boca nord del túnel Major, el qual es va perforar amb menys de la meitat de temps que el de la carretera, 80 anys més tard.

A un centenar de metres de la boca del túnel abandonam les vies per la dreta. Aquí es tracta d'agafar el camí del Metro que puja pel coster. Es pot fer a les baves o anar fins al final, resseguint el torrent, i agafar-ho més còmodament. Passam per una vella construcció en ruïna.

Camí del Metro
D'una manera o l'altra arribam a un ampla camí protegit amb unes grans pedres, a modo d'escopidors (WP-02) (236 m). Es tracta del camí del Metro. Aquest nom prové de la mesura que empraven per tallar els troncs dels pins, deu pams i mig, uns 2,10 m, la qual s'ajustava a la mida dels carros, per tant aquest camí fou construït per aquesta destinació.
     Segons alguns informants dels investigadors Plàcid Pérez i Antoni Reynés, aquesta xarxa de camins es va construir a partir de 1927, durant l'usdefruit de na Dolors Cotoner i de Verí. (Es Teix: Formació i explotació d'una possessió de muntanya a la Serra de Tramuntana de Mallorca (S. XIII-XX), 2014).

Dues corbes més amunt deixam un brancall a l'esquerra (WP-03) (305 m). Molts d'altres camins de la serra de Tramuntana també foren creats amb una finalitat específica, com per comunicar pobles, possessions, baixar la gel dels pous de neu, arribar a una torre de vigilància o a una ermita o santuari. Pel bosc també trobam una gran xarxa viària estesa específicament pels carboners, calciners i llenyaters.
     Antoni Rotger compte que: «A can Prohom, per davallar els pins de metro posaren un cable que anava de damunt a baix de la penya del Vermell i hi posaven les soques de pi que davallaven a tota velocitat i, a vegades, cremaven els ganxos que aguantava les soques de pi. Amb aquest pi, que després venien al poble, es feien, entre altres coses, canastres per exportar taronges i llimones com les que es feien a la serradora de Cas Sarrier». (Aina Colom/Francesc Lladó, 2012).
     Segurament, els 'metro' que baixaven pel camí que feim tenia el mateix destí i usos.

De tant en tant, es fa necessari fer aturades per gaudir del panorama que tenim al costat. Al fons destaca el coll de Sóller (496 m), topònim documentat ja a 1234.
     Segons el P. Rafel Juan, sembla significatiu que una de les primeres notícies sobre els camins a la vall siguin les deixes que per mantenir el camí de Sóller a la Ciutat de Mallorca preveuen pel moment del seu traspàs Pere Domenge, de Fornalutx i Bartomeu Pellicer, el 1290 i el 1292, respectivament. (Reynés, 2008).   
     El coll ha estat, fins l'obertura del túnel (1997), una barrera natural important pels habitants de la vall, Piferrer i Quadrado anoten: «Mayores obstáculos costó abrir la [carretera] del Coll de Sóller que desde 1854 une á la villa con Palma, obra sorprendente que de haberse retardado ya no se realizara quizá, dando lugar, previo detenido estudio, á obtener mediante un gigantesco túnel comunicación más rápida y expedita [...]». (Islas Baleares, 1888).
     Reynés apunta que fou el 1847 quan hi comencen a circular carros per la carretera, a pesar de la resistència i protestes dels traginers que veien perillar el seu mode de vida.

A la nostra dreta s'aixequen els vertiginosos espadats de la serra d'Alfàbia, al cim de la qual s'instal·laren les antenes de telecomunicacions. El bosc de la coma Negra s'enfila fins on pot, i a on el desnivell ho permet, està marjat amb olivar. Per aquests costers també se situa es racó de l'Infern, es comellar Fort, sa Garriga, es Castellot...

A prop de sa Boca de s'Ase, el camí travessa la llera del torrent de ses Llemes o de sa Llema*, el qual baixa del comellar de sa Figuerota. Gairebé dins el jaç del torrent veim alguna sitja, la corresponent barraca i un forn de calç.

*DCVB: Llema, Ull de l'aritja que comença a apuntar.

Abandonats aquests oficis i perduts els usos que se'ls donava als camins, aquests resten abandonats i sense el pertinent manteniment i reparacions periòdiques que necessiten pel seu bon estat de conservació. Per això trobam molts de pins abatuts sobre el traçat, el càrritx que va guanyant terreny i esbaldrecs al marge de sosteniment.

El traçat descriu llargues llaçades, amb un desnivell dolç per poder circular carros ben carregats. Passam un collet situat a 469 m, el camí s'allunya del cingle i discorre més per l'interior, el rost també s'ha suavitzat i apareix el bosc d'alzines.

En el punt assenyalat amb el (WP-04) (474 m) deixam el camí per la dreta, per anar a cercar el pas de s'Ullastre. Abans d'atacar el pas dessuam i recuperam energia a l'ombra d'uns pins.

Després de berenar, a les 10:53 h, anam baixant pel coster que mira a l'est cap al pas de s'Ullastre (WP-05) (455 m).

La baixada és forta i ben aviat veurem una gran pedra amb una coveta a sota. També veurem un pi amb un niu de bruixa, el qual pot servir de fita per localitzar el pas, ja que se situa just davant.

Pas de s'Ullastre
La baixada del primer tram del pas de s'Ullastre es fa per una petita escletxa escalonada, on veurem algunes pedres col·locades i també, algunes fletxes vermelles amb la pintura fresca, fetes el dia 13 d'aquest mateix mes. La nostra intenció no és baixar a l'olivar pel pas, sinó que volem enllaçar aquest pas amb el des Pi.

Desconeixem l'ús que donaven al pas però per la seva situació devia ser una via ràpida i molt més directe que el pas des Pi, el qual va baixant més suau cap al pujol d'en Banya.   

En el segon tram haurem de recorre una estreta cornisa. En el mateix pas passarem per la partió de dues finques, que no és més que una vella reixeta tombada.

També veurem marques de manuella* per rebentar la roca a base de barrobins per tal de facilitar el pas per aquesta cornisa.

* Barra de ferro amb tall a un cap o a tots dos, que serveix per a fer i enfondir forats a la pedra per fer-hi barrinades. (DCVB).








En el seu temps, el pas, fou habilitat amb marges de sosteniment i es facilità el trànsit rompent algunes roques amb barrobins, com hem dit abans.

Perdem el rastre del senderó però trobam una sèrie de petits marges, segurament l'extrem de la part alta de la zona marjada d'olivar que hi ha més avall. De totes maneres hem de deixar la continuació del pas per fer la travessia pels peus dels penyals i remuntar el coster quan sigui factible.

L'exagerada inclinació del terreny i l'esponerosa vegetació ens fa caminar amb precaució. De totes maneres no trobam entrebancs insalvables, i si es baixa un nivell més, segurament fa més bon caminar.








Hem passat el pitjor, la inclinació del coster es suavitza, no tenim el balç tan a prop, tot i que encara no podem baixar la guàrdia.

Així assolim la rosseguera que fèiem comptes trobar. Això vol dir que estam a un punt on ja és factible pujar i arribar al camí del pas des Pi, el qual, segons el GPS, tenim a un nivell superior.

Pas des Pi
Un darrer esforç i assolim el camí del pas des Pi (WP-06) (506 m). Són les 12:00 h quan aconseguim el nostre propòsit, connectar els dos passo. El pas des Pi no és exposat però té el seu risc. És un estret senderó que en alguns trams presenta marges de sosteniment, inclús alguna escalonada com la de la fotografia.

Mentre hom camina per la cornisa volada no pot badar, puix el fort rost i la fullaca seca de pi et fan anar en compte, i més si pateixes vertigen. Els passos de muntanya —segons Salamanca—, «sempre serveixen per comunicar dos llocs però no sempre implica un trànsit còmode i lliure, sinó que sovint es passa per un indret que és de trànsit obligat ja que la resta d'indrets del voltant són inaccessibles o de trànsit impossible».

La utilitat de molts d'aquests passos era la d'escurçar camí i estalviar temps per arribar al tall que hom tenia allà dalt o per baixar al poble en menys temps possible. Salamanca continua dient: «Aquest originari sentit de comunicació s'ha vist modificat amb el temps. L'aparició de nous usos a les muntanyes ha permès que els passos ja no impliquin simplement un trànsit, sinó que actualment també impliquen una clara connotació d'oci en el mateix moment del trànsit». 
     Arribam al començament del pas a les 12:10 h (WP-07) (551 m).

A pocs metres i, per un caminet, assolim el camí del Metro que hem deixat unes hores abans, més avall, per anar a cercar el pas de s'Ullastre (WP-08) (507 m).

Resseguim aquest camí carreter fins que l'hem de deixar per la dreta (WP-09) (569 m). A la desviació veurem fites de pedra i marques de pintura vermella. El senderó serpeja entre un mar de roques i càrritx, on alguns pins han trobat el seu lloc per viure.

El senderó ens aboca a un altre camí carreter (WP-10) (611 m). Aquest, als pocs metres es bifurca. Collim el trencall de l'esquerra, el traçat del qual només s'insinua davall una catifa de càrritx. Crec que la contrada s'anomena la coma de sa Palla.

Aquest perdut camí menava a una gran explanada on se situava s'Hort des Pouets, una explanada cultivable i cultivada en altre temps...

Hort des Pouets
...i ara completament envaïda de sotabosc, ocupada majoritàriament per mates i càrritx, i pinar.  

Un dels dos pouets
Aljub























Deixam a l'esquerra les restes d'una vella paret de pedra seca, la qual devia tancar aquesta zona de cultiu, anomenada s'hort des Pouets, on trobam dos petits pous (WP-11) (666 m) i un rústic aljub (WP-12) (670 m), evidències clares de l'ocupació i explotació d'aquesta espècie de dolina.





Deuen ser aquests els darrers estris de cuina que utilitzaren els habitadors d'aquest territori? El model és el bon amic Pep Torrens. Vegeu un article sobre els darrers carboners d'Esporles Sportulis🔗 (Foto: Pep Tugores).

Recorrem l'extensió de s'Hort adreçats a nord-est. Travessam la paret que el tancava i protegia dels animals i resseguim un camí que hi ha allà deçà la paret.

El camí gira a l'esquerra. Passam molt a prop de la cota 701 m, i de les ruïnes d'un porxo. Segurament l'humil aixopluc del roter de s'Hort. També hem vist citar la contrada com la rota Llarga. La imatge denota el total abandó del bosc.    
  
Quan assolim, si fa no fa, la cota més alta de la ruta (730 m), a un lloc ombrívol i fresc, posam taula. Jo aconsellaria fer aquesta aturada obligada bastant més endavant, ja que encara falta molta ruta per caminar.

El camí del Metro continua, interromput de tant en tant per arbres caiguts i algun boci molt malmès i desdibuixat.

Estepa joana Hypericum balearicum
L'estepa joana és una de les plantes emblemàtiques de les illes Balears, és un bell arbust endèmic relativament freqüent a la Serra de Tramuntana, menys freqüent a les altres illes. És fàcil de reconèixer per les seves fulles gruixudes, amb els marges ondulats i amb unes grans glàndules que també es troben sobre les tiges. Tota la planta fa un aroma ben característic. Les flors grans i de color groc destaquen sobre el fons verd de la planta. (⇨Herbari Virtual).

Deixam el camí per l'esquerra, per anar baixant camp a través cap al tàlveg de la barranquera del torrent de ses Basses, el qual més avall agafa el nom dels Cinc Ponts (WP-13) (739). Val a dir que la passa és de mala petja fins assolir el camí que discorre més avall. És el moment quan ens acostam més a la línia divisòria entre els termes de Sóller i Bunyola.

La baixada pel coster pedregós ens du a un obac comellar ocupat per un bosquet d'alzines, on a la part de baix veim alguns rotlos de sitja, allà enllaçam a un altre camí de carro (WP-14) (643 m), el qual es dirigeix al pas de can Jeroni Gros, pels plans des Romanins, per la falda del puig des Moro. Nosaltres, emperò, giram a la dreta.

En aquest tram de la ruta podrem allargar la passa, ja que el camí té un bon ferm i va bastant planer.

En aquest trencall hem de girar a l'esquerra (WP-15) (550 m). Si seguíssim recte podríem tornar al camí del Metro que dúiem abans d'entrar a s'Hort des Pouets.

Aquest nou camí va baixant amb decisió cap al racó d'en Barona. Les vistes cap al port de Sóller són espectaculars.

També deixam aquest camí que dóna la volta a la torrentera i segueix per l'altra part del barranc (WP-16) (525 m), a les parets del qual se situa la cova des Caragol. Baixam per una cornisa un poc exposada equipada amb un fil de ferro a modo de passamà (WP-17) (498 m).

A la fotografia no es percep el balç ni el fil ferro de seguretat, més que res és una ajuda per si la roca està banyada. Amb la roca eixuta no hi ha cap perill, ni fa falta agafar-se al fil.

La cornisa és una drecera que dóna a un bell camí de ferradura ben resolt i en bon estat de conservació.

Amb uns revolts baixa a un tancat de paret seca.

En aquesta foto de l'amic Arnau Bisquerra ⇨Tresques per Tramuntana podem veure aquest camí que ara baixam, copsat des de l'altra part del barranc, el qual pren el nom de pas des Racó d'en Barona. L'amic Lluís diu que d'al·lot sentia dir racó d'en Baró. Més a la dreta se situa el Racó de s'Ombra. 

Pas des Racó d'en Barona
Com a altres bandes de la gran finca des Teix —no de bades és la finca més gran del terme de Sóller (678 quarterades el 1995)—, aquí també trobam barrat el pas amb una reixeta, encara que algú s'ha preocupat d'obrir pas a la mala... (WP-18) (472 m).

...així i tot s'ha de botar la paret, la qual cosa no resulta massa fàcil, cosa que feim a les 15:09 h.         

El viarany recorre la base dels penya-segats, balmats cingle de can Canals, on veurem algunes antigues construccions d'aixopluc.

Sortim a una pista (WP-19), on dia 13 férem aturada a l'ombra del cingle de can Canals. Aquell dia el grup era de pinyol vermell, de molta i bona experiència a la muntanya. 

Des d'aquesta posició podrem gaudir d'una magnífica panoràmica de la vall de Sóller, el puig Major i altres cims notables de la serra de Tramuntana.  

A l'esquerra tenim l'imponent tall que presenta el puig des Moro a la cara que mira cap a can Jeroni Gros, anomenat sa Volada de can Teix. Per un botador nou de pedra flanquejam una barrera metàl·lica.

La nova pista encimentada, amb un acusat rost, presenta uns espectaculars marges. A partir d'aquí anirem baixant, deixant a banda i banda entrades a nombrosos minifundis, porxos d'olivars, arreglats per passar-hi temps d'esbarjo.

Part damunt d'aquest porxo, conservat a l'antiga, s'alcen els espadats on se situa el pas des Loco, un antic i exposat pas de contrabandistes.

A la dreta del camí deixam les coves d'en Xispa, un habitatge 'troglodita' que aprofita els buits d'uns grans quers. Hem vist a algun mapa que figura com a cova d'en Punyal. 

La pista ens mena a la part final del camí de Castelló, passam per la cruïlla del camí de Rocafort que ens duria a Sóller i seguim cap a sa Sunyera i el pujol d'en Banya.


El bucòlic camí ens aboca al camí reial de Castelló, devora les cases del pujol d'en Banya (254 m), també conegudes com can Alzamora. Aquesta possessió està situada entre Rocafort i la font d'en Joi. El camí de Castelló «era un dels camins més importants de la vall de Sóller. Enllaça el camí vell de Ciutat amb Castelló passant pel pujol d'en Banya, Can Teix, s'Alqueria Blanca i Cas Xorc». (A. Reynés, 2008).

Es pot agafar un magnífic antic camí empedrat al (WP-21), que adreça i evita passar les vies del tren o seguir la pista i travessar-les.

Passam per diverses propietats rústiques, entre elles, ca na Menga, situada entre el pujol d'en Banya, el torrent Major i Son Tambó. Un poc més avall, la via del tren creua aquest camí.
     L'Arxiduc, anant en direcció a Sóller, diu: «Vora la carretera està la casa nova de ca na Menga i la vall, ja ocupada per algunes cases, coberta de tarongers amargs i ombrejada aquí i allí per pollancres situats al marge del rierol que barboteja, desemboca en la paradisíaca vall de Sóller al costat de l'església del convent».

Un senderó mena a diferents porxos, un d'ells, el de ses Coves d'en Bradley o ses Basses d'en Tries, és una raconada molt agradable. El senderó serpeja per entre la vegetació i ens retorna a les vies del tren, les quals  haurem de resseguir uns 300 metres i deixar-les per l'esquerra, on tornarem agafar el camí vell de Palma.    
 
Devers l'any 1884, l'Arxiduc ja diu que aquest camí carreter és el camí antic: «Hom troba vestigis de l'antiga carretera empedrada de Sóller». «Tanmateix diu Reynés, les caigudes de penyals podien fer malbé els marges i els empedrats i causar desgràcies personals. Llabrés, en el seu noticiari, recull el següent fet, datat del 25 de novembre de 1810: "Se desplomó un peñasco en el collado de Sóller e hizo tortilla (sic) a un trajinero y dos machos". La perillositat però no es perdé amb els nous camins de carro si hem de fer cas a la glosa recollida a Sóller pel Pare Ginard».


Quan m'ho deien, jo no ho creia,
però ara ja ho creuré,
que un carreter sempre té,
la mort darrera s'oreia.

Passam per la font d'en Joi i arribam a la carretera nova on tancarem el cercle d'una ruta plena de contrastes i valors paisatgístics. Arribam al cotxe a les 16:47 h.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________
   
⇨Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
És aconsellable seguir unes normes bàsiques




FITXA TÈCNICA

Sóller
Distància aproximada: 13,47 km
Pujada acumulada: 702 m
Alçada màxima-mínima: 741-165 m
Temps aproximat sense aturades: 4:48 h
Velocitat mitjana: 1,81 km/h
Temps total:  7:36:29 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: La part més dificultosa és la travessia per a connectar el dos passos, per on no trobarem cap punt d'orientació. 
Integrants del dia 13: Lluís Sanchís, Pep Torrens, Magdalena Riera, Toni Sureda, Eliseu, Damià, Javier González, Pep Tugores, Pedro Gelabert, Pepín, Pep Oliver i Joan Riera 
Integrants del dia 23: Rafi Salamanca, Begoña Vizcaya, Biel Miró i Joan Riera
 
CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa Alpina amb els punts principals

Perfil de la ruta i valors aproximats


Manacor, 25-5-2017
HEM CONSULTAT
    • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
    • El Tren a Mallorca, 125 Aniversari. 2000 Carlos Olmo Ribas.
    • Els camins de ferradura de la vall de Sóller. II Jornades d'Estudis Locals a Sóller. 2008 Antoni Reynés Trias.
    • La vida quotidiana a algunes possessions de la Serra de Tramuntana (1930-1950). VI Jornades d'Estudis Locals de Sóller i Fornalutx. 2012 Aina Colom i Francesc Lladó.
    • Els noms del passos de muntanya. XXI Jornada de Toponímia i antroponímia. 2009 Miquel Salamanca Salamanca.
    • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
    • Islas Baleares. 1888 Pablo Piferrer i J. M. Quadrado.
    • Corpus de Toponímia de Mallorca. 1962 Josep Mascaró Pasarius.

    6 comentaris:

    1. Magnífica excursió amb uns paratges impressionants!! Bon reportatge Joan, t'ho has "currat"

      ResponElimina
      Respostes
      1. És un bon recorregut, molt variat, hi ha un poc de tot.
        Gràcies estimada!

        Elimina
    2. En veritat que ha estat una ruta impressionant. jo que pensava que ja no habria ruta en la qual em sorprengués tan agradablement, per l'entorn que ens envoltava i per tota la seva història que em parecio fabulosa.Gràcies Joan una vegada més.

      ResponElimina
      Respostes
      1. Sí, Rafi. Encara trobarem llocs de la nostra Serra per a gaudir de la nostra afició.
        Gràcies per comentar.

        Elimina
    3. Crec recordá que ens ferem una foto junts amb el estris de cuina, i ningú la ha treta
      ¿Saps qui la té Joan?
      Tant l'una com l'Altres, és una bona excursió. Enhorabona.
      Pep Torrens

      ResponElimina
      Respostes
      1. Sí, Pep. La va fer en Pep Tugores. Li haurem d'estirar una orella. Jejeje.
        Efectivament, els amics que m'acompanyaren dimarts varen gaudir del recorregut.
        Salut i a caminar aviat.

        Elimina