13 de març 2017

173 - Regata de la Serra de la Coma - Pas du Frare - Lassarell 11-3-2017

L'objectiu d'aquesta sortida era pujar a la serra de la Coma (Pollença) per una regata emprada antigament pels carboners que tenien els seu tall a aquesta serralada, a u rotlos. Ja que érem allà, aprofitàrem per arribar a Lassarell a través d'un antic i poc conegut pas, el pas du Frare, fet per nosaltres ja a la ruta 171, titulada ⇨Pas du Frare - passet de la Moleta - la Cuculla - pas dus Alls.

Per arribar al punt de partida cal agafar la carretera Ma-10 (Pollença a Lluc). Devers el km 2,900 giram a l'esquerra, cap a can Pontico, travessam el torrent de la vall d'en Marc i enfilam el camí de can Huguet, on a uns tres-cents metres trobarem lloc per a deixar els cotxes devora el mateix torrent (WP-0) (76 m). Abans haurem deixat un cotxe al camí de can Bosc.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

Començam a caminar a les 9:50 h en direcció a can Huguet; en uns minuts deixam el camí per l'esquerra, a un trencall on hi ha un portell amb columnes coronades amb unes bales de canó.

Can Pau
Després passam per la carrera de can Pau. Propietat rústica situada entre la coma d'en Xeixa, can Huguet, la vinya d'en Tornila i el torrent de Son Marc.

Des de la nostra situació podem copsar la regata de la serra de la Coma i el recorregut aproximat que anam a fer.

Deixam enrere les entrades de les propietats rústiques de can Romí i els establits de can Pau, i a la dreta la de la Coma. La camada, ara ens mena a uns camps de cultiu.

Travessam aquests camps i per un portell obert a una paret seca entram al bosc d'alzines (WP-1) (90 m). Allí, ja veurem fites i fletxetes vermelles. Avui anirem de la mà d'en Joan Campomar, bon coneixedor del seu terme municipal.

Deixam enrere el bosc i començam a pujar per la serra de la Coma. Ho feim travessant una petita rosseguera.

Ben aviat ens adonam de la forta pendent que presenta aquesta serralada. Sort que anam per l'ombra.

De tant en tant ens convé mirar enrere per a gaudir de les vistes que deixam a baix. A l'altra part de la vall d'en Marc tenim els molins de Llinàs, la tira de Molins; a la seva dreta, la penya del Migdia (404 m), i a l'esquerra, les penyes Vermelles (524 m). A l'extrem dret, despunta el puig de can Groc (556 m).

La Coma
A la nostra esquena deixam les cases de la Coma, situades entre la coma d'en Xeixa i can Huguet. La possessió que dóna nom a la serra que volem recórrer, emperò, és l'antiga possessió de la Coma d'en Xeixa. Documentada el 1678, pertanyia a Miquel Solivelles. Dita també la Coma d'en Garroví. Amb cases i tafona, era dedicada a olivars. Estava valorada en 2.400 lliures. (GEM).

Regata de la serra de la Coma
Després d'un tram de molta pedra solta, assolim l'inici de la regata (WP-2) (162 m), que puja en diagonal d'oest a est, pel vessant nord de la serra de la Coma.

La vegetació és la típica d'aquests costers rocosos, ullastres empenyalats, càrritx, aritja, ceba marina, revell...   

En el primer tram, l'ascensió per la regata és fa més o manco còmoda. La neteja que feren els components dels grups dels amics Pep Torrens i Toni Sureda, ens facilita i molt la passa.

Més amunt ja és una altra cosa. Trobarem algun passet exposat.

La verticalitat del vessant nord de la serra de la Coma queda palesa en aquesta imatge.

Ja veim les pedres de la primera sitja que guaiten a un nivell bastant més amunt.

Ens els darrers metres connectam amb el camí, un tant rústic, que pujava a u Rotlos. Aquest camí baixa cap a nord fent revolts i adaptant-se a una orografia bastant més civilitzada que la que hem pujat.  

En aquesta foto de na Barbara podem apreciar on està situat el primer del conjunt de tres rotlos de sitja, anomenats u Rotlos.

Arribam a les 10:41 h al primer rotlo de sitja i l'assenyalam amb el (WP-3) (275 m). Des de l'inici hem pujat uns 200 metres.

Des de aquesta petita plataforma es gaudeix d'una bona vista, on copsam gairebé tota la vall d'en Marc i la teringa de muntanyes que tenim a davant, els contraforts del puig Gros de Ternelles. Més enllà, apareix la serra de la Font, i ja difuminades, les serres de la Punta i del Cavall Bernat.

Panorama amb dona.

Resseguim la ruta pujant cap a les altres sitges.

De moment encara trobam evidències de la mà de l'home, simplement pedres mal compostes, d'aquell camí de tècnica grollera. (Foto: Joaquín.

Ens hem encimbellat uns metres de demés, però des d'aquí dalt podem copsar els altres dos rotlos de sitja. Baixam a un d'ells i berenam, que les forces ja minven (WP-4) (308 m).

Després de recuperar forces, continuam pujant. Ara ho feim un poc a la mala, ja que aquell vell camí no arribava a dalt de la serra, a partir d'ara no trobarem cap traça de camí. 

Per evitar les mates i altres arbusts haurem de fer algun pas una mica exposat. Sort que aquest dia la roca estava ben eixuta i a més té bones preses.

Les fotos enganyen, en aquesta sembla que ens han col·locat a aquesta cornisa. (Foto: Joaquín).

N'Antònia dóna una de les darreres passes exposades abans d'assolir la cresta de la serra.

Arribam a la cresteria, des d'on dominam el recorregut que ens resta de l'excursió (WP-5). Aquí decidim canviar la ruta i per tant allargar-la. En vers de sortir per can Bosc, decidim fer el pas du Frare i sortir per Lassarell, ja que bona part dels components de la cordada no coneix el pas. Marcam el coll Petit amb el (WP-6) (380 m).

Encarats en la direcció a seguir, situam alguns indrets coneguts, també podem ataüllar el pas que anam a fer.
(Clicau damunt la foto per veure-la més gran). 

La serra de la Coma assoleix els 414 metres en el punt més alt. Una cota secundària arriba als 365 m. Per la cresta abunden les mates de revell.

Caminar per la carena no és un regal. Trobarem algun punt exposat i altres plens de matolls que fan que sigui més dificultós el trànsit. (Foto: Joaquín).

Arribam al cap de la Paret. A l'esquerra, s'estén el clot de l'Ullastrar, a l'ombra de la Moleta. A la dreta hi ha el clot de l'Hereva. A l'enfront, el Badaluc, Fartàritx i la Cuculla (712 m). (Foto: Joaquín).  

Sembla que s'ha acabat la serralada, deixam a la dreta el camí dels Moliners. Aprofitam una petita ombra per recuperar forces, minvades per les altes temperatures.

Túmul esglaonat
Continuam crestejant paral·lels a la paret seca fins al jaciment arqueològic que s'aixeca dalt un ressalt rocós, anomenant Túmul esglaonat de Fartàritx Gran (WP-7) (435 m). A la ruta 133 ⇨Pas del Llençol i cami dels Moliners del 29-10-2015 fórem els primers en publicar la seva situació.

En aquell moment, assabentat l'amic Joan Maiol de la troballa i com a bon aficionat a l'arqueologia, visita el monument i en treu un croquis esquemàtic. Es tracta d'una plataforma o túmul escalonat.

Caminam en direcció a les cases de Fartàritx. La cuculla homònima, com a gran fita, ens dirigeix.

Fartàritx Gran
A les 13:10 h assolim les ruïnoses cases de l'antiga possessió de Fartàritx (WP-8) (451 m). Dels vuit districtes en què va quedar dividida Mallorca després de la conquesta, un fou el de Pollença, 122 alqueries que el rei va cedir als cavallers Templaris. «Al Repartiment figura com a Alcheria Fardaritx, 5 jovades, dins la part 'De domo Templi' del districte d'al-Jibal». (Torres i Salas, 2010).

     «El 23 de maig de 1489 Bartomeu Martí, de l'alqueria de Fartàritx, va vendre als germans Jordi, Rafel i Antoni Pont, de Pollença, una alqueria en el terme de Fartàritx, alou del Temple; confronta amb l'alqueria de Fartàritx de Joan Martorell, Pere Cànaves, alqueria de Bàlitx de Pere March, alqueria de Mantona de Pere Martí i Rafel Martorell, i alqueria del venedor, dita el Clot de la Sarell». (Rosselló Lliteres, 1985).

L’antiga possessió de Fartàritx es documenta ja al s XIII. Ocupava el vessant nord del puig de Ca de Míner. El s XVII, estava dividida en dues propietats, valorades en 2.400 i 1.800 lliures. El 1672 Fartàritx dels Martorell —de l’Hort— tenia cases i guarda d’ovelles. El 1728, Fartàritx dels Martorell —de Pedruixella— comprenia també el rafal de can Huguet i tenia cases i conreu de cereals. Feia una renda anual de 52 lliures i 52 quarteres de blat de xeixa. (GEM, V, 178).

 Fartàritx actualment comprèn les possessions anomenades del Racó, d'en Roig, d'en Vila i Gran. Segons Àngel Rodríguez (2000): «Al Repartiment figura com a Alcheria Fardaritx, 5 jovades, dins la part 'De domo Templi' del districte d'al-Jibal. [...] Al Llibre d'Actes del Temple només figura una divisió de béns radicats a aquesta alqueria. Tant Geraldus de Ponte i sa muller Maria, com llur fill Guilelmus de Ponte pagaran el cens, [...] als hereus de Bernardus Rotgerii; a més, Geraldus de Ponte pagarà 5 sous al Temple pel Clot de Fartàritg, dins la seva part. Totes dues parts fruïran d'empriu de pastures i, quan Geraldus sigui mort, el seu fill Guilelmus podrà accedir a la meitat del Clot pagant la meitat del cens [...] La part de Guilelmus inclou les cases de l'alqueria». (Llocs, termes i valls de Pollença a l'època medieval i moderna, 2010, J. M. Torres i Pere Sales).

Fartàritx d'en Roig
«Fartàritx pot suposar (segons Moll DCVB) un radical 'fart-'. Això concordaria malament amb la tesi de Coromines. Moll proposa també un ètim aràbic: 'far-tarik', que significa 'lladre o rata de camí'. El topònim és esmentat en el Llibre del Repartiment: 'Fardaritx'. Designe també un raval de la vila de Manacor; no el registre, en aquest indret, Mascaró». (J. Vidal, 1991).

Per Fartàritx me passeig
i trob ses portes tancades;
¿Que deuen estar colgades
ses joves, que no les veig?

Passades les cases, anam a la font per veure si podrem omplir les cantimplores que ja duim mig buides. Travessam l'era on descansa la pedra de batre i enfilam cap als Picots, uns penyals emprats per enrocar cabres.

Font de Fartàritx Gran o de l'Hort
Bevem i carregam d'aigua a la font de Fartàritx Gran (WP-9) (466 m), també dita de l'Hort. Veure més dades sobre aquest broll a: ⇨Font de Tramuntana.

Recorrem la reixeta i voltam per uns penyals on trobam pas lliure per entrar a un esplèndid alzinar molt net i ombrívol de Fartàritx d'en Roig, on gaudirem d'uns graus menys de temperatura.

Sortim de l'obac alzinar i caminam altra vegada pel sol. Ja tenim a davant la paret on hi ha situat el pas du Frare.

Hi ha dues parets seques, anam a cercar la de més a dalt. El territori és molt brut. Hem d'anar sortejant les grans mates fins a la base de la costa. 

Recorrem el peu de la cinglera fins que trobam l'inici del pas. Són les 13:42 h quan hi arribam.

Pas du Frare
Iniciam la remuntada pel pas du Frare (WP-10) (482 m). A l'arrencada del pas creim veure unes pedres col·locades a modo d'escalons. D'ençà que aquests antics passos deixaren d'utilitzar-se, la vegetació s'ha fet la madona del lloc, tapant alguns possibles vestigis de la seva habilitació.

En Joan, seguit de na Magdalena, agafa la davantera i diu s'hi han d'aferrar!
     Per a superar el pas començam a pujar atracats a la paret per després anar més a la dreta. En alguns punts, la roca llisa, ens feia extremar les precaucions, ja que calia grimpar amb no massa bones preses.
     Les mates de càrritx són una bona ajuda. És una presa còmode i segura.

     Joan Campomar, a la seva interessant web, ⇨Malaltsdetoponimia. deixa clar que és aquest el vertader pas du Frare, i que està situat dins la possessió de Fartàritx d'en Roig.

Potser aquesta sigui la passa més delicada. En alguns punts hi ha una mossa picada a la roca per a recolzar amb més seguretat el peu.

Na Francisca, esquerra, donant la passa decantant-se de la paret. Més amunt, na Rafi, torna passar ran de la paret.
Gràcies a l'escalonament que fan les roques d'aquesta providencial fissura a la paret llisa del coster acinglerat, és factible superar el pas. Més que una fissura, és un xaragall, una davallada d'aigua, per això la roca és tan llisa.        


        



Tanquen la cordada na Barbara i en Joaquín. A dalt, marcam el final del pas amb el (WP-11) (516 m). En total 34 m de pujada.

Superat el pas haurem de pujar per un coster molt brut de grans carritxeres fins assolir el tirany que baixa de la cuculla de Fartàritx (WP-12) (532 m). Allà, a una bona hora, puix són les 14:00 h, posam taula. (Foto: Barbara).

Deu ésser aquest penyal ixent el que dóna nom al pas du Frare? Per a alguns, l'etimologia del topònim Frare no ve per algun membre d’algun orde religiós en concret, sinó que el mot frare té connotacions fàl·liques. A Toponímia Mallorca podem llegir: «El mateix autor [A. Galmés de Fuentes] opina que frare es deriva del llatí fractus ("trencat"). Un exemple de topònim derivat de la mateixa arrel el tenim a Prenafeta (Conca del Barberà), el qual segons Coromines derivaria de Pena-freta ("penya trencada")».

En el DCVB trobam: «Mena de columna ciclòpia que sol estar col·locada dalt un penyal».

Una mica més amunt hi ha el pas de Coves Blanques, el qual puja a la Moleta, segons informació de Joan Campomar.






Després de dinar reprenem la marxa pel senderó que ens menarà a Lassarell i a la vall de Colonya. Botam la paret mitgera; allà desà tot serà cap avall.

Pel pla de la camamilla ens giram i copsam una imatge del lloc per on hem creuat. Més endavant, passam vora l'ullal de la font de Lassarell, una font tipus qanât.
 
     G. Rosselló-Bordoy diu que hi ha una sèrie d'elements fonamentals en considerar l'estructura del qanât: 1) Pou mare; en sentit estricte és la primera perforació que el qanataire (muqanî ha de fer per tal de trobar el nivell freàtic i el cabal d'aigua. 2) Tub, mina o canal de sortida de l'aigua des del pou mare fins al nivell inferior que permeti l'afluència a la superfície sense necessitat d'un enginy mecànic (sínia, corriola, etc.). 3) Pous d'aireig que s'obrin en el paladar de la mina per estalviar feina a l'hora de la construcció del qanât; també s'utilitzen per fer la neteja la qual és, possiblement, la tasca més important i costosa del manteniment del qanât una vegada construït.



4) Conductes d'eliminació o sortides laterals dels excedents d'aigua en èpoques de grans pluges i per tant d'acumulació en els pous mares. 5) Sortida de l'aigua a la superfície i sistemes de conducció a cel obert fins als recintes d'emmagatzemament (safareig).
Travessam un bosquet de magnífics exemplars d'alzines.

La tècnica emprada pels qanataires orientals, els quals foren els creadors del sistema, és l'excavació subterrània del sòl creant una mina amb el rost necessari per a la sortida de les aigües.

A Mallorca aquesta tècnica s'ha documentada perfectament a Son Reus, qanât excavat a la roca a una fondària prou gran; en canvi a altres indrets els qanât(s) mallorquins foren excavats possiblement a cel obert i després es degueren tapar una vegada organitzat el sistema de cobertura de les canals. Així ho sembla el qanât de la Font de la Vila de Bunyola i el de Canet. En ambdós casos el paladar, és a dir l'espai que es troba entre la volta que cobreix la canal i la superfície exterior, no és gaire alt. Després de la destrucció del primer d'ells hom ho va veure clarament. (Rosselló).







Rosselló segueix dient: Si s'analitzen les estructures que encara avui es conserven dels diferents elements d'un qanat, hom se n'adona que l'home, al llarg dels temps, ha seguit utilitzant el sistema sense saber gairebé com funcionava; hi ha introduït modificacions les quals, tal volta, han resultat contràries i finalment han destruït l'enginy. Les modificacions apareixen, especialment, en els pous mares els quals han rebut els danys més importants a causa de la intervenció desconsiderada de l'home.


El safareig, mig natural i mig artificial, aprofita una raconada tancada per una paret, la qual forma un graó per on cau l'aigua de la síquia. El conjunt esdevé un lloc bucòlic. L'aigua vessa del safareig sobre un nou tram de síquia que continua coster avall, creua el torrent de Sitges, va omplint petites piques i arriba fins als rentadors de les cases.

A la cinglera que tenim davant situam el passet de la Mola. Un pas que no presenta dificultats, més que la de travessar la vegetació espinosa que pobla el comellar.

La possessió de Lassarell està situada a la vall de Colonya. Confronta amb Fartàritx, el Rafal, Lassarelleta, Son Ali i la Mola. Sobre el topònim J. Vidal diu: L'Assarell i L'Assarelleta deuen esser grafies falses per La Sarell i La Sarelleta, també així grafiades a Mascaró, Corpus. Són predis de terra endins. Podem, però, relacionar el topònim amb 'La Sarell', que és una riera que aflueix al Llobregat? Però no sap quina explicació puguin tenir. En canvi Cosme Aguiló defensa la grafia Lassarell.

Lassarell
Es documenta al Llibre de Repartiment i, des de 1232, apareix amb grafies molt diverses. El topònim procedeix del d'una alqueria documentada amb els noms de Cezarel, o Cesarel i Sazarel (Aguiló, 2002).
     Té cases i molí de sang. Era dedicada a oliverar i ramaderia ovina. Té, entre d’altres, les fonts denominades de Lassarell i del Surer. L’aigua hi permeté el conreu de lleguminoses, hortalisses, pomeres i cirerers. Tenia també sementers de cereals.
     Hi destaquen els indrets denominats el pla del Forn, el pla de la Camamilla, el pas del Frare i la roca fàl·lica dita el Frare. El 1909, fou venuda per la família Sureda —de can Sureda— a la família Cerdà —de can Bosc—, ambdues de Pollença. El 1992, tenia 50 quarterades. (GEM).

El camí passa entre els rentadors i les cases.

Deixam enrere les magnífiques cases de Lassarell, So N'Ali i Lassarelleta, i també la Cuculla de Fartàritx, el pas du Frare, la serra de la Coma.

El camí asfaltat es fa feixuc. Passam pel camp del Pou i can Contestí. Des d'aquest indret copsam la penya Mascorda, el coll d'en Jeroni, la Puríssima, la penya del Rafalet...

Seguim pel camí de can Bosc, les cases d'aquesta antiga possessió ens queden a l'esquerra, i les de can Fanals a la dreta, passam per can Cusset i arribam al cotxe, que ens espera a can Bennàssar, a les 16:51 hores, on finalitzam una volta més per la contrada pollencina.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
És aconsellable seguir unes normes bàsiques


FITXA TÈCNICA  
Distància aproximada: 11,81 km
Pollença
Pujada acumulada: 537 m
Baixada acumulada: 578 m
Alçada màxima-mínima: 538-61 m
Temps aproximat sense aturades: 4:08 h
Temps total: 7:51 h
Ruta circular: No
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: El passos poden crear problemes a persones poc avesades a grimpar o desgrimpar
Integrants: Francisca, Magdalena, Antònia, Barbara, Rafi, Begoña, Joan Campomar, Miquel, Joaquín, Toni i Joan Riera.
 
CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del track damunt el mapa Alpina E-25, amb els punts més destacats

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 13-3-2017

HEM CONSULTAT
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Mapa Edit. Alpina Tramuntana Nord E-25. 2016.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre i Arrom.
  • Problemes plantejats per la toponímia de les comarques mallorquines d'Escorca, Pollença i Alcúdia. 1972 Jaume Vidal Alcover.
  • Les aigües cercades (Els qanât(s) de l'illa de Mallorca). 1986 M. Barceló, M.A. Carbonero, R. Martí i G. Rosselló.

8 comentaris:

  1. Una magnífica excursió, aquesta vegada de la mà de l'amic Joan Campomar!
    El resum al bloc, com sempre, molt interessant Joan Riera!
    Enhorabona al·lots!!
    Espero poder fer-la si un dia la torneu a repetir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. L'haurem de repetir, és clar, amb alguna variant.

      Elimina
  2. El primer enhorabona per la ruta, el reportattje fantastic. Apart de agrairte que m'anomanis a mi i el meu grup. Dolors que no estas bona? (de salud vull di), m'extranya no focis per allà dalt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Toni. Faltaria més. Gràcies a la vostra feina tenguérem més fàcil pujar per la regata.
      Sí, na Dolors està bé, però tenia feines.
      Salut!

      Elimina
  3. Enhorabona per l'entrada Joan, i gràcies per anomenar i enllaçar el Malaltsdetoponímia.
    Salut.

    ResponElimina
  4. Hola Joan
    Ha estat molt interessant aquesta ruta amb aquests seguit de passos. Aquest de la regata de la Coma, ens hagues anat anell al dit, quan transitarem per dalt d'aquesta serra. Els llocs trepitjats son molt agraïts, amb unes vistes realment precioses. Enhorabona per aquesta acurada publicació Joan... i salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      La regata era una via ràpida pels carboners. Però també tenien un camí, per on segurament, baixaven el carbó amb bísties. Ara està molt desfet i és bo de perdre.
      Gràcies pel comentari.
      Salut.

      Elimina