Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

23 de juny 2015

121 - Es Picó Gros, sa Mola de sa Bastida i sa cova Major 21-6-2015

Una vegada més trescam pels encontorns d'Alaró. En aquesta ocasió visitam un antic reducte defensiu tardo-romà i de refugi medieval per a la població d'Alaró, el puig de sa Mola de sa Bastida, de 576 m d'altària, on s'alça la Penya de sa Bastida, de 617 m, situat a les terres de l'antiga l'alqueria Beniarri.  

Normalment, deixam el cotxe un poc abans de la plaça dels Horts (placeta de s'Hort d'Amunt, Arxiduc), d'Alaró, a la barriada de Los d'Amunt (WP-0). Passat la placeta, el carrer esdevé en el camí de ses Artigues. L'etimologia d'Alaró segurament prové del mot àrab Al-rûn 'castell o fortalesa' o Al-rum 'castell dels rum' (castell militar). Una altra teoria és que la vila i el seu nom té l'origen en l'alqueria d'Oloron, Aleron, o Oloro.

Aquest dia, per motius d'una cursa aparcam en el camí de ses Artigues, just a la sortida del poble. Començam a caminar a les 9:10 h. En pocs metres deixam per l'esquerra el camí, en el (WP-1).
     El nostre il·lustre excursionista, Lluís Salvador, només cita sa Mola de passada, diu: «[...] a l'esquerra de ses Artigues, dominat-la, sa Mola amb penyes com una fortalesa». I que Alaró, «es troba al peu de turons erms, rocosos, però arrodonits i uniforme».

El senderó discorre pel costat d'una paret seca. Algunes marques grolleres de pintura ens guiaran cap a la cova de ses Misses.

Guanyam una certa altura i copsam la barriada de ses Rotes, un redol de cases situades al llarg de l'antic camí de la Comuna del Puig, carrer del Poador. Les edificacions s'hi començaren a construir d'ençà de 1780. Aleshores, l'Ajuntament va haver de vendre els terrenys comunals del Puig de la Comuna. (GEM). «Una excursió joliua des d’Alaró ens diu l’Arxiduc és anar a l’abundosa font de ses Artigues. El grup de cases que es troba camí de la font s’anomena la placeta de s’Hort d’Amunt. Es veuen moltes atzavares, alzines, una llera de torrent i molts garrovers. Aviat apareix la casa des Horts, llavors la de sa Font amb un molí d’aigua i un gran noguer a davant, i posteriorment una llera de torrent empedrada».

Cova de ses Misses
Botam la paret seca on fa angle i apareixen una sèrie de clotades i una covatxa: sa cova de ses Misses (WP-2) (269 m). 

Alguns clots denoten que hi fan excavacions.

Topografia de la cova de ses Misses, realitzada per Rafael Minguillón (11-03-2011).

Deixam la cova a la nostra dreta i continuam pujant pel llisar, adreçats a oest; per un curiós terreny rocós completament llis. De cada vegada es pot copsar millor la població d'Alaró, mentre, el sol encalenteix de valent.

No acab d'estar segur que siguin les restes del talaiot que es va referir l'amic Joan Maiol (WP-3). Si no és així, no toca estar molt enfora.  

Caminam sortejant pins que lluiten per sobreviure en aquest terreny rocós, el qual crec que s'anomena sa Caldera. Passam vora un coll de caça, que deixam a la dreta.

Avançam al costat d'una paret mitgera que s'enfila cap al Picó Petit. Destaca el rost coster del vessant sud del puig de sa Mola o sa Bastida. El puig de sa Mola comprèn: es Picó Petit, es Picó Gros i sa Penya de sa Bastida. Cap allà ens dirigim.

Es Picó Petit
Es tracta d'un penyal isolat que passa desapercebut per la majoria de senderistes, situat a poca distància del Picó Gros. 

M'enfil al Picó Petit per observar la panoràmica de la zona de ses Artigues.

Es Picó Gros
Arribam als peus dels imponents espadats des Picó Gros, el qual, gairebé tots els excursionistes i algun arqueòleg, com Aramburu-Zabala, confonen amb el Picó Petit.

Des d'aquí ja veim les primeres muralles d'aquest reducte defensiu. A la llunyania destaca la silueta del puig del Castell d'Alaró.

M'acost a veure des de baix els llenços de muralla des Picó Gros (WP-4) (431 m).        
     Javier Aramburu-Zabala a Dos fortificaciones tardoromanas en la sierra de Mallorca anota: La Penya de sa Bastida és un castell natural de 576 m d’altura. Resulta inaccessible per tres dels seus flancs. Precisament en aquest flanc accessible es troba una penya, es Picó Petit, que fa de defensa natural. A més de les restes tardo-romanes, a la Penya de sa Bastida es va aixecar una fortificació poc temps després d’ésser conquerida l’illa pels catalans en el segle XIII, de la qual queden les muralles i aljubs. Sa Bastida constituïa un antic lloc de defensa i de refugi de la població d'Alaró en cas de perill o de guerra. Amb certa seguretat es poden atribuir a època tardo-romana les restes de cabanes que s’estenen pel cim de la penya (370 – 700 d.C).

Era totalment impossible accedir per aquí.

Recorrem la base del penyal, a la part alta del qual s'aixequen petits trams de muralla.
     «Els murs de sa Bastida d'Alaró ja antigament degueren cridar l'atenció de la població, quan per un document del 1363 sabem que "al loch apalat la Bastida, [...] alcuns hòmens del dit loch cavaven per trobar or". I un paper del 1396 diu que "jatseria que aquí hi haja parets antigues e penyes molt grans, les quals, segons que diu, clarament denoten e designen los térmens de les dites possessions"». (Aguiló, 2002).

Segons la GEC i el DCVB una bastida poden ser dues coses: a) una torre alta de fust que, amb guerrers a sobre, servia per a atacar els murs de les fortificacions; b) un conjunt provisional de murs i edificis de fusta o d'obra, de caràcter defensiu. «A l'interior d'aquestes parets diu Aguiló (2002) es destria encara un aljub i d'altres edificacions molt enrunades, a més de fragments de teules, algunes de les quals recorden la forma de les tegulae romanes».
  
Al Corpus de Toponímia de Mallorca podem llegir: «Hacia el N.W. de Los d'Amunt, de Alaró, entre Sa Mola y Es Picó Gros del Puig de sa Bastida se encuentran numerosos e importantes vestigios de gruesas paredes y aljibes, al parecer del siglo XIV, que tal vez dieron nombre al predio Sa Bastida, antiguamente llamada Bastida del Comte de Barcelona, lo cual hace pensar si construyó allí un recinto defensivo, amurallado, para proteger al vecindario de incursiones moriscas, puesto que el Castillo de Alaró estaba demasiado lejos para refugio de emergencia». (Mn. Bartolomé Guasp).

Vista retrospectiva del camí de ferradura escalonat que s'inicia al Picó Gros i segueix pujant al puig de sa Mola, fins a la penya de sa Bastida. Estam a la collada situada entre ambdues elevacions.

En aquest punt, en el collet, trobarem una bifurcació. Per avall (esquerra), hi ha un tirany que ens menarà a la font de sa Bastida, el qual prendrem després d'arribar al cap cimal de sa Mola i tornar fins aquí. Pel camí de la dreta pujarem a sa penya de sa Bastida.  

Llenç de la muralla sud de la penya de sa Bastida, copsat des del camí. Tots aquests elements necessiten una urgent intervenció per evitar la destrucció total i irreparable.

Font: Dos fortificaciones tardoromanas en la sierra de Mallorca


Aramburu-Zabala, segueix dient:  És possible que la muralla del segle XIII, que assenyalam en el plànol corresponent en vermell, s'aixecàs sobre murs anteriors, però no hem pogut apreciar-ho. Els aljubs, assenyalats en blau en el plànol, dels quals s'han identificat amb seguretat tres, encara que podria haver-hi més, semblen també correspondre al segle XIII, encara que la ceràmica del seu interior sigui, exclusivament, tardo-romana. Aquest sorprenent fet pot explicar-se si considerem la fortíssima pendent en què es troba el jaciment, que ha provocat que els materials rodin i s'introdueixin en els aljubs. Les cabanes s'estenen des de la muralla fins a gairebé la part superior de la penya, ocupant, de forma discontínua, uns 20.000 m². La major part de les restes, no obstant això, es concentren al costat de les muralles. (traduït del castellà).

Veure l'article complet.




En canvi, Antoni J. Borràs opina que la pendent, en realitat no és tan forta. Justificació que sembla poc probable, sent més possible que el dret a aixecar el Castell que atorga a Vilaragut no fora exercit i que les restes existents siguin d’època anterior, o que simplement fora tan sols ampliat o reformat, situació que ens porta a pensar que alguna d’aquestes estructures en realitat son anteriors a la data proposada (cronologia basada, més en la documentació de 1233 citada, que en la datació extrapolable a partir de dades materials de les estructures existents) i per tant segons la ceràmica que conten en al manco d’època bizantina. (La romanització de la vall d'Alaró, 2006).

Veure l'article complet.

Es Picó Gros i la vila d'Alaró. A la dreta, destaca l'antiga barriada de Los d'Amunt o Damunt, indret on se situava l'alqueria Oloron, nucli primigeni de la població d'Alaró. Allà podrem trobar la històrica plaça de Cabrit i Bassa, els dos màrtirs defensors del castell d'Alaró, assetjat pel rei Alfons II d'Aragó.
     Berard assenyala: «Está su población en dos trozos contiguos que llaman villa de munt y villa de vall [...]». (Viaje a las Villas de Mallorca 1789, 1983).

Panoràmica del pla.
 
Passam per una zona on hi ha moltes pedres escampades, que no sabem interpretar el conjunt i el seu ús, però intuïm que es tracta de les restes de les cabanes que citen els investigadors.

A les 10:59 h assolim el punt més alt del puig de sa Mola (WP-6) (578 m), segons el mapa Alpina. En canvi, el mapa de la GEM situa per aquest indret es Picó Gros i diu: terrenys del terme d'Alaró, situats al clot des Guix, entre Son Manyes, sa Xingonera, el puig de sa Galera i la penya de sa Bastida.

Travessam una zona d'alzinar, on també apareixen possibles restes de cabanes i arribam a l'impressionant  tall de penya-segat de la Penya de sa Bastida. A baix, colombram el camí des Rafal, la roca que amaga el pou des Quer i el porxo on ens hem de desviar per anar a la cova Major. Però això serà a la segona part de la ruta.

Aquesta mola fortificada, en el s XIII, formava part de l'alqueria Beniarri. «La primera menció de la qual disposem [de l'alqueria Beniarri, ses Artigues] és de 1233, quan Garsenda i el seu fill Gastó, comtes de Bearn, atorguen en feu a Pere de Vilaregut, amb l'obligació de mantenir un cavall armat [...] A més, li donen llicència "ut posis facere et construere castra et fortitudinem in podio que est super Beniarri"». (Kirchner, 1997).

Segons referències indirectes de 1281, ens permet identificar ses Artigues amb l'alqueria Beniarri, i el puig "que est super Beniarri" amb el puig de sa Mola i sa Bastida, on encara es conserven algunes restes de construccions [...] No sembla que funcionés com a fortificació més enllà dels inicis del segle XIV, quan s'esmenta per darrera vegada com a fortificació —"la bastida del comte de Barcelona"— en el Liber Aquarum Forentium. Al segle XIV la trobem esmentada com a honor en les afrontacions de ses Artigues, com a "podio de la Bastida", com a "rupe de la Bastida" i, el 1355, com "quandam alqueriam meam vocatam la Bastida". (Kirchner, 1997).

Panoràmica de nord-est copsada des del cim de sa Bastida. També pots escampar la vista pel pla de Mallorca, des de les serres de Llevant fins a la badia de Palma.
(Prem damunt la foto per veure-la completa).

Baixam pel mateix i únic camí, del qual veim aquí un tram ben traçat i conservat (vista retrospectiva).

El sender passa pel costat d'aquest rotlo de sitja i una barraca de carboner. L'únic que hem vist per aquí dalt.

Per l'indret, si fa no fa, on assenyala l'aljub de llevant al seu mapa Aramburu-Zabala, veim nombrosos bocins de ceràmica, que tornam deixar al mateix lloc.

Restes d'un aljub o de muralla? (WP-8).

Situats altra vegada al coll entre es Picó Gros i sa Bastida (WP-9) (451 m), agafam el senderó que baixa al clot des Guix, per arribar a la font de sa Bastida. La idea és circumdar la mola pel coll de sa Bastida.
     A la imatge destaca sa Serreta (442 m).

Avançam pel coster oest del puig de sa Mola. Una paret permetia tancar aquest camí. «Es pot apreciar encara —diu Borràs— un camí de tipus tiranys que comunica la font de Sa Bastida amb la fortificació, i baixant de la font cap el poble una altre camí empedrat a base de lloses».

Perdem el senderó i baixam per unes marjades, on també veim algunes construccions de similar factura que les muralles que hem vist abans: carreus de pedra calcària lligats amb morter de calç (paret verda o paredat en verd). 

Assolim el tirany per on discorre la canonada de l'aigua de la font de sa Bastida a l'embotelladora.

Connectam amb el camí de la font (WP-10).

Per aquest camí passa la prova esportiva 'Crono Cas Secretari'. Coincidirem aquest dia amb la cursa, la qual es celebra des del 2004.

Colombram i arribam a la capella de pedra que guarda l'ullal de la font (WP-11) a les 12:20 h.

Font de sa Bastida
El puig de sa Mola té dues fonts pròximes: la de sa Bastida que brolla a 450 msnm, en el seu costat oest, i la de ses Artigues, situada a la vall que es troba a l'est. La font de sa Bastida és una de les més cabaloses de l'illa, «que solia abastar la vila d'Alaró i regar alguns horts adjacents a aquesta, apareix mencionada en el Liber Aquarum Forentium». (Kirchner, 1997).
     Veure més dades sobre aquesta font.

Segons resa la làpida del frontis, el 24 de maig de 1966 fou declarada d'utilitat pública i minero-medicinal. L'aigua d'aquesta font es comercialitza amb el nom de Bastida. La possessió de sa Bastida es documentada el 1302. Les cases foren absorbides per la barriada de Los d'Amunt, dins el nucli de la vila.

A un nivell més avall hi ha un safareig que devia irrigar un hort. «[...] la primera documentació referent a espais irrigats amb l'aigua d'aquesta font, abans d'arribar al nucli de residència, és del segle XIV». (Kirchner, 1997).

Retrocedim uns metres per agafar una drecera (WP-12), la qual ens estalvia de caminar uns centenars de metres per la pista.

Més amunt assolim la pista que ve de la font (WP-13) i que ens mena al coll de sa Bastida, situat entre el puig de sa Galera (629 m) i sa Bastida, els penya-segats de la qual, tenim ben davant.

Allà desà una paret seca continua un tiranyet que ens abocarà al camí des Rafal (WP-14) (518 m).

Per anar a la cova Major, deixam per la dreta la pista des Rafal (WP-15), just ben davant aquest porxo situat a l'endret del pou des Quer.

L'ampla camí esdevé en un senderó ben evident i trepitjat, que va per unes marjades cap a la base dels espadats.

Sa Cova Major
En uns 15 minuts arribam al peu del penya-segat de sa Bastida, on s'obre la boca de la cova Major (WP-16) (470 m). Hem arribat fins aquí gràcies a la informació del bon amic Joan Maiol.

Al Corpus Cavernario Mayoricense, de l'amic José A. Encinas, podem llegir: «Reseñada el en CTM (J. Mascaró, 1955), con nombre en realidad derivado de cova des mallol, por cuanto genérico del parage de Son Maiol (so mallol) alusivo a los enhiestos mayos de aquell cantizal. Mide 20 metros desde el saledizo de la entrada al fondo, con anchura de 31 y alzada de ocho en la apuntada boca resultado de regularización gravimecánica, en contacto entre las calizas del macizo y el sustrato margoso. Pudo utilizarse de ocasional habitáculo».

Aprofitam l'ombra, la fresca i les vistes que ofereix el lloc per a dinar i descansar.

Pel sostre de la cova, a més de les estalactites, penja una gran quantitat d'elements artificials, com cadenes, anelles, mosquetons i altres deixalles d'elements d'escalada que degraden l'entorn.

Pas de sa Bastida
Al costat de la cova hi ha restes d'una rústica escala de fusta i una corda que situen el pas que cita Cosme Aguiló (2002), diu: «L'altiplà només és accessible amb certa facilitat pel cantó de la vila. Una via, gairebé d'escalada, també permet abordar-lo, però amb considerables dificultats des de la part nord-est, vers les proximitats de sa Cova Major [..., afegeix] Els murs acaben de sobte en arribar a la zona on comencen els espadats, que els fan innecessaris. Sols en reapareix un petit fragment que tanca el dificultós pas que hi ha vers sa Cova Major. Tot fa la impressió d'una espècie de fortalesa temporal, però ben projectada».


La foto de la dreta, gentilesa de l'amic Pep Torren, és del 2008.


 

Caragol de serp (Iberellus balearicus)
     
Font de ses Artigues
La pista des Rafal ens aboca a la font de ses Artigues (WP-17), també anomenada font de la Vila, perquè és la que abasta d’aigua la població d’Alaró, i també la font des Molins (s XVII). El sistema hidràulic d'Alaró s'origina a aquesta font. Es tracta d'un qanât amb una galeria sinuosa d'un total de 100 m aproximadament de llargària. Una síquia arribava fins Alaró, regava cinc horts (1240-1243), i movia fins a deu molins (1232), els mateixos que hi ha ara. (Kirchner, 1997). 
     Una tradició oral, diu que unes fulles de castanyer que es tiraren a una font subterrània de Tarragona, al cap d’uns dies aparegueren a la font. Veure més dades sobre aquesta font.

Ses Artigues
Velles parets de l'antiga possessió de ses Artigues amb el puig de sa Mola i es Picó Gros de rerefons.
      Només en queda recórrer el curt camí de ses Artigues, tot passant pel molí de sa Font des Jardí, alguns horts i can Corona. Arribam a Alaró a les 14:34 h.

Vista parcial d'Alaró
Gravat de l'Arxiduc aparegut a Die Balearen (ca. 1884), on apareix sa Mola de sa Bastida i el puig de sa Comuna (dreta).

Alaró
Dibuix d'Alaró i la Mola de sa Bastida, realitzat el 1909 per A.S. Boyd i aparegut a The Fortunate Isles, de Mary Stuart Boyd (1911).  
    

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



Veure el track al Wikiloc



RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar.
 

És aconsellable seguir unes normes bàsiques




FITXA TÈCNICA 

Alaró
Distància aproximada: 7,50 km
Pujada acumulada: 501 m
Alçada màxima-mínima: 580-253 m
Temps aproximat sense aturades: 2:57 h
Temps total: 5:32:34 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: L'únic problema és l'orientació en alguns trams de la ruta
Integrants: Dolors i Joan
 
CARTOGRAFIA
Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina

Llegenda dels waypoints

Mapa topogràfic de l'Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca
L'únic mapa que he vist on figuren ambdós picons, el Picó Petit i el Picó Gros.

Perfil de la ruta

Manacor, 24-6-2015

HEM CONSULTAT  
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental. Una proposta de catalogació. 2002 DD.AA.
  • La romanització de la vall d'Alaró. 2006 Antoni J. Borràs Seguí.
  • Toponímia i etimologia. 2002 Cosme Aguiló.
  • Corpus de Toponímia de Mallorca. 1962 Josep Mascaró Pasarius.
  • La construcció de l'espai pagès a Mayûrqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró. 1997 Helena Kirchner. 
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1991 DD.AA.
  • Track d'Antoni Sureda (Socay).