Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

27 d’abr. 2015

116 - Mola de na Costitxa, font de sa Coma i pas de na Costitxa 15-3-2015 / 26-4-2015

La ruta discorre per antics terrenys del vastíssim territori de Son Nét, conegut d'antuvi com lo Palmer (o alqueria Caprida). L'aproximació la feim per Son Fortesa. A través de la coma de ses Someres, guaitam a la font de sa Coma i pel coll des Senyors, arribam a la imponent fesa (crui o fesa de na Costitxa) que s'obre a la mola. El pas de na Costitxa ens permet baixar de la mola i retornar al punt d'inici.

El punt d'inici és Puigpunyent, dit així pel proper i punxegut puig de Galatzó, anomenat a l'edat mitjana entre altres variants podio pungenti. A més presideix l'escut oficial. Binimelis (1593) anomena aquesta població de dues maneres: Puigpuñent i Perpunchent.
     Deixam el cotxe al carrer Vela (WP-0), i començam a caminar a les 9:10 h cap a la sortida de la població per la carretera d'Esporles.

De moment anirem de la mà de l'Arxiduc: «Des de Puigpunyent el camí de carro puja al cap d'una estona a la possessió propera de Son Fortesa; prendrem aquest camí per veure des d'aquí el congost que hi ha en direcció a Estellencs. Per això, vorejant el turó de Son Nét, que es deixa a mà esquerra, hom travessa una plana sembrada d'ametlers fins a arribar al nucli més gran de les cases de Puigpunyent, que es diu Son Bru, on es troben la majoria d'edificis amb el portal mig modernitzat; alguns fins i tot posseeixen el luxe d'un balcó».

Deixam la carretera d'Esporles per l'esquerra (WP-1), adreçats al camí de son Fortesa, que també és el camí vell d'Estellencs. A la dreta, despunta el puig de na Fàtima de 472 m d'alçada.

A l'esquerra, un poc retirada del camí, podem veure la caseta de s'Era o el graner des Delme de Son Fortesa. Superam aquest turó i apareixen les imponents cases de la possessió, que destaquen a l'horitzó. Una llarga teringa de polls i oms, arrenglerats al costat del camí, donen un aspecte de senyoriu.

Lluís Salvador descriu la contrada: «Ultrapassam una petita cresta i arribam a un comellar bastant espaiós, que al fons està cobert amb ametlers, als pendissos amb oliveres i als cims parcialment rocosos amb pins melis. Un rierol recorre la vall, al fons de la qual es troba la casa ampla i quadrangular de la possessió de Son Fortesa i als peus de la casa, un hort de tarongers amargs».

Torrent de sa Riera
Caminam entre sementers d'aquesta gran possessió i el torrent de sa Riera, el qual neix al vessant de xaloc des Puntals. Davalla pel comellar des puig de sa Parra i s'endinsa a la vall de Puigpunyent, tot passant per la possessió de Son Fortesa, dins els terrenys de la qual transcorre per un desnivell, anomenat es Salt. El curs té un recorregut de 23,5 km de longitud i 59,5 km² de superfície de conca. (GEM).

El camí dissenya un revolt a l'esquerra el qual discorre entre sa Riera i arbres fruiters, com diu l'Arxiduc. Des d'aquí podrem observar la façana sud-est i les marjades d'alta qualitat del Racó de s'hort de Son Fortesa. Aquest conjunt, reformat el 1903, té un possible origen en el s XVII.

Son Fortesa
La gran possessió de Son Fortesa està situada entre la vila de Puigpunyent, el terme de Calvià, el terme d'Estellencs, la vall de Superna i el camí de Puigpunyent a Esporles.
     Acudim a Valero per a saber algunes dades històriques i constructives d'aquestes cases: «Les cases de Son Fortesa tenen una base de planta quadrangular que configura quatre volums distribuïts al voltant d'una clastra centralitzada. La façana principal, orientada al nord-est, s'aixeca davant una carrera, ocupada per grans plàtans i alguns lledoners; aquesta esplanada es manté a gran altura gràcies a un enorme marge de sosteniment. La façana presenta un alçat de dues plantes, amb tres grans portals d'arc rodó. El portal forà és el central, que és adovellat i es troba coronat per un gran escut amb les armes de la família Mir. Els portals laterals tenen els brancals i l'arc encoixinats i es troben coronats per frontons triangulars amb piràmides amb bolla. El portal de la dreta comunica amb la capella, i el de l'esquerra amb les estances dels senyors. El pis superior té set finestres quadrangulars. La façana lateral, orientada al sud-est, té tres plantes d'alçat abocades sobre un desnivell escalonat en marjades.


Pel que fa a les dades històriques, l'any 1450 trobam documentada la possessió de Son Fortesa en propietat de Berenguer de Tagamanent, de qui passà als seus hereus, cognomenats Zaforteza-Tagamanent. A principis del segle XVII la trobam en mans del ric propietari Joan Mir i Ramis. La seva filla, Onòfria Mir i Morrelles es casà amb Príam de Villalonga i Brondo, i la finca restà com a patrimoni de la família Villalonga-Mir. L'any 1990 era de Felip de Villalonga i Fuster de Puigdorfila». (VALERO).
     El 1863, tenia 842 quarterades. L'estiu del 1990, hi va fer una estada el príncep de Gal·les. (GEM).

Continuam, i deixam a la dreta el camí des Salt de Son Fortesa, pel que s'intueix, una bella raconada, amb grans arbres i vegetació esponerosa, on hi havia un molí d'aigua. «La deleitosa cascada de Salt de Son Forteza». (Piferrer y Quadrado, 1888).


Es Salt
Gravat de l'Arxiduc, aparegut a Die Balearen (ca. 1884). «[...] al fons de la valleta, a l'indret on una riera que davalla remorosa troba una clotada en el seu camí, hi ha el Salt. Al començament d'aquesta vall paradisíaca es troba la casa de l'hortolà». (Les Balears, 2002).


Es Salt és una cascada natural, situada en el comellar de sa Parra, que alimenta el naixement del torrent de Sa Riera. L'abundància d'aigua, la topografia agresta i la bellesa de l'indret estan a l'origen de la construcció del jardí d'es Salt de Son Fortesa. L'espai està tancat i totalment delimitat per parets de marge. El jardí es desenvolupa en una marjada superior. S'hi accedeix per un portell tancat amb barrera que mostra la data 1810. (CPH).


Passam un portell i després una grollera barrera de somiers. Ignoram una bifurcació a l'esquerra (WP-2) i prosseguim per una ampla pista, aviat, emperò, podrem agafar el camí de ferradura, el qual discorre per l'esquerra de la pista.


A l'esquerra del camí, sobre un penyal, veurem una creu de ferro, amb extrems trevolats i peu de pedra motllurat, que commemora el lloc on va morir despenyat l'ermità Josep de Sant Antoni (Antoni Antich Barceló), l'any 1740, el qual vivia a l'ermita de Sant Onofre. A baix del penyal se situa la Font de sa Replegada.
     Segons conten els seus biògrafs: Un diumenge (2 d'abril de 1740) es dirigia cap al poble, a l'alba, per a celebrar la primera missa, que se celebrava sempre a la sortida del sol. Caminava a les palpentes, equivocà el camí i caigué per un precipici.
     Trobam al BSAL (1939-1943, tom 28, p 235) una ressenya que fa referència a aquest fet:

«A 2 de abril de 1740 el E [ermità] José de S. Antonio, Antich, por efecto de una caída en la ermita de Son Forteza. Su cadáver fué depositado en el sepulcro de los señores de Son Noguereta en la iglesia parroquial de Puigpunyent».
Sa Teulera Vella
El camí vell torna sortir a la pista, just davant de l'edifici de sa Teulera, del qual és destacable el forn construït amb toves (WP-3). L'activitat s'abandonà a la dècada dels anys 40 del s XX. L'Arxiduc cita aquesta petita terrisseria. Ben davant se situa la síquia-abeurador que recull l'aigua de la font de s'Albelló.

Situats al costat de la canaleta i pica de sa Teulera, albiram les cases de sa Muntanya, el nostre pròxim objectiu. A la dreta de la imatge, la coma de s'Aigua s'escorre en direcció a la depressió des Salt «amb penya-segats feréstecs» (Arxiduc).
 
Albó de muntanya Asphodelus albus. 

Font de s'Albelló o de sa Muntanya









Just a la vorera del camí, cau el sobrant de l'aigua de la font de s'Albelló. L'aigua que s'aprofitava corria per la síquia que hem vist fins el gran safareig de Son Fortesa. Una marjada més avall, ben davant de la casa, se situat el pou mare de la ►Font de s'Albelló.

Sa Muntanya
Cases de sa Muntanya (WP-4) (438 m). Aquesta propietat rústica està situada entre Son Fortesa, sa Cova, sa Boal de ses Fonts i s'Ermita. Presenta esbaldrecs i algunes ensulsiades de teulada. Per la contrada s'ubiquen les restes prehistòriques de sa Casa des Moro.

En una cruïlla de camins (WP-5), apareix a la nostra esquerra, sa Carbonera. Com el mateix nom indica un magatzem de carbó, on el senyor de Son Fortesa guardava la part que li corresponia de l'acord que feia amb els carboners (VALERO). Deixam el GR i també deixam l'Arxiduc, que seguix per amunt, i giram a l'esquerra pel camí que discorre part damunt d'aquesta construcció, el qual mena a la coma d'en Martí Esteve.

Des d'aquest nou camí copsam la vall de Puigpunyent, na Fàtima (just davant la casa de sa Muntanya), el penyal des Grau i el puig des Meló (esquerra). Sa Mola i el pla de Sobremunt (al fons, esquerra).

Passam un portell i apareixen dos camins. Pel de l'esquerra arribaríem a la coma de ses Someres, el nostre pròxim objectiu. Però abans volem veure el corral de ses Cabres, per això prendrem el de la dreta (WP-6). Passarem pel costat d'un vell Morris abandonat.

Munt del corral de ses Cabres
En pocs minuts ens toparem amb el corral de ses Cabres (WP-7) (505 m). Una balma tancada per una molt bé aixecada paret seca amb portell. Si donam la volta per l'esquerra podrem guaitar al crui que s'obre a la part de darrera de la paret de la balma.

Enrevoltam una mica per sa Figuerota, cercam una bassa, la trobam i sortim a un sender (WP-8), el qual connecta amb el camí que ens durà a la coma de ses Someres (WP-9). Caminam per una zona humida, plena de falgueres, paral·lels a una torrentera, per la coma d'en Martí Esteve.

El camí de carro es converteix en tirany, passam un portell de la que sembla ser l'antiga paret mitgera entre les possessions de Son Fortesa i Son Nét (WP-10) (464 m). 

Resseguint el senderó arribam a una bifurcació de camins (WP-11). La nostra ruta va cap al torrent on trobarem sa paret Nova «Es tracta d'una paret seca que tingué la finalitat de controlar el bestiar [someres?] que pasturava per dins la coma de ses Someres». (HERNÁNDEZ & VIBOT).

Aquí tenim dues opcions, o baixar pel jaç del torrent o per una minsa cornisa elevada que recórrer la balma que tenim en front. Cal dir que és un xic exposada i si volem ser prudents desistir de passar-hi si està banyada.

Una part de la cornisa s'ha de recórrer agotzonat per la poca alçada que té la zona de pas.    

Coma de ses Someres
El barranc s'eixampla i dóna lloc a un camí de carro (WP-12) (397 m) que discorre paral·lel al torrent catalogat d'interès constructiu, i que inicia a les cases de sa Coma i finalitza al comellar de Ses Someres, amb una longitud de 1.133 m. Es diferencien dos trams, amb ferm de terra i una amplada de 2,5 m. No té delimitacions laterals. (CPH).
     Segons H & V «La coma de ses Someres és una coma pregona que neix rere les cases de sa Coma i que històricament fou un dels punts millors dotats per a l'elaboració de carbó. Compta amb un elaborat camí de carro que, després d'enllaçar amb diferents ranxos, mor a la part fonda del comellar».

Deixam el camí de carro per un tirany que surt per la dreta (WP-13), que baixa al torrent i a la font de sa Coma.

El viarany passa per uns ranxos de carboners i acaba al torrent, el nom del qual no hem trobat. Pel mateix jaç del torrent, per un salt i una cornisa baixam a l'hort de sa Coma, on veurem la font.  

Pels voltants de la font de sa Coma
L'Arxiduc dibuixà la torrentera que baixa de la coma de ses Someres just en el punt on nosaltres baixam a la font de sa Coma, per la cornisa i la paret que tanca la finca. A partir d'aquí i mentre passa per l'hort de sa Coma, el torrent és canalitzat «entre marges d'ample braó, que en alguns punts actuen com a camí d'accés a les marjades d'ambdues ribes. Aquests murs presenten escales laterals integrades per poder accedir al llit i, en un tram, el marge de la riba es presenta esglaonat». (CPH).

Font de sa Coma
De la font de sa Coma (WP-14), com diuen H&V neix la síquia principal de Són Nét: «és la que travessa tota la vall principal de Son Nét. Té una longitud de quasi vuit quilòmetres, amb un desnivell de 106 m i connecta i abasta els quatre molins, amb diverses aportacions suplementàries. Neix a la font de sa Coma, ubicada en un dels laterals de l'allargassat canó dit la coma de ses Someres, a uns 320 m d'altitud. Està formada per una cavitat excavada a la roca, amb dues entrades limitades per sengles portes reixades. Des de l'ullal neix la síquia que travessa el torrent parat i el recorre paral·lel pel marge de tramuntana-llevant. Travessa el torrent i l'hort mitjançant una conducció subterrània, i abasta els quatre molins hidràulics abans d'abocar les aigües a sa Riera, a l'altura de les cases des Casat Nou». 

D'aquesta font, parteix una síquia: «Es tracta d'una canalització dissenyada per irrigar l'hort de sa Coma. Des del mateix ullal, al costat de la síquia principal, arrenca la síquia que, després de recórrer uns 60 m, aboca les aigües dins un safareig de control de cabal».
     «L'hort de sa Coma és un dels conjunts marjats més interessants des del punt de vista arquitectònic de tot el latifundi [...] format per marges de pedra adobada, amb rampes d'accés i síquies de distribució de cabal». (CPH).
Veure més dades sobre aquesta Font.

L'excursionista vuitcentista Lluís Salvador, descriu la contrada: «Un pont duu per damunt el rierol; a mà dreta hi ha un bell tarongerar. A mà esquerra es veu una cova petita, mig natural, mig artificial, dins la qual s'escola l'aigua de la font de sa Coma, que llavors es recull més avall en un safareig». 

Un exemple que il·lustre com es delimitava un ranxo de carboner, és el que fou arrendat a Josep Garau 'de s'Esporlerina': «La partió del ranxo comença damunt ses Timbes de la font de sa Coma, a la part esquerra, a tall de paret; a damunt el replà està fitat a on es pot passar fins a la bardissa de la font de s'Ase. A la dreta del reboll dolç de la font de sa Coma fins al coll de s'Esquetxa està fitat, després topa amb el penyal de ses Moletes, segueix fins al comellar d'en Martorell, i està fitat fins que es troba el que es ven.
     Del comellar d'en Martorell segueix penyal fins a la cova des Moletó i des d'aquí penyal penyal fins a la partió de Son Fortesa i després confronta a la paret i bardissa des Clotassos». (Son Nét, 2004).

Tornam enrere al camí de carro de la coma de ses Someres i continuam baixant fins que hem de deixar aquest camí, ja que duu a les cases de sa Coma. Ara pujam per un senderó (WP-15) cap al coll des Senyors.

Sa Coma
L'exuberant forest amaga les cases de la possessió de sa Coma. «El nom està clarament motivat per l'indret on s'ubiquen les cases: una coma llarga i pregona. Com es pot comprovar tant a la documentació com al mapa del cardenal Despuig, també fou coneguda com la coma d'en Negre i la coma Negra. La primera data en què apareix el topònim és a 1737». (H&V). La GEM diu que també s'anomena can Capes.

Coll des Senyors
En el coll des Senyors (365 m) hi trobam una caseta de caçadors. «Es tracta d'un coll natural, el qual també fou emprat com a coll de caça de tords, que dóna pas a sa Coma. El travessa un camí de ferradura que dóna al comellar de ses Someres, un dels indrets més importants de producció de carbó vegetal». (Son Nét, 2004).
     La nostra ruta segueix per un tirany que puja per darrera la caseta.

Pujam per la carena de sa Serra on s'arrengleren una sèrie de colls de tords. Al final, ens toparem amb el coll d'en Verola. «El bastiment del qual estigué a càrrec d'un caçador conegut amb el malnom de 'Verola', present a la possessió ja al segle XIX». (H&V).
     El camí va pujant dibuixant revolts per una zona realment maca per les formes dels penyals.

«Na Costitxa. Es tracta d'un nom que abraça tota una franja de territori consistent en olivar i pinar, al cantó de tramuntana de la possessió. Trobam per primer cop documentada aquesta zona a 1771, quan es parla de la rota d'en Costitx. Molt possiblement el nom fa referència a un malnom d'un roter, el qual en unes quantes generacions feminitzàs la designació després d'eliminar el genèric (rota d'en Costitx>na Costitxa), fet molt freqüent dins els pagesos». (H&V).

Passam per ses Moletes. Un turó de 498 m d'altitud situat al llevant de la mola de na Costitxa, ocupat per un atapeït pinar i algunes curioses barraques de carboner. Aquest topònim, el de ses Moletes, ja es troba documentat al s XVII.

Hem de girar a l'esquerra i aviat veurem unes fites que ens duran al lloc on fa bon baixar a la fesa (WP-17) (479 m).

Recorrem fins al final aquest llarg crui, on s'obre la boca d'un avenc, segurament un embornal cap a la torrentera que hi ha no massa lluny i que desguassa al torrent de sa Coma. Les fotografies no fan justícia al que realment es percep des de l'interior. També val a dir que la caiguda de roques fa que no et sentis molt segur allà baix. 

Crui de na Costitxa
Panoràmica a partir de tres fotografies de la gran fesa que s'obre a la mola de na Costitxa. A falta d'un topònim contrastat a mapes o al mateix llibre sobre la possessió de Son Nét, l'anomenarem crui o fesa de na Costitxa. Al mapa de l'Alpina figura Gran Fesa.

Sortim de la fesa, dinam i iniciam el descens de la mola, no sense abans assolir la cota més alta (510 m). A la baixada, les fites de pedres i virtuals (GPS), ens menen a tocar d'aquesta petita balma.

Pas de na Costitxa
Si hem seguit la direcció correcte (oest), arribarem al pas de na Costitxa, on un marge de pedra seca ens facilitarà la baixada per una esgraonada natural al torrent de la coma de ses Someres, on tancarem el cercle. 

El pas vist des de baix. Ara ens quedarà desfer el camí fet el dematí i arribar a Puigpunyent, passant per Son Fortesa. Si es té la previsió de deixar un cotxe vora la pedrera, a la carretera de la urbanització de Son Nét (veure mapa Alpina), ens evitarem el llarg camí de tornada. Nosaltres acabam aquesta ruta a les 16:36 h. 

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



Veure el track al Wikiloc



RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar.
 
FITXA TÈCNICA
 

Puigpunyent
Distància aproximada: 14,46 km (Dades del GPS Garmin 62s)
Pujada acumulada: 605 m
Alçada màxima-mínima: 522-245
Temps aproximat sense aturades: 4:44 h
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  7:26 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'ha de posar esment a la baixada a la font de sa Coma. Possibles problemes d'orientació per la mola si no es duu GPS
Integrants 15-3-2015: Dolors, Toni i Joan
Integrants 26-4-2015: Francesca, Maria, Toni i Joan
 
CARTOGRAFIA

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth
   
Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Sud E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta


Manacor 27-4-2015

HEM CONSULTAT  

  • Son Nét. Història, senyoriu i territori d'un latifundi de Tramuntana. 2004 Just Hernández i Tomàs Vibot.
  • Catàleg Municipal Patrimoni Històric Puigpunyent. 2012.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.
  • Nueva Historia de la Isla de Mallorca. (1595) 1927 Joan B. Binimelis.
  • Guia aèria. Mallorca poble a poble. 1997 Bartomeu Amengual Gomila.
  • Puigpunyent. Pobles de Mallorca. Núm. 64. 1988 DD.AA.
  • Web: Mis días de montaña. Emilio Alonso Sarmiento.
  • Web: Viaranys. Josep Ferrer i Nos.
  • Web: Senderismo de Socay. Antoni Sureda Milan.
  • Web: Fonts de Tramuntana. Andreu Morell.

10 comentaris:

  1. Fantàstica excursió, i aquesta vegada unes fotos magnífiques! Aquesta nova càmera haurà estat una bona inversió!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és bastant completa. Hi ha moltes coses a veure. El problema d'aquestes càmeres és saber emprar les nombroses prestacions que tenen.

      Elimina
  2. Fotos molt bonas y millor descripció, molt ben documentada.
    Gràcies per enomanar la meua Web Joan!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni, la zona és molt fotogènica i hi ha molta documentació publicada. Tot això gràcies a que he pogut consultar el Catàleg de Patrimoni de Puigpunyent i el llibre de Son Nét, de Just Hernández i Tomàs Vibot.
      Gràcies per comentar.

      Elimina
  3. és una ruta que em fa ganes, conec part, però ara que comença la calor igual la faig amb traçat més curt.
    salut Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau.
      Efectivament, es pot fer molt més curta. Passa que nosaltres venim d'enfora i per això aprofitam el dia.
      Salut!

      Elimina
  4. Reportatge preciós, espectacular, molt ben documentat. Enhorabona!
    Biel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gabriel.
      Moltes gràcies per comentar.
      Salut!

      Elimina
  5. Hola Joan.
    Un altre racó encisador... i amagat, que tu ens has mostrat amb unes informacions i fotografies perfectes. El tením en cartera de fa temps, però ens serà més fàcil amb aquesta publicació. Salut Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç, ben segur que serà del vostre grat. A més dels indrets claus, la font, el crui, el pas... la coma de ses Someres té un encant especial.
      Mercès per comentar.

      Elimina