28 d’oct. 2014

104 - Cova Mala i Turó fortificat de Son Marc 26-10-2014

La ruta discorre per uns paratges sorprenents de la zona nord de la serra de Tramuntana, per terres de Muntanya, Mortitx, Mortitxet i Son Marc (Escorca). Un territori modelat i turmentat pels fenòmens atmosfèrics, on per les clivelles i rellars del turó de Son Marc ressonen ecos del passat més remot. També guaitam a la cova Mala, on antigament inhumaven els habitadors de la contrada.
     Amb aquesta sortida, a més de conèixer llocs nou, vàrem fer noves amistats, que per això també serveix anar a la muntanya, entre moltes altres coses. Gràcies Paula, Joan i Tolo.

Bona part de la ruta es fa per finques privades, respectem la natura i la propietat privada.

Les cavitats de les Balears pateixen l’impacte de les visites no regulades, que poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deterioració de les formacions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics. Per tant no hem de tocar res.

Deixam els cotxes vora el portell d’entrada a Mortitx (WP-01), a l'altura del km 10’900 de la carretera Ma-10 (Pollença-Lluc). Si no ets matiner, pots tenir problemes per a deixar el cotxe. Guiats per l'amic Joan Maiol, iniciam el recorregut a les 9:26 h, carretera amunt, fins que la deixam per l'esquerra a les 9:48 h, en el punt quilomètric 12'030 (WP-02).

Ben aviat trobam un camí amb un gual per l'aigua, el seguim cap a l'esquerra adreçats a l'inconfusible penyal que s'aixeca davant de nosaltres, anomenat el Més Alt des Pujol (502 m), però enrevoltant-lo cercant la seva base nord. A una corba a l'esquerra, molt marcada, deixam el camí i pujam per un magnífic alzinar cap al penyal. 

Cova de Mortitx (Cova Mala)
Així arribarem a la boca o boques d'entrada puix en té dues de la cova Mala, a les 10:26 h (WP-03). Està situada als 448 metres d'alçada, orientada al nord i considerada monument arqueològic.
     Sobre aquesta cova la GEM dóna poques notícies: «Cavitat situada al terme d'Escorca, prop del camí que uneix les possessions de Mortitx i Muntanya. Consisteix en una successió de sales amb grans blocs caiguts de la seva volta. Té uns 200 m de recorregut espeleomètric. Té aixecament topogràfic».
     Trobam a Formentera, en aquest cas a la costa sud, el topònim racó de sa Cova Mala. 
       
Topografia de la cova Mala realitzada per F. Comas, G. Pulido i C. Vázquez, el 28-01-1974, apareguda al Corpus Cavernario Mayoricense de J.A. Encinas. El Gall Editor.  
 
Gràcies a Joan Maiol he pogut consultar el Corpus Cavernario Mayoricense, de J.A. Encinas, on després de mesurar la sala gran (25 m per 14 i uns 5 d'alt), diu:  
     «Dentro se hallaron tiestos de época prehistórica, además de momentos musulmanes, tardomedievales y vasijas aún más recientes. Aunque los usuarios del sitio no frecuentaron la sala más internada, donde los espelotemas estalagmíticos embellecen un acogedor espacio de armoniosas proporciones.
     El recurso referencial tiene en el árabe mahal(a) sentido de majada; es decir, se trataría de cueva-campamento, en el sentido de escondido albergue (mahall-a, morada) o yacija amagada del catalán. Magala si prado del localizado albarizal donde se halla la gruta.
     Peró la vaiante ma-hala permite también traducción del tipo 'cueva grande' o alta, Mahal-la en cuanto cueva guapa, maja; como en el indopersa cuando significa residencia, casa grandiosa, refugio estupendo. Otra posibilidad descartando supuesta malicia del subterráneo es la de mal·la descriptiva de abovedado almendruco subterráneo y otra posibilidad es la referida a pradera blanda enmedio de duro roquizal (mala, mal, mall, mallo, etc.), junto al peñascal radicatorio. Aparte de resultar 'mala' embolse en lengua franca, en el sentido castellano de 'maleta', baúl o valija. Mal·la por maya y maia si los enfalados cirios estalagmíticos del singular reducto más interno». 

El nom de Mala serà premonitori per la caiguda de tants de blocs de la volta? Sobre el topònim, Encinas (2014) aporta més hipòtesis
     «La cueva se halla sobre el collado de comunicación entre la Vall d'en March y Mortitx con Escorca, discurriendo por el antiguo Camí de Lluc [?]. Camino iniciado en la parte de Pollensa y también ascendente hacia el puerto orográfico cercano a Can Melsió y el predio de Muntanya. Por ello la indicación de F. Corriente (1999) sobre el topónimo norteafricano muley (frontil del cuchillete orográfico) resulta aquí pertinente participio agentivo del árabe mulayyinah (muela de la jineta, mola de la geneta, de la grupa), la parte más eminente o más significante del paso. En castizo castellano actual: "el sitio que más mola", más atractivo o valioso. Sin duda 'maleta' del paso y por tanto alojadero campamental».
(Foto: Paula).

Panoràmica a partir de dues fotografies copsades des de l'interior de la cova, on s'aprecien les dues entrades. Paula, a la dreta, em va mostrar un enfony on possiblement s'inhumaven els cadàvers.  

Allò que primer crida l'atenció quan entres a l'interior, són els grans blocs de pedra caiguts dels sostre. 
     (Perdonau la baixa qualitat de les fotografies de l'interior, el llum de les petites càmeres compactes no és suficient per aquests llocs tan foscos). 

Columna trencada.

Encinas anota que «Dos escondidas ollas casi enteras, colocadas boca abajo, con intenso ahumado exterior y barniz interno melado de plomo indican necesidades culinarias y habitual frecuentación. Por otra parte, por el reguero conducente a la cámara del fondo se ven decorados fragmentos cerámicos de los siglos XIII y XIV».

Després de trescar per l'interior de la cova i de berenar just a defora, resseguim la ruta. El pròxim objectiu és el jaciment situat al coll dels Moixerrins o Moixarrins. Tornam baixar, travessant l'alzinar, al camí vell que comunicava Muntanya i Mortitx. Lluís Salvador anota: «Des de la casa de Muntanya, un camí condueix a Mortitx pel llindar del bosc, llavors per penyes dels turons veïns estriades per les pluges i després baixant al peu d'aquestes penyes i travessant una petita vall». (Imatge retrospectiva).

El camí de carro, amb grans escopidors laterals, passa vora un petit porxo i travessa un portell obert sense barrera, el qual, possiblement, marca un canvi de propietari. Deixam a l'esquerra l'indret dit l'hort de Mossa i un ramal del camí que surt a la carretera, anomenat segons Mascaró Pasarius, sa Barrera des Pare Nostro.

La panoràmica de la vall solcada pel torrent de Mortitxet (o de la Vall d'en Marc) se'ns obre davant de nosaltres. Aquest torrent reuneix les aigües de petits afluents i forma part de la conca del torrent de Sant Jordi. Al fons, apareix el puig de Maria (eu Puig). A la dreta, la serralada que separa Son Marc de Mortitx i Mortitxet, on se situa la collada que anam a cercar i el penyal de Mortitxet. A l'esquerra, destaca la roca del Tamboret.

Esquivam grans blocs de roca que formen forats, passadissos, cruis, embuts... un caos on la desproporció fa que ens sentim empetitits i vulnerables. A dalt del cingle es veu des d'on caigueren aquestes roques.

Deixam a l'esquerra una gran fesa. A la imatge no es veu la proporció, però perquè vos faceu una idea, està composta per tres fotografies superposades.

Enrere queden les enormes pedres redolades, qui sap quan, de la paret nord del penyal de Mortitxet. La GEM, el situa, en aquest penyal, entre el clot de Déu, la Plana, el coll des Moixerrins i la carretera de Lluc.  

Caminam per la base dels alts espadats esculpits. Un lloc bucòlic, ombrívol, d'esponerosa vegetació.

N'Esteve a la recolzada de l'esquerp cingle.

Els blocs de pedra caiguts prop de la paret de la cinglera dificulten la progressió i la fan perillosa, per això hem de perdre alçada per avançar més còmodament. Ho feim per un territori que no fa massa temps ha sofert l'acció del foc.  

Mortitxet
Més enllà de les tanques de Mortitxet, se situen les cases de la finca, a la dreta del putxet Rodó (391 m).
     «Possessió del terme d'Escorca, situada entre Pedruixella Petit, Son Marc i Mortitx. Correspon a l'alqueria denominada Mortitx dels Ferrer, una de les quatre en què era dividida (1327) la primitiva alqueria de Mortitx, i pertanyia a Bernat Ferrer. El 1368, era ja denominada Mortitxet i pertanyia a Pere Cerdà. La família pollencina dels Cerdà de Mortitxet en fou propietària els s XIV-XIX. El 1618, pertanyia a l'honor Josep Cerdà. Tenia cases i era dedicada a olivars, garroverars i ramaderia. El bestiar de feina eren dues mules. Tenia guardes de vint cabres i vuit bous. El 1685, fou valorada en 1.600 lliures. El 1699, era de l'honor Joan Cerdà. Hi havia guardes de 46 ovelles, quinze porcs i vuit bous. El 1730, la tenia l'honor Jaume Cerdà. El 1994, té 219 quarterades. Té cases, tafona i molí de sang. És dedicada a olivar, garroverar, ametlerar, alzinar i conreu de cereals. Hi ha un poblat preromà, sense excavar. S'hi han trobat monedes romanes de l'època d'August. Ha donat nom al penyal de Mortitxet i al porxo de Mortitxet». (GEM).

Travessam una paret per un portell obert, després un xaragall empedrat i connectam amb el tirany (el que apareix en el mapa) que puja al coll dels Moixarrins (WP-04), el qual apareix a la imatge. Hem de dir que en tot el recorregut no hem vist ni una sola fita. Recordem que caminam per finques privades i s'hauria de demanar permís tot i que no sé a on.

El coster és rost però no és massa llarg i no ens pega el sol. Tira tira, sense adonar-nos, assolim una paret.
 
La paret, segurament de partió entre les possessions de Mortitxet i Son Marc, tanca la collada un poc abans d'arribar a dalt.

Quan hom arriba al capdamunt, val la pena d'escampar la vista per la vall que acabam de recórrer.

Coll dels Moixarrins (429 m)
La GEM, situa el coll des Moixarrins entre el clot de Déu, es Rellar d'en Marc, el torrent de la vall d'en Marc i el comellar Fondo. El cim està fortificat; forma un replà tancat per grans penyes que coronen penya-segats i per murades de tipus talaiòtic, fetes en temps pre-romans.

Turó fortificat de Son Marc
Assolim el coll dels Moixarrins (WP-05) (400 m) a les 13:30 h, des d'on ja es pot observar les antigues murades del turó fortificat de Son Marc.

A la foto de na Paula, qui ella mateixa titula el Vigilant, volem veure, com en altres roques de l'entorn, figures humanes o zoomorfes; la interpretació és lliure. Tenen que veure aquests relleus amb el nom del coll?

Pujam a les murades per l'esquerra, per un escanyall, entre el penyal i una espècie de torre natural. També es pot pujar més a la dreta, cap a l'altra tram de murada. 

Primer tram de murada, segons hem pujat nosaltres.

Segon tram de murada. Al fons, els estreps del Tomir i el puig de Ca de Míner.

Imatge del segon tram de murada copsada en oposada direcció. Al fons, s'aixequen una sèrie de roques que semblen un castell.

El coll que, suposadament defensava aquest llenç de murada. Des d'aquí dalt es té una bona visió a banda i banda de la carena del penyal de Mortitxet. La panoràmica s'allarga fins el puig Caragoler de Femenia, el coll Ciuró i ses Moles. Montibudell (o puig Budell), on l'Arxiduc diu que hi ha la famosa alzina de Mossa i la casa de Son Alzina: «El tronc molt ramificat d'aquest arbre mig mort té un perímetre de 9 metres».
     A l'esquerra, domina la contrada, el gran massís del puig Tomir.    

Al nord, tanquen aquest reducte unes penyes anomenades es Més Alt del Pi (429 m). Més enllà d'aquestes penyes, s'estén cap a la vall, es Reiar o es Rellar de Son Marc. Antigament, aquesta vall s'anomenava vall de Canalitx (Torres/Salas, 2010). Binimelis l'anomena (1593) vall de Valig; les primeres referències del qual, daten de 1248.

En Joan i jo trescam per l'interior del turó i veim restes de construccions, segurament dels habitatges de la gent que atalaiava des d'aquest alturó: l'home prehistòric, refugi de resistència musulmana? Trobam a faltar un estudi d'aquest interessant jaciment.

També anam a guaitar a un finestral natural que dóna a la conca del torrent de Muntanya, el Tomir i la baixada al clot de Déu. És rellevant l'impressionant paratge càrstic de lapiaz (monges), ple d'esqueis, escletxes i fenedures.
(Premeu sobre la foto per veure-la completa). 

Després de dinar a la poca ombra que trobàrem, ens feim la foto de grup.

Els paraments més extrems de la murada defensiva s'agombolen a la morfologia del modelat càrstic.

Fotografia apareguda al Corpus de Toponímia de Mallorca (1962) de Mascaró Pasarius. El peu de foto diu: «El Coll des Moixerrins, en las inmediaciones de la línea divisoria de los términos de Pollensa y Escorca, ofrece el espectáculo impresionante de sus grandes y atormentados peñascos. Al fondo, la mole del Puig Tomir, cubierta de encinas y pinos».

     L'amic Joan Maiol, aporta possibles etimologies sobre el topònim: 
     «TOPÒNIM COLL DELS MOIXERRINS. Per a saber com s'escriu exactament s'hauria de saber el significat exacte. Mascaró escriu MOIXERRINS. Si significa moixos petits, s'hauria d'escriure MOIXARRINS (DCVB). Existeix també la paraula MOIXARRONS, en algunes parts de Catalunya que signifiquen Moixernons (bolets) i que a Mallorca també sol significar gat, moix (en sentit de borratxo). De fet la paraula moix vol dir fluix, tou.
     O bé seria un antropònim (el mal nom dels seus moradors) o bé donaria nom a les formes extranyes de les penyes. O tal volta a moixos salvatges. Existeix també la paraula MOIXETA VOLTONERA (miloca, espècie de voltor existent a Mallorca), però no crec que pugui venir d'aquí.
     Segons el DCVB Moix i m'imagín que també el seu diminutiu moixarrí també vol dir mentider, i en conseqüència petit mentider. Estaria aquest topònim relacionat amb el proper coll de les Qüestions?
     Tenim aquí tota una tesi doctoral a desenvolupar. Qui s'anima?
».

     «Pel que fa al probable significat del topònim del Moixarrins, és molt probable es correspongui amb l'actual castellà de 'moharral'. És a dir, els propis alts afilats ganivets rocosos del lloc. L'article de F. Corriente (1999: "Diccionario de arabismos ..."), a la pàgina 394-395 de la seva obra, delimita la problemàtica del topònim, suggerint a més la seva probable inicial origen radical hebraico (paleosemítico del delta del Nil, bíblic Moisès: feridor, afilat, etc. etc.). Aquestes afiladuras rocoses de voreria (harf) són de vegades imaginades 'botargas' (clàssic hispà àrab muharrif, bufó, ninot dansaire, etc.) pel vulgo. La resta de l'article d'aquest autor no té desperdici, incloent el sentit del "bressol" de la interpretació bíblica que fa "moisès"». Salutacions, J. A. Encinas S.

A una de les parets que formen el coll, vérem aquest coval amb certes similituds a la cova de Son Torrella. També és destacable les formes arrodonides de la roca.

Davallam cap al coster del racó Fred entre mates i carritxeres; les fulles relliscoses de les quals ens fan estar atents a una anunciada culada.

Ja a la vall, passam vora uns penyals isolats (frares) tancats de reixeta.

Situam el coll dels Moixarrins, mentre travessam els camps de conreu de les tanques de Mortitxet, per on pastura el ramat d'ovelles entre les oliveres i els ametlers.

Sortim a la carretera per la tanca principal. Haurem de botar la barrera que hi ha a l'endret de les cases. Sempre és millor botar per la barrera que fer malbé la reixeta. També es pot caminar pel camp paral·lels a la carretera i sortir a l'asfalt més amunt. Després d'un quilòmetre llarg, arribam als cotxes a les 16:07 h on acabam la passejada.    

Manacor, 28-10-2014
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
És aconsellable seguir unes normes bàsiques

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Escorca
Distància aproximada: 8,00 km (9,84 km GPS)
Pujada acumulada: 147,12 m
Alçada màxima-mínima: 455-303
Temps aproximat sense aturades: 3:22 h
Velocitat mitjana: 1,2 km/h
Temps total:  6:40:13 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: La ruta no està fitada
Integrants: Paula, Margalida, Dolors, Tolo, Joan Maiol, Esteve i Joan Riera
 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Detall del coll i situació del turó fortificat amb la referència del puig Tomir

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Nord E-25, amb els punts principals

Desnivell, velocitats i distàncies aproximades

Perfil en 3D de la ruta

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

  • Corpus Cavernario Mayoricense. 2014 J.A. Encinas S.
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris 1993 Bartomeu Roig i Roig.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Mapa Alpina Tramuntana Nord E-25.
  • Corpus de Toponímia de Mallorca. 1962 Josep Mascaró Pasarius.
  • Mapa General de Mallorca. 1986 Josep Mascaró Pasarius.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.