7 de set. 2014

102 - Clot de Déu i Muntanya pel coll Llarg 18-4-2014

És sabut que un dels desig de l'home és conèixer el seu entorn, per això i després de veure una excursió per aquesta zona al blog de l'amic Emilio Alonso, decidírem explorar l'indret de tan curiós topònim: clot de Déu (clot d'en Déu, clot de Deu o clot de sa Deu, surgència d'aigua)? En els mapes que hem consultat i a la GEM, apareix com a clot de Déu.
     A la segona part de la ruta, improvisàrem un itinerari que allargàs la caminada, així passàrem per Muntanya, a través del coll Llarg i enllaçàrem amb el GR-221.

Portell de Can Melsion
Per arribar al punt d'inici, cal sortir de Pollença per la carretera de Lluc (Ma-10) i desviar-nos pel camí Vell de Lluc, punt quilomètric 5,300 (cruïlla del pi de les Creus). Podrem deixar el cotxe vora el torrent, nosaltres ho férem en el punt marcat amb el (WP-01) (123 m). També es pot deixar més endavant. Començam a caminar a les 9:01 paral·lels al torrent fins al portell de Can Melsion (WP-02). Aquí deixam l'asfalt i ens ficam a la llera del torrent (a la dreta de la foto).

Per remuntar el torrent haurem de passar una barrera oscil·lant bastant feixuga.

Abandonam el torrent per la dreta, passam vora una olla de forn de calç (WP-03) i uns rotlos de sitges. Uns metres més endavant giram a la dreta i deixam definitivament el torrent.

Trobarem un típic camí de muntanya que puja fent ziga-zagues, és el camí que mena al clot de Déu.

Guanyam alçada i la vista s'eixampla sobre la vall verda d'en Marc, anomenada erròniament per Binimelis (1593) vall de Varig, diu: «Pudiera enriquecer más la villa de Pollensa la dicha agua de Varig por acueducto o acequia en dicha villa, en la Alquería antiguamente llamada Benitiger [Binitíger: suma de les propietats anomenades Son Marc, Can Melsion, Ca l'Herevet, Can Pascol i el Molinet]* bajo el Pie del Pux Tomí».
     *(Torres Velasco i Salas Vives, 2010).

A la nostra dreta tenim els estreps del rellar de Son Marc.

Amb un parell més de llaçades, el camí ens puja més encara i traspassam unes parets, una d'elles és el límit entre els termes municipals de Pollença i Escorca. 

Arribam a un planiol ombrejat per un grup de velles alzines, on temps enrere hi campaven carboners. Devia ser per aquí la rota d'en Petero? A la dreta, veurem una rústica bassa.

Deixam a la nostra esquerra una paret de roques. Descendim cap a l'esquerra, per on s'obre un collet a la paret. Algunes fites vos guiaran i sinó podreu seguir la traça del GPS.

El tirany baixa per un espècie de torrentera i passa vora una coveta, la qual crida l'atenció d'en Duc.

Mentre travessam un rotlo de sitja, apareix la figura inconfusible de la cara nord del puig Tomir. Segons Jaume Vidal Alcover, es puig Tomir és explicat, pels etimòlegs, com es Puig Tomic. Diu: «No sé si hi ha grafies antigues que ho permetin. 'Tomic' és un llinatge o un nom d'origen germànic, o, si més no, germanitzat».

Unes curioses roques cantelludes i les alzines emmarquen el puig de Ca de Míner i els contraforts rocosos del Tomir, els quals apareixen més enllà de la depressió del torrent de Muntanya.

Guaitam a aquesta depressió o barranc i veim un cable que creua el torrent.

Ens acostam al lloc on s'instal·là aquesta llarga tirolina (WP-04) (320 m).

El cable està ancorat a uns penyals mitjançant una cadena. Algú em va dir que aquest muntatge el va fer un grup o empresa que es dedicava als esports d'aventura, per tal d'explotar l'enginy, segurament encomanat per l'hotel rural de Can Melsion.
     Després de la publicació d'aquest reportatge, l'amic Toni Sureda, a través d'una integrant del seu grup, ens va treure el gat del sac. El cable el feien servir per pujar els queviures als caçadors que s'instal·laven a la caseta del clot de Déu. Per la zona, es va filmar part de la sèrie televisiva anglesa Mad Dogs. 

En aquesta imatge s'aprecia la llargària i la panxa que fa el feixuc cable.

Rellar de Son Marc
Deixam enrere el racó del cable i seguim per unes carritxeres, adreçats a nord-oest. Des d'aquí ja es pot apreciar el recòndit clot de Déu, envoltat pel rellar de Son Marc. Una impenetrable barrera natural de lapiaz. Bé, impenetrable és un dir, però costa transitar per aquest serral format per roquissar esquerp.
(Premeu damunt la foto per veure-la més gran).

Una antiga síquia ens dirigeix al clot i a les ruïnes d'una edificació. A Mallorca la paraula clot no només significa forat, sinó també vall encerclat entre muntanyes, 'hoya'. (Mascaró Pasarius, 1986).

Poques coses sabem d'aquesta abandonada explotació agrícola. La GEM només diu: «Terrenys del terme d'Escorca, entre la possessió de Muntanya i el penyal de Mortitxet».
     En canvi al mapa de l'Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, el lloc figura com a ses Pedrisses.

Clot de Déu
Mentre els companys tresquen per les ruïnes d'aquesta casa (WP-05) (339 m), cerc una elevació per a situar-me visualment. Són les 11:08 h. Assenyal el punt per on tenc previst sortir-ne del clot i prosseguir la ruta cap a Muntanya.
     Segons el mapa Alpina, el clot té dues sortides pel rellar, una pel coll des Moixerrins*, el qual dóna a la carretera, i una altra més a l'esquerra (coll de les Questions?), que surt a la pista de Muntanya. En canvi el coll Llarg no està situat en aquest mapa.

*Coll des Moixerrins: Turó fortificat de Son Marc, d'època indeterminada. Devia ser una talaia per a la defensa de l'antiga alqueria Binitíger? 

Borinejam uns moments per la contrada i al final dirigim les passes en la bona direcció.

Quin motiu dugué als nostres avantpassats a anomenar aquest solitari indret, clot de Déu: es devien trobar tan bé aquí per anomenar-lo d'aquesta manera, o simplement algun propietari tenia com a malnom Déu. També és possible que el topònim del lloc es relacioni amb alguna roca o penyal, inclús que el nom actual guardi una certa semblança amb una altra paraula. En fi, segur que algú ens sabria donar clarícies.

     J.A. Encinas, a la seva web, anota: «Siendo hacia principios del siglo XVII cuando se desbroza la atocha o plana rota de la vertiente opuesta, hoy denominada Clot de sa Deu en función de su empalomado pequeño aguadero, a partir de preexistente poza de pega situada junto a las arruinadas casas del predio. Fue entonces cuando se habilita el sendero o camino conducente a la enfoscada alberquilla inmediata al olivar de arriba, perteneciente a la finca de Muntanya. Vereda con desvío hacia Es Collaró y el Coll des Moixarrins y donde se detectan los mismos restos de vajillas. Salvo la lucerna tardorromana hallada precisamente (M. Trias, información personal) en el interior de Es Moixarrins y motivo de mínimamente extendernos en consideraciones de contenido prehistórico, en describir las simas del interior de este recinto fortificado y demás pertinentes elementos informativos de los alrededores». 
(Premeu damunt la foto per veure-la més gran).     

Pujam per unes marjades (les Pedrisses, mapes GEM i IDEIB) completament tapades pel càrritx, el qual dificulta la progressió. El que pateix més aquesta dificultat, per la seva baixa estatura, és en Duc, qui de tant en tant es renega a continuar.

Encerclam en vermell la casa del clot de Déu. Hem pujat seguint la paret seca, segurament hi haurà o hi havia algun tirany que permetia pujar més fàcilment de marjada en marjada. 
     A pesar de l'atmosfera enterbolida podem copsar una maca panoràmica d'una de les vall emblemàtiques de Pollença. A la dreta, destaca la cuculla de Fartàritx. Al centre, el puig de Maria, i més enllà, la badia. 

Iniciam el pas pel coll Llarg (Mascaró Pasarius). No sabem el tipus de territori que trobarem ni les dificultats.

De moment no trobam entrebancs insalvables. El terreny és rost i hem de donar alguna passa més llarga que l'altra per salvar alguna pedra grossa, però anam pujant tira tira.

Els penyals de la dreta tenen una considerable alçada. Crec que són els estreps del penyal del Corb.

A mitjan pas trobam una paret seca que tanca la collada. Devia ser la frontera entre el clot de Déu i la possessió de Muntanya? O tal vegada el clot era una rota d'aquesta possessió?


Gairebé al final del llarg pas, gaudim d'una bona ombra gràcies a unes generoses alzines. Aquí ens reagrupam.

A la sortida del pas se'ns obre una nova panoràmica, on apareix el gran massís del puig Tomir i la zona de la finca de Muntanya, les cases de la qual s'albiren a una petita clariana que fa l'alzinar. Intentam situar visualment el pas del Diable a la paret nord del Tomir.

Per baixar a la zona de les marjades que tenim ben davant, cal desgrimpar unes roques...

i passar per una fesa habilitada amb unes pedres.

Ara hem de travessar les abandonades marjades d'ullastres, les quals, antigament, devien estar poblades d'oliveres. Ens hem de dirigir cap a es Pujol (567 m).  


A la vista retrospectiva destaca el majestuós Tomir i el comellar Fondo, el qual s'aboca al torrent de Muntanya.
(Premeu damunt la foto per veure-la més gran).

A les 12:21 h assolim un camí carreter (WP-06) (456 m) que ens menarà a la pista de Muntanya.

En 10 minuts desembocam a la pista que, de la carretera de Pollença a Lluc du a les cases de la possessió (WP-07) i creua el bosc de ses Cases.
     «Abans d'obrir-se la carretera de Lluc a Pollença [anys 50] aquests llocs eren desolats, com la majoria de les cases de muntanya». (40 excursions a peu per les muntanyes de Lluc, 1995).

Caminant per aquesta pista tenim la possibilitat de topar-nos amb l'amo i rebre la pertinent renyada. Aquest dia duguérem sort.

Muntanya
La GEM diu: «Possessió del terme d'Escorca, confrontada amb Binifaldó, Femenia, la vall d'en Marc, ca l'Hereu i Míner. Ocupa el vessant nord del massís del puig Tomir. Les cases (475 m) se situen en un minúscul altiplà i controlen l'estratègica via del camí vell de Pollença. Durant el període islàmic, fou l'alqueria de l'Almorell documentada al Llibre del Repartiment de Mallorca. Es documenta posteriorment amb la forma Morell. A la fi del s XIII, pertanyia a Pere Andreu. Els s XIII-XVI, fou de la família pollencina Cifre. El s XIV, tenia cases, olivars, figuerals i vinya, amb extensos alzinars i garrigues. Al principi del s XVI, hi fou bastit un molí d'aigua, fariner. Tenia un hort, dedicat a la producció de lleguminoses i hortalisses. El 1515, confrontava amb Binifaldó, Femenia, Mortitxet, Muntanya, Fartàritx i Míner. El 1537, els Cifre varen vendre Muntanya a Joan Martorell —Mercader—, per 300 lliures. La propietat dels Martorell sobre les possessions de l'Almorel i Muntanya determinà que la denominació de la segona començàs a designar també la primera ja en el s XVI i la substituís en el s XVII. Els Martorell, a mitjans s XVII, en renovaren les cases i bastiren una tafona nova. El 1645, fou fideïcomesa per Martí Martorell. El 1648, era de l'honor Antoni Martorell —de Muntanya— i tenia una guarda de 300 ovelles. El 1660, fou valorada en 6.000 lliures. El 1787, fou descrita per Jeroni de Berard com una gran possessió, amb extensos olivars i alzinars i una font abundosa. El 1863, era d'Antoni Cànaves Martorell i tenia 432 quarterades. El seu aïllament determinà que fos objecte de constants atacs dels delinqüents. El 1823, fou assaltada. El 1861, un grup de lladres robà a les cases i assassinà el fill de l'amo. El 1893, fou novament assaltada. Els tres delinqüents foren descoberts a Pòrtol per un pastor, que en matà dos a pedrades amb la seva bassetja». 

Segons Joan Vich, a la segona meitat del s XVI, els seus habitants, els Matheus, formaven part de la feligresia parroquial de Lluc, juntament amb la casa del Pujol [Son Amer], amb els Amers; la de Comafreda, amb els Morros;  la de Menut, amb una rama dels Cànaves; la de Binifaldó, amb els Martorells; la de Son Macip, amb els Bons Macips; la de Mossa, amb l'altra rama dels Cànaves; les dues cases de Son Llobera, amb els propietaris del mateix llinatge; la dels Srs. Bordils, en la possessió d'Albarca; la de Scorca, amb els Gallurs; la d'Almaluig, amb els Matheus; la casa del molí de Lluc, amb la família del moliner; les de Mortitx, Mortitxet i Jamenia, Son Caulelles, Cúber i Coxconar, amb els seus pastors i arrendadors; la casa del Col·legi  i la dels arrendadors de la possessió de Lluc [ca l'Amitger]. (Revista Lluch, 1934).         

Creuer (WP-08). Un branca del camí va a les cases (esquerra) i una altra segueix pujant (dreta) cap al camí Vell. Aquest darrer ramal hem d'agafar nosaltres.
(Premeu damunt la foto per veure-la més gran).

Assenyal el lloc on crec que ens ha abocat el coll Llarg.  

Des de la pista, s'aprecien les cases i la seva envejable situació dominant una maca panoràmica. Destaca el puig Gros de Ternelles, el penyal de Mortitxet i la península de Formentor, al fons.
     Piferrer i Quadrado, a la seva obra Islas Baleares (1888), alaben la vista que s'aprecia des d'aquí: «[...] raya la impresión en ideal é indescriptible al aparecer de repente por bajo del copudo toldo del bosque de Montanya las dos bahías á la vez de Alcúdia y de Pollensa [...]».
(Maca imatge d'Angelika). 

Les cases de Muntanya, vistes des del pas del Diable
 
Muntanya i Binifaldó,
Femenia i Mosset,
Mortitx Gran i Mortitxet
p'es jovent tot és tristor.

 _

A Muntanya som anada
i m'hi som campada bé.
L'any qui ve hi tornaré,
si no som morta o casada.
_

En entrar a Binifaldó
que descobrireu Muntanya,
demanau de bona gana
com campa sa meva amor.   

Intuïm que ens aproximam a la font, per la canaleta que s'estén una mica més avall del camí, la qual porta l'aigua a les cases.
     «S'hi ha conduït l'aigua d'una font que omple un safareig situat per damunt de la casa. Aquesta és senzilla amb teulada de doble aiguavés. A cada banda hi ha marjades h'ort, on creixen presseguers, tarongers, garrovers, figueres i magraners; també s'hi conreen verdures. Per sota de la casa hi ha un gran planter de figueres de moro; al darrera hi ha una plana sembrada d'oliveres». (Les Balears, 2002).

Font de Muntanya
A les 12:49 h arribam a la font de Muntanya (WP-09) (507 m), tancada amb una porta metàl·lica empesa. Un bon lloc i una bona hora per dinar. Vegeu Fonts de Tramuntana


Les dues mines de la font de Muntanya, també coneguda per font de les Cases, situada al camí Vell de Pollença a Lluc. El pare Roig diu que «és abundosa i va a les cases de Muntanya per una canonada. Als hiverns els ulls d'aigua es multipliquen per tot arreu i van a augmentar el torrent de Son Marc, que baixa del Tomir. L'aigua té fama de tenir molta de cals».
     Es tracta d'una font amb dues mines, construïdes amb pedra en sec i amb coberta de volta de mig punt. A l'indret, una taula de pedra amb uns seients hi ofereix comoditat als caminants.


Abans de reprendre la marxa, rememoram les paraules del Pare Roig, quan diu: «Segurament aquesta deu ens podria parlar d'antics romeus pollencins que anaven a visitar el Santuari de Lluc i, cansats hi trobaven repòs i alleujament en un tan llarg caminar».
      «En aquells sigles [XIII-XIV] en que el Santuari de Lluch, a causa de les dificultats i perills dels camins, es trobava tan separat de tot el resta de Mallorca, la vila que li era més assequible per proveir-se del seu menester era la de Pollensa, i per això l'insigne fundador del Col·legi, el magnífic Tomàs per completar la dotació del mateix, comprà a Pollensa unes cases per preu de vint lliures, i les donà al Col·legi, perquè li servissen de posada. Aquesta posada estava en el carrer del Roser Vell i la conservà el Col·legi fins l'any 1895...». (Revista Lluch / G. Munar, 1934).


Aprofit una imatge copsada dia 24 de març de 2013 per situar les paraules de l'Arxiduc: «A l'esquerra es deixa un camí que en revolts d'escalons, la majoria empedrats, baixa a la casa de possessió de Muntanya a través del bosc d'alzines i pins. [...] Llàstima que aquest bosc, un dels més bells de Mallorca, l'hagin talat ara [1884] en part». (Les Balears, 2002).
     L'any 1300 diu el pare Roig part d'aquest camí està documentat entre es Marjenó i Menut amb el nom de 'carraria de la Padrissa' i considerat com a camí sarracènic.

«Atravesamos anota Pagenstecher despues una meseta llana, parcialmente desnuda de bosque y entramos en el valle d'en March, sobre cuyo flanco derecho se estiende penosamente el camino, atravesando por espacio de dos horas hermosos encinares. A medida que íbamos así, internándonos paso á paso, sobre la falda derecha, apercibíamos el sordo y suave murmullo que se elevaba del fondo del valle, y al otro lado de éste, sobre el flanco izquierdo veíamos desarrollarse bosques admirables semejantes al que nos rodeaba». (La isla de Mallorca, 1867).

Lluís Salvador descriu (1884) aquest tram del camí: «Passat Muntanya, segueix el camí cap a Pollença en revolts dolents sense pavimentar, passant per una pintoresca cova de conglomerat desfet i per grans penyes del mateix material, baixant dins la vall en el magnífic bosc d'alzines velles, a través del qual el camí passa sovint i on només habiten alguns carboners i nombrosos porcs que es mengen els aglans».

El vell camí carreter (camí Reial) discorre per un bucòlic alzinar. Actualment forma part de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221).

Després d'unes quantes desviacions o dreceres assenyalades al mapa i al track en forma de Waypoints, ens plantam davant Can Melsion, on tancam el cercle. Ara només cal recórrer uns cinc-cents metres per arribar al cotxe.

Mentre caminam copsam el salt del Molinet. Lluís Salvador diu: «Hom veu a la dreta la casa del Molinet, davant la qual, en el penya-segat, es precipita avall el salt des Racó o de can Guillem Bet, finca situada prop del puig dels Cans i de can Barba, al peu del turó cònic de Fartàritx, conreat en marjades». 
     Així arribam al cotxe a les 15:29:50 h, on finalitzam aquesta nova ruta.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________




Veure el track al Wikiloc
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no deixem escombraries.

 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
Escorca
Distància aproximada: 10,62 km
Pujada acumulada: 464 m
Alçada màxima-mínima: 519-121
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Velocitat mitjana: 1,66 km/h
Temps total:  6:30 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Bona part de la ruta es fa per camí. Del clot de Déu a les marjades de Muntanya
, és on trobareu terreny de mala petja
Integrants: Francesca, Margalida, Miquel, Esteve, Toni i Joan, i el canet Duc


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Nord E-25, amb els punts principals

Desnivell, velocitats i distàncies aproximades

Perfil en 3D

Manacor, 7-9-2014


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
  
  • Mapa General de Mallorca. 1986 Josep mascaró Pasarius.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. (1884) 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • La isla de Mallorca. Reseña de un viage. (1867). 1989 H.A. Pagenstecher.  
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
  • Mapa de la GEM.
  • Mapa Editorial Alpina Tramuntana Nord. 2013
  • 40 excursions a peu per les muntanyes de Lluc. 1995 Bartomeu Roig i Roig.
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.
  • Corpus de Toponímia de Mallorca. 1962-67 Josep Mascaró Pasarius.

12 comentaris:

  1. Hola Joan:
    Mil gracias por mencionar mi Blog.
    Muy, muy interesante, el tramos que hicisteis, para mí desconocido, entre el Clot de Deu i Muntanya.
    Un fuerte abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio,
      És just que citi el seu blog, ja que, tot i que el clot està situat al mapa Alpina, no li havia fet cas fins que vaig veure l'excursió al seu blog.
      Fer el pas pel coll va compensar la dura pujada, més que res per l'abundant vegetació que tapa les marjades.
      Gràcies!
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Bona descripció del lloc del clot de Deu, y del reste del itinarari, es pas de cap a Muntanya ja le possat a sa lista de pendents de fer, aquesta llista es torna cada vegada mes llarga, urem de demanar prorogue de vida par anar a cumplir tots els objetius.
    Un abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni,
      Això és bo home, imagina't que acabam els racons per trescar... seria una frustració.
      Gràcies!
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Hola Joan
    Una molt guapa sortida, pendent com d'altres, i a la que tu hi has afeigit un tram ben desconegut. Molta i bona informació de tot el recorregut a més d'una excelent fotografia. Gràcies per compartir-ho i salut Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç,
      Els voltants del clot de Déu té unes bones opcions, que algun dia haurem de trescar.
      Gràcies per comentar.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Hola, de nou. Com sempre un recorregut fantàstic. Fa un bon grapat d'anys em vaig patejar durant dos dies tot el clot de Deu i el rellar de Son Marc a la recerca de la murada del Coll dels Moixerrins (per cert un altre curiós topònim). Aleshores no hi havia Internet i els mapes eren molt minsos i ni sabíem on era. Gràcies a una foto d'en Mascaró Passarius al CTM d'una penya propera al lloc, cercant la penya trobàrem el jaciment, que Déu-n'hi dó, quina muradassa. Quins temps aquells i quines "locures".
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan,
      Pel que veig també has trescat molt. Vaig veure que tenies una foto de la murada al teu blog. Em fa ganes anar a cercar aquesta murada. A veure si afluixa aquesta punyatera calor i ens deixa treure el nas!
      Gràcies per comentar.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Pujant al coll des de la caseta del Clot de Deu, un xic abans d'arribar-hi i a la dreta es troba la murada, que en realitat són dues. Impedien l'accés a un planiol que hi ha a sobre. Es veu des del senderó. Hi ha dubtes sobre l'època del jaciment, ja que no s'hi han trobat ceràmiques: Prehistòric? Islàmic?. Si es baixa com tu bé dius cap a la carretera pots també visitar el poblat de Mortitxet, un poblat talaiòtic de muntanya situat sobre un puig de 464 m, just a la dreta de les cases de Mortitx. Si t'interessàs te podria enviar la planimetria d'aquest poblat.
    Això si, l'eixida quan s'esvaeixi aquesta maleïda calor, que ja comença a cansar.
    Salut.
    Per cert, ahir vaig repassar per enèssim cop amb la meva dona el teu article sobre Bellver Ric. Molt bona feina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uep, Joan! Gràcies pels indicis. Tan aviat com pugui hi pegaré un bot. M'agradaria veure el plànol d'aquest poblat, sinó és massa molèstia per part teva.
      Quant a Bellver Ric, ets molt amable Joan, però no cal dir-te que som un simple neòfit en temes d'arqueologia. Ja que tenc els llibres de Miquel Alcover Sureda (El hombre primitivo en Mallorca), vaig aprofitar la informació i dibuixos. Com a anècdota, va ser allà on la meva dona es va trencar el peroné per tres llocs, qüestió de mala sort.
      Salut!

      Elimina
  6. M'ha agradat sobretot el tram des de les cases de Clot de Deu fins a les de Muntanya, la resta ja ho coneixia encara que fa ja molt temps de la visita.
    fins a la propera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau,
      Nosaltres desconeixiem gairebé tot el recorregut, fins a la font de Muntanya. Haurem de tornar-hi a fer un tomb per altres rutes.
      Gràcies pel comentari.
      Salut!

      Elimina