Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

27 de jul. 2014

100 - Penyal de sa Rata pel barranc de sa Gubia 9-3-2014

El penyal de sa Rata es troba situat al vessant sud de la carena del puig de sa Font (o puig de sa Casa de sa Neu), i es pot dir que forma part del gran massís des Teix. La ruta és la següent: feim l'ascensió pel barranc de sa Gubia i el camí de sa Muntanya, i baixam pel torrent de s'Obi i el comellar de cas Putxer.
     La primera part de la ruta, fins el coll del cingle de sa Milana, el recorregut i descripció és similar de l'excursió Barranc de sa Gubia, camí de ses Rotes d'en Cotó, Raixeta i Raixa , que férem dia 3 de novembre de 2013.

Biniatzar
Deixam el cotxe a l'aparcament de la finca pública de Raixa (WP-01) (150 m), situada a la carretera Ma-11 (Palma-Sóller), km 12,200. Començam a moure les cames a les 9:02 h en direcció a Bunyola pel camí Vell de Palma, reconvertit en la GR-221.
     La possessió veïna de Raixa és Biniatzar. Antiga alqueria documentada el 1246. Feu part de les propietats del marquès de la romana. Les edificacions conserven bona part d'una antiga torre de defensa de base rectangular i una clastra. Al fons destaca sa Gubia, allà ens dirigim.

Deixam de banda una cruïlla de camins, és l'entrada a Biniatzar que dóna a la carretera, després passam per Son Monei i s'Alqueria Blanca Nova. Com hem dit abans, caminam per l'antiga carretera de Palma a Sóller, per tant camí públic. Com a canviat tot!

Un torrentó molt tapat per la vegetació travessa el camí i la carretera nova, i desguassa al torrent de Bunyola. Aquest és un punt clau (WP-02), hem de deixar el vial i ens hem d'endinsar per l'estret torrent. 

Alqueria Blanca Vella
Passam per l'endret de s'Alqueria Blanca Vella, avui dedicada a hotel rural. (perdó per la baixa qualitat de la foto, la càmera enfocà les branques del garrover). 

Una altra perspectiva de les cases de s'Alqueria Blanca copsada un altre dia (18-12-2011) des del camí Vell.
     L’any 1239 es documenta el camí que va a l’Alqueria Blanca. (Rosselló Vaquer i J. Albertí: Bunyola en el segle XIII, 23). Segons B. Suau, un document de l’any 1267 parla d’un molí de vent damunt un puig de l’Alqueria Blanca (ARM 347 f. 262v). El 1354 era propietat del noble Artal de Fosses; en aquesta data el majoral de la possessió, Pere Bosch, fou substituït per Francesch Bachs (Rosselló Vaquer: Bunyola en el segle XIV, 27). El 1360, el procurador del noble Artal de Fosses àlies Cabrera es queixa perquè moltes persones entren en la seva alqueria i tallen oliveres i altres arbres i porten la llenya a vendre a ciutat; estima que els danys pugen a més de 300 lliures. (Rosselló Vaquer: Bunyola en el segle XIV, 30). Per veure més notícies.
     De les cases reformades a principi de segle XX per l’arquitecte Miquel Madorell, en sobresurt el bloc neogòtic i modernista.

     Piferrer i Quadrado assenyalen: «[...] tres naturales obeliscos de piedra parecen avanzadas de la sierra que se va á trepar, imponente grupo á cuyo pie se asienta la Alqueria Blanca». (Islas Baleares, 1888).     

A mesura que avançam, la llera del torrent del barranc de sa Gubia es va eixamplant i discorre entre parets seques. El dòcil torrentó comença a tenir l'aspecte de barranc i ens mostra les dents. Les pedres que hem de sortejar són més grans i les parets dels costats més alteroses.

Així com ens anam acostant a l'estret, les parets verticals s'aixequen cap al blau formant tot un espectacle i ens empetiteixen. A la dreta s'albira el marge del camí, per on caminen escaladors que van al seu punt de partida.
     L'Arxiduc menciona el barranc: «Entre el pujol de Raixa i els turons que formen la collada hi ha un congost estret i profund de color gris rogenc, per on davalla un rierol que llavors desemboca en el torrent que flueix pel mig de la vall».

Nosaltres, emperò, seguim pel torrent, on alguns bots ens obliguen a fer petites grimpades.

La paret que deixam a l'esquerra presenta un aspecte imponent, és la paret dels Coloms o Colomer, on als seus peus hi ha un petit aljub que recollia l'aigua de regalims i que servia per abeurar els coloms. (Martorell, 2011). 
     «Dona Beatriu, que fou propietària de la possessió [Alqueria Blanca], va fer construir un colomer dins una cova d'un penyal de sa Gúbia. Perquè els coloms poguessin beure en voler, feu un bassol que recollia les gotes d'aigua dels degotissos. Hi havia un encarregat que tenia cura de les aus. Diuen que n'hi havia a milers, volant per sobre dels penyals i que anaven a posar-se prop de les xemeneies...». (Es Castellet / Bàrbara Suau, 1989).

A la dreta del barranc, just davant de nosaltres, s'aixeca l'Esperó. Per aquesta cara puja la primera via d'escalada (via Albahida) que varen obrir (1974-75) A. Gregorio, Fede, Xibi i Julio, a sa Gubia, paret de 240 m. El mes de juny de 2011, un jove de 28 anys alemany va caure mentre pujava aquesta paret sense assegurar, d'una altura de més de cent metres.

El barranc «És la zona d’escalada més important de Mallorca. En el circ principal i a les parets del torrent es concentra el nombre més gran de vies de tota l’illa amb més de 200 itineraris equipats que assoleixen alçades de fins a 250 m. Existeixen tota classe d’itineraris: placa, extra-plom, fissura i xemeneia, que suposen el lloc ideal per al teu bateig». (O2Aventures).

Seguim amb el nostre objectiu de remuntar el barranc. Si volem una variant més senzilla, podem anar per defora del jaç del torrent, on hi ha un camí marjat que discorre per la dreta, pujant, i que ve de s'Alqueria Blanca.

S'ha de dir que, remuntar els bots pels que només estan acostumats a posar un peu davant l'altre, és una mica exigent, però també és més esportiu i atractiu.

Ara a l'esquerra tenim les parets de sa Falconera (424 m). Les vies d'escalada del barranc tenen noms tan curiosos com: 'La Ley del Deseo', 'Princesa', 'Sa Rosa dels Vents', 'Supernova', 'Bombers', 'Sacrilegi', 'Quan se fa Fosc', 'La Seis Pelas'... Així com els diferents sectors: 'Sector Silicona', 'Sector Excalibur', 'Sector Why', i un llarg etcètera.

S'Estret
Vista retrospectiva de s'Estret. El torrent de sa Gubia separa les possessions de s'Alqueria Blanca Vella i la Nova, les quals es dividiren l'any 1942.

Quant al nom de la muntanya, el DCVB diferencia el significat de gúbia amb el topònim sa Gubia:   

GÚBIA (i dial gubía). f.
Enformador de tall semicircular; l'usen els fusters, esclopers, ferrers, boters, etc.; cast. gubia. Item unam gubiam, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 152). Dos barrines..., dos gubias que tot tall bé, Agustí Secr. 65.
|| topon. Sa Gubia: muntanya abrupta que té un caire quasi vertical i acanalat (Bunyola).


Panoràmica realitzada per Sebastià Riera a partir de tres fotografies, on apareix l'esgarrifós penya-segat anomenat l'esperó de sa Gubia.
(Prema la tecla F11 i moure la barra del cursor vertical per a veure la fotografia completa)

En aquesta paret gairebé vertical, veim un solitari escalador que pujà i baixà sense assegurar. Déu n'hi do!

Just passat l'esperó de sa Gubia veim com el barranc es tancava amb un paredat en verd, del qual encara en queden algunes restes (dreta). Aquí hi ha dues opcions per a prosseguir, grimpar per una escalonada natural o passar per l'antic pas del Barranc.
     Alguns grimpam la paret i ens situam a dalt d'aquest graó natural per admirar la zona més espectacular de la barranquera. A la dreta s'observa el que queda de la paret que tancava es Barranc. (Pels animals? Una mena de presa? O per a protegir dels bandolers les possessions de baix?). Quan arribem al bassol, sabrem alguna cosa!

Pas des Barranc
Altres van pel pas (WP-03) (291 m); són les 10:23 h. Es tracta d'un estret passadís que antigament es tancava amb un portal i una reixa, així, entre la paret i aquest pas quedava el barranc barrat. 
     A la magnífica web de l'amic Tomàs Mut Secrets de Tramuntana, trobam informació sobre aquest passadís i la reixa, diu: Això també m’ho contà l’amo en Rafel Colom:
     ..."En aquestes muntanyes no hi ha partió, ses partions són ses vessants de s’aigo. Si s’aigo tomba cap aquí, és d’es propietari de sa finca on cau s’aigo. Entre s’Alqueria i Raixa, enmig hi ha na Falconera, tot lo que vessava cap es Barranc era de s’Alqueria i, tot lo que vessava cap a s’altre costat era de Raixa. Dalt na Falconera a sa vessant d’es Barranc, hi ha una franja enlairada de pins que quan hi havia tempesta, molts d’aquests pins eren ferits de llamp. Just davall, hi ha un forat a sa paret que li dèiem sa Xemeneia. Era un lloc on hi criaven es coloms, n’hi va arribar a haver molts. Sa senyora de s’Alqueria va manar fer un colomer just als peus d’aquesta paret. Cada dia feia dur menjar al coloms del colomer. Devora es colomer, es va construir un bassol que s’omplia d’es degotissos d’es penyal. Es bassol encara hi deu ser, però es colomer va desaparèixer, perquè es pins que tallaren de sa franja de damunt que estaven tocats des llamps, li caigueren a damunt i es va destrossar. D’aquest colomer només va quedar sa barrera de ferro que hi feia de porta. Aquesta barrera està col·locada dins es barranc a un lloc on hi ha un forat. Però aquest forat, tampoc hi era abans, en el seu lloc hi havia un marge paredat amb mescla que per pujar-hi havies de fer servir dues estaques que hi havia clavades. Després d’un gran temporal, que se’n va dur per endavant aquest marge, es va obrir es forat. Part damunt es barranc tallàvem pins i fèiem peces ben llargues. Es dia d’es temporal, se’n va dur ses peces per avall, n’hi va haver moltes que pegaren dins son Reus. A sa part de Raixa, jo hi tenia es germà, se’n va dur una egua i una somera"...

































El pas s'estreny tant que es fa necessari llevar-se la motxilla per poder passar.

Després de berenar en aquest lloc tan especial, els amics i companys de cordada Bàrbara i Amador, tingueren que abandonar la ruta que havíem previst per problemes de salut.

Bassol des Barranc
Continuam per la llera del torrent, quan ens topam amb el bassol des Barranc (WP-04) (324 m), un punt d'aigua per als carboners que feinejaven al fons del barranc, on hi ha algun rotlo de sitja i un forn de pa. Miquel Martorell diu que, avui aquest bassol està en estat de recuperació, ja que: «En Biel Castell em va contar que devers els anys setanta, al fons del barranc de sa Gúbia, el lloc que està envoltat de penyals, hi havia una paret que tancava aquest racó i hi havia un bassol, com un pou que sempre tenia aigua, on abeuraven les cabres i lloc on ell de vegades també les munyia. Un dia hi va caure tanta d'aigua de cop que el torrent va començar a córrer amb tanta abundància que feia baixar tot el que es trobava al seu pas: terra, branques i molta brutor. Tot això es va anar acumulant i va arribar a embossar els forats de la paret i el nivell va pujar tant que es va formar un gran gorg. Era tanta la quantitat d'aigua, que va rebentar i el lloc es va desbordar d'aigua fent córrer un grapat de soques de pi, que just uns dies abans havien estat tallats i el torrent les va baixar fins a la zona de Son Sardina, després els varen poder recuperar. Així va ser com el bassol des Barranc gairebé va desaparèixer». (Fites i fetes. Trescant per la Serra, 2011).

Arribam a un punt on es forma un circ que pareix no tenir sortida a no ser escalant les parets, però el torrent continua formant un angle de 90º cap a la dreta, pel seu jaç podrem seguir remuntant-lo. Per arribar-hi caminam per una rosseguera, fa més bon avançar que per la llera bruta del torrent. Per l'esquerra d'aquest circ hi ha una sortida al coll des Porrassaret i d'allí pots fer sa Falconera (o na Falconera), es Homonets, ses Coaranyes, i baixar a Raixa.

Hem de tornar al llit del torrent ja que uns penyals l'engorgen. Al fons apareix el coll des Porrassaret (424 m), entre sa Falconera i el penyal des Llamp.

Passam per un estret on hem de fer petites grimpades, després arribam a un bot que sembla tancar el pas, quan ens hi acostam veim que es pot salvat per la dreta, un poc més amunt sortim del torrent per l'esquerra.

Després de pujar un poc pel coster del barranc, connectàrem amb un perdut camí de carboners (WP-05), el qual menava a unes sitges.

Ens surt a camí una bassa pels animals, escalonada i encimentada (WP-06) (470 m). Hem sortit del barranc a les 11:21 h.

El coll que veim pren el nom del comellar des Porrassaret, situat en el tombant de Raixa, en el qual hi havia un dels pocs rotlos de sitja d'aquesta possessió, ja que era pobre en alzines.

Resseguim, en principi, aquest trepitjat i fitat caminoi, fins que el deixam per pujar més directe cap al camí de sa Muntanya, ja que veig al GPS que així adreçam. Crec que sortim a l'endret de cas Pastors. Ben segur que el carrerany surt al camí principal, però ens hagués deixat més enrere.

Cara nord-oest del puig de s'Alqueria, més conegut per sa Gubia (609 m). Aquest puig es troba al terme de Bunyola, entre el puig de Son Nassi, sa Muntanya i s'Alqueria Blanca. A dalt, l'any 1958, el Foment del Turisme va aixecar-hi un mirador i un refugi dedicat al gran excursionista i guia d'aquell grup, Leandre Ximenis (1864-1936).

Assolim el camí de sa Muntanya (WP-07) (511 m) i guaitam a la vall pregona del mateix nom, des d'on un nou panorama s'obre davant de nosaltres.
     En paraules de Tomàs Vibot «El camí de la Muntanya és una veritable joia d'enginyeria viària, de set quilòmetres de llargària (fins i tot amb les fites quilomètriques), a banda i banda del qual es localitza un magnífic inventari de basses i aljubs de muntanya, genuïnes i austeres».

Apareixen les cases de sa Muntanya, situades al centre de l'altiplà, envoltades de marjades, les quals, avui, deixarem de banda, ja que la ruta és prou llarga i dura. També veim el coll del cingle de sa Milana, la nostra propera fita. Des del coll pujarem a la Coa de sa Rata.
     Les cases d'aquesta antiga possessió foren els primers habitatges de la gran finca (650 quarterades) de s'Alqueria d'Avall, avui propietat de l'esposa de l'expresident Gabriel Cañellas.

Deixam a l'esquerra la desviació a sa Muntanya (WP-08). En el punt assenyalat amb el (WP-09), també deixam la pista que puja pel comellar de s'Obi i pujam pel rost coster cap al coll del Cingle de sa Milana, el qual apareix a la imatge, juntament amb el puig des Cocó (612 m).
     En aquest coll se situa la partió entre els termes de Bunyola i Valldemossa i entre les finques de sa Muntanya i Pastoritx.

A les 12:07 h, iniciam l'ascens de la Coa de sa Rata (WP-10) (572 m).

Unes monjoies i una fletxa vermella dirigeixen les nostres primeres grimpades.

Des d'aquí, la vista del cim del Penyal de sa Rata, és descoratjadora. Tenim una dura ascensió per davant. Després hem de baixar pel comellar de s'Obi, el qual es veu poblat de pins. A la dreta, apareix el puig de s'Obi, de 612 metres d'altària. 

Mentre copsam la resta de la cordada que puja, també apareix al fons, el puig de sa Gubia; les cases de sa Muntanya, a la vall; el Cingle de sa Milana al puig des Cocó i el coll que queda a baix, tancat per una paret.

Panoràmica realitzada per Sebastià Riera a partir de dues fotos, on apareixen algunes elevacions dels voltants.
(Premeu damunt la foto per veure-la més gran). 

Vall de Pastoritx i la moleta homònima
Pastoritx ocupa una vall, estreta i fonda, disposada de N a S, que va des del puig de l'Angelet (968 m) fins al terme de Bunyola (235 m). Les cases se situen en un petit replà (385 m). Tota l'àrea és drenada pel torrent d'en Colomer o de l'Infern, afluent, per la dreta del torrent de Bunyola. Al N, a través del coll de Pastoritx (869 m), un camí de muntanya l'enllaça amb la zona del Teix. Pel que fa a l'etimologia, es tracta d'un topònim mossàrab, documentat el 1246. El 1506, fou fideïcomesa pel senyor Francesc Morell, ciutadà militar. El 1520, pertanyia a Salvador Morell. Tenia cases i tafona. Era una gran possessió, amb extensos olivars, centrada en la producció de l'oli. Hi havia quatre esclaus. El 1638, era del senyor Jaume Morell de Pastoritx. Per aconseguir el màxim rendiment, la possessió era objecte d'arrendaments parcials. Així els terrenys denominats Son Jaume Nicolau, sa Rota d'en Tries, sa Dona Morta i sa Setrilla, amb cases pròpies, i que eren dedicats a olivars, garroverars, sementers de cereals i àrees de garriga, feien una renda anual de 170 lliures. El 1640, s'hi documenta el torrent dels Polls, per designar l'actual torrent d'en Colomer. El 1650, la possessió feia una renda anual de 1.274 lliures, 260 quartans d'oli, 80 quarteres d'olives, vint somades de llenya, 100 pinyes verdes, dues quarteres de cendra, dues barcelles d'aglans dolços, dos coves de raïms per penjar, quatre pollastres i dues gallines. Es mantenia com una gran possessió oliera. Tenia, a més, extensos alzinars amb una producció mitjana anual de 200 roves de carbó. Hi havia pinars, vinyes, un hort i conreu de cereals, lleguminoses, lli i hortalisses. El 1659, fou valorada en 26.000 lliures. El 1685, a més de la renda anual, rebia també de renda dotze lliures de neu cada dia. El 1695, pertanyia al senyor Pere Joan Morell de Pastoritx— [...]
(Per a saber més, consultau la GEM-DF/M, vol 13, p. 13-14).

Francesca i l'inseparable Duc caminant a tall del penya-segat.

Pastoritx
Destaca l'aqüeducte, la gran era i la capella. L'oratori o capella de Pastoritx tenia tres altars, està situat a la dreta de la imatge, on es pot veure l'espadanya. L'oliverar que s'enfila pel coster de sa moleta de Pastoritx, s'anomena ses Cuinetes. Just on comença l'alzinar se situa una de les cases de neu d'aquesta possessió.

La progressió per la carena de la Coa de sa Rata, és lenta. És un territori mal pla, amb grans pedres i pins caiguts que dificulten la passa.



No hi ha un tirany definit, per la qual cosa podem triar la passa que considerem millor.

La pujada és constant i la fatiga compareix. Feim una curta aturada per menjar una fruita i reposar forces.

De tant en tant, la ruta passa a ran de la cinglera i guaita damunt es Bosquet.

Amb energia reposada enfilam el tram final de la serreta de la Coa de sa Rata, la qual té un desnivell de més de 330 metres.

Per la carena, com passa a molts d'altres llocs, discorre la línia fronterera dels termes de Bunyola i Valldemossa.

Assoleix la fita que assenyala el cim del penyal de sa Rata (WP-11), des d'on prenc unes fotografies dels voltants. Al nord, destaca el puig de sa Font i es Teix.

A l'est, apareix en primer terme, la serra des Pins i el puig de s'Obi. Més enllà, sa Falconera, extrem dret; el puig de s'Alqueria (o sa Gubia), amb la seva característica silueta; els piramidals puigs de Son Nassi i de Son Poc, darrera sa Plana; i més enllà de Bunyola, s'aixeca sa Comuna.

A l'oest, s'albira la serra de Son Moragues, la moleta de Pastoritx, i entre na Torta i el puig de sa Comuna, s'estén la població de Valldemossa.

Penyal de sa Rata
Ens feim la foto de grup al cim del penyal de sa Rata (898 m) (908 m GPS), a les 13:43 h.

Puig de sa Font (de Sant Pere, o de sa Casa de sa Neu). El topònim de sa Font deu venir de la font de s'Obi situada al comellar proper, vora el llit del torrent del mateix nom, el que ens disposam a baixar. El de puig de sa Casa de sa Neu —personalment crec que és el més adient, és degut al pou de neu situat allà dalt, el qual pertanyia a la possessió de sa Muntanya (Alqueria d'Avall), així el citen Guillem i Miquel Colom d'aquesta possessió a una relació de topònims de la finca.

L'Arxiduc, situat sobre el puig de na Fàtima (o Fatma), dibuixà la muntanya on estam situats. També apareix el puig de sa Font, el comellar de ses Sitges, el coll del Cingle de sa Milana, el puig des Cocó, etc. El gravat fou publicat a Die Balearen el 1884. 

Baixam del penyal cap al tàlveg que s'inicia entre aquest i el puig de sa Font. Un seguit de monjoies ens dirigiran comellar avall.

És ben hora de trobar un bon lloc per dinar, ja que són quasi les tres del capvespre i les forces minven.

No gaire llum d'aquí hi ha d'haver el camí per on baixaven el gel del pou de neu del puig de sa Font.

Avançam pel llit del torrent de s'Obi o s'Aubi (o des Barranc, GEM).

Bassol Nou
A un replà, dins el mateix jaç del torrent, se situa aquest depòsit de muntanya, bassa i aljub, anomenat es Bassol Nou (WP-12) (752 m).

A un cap té el coll de la cisterna per a treure aigua per a consum humà.

A l'altra cap, és una bassa pels animals.

Sistema constructiu de la volta de pedra en sec. Aquests tipus de coberta pot permetre el pas de l'aigua.

Canaleta de recollida d'aigua? 

Després de dinar reprenem la marxa. No podem badar molt puix ens queda una bona caminada fins a arribar a can Penasso, a la carretera de Sóller.  

No esperàvem trobar aquest salt tan gros. Segurament hi ha un camí de carboners que arriba fins a l'aljub, és impossible i sobretot il·lògic que hi arribassin per aquí.

Baixam per una fissura de la roca bastant vertical, no exempta de dificultat. He vist citat aquest pas com a pas de s'Aljub.  


Un a un salvam l'entrebanc. Vist des d'aquí, pareix més factible pel costat del pi. Ara que quan hom és allà...

Quan som a baix tenim dubtes de si hagués anat millor baixar per la llera del torrent. Ho haurem de comprovar un altre dia, avui no podem perdre el temps.

Més avall compareix un desfet camí. Travessam el torrent unes quantes vegades cercant la millor passa.



Passam per la part de dalt d'aquesta balma, la qual fou aprofitada per aixoplugar-s'hi carboners.

El tirany volta cap a la part de baix de la balma i ens torna menar al jaç del torrent.

Sortejam nombrosos pins caiguts. Una vegada abandonats tots el antics oficis que es duien a terme a la muntanya, aquesta i els boscos es mostren en un estat lamentable.

A la part més baixa del comellar de s'Obi, apareix un camí de roda.


A una petita balma, vora uns marges, a l'esquerra del comellar, se situa la font de s'Obi *.

*DCVB: Obi (i ses variants dialectals olbi, oubi, òbit, gobi).
- Recipient fet d'una soca buidada per un costat, que serveix per a posar-hi el menjar dels porcs.
- Recipient fet d'una soca buidada o de pedra per a donar menjar a les gallines.
- Clot per a contenir alguna cosa.
Comellar de s'Obi: tros de terra enclotada dins el terme de Bunyola. 


Font de s'Obi
A les 16 h feim una parada a la Font de s'Obi (WP-13) (549 m). L'ullal brolla davall d'una gran penya.

En Duc es mira l'aigua de s'obi o pica.

Mesurant una gran soca de pi.

Depòsit d'aigua i porxo.

Portell i llindar de la possessió de sa Muntanya i s'Alqueria d'Avall.

El camí de roda de sa Muntanya mostra els típics escopidors laterals que protegien els carros, o la vorera del camí?

«El pastor Bernat, que se'n cuidava de les ovelles a Muntanya, solia davallar cada setmana al poble a cercar queviures, però si per mala sort algun dia se li acabava el pa abans d'hora, no dubtava en pegar un crit tan fort que el sentien de les cases de l'Alqueria, i els amos se'n cuidaven d'anar-hi a cercar i en fer-li arribar. Deien els que el sentien que: "no hi havia cap tro d'escopeta que fes sa meitat de renou"». (Es Castellet / Bàrbara Suau, 1989).

El rústic porxo des Pouet alberga un esgotat carro.


Caminam per la camada de sa Muntanya fins el punt assenyalat amb el (WP-14). Ens desviam cap al puig de s'Alqueria. En el punt (WP-15), deixam per l'esquerra el camí del puig.
         
Mentre baixam per un coster amb molta pendent, gaudim de la imatge dels punxeguts puigs de Son Nassi (577 m) i el de Son Poc (491 m), el nucli de Bunyola i la gran mola de sa Comuna.

La paret amb reixeta tanca el coll del puig de Son Nassi. Hem arribat fins aquí per un terreny de grava molt rost i llenegadís.

El botador del coll de Son Nassi (WP-16) (490 m) dóna pas al comellar de Cas Putxer (T. Mut Secrets de Tramuntana), anomenat erròniament comellar de Can Bon Jesús (o del Bon Jesús, GEM). Hem arribat aquí a les 17:02 h, i encara ens queda baixar tot el comellar i travessar la urbanització.

Un camí baixa pel comellar, des d'on gaudim de la panoràmica del pla. Destaca la recta de la carretera de Sóller.

A les 17:44 h trepitjam l'asfalt dels establits de Son Nassi Vell (WP-17), i a les 17:51 h arribam a can Penasso (WP-18), on haurem deixat un cotxe el dematí, i allí acabam l'excursió.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



Veure el track al Wikiloc


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no deixem escombraries.

 
FITXA TÈCNICA
Bunyola
Distància aproximada: 15,29 km (17,22 km GPS)
Pujada acumulada: 868 m

Baixada acumulada: 839 m
Alçada màxima-mínima: 908-143
Temps aproximat sense aturades: 4:31 h
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  8:50:52 h
Ruta circular: No
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: Bona part de la ruta es fa per terreny dolent, sense camí. El bot del torrent de s'Obi pot presentar dificultats

Integrants: Francesca Esteve i en Duc, Antònia, Francesca Mayol, Antònia Mayol, Dolors, Margalida, Esteve, Toni, Joan Mesquida i Joan Riera


CARTOGRAFIA


Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa Alpina Tramuntana Nord E-25, amb els punts principals

Desnivell, velocitats i distàncies aproximades


Manacor, 27-7-2014


HEM CONSULTAT  
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. (1884) 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Revista Es Castellet. 1989.
  • Mapa de la GEM.
  • Les possessions de la Serra de Tramuntana. Història i patrimoni. 2013 Gaspar Valero i Martí.
  • Mapa Editorial Alpina Tramuntana Nord. 2013.
  • Fites i fetes. Trescant per la Serra. 2011 Miquel Martorell.

9 comentaris:

  1. Hola Joan:
    Fantástica ruta y hermosas fotos.
    Subir por el Barranc de sa Gubia y el Pas des Barranc, es uno de los deberes que no sé si se habrán quedado ya para siempre, en la carpeta de Pendientes.
    Un afectuoso abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio.
      Pujar pel Barranc no és difícil, si hi va quan no faci calor i s'ho pren amb calma, gaudint de l'espectacle, no crec que tengui cap problema.
      Gràcies per comentar, una abraçada!

      Elimina
  2. Hola, Joan. Magnífica excursió amb fotos precioses. Quins llocs més macos. El pas, una passada, valgui la redundància. En Duc, tot un valent. Enhorabona per mostrar-nos aquests bells racons de la nostra Serra. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan.
      Gràcies home. Veritablement, el Barranc de sa Gúbia és una passada. Quan ets a baix de s'Esperó només és comparable a s'Entreforc del torrent de Pareis, en petit, és clar.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. M'imagin que ja t'havies adonat que el comentari anterior era meu. L'ordinador i el meu cervellet m'han jugat una mala passada.

    ResponElimina
  4. Hola Joan, es ben vera que es barranc te un nose que que estira a tornarí, es molt maco tot s'indret.
    Bones imatges com ja mos ten acostumats y bomisima informació historica del lloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni, tens raó. Un lloc molt especial i tan a prop del pla i de la carretera.
      Gràcies per comentar.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Uep Joan!
    Quan vaig veure el titòl de la volta vaig pensar "valents". Sempre que he pujat a la Coa de sa Rata, ho he fet per la serra des Pins o el coll de Pastoritx, i ara en poc temps tu has publicat un grapat més d'opcions, em qued amb el pas per arribar al pou de neu. Molt bona la fotografia, les entresenyes... i gràcies per la gran informació aportada. Salut i bon estiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      Per la serra des Pins no véreu restes de camí que baixa del puig de sa Font? Estava convinçut de trobar traça pel torrent de s'Obi, per on poder baixar la gel del pou de neu, però el que trobàrem va ser un gran bot. Haurem de seguir cercant.
      Gràcies per comentar i salut!

      Elimina