Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

14 d’ag. 2013

75 - De Son Marroig a cala Deià pel pas des Gat 11-8-2013

L'excursió discorre per la marina de les finques de Son Marroig, sa Marineta i sa Pedrissa (Deià). Aquest és un tram de costa arxiducal poc conegut. Fa anys que vaig veure a un reportatge de la revista Brisas que per aquests penya-segats hi havia el pas des Gat, un pas molt exposat que, per aquest motiu no li vaig fer cas. Fa uns mesos que l'amic Toni Sureda va publicar una ruta que passava pel pas des Gat, l'altra pas des Gat. Per aquest pas, més accessible, fa poc que també passà l'amic Manuel Barranco. Seguírem les passes d'aquests dos grans muntanyencs, tot i que vaig escurçar i adaptar l'excursió per a aquests dies de tanta calor.

     Tot el recorregut el feim per finques privades, per tant hem de respectar en tot moment la natura, la flora i la fauna, no hem de deixar constància del nostre pas, no hem d'espenyar reixetes, no hem de portar cans i no hem de fer renou.

Mirador des Galliner
Després d'haver deixat un cotxe a l'aparcament públic de Deià, ens disposam a iniciar la ruta a Son Marroig ( WP-01), situat devers el km 66 de la carretera Ma-10. Són les 9:20. El dia no és com esperàvem, els serveis meteorològics havien anunciat vent de Tramuntana i de moment feia basca.

      El mirador des Galliner està al costat de les cases de Son Marroig. Per l’accessibilitat i per la magnífica vista que ofereix sobre sa Foradada, avui en dia, és el mirador més visitat de tots els que va bastir l’Arxiduc. A part de la vista de sa Foradada, «Un domina des d'aquest mirador cap al far del qual es veu resplendir en la nit».
      Lluís Salvador explica així l’origen del nom: «A causa d’haver-hi es galliner en es peu des primer torreó, dins sa raconada, li posàrem per nom Mirador des Galliner». És un gran mirador, format per un mur terraplenat de 28 m de longitud i entre 2,50 i 5,90 m d’alçada a la part exterior. A cada extrem del mur hi ha una torre de planta semicircular, d’uns 3,30 m de base i que surt devers 5 m del mur. A la part interior de cada torre hi ha uns pedrissos. (Cañellas, 1997).
 

Son Marroig
Començam a caminar a les cases de la possessió de Son Marroig o Masroig (Deià), cap al camí de na Foradada el nom prové dels llinatges dels seus propietaris Mas Roig. A partir de la meitat del segle XVII fou anomenada Son Marroig de sa Foradada. «És la casa més ben situada de Mallorca, i un dels paratges més bell del món» deia Lluís Salvador. La posició estratègica de Son Marroig, dominant na Foradada, va convertir-se en una de les possessions més estimades de l'Arxiduc, que hi va viure els darrers anys de la seva estada a Miramar.  
 
La clastra. L'Arxiduc va adquirir Son Marroig el 1877 a Catalina Marroig i Sampol. La possessió estava formada per dues cases aïllades, una davant l'altra: la dels senyors, aferrada a la torre, i davant, la dels amos. L'Arxiduc va afegir un cos longitudinal que unia els dos cossos preexistents.
     La reforma de Son Marroig costava molts diners. Els comptes que l'any 1884 Herreros presentà evidenciaven un dèficit d'unes 1.900 pessetes, que amb les 14.250 que valia la restauració de la façana sumaven 26.150. Arreglaren la torre, construïren el templet, sembraren pites per l'entorn... (Tries, 1994). 

L’any 1928 es va inaugurar l’actual museu, dedicat a la figura de l’Arxiduc Lluís Salvador, on s’inclouen pintures de Joan Bauçà, Anglada Camarassa, Eliseu Meifrènn, Joaquim Mir i Antoni Ribas Prats. També hi ha exposat una col·lecció de ceràmica fenícia, grega i romana i nombrosos records personals de l’Arxiduc. Son Marroig, des de 1978, celebra el Festival Internacional de Deià dedicat a la música de cambra.

«Va esser de Son Marroig d'on fou robada pels pirates berberiscs la darrera dona, a la costa nord de Mallorca. Era una senyora de la família Marroig de Sóller, i no se tornà saber res pus d'ella. Pareixia que aquella torre duia encara impresos els records d'aquells temps damunt les seves velles murades i darrera els seus matacans». (Trias, 1994). 

Els hereus de Luigina filla del secretari de l'Arxiduc (Antoni Vives) i hereu de totes les seves propietats mantenen la finca de Son Marroig.

La pista que duu a na Foradada està tancada a pany i clau als vehicles. Un botador lateral permet passar als senderistes. Una senyal indica la possibilitat de despreniments. En els penya-segats de les Coves hi ha pedres que amenacen.
     En Jordi, el darrer fent cua, s'ha afegit al grup, esperam que ens acompanyi en altres eixides. A partir d'ara, un bon amic! 

Mirador de sa Foradada
El mirador de sa Foradada o mirador des Cingle (WP-02) està vora el camí de na Foradada, al primer tram, vora Son Marroig, just damunt les primeres timbes, des de les quals es veuen les terres de la marina. Es tracta d'una miranda que està just damunt els penya-segats de la marina de Son Marroig. Està situada entre grans penyals voltats de bancs, amb una taula al centre. La taula està formada per un gran bloc de pedra viva, tallat i emplaçat damunt el tronc d'una olivera. Els bancs estan formats per blocs de pedra tallada situats sobre una filada de pedres en sec. Degué construir-se entre 1877, data de compra de Son Marroig, i 1884, data de publicació de Die Balearen. (Cañellas, 1997).

El que subscriu surt a la foto!  

Per un moment crèiem veure el Nixe de l'Arxiduc fondejat a les aigües de na Foradada sa bona. Charles Wood, sorprès per la bellesa de l'entorn deixà escrit: «La roca era plena de grandesa. Hi havia plantes i flors silvestres per tot on les arrels podien sustentar-les [...] Romanguérem allà, banyats de sol, alenant la brisa marina, somiant sota el blau del cel la soledat sumava un atractiu al d'aquell panorama obert. Les roques eren enormes i abruptes; la costa trencada i infinita; llengües de terra endinsant-se una darrera l'altra a la mar. Des d'unes roques verticals queia, cabalosa, l'aigua, de la manera més fantàstica que ningú pugui imaginar». (Les possessions mallorquines de l'Arxiduc, 1994).      

Després d'unes corbes, trobam una escaleta als peus de les coves de Son Marroig, la qual ens durà a dos miradors. Les coves de Son Marroig, en paraules de l’Arxiduc: «són encara més joliues que les de Miramar, i tenen llargues estalactites i sortints que semblen taules o balcons rivetats d’estalactites petites. De les escletxes surt de tant en tant una figuera de tronc prim. Sobretot a la llum de l’horabaixa constitueixen una bella imatge vistes des de l’altra banda del torrent, on un carrerany ens duu a un ametlerar i un pi enorme. Un camí escalonat discorre en part per l’antic llit del torrent, que ha estat desviat un poc més enllà, i en part tallat a la roca pujant al llarg de les coves».

Mirador de sa Trona
Des del mirador de s'Ull (WP-03), retrat els companys situats al mirador de sa Trona, un dels més singulars dels 44 que féu aixecar l'Arxiduc. A un d’aquests voladissos o balcons que hi ha, s’hi accedeix a través d’uns escalons excavats a la roca. La plataforma aprofita una esplanada natural, que no ha sofert cap modificació, sols se li ha afegit un arrambador de ferro, de 3 m de llarg i 0’80 m d’alt.

Per arribar-hi s'ha de donar una passa una mica exposada, ja que l'arrambador no fa la seva funció, i el pati que tenim davant és impressionant. 

Mirador de s'Ull
Uns escalons més amunt trobam el mirador de s'Ull. És un petit mirador en forma de trapezi. Els murs laterals mesuren 1,80 m, i el davanter, 1,40 m. El mur de contenció fa 0,40 m d’alçada i serveix alhora com a banc. Com diu l’Arxiduc: «Un petit mirador domina aquí també les coves amb el rerafons de l’ull de na Foradada i la mar blava. A la vorera de les parets rocoses cobertes de mates llentiscleres i passant per la caseta de sa Guarda, el camí ens duu novament cap al mirador de na Foradada amb una vasta panoràmica». Des del mirador es veu el morro de na Foradada, darrera les estalactites de les coves de Son Marroig, probablement per això s’anomena de s’Ull, en referència al forat de la petita península. Degué construir-se entre 1877, data de la compra de Son Marroig, i 1884, data de publicació de Die Balearen. (Cañellas, 1997).  

Rellegint Somnis d'estiu ran de mar (1912) faig aturada a un fragment que m'agrada:

¡Quantes vegades y desde quantes latituts he somniat a sa vorera de mar! Plé de desitj, mirant enfora demunt aquest camí del mon y desitjant que mos puga dur envant a altres voreres. Y amb tot y amb aixó aquesta vista me pareix sempre nova. Amb igual desitj mir ara a demunt la blava distancia, com hei mirava en els anys de ma infantesa. Pero es desitj innat d'emigrar se fa sempre valer per hermosa y encantadora que sía sa vorera ahont jo me trob. (sic).   

La paret on l'aigua creà les curioses formacions que l'Arxiduc anomenà coves de Son Marroig.

És un plaer baixar caminant a l'ombra del dematí per aquest camí i gaudir de les excel·lents vistes.

Mirador des Rotlo Gros
De sobte ens topam amb el mirador des Rotlo Gros (WP-04). Està construït «damunt un penyal que quedà isolat al obrir sa carretera. Una escaleta condueix a dalt». Es tracta d'un mirador de forma circular, de 3,50 m de diàmetre interior, envoltat d'un mur de contenció, que per la seva alçada, de 0,55 m, també serveix de banc...

L'accés a la miranda es fa a través d'una llarga escala exempta, de vint escalons. L'escala mesura 6,60 m de longitud i salva un desnivell de 3,60 m. Alguns escalons, ja construïts damunt el penyal, condueixen llavors fins al mirador, que està a 5 m sobre el nivell de la carretera. En parlar del camí que davalla a sa Foradada, a Die Balearen, s'esmenta un «un mirador circular», que sembla que ha de tractar-se d'aquest, però el paràgraf on podem llegir això és confús i no permet afirmar-ho categòricament: podria referir-se a algun mirador desaparegut. El fet que no aparegui a les fotografies de Flors de Miramar (c. 1891) ens fa pensar que encara no existia en aquesta data. En tot cas, el mirador ja apareix al plànol de Gómez de 1895. (Cañellas, 1997).

Inusual perspectiva del mirador des Rotlo Gros, copsada per l'amic Pep Pons. 

Impressionant mur de contenció. El camí de na Foradada fou manat construir de bell nou per l'Arxiduc. Ell diu: «...un temps no hi havia altre camí que un tirany pels carritxers. Els Corteys el varen eixamplar perquè poguessen passar millor ses vaques que tenien per sa marina, a les quals servia d'estable un vei forn de calç, que ara serveix de coniera. Primer de tot vaig fer traçar, baix de sa meua direcció, a dos homos [Miquel Ripoll i el sen Joan Maria], un tirany així com havia d'anar es camí, eixamplant-lo tira a tira fins a convertir-lo en carretera, començant per alt, fins arribar a baix, i tothom de per allà se'n reia de que per aquells andurrials hi haguessen de passar carros, i els mateixos que se'n reien hi pogueren passar amb les seues carretel·les». (Lo que sé de Miramar, 1911).
     Segons Coloma Rosselló, el camí era de ruedas, però algo peligroso para bajarlo en coche, teniendo varios atajos para los peatones.

A una corba a l'esquerra situada als peus d'una paret on fan escalada, sortim per la dreta (WP-05). Una monjoia assenyala el lloc precís on s'inicia el tirany que ens menarà al pas des Gat. Aquest pas ja figura al mapa de Mascaró Pasarius (1958). Trobam també un pas des Gat al terme d'Escorca, entre Bini Gran, el torrent de s'Al·lot Mort, el pas des Ruc i el puig de sa Tanca. A la costa del terme de Llucmajor, entre el torrentó des Coloms i el caló de s'Arena. Al terme de Puigpunyent, entre Son Fortesa, es Grau, la possessió de sa Cova i el puig de Fàtima. I al terme de Valldemossa, entre can Costa i Son Mas. (GEM, VI).

El camí o pas des Gat està ben senyalitzat amb les habituals fletxes vermelles d'en Pep Torrens i monjoies de pedres. Segons en Manuel Barranco, aquest camí fou netejat per Jaume Tort (Alpina) i altres companys.

El recorregut no és gens avorrit, hi ha un poc de tot, inclús restes de camí.

Després d'una pujada insistent des de que hem iniciat el pas, arribam a la paret que separa les possessions de Son Marroig i sa Marineta. Paret que superam per un esbaldrec.

Hom creu veure una cara d'home a les capritxoses formes de la paret de la balma per on passa el tirany i nosaltres.

Sa Marineta està situada entre sa Pedrissa, Son Marroig i es Pi Gros. Aquesta finca no la va comprar l'Arxiduc, no hi va ser ha temps o no li varen voler vendre? La veritat és que li xapava el seu 'complex de Miramar'.

Gairebé als peus de la balma situam una sitja, la qual deixam a la nostra dreta. També trobam restes de camí. 

Ara el senderó baixa en forta pendent, en direcció nord (ull a les relliscades). 

Una darrera pujada ens plantarà a la paret mitgera de les finques de sa Marineta i sa Pedrissa. La imatge que deixam enrere és molt maca, l'alta Talaia Vella domina la contrada i s'aboca a la mar.

Botam la reixeta de la paret anant alerta a fer-la malbé. Recordem que caminam per finques privades. A hores d'ara (13-12-2013) no es pot passar, una gran reixeta ho impedeix.

Mirador des Cingle d'en Visc
A uns 4 o 5 minuts de la paret i en direcció al tall del penya-segat, trobam el mirador des Cingle d'en Visc o Vic (Arxiduc) (WP-06). 

A l'obra El paisatge de l'Arxiduc (1997) trobam la descripció completa de tots els miradors que féu aixecar l'il·lustre personatge. És un mirador de planta rectangular, el mur frontal fa 2,50 m, i els laterals, 2 m. Al llarg dels murs laterals hi ha pedrissos. Per la forma de construcció recorda alguns miradors de sa Volta de s'Escolta: els de sa Font Figuera, de sa Volta de s'Escolta i des Port.

Vista cap al nord on apareix la punta des Corb Marí. Per aquesta cinglera hi ha l'altra pas des Gat o del Cingle d'en Visc, un exposat pas de contrabandistes (o de pescadors), on un marge ajuda a donar una passa compromesa.  

Panoràmica realitzada per en Sebastià Riera a partir de tres fotografies on apareix una imatge inusual de na Foradada. Alguns contemplen la possibilitat de que abans, el tros més extrem d'aquesta punta de terra fos una illa. A una pàgina oficial de l'Ajuntament de Deià (Rutes al municipi de Deià), quan es fa referència a na Foradada, es diu l'illot.

D'esquena al mirador hem de caminar terra en dins (est), fins arribar ben a prop de la carretera. Aquest tram és el més indefinit ja que s'han preocupat d'esborrar les fites marcades a les roques, i de monjoies no en trobareu cap.

Gràcies a que la finca està molt ben cuidada i neta podrem observar d'enfora el nostre pròxim objectiu: la torre de sa Pedrissa. Per arribar-hi hem de baixar les marjades fins que arribem a un portell obert a una paret de la part baixa del conjunt de marjades.

En aquesta imatge estic situat al portell abans citat, fotografiant el bell conjunt de marjades. La vista és maca i s'escampa fins al puig Major. A la dreta s'alça sa Galera (908 m). També veim els cims del puig de Bàlitx (580 m), la muntanya de Montcaira (839 m) i el puig de sa Bassa (819 m). A la costa, destaca el cap Gros.

Una de les obres realitzades per emmagatzemar l'aigua de pluja és la de buidar la roca mare i crear cocons artificials, com en aquest cas.

A aquest oliverar es van tallant els pins i arreglant les oliveres. Actualment l'antiga possessió de sa Pedrissa es dedicada a hotel rural. L'Arxiduc va comprar sa Pedrissa el 1898, any en què va morir la seva mare.

El topònim és un indret situat entre Son Marroig, sa Marina, sa Marineta, el torrent Major i la mar. Forma una petita península, d'estructura triangular, entre les marines, al S; la cala de sa Foradada, a l'O, i la cala de Deià, a l'E. Acaba, al N, a la punta de Deià. N'ocupa el centre un altiplà, inclinat de S a N, que va des de sa Marineta (250 m) a sa Torre (50 m). S'hi troba el lloc denominat sa Pedrissa (182 m) i la possessió del mateix nom. (GEMall, XIII).

El 1628, la possessió pertanyia al mercader Joanot Amer. Tenia cases i era dedicada a olivars. El 1685, fou valorada en 6.500 lliures. Els s XVII-XVIII, l'acció dels pirates i corsaris musulmans en dificultà l'explotació. El 1790, pertanyia al senyor Jeroni Ribera Marquès, que l'havia comprada. Tenia cases i tafona i era dedicada a olivars i conreu de cereals. N'era pertinença el port de la cala de Deià. (GEMall, XIII). 

A partir d'aquí ja trobarem el camí ben fressat i marcat amb pintura o senyalitzat amb monjoies, segurament perquè els clients de l'hotel puguin arribar al desembarcador dit es Banc, per a nedar.

El camí passa per una ruïnosa caseta.

Quan hi guaitam ens adonam que es tracta d'una bassa pels animals. Aprofitam la seva ombra fresca per a dessuar i beure.

El camí continua per la part esquerra de la bassa, passam un portell, el terreny va perdent altura gradualment fins que, si volem anar a es Banc ens hem de desviar cap a l'esquerra (WP-07). Ara el tirany baixa per una petita torrentera i ben aviat caminam per damunt les roques pelades de la costa.

Es Banc (WP-08). Una estreta i vertiginosa escala baixa a la tenassa on s'acostava la barca per desembarcar el contraban. Entre els s XIX-XX, fou un indret d'intensa activitat d'introducció de gèneres de contraban, fet que es recollí en el film El secreto de la Pedriza. (GEMall, XIII).

El secreto de la Pedriza o Contrabando en Mallorca, fou realitzada el 1925 per la productora Balear Film. Estava basada en la novel·la del mateix títol d'Adolfo Vázquez Humasqué. Francesc Aguiló en fou el realitzador.

Es Banc
La GEMall diu que: Es tractava d'una història passional ambientada a aquesta costa, lloc on eren nombrosos els casos de contraban. El protagonista, un contrabandista enamorat, s'havia d'enfrontar a un carrabiner, també enamorat de la mateixa dona. Aquesta relació i el tractament de la figura del carrabiner feren d'aquest film una pel·lícula polèmica.

Fragment del film El secreto de la Pedriza

Per continuar la ruta cap a la torre de Deià o de sa Pedrissa cal tornar enrere al desviament assenyalat amb el (WP-07). Ara continuam per l'àmbit d'un pinar fins que el camí es talla de sobte a una paret alta de pedra seca, segurament aixecada pels propietaris d'una nova construcció situada a poques passes d'on la botam.

Pujam per un roquissar i ja tenim a l'abast de la nostra vista la torre, de la qual destaca la seva grandària.
     Quan l'Arxiduc va comprar sa Pedrissa adquirí també la talaia que hi ha dins la finca. És una torre de base circular amb una superfície de 72 metres quadrats. Aquesta torre havia estat construïda en 1612 per tal d'enllaçar la torre de Sóller amb la de Son Gallard o Torre de Trinitat. (Trias, 1994).

Torre de sa Pedrissa
Quan ens hi acostam (WP-09) veim que la part de dalt està en mal estat, moltes pedres han caigut i necessita una urgent restauració. 
     L'any 1630 ja l'han d'arreglar i ampliar, l'encarregat fou Llorenç Canals, qui a més d'endreçar el terrat hi va construir un porxo, i a l'interior es va disposar un lloc per a guardar-hi la pólvora. El 17 de setembre de 1703 es varen entregar a Pere Mascaró dos mosquetons nous i 50 lliures de pólvora, metxa i una dotzena de bales. (Mascaró, 1986). 

«A dalt hi ha una mitja teulada amb dues cel·letes i un terrat dotat de parapet de barbeta, al qual puja una escala de caragol i sobre el qual encara es troba un antic canó de ferro. Al mig hi ha un forat per recollir l'aigua destinada a la cisterna que està devora la cuina. Des del terrat de la torre es té una bella vista de la mar amb el desert rocós de sa Pedrissa, així com de sa Foradada que sobresurt, amb sa Dragonera al darrere». (Les Balears, 2002).

En 1769 eren tres els torrers, els quals disposaven d'un canó de a 4 al terrat i un altre de a 12 al peu de la torre, que devia estar situat a una esplanada empedrada.

Amb aquesta imatge es pot fer una idea de les dimensions d'aquesta històrica construcció. El gruix de les parets és de 2'30 metres.

Estaríem una estona llarga enrevoltant i observant l'entorn de la torre, però... les ganes d'estar en remull guanyen!


Una sèrie d'advertiments no impedeixen passar. Segurament, els propietaris de sa Pedrissa són conscients de que barrar el pas a un lloc on s'ubica un edifici d'aquestes característiques, és impossible.

El tirany s'acaba a la urbanització que s'enfila pel coster de la cala.

Cala Deià
A les 13:03 arribam a cala Deià (WP-10), amb ganes de ficar-nos a l'aigua. La veritat és que la calor no ha impedit que gaudíssim de les maques vistes que el recorregut ofereix.

     Els nostres il·lustres polítics podrien reprendre la idea que va tenir Lluís Salvador fa uns cent anys quan publicà a Indicaciones a los que visitan Miramar, una guia turística de set itineraris pels qui s'allotjaven a ca Madò Pilla i visitaven Miramar. Avui es podrien condicionar els camins i elements que féu construir ell i ofertar-los a un turisme de qualitat. El pas de vianants es podria negociar amb els propietaris.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

 
Baixar el track del Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.


És aconsellable seguir unes normes bàsiques.
 



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Deià
Distància aproximada: 7,04 km
Pujada acumulada: 255 m
Baixada acumulada: 482
Alçada màxima-mínima: 271-6
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 3:37:22 h
Ruta circular: No
Dificultat: 2 sobre 5
Observacions: Es pot tornar al punt d'inici a peu
Integrants: Margalida, Dolors, Ingrid, Jordi, Esteve i Joan

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa Alpina Tramuntana Central E-25, amb els punts principals

Desnivells, temps i distància aproximades de la ruta

Perfil en 3D
 

Manacor, 14-8-2013


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

  • Les possessions mallorquines de l'Arxiduc. 1994 Sebastià Trias Mercant. 
  • Corpus de toponímia de Mallorca. 1986. Josep Mascaró Pasarius.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Somnis d'estiu ran de mar. 1994 Arxiduc Lluís Salvador.
  • El archiduque Luis Salvador de Austria. 2011 Helga Schwendinger.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Torres y atalayas de Mallorca. 1983 Archiduque Luis Salvador. 

8 comentaris:

  1. No puc estar més d'acord amb el comentari final. Les magnífiques autoritats que tenim podrien dedicar un dobberets a recuperar el patrimoni arxiducal en lloc de fer-los fonadissos i una font d'ingressos hauria estat l'ecotaxa però ja sabem com acabà.
    Salut i felicitacions per la ruta.
    Mateu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Mateu! Vesteix més regalar 3 milions d'euros a un tal Urgandarin que mirar pel nostre futur i fer de la nostra illa un paradís.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Hola Joan:
    Como siempre, magnífica la documentación que aportas, del Archiduque y de otras fuentes. Y el trozo de la vieja película, una joya histórica.
    Ya no me acordaba que había publicado el otro Pas des Gat, mucho más expuesto, y en representación del GEM, en la revista Brisas el 24 de Enero del 2004. Esto de mi memoria cada vez va peor.
    Un fuerte abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio, per sort tota la zona arxiducal està ben documentada.
      He tornat boig cercant aquest Brisas i resulta que l'article és seu. Una altra vegada li consultaré abans de regirar ca meva!
      Gràcies pel comentari.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. bona ruta i molta moral, jo fins que el bosc faci olor d'humit i l'herba estigui verda, sóc incapaç de sortir, encara que tinguis la gratificant vista del blau del mar.
    Bon estiu Arnau

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau, qualque dia, els sofridors que em segueixen, em tiraran a la mar. Mentres tant seguirem fent cosetes curtes per mantenir un poc la forma física.
      Gràcies, igualment!

      Elimina
  4. Gràcies Joan per fer-nos arribar aquest interessant i bell itinerari, amb aquest poc transitat pas des Gat, a ran de mar i per uns indrets arxiducals com tu dius. He gaudit molt amb les imatges i amb tota l'informació aportada. Salut Joan... i alerta al sol!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç, realment val la pena anar-hi, les vistes són molt maques. Calor en fa per tot, si un s'hidrata bé... N'hi ha que van al gimnàs a fer exercici i a suar entre quatre parets.
      Gràcies pel teu comentari Llorenç, sempre tan amable.
      Una abraçada.

      Elimina