Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

20 de març 2013

63 - Moleta de Pastoritx per la Regata de sa Coma 17-3-2013

Regirant el calaix de sastre on guard les excursions pendents em vaig topar amb la moleta de Pastoritx, un puig de tant sols 753 metres d'altitud. També he de reconèixer que la vaig organitzar personalitzant un poc la ruta, influenciat en la publicació d'una ruta similar als blocs o webs dels mestres i amics Toni Sureda, Emilio Alonso i Manuel Barranco. Vaig voler pujar pel pas d'en Príam ja que la situació exacte del pas s'havia resistit per dues vegades. 

Deixam els cotxes a la urbanització s'Arxiduc, de Valldemossa (WP-01). Són les 9'18 h i començam a caminar cap a les cases de sa Coma (km 17). La possessió de sa Coma, dita també sa Coma d'en Sureda, està documentada el 1646, amb cases senyorials i jardins, capella, torre de defensa i tafona. L'Arxiduc diu: «Aquesta vall està dominada per les cases de sa Coma amb els seus horts d'abundant florida i amb les seves terrasses. Davant l'espectador s'estén tota la vall des de sa Coma o dels Cairats, on comença el bosc que pertany a Son Moragues».

El camí de na Búger discorre entre les cases i el torrent (WP-02), passa vora els vells rentadors i ens mena a la part posterior de sa Coma, on apareixen arbres gegantins i una esponerosa vegetació.

Sa Coma
«El marquès de Vivot ha fet construir un gran safareig amb alts brolladors al peu d'unes pintoresques alzines sempre verdes i d'uns penyals. La casa és senzilla, té una entrada amb arc de mig punt i cinc finestres a la façana; com que té dues ales que formen angle, vista des de Valldemossa sembla molt més gran del que és en realitat. Darrere té un petit pati tancat per una paret oberta amb arcs rebaixats a l'entrada. A la dreta de l'entrada principal hi ha una petita capella amb doble volta de creueria i el nom de Jesús a la clau de volta; a l'esquerra puja una escala de doble tram. Des de les finestres de sa Coma es gaudeix d'una magnífica vista panoràmica sobre la vall de Valldemossa, la Cartoixa i Son Gual». (Les Balears, 2002).
     
     Ja que tenim previst veure el pou de neu Inferior de Pastoritx citarem el d'aquesta casa: «A sa Coma hi havia un dipòsit de neu, un pou de dimensions reduïdes (26 m³), integrat al jardí de les cases, on s'arreplegava, o estotjava neu destinada al consum dels senyors de la possessió. Aquest ús limitat, no comercial, de la neu permetria que les dimensions del dipòsit fossin tan reduïdes. Seria possible que en altres possessions de la Serra es trobassin dipòsits d'aquests tipus». (Cañellas, 2006).

     Està just devora les cases, dins el jardí. Damunt hi ha una taula de pedra i està vorejada per quatre bancs de pedra. Amida: 3 m de diàmetre per 3,7 m de fondària. La seva construcció es pot datar entre 1849 i 1861. Segons algunes fonts orals es devia omplir encara a finals dels anys 20 o primers dels 30. (Miramar, 22/1995).

     Dia 30 de desembre de 1699, el lloctinent general de Mallorca comunicava a una sèrie de batles que havien d'intimar i manar als amos i arrendadors de les cases de neu que les omplin, sota pena de 200 lliures.
     El batle de Valldemossa va contestar dient que ha fet la intima al majoral de la Coma on se troba casa de neu la qual està apta per posar neu [devia referir-se al pou de neu de Son Moragues?]. (Rosselló, 2007).
 
Ens desviam per l'esquerra cap a les marjades de l'hort de sa Coma (WP-03), després ve el pinar.

«Darrera sa Coma —diu el romàntic viatger vuitcentista Lluís Salvador—, un còmode camí de carro passa per devora dos abeuradors de la font Nova, tancada a la part de dalt amb una reixa, i pels costers coberts d'oliveres que permeten una magnífica vista sobre Son Gual i Valldemossa». 

Font Nova o de sa Coma
(WP-04). Antigament, l'aigua d'aquesta font a més de regar els horts movia els molins de la vall de Valldemossa. 

Aquest diumenge ens varen acompanyar per primera vegada na Noelia, en Francesc i na Lluna. Esperam que ens acompanyin en altres ocasions.
     Prosseguim pel camí de carro que puja cap al pla des Xots, passant per un portell i una antiga edificació en runes; una vella teulera.  

El tirany ens dirigeix a un marge el qual superarem pel pujador del pla des Xots. Per la marjada, caminarem fins a un ranxo de carboners i calciners, situat a la marjada superior. Vora aquest conjunt etnològic berenàrem, abans d'emprendre la pujada per sa Regata de sa Coma.

Si seguíssim el camí cap al sud arribaríem igualment al ranxo descrit a la imatge anterior, fent un poc de voltera, però tendríem l'oportunitat de veure el talaiot de sa Coma, situat al sementer de ses Castanyeres. El track d'aquesta volta no hi passa pel talaiot.

Després de berenar, amb les bateries fins a dalt prosseguim el nostre camí. És tot un plaer caminar per aquests alzinars amb tots els verds possibles i de suaus catifes de fullaraca seca.

Per un corriol que discorre pel rost vessant nord-oest de la serra de Son Moragues, ens atracam al pas de la regata de sa Coma o d'en Príam.

Pas de sa Regata de sa Coma o d'en Príam
Som al començament del pas de sa Regata de sa Coma (WP-06). Actualment, aquest providencial pas rep el nom de pas d'en Príam en honor al muntanyenc Príam Villalonga i Ballester (1913-2004) qui, segons l'amic Josep Ferrer, a finals dels 80 va descobrir-ne l'existència.

El fort empit posa a prova tots els músculs de les cames. La rampa era una via ràpida d'accés a un coll de tords que hi ha a dalt o a una sitja.

És tanta la inclinació del pas, que na Lluna sense la possibilitat d'aferrar-se a les roques llenegava per enrere i havia de tornar avançar.

En aquest lloc hi havia una placa commemorativa dedicada a Príam, amb la imatge de Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyencs. Algun desaprensiu la va desferrar.

L'espectacularitat del pas queda palesa en aquesta imatge.


Al final del llarg pas (WP-07) trobam una rotlo de sitja, des d'on arrenca un camí de ferradura.

Acabam de pujar el coster pel citat viarany, el qual es veu obstruït a la part alta per una roca despenyada.

Aprofitam un mirador natural sobre Valldemossa per recuperar l'alè després de la dura pujada pel costerut pas.

El citat carrerany de carboners és un ramal del camí que recorre la serra de Son Moragues. Quan assolim aquest camí, bastant més evident, el seguim en baixada.


Els ranxos de carboner més importants gaudien de forn per coure el pa, com el de la fotografia.

El carrerany travessa una paret de partió Son Moragues-Sa Coma?

Ens desviam uns metres per observar una petita bassa en forma de ferradura (WP-09).

No molt lluny, vora el porxo del pla de sa Moleta, trobam aquesta altra bassa, amb el mateix sistema constructiu però més gran.

Porxo de sa Cisterneta (E. Alonso) (WP-10). El 1638, la possessió de Pastoritx, per aconseguir el màxim rendiment,  era objecte d'arrendaments parcials. Així els terrenys denominats Son Jaume Nicolau, sa Rota d'en Tries, sa Dona Morta i sa Setrilla, amb cases pròpies, i que eren dedicats a olivars, garroverars, sementers de cereals i àrees de garriga, feien una renda anual de 170 lliures. (GEM).

El senyor de Pastoritx es reservava el millor coll de tords, dit del Pi del Xibiu.

En aquest punt ens desviam per pujar al cim de sa Moleta, seguint el camí també hi haguéssim arribat.

Na Lluna amb indumentària esportiva. La baixa estatura no fou cap problema per ella, també pujà a la moleta i caminà els quasi 12 quilòmetres del recorregut.

Assolim les penyes de sa Moleta (WP-11). Es veu la vall de Pastoritx dominada pel puig de na Fàtima amb l'oliverar anomenat ses Estelles, al seu peu, la badia de Palma amb els caps de Regana i Enderrocat, molt difuminats per la distància. «Un carrerany en mal estat ens duu fins prop del cim de na Fatma o Fàtima, on encara es poden veure tres muntets de pedres amb un enfony per a la banderola per prendre les dades geològiques, segons la qual ens trobam a 650,56 metres sobre el nivell de la mar». (Les Balears, 2002).

Segons en Joan C. Palos la contrada es diu morro d'en Garabat (748 m). Una miranda magnífica per observar la preciosa vall.

Vall de Pastoritx
Una sèrie d'estrets comellars: el de ses Mines, el de na Morta i el comellar de s'Almangra, es dirigeixen de la vall de Pastoritx cap a Raixeta, Raixa i el pla. Un bell camí i el torrent des Colomer o de Raixa, discorren per aquests comellars.

Les cases de Pastoritx no crec que hagin sofert grans modificacions d'ençà que l'Arxiduc féu la següent descripció: «Per un aqüeducte amb dotze arcs rebaixats i sis arcs de mig punt passa la canonada que duu a Pastoritx l'aigua d'una font que només serveix per regar. Davant les cases de Pastoritx s'alcen dos bells lledoners; una entrada d'arc rebaixat, que té part damunt un escut amb un castell, dóna pas a l'interior de les cases, modernitzades, i al fons del pati, que és bastant gran, hi ha tres arcs rebaixats.

Enmig del pati hi ha una cisterna oberta dins la roca [feta pel senyor Jaume Morell de Pastoritxentre 1703 i 1707]. També hi ha una petita capella [bastida a la fi del s XVII, tenia tres altars i pintures de la Puríssima Concepció, del sant Crist, de sant Josep, de sant Jaume, de la Verònica i de sor Tomasa] rodona amb arc de creueria amb escut i grans nínxols, tribuna posterior i presbiteri d'arc de mig punt. A la dreta del pati es veu la tafona, i a l'esquerra els estables. Davant de l'entrada hi ha la cotxera i la casa, construïda l'any 1837 per Salvador Morell, que serveix d'allotjament a les dones a l'època de collir oliva. Des de la plaça empedrada davant les cases, devora els esplèndids lledoners, es té una vista magnífica sobre la llunyana planura sembrada d'oliveres, i a la dreta sobre la bella i esvelta silueta de na Fàtima. Darrera la casa hi ha un petit hort amb arbres fruiters i figueres de moro».

(Magnífica fotografia de la clastra de Pastoritx. Font: jmallorqui / OJODIGITAL)

Acostam un poc més la imatge de les cases on ullam la teulada rodona de la capella i els arcs més grans de l'aqüeducte o síquia de na Seca.
     El 1694, pertanyia al senyor Pere Joan Morell —de Pastoritx—. Al llarg del s XVII, les cases havien estat objecte de millores constants, fins a convertir-se en una construcció de caràcter senyorial. Tenien tafona i capella. Eren guarnides amb mobles de luxe i una col·lecció de pintura de temes religiosos. Hi havia dos alambins d'aram per fer aigües d'olor. La possessió era un lloc de cria de ramaderia asinina [ases] i també un indret popular de caça de tords amb filats. (GEM).

Baixam del cim de la Moleta per un tirany (Nord) que ens retorna al porxo de sa Cisterneta.

Caminam paral·lels al camí que baixa de la serra de Son Moragues, fins que ens desviam (WP-12) en baixada (Est) vora un ranxo de carboners, el forn del qual presenta una boca més gran de l'habitual.

El camí baixa pel comellar de n'Engravat molt rost dibuixant revolts força tancats, molt semblant al camí des Caragol, des Cairats. Deu ser aquest el camí que l'Enciclopèdia de Mallorca anomena camí de Pastoritx? Diu: «Antic camí que sortia de les cases de sa Coma i, per sa Moleta i la serra de Son Moragues, anava a les cases de Pastoritx. El 1571, apareix documentat amb la grafia camí de Pasturig».  


Dins la finca de Pastoritx hi ha uns seixanta colls de caçar tords. 

     Antònia Serrano i Darder, quan cataloga els colls de Valldemossa, i per més senyes un de Pastoritx, anomenat En Regata, diu: «És molt perillós anar a aquest coll, però el que és més increïble és que el guia era en Raïssa, un cec que no veia el perill i no tenia manies a l'hora d'acompanyar els caçadors». (Miramar, 1992, 10). 

Caminam per la zona de ses Cuinetes. La camada agrícola separa el bosc de les primeres marjades, les quals necessiten mà de mestre. Al fons, destaca el puig de sa Font (966 m).

Per la carena del penyal de sa Rata (898 m) i sa Coa de sa Rata s'estén la separació dels termes de Valldemossa i Bunyola. De ses rotes d'en Cotó baixa un camí de ferradura cap a les cases de Pastoritx dit ses Voltetes.

L'etimologia de Pastoritx prové d'un topònim mossàrab, documentat el 1246.

El camí ens mena a l'interior del bosc, al raiguer de sa moleta de Pastoritx.

Pou de neu Inferior de Pastoritx
(WP-13). Ran del camí s'ubica aquesta casa de neu, la qual està situada en el vessant SE de sa moleta de Pastoritx, a 540 metres d’altitud. Es tracta d’un pou petit, amida 9 m de llargària, 4,70 m d’amplada i 3,10 m de profunditat. Tenia la coberta rasa, segurament de càrritx. Vallcaneras diu que: «Un dels extrems del pou s’ha enderrocat per construir-hi el que sembla una entrada pel bestiar. D’aquesta manera el recinte s’empraria com a tanca [crec més que com a bassa]. De tota manera no sembla que aquesta reutilització sigui recent, la qual cosa ens indicaria que fa molts d’anys que en el pou no s’hi emmagatzema neu. La proximitat a la possessió eliminaria la necessitat de construir un porxo per als nevaters».

Tot i que Gorries contempla la possibilitat d’aprofitament de les cabanes dels carboners. Personalment crec que això és improbable pel fet que, aquestes cabanes no eren apropiades per habitar-se a tan baixes temperatures. La paret que té molt a prop, que separa els conreus del bosc, segurament s’aprofitaria per arreplegar neu.
     El 1685, el propietari de la possessió, a més de la renda anual, rebia també de renda dotze lliures de neu cada dia.

     Dia 30 de desembre de 1699, el lloctinent general de Mallorca comunicava a una sèrie de batles que havien d'intimar i manar als amos i arrendadors de les cases de neu que les omplin, sota pena de 200 lliures.
     El batle de Valldemossa va contestar dient que ha fet la intima a Bartomeu Font, arrendador de la possessió anomenada Pastoritx on se troba una casa de neu, la qual està molt caiguda i en mala disposició de posar neu. (Rosselló, 2007).
 
Després de dinar pels voltants del pou de neu continuam la ruta pel bucòlic camí que travessa l'alzinar. Ens topam amb alguns forns de calç reblits de deixalles. Una llàstima!

Jeroni Morell de Pastoritx i Berard hi féu (1717-32) grans millores a la finca, valorades en 877 lliures. Renovà la capella, la tafona, la sínia, el safareig, els estudis, els estables i la mina de la fonteta. Arrabassà un olivar i un morerar i, en substitució, hi féu un hort i una vinya tancats de paret. Protegí amb marges els terrenys de sa Costa Bruta, es Corral Fals, el sementer des Pins, el pla de la font Vermella, Son Pretxana, el puig de na Fàtima, es Ginjolar i sa Cova des Polls. Féu empeltar i plantar més de mil oliveres. (GEM).

Ja només ens resta una horeta per arribar a Valldemossa, i fent poca via, o sigui, tira tira.

Un rústic botador ens permet traspassar la paret mitgera de la possessió de Pastoritx i el bosc de Son Verí. Després ve el comellar de sa Gruta.

Font de Son Verí
Així arribam a la derruïda (2002) font de sa Gruta, font de Son Verí o font d'en Porcell (WP-14). Lluís Salvador la descriu d'aquesta manera: «A baix d'un penyal punxegut cobert d'heure hi ha la cova o gruta de Son Verí, que té dos arcs de mig punt amb un capitell que duu la data de 1591, i un voladís coronat per un bust d'un home amb una bolla damunt el cap; en el timpà es veuen el nom de Jesús i un escut amb mitges llunes, i en el costats basaments amb bolla i pom». Actualment presenta aquest lamentable aspecte degut a un esbaldreg. L'escut de la família Verí amb les tres mitges llunes, resta tirat pel sòl.

Escut dels Verí, antiga família de la noblesa de Mallorca. En el s XIII, apareixen documentats Joan, ardiaca de la Seu de Mallorca; Bernat, síndic del rei Jaume II de Mallorca en l'acte d'infeudació a Pere el Gran (1279), i Gonçal, síndic per la Universitat de Manacor, per jurar fidelitat a Alfons el Franc (1285). Probablement al final del s XIII, aquesta família passà a Menorca, conquerida als musulmans (1287). Joan, natural de Menorca, vengué a Palma a mitjan s XV i es convertí en el genearca de la família Verí. Al llarg dels segles, d'aquesta família sorgiren personatges rellevants fins que, a finals del s XIX acabà la successió masculina i els seus drets i representació passaren als Cotoner. El darrer cap de la família fou Pere Verí i Salas. (GEM).

Veient les pedres obrades que formaven la volta i les escultures fetes malbé, ens ve a la memòria aquella romàntica poesia de Joan Alcover titulada La Relíquia, fragment: 

Somni semblaria
 el temps que ha volat
 de la vida mia,
sense les ferides que al cor ha deixat;
sense les ferides que es tornen a obrir
quan veig que no vessa 
ni canta ni plora la font del jardí.
Trenta anys de ma vida volaren depresa,
i encara no manca,
penjat a la branca,
un tros de la corda de l'engronsadora,
com trista penyora,
despulla podrida d'un món esbucat...

L'Arxiduc segueix dient: «A l'interior té una volta de canó, al fons roques i una font que brolla d'una pica a la dreta i una altra a l'esquerra, però aquesta darrera només duu aigua després de ploure. És interessant una taula molt ampla amb dofins com a potes. A les dues parets laterals hi ha ornaments amb toscs pilars...».  
 
De dins la penya brolla l'aigua de la font de Son Verí.

A la taula que cita l'Arxiduc no li veim bé els peus, estan mig tapats pels enderrocs i terra que s'anat acumulant. 

Devora la taula hi ha una petita pica que recollia l'aigua del segon fontinyol.

Aspecte que presentava sa Gruta o sa font de Son Verí abans de l'enderroc, ocorregut l'any 2002, a una fotografia deferència de l'amic Tomàs Mut, publicada a la seva Web Tracaladadepassos.

Imatge apareguda al col·leccionable Camins i paisatges (1993) de Gaspar Valero i Martí.

Continuam per un senderó entre blocs de pedra i reixetes, sortim del bosc i hem de passar un senzill portell cap a la dreta.

A l'esquerra deixam l'entrada a la possessió de Son Verí, la qual està situada entre Son Calafat, Mirabò, Pastoritx i Raixeta. El 1653, pertanyia al noble Tomàs de Verí. Tenia cases i era dedicada a olivars i a conreu de cereals. Feia una renda anual de 513 lliures. El 1673, era de la senyora Aina de Verí. Devers el 1884, quan l'Arxiduc les va veure estaven en runes i també «...que es troben més enfonsades dins la vall i no tenien gairebé cap panoràmica, on hi ha un petit hort amb una font anomenada la font de sa Pastera...». 

Arribam... «S'arriba —diu Lluís Salvador— part damunt Son Homar, que té unes cases amb un gran portal de mig punt coronat per una creu, i a baix hi ha una possessió que abans pertanyia a Coma-sema i recentment ha estat donada en emfiteusi. Està situada damunt un sortint dividit en grans marjades noves devora alzines sempre verdes. Després ve el comellar del Noguer, amb frescs penyals coronats per figueres de moro, i finalment Mirabò, amb unes grans cases que queden més avall d'allà on estam». 

Passam vora les cases des Marges les quals deixam a l'esquerra. A la dreta s'alcen una sèrie d'impressionants marges i les cases del bosc de Son Homar. Deixam de banda, a la nostra esquerra, el camí Vell que baixa cap a la carretera de Palma i seguim per la pista encimentada.

Des de la nostra posició tenim una magnífica vista del poble de Valldemossa (437 m) amb l'esvelta església parroquial de Sant Bartomeu i la torre del Palau del Rei, la torre dels Hostes. El poblet s'aixeca dalt un turó atalussat per marjades que baixen fins una clotada, on aquí i allà es veu una casa amb hortet d'arbres fruiters que donen a aquesta vall un aspecte paradisíac.

Tancam el cercle a les cases de sa Coma. Sobre les nostres passes del dematí tornam a Valldemossa pel carrer o camí de na Búger, que passa per devora el rentador i el torrent des Cairats.

A les 15:14 h acabam aquesta excursió per sa moleta de Pastoritx. La volta es pot allargar tot el que vulguem, opcions no en falten. Nombrosos camins creuen els alzinars. Gràcies a aquestes antigues vies d'accés d'explotacions del bosc: roters, carboners, llenyaters, calciners, nevaters, ara poden ser emprades pels senderistes, sempre respectant la naturalesa, sense deixar constància del nostre pas. L'única contaminació que deixem sigui la nostra veu. 

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
 

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

 
Valldemossa
Distància aproximada: 11,25 km
Pujada acumulada: 586 m
Alçada màxima-mínima: 759-314
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Temps total: 5:56:51 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions:
Integrants: Francesca, Ingrid, Dolors, Noelia, Margalida Roman, Margalida Febrer, Francesc, Toni, Xisco, Joan Riera i la cusseta Lluna

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
     

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth



Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Central amb els punts 
més destacats i perfil de la ruta. Tot plegat deferència del bon amic Toni Sureda Socay
  

 Manacor, 20-3-2013 


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. (1884) 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Valldemossa com a centre d'excursions. 1989 Benigne Palos.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Mapa Editorial Alpina Tramuntana Central. 2013.
  • Les cases de neu i els seus itineraris. 2002 Lluís Valcaneras.
  • Notes sobre consum de neu i dolços. 2007 Ramon Rosselló Vaquer.

12 comentaris:

  1. Com ja mos tens acostumats, magnifica documentació de tots els elements de l'itinarari. el ía que no ho facis te malairem!!!
    Tot plegat un molt bó documental!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Toni, això dependrà de la feina. Hi ha llocs com aquest, a prop de poblacions o cases de muntanya, que tenen més història que altres com, alts cims que normalment resten enfora de nuclis de poblacions.
      Gràcies Toni per tot.
      Salut.

      Elimina
  2. Hola Joan,
    Ja veig que heu passat pel pas d'en Príam, de pujada és més bo de trobar, no?
    Volta molt interessant, en prenc nota ja que no he estat mai a la Moleta ni a la casa de neu.
    Ah! moltes gràcies per citar-me però el mèrit és de l'amic Fernando que va conèixer al fill d'en Príam Villalonga.
    Salut i sort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep. Sí, de pujada és una altra cosa. De totes maneres quan ja saps on està tot és bo de trobar. Ens va agradar el llarg pas i tota la volta. Si la fas segur que et satisfà.
      Idò, agraït a en Fernando.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Hola Joan:
    Me encanta esa zona de Valldemossa, no me canso de recorrerla.
    No sé que autoridad tiene el topónimo de "Porxo de sa Cisterneta". Priam Villalonga, que también amaba mucho esa zona, así lo llamaba.
    Un afectuoso abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio. Efectivament, la contrada és maca. El topònim li diu molt bé, si algún dia tenim notícies noves d'ell ja el canviarem.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Hola Joan, quina volta més guapa!, i no per coneguda manco interessant. A vegades cercam indrets més allunyat o difícils, i la bellesa també és al llocs més accessibles. I com sempre he ampliat els meus coneixements, amb les teves informacions. Quina llàstima la font de Son Verí. Salut Joan i companys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Llorenç, per a nosaltres era la primera vegada que fèiem el pas d'en Príam i sa Moleta, i ens va agradar molt. És millor anar alternant rutes fortes amb passejades pels boscos i així no escalives a la gent. Tot té la seva bellesa.
      Efectivament, és una llàstima deixar perdre la font de Son Verí, s'hauria de restaurar.
      Salut i gràcies pel comentari.

      Elimina
  5. Hola Joan
    vaig fer aquesta ruta fa ja algun temps, salvant el pas de´n Priam, en aquella ocasió em vaig dirigir recte al porxo, la resta igual. Aquesta elevació muntanyenca és una meravella i ofereix moltes possibilitats.
    molt bones fotos i millor documentada com sempre.
    salutacions Arnau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arni. Això és el que té de bo la muntanya, que no només permet una ruta per a pujar-hi i moltes vegades ens dóna l'alternativa de personalitzar la ruta, o adaptar-la a les nostres possibilitats.
      Moltes gràcies per les teves paraules.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Bones Joan! Avui hem seguit el teu track i ens ha encantat, una volta molt maca que se fa molt mes interesant despres de llegir la teva entrada.
    Felicitats per aquest blog!, un dels llocs de obligada consulta per les nostres sortidas per la muntanya. Seguirem les vostres pases! Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Nando, molt content de que vos hagi agradat la volta i que el track vos hagi servit d'orientació. Gràcies per les teves peraules tan amables.
      Una abraçada!

      Elimina