Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

3 de gen. 2013

56 - Alcanelleta pel pas d'en Bisquerra 30-12-2012

Seguint les passes dels bons amics i grans muntanyencs Llorenç Soler i Andreu Magraner, els quals s'inspiraren amb la volta que va fer l'amic comú Manolo Barranco, qui segurament la va fer influït per altres senderistes. Férem aquesta agradable ruta per uns preciosos camins de muntanya i per la llera de dos torrents. El pas d'en Bisquerra ens permet davallar ràpidament de la serra que alberga sa Capella Blava (682 m) a la vall d'Alcanelleta. Pel magnífic camí de Biniatró baixàrem cap a les Fonts Ufanes. (És recomanable demanar permís per passar per la finca privada de Biniatró).

Oratori de Sant Miquel
Deixam els cotxes vora la capella de Sant Miquel (Campanet), anant alerta a les retxes grogues que hi ha per tot arreu. Aquest oratori, aixecat al pla del Tel, «ja va ser fundat ens els primers anys de la conquesta, car en la butlla d'Innocent IV de l'any 1248 ja es troba esmentada aquesta església amb el nom de Sant Miquel. Segons la tradició, fou la segona església que es va fundar fora de Ciutat després de la conquesta i hi ha gent del parer que abans havia estat una mesquita. En aquell temps era la parròquia principal (matriu) de l'església de sa Pobla o de Sant Antoni de Vialfàs, nom que tenia sa Pobla en temps antic [...] De part de defora l'esglesiola és extremament modesta; a davant hi ha un atri format per una teulada moderna, cap endarrere es veu un campanar en ruïnes i les restes d'un arc ogival, més tard tapat [...]». (Les Balears, 2002).

Començam la caminada pel camí de Monnàber, la qual discorre majoritàriament pel municipi de Campanet. El topònim prové del llatí tardà 'capanna', amb el plural aràbic 'kapanät', que vol dir conjunt de cabanes. (GAAT, 2008).
     Campanet diu Binimelis «Va tenir el seu principi dins unes valls, i entre unes muntanyes sota la invocació i títol de Sant Miquel. I encara està avui l'Església en peus i la conserven els Jurats. Però encara que aquesta Església fos allí la Parròquia era Rural, i no se sap que hi hagués població. Varen edificar després a poc a poc una nova població allunyant-se de les muntanyes, cosa de dues mil passes». (Història de Mallorca, 1593).

La possessió de Monnàber Nou confronta amb sa Capitana, Monnàber Vell, es Castell Gran, ses Figueroles, Alcanella, la muntanya de Santiani Gran, els establiments del pla de Tel de Gabellí Gran i el torrent de Comafreda. A la fi del s XIX, els nous propietaris hi edificaren un gran casal de pedra.

La tendre mirada d'un anyell.

A l'hort edificaren un gran conjunt de sínia i molí de vent i aixecaren un gran casal com a posada al carrer Major, de Campanet.


A la part de darrera de les cases s'alça sa roca Redona (376 m).

Aquestes grans obres determinaren l'endeutament i fallida del propietari. La finca és dedicada a olivars i garroverars, amb una zona d'hort vora el torrent. La zona de muntanya és garriga rasa. (GEM). Actualment és un hotel rural de quatre estrelles.

Continuam caminant per la bella vall de Sant Miquel al costat dels sementers de pastura, així arribam a l'antiga possessió de Monnàber Vell, les cases de la qual deixam a l'esquerra. El molí de vent fariner està situat a tan sols dos metres del camí, ara sense asfaltar.

En el s XVII, entre els sementers hi havia els denominats sa Vinyassa, sa Tanqueta, sa Rota d'en Bisbal, sa Crevella, es Rostoll de sa Civada, sa Closa, sa Vinyeta i es camp d'en Cladera.

Monnàbel Vell confrontava amb sa Capitana, Son Garau, Santiani, es Castell Petit, es Castell Gran, Míner, Biniatró, Gabellí Gran i Gabellí Petit. En el repartiment, Santiani correspongué, amb Monnàber, a M. Peris.  

El 1250, el noble Carrós, fill del comte Alemany, va vendre Santiani a Joan Bennàsser. Els Bennàsser de Monnàber mantengueren la titularitat de Monnàber els s XV-XX.

El 1608, era de l'honor Bartomeu Bennàsser, tenia cases i tafona.

Monnàber Vell
Entre 1630-38, hi foren edificades cases noves. Per veure més informació d'aquesta antiga possessió consultau la GEM. L'any 1998, les antigues cases de la possessió Monnàber Vell es varen condicionar per convertir-les en un agroturisme. 

Amb es Turó com a teló de fons ens anam acostant al tàlveg del torrent d'en Carrós.

Ens aturam a berenam a l'ull del sol (la panxa de n'Esteva xerrava tota sola) i, una vegada que tenim l'al·lot sadoll, continuam per la llera del torrent, passant per una barrera oberta a l'ull del pont que suporta el camí de sa Plana.

Deixam de banda (esquerra) una ruta que puja a la penya des Migdia, és una opció per un altre dia.

La ruta està ben indicada pels clients de l'agroturisme de Monnàber Vell.

Un enorme bancal fou aixecat a la riba de la torrentera.

Esquivam una presa aixecada per a frenar les avingudes d'aigua, per un passet situat al costat de la dreta del torrent.

El recorregut pel fons del torrent és força agradable. Adesiara les parets que tanquen el barranc són altes, inaccessibles; si el torrent dugués aigua no sé si es podria passar.


En algunes zones la barranquera es torna ampla i era aprofitada per carboners que hi construïren sitges i cabanes.

Més amunt el camí surt de la torrentera i guanya altura. Dominen la contrada, anomenada comellar de sa Font de sa Pega, el puig d'en Costurer (529 m) i el de sa Font de sa Pega (509 m), dreta. Sa penya des Migdia, el puig des Castell (542 m) i es Penyalassos (514 m), esquerra. Altres puigs propers són ses Quarterades (512 m) i el puig de na Pelada (608 m). 


El camí de ferradura devia ser una bona opció per anar a Lluc pels pobles situats pels voltants del pla de Sant Miquel; Campanet, Ullaró, Búger, Sa Pobla, etc, passant per ses Figueroles i el pas d'en Bartomeu.

El camí connecta amb el de sa coma Llarga que puja al pla de sa Bassa i ve de Binibona.

Assolim l'extens pla de sa Bassa (575 m). A partir d'aquí el terreny és mal pla i de mala petja, amb roques esquerpes fins que arribem a l'altiplà dominat per un espès alzinar jove.


Pas d'en Bisquerra
Pas d'en Bisquerra. Aquest pas pren el nom d'en Tomeu Bisquerra, «un pastoret que va conduir una teringa de contrabandistes a través d'una escletxa per evitar el control de la Guàrdia Civil que els esperava en allò que havia de ser la seva primera ruta. [...] Les rutes del contraban a la Serra de Tramuntana implicaven habitualment el remuntar torrents, transitar per penya-segats o grimpar entre roques, sempre per paratges de molt difícil trànsit». (Salamanca, 2009).

Des de la capçalera del pas d'en Bisquerra i vora la paret de terme (595 m) que separa els municipis de Campanet i d'Escorca, copsam el gran massís del puig Tomir (1104 m). En primer terme, el puig des Boix (641 m).

Una mica més a la dret, tot seguit del Tomir, colombram el coll de Fartàritx i el puig de Ca de Míner.

El pas aprofita una encletxa amb molta pendent que permet baixar del cingle d'Alcanelleta.

Tot i ser vertiginosa la perspectiva vista des d'aquí dalt, quan hom baixa no té aquesta percepció.

Un passamà d'acer dóna seguretat. A la meitat del pas trobam un petit marge.  
     «Alguns d'aquest passos arribaven a ser tan freqüentats que fins i tot s'habilitaven per facilitar-ne el trànsit. Aquest darrer extrem fins i tot apareix fixat a la toponímia, com és el cas del Pas de s'Argamassa, per on fa uns anys hi existien una sèrie de graons artificials fets amb argamassa que permetien assegurar el pas en un lloc amb una notable exposició». (Salamanca, 2009).

Veure l'article de Salamanca  

Si hom va en comte aquest pas no presenta cap dificultat ni perill pel senderista experimentat, emperò mai es pot baixar la guàrdia, les conseqüències d'una ensopegada o relliscada poden ser fatals.

Hem assolit la base del pas i ara ens toca baixar per una pronunciada pendent fins a la petita vall d'Alcanelleta. Si ho feim descrivint ziga-zagues ens anirà millor.

Les primeres sitges i les grans alzines comencen a aparèixer.

Alcanelleta a l'ombra del puig des Boix. És una antiga alqueria d'Escorca, segregada de la propera Alcanella, documentada el 1335 com a alou de l'ordre del Temple. El topònim ve del llatí mossaràbic al-cannella, 'la canyeta'. (J. Vidal).

Piques a un tancat vora les cases.

Alzina de ses Truges
Sortim de la ruta marcada pels amics Llorenç i Andreu per anar a visitar una vella coneguda, l'alzina de ses Truges d'Alcanelleta, arbre monumental. Aquesta alzina està inclosa al catàleg d'arbres protegits de la Comunitat Autònoma. Està catalogada com l'alzina amb la soca més buida. Al seu interior hi caben dues o tres persones. Diuen que s'anomena de ses Truges pel fet que alguns d'aquests animals parien al seu interior.


En aquesta imatge es veu el descomunal proporció de la soca i de les branques. Amb un perímetre de la soca de 5,65 m, és el patriarca de les alzines mallorquines. Sa padrineta, diu na Francisca.
     Ja ens podem imaginar com era la famosa alzina de Mossa, amb els seus 9 metres de perímetre de soca. 

Ja que en aquesta caminada no pujàrem a dalt de cap cim important, ens férem la foto de grup als peus d'aquesta espectacular alzina.

L'alzina de ses Truges està ferida; algunes branques han sucumbit a l'acció del banyarriquer. «El banyarriquer és una espècie protegida en l'àmbit europeu pel conveni de Berna, donat que la seva presència és molt escassa als països del nord d'Europa, però s'ha sol·licitat que aquesta protecció s'elimini de forma temporal a les Balears ja que avui en dia és una plaga». (Morell i Sánchez, 2004).
Banyarriquer
Copsam l'insecte causant de la mort de moltes alzines: Cerambyx cerdo (Cerambycidae), banyarriquer. Es tracta d’un insecte xilòfag força gran, d’entre 25 i 62 mm. de longitud. Tot i que acostuma a colonitzar parts mortes de les plantes, els danys més greus s’acostumen a apreciar en el gènere Quercus, principalment en alzines i alzines sureres. Els seus hàbits en gran mesura crepusculars i nocturns els porten a aixecar el vol entre els mesos de juny i setembre. Les femelles dipositen els seus ous a l’ interior del tronc i a les branques més gruixudes. Uns dies després els ous eclosionen i les larves comencen a penetrar a l’interior. El desenvolupament larvari pot allargar-se entre dos i tres anys i donar lloc a grans galeries el·líptiques a la part maderable del tronc. La pupació la fa sortir a l’exterior i poc temps després torna a l’interior on està més protegida per poder transformar-se en imago o insecte perfecte al voltant dels primers mesos de la tardor, tot i que es mantindrà recollida fins a la propera primavera depenent de les temperatures.

Imatge de l'interior de la soca. (Foto: Miquel 1-11-2009). 

Per un vell botador sortim del tancat de reixeta per a continuar amb l'itinerari.
  
Alcanelleta
Deixam enrere les cases d'Alcanelleta, les quals són objecte d'una restauració. Bé, ja fa anys que estan així! L'Arxiduc anota: «S'arriba a una coma sota el puig Tomir, un racó completament apartat del món, ni fet a posta per a un monestir. A dalt a l'esquerra està Alcanelleta». (Les Balears, 2002). 

Caminam pel coll d'Alcanelleta, situat als peus del penyal Xapat que queda a la nostra dreta. Començam la davallada cap a Biniatró exposats a una renyada, ja que hi ha problemes de pas per creuar aquesta finca. Per això ja varem decidit fer el recorregut així, passar per Biniatró al final de l'excursió en vers del principi, d'aquesta manera, sempre et deixaran sortir de la finca (se suposa).

Font de sa Mina
El camí passa vora la font de sa Mina. L'amic Andreu Morell m'ha suggerit dos topònims més per aquesta font: des Ciprers i fonteta d'Alcanelleta.

Si guaites a la mina veus al fons una mica de llum, és el pou d'aireig.

Interior del pou d'aireig.

Coster de ses Buines d'Or, pla de sa Vaca, ses Calderes, es Fumeral, pas d'en Toni, ses Dues Germanes, es Cingles...


Davant de nosaltres s'alça es Frontó (655 m).

A un pronunciat revolt del camí, molt ombrívol (sa Fosca), observam unes altíssimes alzines. Diuen que aquest és un dels boscos més antics de l'illa.

La construcció d'aquest camí fou una gran obra, degué costar molt d'esforç i doblers.

Can Pixa
Ens aturam a dinar a la ruïnosa caseta de can Pixa. La gent d'aquesta casa eren de Campanet, de llinatge Pons. Part damunt veim sa coma Llarga i sa Carrasca de Biniatró, amb unes altàries de 472, 478 i 479 m. 
     Quan Gorrias cataloga la casa de neu de Míner, a l’apartat dedicat als elements del conjunt es fa una descripció del camí d’accés: «al lloc hi són presents les restes d’un antic camí de nevaters; aquest camí de factura molt senzilla baixava fins al coll des puig de Ca. Des d’aquí el camí es bifurcava: un partia de cap a Fartàritx i el Pujol; l’altre camí baixava fins a Alcanella, la caseta d’en Pixa i Campanet per Gabellí». (Les cases de neu de Mallorca, 2001, pàg. 202).

L'Arxiduc es va passejar per l'indret i va observar el mateix que nosaltres: «Aquí hi ha un bosc magnífic; al final de la vall hi ha l'avançada de la muntanya esquerra, dita sa Carrasca, a més d'una penya amb un forat anomenada sa Foradada». (Les Balears, 2002).

El forat (na Foradada) inaccessible s'obre enlairat a una roca viva grisenca.

 
On hi ha xaragalls que travessarien el camí, feren unes conduccions per davall per evitar que l'aigua arrossegués les pedres i fes malbé el camí. 

En el forn de calç, que trobam a la dreta del camí, val més no guaitar-hi. Em vaig fer enrere perquè no sortissin a la foto les deixalles que hi ha dins l'olla.

Assolim el pla i encara ens sorprèn més l'amplada del magnífic camí i el seu traçat.

A uns metres del camí, a la dreta, hi ha aquest curiós i original coll de pou amb una pica al costat.

Vista retrospectiva del portell de l'Hort de Biniatró. Aquí ens convidaren a sortir de la finca cap al camí principal que surt a la carretera passant per Biniatró, l'antiga alqueria Beniatron. «Propietat de la família Bennàssar [1884] —diu l'Arxiduc—, que fou una antiga alqueria i és la possessió conreada amb més mirament i més ben conservada de l'illa, cosa que no és gens estranya, car dins la família ha estat objecte d'estimació i esment des de fa moltes generacions». (Les Balears, 2002).

Caminàrem uns metres pel camí que ens havien indicat per sortir; consult el GPS i voltam cama per a dirigir-nos cap al torrent.

Ara caminam per la llera del torrent de les Fonts de Biniatró i més avall del de Teló, tributaris del Mal Torrent de Maçana, al qual s'uneixen a ses Fonts Ufanes i vessen les aigües al torrent de Sant Miquel, que s'encarrega de vessar totes les aigües de Campanet a la badia d'Alcúdia.


Esquivam una presa per l'esquerra.

Dins l'alzinar de les Fonts Ufanes de la finca pública de Gabellí Petit se situa el talaiot dit es Claper des Doblers. Ocupa una petita elevació al peu dels Picons, entre el torrent de Teló i de ses Fonts de Biniatró.

Portal d'accés. El talaiot és de planta quadrada, amb un desenvolupament tronco-piramidal. Es conserven els murs, el portal d'accés, un corredor i la cambra central. Per bé que no ha estat excavat, és considerat del període talaiòtic primer (1300-1000 aC). (GEM).

El rierol format per ses Fonts Ufanes. «Les Fonts Ufanes són surgències intermitents que brollen de manera difusa, molt potent i sobtada, després que s’acumuli pluja suficient en el massís del puig Tomir i els voltants. Quan les pluges són intenses i contínues se supera la capacitat de l’aqüífer, i l’aigua s’obre camí cap a la superfície, brollant de manera violenta a través del conductes que hi ha a la part baixa de la finca de Gabellí Petit. Els cabals poden passar de 0 a 3 m³/s en qüestió de minuts, en el cas de sortides normals, i fins i tot arriben als 100 m³/s quan es produeixen sortides excepcionals d’aigua». (Entorn natura i medi ambient).

Fonts Ufanes
Al mateix lloc de la foto anterior un dia que brollaren ses Fonts Ufanes. (11 de maig de 2008). 

A la sortida de la finca on se situen les Fonts Ufanes, copsam les cases de Gabellí Gran, Gebelí 'el montañés' (Piferrer i Quadrado, 1888).
     Gabellí, en el s XV, confrontava amb Monnàber, sa Punta de Son Garau, es puig d'en Miquelet, s'Alqueria de Son Pasqual, can Cantaperdiu, el camí de Sant Miquel, Son Estrany, el rafal d'en Llobera, Son Togores dels Garreta, el torrent de Sant Miquel, Fangar, Biniatró i Santiani. A la fi del s XV ja era dividida entre Gabellí Gran dels Bisquerra i Gabellí Petit dels Bennàsser. Les grans cases de Gabellí Gran, transformades en un casal encara més monumental el 1777, tenien capella, celler i molí de sang. (Per a més informació d'aquestes dues possessions veure la GEM, vol 6, pàg 108-109).

     El 2005, el Govern de les Illes Balears va adquirir la finca de Gabellí Petit, on brollen les Fonts Ufanes, declarades el 2001 monument natural, amb una superfície de 50,2 ha.

 ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el trak del Wikiloc



RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Campanet
Distància aproximada: 16,07 km
Pujada acumulada: 618 m
Alçada màxima-mínima: 616-56
Temps aproximat sense aturades: 4:31:01 h
Temps total: 6:59:09 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites desgrimpades en el pas. És aconsellable demanar permís als propietaris de les finques
Integrants: Margalida Febrer, Margalida Romàn, Dolors, Francesca, Toni, Esteve, Francesc, Joan Juan i Joan Riera  

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google eart

Situació del pas d'en Bisquerra


Traça del GPS sobre el mapa topogràfic d'Alpina, perfil d'altures i dades 
del recorregut. Deferència del bon amic Toni Sureda Socay


Manacor, 4-1-2013
 

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

  • Els noms dels passos a la Serra de Tramuntana. 2009 Miquel Salmanca Salamanca. Dins XXI Jornada d'Antroponímia i Toponímia. Santa Maria del Camí, 2008.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Mapa Mallorca Tramuntana Nord. Edit. Alpina. Escala 1:25.000. 2005-06.
  • Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de Otras Islas a ella adyacentes. (1593) 1927 Joan B. Binimelis.

10 comentaris:

  1. Una excursió preciosa i un dia esplèndid per acomiadar-nos de l'any. Tant de bo el 2013 ens depari una bona predisposició per a gaudir-ne de moltes més!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquesta excursió descobrírem dos camins desconeguts per nosaltres, dos torrents i bones vistes. Una bona experiència per a recordar.

      Elimina
  2. Part de la ruta l'he recorregut a trams en diferents rutes, però no la part des Alcanelleta cap Biniatró, així que ja tinc deures pendents, pel que fa a la documentació històrica és excel · lent igual que la fotografia, encara que això ja és una cosa a la que ens tens acostumats Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El magnífic camí que baixa d'Alcanelleta a Biniatró discorre per un antic bosc de grandioses alzines, i el seu traçat i construcció és poc usual.
      Gràcies per tot Toni.
      Una aferrada.

      Elimina
  3. Hola Joan:
    Desde que ví esta ruta publicada en la Web del buen amigo Manolo Barranco, tenía muchas ganas de ir a recorrerla. Ahora, con toda la espléndida documentación que tu aportas (como siempre) aún tengo más. A ver si el mes que viene me pego un salto.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Emilio, si ho fa segur que li agradarà!
      Una aferrada.

      Elimina
  4. Hola Joan. L'has brodat en quant a informació, toponímia, historia... quantitat de dades. Enhorabona!
    Gràcies per citar-nos, encara que la idea va ser d'en Barranco. Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç. Sí, per això també l'anomen. L'informàtica (GPS, tracks, etc.) ens ha posat les coses més fàcils als senderistes, no hem de donar tombs innecessaris i podem caminar més tranquils. Gràcies per tot.
      Salutacions.

      Elimina
  5. Magnífic, sobre tot el fet d'entrar a casa d'externs. Un dia passaré per ca vostra i agafare des rebost dues sobrassades. Visca el respecte de les propietats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut 123456789, una cosa que no ferem mai és entrar a una casa, si hi ha gent que ho fa, em sap greu i entenc perfectament que emprenyi als propietaris, nosaltres, els senderistes seriosos simplement passam per un bosc o una muntanya. Crec que això, si no espenyes res i deixes les tanques igual que les trobes, no causa perjudicis als propietaris.
      Em sap greu que vos hagiu molestat, i de gust vos convidaria a un berenar de sobrassada o un pa amb oli, si això hagués de servir per canviar el mal gust de boca que vos ha deixat el reportatge.

      Salutacions cordials!

      Elimina