Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

7 de gen. 2012

2 - Volta al puig des Tossals Verds 6-1-2012

Avui la boira ens ha fet canviar els bous, teníem previst fer la serra des Teix més coneguda com a serra des Teixos, però una retirada a temps és una victòria. Tanmateix fer l'esforç de pujar-hi i no veure l'espectacle no valia la pena. Allà estarà i... hi ha més dies que llonganisses.

Començam la ruta al refugi del Gorg Blau (Inici). El dia comença ventós, boirós i fresquet. Ja veurem com acabarà.


Creuam el torrent de Cúber i vorejam l'embassament del Gorg Blau en direcció sud, fins assolir el camí d'Almallutx, una ruta ben fressada. Per la contrada hi havia una gran alzina anomenada 'la Patriarca d'Almallutx', la qual fou abatuda per una ventada. Pagenstecher i Wilhelm, l'any 1865 mesuraren la soca i donà 14 peus de circumferència.

Patriarca que sos braços axeca moridor
per benehir estàtich sa llarga descendència,
axí alçava ses branques d'antiga corpulència
damunt les grans alzines del bosch l'arbre major.

Costa i Llobera  

A l'altura de les cases d'aquesta antiga possessió de muntanya i amb una magnífica vista sobre l'embassament, ens aturam a berenar. Aquí canviam la ruta prevista per la volta al puig des Tossals, més planera i sense haver d'assolir grans altures, emperò llarga.

En aquest remot paratge de pantans i muntanyes trobam restes d'un poblat talaiòtic amb dos santuaris en el seu interior i un tercer santuari a uns 500 m de distància. No només pels espectaculars santuaris, amb les seves columnes de gairebé quatre metres d'altura, sinó pel paisatge, en el cor de la Serra de Tramuntana, a 600 m. d'altitud, el fred i els seus núvols, ens trobam en un dels llocs més colpidors de l'illa. 

Les dates apunten a un poblat de fundació tardana (s. VII a.c.), abandonat en els temps romans, i reutilitzat en època medieval. Podem trobar fins a 9 topònims vinculats a aquesta alqueria: les Solanes, lo Verger, la Comuna, la Vall d'Almalluig, la ribera d'Almallutx, Otzinar (alzinar) d'Almallutx, molí de l'Otzinar, molí de les Figueres i la Figuerola.

S'ha dit que Dalmeruig significa 'riu sense pedres', però l'etimologia no es pot admetre perquè, en realitat, tota la vall d'Almallutx és un pedregar. L'etimologia més encertada és la que vol dir 'els prats'.
     En aquest lloc es varen trobar vestigis d'un poblat de l'època musulmana.
     L'any 1246 apareix citat a un document com a llogaret: «Jo Miquel de Apiara, Rector d'Escorca i Aumaluig, veng al Mestre Joan de Verí, Paborde de l'Església de la Séu de Mallorca, un pati, en l'Almudayna...». (Revista Lluch  / Joan Vich, 1934, p. 163).

«Petits torrents anota l'Arxiduc flueixen pel solc central de la Vall i tot el paisatge ofereix un espectacle àrid però formós». A la imatge, es Castellot o el puig des Gorg Blau (775 m), darrera d'ell, sobresurt es Castellot d'en Coll (833 m).

L'Arxiduc ens diu: «Es veuen diferents cases de pagès. A la dreta es mostren algun pins melis i més dins la vall moltes alzines velles, a més de la casa de possessió d'Almallutx on acostuma a haver-hi una gran guarda d'egües i muls joves, i també nombroses ovelles a l'estiu».

En èpoques molt remotes, des del primer poblament de les illes, les estratègies de supervivència d’homes i d’animals marcaren sobre el territori unes línies de pas. És una tasca vana situar els orígens dels camins que avui coneixem. Caminarem pel bell camí empedrat que unia Almallutx amb la zona del Raiguer, i deixarem a la dreta just al coll des Coloms (808 m) la pujada clàssica al puig des Tossals Verds (1118 m).

Continuam, i deixam ara a l'esquerra, el tirany que ens duria a la font des Prat i a la coma del mateix nom. El torrent des Prat forma gorgs d'aigües netíssimes.

La finca pública de sa Coma des Prat va ser adquirida pel Govern de les Illes Balears l'any 1989. Ha estat declarada Mont d'Utilitat Pública i Refugi de Caça, per la qual cosa no es permet cap modalitat cinegètica.


Aquest itinerari ens ofereix tots els ingredients necessaris per gaudir de la muntanya sense emocions fortes, però podrem admirar un paratge bell i sentir la remor de l'aigua i el cant dels aucells.

A l'altra part del barranc discorre la famosa canaleta de Massanella. Obra magna d'uns 7 km de recorregut, inaugurada el 1750, la qual duia l'aigua de la font des Prat (800 m) a les cases de Massanella (200 m).

Pou de sa Bassola, situat a un pla a l'ombra de ses Cuculles, molt a prop de l'era de les Cases Velles des Tossals.

Deixam enrere el pou i a l'altra part del camí, creuant per damunt s'Era des Sementeret, arribam en dos minuts a les Cases Velles des Tossals.

L'antiga possessió des Tossals Verds, del terme d’Escorca, està situada entre Almallutx i Massanella. Pren el nom de l’elevació homònima.

El 1583, pertanyia al senyor Pere Sureda-Sanglada. Confrontava amb Almallutx, Comasema, Solleric, Almadrà, Cúber, Son Ordines d’Almadrà i Massanella. Era conrada conjuntament amb Cúber i Almallutx, ambdues propietats també del senyor Pere Sureda-Sanglada.

Tenia cases i un molí d’aigua. Era una gran possessió de muntanya, amb una guarda de 650 ovelles. El 1632, era del senyor Bernadí Sureda-Sanglada.
     Diu l'Arxiduc: «La casa des Tossals, amb un petit aljub cintrat al darrera, ofereix una bella vista de la vall de Solleric, del puig de Sant Miquel i de s'Alcadena».

Els documents de l’època la descrivien com una muntanya on hi havia un poc de conradís i unes casetes enderrocades. El 1685, fou valorada en 2.650 lliures.

El 1831, pertanyia al senyor Francesc Maria Vilallonga d’Escalada. Tenia cases i era dedicada a olivars i a conreu de cereals. Tenia extensos alzinars, pinars i garrigues. Hi havia zones de rotes.

Hi predominava la ramaderia ovina, amb algunes guardes de bous i de porcs. Sense les pastures, feia una renda anual de 190 lliures, dues quarteres de blat, mig quintar de llana, quatre peces de formatge i una anyella.  

El 1986, la família Vilallonga la vengué al Consell Insular de Mallorca. El 1997, les cases noves són un refugi de muntanya. Hi ha una cova natural coneguda per cova des Moros o des Ossos.

«És freqüent l'opció d'invalidar els cursos naturals; d'aquesta manera els llits i fons de vall poden transformar-se integrament en terres de conreu. El mètode seguit és el d'interferir el tàlveg amb successius murs perpendiculars a l'eix del curs (murs anomenats parats a Mallorca) que sostenen replans de terra de conreu». (Patrimoni de marjades a la Mediterrània Occidental, 2002).

En temps de l'Arxiduc (1884) la casa vella ja estava deshabitada. Diu: «El comellar verdejant per damunt la casa [avui refugi] es diu ses Cases Velles perquè hi ha allí una casa antiga deshabitada».

Eren les cases originàries de la finca des Tossals Verds i, constructivament, tenien una estructura senzilla, amb dues plantes i dos aiguavessos. Actualment es troben en estat ruïnós, com es pot apreciar a les fotografies anteriors. Una llàstima!

«Es Tossals Verds —diu mossèn Alcover a la rondalla El Bon Jesús i Sant Pere i l'amo d'es Tossals Verds—, és una possessió que cau darrera S'Aucadena, entre Oli-Clar i Son Ordines, i llavò Cúber i es Puig Major: són uns costers i turons sobergs, pelats i malambrosos». (Rondaies Mallorquines, XIV, 77).
 
Pou i pica de sa Coma.

Antigament s'aprofitava la més mínima balma per a fer-hi un refugi pels animals, o un porxo de roters. No es necessitaven moltes comoditats per viure, simplement viure. 
 
Refugi des Tossals Verds. Aquesta instal·lació és una de les més emblemàtiques de la serra de Tramuntana. Les cases, construïdes el segle XIX estan vora un petit hort, a 525 metres d'altura, just al costat de l'antic camí d'Alaró a Almallutx i en un paisatge dominat per les muntanyes de s'Alcadena i el puig des Tossals Verds.

A l'exterior es pot visitar un petit jardí d'espècies autòctones i observar les peces de pedra que formaven part de la tafona.

La utilització de la pedra en sec és generalitzada en aquest indret. Marjades bastides a roquissars on difícilment hi creixeria la vegetació espontània, eres de batre, parets, pous, cases de neu i, sobretot, els marges de sa Coma, aixecats amb grans pedres que permeten conrar els fons del torrent sense que es faci malbé amb les pluges intenses.

Baixant del refugi amb el puig de s'Alcadena al fons envoltat d'un meravellós paisatge.

Amb unes quantes voltes ens situam al fons de la vall i creuam el torrent d'Almadrà. Tot seguit
passam el portell de Solleric i avançam pel camí de la dreta. (El de l'esquerra ens duria a les cases de Solleric). En pocs minuts arribarem a la primera boca del túnel de la canonada d'Emaya; elegirem fer el recorregut per la síquia de Solleric.
 
En alguns trams el traçat de la síquia guaita al buit del formós barranc d'Almadrà.

L'altitud i la varietat dels vessants de la finca des Tossals fan que hi siguin presents la majoria d'espècies de flora silvestre de la Serra, amb extensos alzinars, costers coberts de càrritx i una interessant flora de penyals i d'alta muntanya, dominada pels endemismes. Aquesta diversitat, juntament amb el relleu abrupte i l'aïllament, converteixen aquesta contrada en refugi d'una interessant fauna.

El senderó de la canaleta ens ha duit fins un lloc bucòlic, la font des Pi, on podrem dinar.

La sorgència d'aigua de la font vora unes roques forma un gorg molt vistós.

La font es troba situada dins el municipi d'Alaró, just a la frontera entre els termes d'Escorca i Alaró.

L'aigua de la font arriba a les cases de Solleric. Antigament també arribava a Son Ordines i Almadrà.


No partiríem mai; hom no es cansa d'estar en aquest lloc on l'hivern ha escampat els colors amb els tons precisos, perquè la natura esdevengui en obra d'art. 



Aquest lloc, tot i que pareix molt remot i sense camí, llevat del camí de servei de la canaleta, hi trobam ranxos de carboners.

Després de dinar ens posam les cames al coll i ja som partits, que la caminada és llarga avui.


La construcció dels embassaments del Gorg Blau i Cúber, foren aprovats pel Consell de Ministres el 20-VI-1969. Les primeres aigües arribaren a Palma, al dipòsits de Son Anglada, a mitjan any 1971.

L'Arxiduc diu: «Segueixen ara roques grises com cendre estriades per les pluges. El camí tomba a l'esquerra vall amunt i s'acosta al torrent, passant entre grans blocs de pedra, vora els quals creixen algunes alzines».

Sortim del darrer túnel, ara ens espera una pronunciada pujada. Hem de dir que sense aquests poc estètics túnels no es podria fer el recorregut per aquesta vorera del barranc.

Per l'altra banda del barranc d'Almadrà sí que hi ha un camí de ferradura. fins que arriba a un pas assegurat amb un cable, el pas Llis.

Després del pas Llis el camí continua i puja per la llargaruda coma des Ases.

A l'altra part del tàlveg del torrent d'Almadrà o de sa Foradada com diu l'Arxiduc, s'alça l'imponent puig de sa Torre o sa Torreta (1058 m) amb les característiques rossegueres.

El camí domina el pregon congost i el caminant pot gaudir de l'espectacle en majúscules de la natura. 

El nostre admirat Lluís Salvador diu: «Val la pena una mirada avall des de la roca Mala en direcció al torrent. Remarcable és una plana quasi en forma de cràter al dessota de la roca Mala, anomenada ses Planelletes; a dalt, a l'esquerra del torrent, s'alça una penya que pareix un castell».

Abans, el camí passava per una penya foradada, per aquest motiu s'anomenava el torrent de sa Foradada.

Després de passar per la bretxa feta per estendre la canonada d'Emaya, arribam a l'embassament de Cúber, i pel camí Nou de Lofra arribarem a la carretera de Lluc a Sóller.

Observam que la boira baixa encara persisteix en entelar el cel.

Uns metres més endavant del portell de Cúber i a través d'un botador arribarem a l'àrea recreativa de la font des Noguer.

Pica de la font des Noguer, situada vora el camí de s'Alzina Grossa. Bartomeu Roig, l'autor de Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris, diu d'aquesta font: «És una deu abundosa tot l'any de manera que l'aigua sobrant serveix per augmentar la canal que transvasa la del Gorg Blau a l'embassament de Cúber. L'antic camí de ferradura de Lluc a Sóller, que acabava en el barranc de Biniaraix, hi passava al costat on hi ha una pica-abeurador per satisfer la set de les bísties i persones que feien aquest camí a peu».

Tancam el cercle a l'embassament des Gorg Blau amb el puig de ses Vinyes (1108 m) de rerefons.

Per entre flors, per entre espines,
lo que era estany se fa torrent,
i avall, endins se va perdent
per un rocam com en ruïnes...
No hi troba ja murta ni alzines,
molsa ni flors,
quan allà baix, desfeta en plors,
dins la gran Fosca, l'aigua cau...
 —Ai! com la vida és el Gorg Blau!

Costa i Llobera

Ara veim la serra des Teixos, la qual preteníem recórrer, en condicions de pujar-hi, sense boira, però ja és tard, són quasi les sis. Arribàrem als cotxes quan ja fosquejava. La volta ha estat prou llarga, la veritat és que no es pot badar massa si es fa quan el dia és curt.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
 



Baixar el track del Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques



▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒

Escorca
Distància aproximada: 17,95 km
Pujada acumulada: 681 m
Alçada màxima-mínima: 784-340
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  8:43:45 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Gairebé tota la ruta es fa per camí, però hem de tenir en compta que és una ruta llarga 
Integrants: Margalida, Francesca, Dolors, Toni, Esteve i Joan

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒


Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa totpogràfic Alpina Central. (Deferència de l'amic Toni Surreda, Socay)


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2002 DD.AA.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i el dibuix. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.

2 comentaris:

  1. Bonitas fotos Joan. Y toda una espléndida lección de historia y toponimia. ¡¡Enhorabuena!!
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El comentari del bon amic Emilio Alonso a la segona excursió que vaig penjar al blog, va quedar sense contestar. Ara, mesos després ho faig. Moltes gràcies per les seves paraules sempre tan encoratjadores.
      Una abraçada.

      Elimina