Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

23 de gen. 2012

6 - Cova de ses Dues Boques pels passos de sa Cova i des Petit Pi 22-1-2012

Seguint les petjades de l'amic Toni Sureda, tornàrem, com diumenge passat, per Territori Arxiduc. Per terres que foren propietat de l'Arxiduc d'Àustria, Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena i Borbó.
 
Itinerari: Valldemossa-camí des Cairats-pas de sa Cova-camí de ses Fontanelles-pla des Pouet-cova de s'Ermità Guillem-pas des Petit Pi-cova de ses Dues Boques-camí des pla des Pouet-Valldemossa.

L’excursió discorre pels Cairats, el puig de s’Ermita, na Torta i el puig de Son Moragues, i també per alguns miradors. Aquests miradors són més senzills que els que visitàrem diumenge passat, des d’ells no es veu la seva estimada Foradada, sinó que es gaudeix d’una magnífica vista sobre la vall de Valldemossa fins a la badia de Palma.

Començam a caminar cap a la coma des Cairats, una part d’aquesta finca és de titularitat pública. Aquesta vall està dominada per les cases de sa Coma, amb els seus horts d’abundant florida i amb les seves marjades.

El ritme decidit del grup deixa enrere el guia, el qual passa pena que es passin el desviament. Es veu que es volen llevar el fred aviat.

Ben aviat ens surt a camí la ruïnosa caseta distribuïdora de l'aigua de la font de na Ropit, la qual es va comercialitzar. La mina de l'ull està també en total ruïna. L’aigua d’aquesta font, en temps del rei Sanç, ja tenia fama de ser medicinal. Hi ha una llegenda d'aquest rei i el pagès de Son Pancuit situada a aquest indret. Veure més informació de la font.

A una corba cap a la dreta, deixam la pista principal per una altra que segueix recta. Ens topam amb una paret mitgera, la qual travessam i començam a pujar cap a l'esquerra, cap als Cairats.

Amb pauses i sense pressa, anam guanyant altura per una coma que presenta una pujada gradual, sense complicacions.

Des d'aquesta altura, assolida en pocs minuts, gaudim d'una perspectiva diferent de la coma des Cairats.

En fila índia ens acostam al pas de sa Cova, atracats a la paret, on creixen mates d'heura, molt pròpies d'aquestes contrades humides.

La cova és una simple enfonyada d'uns tres o quatre metres, situada a baix d'una balma.



Deixam la coveta, més que coveta, balma, a la nostra dreta i,...

iniciam el pas de sa Cova, amb una petita grimpada sense dificultats.

On et pot pujar un poc l'adrenalina, si fa no fa, és en aquest punt, sobretot pels qui pateixen de vertigen, puix en haver donat la passa damunt la roca et trobes una mica exposat.

El terreny no dóna treva, la llarga pujada es fa per un caòtic mar càrstic, entremesclat de mates, revells, xiprells, aladerns, carritxeres i esponeroses cebes marines. 

A baix, veim el camí de la coma dels Cairats, pel qual hem començat a donar passes fa una mitja hora llarga. L'altura assolida en poc temps és important. 

Les vistes comencen a ser espectaculars. Per la seva proximitat, destaca la moleta de Pastoritx (753 m), situada a l'altre part de la coma des Cairats.

La serra de Son Moragues, d'uns 916 metres en el seu punt més alt, coberta d'alzines sempre verdes (expressió molt de l'Arxiduc), va pujant cap al Teix. 

Una mostra de que l'home s'ha hagut d'adaptar a l'orografia del terreny, és el camí des Caragol, el qual puja per l'encletxa entre els penya-segats de la serra de Son Moragues. 

Deixam enrere la contrada anomenada es Coconar.

De tant en tant s'intueixen restes d'un camí. 

Seguim la ruta marcada al GPS, la qual ens duu cap a una torrentera, el punt on pareix més fàcil l'ascensió.



Un poc abans d'assolir la part alta del comellar el desnivell augmenta i ens fa ralentí la marxa.


A dalt de la comella ens reagrupam i descansam un moment; del fred del dematí ja no ens recordam.

Després d'un merescut descans per recuperar l'alè, quasi perdut per la dura pujada pel coster des Cairats, continuam per un terreny més planer (pla des Cairats, segons el mestre Emilio Alonso).

Panoràmica des Teix (1064 m) i es Teixot (1065 m). A la dreta, el puig des Boixos (927 m).

Puig Gros o des Moro (938 m), puig des Vent (1006 m). Entre els dos, guaita el cim del colós del puig Major (1436 m).

Arribam al pla de ses Aritges (908 m), on conflueixen dos dels més destacats camins de l'Arxiduc. Nosaltres agafarem el de ses Fontanelles. Destaca el puig Caragolí (945 m).

Camí de ses Fontanelles. «Mallorca i la pedra en sec tenen un deute amb l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, noble que adquirir extenses propietats agrupades en els municipis de Valldemossa i Deià i hi realitzà una irrepetible tasca de construcció i de camins i miradors amb el sol objectiu de gaudir millor dels paisatges de la Tramuntana». (Llibre de la pedra en sec, 2001).

Sembla que Lluís Salvador va fer-hi millores, i segurament el va perllongar fins a enllaçar amb el camí de sa Muntanya.

L'aljub i, al mateix temps, bassa de ses Fontanelles. «Les fortes sequeres estivals del clima mediterrani converteixen l'aigua en un factor especialment limitat per a qualsevol activitat. Algunes de les obres realitzades per aconseguir aigua no es limiten a assegurar-ne el consum humà o animal». (Reynés & Sastre, 2001). 

«En els abeuradors [com aquest], que es cobreixen amb una volta de canó es facilita l'abastiment dels animals mitjançant una rampa. En aquests casos la coberta pot permetre el pas de l'aigua, però aquesta s'arreplega sobretot dels voltants, sovint gràcies a reguerons cisellats al roquissar i entra als dipòsits per la portalada o per petites clavegueres obertes a la paret». (Reynés & Sastre, 2001).

Tornam al camí, del que ens havíem desviat uns metres per veure la bassa, i reprenem la marxa a bon ritme.
 
Un poc abans d'arribar al mirador de ses Basses passam vora un rotlle de sitja. Pels voltants se situa el ranxo d'en Sutro.

Un desviament cap a l'esquerra ens durà al mirador de ses Basses.

Mirador de ses Basses. Des d’aquest mirador es domina el pla de ses Basses, la vall de Valldemossa fins a s’Estret, i, més enllà, el pla fins a Ciutat. Per aquesta zona hi ha l'indret anomenat sa Regata de les Onze, que en realitat és un coll de Tords (J.C. Palos).

«És una simple plataforma de planta triangular. L’angle que formen els dos murs frontals és arrodonit. Els costats exteriors fan 9,60 i 3,60 m de longitud, estan bastits amb paret seca molt ben treballada [...].

No és esmentat a cap text de l'època, però com que es tracta d'un mirador molt senzill, que ni tan sols no té murs de protecció, pot ser que ja existís i que l'Arxiduc no el consideràs prou important com per esmentar-lo [...].

En tot cas, la seva construcció deu ser posterior a 1883, data de la compra de Son Moragues. L'estat de conservació és excel·lent». (El paisatge de l'Arxiduc, 1997)

«Mirador de Son Gual, també anomenat de sa Regata de les Onze. És una simple plataforma de forma semicircular, de 4,50 m de diàmetre, que es prolonga uns 4 m cap al camí d’accés. Sols l’esmenta Coloma Rosselló, el 1910.

Tal volta l’Arxiduc no en parla perquè es tracta d’un mirador molt senzill, que ni tan sols no té murs de protecció». (El paisatge de l'Arxiduc, 1997).

 Panoràmica de Valldemossa i sa Comuna, copsada des del mirador de Son Gual.

Valldemossa, sa Comuna, sa mola de Son Pacs, s'Esperó de Son Ferrandell, i a la llunyania guaita el puig cònic de Galatzó. En primer pla, na Torta.

El camí de ses Fontanelles parteix des del pla des Pouet i s'enfila ràpidament cap als penya-segats de la banda del Teix, que dominen Valldemossa.

Gràcies al pas d'en Miquel (port d'en Miquel, Arxiduc) una bretxa oberta amb barrobins, el camí salva aquests precipicis i facilitava l'accés als carros dels carboners a la zona de ses Fontanelles. 
     Aquest pas deu duu el nom del roter del pla des Pouet, Miquel Colom Estrades? (Possessions, camins i paisatges de l'Arxiduc, 2015). En aquesta obra es diu que: «la persona que dóna nom a les rotes del Pla del Pouet no es considerava ben bé un roter [...] Miquel Colom Estrades (1856-1946) era l'hortolà de s'Hort des Tancats de Son Moragues. Hi entrà quan l'Arxiduc recol·locà en feines de la possessió els carboners que treballaven al bosc, ja que no volia tallar cap arbre. Pagava la renda per explotar l'hort i tota la família vivia a les cases de l'Hort [...]».
  
Els qui traginaven carbó per aquells indrets encara recorden com hi davallaven amb els carros carregats de carbó, amb les rodes travades amb dues branques.

Per una clariana del bosc d'alzines puc copsar, amb el zoom de la càmera, el refugi que feu construir l'Arxiduc a dalt de sa Talaia Vella, recentment restaurat. Ell diu: «Talaia Bella o Vella».

El camí està ben conservat, però alguns murs de contenció a la zona del pas d'en Miquel estan esbaldregats.

L'esquelet d'aquesta gran alzina, ens anuncia l'arribada al pla des Pouet.

Pla des Pouet. L’Arxiduc diu: «S’hi veu un petit aljub amb una bassa per als porcs. En el centre hi ha un alzinar sempre verd i la caseta des Pouet amb una vella era a devora, car altre temps aquesta contrada era cultivada».

Per tot arreu del pla des Pouet hi ha aquests clapers de pedres —crec que s'anomenen galeres—. Supòs que la seva funció era acaramullar pedres perquè no fessin nosa pel mig, i així facilitar el conrar la terra.    

Ens desviam de la ruta establerta, i pujam pel puig de s'Ermita en direcció a la cova de s'Ermità Guillem, on dins el petit corral per a les ovelles hi ha l'ermita silenciosa. Actualment convertida amb l'Ermita de la  Hesychia, lloc on es practica l'Hesychastic: la pràctica de la vida interior.

La petita cova de s'Ermità o cova de Son Moragues, en part natural, diu l'Arxiduc, «té una petita taula de pedra a l'entrada [...] L'interior, il·luminat per tres finestres i amb petits enfonys amb estalactites, està dividida en dues parts per una paret de roca, i a la part de darrera hi ha els dos jaços de pedra dels ermitans i un petit pilar».


S'ermità Guillem, protagonista de diverses llegendes de la zona, portà fins a aquest racó de la muntanya la seva manera d'entendre la vida. Morí l'any 1635 a l'Hospital General, allunyat del seu refugi particular, excavat a la roca, i del contacte íntim amb les muntanyes.

Zona d'estudi i treball amb una petita biblioteca i una rústica taula. Quan hom entra a la cova té la sensació de que el temps s'ha aturat. Per a viure en aquestes condicions s'ha de tenir molta força de voluntat.

Una petita cisterna proveeix d'aigua a l'habitador d'aquesta ancestral i pobre ermita.

El portal de Betlem de la cova de s'Ermità Guillem.

Una creu corona la cova, il·luminada per petites finestres.

Gravat de la cova de s'Ermità Guillem o de Son Moragues, aparegut al Die Balearen (1884). De l'ermità Guillem se'n conta una anècdota que, ell era molt amic de l'amo de Son Moragues i anava moltes de vegades per ses cases a veure'l. Un dia, el dimoni va fer veure a un missatge que l'ermità Guillem havia robat un porc i el matava d'amagat a dins el bosc. El missatge se'n va corrent a contar-ho a l'amo.
L’amo vos que teniu tanta de devoció a l’ermità Guillem, jo ara l’he vist a dins  el bosc que d’amagat matava un porc. 
L’amo va dir: Meam, ermità Guillem sortiu.
I l’ermità va sortir de dins la cuina on feia una bona estona que si escalfava. 

Des d'aquí es gaudeix d'una magnífica vista cap al ponent de l'illa: el puig de Galatzó, la mola de Planícia, la punta de s'Àliga i la mar infinita.

Defora del recinte de l'ermita posàrem taula i alguns/es feren migdiada. Ens adonàrem que estàvem situats damunt un tirany que després seguírem, el qual ens va dur al pla des Pouet.


Passam vora les ruïnes de la casa des pla des Pouet, i enfilam el camí de na Torta. Ara, l'objectiu, és la cova de ses Dues Boques, amb el nom de la qual amb titulat l'excursió. 

Aquest camí carreter, surt del pla des Pouet (una rodona on convergeixen un bon nombre de camins), i recorre la part del puig de na Torta que mira cap a sa Talaia Vella, la qual veim a la fotografia.

No arriba fins al mirador i sembla que es tracta d’un vell camí de carboners, però també podria ser un camí inacabat amb el qual l’Arxiduc hagués volgut enllaçar amb el camí del mirador de na Torta.

Assolim el pas del Petit Pi, on col·locam una corda per assegurar la davallada per un petit bot d'uns quatre metres.

Resulta que el pi que donava nom al pas l'han tallat, segurament la propietat o caçadors no volen gent per la contrada.




Cercant la cova de ses Dues Boques, ens topàrem amb aquest altre coval, el qual batiam amb el nom de cova des Sostre, puix té un espècie d'altell. 

Segurament s'ajuden amb aquesta branca per pujar al forat superior. 


Baixam un rost comellar cobert de fullam d'alzina, bastant relliscós, i en alguns trams, vertiginós, puix s'acosta a la timba del penya-segat.
 
Caminam uns metres acostats a les parets verticals de na Torta...

fins que arribam a la cova de ses Dues Boques. Encarna davant l'entrada de la primera boca, l'altra dóna al precipici, la caiguda del qual és mortal de necessitat, segons diu encertadament l'amic Emilio Alonso.

Guaitant per aquesta cornisa es pot veure l'altra boca.

 


A baix s'albiren les cases de Son Moragues. «Son Moragues —diu l'Arxiduc— té una vasta extensió de muntanya; però els senyors no hi anaven mai a no esser un dia en l'any a caçar perdius. Muntanya a on els tiranys dels carboners eren s'únic paratge que ses ausines i els pins no cobrien amb so seu ramatge, i per la que tan sols capbaix s'hi podia transitar. An es garriguer "Carabassa", antic pastor, li agradava rodetjar d'una espècie de misteri sa muntanya a on tan sols ell podia penetrar i a on un altre tot just podia caminar pels punts més fàcils». (Lo que sé de Miramar, 1951).




La vista del pla del Rei, des de la boca oberta al cingle, és magnífica. Just a baix del penya-segat hi ha el gran casal de Son Moragues.

Son Moragues va pertànyer a la família Moragues fins el 1883, moment en què Ignasi Moragues va haver-la de vendre a Lluís Salvador. L’Arxiduc va fer una mica d’obra: «Vaig allargar es terrat, damunt sa tafona i el graner, que estaven destapats, i arreglar un jardinet, fent un marge molt alt, cap a s’hort, allà a on hi havia un galliner, solls i femers, que vaig traslladar baix de ses cases».

També diu: «Actualment estic instal·lant en el seu interior, del qual diuen que té tantes portes i finestres com dies té l'any, el Museu Industrial i Agrícola de Balears». Es tractava fonamentalment d’una fira de mostres. Aquest casal, també va ser destinat a servir de residència als convidats més selectes de l’Arxiduc, avui convertit en restaurant.
Des de l'exterior de la cova albiram el mirador de sa Vorera o de can Costa. Es tracta d'una torre d'uns 8 m d'altura. Està formada per dos cossos de planta quadrada superposats. Corona l'edifici una cúpula, voltada de merlets dobles, iguals als del cos inferior i als del mirador Nou. Va ser una de les darreres obres de l'Arxiduc, ja que el 1910 encara no l'havien acabat.

Tornam enrere per les mateixes passes, pel costerut comellar i ens plantam altra volta al pas del Petit Pi. Fàcilment, grimpam el petit desnivell amb l'ajuda de la corda.

La corda dona seguretat, no vol dir que sense no poguéssim pujar.
   



Reprenem el camí cap al mirador, el darrer objectiu d'aquesta excursió.

És un petit mirador que guaita damunt les timbes, de planta trapezoïdal. Els murs laterals mesuren 6,35 m i 7,70 m de longitud, i el frontal, 6,80 m. Està sostingut per un terraplè. A la part posterior del mirador hi ha un petit banc, format per una gran pedra plana. 

  
Actualment el mirador està arruïnat: el mur de suport frontal s'ha esbaldregat i ha caigut arrossegant una bona part de la plataforma i dels murs de protecció. El mirador està situat dins terres de Son Moragues, que l'Arxiduc va comprar com hem dit el 1883.

El mirador de na Torta està situat just damunt Son Moragues i domina la possessió, el jardí de sa Muntanyeta i tot el pla del Rei per una banda, i tota la vall de Valldemossa fins s'Estret, per l'altra.

Segons l’Arxiduc, na Torta (727 m) es diu així: «a causa d’una vella alzina que un temps allà hi havia i que diuen era torta».

Son Moragues i el pla del Rei. Aquí va allotjar-se l'emperadriu Elisabet d'Àustria 'Sissi' el gener de 1893.

L’Arxiduc va oferir a la seva cosina 'Sissi' una mostra de cuina mallorquina a sa Muntanyeta, vora la bassa rodona: ensaïmada, coixins, gelat amb quarto, madritxos i rosquilles de Sineu per començar, llavors sopes de sofrit, de carns i de peix, frit de porc, sobrassada amb mel, escaldums, pilotes i bacallà. Com a plats forts: capó a la Rei en Jaume i porcella rostida, etc. I una llarga llista de postres. La pobre 'Sissi' degué caure acubada.

Alguns anys després de la mort de l'Arxiduc, va instal·lar-se al jardinet que hi ha aferrat a les cases el grup escultòric dedicat a Catalina Homar, obra de Giulio Monteverdi. Lluís Salvador va comanar l'escultura el 1905, el mateix any de la mort de Catalina. Ell ja no la veure: l'escultura va arribar a l'illa el 19 de setembre de 1913.

(Dues maques felanitxeres). Horabaixando ens disposam a recórrer la darrera etapa, en baixada, això vol dir no fer massa esforç, per tant convé tapar-se i, cametes em valguin que a Valldemossa hi falta gent.

El camí de na Torta va ser traçat per l’Arxiduc entorn de 1883, quan va adquirir Son Moragues: ja el descriu a Die Balearen (1884). El camí no existia abans perquè el mateix Arxiduc descriu com va anar-hi per primer pic: «Una vegada per arribar fins en es penyal de na Torta, [...] hi vàrem posar, des del comellar des Pla des Pouet, dues hores bones, sempre acalats, davall ses branques d’on penjaven els fils de ses geòmetres, cuques petites que se mengen sa fuia de ses ausines. A la fi vàrem arribar, i quina vista! Bé valia la pena de passar lo que passàrem... 

...Ara amb so camí fet un hi pot anar en deu minuts, i es mirador allà construït [de na Torta] permet arrambar-se al caire de ses timbes per gosar millor de sa gran vista».

Passat el portell que tancava el pla enlairat des Pouet, baixam pel camí que hi puja des de Son Gual; un bell camí carreter que descriu corbes increïbles. 

Gairebé al pla, a la dreta del camí, trobam la font de s'Abeurada, que pertany o pertanyia a la possessió de Son Gual, i dóna nom a la vall.

Les fonts de mina tenen com a característica comuna l'existència d'una galeria recoberta de pedra en sec, gràcies a la qual s'accedeix a l'ull de la font. L'aigua surt a l'exterior a través d'aquest conducte gràcies a un moderat pendent.

Vista del coll per on baixa el camí del pla des Pouet, situat entre na Torta (esquerra), i el putxet de ses Basses. I ara, com no, per la urbanització de s'Arxiduc, arribarem als cotxes.

Amb aquesta imatge de la possessió de sa Coma, dita també sa Coma d'en Sureda; documentada el 1646, amb cases senyorials i jardins, capella, torre de defensa i tafona, acabam l'excursió d'aquest esplèndid dia d'hivern.


És aconsellable seguir unes normes bàsiques

____________________________________________________________________________________________________________________________________


Baixar el track del Wikiloc

▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  FITXA TÈCNICA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Valldemossa
Distància aproximada: 13,58 km
Pujada acumulada: 769 m
Alçada màxima-mínima: 916-366
Temps aproximat sense aturades: No calculat
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  8:30:27 h
Ruta circular:
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: S'ha de grimpar i desgrimpar. Guaitar al forat de la cova és perillós

 
▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  CARTOGRAFIA  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Central, E-25


▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒  HEM CONSULTAT  ▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒▒
 
  • Llibre de la pedra en sec 2001 A. Reynés Trias / V. Sastre.
  • El paisatge de l'Arxiduc 1997 Nicolau S. Cañellas Serrano.
  • Les balears. Descrites per la paraula i la imatge. Vol. cinquè 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Austria.
  •  Lo que sé de Miramar. 1951 Arxiduc Lluís Salvador.

8 comentaris:

  1. Espléndida ruta, Joan. Y mil gracias por citarme al pie de un par de fotos.
    Este viernes saldrá en Última Hora, la primera parte del "Camí des Barranc", uno de los más bonitos, a mi parecer, de los que mandó construir s'Arxiduc.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Emilio, una divertida excursió i un dia magnífic. He llegit l'interessant reportatge del Brisas núm. 406 29/01/1995. Per descomptat seguiré l'excursió al camí des Barranc per a fer-la nosaltres.
      Salutacions cordials.

      Elimina
  2. Enhorabona per les teves descripcions, sempre ben documentades.
    Salut,
    Mateu

    ResponElimina
  3. Hola Joan, una gran volta que m'agradaría fer. ¿Podríes enviarme el track?.
    Biel.

    ResponElimina
  4. Hola Joan, gracias por nombrarme en tu magnifico reportage de este bonito recorrido.
    Haber si un dia coincidimos en la Tramuntana y podemos darnos un abrrazo!!

    ResponElimina
  5. Gràcies a tu per deixar-nos baixar els tracks. Els excursionistes d'avui tenim aquest aventatge: el de poder compartir recorreguts sense conèixer-nos en persona.
    Salut!

    ResponElimina