Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

24 de març 2017

174 - El puig Tomir pels passos de sa Regata i des Pedregaret 19-3-2017

La ruta puja al puig Tomir (1103 m), per una de les nombroses vies que podem trobar per la vessant nord, el pas de sa Regata, un pas molt utilitzat pels ramaders. La baixada la feim per la ruta clàssica, el pas des Pedregaret el qual, actualment, està equipat amb una cadena, a més de les típiques grapes. No cal dir que tant la pujada com la baixada són exigents, ja que el rost és considerable i el terreny molt abrupte.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un.

El punt d'inici és a l'àrea recreativa de Menut II, situada en el quilòmetre 16,300 de la carretera M-10 (Andratx-Pollença) (►WP-0) (518 m). Allà sempre trobarem lloc on deixar els cotxes. Començam a caminar a les 9:25 h, travessam la carretera i agafam el camí de la coma de Binifaldó.

A uns metres de l'asfalt trobam la barrera amb botador que mena al refugi de la coma de Binifaldó. Per l'esquerra del portell hi ha pas sense haver de botar per l'escala.

Font de la coma de Binifaldó
Recorrem la pista forestal, uns 800 metres de distància, i arribam a la zona recreativa on se situa la font de la coma de Binifaldó (WP-1) (502 m). El minso cabal surt d'una mina que cau dins una pica i a través d'una canaleta d'uns 8 metres arriba a un abeurador d'animals. El conjunt és atractiu. (Foto: Guillem Seguí). Veure més dades sobre aquesta font a: ⇨Fonts de Tramuntana. 
 
Trobam, també, el petit refugi. L'edifici —d'un 12x12 m².— es va aixecar fa uns 90 anys per aixoplugar els estris i treballadors que feinejaven per la zona.   

El camí continua, a trams encimentat, ben rost, dibuixant revolts i, al final passa per sa Rota Vella i connecta amb el camí vell de Pollença a Lluc. Ja tenim a l'esguard l'imponent puig que anam a pujar, el Tomir.

Enrere deixam la imatge del gran puig Major (1447 m) i del Galileu (1182 m).
 
Assolim el camí vell de Pollença a Lluc (WP-2) (590 m). Des d'ell podrem albirar les llunyanes cases de Binifaldó, a l'ombra de la moleta del mateix nom. Continuam pel camí vell cap a l'esquerra en direcció a Pollença. Un curt recorregut està habilitat per a persones invidents, si fa no fa, fins al collet de Binifaldó (WP-3) (591 m).

Antigament... «En aquells sigles [XIII-XIV] en que el Santuari de Lluch, a causa de les dificultats i perills dels camins, es trobava tan separat de tot el resta de Mallorca, la vila que li era més assequible per proveir-se del seu menester era la de Pollensa, i per això l'insigne fundador del Col·legi, el magnífic Tomàs, per completar la dotació del mateix, comprà a Pollensa unes cases per preu de vint lliures, i les donà al Col·legi, perquè li servissen de posada. Aquesta posada es trobava en el carrer del Roser Vell i la conservà el Col·legi fins l'any 1895 [...]». (Revista Lluch / G. Munar, 1934).

«En el año 1300 se documenta el tramo de camino entre Margenó, cerca de Lluc, y Menut, con el nombre de carraria de la Pedrissa, calificado como camino sarracènic, ya que fue construido por Bernat Sayt y sus hijos, musulmanes convertidos al cristianismo después de la Conquista». (Caminos y paisajes. Itinerarios culturales por la isla de Mallorca, II, 1996). 

Font Negra
Si estam atents, podrem veure a l'esquerra del camí, la font Negra (WP-4) (579 m). Dins el terme de Lluc hi ha una altra font denominada Negra, dins terrenys de la possessió de Bini Gran. Aquesta que ara tenim davant surt de dins un marge. L'aigua va a una pica i per una canaleta coberta ompl un safareig. Veure més dades sobre aquesta font a: ⇨Fonts de Tramuntana. El pare Roig, a la seva obra Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris, no la cataloga.
    
 



A la banda nord, el safareig presenta una piqueta baixa amb una aixeta.


Barrera de Muntanya
A les 10:08 h creuam la barrera de Muntanya (WP-5) (584 m), per un pas de vianants. Tot duna hem de deixar el camí Vell i girar a la dreta, per un camí carreter de carboners i roters que s'enfila per l'àmbit del bosc, per les Rotes Velles. 

Resseguim aquest camí, el qual guanya alçada gradualment, fins que mor (WP-6) (631 m).

A partir d'aquí, la cosa s'embruta. Ara, haurem d'avançar per un xaragall molt brut i amb algun graó a superar amb una petita grimpada.

Sortim del bosc d'alzines i deixam enrere alguns pins. Lluitam amb les carritxeres i amb el rost, el qual, de cada vegada és més fort. A l'altra part de la vall de Muntanya, s'aixeca l'imponent massís del puig Caragoler de Femenia i més a l'esquerra, el seu germà de serralada, el puig Roig. S'endevinen les cases de Mossa i les dels dos Femenies, el Vell i el Nou.

Si miram endavant, ens enlluerna el potent sol d'una primavera que s'ha avançat uns dies. Així i tot podem albirar el muradal rocós que haurem de superar si volem fer cim al Tomir.

Font de ses Falgueres
Ens desviam uns metres de la nostra ruta per visitar la font de ses Falgueres (WP-7) (733 m), i aprofitar el redós per a fer-hi la primera menjada.
     El pare Roig diu: «Està dins la possessió de Muntanya, entre el pas del Diable, Cingle Verd, racó d'en Grau i ses Covasses, a l'esquena de la font des Pedregaret. Just començant una rosseguera i acabada la vegetació de pins i alzines.
     És menuda i senzilla, dins una soledat, trencada pels picarols d'ovelles i cabres. Surt de dins una mina o túnel fet de paret seca d'un metre i mig d'alt per un d'ample. Està ruïnós. Davant de tot té una pica de pedra per abeurar-hi els animals. Un panorama que arriba fins a la mar li augmenta la bellesa dels rodals.
     L'igua és tan fina que s'intentà explotar-la per al comerç al començament del turisme a la nostra illa, però es desistí a causa del reduït cabal. Té millors propietats que la seva veïna de Binifaldó.
     També es diu que és bona per curar l'estrenyiment.
     Prengué aquest nom de les moltes falgueres que creixen al seu entorn. També s'hi fa el càrritx en abundància [...]». (Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris, 1993).
     Per veure més dades d'aquesta font, mirau a: ⇨Fonts de Tramuntana.

Reposades les forces, reprenem la marxa cap a nord. Creuam una rosseguera i anam pujant pel rost carritxar, xino-xano, puix la forta pendent no permet anar de preses.  

Les vistes són excepcionals. A la nostra dreta, més enllà de la baldana del Tomir, apareix el clot d'Albarca, a l'ombra del Galileu. Dominat tot pel puig Major. A la dreta, destaquen els monticles germans anomenats ses Mamelles.  

A l'esquena tenim la vall de Muntanya i les terres de Mortitx, on destaquen les vinyes. També apareix la serra de Pedruixella, el coll d'Ariant i el puig Gros de Ternelles. En primer pla, envoltades d'un espès alzinar, llucam les cases de Muntanya. A la seva dreta, el rellar de Son Marc, amb forma de niu petri, envolta el clot de Déu.

Muntanya
Aprofitam l'encertada fotografia de l'amic Guillem Seguí per veure les cases de Muntanya de més a prop. Una de les possessions més extenses d'Escorca, amb més de 400 quarterades. Apareix al Llibre del Repartiment amb el nom d'Almorell. Es documenta posteriorment amb la forma Morell. A la fi del s XIII, pertanyia a Pere Andreu. Els s XIV-XVI, fou de la família pollencina Cifre. Al principi del s XVI, hi fou bastit un molí d'aigua, fariner. El 1515, confrontava amb Binifaldó, Femenia, Mortitxet, Muntanya, Fartàritx i Míner. El 1537, els Cifre varen vendre Muntanya a Joan Martorell Mercader, per 300 lliures. La propietat dels Martorells sobre les possessions de l'Almorell i Muntanya determinà que la denominació de la segona començàs a designar també la primera ja en el s XVI i la substituís en el s XVII. Els Martorells, a mitjan s XVII, en renovaren les cases i bastiren una tafona nova. El seu aïllament determinà que fos objecte de repetits atacs de bandolers i delinqüents. El 1823, fou assaltada. El 1861, un grup de lladres robà a les cases i assassinà el fill de l'amo. El 1893, fou novament assaltada. Els tres delinqüents foren descoberts a Pòrtol per un pastor, que en matà dos a pedrades amb la seva bassetja. (GEM / GR-221, Etapa 8).


Muntanya i Binifaldó,
Femenia i Mosset,
Mortitx Gran i Mortitxet
p'es jovent tot és tristor.

 _

A Muntanya som anada
i m'hi som campada bé.
L'any qui ve hi tornaré,
si no som morta o casada.
_

En entrar a Binifaldó
que descobrireu Muntanya,
demanau de bona gana
com campa sa meva amor.


Assolim la carena d'aquest ressalt on connectam amb un senderó que ve del coster de ses Mates, la zona de baix d'aquesta graonada, per la canal de Muntanya o sa Regata.

Guitam al tall fondo que forma la canal de Muntanya, la qual ens queda a la dreta. Més enllà apareix el cingle Verd.

Si alçam la vista podrem apreciar el que ens falta encara per arribar al pas de sa Regata i sobretot la pendent que hi ha. (Foto: Joaquín).

Després de superar un esperó rocós, dirigim les passes cap a la dreta, sense deixar de guanyar alçada.

Ja tenim a la vista el pas de sa Regata. El rotaboc, arrelat al penyal de l'esquerra del pas, és una bona fita per identificar aquest antic pas de transhumància del ramat oví.

Pas de sa Regata
A les 12:38 h assolim el pas de sa Regata (WP-8) (1029 m). Es tracta d'una escalonada natural, fàcil de superar. Ara tenim el rotaboc ben a prop; es tracta d'un arbre de fulla caduca que viu a les zones ombrívoles de la Serra de Tramuntana, generalment arrelat a les escletxes de les parets rocoses. Es tracta d'una relíquia d'una vegetació pròpia d'un clima més humit que l'actual. Els fruits són molt característics, es presenten per parelles i cada un està provist d'una llarga ala membranosa (samara); Fraxinus angustifolia, que també és un arbre caducifoli, té un fruit alat però en aquest cas és solitari en lloc d'emparellat. (Herbari Virtual de la Mediterrània).

Na Dolors està a la sortida del pas. Des d'aquí s'aprecia la verticalitat dels coster. La vegetació va canviant, el revell és més abundant que el càrritx, el qual uns metres més avall dominava el territori.

Pujam els darrers metres per una roca gairebé pelada. Apareix el punt geodèsic que marca el punt més alt del Tomir. També s'aprecia la rampa de roca llisa molt inclinada per on es fa la pujada directa. A dalt connectam amb el tirany fitat que recórrer la carena del puig (WP-9) (1065 m).

A les 12:45 h assolim el capcurucull del puig Tomir (1103 m) (WP-10). L'altura que ens dóna l'Arxiduc d'aquest puig és de 1103,60 metres, exactament la mateixa que assenyala el Mapa Topogràfic Balear.
     Segons Jaume Vidal Alcover, es puig Tomir és explicat, pels etimòlegs, com es Puig Tomic. Diu: «No sé si hi ha grafies antigues que ho permetin. 'Tomic' és un llinatge o un nom d'origen germànic, o, si més no, germanitzat».
 
  











Panoràmica cap a ponent.

Panoràmica cap a sud-est.
     Deixam el cim i anam a reunir-nos amb els companys que no han acabat de pujar. Recorrem el viarany que discorre planer i ben fitat, on sempre et topes amb gent que fa la mateixa ruta.

Les fites ens menen al pas des Pedregaret. L'aproximació es fa per un pendís de grava, bastant llenegadís. Al fons de la vall tenim la moleta de Binifaldó (836 m).

Pas des Pedregaret
Fa poc que el pas s'ha equipat de bell nou. Hi ha les velles grapes 'via ferrada' (graons de ferro clavats a la roca), però el cable s'ha substituït per una cadena ben reforçada. Si un no té molt de vertigen, no tendrà problemes, més que els d'anar alerta a perdre peu. 

Evidentment, no és el mateix baixar que pujar...

Una vegada superat el pas haurem de fer petites desgrimpades. Després trobarem una molt inclinada rosseguera o tartera, la baixada per la qual, aconsellam fer-la per la vorera, lloc on trobarem preses per returar el descontrolat descens. Més avall, deixarem la rosseguera per l'esquerra, per un collet que hi ha abans de l'esperó que veim al centre de la imatge.

Just al puntal o esperó, citat abans, ens agombolam per a dinar.

Recuperades les forces, reprenem la marxa per un territori molt abrupte i amb molta pendent. És el comellar de sa Camamil·la. Des d'aquí ja s'entreveu la gran rosseguera o pedregar que dóna nom a la font que hi ha a baix, des Pedregaret.

A un lloc un poc exposat trobam un nou equipament amb cadena. Realment no fa massa falta, però el puig Tomir és molt freqüentat per tot tipus de gent. Gairebé totes les vegades que l'hem fet hem topat estrangers que pugen o baixen.

Quan et trobes al bell mig d'aquest gran pedregar et sents vulnerable i insignificant davant la força de la natura i la grandiositat de la muntanya. També sents que l'has dominada, quan en surts indemne d'ella.  

Giram la vista per veure part del tram recorregut. Rosseguera avall, a llebeig del puig, brolla la font des Pedregaret. Conegudes i valorades antigament les seves aigües per les seves propietats curatives, com apunta el pare Roig, 1993; persones que passaven l'estiu al Santuari de bon matí acudien a cercar salut a les seves aigües. Fou declarada mínero-medicinal l'any 1971. Hem passat la zona de roquissar i hem creuat la rosseguera, on veim un rètol que prohibeix baixar-la. A partir d'aquí trobarem restes d'un antic camí.

El camí figura al Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana, diu: «Es tracta d'un tirany traçat per arribar al cim i sense massa elaboració. Comença al coll des Pedragueret, s'interna durant un tram curt dins el bosc i ben aviat el deixa per travessar les rossegueres que davallen de la part alta. Més envant el camí passa per un collet i es torna enfilar fins a la part superior del puig des d'on, i mitjançant fites, arriba al cim».  

Coll des Pedregaret
A les 15:32 h arribam al coll des Pedregaret (WP-12) (661 m), on hi ha la barrera de l'abandonada embotelladora de l'aigua de la font, i sa Paret. D'aquí a les cases de Binifaldó hi ha una carretera asfaltada, però podem baixar directe per la torrentera, on trobarem ranxos de carboners.

Font des Albellons
Davant les cases de Binifaldó i en el llit del torrent del mateix nom, se situa la font des Albellons (WP-13) (607 m). Curiosament, el pare Roig tampoc cataloga aquesta font a la seva obra. Veure més dades sobre aquesta font a: ⇨Fonts de Tramuntana.

Les cases de la possessió Binifaldó i la moleta homònima, a una fotografia apareguda a les Rutes Amagades de Mallorca, núm. 79, 1978, de J. García Pastor.

A Binifaldó ens feim la foto de grup (WP-14).

Binifaldó
Continuam pel camí Vell de Lluc en direcció a Pollença, des d'on copsam el puig Tomir i les cases de Binifaldó. El topònim senyala clarament l'existència d'una alqueria islàmica. Figura al Llibre del Repartiment amb el nom de Beni Haldon. Després de la conquesta catalana correspongué a l'Ordre del Temple. Quan el templaris foren dissolts, Binifaldó va passar a l'Ordre de l'Hospital. En 1682, juntament amb Menut, Binifaldó fou llegat al santuari de Lluc. Ara pertany a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. 

Alzina d'en Pere
A l'esquerra del camí Vell de Lluc trobam un arbre singular, l'alzina d'en Pere, la qual té una alçària de 20 metres i la soca fa uns 1,18 m de diàmetre (a 1,3 m d’altura). La capçada té un diàmetre de 19 metres. Té una edat aproximada d'uns 500 anys (WP-15) (598 m).

Amb aquesta imatge acabam el reportatge. Ara només ens resta resseguir les passes del dematí per arribar a l'àrea recreativa de Menut II, on ens esperen els cotxes. Arribam allà a les 16:32 h (WP-16), on acabam una interessant ruta per un dels puigs més populars de la nostra Serra, aquesta vegada de la mà de l'amiga Rafi Salamanca.  

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



⇨Veure el track al Wikiloc


RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
 
Aquest traç només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.




FITXA TÈCNICA

Escorca
Distància aproximada: 10,30 km
Pujada acumulada: 621 m
Alçada màxima-mínima: 1103-489
Temps aproximat sense aturades: 3:45 h
Temps total: 7:06:14 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: S'han de fer petites grimpades i desgrimpades. Baixar el pas de Binifaldó pot causar problemes a persones amb vertigen. 
Integrants: Rafi, Magdalena Riera, Magdalena Fortesa, Begoña, Dolors, Joaquín, Guillem, Miquel, Toni i Joan


CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic d'Alpina Tramuntana Nord / E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta i valors aproximats


Manacor, 24-3-2017

 HEM CONSULTAT
  • Caminos y paisajes. Itinerarios culturales por la isla de Mallorca. 1996 Gaspar Valero i Martí. 
  • Rutes amagades de Mallorca, núm. 79. Jesús García Pastor. 
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.
  • GR 221. Etapa 8 Son Amer-Pont Romà.
  • Revista Lluch. 1934.