169 - Passos de s'Ullastre i d'en Redó (Mola de Son Vic) 31-12-2016

Vet aquí una ruta bastant esportiva per l'abrupte vessant est del massís de la mola de Planícia. L'aproximació als penyals la feim des de la vall de Superna, per la possessió de Son Vic de Superna. Pel comellar des Romanins arribam a l'arriscat pas des Voltor o de s'Ullastre, per on pujam a la mola de Son Vic, fins al ranxo d'en Camotes. Baixam cap al coll des Bous i el comellar de sa Caçola. El pas d'en Redó, un pas de caçadors, ens permetrà tornar al punt de partida. La ruta passa pels termes d'Esporles, Puigpunyent i Banyalbufar.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Per emprendre aquesta ruta cal estar preparat físicament i tenir un bon sentit d'orientació a la muntanya.

Per arribar al punt de partida cal agafar la carretera d'Esporles a Puigpunyent (Ma-1101). Devers el km 8,500, a l'esquerra de la carretera, un poc abans del portell d'entrada a Son Vic, trobarem lloc per deixar el cotxe (⇨WP-0) (301 m).
     Començam a caminar a les 9:04 h. A l'esquerra tenim el bosc de Son Vic, a la falda de la muntanya de la Fita del Ram. A la dreta, el torrent de Son Vic creua el pla d'en Metzina. Més enllà, els alts penyals de la mola d'en Vic o de Son Vic, amb es Colomer i la penya des Migdia. 

En 5 minuts arribam al portell de la possessió de Son Vic de Superna (WP-1) (306 m). Si trobam tancat haurem d'entrar pel lloc on sortírem, un portellet a la reixeta que dona al torrent. Hem de tenir cura de deixar-lo tancat.
     Deixam a l'esquerra la fita de Son Vic de Superna, passam el portell i caminam per el pla de Baix, deixam a l'esquerra sa mitja Tanca i es Fanguet. No cal dir que hem de ser discrets, i si topam algú de la finca, hem de demanar permís per passar, ja que és una finca privada.   

Son Vic de Superna (Font: Ermassets Club de Muntanya d'Esporles)

Son Vic de Superna és una «possessió del terme de Puigpunyent, situada a la vall de Superna, entre Son Noguera, sa Campaneta, Son Balaguer i els termes de Banyalbufar i d'Esporles. El 1578, pertanyia al senyor Francesc Vic —de Superna—, de la família del qual prengué el nom. Tenia cases. Era dedicada a olivars, vinya i a conreu de cereals. Tenia un hort, dedicat a pomeres, fruiters i hortalisses. Vora el torrent tenia el molí d'aigua, fariner, dit el molí de Son Vic de Superna, amb casa i terres pròpies, que feia una renda anual de 45 lliures. El 1685, la possessió fou valorada en 8.000 lliures. El 1707, pertanyia al prevere Pere Antoni Vic Garriga, beneficiat a la Seu de Mallorca. Era arrendada conjuntament amb es Obacs, amb què confrontava. Tenia cases i era dedicada a olivars i a conreu de cereals. Tenia extensos alzinars. Amb es Obacs, feia una renda anual de 400 lliures. El 1717, era del senyor Antoni Vic Garriga i tenia una capella a les cases. El 1787, Jeroni de Berard la descriví com una possessió mitjana, amb hort i molí d'aigua, propietat del senyor Antoni Vic». (GEM/M).

─═ ═─

     «Cases de possessió formades per dos cossos, articulats en L entorn una clastra tancada. Els dos cossos, destinats a habitatge senyorial, es construïren de nova planta a finals del segle XIX, en el lloc que ocupaven les cases antigues. El projecte, juntament amb els jardins, ha estat atribuït al propietari Josep Monlau, que adquirí Son Vic el 1888. La construcció és de marès amb murs acabats en pedra a la sala i cobertes de teulada a quatre vessants. El cos que tanca el costat curt, és de tres plantes, amb buits organitzats en tres eixos. El portal d'ingrés és d'arc rodó, mentre la resta són allindats, amb format de balconera a la planta noble. En l'eix central és remarcat per un rellotge en la planta superior. Remata el cos, una espadanya que s'aixeca sobre la teulada. El cos del lateral llarg, és també de tres plantes i segueix la composició formal en eixos, mitjançant buits de semblants característiques formals que el cos anterior. L'extrem de l'angle es resol amb una torre mirador, que sobresurt en un cos de la línia de cornisa, i és rematada per una galeria de pilastres, tota coberta amb teulada a quatre vessants. La clastra està empedrada i ornada amb una pastera amb brollador central. Està tancada amb barana en la que hi està inscrita la data 1900. A l'interior, l'espai es distribueix en amples sales amb forjats plans i embigat vist. La façana posterior del cos llarg s'obre al jardí, que dibuixa un perímetre triangular, de llarga extensió, possiblement construït en el lloc ocupat per un hort en marjades. Està configurat a partir d'un eix que s'inicia al portell d'entrada de la finca i culmina a la clastra, i discorre entre dos nivells. En cada un d'ells s'obren espais amb fonts i brolladors. Destaca la configuració del nivell inferior amb dos grans espais: una esplanada tancada amb exedra i el llac que s'estén fins a la façana posterior de les cases. El llac, de perfils irregulars amenitzat amb construccions d'esbarjo —colomer, embarcador— que conformen un conjunt de gust romàntic i traçat orientalitzant. L'accés al jardí és una porta de paredat en verd, definida per pilastres i arc de mig punt, tancat amb reixa de ferro de dues peces, treballes artísticament. El lateral que limita amb la carretera està tancat per mur corregut, de paredat en verd, acabat en esquena d'ase». (Catàleg de Patrimoni Històric de Puigpunyent).  

Deixam per la dreta el camí que va a les cases, en el punt assenyalat amb el (WP-2) (311 m). Just per aquí passa la divisió dels termes; ara entram al municipi de Puigpunyent. 

Un camí ample va pujant ben rost pel comellar des Romanins, on resten algunes marjades abandonades. Flanquejam un antic portell. Allà desà, el camí segueix comellar amunt, fet servir antigament per l'explotació del bosc.

Passam per devora una olla de forn de calç (WP-3) (366 m). A la vall de Superna està documentat un topònim referent a la producció de calç el 1566; la tanca des Forn de Calç. (Superna..., 2001). 

Alguns rotlles de sitges de doble garlanda es replanaren amb grans marges ben reforçats.

Perdem el traçat del camí i pujam de valent pel mig d'un espès alzinar (WP-4) (389 m). Després d'uns vint minuts de pujada assolim la base de l'extensa paret que barra el pas i la vorejam.

Vista retrospectiva dels companys que ens segueixen i de les parets penya-segades.

Caminam paral·lels als penyals, en tendència a guanyar alçada fins a un collet; una estreta carena, per on passa —segons el mapa Alpina— la línia imaginària de separació dels termes municipals de Puigpunyent i d'Esporles. Un vell filferro és l'única concessió a la divisòria. Donam una passa i tornam a entrar al terme d'Esporles. Des de l'inici hem superat un desnivell de gairebé 300 metres.

Avançam unes passes més i ja podem albirar la sortida del pas dalt la cinglera.

Pas de s'Ullastre (o des Voltor)

Ara, el terreny baixa un poc. Avançam sempre arrambats a la paret dels penyals. Deixam a l'esquerra un estret i vertical xaragall i ens situam a l'inici del pas de s'Ullastre (WP-5) (577 m). Són les 10:08 h.

(Foto: 4-2-2017) Tenim notícies que per aquest pas baixaren del seu niu una butza* de voltor. D'aquesta anècdota crec que parla Antoni Bauçà, quan diu: «Ja de tornada per la Vall de Superna la vall més grandiosa del terme d’Esporles, parlarem dels carboners Mestre Pep 'Ulló' i Mestre Antoni 'Confit' que feien carbó a la mola de Planícia, i que baixaren al poble l’any 1931 per les festes de Sant Pere una cria d'un voltor del niu del qual encara poguérem mostrar el seu emplaçament al gran penyal par damunt de les cases de Son Vic». (⇨Ermassets Club de Muntanya d'Esporles).

*Butza: Ocelló que encara no té plomes (Mall.); cast. pollo, gurripato. (DCVB).

Vibot & Hernández, al seu llibre Superna. Una vall a través de la història i els seus noms, diuen: «Pas de s'Ullastre. Lloc.: Son Vic. Únic accés a la mola de Son Vic per la banda del comellar des Romanins. Es tracta d'un pas de caçador no condicionat i aïllat pel que cal grimpar». La denominació, segurament més moderna, de pas des Voltor, deu esser deguda a la feta dels carboners de baixar per aquí la butza de voltor.

 





















La primera passa és la més compromesa per la falta de bones preses pels peus i mans, i el gran desnivell que hi ha per a donar-la. Una providencial alzina fa d'escaló i ajuda moltíssim a superar aquest primer tram. Així i tot, es fa necessari una corda per grimpar amb més seguretat, ja que si t'escapa un peu, et pots fer molt de mal. Tot seguit feim una curta travessia cap a la dreta, inclús baixant un poc. Estarem atents a les petites fletxes vermelles que deixà l'amic Pep Torrens per a seguir amb la bona direcció. 

N'Eliseu donant aquesta primera passa.

Superat aquest primer graó la resta del pas és una escletxa escalonada oberta a la paret i que puja en diagonal de sud a nord. Alguna alzina ha arrelat dins els crivells d'aquestes roques.

Les bones preses de peus i mans fan que no tenguem cap problema per arribar a dalt. Vista retrospectiva dels companys que pugen darrere jo. El més proper és l'amic Fernando de Angulo.

Situat a mitjan pas, a un lloc segur on puc amollar-me de la roca, prenc una foto del tram que em queda per acabar de pujar. Un dels entrebancs que trobam i on hem de posar atenció, és la fragilitat de les pedres i que moltes es mouen. 

L'amic Pep Torrens en el darrer tram del pas. Si miram enfora, a l'horitzó, el darrer puig que despunta és la figura inconfusible de na Bauçà, na Bauçana o es Cossi (616 m).

Des d'aquesta perspectiva podem valorar la verticalitat d'aquests costers.

Marcam el final del pas (WP-6) (615 m). Assolim la part alta dels cingles, des d'on tenim una bona vista d'una part de la vall de Superna i de les cases de Son Vic. Trobam que amb aquesta vista és un bon lloc on berenar, i a més, avui ja ens ho hem guanyat.
     L'Arxiduc cita (1884) aquests penyals, diu: «Per damunt aquesta casa [Son Vic] s'alça a l'altra banda del torrent la mola de Son Vic, que a baix està coberta d'oliveres i a dalt ofereix parets rocoses sense vegetació». (Les Balears, 2002).

Afegeix: «La casa de Son Vic està completament abandonada; més amunt hi ha un gran safareig. També es troba aquí una capelleta deserta amb campanar d'espadanya, mig amagada entre tarongers, a la qual condueix un emparrat amb pilars quadrangulars. Darrere de Son Vic la vall s'eixampla un poc i mostra una plana sembrada amb molts d'arbres fruiters, després el fons de la vall està per tot arreu sembrat d'oliveres».

Des de la nostra posició albiram el comellar de la Caçola, per on davallarem més tard. Més aquí hi ha l'indret anomenat es Carritxeret, on no veim ni rastre de càrritx.

Després de reposar energia reprenem la marxa. Continuam pujant per un roquissar ben rost.

Ortiga (Urtica)

Dins aquest mar de roques podem trobar plantes tan delicades com és la petita ortiga.

La pujada es fa bastant feixuga. Aquí trobam les parets rocoses sense vegetació que cita ja l'Arxiduc Lluís Salvador, devers el 1884, al seu Die Balearen.

Caminam paral·lels a la paret mitgera de termes, sense creuar-la. Segurament també separa les finques de sa Granja i Son Vic de Superna.

Més amunt, el rost se suavitza i apareixen els primers rotlles de sitja (WP-7) (711 m). És de remarcar l'espessorall de soques i branques. 

Agafam un dels nombrosos tiranys fitats, del batibull de senderons que creuen aquesta mola de part a part. Ara sí que travessam la frontera. Tornam a passar al terme de Puigpunyent.

El nostre itinerari es dirigeix altra volta al mateix xaragall que pujàvem abans de fer el pas, la coma des Romanins. El camí que duim ve de les Rotasses, del camí des Correu.   

El bosc que travessam és de les alzines que rebrotaren després de les tales que feren els nombrosos carboners que treballaven per aquí.  Segons Tomàs Vibot «Una de les poques dades que demostren l'antigor d'aquesta activitat al bosc de sa Mola daten de l'any 1720, on un tal Pere Geroni Arbós va denunciar Antoni Vich per haver arrabassat branques de dins la seva rota [...]». (Sa Mola de Planícia, 1999).
     Deixam el camí que arriba al cim de la mola de Planícia i giram a la dreta (WP-8) (878 m).

Per un clar del bosc albiram la vall d'Esporles i les muntanyes de Valldemossa. Més enllà del moletó de Son Cabaspre, se situa el pla del Rei, dominat per la mola de Son Pacs, el puig de sa Comuna i la Talaia Vella. Els dos Peps posen davant aquest esplèndid decorat.

Caminam cap al pla des Bous, paral·lels a la partió entre Planícia (Banyalbufar) i sa Granja (Esporles), entrant i sortint d'un municipi i l'altre. El terreny fa un poc de baixada. Aquests senderons estan ben senyalitzats i, normalment ben fressats, ja que són freqüentats pels ciclistes de muntanya.

Avenc de ses Falgueres

Així, ens topam amb la boca de l'avenc de ses Falgueres (WP-10) (719 m), situat just darrere la cabana d'en Camotes.
     Segons Encinas la profunditat supera els 23 metres. Ell mateix diu: «El extremo más oriental concluyendo en reducto terminal y el opuesto ofreciendo cierta continuación, a base de despejar el paso situado en la cota de -14 [...]».

Topografia realitzada per J. A. Encinas, J. M. Picón i S. Llompart (Deferència J. A. Encinas)

Caseta d'en Camotes

Feim unes passes més i arribam a un ranxo de carboners, on destaca la barraca d'en Camotes, amb coberta de teules (WP-11) (716 m). Aquest aixopluc fou entaulat per alguns bombers i components del grup Tramuntanya, de Manacor.

Coll des Bous

A les 12:31 h assolim el coll des Bous (WP-12) (649 m), situat molt a prop del moletó de sa Granja (675 m), un dels principals cims d'aquesta mola. El coll és un replà on abunden les restes d'activitat carbonera.
 

El senderó ens adreça a sud, cap a un xaragall, a la capçalera del qual se situen dos rotllos de sitja. Ens dirigim cap al pas d'en Redó.

La visió del caire del penya-segat anuncia la proximitat del pas que anam a cercar, el pas d'en Redó. A baix s'estén el comellar de la Caçola, on ens baixarà el pas.

Marcam l'inici del pas amb el (WP-13) (594 m).

Pas d'en Redó

El pas d'en Redó, és un pas de caçadors i segurament una via ràpida pels carboners que feinejaven per la zona, el qual baixa escalonadament pels penyals. Com diu Vibot «Gran part del carbó produït anava cap a Ciutat i segons conten, prèviament es deixava en un magatzem de sa Granja d'Esporles, el que permetia al carboner o a la seva família tornar al ranxo». (Sa Mola de Planícia, 1999). Qui sap si la tornada amb les mans buides la feien per aquest pas! 

Tot i que sembla difícil, no ho és tant, inclús trobarem alguns escalons picats a la roca. Cal anar alerta, això sí, no valen travelades, ja que l'esclat és gran. 

Al final del pas, o al principi, segons com facem l'excursió, trobarem una fletxa vermella (WP-14) (568 m). Continuam pel mateix bosc però a un nivell bastant més avall, adreçats a sud.

Caminam cap a la vall de Superna pel comellar de sa Caçola. Per la contrada hi ha algunes basses humides durant bona part de l'any (WP-15) (505 m).

Continuarem baixant per un pendís sense camí marcat, per l'àmbit de l'alzinar.

Passarem vora una curiosa barraca, la coberta de la qual sembla que tenia dos vessants.

Més avall, el boscatge s'aclareix, hi ha alternança d'alzines i pins, i és quan podem colombrar el pas que hem fet el dematí.

Com hem vist a altres llocs, la part estreta del comellar es tancava amb una paret i un portell amb barrera.

Aquest té la particularitat de tenir a la paret seca una escala volada per a deixar passar a vianants sense haver d'obrir la barrera.

Arribam al fons de la vall on està dividida per velles marjades abandonades, les quals el camí voreja, i apareix la típica vegetació de garriga.

El camí passa per devora una nova construcció. Davant tenim la muntanya de la Fita del Ram.

Deixam el camí per la dreta i travessam un camp de cultiu amb alguns garrovers. Ens dirigim cap al torrent.

Torrent de Son Vic

Haurem de travessar el torrent de Son Vic per un improvisat gual de pedres relliscoses (WP-16) (304 m).

Per l'altra part del torrent i per un portellet a la reixeta, arribarem a la carretera. A les 13:38 h arribam als cotxes on finalitzam la ruta d'avui (WP-17).
 

 _________________________________________________________________________________________________________________________________________________

⇨Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA

Esporles

Distància aproximada: 7,43 km
Pujada acumulada: 623 m
Alçada màxima-mínima: 885-289 m
Temps aproximat sense aturades: 2:49 h
Temps total: 4:33:57 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: Els passos poden causar problemes a les persones amb vertigen. Per a superar el pas des Voltor millor du una corda d'uns 25 m
Integrants: Pep Torrens, Pep Tugores, Fernando, Jaume, Eliseu, Toni, Pedro i Joan 

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina E-25, amb els punts més destacats

Mapa aparegut al llibre Superna,... (2001), on figura el pas de s'Ullastre

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 5-1-2017

Revisat: 25-07-2025

 HEM CONSULTAT  

• Superna. Una vall a través de la història i els seus noms. 2001 Tomàs Vibot i Just Hernández.

• Sa Mola de Planícia. El vessant nord-oest. 1999 Tomàs Vibot.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.

• Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

• Son valentí, Son Balaguer, Ses Mosqueres. Una història, un territori. 2002 Jaume Albertí, Ramon Rosselló i Tomàs Vibot.