215 - El Pal per na Ferrandell (30-11-2019)

L'any 2014 pujàrem a aquesta mítica muntanya, al Pal, però per la pujada clàssica, per la torrentera que mena al coll d'en Burgat, per allà mateix farem avui la davallada, en canvi, la pujada d'avui serà per na Ferrandell (les Orelles de l'Ase) molt més esportiva i arriscada, per la seva verticalitat.
     Els germans Sastre encapçalen l'entrega 33 de Mallorca vora mar on apareix aquesta ruta, amb el títol: Damunt l'altura. A dalt del Pal, encara resplendeixen els versos del poeta Costa i Llobera, que diuen:

Damunt el front de la serra,
bé pots, cor meu, reposar, 

suspès entre cel i terra

 sobre l’abisme del mar. 

Damunt l'altura (1874)

L'autor d'aquest blog no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. No molestem els animals, no facem renou, no duguem cans, no deixem escombraries. No deixem rastre del nostre pas.

● Moderat

El punt d'inici d'aquesta ruta és a l'aparcament de l'Hotel Formentor, des d'on ja podem albirar l'objectiu final de la ruta, el Pal (WP-01🔗) (9 m), precisament veim la paret que haurem d'escalar. Segons l'època de l'any, el pàrquing és de pagament, i no poc, actualment són 15 € per vehicle.  

Començam a caminar a les 9.27 h per la carretera de Formentor Ma-2210, en direcció al far. El dia és idoni per aquest tipus de ruta, fresc i sec.

Mentre caminam passam pel costat d'aquest pou amb pica, pel pla de la rota d'en Jeroni.

Als cinc o sis minuts de caminar, deixam l'asfalt per l'esquerra, per un portell que mena a cal Garriguer (WP-02) (22 m), construcció que deixam a l'esquerra i passam pel costat d'uns grans depòsits d'aigua. (Foto: Txema Aparicio).

Avançam per una pista que s'interna pel bosc de la coma d'en Pere. A la dreta tenim pins i càrritx, que s'enfilen per un coster i a l'esquerra, abunden les alzines.

Deixam enrere el pas d'en Sitges, un pas en desús que fa referència a un cognom i no als rotlos de sitges que trobam per la contrada. Situats damunt un d'aquests rotlos (WP-03) (123 m), albiram un camí de muntanya que devia du a altres ranxos, situats per la falda de na Ferrandell.

Més amunt, passam pel costal d'un enorme rotlo de sitja, molt ben conservat (WP-04) (153 m).

Així, arribam al tall del penya-segat que guaita a la Cuina del Moro, des d'on gaudirem d'una magnífica panoràmica de la costa pollencina. A baix, al cingle, se situa el vertiginós pas de l'Estaló. Un pas de pescadors que baixa a l'àmbit del Galerot, a l'endret de l'Illot del Colomer. Els germans Sastre anoten: «Aquest pas, vertiginós i perillós en el seu inici, té la virtut de ser probablement l'únic accés per terra al Galerot...».  

Després de fer les fotos pertinents, continuam la ruta, a partir d'ara iniciam la pujada al primer dels dos penyals de les Orelles de l'Ase, na Ferrandell, per un terreny incòmode ple de pins caiguts. Per aquí el vent de nord pega fort.

Deixam el pinar enrere i continuam pujant pel coster, ara la pujada és forta i aspre. L'objectiu és berenar a la carena.

Anam guanyant alçada i guanyant perspectiva sobre aquesta fantàstica part de la costa. Podríem dir que estam situats gairebé a l'istme de la península de Formentor, després del Mal Pas, que és per on passa l'actual carretera.

     Pep Bordoi menciona aquest pas a la seva llarga glosa titulada "La història de la nevada".

"[...] Em vaig mirar el Colomer

que es veu molt bé del Mal Pas

i es veia tan blanc i ras

com la flor del taronger

lo que m'estranya també

que algun pintor no el pintàs [...]".

 

Com sol passar sempre, el cim no és el punt final que veim més proper, sinó que, quan hi ets n'hi ha un altre més enllà o dos i encara més alts. A dalt de na Ferrandell, despunta el capcurucull del Pal.

Continuam ascendint pel rocós coster, de moment, totalment practicable, com diuen els germans Sastre. Llàstima que no topàssim un dia més clar. Darrere, tenim la badia de Pollença, amb l'illa de Formentor a l'esquerra i la platja del Pi de la Posada.

Hem caminat pel tall del penya-segat on hem guaitat a l'esglaiós balç marí d'uns 270 m d'altària, a l'endret de l'illot del Colomer. El grup s'estira a causa de la forta pujada, també depèn de les aturades que fa cada un per l'interès que hom té a l'hora de copsar les belles imatges que tenim.

Coll de les Fontanelles, na Ferrandell?, i el Pal

Assolim el cim de na Ferrandell (309 m), on berenam. Davant de nosaltres, més enllà de l'impressionant tallat del coll de les Fontanelles, s'alça el pinacle veí del Pal, amb els seus 316 m de parets vertiginoses. Vist des d'aquí sembla tot u, el Pal i aquest puntal, però entre l'un i l'altre hi ha una osca d'uns cinquanta metres de desnivell que els separa.
     Jesús Garcia Pastor acota el coll de les Fontanelles als 354 m, o sigui més alt que el puig que estam. Ell, el deu situar més enllà del pinacle que tenim just davant. I acota les Orelles de l'Ase als 298-256 m. Segurament, tot plegat és una errada.
     Per acabar d'embullar la troca, la GEM diu de na Ferrandell «Puig del terme de Pollença, de 263 m d'altària, situat entre les Orelles de l'Ase, el pas de l'Estaló i el puig del Pal». En canvi, els germans Sastre anoten «L'altra Orella de l'Ase, denominada na Ferrandell, s'alça formant una dent altanera de 317 metres, que no té una ascensió gaire complicada».
     Amb aquestes errades o imprecisions ens topam moltes vegades els que gratam pels papers per documentar-nos. 

Làmina de l'Arxiduc, publicada el 1884, on apareix el Pal (assenyalat), el Colomer, El Fumat, l'illot de Formentor, etc.

La cara sud que veim del Pal, és la que haurem d'escalar per arribar al cim. Primer haurem de baixar al coll de les Fontanelles, travessar la zona de pins i cercar els punts febles que ens permetin arribar a dalt.

Mentre recuperam forces contemplam una de les vistes més boniques de la Tramuntana. Ja ho fan notar Joan i Vicenç Sastre a les seves Marines de Tramuntana: «Les vistes, especialment en retrospectiva, són memorables. Dominam l'estreta cintura que uneix aquesta península amb les terres d'Albercutx».

Talaia d'Albercutx

Amb el zoom de la càmera ens acostam a la Talaia. La talaia d'Albercutx es va aixecar a finals del segle XVI (1565 GEM), a 390 m sobre el nivell de la mar. És de forma cilíndrica, lleugerament cònica, amb matacans i gàrgoles; terrat i portal d'accés a 9 m d'altària. És coneguda també com a talaia de Formentor i talaia Major de Pollença. A la relació de 1769 únicament se assenyala que la torre està al predi d'Albercutx, propietat de Francesc Marc, que tenia tres torrers i que feia focs. Després de 1972, el seu propietari, Francesc Capllonch Miteau, hagué de pledejar per evitar que fos enderrocada, per substituir-la per una bateria de canons. El 1983, el Consell de Ministres aprovà un Decret per expropiar-la i instal·lar en el seu lloc una ràdio farola. L'Ajuntament de Pollença posà un interdicte i l'Estat s'abstengué de destruir-la.       

Serra del Cavall Bernat

La serra del Cavall Bernat i la cala Boquer. Aquesta serralada és una ruta cobejada pels excursionistes, no apta per tothom, ja que resulta vertiginosa i perillosa, i més encara arribar al seu extrem i baixar a la cova de l'Aragonès.
     El morro de Bóquer, el punt final de la serra del Cavall Bernat, alberga els topònims: el Rellar, la cova de l'Aragonès, la punta Troneta, la punta de la Salada «En el caire d'aquest esperó hi hagué un increïble pas de contraban proveït d'unes estaques de ferro clavades en la roca per assegurar el difícil ascens des de la mar. Conten que la Salada va ser dinamitada per tal de minvar els efectes del bufador, els quals sembraven de salobre tota la vall quan la mar s'alçurava». (Mallorca vora mar. Marines de Tramuntana, 2003). La punta de la Salada fou dinamitada l'agost de 1949.

►Veure en el NO-DO la voladura de la punta de la Troneta.

Copsam la darrera imatge abans de reprendre la ruta.

La baixada d'aquesta 'Orella' cap al coll és més dificultosa que la pujada. El terreny és molt inestable i s'ha d'anar amb seny.

⇦ Des d'aquesta perspectiva s'aprecia la separació que hi ha entre el puig piramidal, situat entre els dos colls, i el Pal. El pinar s'enfila per la seva esquena que mira a l'est.

⇧
Travessam el pinar, bastant brut, salvatge, de vegetació tancada, com es troba la gran majoria de boscos de l'illa.

  

Hom travessa la zona boscosa i se situa al començament de l'esportiva pujada al Pal.

La primera passa ja la donam grimpant per un penyal bastant vertical. Llegim a Marines de Tramuntana «A uns 300 metres del coll topam una cresta rocosa, contrafort del Pal, que hem de superar i resseguir, grimpant per ella. En la carena apareix un petit replà amb pins. Hem de localitzar un pas de cabres, a la nostra dreta, que ascendeix directament pel muradal que s'alça enfront de nosaltres. Tot i superar un vertiginós desnivell, no presenta gran dificultat d'accés, compta amb bones preses que donen seguretat a cada passa».

Com es pot apreciar a la imatge, el relleu és molt abrupte i inestable. Anam sortejant pedres soltes...

...i esquivant parets inaccessibles, tot cercant per on pujar.

Així i tot, trobarem alguns punts una mica delicats on haurem d'escalar.

Aquesta paret, tot i semblar vertical, no ho és tant, l'amic Txema va inclinar una mica massa la càmera per copsar la foto, però la realitat és que s'hi han d'aferrar.   

Si hi ha alguna ruta fitada, no és la que seguim nosaltres. Cap fita hem vist. Segons la descripció que en fan de la pujada els germans Sastre, ells pugen bastant més a la dreta.

La que feim nosaltres té zones molt verticals, encara que la roca té una textura grapalluda que no rellisca gens i trobam bones preses, tot i que cal anar amb compte a les pedres inestables, tant per la teva integritat física com la dels companys que hi ha més a baix. (Foto Txema).

L'esforç físic que hem de fer per a superar aquest coster, és gran. Segurament, és la pujada més difícil que té el Pal. (Foto: Txema).  

Quan tenguem ocasió de mirar enrere, gaudirem de belles vistes. Apareixen els dos puntals que conformen les Orelles de l'Ase, el Colomer i la costa que veiem abans, tot i que ara apareixen més accidents geogràfics per l'alçada assolida.    

El garballó, el romaní i les mates de llentiscle i algun ullastre, és la vegetació que predomina en aquesta pujada.       

Un poc abans d'arribar al primer cim ens giram per veure d'on venim. Situam la carena de na Ferrandell, on hem berenat.

Cota 427 del Pal

A les 11.53 h arribam a la cota 427 m que figura al mapa Alpina (WP-06) (432 m). Gairebé hem assolit l'alçada màxima de la ruta d'avui, ja que del cim principal del Pal només hi ha uns 7 m de diferència. 

Des d'aquí dalt, observam les cases de Formentor «[...] hom arriba després al fons calcari de la vall, on se'ns ofereix a l'esquerra, situada en el suau vessant no lluny d'un pi alt, la casa de Formentor. Aquesta, juntament amb tota l'avançada del cap, és propietat de don Miquel Costa, de Pollença, i forma una possessió de 1.707 hectàrees; a l'època del Repartiment després de la conquesta era una alqueria del mateix nom, que va recaure en el rei, qui en va fer donació a Berenguer Burguet. A la dreta de la vall, davant de la casa, hi ha terres de conreu i un planter de figueres. Un silenci de mort senyoreja tot l'entorn i només el so esllanguit i somort, semblant al dels carboners, interromp de tant en tant aquesta solitud». (Les Balears, [1884] 2002). 

Cases de Formentor

L'Arxiduc continua dient: «té una clastra amb una vella alzina, és un edifici modern amb cinc finestres a la façana llarga i dues a la façana ampla, té una torre de carreus de marès amb finestreta rodona i espitllera, i dues troneres a la part baixa al costat dret, situades per damunt el portal d'aquesta banda. A l'esquerra, adossada a la torre, s'hi ha construït una casa de pagès».
      Aquesta torre, del segle XV (1455), no evità que els corsaris matassin al senyor de Formentor, Bernat d'Olesa, ni que captivassin la gent de les cases, a finals del XVI.
Segons Valero, els primers establidors foren: «Bernat Cabrer i Ferrer Aragonès (1239); Pere Marí i Andreuet Móra (1361); Martí Martorell (1440); Francesc Eixeló (1455); Pere Ot Camaró (1500); Bernat Olesa (1578); Tomàs Olesa (1608) [...]». (Les possessions de la Serra de Tramuntana, 2013). 
     «El 1534 els homes armats de Pollença aconseguiren refusar un desembarcament de moros en aquesta contrada. A finals del XVI Bernat d'Olesa, senyor de Formentor, va ser mort pels corsaris que feren captiva la gent de les cases. El 1863 la compra la família Costa, qui el 1922 divideix Formentor en dues parts. Formentor de Ponent, amb les cases Velles, és comprat el 1926 per Adan Diehl, promotor de l'hotel Formentor». (Marines de Tramuntana, 2003).  
   

Caminam cap al punt més alt recorrent el tall penya-segat d'on es té una vista encisadora de l'illa del Colomer «de faiçó clàssica», diu l'explorador Lluís Salvador. El brumí difumina les puntes de la costa que s'endinsen cap a la mar.

El Colomer

⇦⇩ Ens acostam a la timba, i amb el zoom de la càmera, a l'illot del Colomer (113 m) i al Galerot. En el Colomer quedà aïllada en algun moment, entre 25.000 i 15.000 anys enrere, una vertadera raresa de la nostra fauna, la sargantana. La varietat és ben fosca de pell, amb alguns lluentons blaus (Podarcis lilfordi colomi). (Sastre, 2003).  

Per aquests penya-segats se situa el pas d'en Pau Carro.

El Pal

Arribam al punt més alt del Pal a les 12.13 h (WP-07) (439 m). On tenim el «balç marí més esgarrifós de tots quants coneixem», (Sastre). «En les immediacions estan els penya-segats més feréstecs, que van en direcció al mar, concretament cap al nord, on les pedres es desprenen de sobte i cauen avall», (Arxiduc).

A la gran fita ens feim la foto de grup, a la qual faltava en Gabi que cercava les ulleres i en Toni Torrendell, autor de la foto.
 

Els dos puntals del Pal a una imatge retrospectiva. 

Muralla prehistòrica

Quan anam a baixar ens topam amb la muralla situada a l'avant cim del Pal. Segurament defensiva, com a la Talaia Vella de la serra del Cavall Bernat. Els germans Sastre proposen que «degué convertir-se en refugi en casos de perill». Ja que «Tancant l'estreta carena apareix un mur ciclopi, d'índole similar a altres construccions defensives d'origen prehistòric».

Vista retrospectiva. 

    Continuen dient: «Aquesta part del Pal és el punt més accessible del puig. [...] Si observam les característiques del Pal, és creïble que fos també, en el passat, la muntanya sagrada de Formentor. Aquesta categoria la referenda la cova dels Morts, localitzada en els vessants pròxims, i emprada com a lloc d'enterrament des de l'etapa pretalaiòtica. En els anys cinquanta s'hi trobaren restes humanes, ceràmiques, escuts i espases».
     Per la zona del Claperàs també hi ha el jaciment dit les Arenes de Formentor. Es tracta d'un poblat pretalaiòtic amb un santuari. Aquest santuari segueix el mateix patró que els de S'Illot, Son Mas o Son Marí. (Guía arqueológica de Mallorca, 1994).

S'han de posar tots els sentits per a caminar per aquí tan a prop de l'esgarrifosa timba, els cruis entre roques, les crestes del lapiaz i les pedres que es mouen, són un perill constant. Ja ho ben diu Lluís Vallcaneras (1999) «Val la pena anar a guaitar per sobre del Colomer, això sí, sense treure gaire el nas».

Segons llegim a la GEM, s'ha suposat que és en aquesta muntanya on s'aixecava el Pi de Formentor, cantat per Miquel Costa i Llobera, fragment:

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera,

i lluita amb les ventades que atupen la ribera,

com un gegant guerrer.

Coll d'en Burgat

Després de dinar al pla que es forma al coll d'en Burgat, reprenem la darrera part de la ruta, la baixada ja. Aquesta davallada per la torrentera està ben fitada, puix és la ruta clàssica de pujada al Pal (WP-08) (330 m). Són les 13.47 h.  

La baixada pel barranc és bastant abrupte i, darrerament, encara més, ja que hi ha hagut alguns enderrocs i caigudes de pins que dificulten més la davallada. Davant tenim el pla de Formentor, amb alguns sementers, com el del Figueral. Més enllà, veim algunes elevacions, com la penya de l'Hort, la Mosquera d'en Miquel, el puig del Celler, na Blanca...

Fent ziga-zagues, el tirany va sortejant el jaç del torrent, entre penyes i una esponerosa vegetació de mates, garballons, pins, càrritx...

Arribam així al clot d'en Burgat que, «segons els historiadors, deu el nom a Berenguer Burguet, suposat primer propietari de la península». (Mallorca vora mar, 2003). Assolim la pista que mena a les cases i a les Arenes (WP-09) (102 m).

Sortim a la carretera del far (WP-10) (75 m), recorrem uns 450 m i agafam un portell a l'esquerra (WP-11) (74 m), on una nova pista ens durà al punt de partida, mentre passam per l'endret de les cases Velles de Formentor, situades a l'ombra del Pal. Acabam aquesta interessant ruta d'alts valors paisatgístics i culturals, a les 15.25 h.

PER FER AQUESTA RUTA CAL DEMANAR PERMÍS, HO POTS FER AL TELÈFON 971-539532

___________________________________________________________________________________________________________________________________________            

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA

Pollença

Distància aproximada: 8,56 km
Pujada acumulada: 462 m
Alçada màxima-mínima: 440-9 m
Temps aproximat sense aturades: 3:38 h 
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  5:58:00 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Guia: Biel Miró
Observacions: La pujada per na Ferrandell és bastant exigent
Integrants: Nuria, Ana, Barbara, Anette, Tania, Begoña, Biel Miró, Txema, Toni Colom, Juan Muñoz, Enrique, Gabriel Ufarte, Toni Torrendell i Joan Riera
 

  CARTOGRAFIA

Wp	Localització dels punts d’interès	Horari	Alçada
01	INICI	9h 27m	9 m
02	DEIXAM L’ASFALT DE LA CARRETERA	9h 33m	22 m
03	ROTLO DE SITJA	9h 53m	123 m
04	ROTLO DE SITJA	9h 58m	153 m
05	MIRANDA AL TALL DEL PENYA-SEGAT	10h 01m	171 m
06	COTA 427 A L’ALPINA	11h 53m	432 m
07	CIM DEL PAL	12h 13m	439 m
08	INICIAM LA DAVALLADA	13h 47m	330 m
09	CAMÍ	14h 32m	102 m
10	ASFALT DE LA CARRETERA	14h 46m	75 m
11	DEIXAM L’ASFALT - PORTELL	14h 49m	74 m
12	FINAL	15h 25m	9 m

Wp

Localització dels punts d’interès

Horari

Alçada

01

INICI

9h 27m

9 m

02

DEIXAM L’ASFALT DE LA CARRETERA

9h 33m

22 m

03

ROTLO DE SITJA

9h 53m

123 m

04

ROTLO DE SITJA

9h 58m

153 m

05

MIRANDA AL TALL DEL PENYA-SEGAT

10h 01m

171 m

06

COTA 427 A L’ALPINA

11h 53m

432 m

07

CIM DEL PAL

12h 13m

439 m

08

INICIAM LA DAVALLADA

13h 47m

330 m

09

CAMÍ

14h 32m

102 m

10

ASFALT DE LA CARRETERA

14h 46m

75 m

11

DEIXAM L’ASFALT - PORTELL

14h 49m

74 m

12

FINAL

15h 25m

9 m

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 4-12-2019

Revisat: 22-04-2025

HEM CONSULTAT

• Guía arqueológica de Mallorca. 1994 Javier Aramburu, Carlos Garrido i Vicenç Sastre.

• Mallorca Vora Mar. Marines de Tramuntana. 2003 Joan Sastre i Vicenç Sastre.

• Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA. 

• Mapa Alpina Caps del Nord. Formentor, Pinar, Ferrutx E-25.

• Les possessions de la Serra de Tramuntana. 2013 Gaspar Valero i Martí.

• 20 Itineraris Alternatius per la Serra de Tramuntana (II). 1999 Lluís Vallcaneras