151 - Canal des Marge, pas d'Escorca (puig d'en Galileu) 15-5-2016

El puig d'en Galileu o Garireu és un dels cims més coneguts i per tant més visitats de les nostres muntanyes. La pujada clàssica i, diguem, oficial, es fa per les Voltes. Un meravellós camí de ferradura, típic de muntanya, aixecat per arribar a la casa de neu que per allà es va construir. Fa poc que he sentit a dir que hi ha unes 20 vies per on es pot ascendir a aquest puig per la cara nord, idò aquest dia, na Rafi ens va dur per una d'aquestes pujades. La més esportiva que hem fet fins ara per pujar al Galileu. La baixada, una clàssica, el pas d'Escorca, on també s'hi han d'aferrar.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un.

Deixam el vehicle vora la possessió d’Escorca, (►WP-0) carretera Ma-10, Andratx-Pollença, al costat
on s’aixecà l’esglesiola de Sant Pere, erigida poc després de la conquesta i una de les poques que del segle XIII es conserven a Mallorca. Coromines considera el topònim una denominació genèrica derivada del romànic primitiu skulka, amb significació de ‘lloc de guaita’. També hi ha altres opinions. Aquesta possessió ja és citada en el Llibre del Repartiment (1232) com a Axcorca, amb una extensió de dotze jovades i situada dins l’antic districte de ‘Muntanyes’.
      El municipi s'ha quedat amb el nom d'aquest primitiu nucli de població.
Davant la possessió d'Escorca, a l'altra vorera de carretera, s'hi va construir a la dècada dels anys 50 l'edifici de nova planta on s'instal·là el restaurant Escorca.

Començam a caminar a les 9:12 h. Deixam l'asfalt just al costat de l'aparcament del restaurant, passam un portell amb una barrera tombada i ens dirigim a la font (WP-1) (649 m).

A pocs metres topam el safareig que emmagatzema l'aigua de la font d'Escorca. Ens crida l'atenció un mur on feren servir en la seva construcció l'espina de peix (opus spicatum), i que sembla molt antic (segle IX?). D'ell, el Pare Roig (1993) diu: «Endemés de les cases i de l'esglesieta es conserva un mur o paret que crida l'atenció i que està al costat del safareig en direcció a la font. Vulgarment es diu "Es Palau"». 

Font d'Escorca

La font d'Escorca (WP-2) (666 m) «Està situada entre l'església de St. Pere, es Palau i el puig d'en Galileu. La seva importància rau en el fet de trobar-se en un lloc de llarga història i per haver abastat d'aigua el nucli de població més antic de les nostres muntanyes junt amb Almallutx. El seu entorn és agradable, enmig de grans alzines que l'ombregen. El seu cabal és abundant durant tot l'any. Surt baix de la carretera antiga que conduïa de Lluc a Sóller i a sa Calobra. Ha estat canalitzada a les seves cases, encara que se'n pot beure al mateix ull.
     Aquests voltants, antany solitaris, han sofert uns canvis radicals amb la nova carretera». (Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris, 1993).
     Per damunt de la caseta que es veu a la foto petita hi passa l'antiga carretera.
 

Veure més dades sobre aquesta font a: ►Fonts de Tramuntana.

A les primeres vistes destaca el puig Roig que despunta per damunt l'alzinar i els penyals d'Escorca que també cridaren l'atenció a l'Arxiduc «roques calcàries punxegudes, dentades, rastellades per les pluges [...] entre masses rocoses i alzines, enmig d'una natura primitiva plena de bellesa salvatge, hi ha la casa de possessió d'Escorca, propietat de don Faust Gual de Torrella...».

Deixam enrere la font, a l'esquerra s'Era d'Escorca, i resseguim l'antiga canaleta per on actualment passa l'aigua entubada. La contrada és realment encisadora.

Els verticals espadats que s'alcen davant de nosaltres i que des d'aquí baix semblen inaccessibles,
són els que hem de pujar.

Font Nova

Pel bosc de Son Macip arribam a la font Nova (de Son Macip), o de ca sa Monja segons ens digueren uns homes de per allà (WP-3) (704 m). «Les seves aigües —indica el P. Roig— tenen fama de ser les més fresques en competència amb la Saura, que les té més fines. Són dues veïnes ben avengudes. Està canalitzada fins als horts de la possessió d'Escorca.
     Està situada dins el bosc de Son Massip i no molt lluny de la carretera de Lluc a Sóller, però de difícil accés. Té com a capçalera la mola ben vestida d'alzines del puig d'en Galileu (1.195 m) que vigila constantment la vall de Lluc. El senderó que puja al puig toca la font en el lloc anomenat "ses Voltes". L'alzinar que l'agombola està ben cuidat i ofereix un lloc fresc i agradable a l'estiu; molt fred, però, a l'hivern». 

 

    

A les fotografies d'en Joaquín podem veure la mina d'aquesta font, la qual es va haver d'encofrar amb formigó degut als esbaldrecs. Al fons, prop des broll, l'aigua es condueix amb teules àrabs.

Iniciam la pujada per l'ampla xaragall que continua part damunt la font. Trobam alguna esporàdica monjoia.

Així com anam pujant la torrentera s'estreny, bosc amunt es torna més rosta i de mala petja.

La verticalitat del coster ens barra el pas i hem de cercar una sortida per l'esquerra i tornar agafar la mateixa direcció que dúiem. Haurem de començar a fer alguna petita grimpada.

Deixam enrere l'espès alzinar que ocupa la baldana del puig i apareixen les carritxeres. Caminam per una estreta cornisa amb un bon pati a l'esquena.

Ens acostam als espadats cercant la millor passa entre la típica comunitat vegetal de mitja muntanya; càrritx, xiprell, romaní, mates, lletreres, didaleres i diverses estepes, a més de petites plantes, algunes endèmiques.

L'alçada assolida ens permet gaudir d'una bona panoràmica. Destaca els camps de cultiu de s'Era d'Escorca, i el gran massís del puig Roig.

El terreny ens dóna una petita treva i fa més bon pujar; descrivim una el·lipse per esquivar un tram molt vertical. 

Joaquín es mira per on atacar aquesta zona dificultosa.

Sortim per la dreta per una cornisa que cal anar amb compte. (Foto Joaquín).

En aquesta imatge queda palesa la verticalitat que té el coster i l'esclat que hi ha darrera na Dolors.

Feim una travessia cap a l'esquerra i després a la dreta, en definitiva pujam fent ziga-zagues contra el vessant nord-est del Galileu.

Mirant per amunt, a contra llum, podem valorar el que ens queda per arribar a la base de les parets verticals. Situam la canal que ens permetrà pujar a dalt, entre els dos penyals que formen un embut.

Abans d'arribar-hi haurem de fer alguna petita grimpada sense importància, tot i que mai es pot baixar la guàrdia.

Passam el darrer punt un xic delicat abans d'assolir la canal. Al fons de la imatge queda s'Era d'Escorca i la carretera.

Na Rafi a l'entrada de la canal devora un bon exemplar d'aranyoner florit Prunus spinosa.

Canal des Marge

Ara tenim la primera visió de l'estreta canal*, la qual anomenarem des Marge, puix al final presenta un marge que la tanca, i per diferenciar-lo d'altres pujades pel mateix vessant.
*DCVB: Espai de terreny estret i llarguer entre dues elevacions, que dóna pas a les aigües per regar o per a l'evacuació de pluges.

Grimpam un petit ressalt en els darrers metres de l'escletxa. (Foto Joaquín). 

El petit marge i uns pals que un temps aguantaven una reixeta, tancaven aquest collet per on podien escolar-se les ovelles (WP-4) (1040 m). Fins ara hem superat un desnivell de 400 metres.

El marge i la canal vists des de d'alt.

Assolim l'altiplà a pocs metres del GR, a l'endret de les instal·lacions nevateres. 

Apareix el punt més alt d'aquesta muntanya (1182 m). A l'esquerra, destaca el puig Tomir, considerat per molta gent erròniament el tercer puig més alt de l'illa (1104 m)

A nord-est apareix la cadena muntanyosa nord de la serra de Tramuntana: la Roca Roja (843 m), el puig Roig (1003 m), el Caragoler de Femenia (922 m), el puig Gros de Ternelles, ja molt difuminat (838 m) i el puig Tomir. Llàstima del típic entelament atmosfèric per calitja del cel mallorquí.

En uns minuts assolim el camí de ses Voltes d'en Galileu (GR) (WP-5) (1080 m), que arriba a la casa de neu. Una magnífica obra viaria d'enginyeria popular, antic camí de nevaters, el qual té uns 1.236 metres de longitud. Puja de la cota 835 m a 1.090 m. Aquest camí es va construir expressament com a via d'accés a la casa de neu d'en Galileu.

A les 12:19 h arribam a la casa de nau d'en Galileu (WP-6) (1082 m). «L'any 1692 és la primera vegada que apareix documentada aquesta casa de neu quan, Antoni Català Galileu de la vila de Selva, arribava a un acord amb Antoni Sales, propietari de sa Mola, per "fer y de nou construir unes cases de neu a la montanya dita la Mola, situada en lo terme de Lluc o Escorca". Vint anys més tard, Miquel Català Galileu, fill d'Antoni, continuava amb l'explotació de neu a sa Mola. La nissaga dels Català Galileu, associats a l'explotació d'una determinada casa de neu, determinà que a la documentació de la primera meitat del segle XVIII ja fos citada com la "Casa del Galileu". Alguns anys més tard apareix citada com a 'Casa de neu de Can Galileu'. El 1908 deixà de funcionar». (Ordinas i Marcé).

Casa de neu d'en Galileu

 «Dia 20 de desembre de 1696, es notifica al batle de Selva que amb motiu de que els anys passats moltes cases de neu restaren buides, en perjudici dels habitadors de la Ciutat i de la Part Forana, se li mana que faci intimar als amos i arrendadors de dites cases "posen mà en omplir les dites cases de neu". Va respondre el batle dient que ha fet aquest manament a Pere Ferragut "Molines", Pere Ferragut "Guiamó" i Antoni Català "Galileu"». (Rosselló, 2007).

A una comunicació del lloctinent general de Mallorca, feta dia 30 de desembre de 1699, als batles dels termes on hi havia cases de neu, que manassin omplir-les de neu i arreglassin les que es trobaven en mal estat baix pena de 200 lliures. «En la casa de neu dels hereus de Miquel Català "Galileu" se'n trobà prop de 100 somades, i per ser plena en falten 900 somades. I el motiu que a donat Antoni Català, un dels hereus, és que "totes les voltes que ha fet neu este any, hi és pujat amb els homes que necessitava, i no n'ha pogut replegar més de la que es troba al present"». (Rosselló, 2007).  
     El 1739 està documentada com Casa de neu d'en Garireu. Miquel Cathela Garireu.
     «Dia 11 de desembre de 1755, per ordre del Reial Acord, foren fetes unes disposicions per recollir neu [...] "por alivio y socorro de los enfermos". S'ha de notoficar als amos, arrendadors i administradors de les cases o pous de neu, procurant que quedin ben plens. [...] El batle d'Inca diu que ho ha notificat al discret Joan Català, notari, "que encontinent se tròpia neu en la sua casa o districta de ella para recullir-sa, vaje a recullir-ne y posar-la ab sa diguda forma (...) pues en Inca no ay altre qui tenga casa de neu ni qui fasse tal negoci"». (Rosselló, 2007).
 
      El pou està situat a 1090 metres d'altura sobre el nivell de la mar, i segons Vallcaneras amida: 13,8 m de llargària, 7,4 m d'amplada i 5,4 m de profunditat.

Una notícia ben primerenca sobre la neu a Mallorca, diu: «Dia 10 de novembre de 1609, el Rei comunicava al Bisbe de Mallorca que havia estat massa sever a l'hora de pronunciar excomunió major contra Rafel i Ambròs Barenys perquè no havien proporcionat al bisbe la neu que volia al mateix preu que l'adquireixen el Virrei i l'Audiència, i li recorda que aquests dos personatges Barenys són de jurisdicció reial i no episcopal». (Rosselló, 2007).
     Alguna casa de neu propera a aquesta, del comellar de Comafreda, encara funcionava al final de la dècada de 1920. 

Porxo dels nevaters

Actualment aquesta finca és propietat del Consell Insular de Mallorca, el qual restaurà aquest conjunt etnològic. Les obres, realitzades per l'equip de margers del Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, començaren el mes d'abril de 2009 i finalitzaren el mes de març de 2011.
     Deixaren sense coberta el porxo i la casa de neu; estaria bé mostrar part d'aquestes cobertes, el problema és el seguit manteniment que s'hauria de fer degut a les inclemències meteorològiques. 

Des de la part de darrera de la casa de neu arrenca un corriol que passa per un estret entre penyes, adreçat a l'oest.

Recorrem un terreny de roques crivellades seguint un carrerany de fites, tot cercant la millor passa. Tenim una bona vista de l'imponent massís del puig Major, el puig de ses Vinyes, la serra de Turixant, Cúber...

Travessam el comellar folrat de càrritx i ens dirigim cap al puig de Son Nebot, presidit per una alzina solitària. Just darrera, girant a la dreta, hi ha el pas d'Escorca.

Situats al capdamunt del puig de Son Nebot (1022 m) (WP-7) tenim una bona vista de la serra dels Teixos. Al mapa Alpina figura com a es Frontó. Hem d'estar alerta de confondre les fites que van cap al NO puix es dirigeixen al pas de Son Nebot.

Pas d'Escorca

A les 13:35 arribam al tall del penya-segat on trobarem el pas d'Escorca (WP-8) (944 m). A primera vista sembla impossible la baixada per aquesta vertical cinglera...

...però quan hom s'hi acosta resulta totalment accessible per un roquissar escalonat. Cercam un lloc adient on dinar abans d'iniciar la davallada.

Reprenem la ruta per la llarga rosseguera. Cal agafar-s'ho amb calma i atracar-se a la paret de la dreta.

Tornam tenir la vista que deixàvem darrere de nosaltres el dematí, quan pujàvem per la canal. De fet baixam pel mateix coster que hem pujat. Si observam el mapa veurem que la canal està molt aprop d'aquest pas.

Travessam la rosseguera per a continuar per l'esquerra, a tocar de l'imponent penyal del cingle, devora d'ell hom se sent empetitit i totalment vulnerable.

Cap a la meitat del xaragall s'hi aixecà un marge, segurament per a frenar la davallada de pedres.

Veure la rosseguera o tartera, des de la nostra situació, impressiona.

La llarga rosseguera acaba a un rotlo de sitja (WP-9) (811 m), però no s'ha acabat la rosta davallada pel bosc. 

Assolim el camí de carro (WP-10) (772 m), un ramal del que ve de Son Nebot, emprat antigament pels carboners i que enrevolta les tanques d'Alt. Per aquest camí tornarem a la canaleta de la font Nova, i per ella, arribarem al punt d'inici de l'excursió (WP-11). Cosa que feim a les 16:01 h.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

►Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
► És aconsellable seguir unes normes bàsiques

FITXA TÈCNICA

Escorca

Distància aproximada: 6,60 km
Pujada acumulada: 485 m
Alçada màxima-mínima: 1096-630 m
Temps aproximat sense aturades: 3:07 h
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  6:49:37 h
Ruta circular: Sí
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: La pujada per la canal des Marge és bastant exigent, sense ser tècnica, té algun tram exposat. La baixada pel pas d'Escorca es fa per una rosta i llarga rosseguera. No fer cas del temps total puix restàrem aturats molt de temps.
Integrants: Rafi, Dolors, Joaquín i Joan 

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Nord E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 27-5-2016

HEM CONSULTAT

• Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris 1993 Bartomeu Roig i Roig.

• Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.

• Mapa Alpina Tramuntana Nord E-25.

• Fonts de Tramuntana

• Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

• Notes sobre consum de neu i dolços. 2007 Ramon Rosselló Vaquer.