11 de jul. 2017

180 - Es Freu, pas de can Morro, es Picot i es pas d'Honor 8-7-2017

Aquesta és una ruta per la zona més occidental de la comuna de Bunyola. Part d'ella discorre fora del bosc comunal, i ho fa per terres de la gran possessió d'Honor i de can Morro. De fet entram a sa Comuna des del Freu, pel pas de can Morro i sortim pel pas d'Honor, de passada ens acostam al Picot, uns penyals gairebé inaccessibles, per dos motius: un, per les seves parets verticals, i l'altra, per la frondosa vegetació que els envolta.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

Des d'Alaró, creuam el bucòlic llogaret d'Orient i deixam el cotxe a l'alzinar, entre es Pujol i Son Perot, km 8,5 de la carretera PM 210, Alaró-Bunyola. En aquest punt quilomètric arrenca el camí des Freu, que va a Santa Maria. És el camí vell d'Orient a Santa Maria (WP-01) (432 m).

Començam a caminar a les 8:39 h, passam un botador i per devora d'una construcció agrícola. El camp visual s'obri a la nostra esquerra i contemplam la bella vall d'Orient, amb els camps d'en Llinàs (antigament, anomenats horts de Lluc), el bosc de Son Palou, el pas de na Maria, el putxet de Son Vidal i la serra d'Alfàbia, que tenim a l'esquerra i a darrera.

No feim cas a alguns ramals, seguim els postes indicadors i avançam per un camí encaixonat entre parets seques, ple de pedres soltes pel terra.

Font de ses Tres Piques
Ens surt a camí, a la dreta, la font de ses Tres Piques, ben seca en aquesta ocasió. Kirchner confon aquesta font amb la de sa Canaleta, anota: «La font [...] és una captació de tipus qanat amb un pou d'aireig i una galeria feta en pedra seca de 9,70 m de llargària i coberta de volta de mig punt. A la sortida hi ha una pica. Permetia regar 0,5 ha, organitzades en tres terrasses rectangulars. Al capdamunt, dos safareigs adossats permeten acumular l'aigua».
     Per veure més dades sobre aquesta ⇨font.

Font des Freu
Uns metres més avall trobam la font des Freu, aquest dia donava un filet d'aigua imperceptible, però que omplia la bassa interior, cosa que aprofitaven alguns granots (WP-02) (415 m). Helena Kirchner la descriu així: «La font des Freu és una surgència natural condicionada amb una capelleta i amb una pica a la sortida que permet acumular aigua per emmagatzemar-la, després, en un safareig, des d'on s'irriguen 0,8 ha».

     Més dades sobre aquesta ⇨font a la web Fonts de Tramuntana.

Es Freu
A poca distància de la font trobam les runes de les cases des Freu, amb el portal forà tapiat (WP-03) (414 m). L'Arxiduc la degué veure en més bon estat, ja que diu: hom veu i passa per la casa des Freu, que té la façana feta amb grava incrustada en l'arrebossat.

Aquestes ruïnoses parets guarden secrets ja oblidats. Un succés prou important trasbalsà la vida dels habitants d'aquelles cases, ocorregué a finals d'agost de 1804 «s'evadiren de la presó de Palma tres perillosos reus: Martí Reca, Antoni Lluís Rubio i Mateu Castanyeda. El tarannà criminal i virulent dels tres fugitius era tan extrem que l'Audiència envià la següent ⇨circular a tots els municipis de Mallorca.
     Aquesta ordre mantenia la mobilització col·lectiva per tres dies, durant els quals es reforçaren amb soldats alguns municipis com Bunyola, Alcúdia, Inca, Llucmajor, Manacor, Artà, Sóller, Binissalem, Andratx, Pollença, Alaró i Escorca.
     Però, malgrat aquestes excepcionals mesures de seguretat i recerca, uns dies més tard els tres fugitius comparegueren davant les cases del Freu, amb no molt bones intencions. Era un 25 d'agost de 1804 i el relat del que ocorregué aquella terrible jornada quedà detallada damunt la denúncia que presentà Bartomeu Garau, habitant del Freu, al batle de Bunyola:

"El dia 25 de agosto corriente a cosa de las siete de la tarde en el predio el Freu, estando el declarante en conversación con Praxedis Garau, su tía, comparesieron dos hombres vestidos con calsones negros; uno el más grande con una persinta veremia y una reja vulgo vermeiura a una pierna y el otro más pequeño la barba larga y morena; y pregunto yo qué buscaban; tiró el uno de una guineveta y me la pasó al cuello y vino al instante otro con un garrote y me dió un palo amenasándome que en hablar palabra me matarían y nos hisieron entrar dentro de la cosina de la casa donde estava Antonio Sastre y su mujer y dos niños amensándole también que el matarían en moverse del lugar donde estava asentado y él les respondió que no se movía, que tomasen lo que querían y dos tomaron la luz y subieron a saquear la sala y el otro estava con la guinaveta en la mano por la casa y se llevaron lo que quisieron, y después llamaron el dueño de la casa que es el expresado Antonio Sastre; le hizieron cerrar las puertas amanasándole que si aquella noche avisavan la justicia bolberían otra ves y los matarían a todos y del susto no se movió nada; y después me bolví yo a mi casa y Praxedis Garau y Antonio Sastre, dueños de la casa, subieron a la sala a ver lo que se havían llevado".

Cases des Freu, a una fotografia de B. Samper, copsada l'agost de 1926. (Arxiu Fotogràfic C. E. C.).
L'esmentada Praxedis Garau aportà uns detalls ben precisos de tot el que havien furtat els tres criminals:

     "ocho sobrasadas; dos camayots; dos quartos de tozino; dos llonganises largas; de pan, no saben que número, cargaron lo que pudieron llevar; de ropa, se llevaron dos casajas vulgo chimarras; un chaleco vulgo guarda pits de paño; otro guarda pits con veinte botones de plata; dos camisas; unos calsones de lista de algodón; un pañuelo blanco con reja encarnada sin ser cosido; un papel lleno de flocos de seda; una troca de seda negra para coser; una tijera; un cañón de agujas; dos de poner tabaco; unas medias de algodón; dos varas de llista comuna; un rosario de oro y una crus de oro esmaltada y otra gruesa de oro, también otro rosario de oro; dos pares de botones de oro esmaltados y otros dos pares sin esmaltar; dies y ocho botones también de oro de dur al gipón y onze botones de oro pequeños; un par de sivellas de Plate y una sortija de oro, una bolsa de seda en cosa de quatorze a qinze libras, una pistola inútil y doze balas, y dos piezas de queso". 

    Després d'aquest assalt, es perdé la pista dels aterridors escàpols: Qui sap si anaren cap als boscos d'Alfàbia, cap a Lluc per Coma-sema o bé a Sóller, pel difícil pas de na Maria». (Crims, infàmies i immoralitats a Bunyola i Orient. (Segles XVI-XIX), Tomàs Vibot , 2005).

Can Morro
Desfem unes passes per agafar el camí de can Morro (WP-04), on arribam en uns minuts. Tan sols queda el buc de les antigues i ruïnoses cases; com les des Freu (WP-05) (426 m). Poca cosa sabem d'aquesta possessió, la GEM situa aquesta propietat rústica entre ses Clavegueres, el puig de Reig (611 m), la vall d'Orient i es Freu.  

Enrevoltam la casa i continuam la ruta per la part de darrera d'ella.

Avançam per una zona marjada on ara arrelen pins i alzines, la qual presenta una bona pendent. Caminam per la zona de ses Clavegueres.

Passam una paret mitgera per un portell. Trobarem fites i punts de pintura. Deixam a la dreta un senderó també fitat, per on baixarem el capvespre i tancarem el cercle (WP-06) (490 m).

Pas de can Morro
Pujam en tendència a girar a l'esquerra, cap a uns penyals, on veurem una possible pujada per aquest relleu rocós, que anomenarem pas de can Morro (WP-07) (548 m).

El pas és una estreta rampa que superam sense problemes. A la part final un arbre caigut ens farà estirar les cames, després hi ha un petit graó.

Quan hem superat el pas veim una paret seca amb un botador. Segurament els límits de can Morro, o la separació de la zona marjada i la muntanya inculta.


Avançam pel coster abrupte del barranc de Coanegra. A l'altra part apareix la mola de Lluc (627 m), «un penya-segat que separa la vall d'Orient del municipi d'Alaró». (La Remembrança de Nunyo Sanç, 1993). Trobam notícies del topònim d'aquesta mola a la interessant web ⇨Toponimiamallorca:

«Després de la conquesta la vall d'Orient va correspondre a Nunó Sanç i a la Remenbrança trobam l'alqueria Luc de 10 jovades formant part d'un grup que inclou també Samacoma (actual Coma-sema), Xilur de ponent, Vuarien (actual Orient), Eanor (actual Honor) i el rafal Padulx. A la mort de Nunó (1241) la propietat de la vall es repartí entre el propi rei en Jaume (una quarta part) i el cavaller Assald de Galiana (tres quartes parts). Lluc formà, juntament amb Honor i Orient, la cavalleria d'Orient que estigué lligada durant segles a la família Galiana.

Al segle XIV Lluc encara era una propietat rellevant de la vall i continua apareixent a la documentació. Per exemple en aquest establiment de 3 de novembre de 1361 aportat per Ramon Rosselló Vaquer:

Jaume Coll habitador de la vall d'Aurient estableix en emfiteusi a Bernat Galiana la seva alqueria dita Lluc que són tres peces de terra i cases situades a dita vall, tengut en nom de Berenguer Galiana a delme i tasca del pa, vi, lli, cànem i quint d'oli.  Confronta amb les muntanyes dels pobladors de Bunyola i les muntanyes dels pobladors de Santa Maria del Camí».   
A la nostra esquena tenim el vertiginós coster de se Covasses. «Tres coves de molta presència , que formen grans arcades naturals d'arcs carpanells, serveixen de refugi als coloms salvatge, apunta l'Arxiduc.

Així arribam al camí de carro de sa comuna de Bunyola que ve de sa coma Negrina i travessa el comellar des Cocó Peguer (o comellar de ses Clavegueres). Assolim el camí just on finalitza, al comellar de ses Covasses (WP-8) (527 m). A un costat se situa una barraca i una petita bassa. Si seguíssim comellar amunt, arribaríem al coll des Picot, que és el nostre objectiu, però anirem a enrevoltar un poc.

«A la comuna de Bunyola, fins a mitjans del segle XX s'hi feien diversos aprofitaments forestals: tala de pins [metro]*, feixos de llenya prima, forns de calç i sitges de carbó. L'ajuntament subhastava anualment l'explotació forestal, la caça i les pastures, i amb els beneficis obtinguts es finançaven obres públiques. Als anys cinquanta començaren a minvar aquests aprofitaments i avui en dia només es realitzen algunes tales de pins. Actualment, la comuna de Bunyola té una funció de conservació i oci». (El camí des Grau).

Una clariana del frondós bosc comunal ens deixa copsar alguns indrets propers, cap a l'est. Veim la zona de sa Comuneta i el comellar de sa Comuneta, que puja cap al pas de s'Estaló.
(Clicau damunt la foto per veure-la més gran).














A l'esquerra, a uns metres del marge del camí, veim una creu de ferro i una petita làpida de recordatori, amb la següent inscripció: «Jordi Quetglas Nadal / 8-11-1973 / Esposa, hijos y familia no te / olvidaran». Falta confirmar, però creiem que es tracta d'una persona que va morir d'un atac de cor mentre cercava esclatasangs (WP-09) (509 m). (Foto de dalt: Joaquín).


Cisterneta d'en Gil
A uns 600 metres de la creu, a la dreta del camí, surt un tirany que han netejat i que du a la cisterneta d'en Gil (WP-10) (536 m). (Foto: Joaquín).

Es tracta d'un avenc natural que li feren un coll o portal de pedres, situat al tàlveg d'un xaragall. Segurament rep el nom del seu constructor. Veure més dades sobre aquest pou a ⇨Fonts de Tramuntana.
     «La primera referència escrita sobre construcció de dipòsits d'aigua és de 1865. Aquell any se subhasta la construcció de tres abeuradors a tres punts estratègics de la Comuna: al rotlle del Garrover (dins de la coma de la Parra), al Planiejar i al penyal d'Honor». (Brunet, 1991).

Ben davant la cisterneta d'en Gil, però a l'altre part del camí, se situa el petit refugi del garriguer (WP-11).

«La comuna de Bunyola és un dels boscos comunals que encara resten a Mallorca. Ja a l'any 1856 a la llei de desamortització [llei Aranzadi] apareix aquest bosc com a propietat de la corporació comunal de Bunyola, els recursos del qual eren aprofitats pels veïns del municipi». (El camí des Grau). 
     Tot i això, la Comuna és una propietat comunal des de temps immemorials. El 1789, s'hi annexionà la Comuneta d'Orient (també anomenada de Sant Jordi o de Cals Reis), la qual es va vendre més tard.

Arribam a una bifurcació de camins (WP-12) (625 m). Si seguíssim recte podríem arribar al centre neuràlgic de sa Comuna, a cas Garriguer, circumdant el puig de ses Cristes (o Crestes) (722 m), i a molts d'altres llocs amb diversos trencalls. En aquesta ocasió giram a la dreta.

Hem guanyat alçada gradualment. Aquesta ruta no té grans desnivells, tan sols assolim el 455 m de pujada acumulada, per tant és ideal per a fer-se en temps de calor. Arribam a una explanada on hi ha un depòsit d'aigua i unes bones vistes. Aquí hi torna haver una nova bifurcació que també ens duria a cas Garriguer. La comuna està farcida de pistes, camins i senderons, cosa que la fa un tant perillosa pels qui no la coneixen.

Ara caminam per un camí bastant més antic del que dúiem. El ferm és molt més irregular i el marge de sosteniment, en alguns punts, necessita mà de mestre. La vegetació és la típica d'aquests boscos: pins, mates i les abundoses arboceres, majoritàriament.

A la nostra dreta tenim un bon fondal. El coster s'estimba cap a l'obac comellar des Cocó Peguer*, per on hem passat fa una estona, allà on hem deixat el petit refugi.

*Pega: Substància molt viscosa que s'obté per destil·lació del quitrà vegetal procedent del pi negre. (DCVB).

El camí, que fins ara era de carro, ara és de ferradura.

Anam baixant i ens topam amb un rotlo de sitja, un dels pocs que hem vist (WP-13) (668 m).
     Els carboners desenvolupaven la seva tasca al bosc, de manera orientativa, des de Sant Josep (19 de març) fins al dia de Sant Mateu (21 de setembre) patró de Bunyola. Així, es pretenia evitar els dies de més fred i pluja a la muntanya. Les zones de ranxo s'anaven alternant en períodes de set anys, fet que permetia la regeneració de la zona des del punt de vista forestal. Aquesta activitat es va dur a terme fins a mitjans del segle XX. (La Comuna de Bunyola, 2005). 

Ara la baixada és forta, passam pel costat d'uns roquissers, on hi ha alguns petits covals utilitzats en el seu temps pels carboners del rotlo que hem vist abans.  
        
Una nova cruïlla ens fa decidir per on volem anar (WP-14) (649 m). Per avall tornaríem al punt on hem agafat el primer camí de sa Comuna en el (WP-08). És el camí que recórrer el comellar de ses Covasses. Per tant continuam pel de l'esquerra que puja al coll des Picot. 

L'exuberant vegetació no ens deixa copsar bé es puntals des Picot, el punt més alt dels quals se situa als 728 m d'altària.
 
Passam pel portell d'una paret que deu ser la partió entre sa Comuna i Honor, i assolim el coll des Picot (671 m). Des d'aquí intentam arribar als pitons de roca que coronen la muntanya, es Picot. No sé si va ser bona idea, ja que varem haver de travessar una espesa selva d'arboceres i alzines. Aconsell du qualque eina tallant si hom vol arribar-hi.

Només són uns 500 m d'anar i 500 de tornar, però es converteixen amb un martiri i més pels que duim calçons curts. (Foto: Joaquín).
     Quan veig aquest bosc tan abandonat em ve al cap unes paraules de l'entrevistada per Tomàs Mut, madò Coloma Estarellas, la qual va néixer a can Grau, possessió molt propera a sa Comuna. 

...”De ses arboceres i ses mates feien carbó i quedava es bosc ben net, així quedaven tots es aglans perquè els animals se’ls mengessin. L’amo en Salvador de ca na Ferrera tenia més de cent porcs que hi pasturaven, per això treien tot es pi i feien ben net perquè es porcs es poguessin menjar es aglans. A Bunyola, madò Querola me va dir: hi vaig perdre ses ungles collint aglans a sa Comuna per l’amo en Salvador! perquè anàvem a collir aglans allà on no hi arribaven es porcs”… (Web: Secrets de Tramuntana). 

Deixam a l'esquena els estreps acinglerats des Picó (813 m), que guaita tallat a la vall d'Honor, juntament amb el penyal d'Honor i el penyal de Son Creus. 

Després de moltes rapinyades arribam a un dels picots, el més petit (717 m). Entre aquest i un penyal, fa una estreta collada per on podem guaitar a la vall d'Orient.

Aquest penyal es pot pujar per la banda sud-est, no amb poques dificultats, segon els companys Rafi i Joaquín, ja que ells sí que pujaren a aquest bastió.

Vorejam el primer picot i anam a veure l'altre. L'abandó que presenta la zona és total, arbres caiguts, pedres que s'han estimbat des Picot i una vegetació que va a la seva.

Es Picot
Es Picot més alt (WP-15) (728 m) presenta unes parets molt llises. La que veim que dóna alguna possibilitat de pujar-hi és la que mira al nord-est.

Coll des Picot
Desfem les passes per l'arbreda i ens plantam novament al coll des Picot (671 m), des d'on dominam bona part de la serra d'Alfàbia (1069 m) i la vall d'Honor.

La GEM diu d'Honor*: «Possessió del terme de Bunyola, situada entre Son Creus, la Mola, el puig de Reig i es Picó. Documentada el 1588, pertanyia al senyor Arnau de Santacília, donzell, que l'havia adquirida dels senyors Jordi i Joanot de Santacília. Estava sota el domini directe del rei i de la cavalleria d'Orient. Confrontava amb la Comuna de Bunyola, Son Borràs, Alfàbia, Son Palou i Son Berard. Tenia cases i tafona. Era dedicada a olivars i conreu de cereals. Hi havia una guarda de 400 ovelles. l 1754, era del senyor Gabriel de Berga i Safortesa, que hi havia realitzat grans millores. A la primera meitat del s XVIII, fou consolidada com una gran propietat olivarera i ramadera. S'hi bastí un aljub d'oli de 400 trullades de capacitat. L'erosió dels costers fou evitada amb l'aixecament de 120 marges. Hi foren plantades més de 1.000 oliveres. Es creà tot un sistema destinat a la protecció de i a l'abeurada de les guardes d'ovelles, integrat per un corral, una canalització d'aigua, dos aljubs, una mina i un safareig. Entre els topònims que s'hi documenten els s XVII- XVIII destaquen la font d'Honor, l'hort d'Honor, la mola d'Honor, el camp d'Honor, el puig d'Honor, la cova des Revellar, el puig Dolent i els sementers del Penyal i de sa Comuna». (GEM/M).

*Honor: Eanor «Antropònim que podria derivar de Wannûr o d'Anûr ibn Abi Bakr, un dels Valís almoràvits que governaren les Illes Orientals. És l'actual Honor, d'Orient. L'any 1236 està documentada una "alquerie que dicitur Annor, que est super villam de Boinola", que trobam el 1265 com "alquerie vocate Honnor"». (Remembrança de Nunyo Sanç, 1993).  

Pas d'Honor
Ens disposam a baixar de la muntanya comunal pel pas d'Honor. Tot i que l'assenyalam amb el (WP-16), no té un punt identificatiu ja que és tot el camí que baixa fent llargues llaçades cap a les cases d'Honor. Alguns mapes situen el pas d'Honor entre el penyal d'Honor i es Picó, però gent de la possessió el situa en aquest camí.

Per l'amplada ens fa pensar en un camí de ferradura; són les mosses de les rodes dels carros les que certifiquen que es tracta d'un camí de carro. La vegetació va guanyant terreny i estreny el pas.

Deixam el camí del pas d'Honor que baixa directament al coll d'Honor, a la carretera de Bunyola a Orient, i prenem una desviació a la dreta cap a can Morro (WP-17) (597 m).

Tenim la imatge des Picot mentre recorrem la falda per la vessant nord. La passa és còmoda, planera i per bon camí. Deixam un altre ramal que també surt al coll d'Honor i seguim per la dreta (WP-18) (559 m).

Després de dinar a l'ombra fresca de les alzines, reprenem la marxa. Un botador ens permet entrar fàcilment a la zona marjada que hem creuat el dematí.

Si seguim les fites que assenyalen el tirany ben fresat, arribarem a can Morro i al camí des Freu, el camí vell de Santa Maria a Orient. Després, només caldrà recórrer aquest curt tram per arribar al cotxe, cosa que feim a les 15:22 h.                   

 ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques.




FITXA TÈCNICA

Bunyola
Distància aproximada: 11,700 km
Pujada acumulada: 455 m
Alçada màxima-mínima: 707-413 m
Temps aproximat sense aturades: 4:29 h
Temps total: 6:42:36 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Per arribar a es Picot s'ha de travessar una espesa vegetació d'arboceres i altres arbusts. Aconsell duu qualque eina per tallar branques 
Integrants: Rafi, Dolors, Joaquín, Biel i Joan 
 
CARTOGRAFIA 

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS damunt el mapa Alpina, amb els punts principals

Valors aproximats i perfil de la ruta

Manacor, 12-7-2017

 HEM CONSULTAT
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Crims, infàmies i immoralitats a Bunyola i Orient (Segles XVI-XIX). 2005 Tomàs Vibot. 
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • La construcció de l'Espai pagès a Mayurqa: les Valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró. 1997 Elena Kirchner.
  • Camins i paisatge. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca. 1993 Gaspar Valero i Martí.
  • Web Secrets de Tramuntana. Tomàs Mut.
  • Mapa Edit. Alpina Tramuntana Central. 2013-14.
  • Catàleg dels Antics Camins de la Serra de Tramuntana. 1993 DD.AA.
  • La Comuna de Bunyola. Biografia d'un bosc. 1991 Pere J. Brunet Estarelles.
  • Itineraris de muntanya. Excursions a peu per la Serra de Mallorca. 1992 Benigne Palos.
  • La comuna de Bunyola. Grup Segall-Caires Culturals. 2007 G. Valero.

6 comentaris:

  1. bonica i interessant ruta i de la qual com en totes alguna cosa nou que aprendre.Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rafi. Aquest és un dels incentius d'anar a la muntanya, aprendre alguna cosa, i conèixer la nostra geografia, a més de fer exercici i compartir diada amb els amics.
      Gràcies per comentar.
      Fins aviat.

      Elimina
  2. Com tu dius... sempre ens quedarà sa Comuna. Un lloc que cada vegada ens sorprèn! bon reportatg. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. Efectivament, a sa Comuna encara hi ha racons per a descobrir.

      Elimina
  3. Hola Joan
    Com ha dit na Rafi, alguna cosa nova per aprendre amb la teva públicació. Encara que hem caminat per tots aquests llocs desconeixia el nom dels dos "passos". El de Can Morro, sempre a l'inrevés que voltros, i el d'Honor també en pujada, des del coll. La "visita" al Picot, desconeguda. En quant al tram des del pas de can Morro, fins al camí al comellar de ses Covasses, força complicat. Enhorabona per aquesta nova publicació... i salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç. El nom del pas de can Morro és suposició nostra. Per descomptat que és un pas, però desconeixem si tenia un altra nom. Quan al pas d'Honor, un senyor de la possessió d'Honor li va dir a l'amic Pep Torrens que era aquest camí. Per arribar al Picot és aconsellable anar ben armat.
      Moltes gràcies per comentar.
      Salut!

      Elimina