2 de febr. 2017

171 - Pas du Frare, passet de la Moleta i pas dus Alls 31-1-2017

A Pollença li podríem aplicar el mateix títol que va donar el Sr. Benigne Palos al seu llibre: Valldemossa com a centre d'excursions (1989), idò, en aquest cas diríem "Pollença com a centre d'excursions". Triïs la muntanya que triïs, et sorprendrà el paisatge que et mostrarà. Aquesta vegada anàrem a cercar el pas du Frare, un pas poc conegut per arribar al passet de la Moleta, el qual puja a la Cuculla de Fartàritx. D'allà dalt baixàrem pel pas dus Alls.  

Per entrar pels Rafals és necessari demanar permís.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

Per arribar al punt d'inici cal agafar el camí de can Bosc, des de l'oratori del Roser Vell (s XIV), passam el pont del Rafalet i deixam a la dreta l'entrada a can Bosc. Continuam pel camí asfaltat de Lassarell, el qual, a la part final pren una forta empitada i dibuixa revolts tancats. Trobarem lloc per deixar el cotxe al punt assenyalat amb el (⇨WP-0) (283 m).

Començam a caminar remuntant el rost camí asfaltat, a les 9:45 h. A l'esquerra tenim l'Alzinar d'Alt. A la dreta deixam les Tosses de Baix.

Deixam el camí de Lassarell per un de terra que surt per la dreta (WP-1). És el que mena als Rafals i passa per les Tosses d'Alt. A mesura que avançam, la vegetació canvia, deixam enrere els pins i apareixen els ullastres, els garrovers i les oliveres.

El paisatge també canvia. Des de la nostra posició podem situar tres dels objectius d'avui, dos dels tres passos que hem de fer i la Cuculla, la cota màxima assolida (713 m). L'altre, el pas dus Alls, està situat al vessant sud-oest, per tant impossible veure-lo des d'aquí.

La zona per on caminam vista des de la distància. La imatge, presa des de la serra de la Coma, permet situar el pas du Frare en els contraforts de la Cuculla.

Creuam el torrent per un pont uns metres abans d'arribar a les cases dels Rafals. Aquest torrent neix prop de la cova dels Morts, a la finca de Fartàritx, i s'uneix, més avall, al torrent Fondo.

Els Rafals
«Antiga possessió del terme de Pollença, situada a la vall de Colonya, entre Fartàritx d'en Roig, Lassarell, Son Ali, Lassarelleta i can Bosc. El 1717, pertanyia a l'honor Pere Josep Cifre. Confrontava amb Son Bosc, Lassarell i Fartàritx. Tenia cases, amb tafona i molí de sang.
     Era dedicada a olivars, conreu de cereals i lleguminoses. Hi havia morers per alimentar els cucs de seda que eren criats a les cases. Els Cifre —del Rafal— tenien la casa pairal al carrer del Roser, a la vila de Pollença». (GEM-DF/M). (WP-2) (310 m).


Les cases conserven elements caiguts en desús, com uns vells rentadors, adossats a una paret que mira a nord.

A les dues fotos veim l'enginyós sistema de canalització que portava l'aigua a les piques. Manquen les teules de la baixant.   
 
El rafal, de l'àrab rahal, era una explotació agrària d'època islàmica, d'extensió més petita que la d'una alqueria, i segurament de domini privat, detengut, algunes vegades, per funcionaris estatals. Eren especialment nombrosos a les zones d'horta que envoltaven Madina Mayurqa. El terme rafal fou incorporat a la toponímia catalana i perdé el seu caràcter descriptiu.

Deixam les cases a l'esquerra, i per un estret portelló amb barrera, situat al costat de la paret del pont del torrent, continuam la ruta, ara per un camí que passa per darrera les cases. A l'enfront, més enllà d'un sementer de pastura i el clot de l'Ullastrar, tenim la serra de la Coma, i a la dreta, la rota d'en Palou.

Algunes ovelles pasturen pel sementer on hi ha situat un pou. Més llunyana es troba la zona d'oliverar. A l'esquerra se situa la zona més muntanyosa, amb la cota màxima de la Cuculla. Més aquí hi ha una serreta d'alterosos penya-segats, on se situa a la part més baixa, el pas du Frare.

Avançam guanyant alçada progressivament per la pista agrícola que creua l'oliverar, el qual creix entre un desgavell de pedres i clapers.

Un banc de fusa, col·locat a una miranda natural, fa pensar que és una de les millors de la finca, des d'on es pot gaudir d'un esplèndid panorama.

Les vistes cap a la badia i la península de Formentor, i de les punxegudes serralades vertiginoses del Cavall Bernat i del Pal, són excepcionals. Damunt la peneplana sobresurt el puig de Maria. La península del cap des Pinar s'endinsa cap a la mar gran.
     El municipi de Pollença està dividit per nombroses valls, en època medieval trobam: la Vall de Varitg o d'en Marc, la Vall de Ternelles, la Vall de Sant Vicenç, la Vall de Bóquer, la Vall de Castelló i Santuïri, la Vall de Cuixac, la Vall de Colonya, la Vall d'Eixartell (o vall de Binicreixent), la Vall de can Pelotà i Marina i la Vall de Mastaguera i Morell.

El dia és magnífic, no sembla un dia de finals de gener. El sol escalfa i l'aire és sec i fresc. El paratge és bucòlic. Les guardes d'ovelles sembla que s'ho passen tant bé com nosaltres.

Passam un portell obert i continuam pujant cap a l'alzinar per fer l'aproximació al pas du Frare per la millor zona possible, ja que des d'aquí es veu un territori molt brut.

La ruta aproximada que tenim previst fer per a pujar a la Cuculla, a través del pas du Frare i del passet de la Moleta. Hem de dir que no tenim ni idea de com és el pas du Frare, no l'hem fet mai, de com el trobarem de brut o si podrem superar-lo fàcilment. Volem seguir la paret seca que veim fins a la base de la paret.

Un altre portell separa els sementers de pastura de l'alzinar (WPs-3 i 13) (464 m), també separa les finques dels Rafals i Fartàritx d'en Roig.

Travessam un espai tancat i ombrívol, molt net i amb grans alzines.

Anam a cercar la paret seca que vèiem d'enfora. El territori està més net del que pensàvem. Hi ha grans carritxeres, això sí, però no hi ha plantes espinoses.  

Assolim la paret i la resseguim. On fa un angle sembla que hi ha un portellet i una mena de barraca o un mig cercle, o simplement un reforç de la mateixa paret.

Continuam caminant a tocar de la paret del cingle, de la costa, com diuen a Pollença. En algun punt ens hem d'obrir pas amb l'ajuda del xerrac i les tisores de podar.

A la base dels espadats s'obren algunes petites coves o balmes, aprofitades per les cabres com a sestador (WP-4) (513 m).

Ignoram si té continuïtat, puix no ens ficam endins per mor de la gruixuda capa de fems de cabra i de la baixa altura del sostre.

Recorrem la base de la paret fins que trobam l'inici del pas. Són les 11:04 h quan hi arribam.

Na Francisca, situada a l'inici del pas observa el seu traçat (WP-5) (488 m).

Pas du Frare
A l'arrencada del pas creim veure unes pedres col·locades a modo d'escalons. D'ençà que aquests antics passos deixaren d'utilitzar-se, la vegetació s'ha fet la madona del lloc, tapant alguns possibles vestigis de la seva habilitació.

En Paco, seguit d'en Biel, agafa la davantera.
     Per a superar el pas començam a pujar atracats a la paret per després anar més a la dreta. En alguns punts, la roca banyada, ens feia extremar les precaucions, ja que calia grimpar amb no massa bones preses.
     Les mates de càrritx són una bona ajuda. És una presa còmode i segura.

     Joan Campomar, a la seva interessant web, ⇨Malaltsdetoponimia. deixa clar que és aquest el vertader pas du Frare, i que està situat dins la possessió de Fartàritx d'en Roig.

El pas vist a través de la càmera de na Francisca.

Anam escalant la paret esquivant els regalims d'aigua que, encara ara, després de les darrers copioses plogudes, trobam per aquí i sobretot, per les zones planeres. (Foto: Francisca).

Na Francisca tanca la cordada, pujant ben àgil ella.

El pas du Frare té alguns punts on no pots badar. La baixada per aquest xaragall ha de ser bastant més perillosa que la pujada.

Hem superat la part més vertical, ara només cal remuntar una zona de carritxeres.

La sortida del pas la vaig fer per l'esquerra, pareixia més fàcil que continuar per la canal (WP-5) (514 m). Hem superar una alçada de 26 metres.

Des del tall del penya-segat es gaudeix d'una magnífica panoràmica de la valleta dels Rafals. La vista s'estén per bona part del terme de Pollença. Aprofitam l'explanada de la balconada per berenar. 

Sorprèn fins on feien arribar les parets mitgeres. Hom té la impressió que els margers es jugaven la vida.

A l'esquerra tenim els Picots (al centre de la imatge). Més enllà, el coll d'Ariant i l'Esbaldregat de Pedruixella, el puig de Gironella...

El pas puja a una ampla cornisa. Seguim pujant adreçats a l'altra paret que tenim davant. Així assolim el tirany que ve de Lassarell (WP-7) (531 m). El resseguim cap a la dreta per anar a la Cuculla de Fartàritx.

Anam a cercar el passet de la Moleta, mal anomenat per molta gent, pas del Frare. N'hi ha que diuen que aquest ninot de pedra és el que dóna nom a aquest pas. 

El tirany volta i puja cap a l'esquerra i discorre per un lloc ombrívol i humit. Des d'aquí ja veim el marge que aguanta un tram de camí.

Passet de la Moleta
El camí ajuda a superar un ressalt rocós. És el passet de la Moleta (WP-8) (610 m).

Vista des del passet.

Tenim per davant una bona pujada fins al cim de la Cuculla. Només cal seguir un tirany ben fresat, ja que aquesta és un ruta clàssica.

Cuculla de Fartàritx
Feim cim a la Cuculla de Fartàritx a les 12:26 h (WP-9) (713 m). La muntanya també s'anomena puig de Lassarell. 

Als nostres peus, més avall de l'altiplà de Fartàritx, s'estén la bucòlica vall d'en Marc, dominat, principalment, pel puig Tomir i el puig Gros de Ternelles i la mateixa Cuculla.

Després de fruir de les vistes d'alt del puig, ens dirigim al pas dus Alls, situat al final del tàlveg que baixa cap a la dreta.

Encarats al pas, veim un grup de senderistes que acaben de superar-lo. A l'esquerra, destaca la Moleta (697 m). Més enllà hi ha el Moletó (685 m), i després del coll de Míner, segueix el puig de Ca i el massís del puig Tomir.

Pas dus Alls
Arribam a la capçalera del pas dus Alls (WP-10) (654 m), topònim suggerit per l'amic Joan Campomar. Normalment documentat o anomenat com a pas de s'Ai, pas de l'Ai o pas de l'All.

Paco, situat ja a baix, pren una instantània del moment.

Es tracta d'una providencial fissura amb grans pedres encletxades que fan de graons. Com gairebé a tots els passos, la davallada sol esser més dificultosa que la pujada. (Foto: Francisca).

Vista del pas des de la part final (WP-11) (631 m). (Foto: Francisca).

Baixant pel coster passam per devora la font de la Coma, la qual brolla de valent i córrer pel jaç del torrent de Vàritx. Enrere queda la piramidal Cuculla i el pas.

Torrent de Vàritx
En aquest comellar neix el torrent de Vàritx. Aigües avall brolla la cabalosa font de Vàritx, situada a la vall d'en Marc, aboca el seu cabal al torrent de Son Marc. El 1751, pertanyia a la possessió de Son Grua, propietat de Joan Ballester. L'Ajuntament de Pollença projectà dur l'aigua de la font fins a la vila. Fou projectada una canalització de 3.000 toeses de llargària, amb un cost estimat de 3.000 pesos. Les dificultats de finançament frustraren l'execució de l'obra. (GEM/DF).

El topònim Vàritx, en el s XIII, donava nom a l'actual vall d'en Marc. S'utilitzaven les formes Valig i Balitx, encara que també s'escrivia Pobla de Valig, Valix, Varig, Varitg i Valitx. Una de les primeres referències és de 1249. Actualment només fa referència a una font de la zona, encara que alguns propietaris han tornat a recuperar el nom per als seus habitatges (Torres & Salas, 2010).  

Un safareig, ara abandonat, recollia l'aigua d'aquesta font. Sembla que volen recuperar aquest sistema hídric, es veu que han netejat la zona. 

Fartàritx d'en Vila
Passam per les ruïnes de l'antiga possessió Fartàritx d'en Vila (WP-12) (472 m), la qual està situada entre la cuculla de Fartàritx, el penyal del Corb, can Huguet i la font del Clos Nou, i com no, entre Fartàritx Gran i Fartàritx del Racó.
     Hem sentit a dir que en aquest lloc hi havia un balneari, tot i que no he trobat cap informació que m'asseguri que sigui cert.

Després de dinar a la tebi escalfor de l'ull del sol, prosseguim la ruta cap a Fartàritx Gran, per un còmode camí planer.

Per Fartàritx me passeig
i trob ses portes tancades;
¿Que deuen estar colgades
ses joves, que no les veig?

Passam per la zona de les Figueroles, dominada per la Cuculla (que té els vessants conreats fins molt amunt, diu l'Arxiduc) i els Picots, un enrocador de cabres, com diu l'amic Joan Campomar «Són l’enrocador més important de la zona. De lluny pareixen un conjunt de roques de forma piramidal on l’accés hi pareix difícil. Quan un s’hi acosta hi troba escletxes, petits passos… De fet alhora d’agafar un cabrit, els amos de la zona no dubtaven a fer-los-hi pujar ja que allà quedaven enrocats: el ca parava i l’amo pujava per enllaçar-lo». Veure l'entrada a ⇨malaltsdetoponimia.

Situat damunt l'era de batre, amb la pedra del carretó en primer pla, albiram les cases de Fartàritx Gran i les de Fartàritx d'en Roig.

Fartàritx Gran - Fartàritx d'en Roig
Assolim les ruïnoses cases de l'antiga possessió de Fartàritx. Dels vuit districtes en què va quedar dividida Mallorca després de la conquesta, un fou el de Pollença, 122 alqueries que el rei va cedir als cavallers Templaris. «Al Repartiment figura com a Alcheria Fardaritx, 5 jovades, dins la part 'De domo Templi' del districte d'al-Jibal». (Torres i Salas, 2010).

     «El 23 de maig de 1489 Bartomeu Martí, de l'alqueria de Fartàritx, va vendre als germans Jordi, Rafel i Antoni Pont, de Pollença, una alqueria en el terme de Fartàritx, alou del Temple; confronta amb l'alqueria de Fartàritx de Joan Martorell, Pere Cànaves, alqueria de Bàlitx de Pere March, alqueria de Mantona de Pere Martí i Rafel Martorell, i alqueria del venedor, dita el Clot de la Sarell». (Rosselló Lliteres, 1985).

     L’antiga possessió de Fartàritx es documenta ja al s XIII. Ocupava el vessant nord del puig de Ca de Míner. El s XVII, estava dividida en dues propietats, valorades en 2.400 i 1.800 lliures. El 1672 Fartàritx dels Martorell —de l’Hort— tenia cases i guarda d’ovelles. El 1728, Fartàritx dels Martorell —de Pedruixella— comprenia també el rafal de can Huguet i tenia cases i conreu de cereals. Feia una renda anual de 52 lliures i 52 quarteres de blat de xeixa
(GEM, V, 178).


Fartàritx actualment comprèn les possessions anomenades del Racó, d'en Roig, d'en Vila i Gran. Segons Àngel Rodríguez (2000): «Al Repartiment figura com a Alcheria Fardaritx, 5 jovades, dins la part 'De domo Templi' del districte d'al-Jibal. [...] Al Llibre d'Actes del Temple només figura una divisió de béns radicats a aquesta alqueria. Tant Geraldus de Ponte i sa muller Maria, com llur fill Guilelmus de Ponte pagaran el cens, [...] als hereus de Bernardus Rotgerii; a més, Geraldus de Ponte pagarà 5 sous al Temple pel Clot de Fartàritg, dins la seva part. Totes dues parts fruïran d'empriu de pastures i, quan Geraldus sigui mort, el seu fill Guilelmus podrà accedir a la meitat del Clot pagant la meitat del cens [...] La part de Guilelmus inclou les cases de l'alqueria». (Llocs, termes i valls de Pollença a l'època medieval i moderna, 2010, J.M. Torres i Pere Sales). 

«Fartàritx pot suposar (segons Moll DCVB) un radical 'fart-'. Això concordaria malament amb la tesi de Coromines. Moll proposa també un ètim aràbic: 'far-tarik', que significa 'lladre o rata de camí'. El topònim és esmentat en el Llibre del Repartiment: 'Fardaritx'. Designe també un raval de la vila de Manacor; no el registre, en aquest indret, Mascaró». (J. Vidal, 1991).

Tornam travessar l'alzinar de Fartàritx d'en Roig i tancam el cercle al portell assenyalat amb el wp 3 (WP-13).

Caminam sobre les mateixes passes que hem donat el dematí i quan som a l'endret del pas du Frare, no podem passar sense donar-li una darrera ullada.
     I amb aquesta imatge donam per finalitzat el reportatge d'aquesta interessant i profitosa excursió, on hem conegut un pas nou. Només cal desfer el camí de la primera part de la ruta. 
     Arribam al cotxe a les 15:44 h (WP-14).  

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
És aconsellable seguir unes normes bàsiques


FITXA TÈCNICA  
Distància aproximada: 9,50 km
Pollença
Pujada acumulada: 485 m
Alçada màxima-mínima: 713-259 m
Temps aproximat sense aturades: 3:32 h
Temps total: 5:56 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: El passos poden crear problemes a persones poc avesades a grimpar o desgrimpar
Integrants: Francisca, Biel, Paco i Joan.
 
CARTOGRAFIA
Traça del track damunt el mapa Alpina E-25, amb els punts més destacats

Detall on apareix el pas du Frare i el passet de la Moleta

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 2-2-2017

HEM CONSULTAT
  • Els noms dels passos a la Serra de Tramuntana. 2009 Dins XXI Jornada d'Antroponímia i Toponímia (Santa Maria del Camí, 2008). Miquel Salamanca Salamanca.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Mapa Edit. Alpina Tramuntana Nord E-25. 2016.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés Trias i Vicenç Sastre i Arrom.

8 comentaris:

  1. Bona ruta Joan.Enhorabona per aquest nou pas....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rafi. La veritat és que ens va agradar molt. El dia també va acompanyar.
      Gràcies per comentar.
      Besades!!!

      Elimina
  2. Una excursió interessant... i unes magnífiques fotos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dolors. Sempre que coneixem coses noves és interessant per nosaltres, els senderistes.
      Gràcies.
      Besades!

      Elimina
  3. De fet n'hi ha un llibret, fins i tot precedent dels de mestre Palos, dels 70's. 20 excursiones por Pollensa (o quelcom semblant), del Grup Nord.

    ...bona excursió!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pere. No el conec a aquest llibre que anomenes, però em va xocar el títol d'aquest de Benigne Palos.
      Gràcies per comentar.
      Salut.

      Elimina
  4. bona ruta Juan i gran descripció com sempre, un plaure llegir-te
    salut i força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Arnau.
      Molt agraït pel teu comentari.
      Salutacions.

      Elimina