Passos de la Serra Mallorquina

© CREAT PER BIEL MIRÓ I JOAN RIERA

17 de des. 2016

167 - La cova i el puig de Son Vila 13-12-2016

Aquesta ruta puja al puig o serra de Son Vila, una humil cota de 336 m d'altària, però amb unes vistes sorprenents a la serra de Tramuntana i a les badies de Pollença i Alcúdia, i a l'albufera. Està situat entre els termes de sa Pobla i Pollença, forma part del conjunt orogràfic de s'Albufera. Començam per guaitar a la cova de Son Vila, una cavitat habilitada a l'antiguitat; pujam al puig per un esportiu pas situat a la cara més abrupte i baixam pel vessant sud-oest, pel pas del Garrover.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

Les cavitats de les Balears pateixen l’impacte de les visites no regulades, que poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deterioració de les formacions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics. Per tant hem de respectar les formacions i no hem de tocar res.
 

Per arribar al punt d'inici cal agafar la carretera de sa Pobla a Pollença (Ma-2200), passada l'església de Crestatx, el coll de Son Vila i la creu de Terme, devers el punt km 4'600 trobarem un vial de la urbanització que ens durà al (⇨WP-0).
     Caminam encarats al xalet del final del camí, el deixam per la dreta per endinsar-nos al bosc a la recerca de la cova de Son Vila. Segurament no és el millor camí, ni el més curt per arribar-hi. Ara, sabent on és hi aniríem per un altre lloc.

Recorrem el bosc sense tirany definit, per un coster rost. Travessam una paret mitgera i continuam guanyant alçada gradualment.

Arribam als peus dels penyals quan ens adonam que anam massa amunt, davallam i connectam amb un camí, el qual havia d'esser un carrer d'aquesta urbanització.
     Per aquests costers, extremadament bruts, baixen els Torrents Pregons, els quals aboquen l'aigua al torrent de can Aixartell. La torrentera que baixa per l'altra vessant (E), també pren el nom de torrent Pregon, no és estrany que la gent de la contrada anomeni la zona, els Pregons.   

Cova de Son Vila
El camí ens du pràcticament a la boca de la cova de Son Vila (WP-1) (144 m).

Ens ficam dedins salvant un petit graó. Anam amb precaució ja que no la coneixem i al primer cop d'ull pareix molt fonda.    

Allò que primer ens sorprèn és una escala feta amb un gran marge, Encinas diu: «[...] conserva restos de escalinata prehistórica aún permitiendo bajar con relativa comodidad hasta el fondo. Donde una laguna o encharque representó el principal atractivo del lugar, mientras sirvió de eficaz aguadero. La obra ciclópea artoficial reestructura el interior aprovechando el cúmulo natural de clastros, potenciando el tránsito entre la entrada y la sala de abajo. Ésta mide en total 56,5 metros de un extremo al opuesto (SW a NE), la anchura máxima es de 15 y es desnivel de una veintena».
     
Sobre la possessió i la zona on es troba situada la cova, el mateix autor aporta: «Son Vila y el no muy distante Can Nova tienen en la aldea repartimental de Vilanova acreditada vinculación histórica con el primitivo asinento colonial de Crestatx (musulmana Uyalfas, luego trasladada a Sa Pobla en tiempos de Jaime II) y con Biniatró (veïniatrîum, vecindario del atrio) cuna probable del ilustre Ramon Llull y convecino acaso de Arnau de Vilanova, éste quizá radicado en Attaxi, en la nava de tal villa (ver Cova de Navarra, N.08), lugarejo o jurisdicción aldeana. Porque prácticamente todos los caseríos del distrito donde se engloba S'Ubac (n'ubac, el humedal con sus terrenos de cultivo, abundante en vestigios prerromanos) conformaron en época árabe una wilayah, viláyatun o "província", según detectamos en los apuntes enfeudatorios cristianos. Doble comunidad, musulmana y judaica, sobre el sustrato global romanizado de la Albufeira y de donde acaba surgiendo la actual entidad de Alcúdia y la de Sa Pobla». (Corpus Cavernario Mayoricense, 2014).   

Hem baixat una primera rampa o escala, caminam per un replà que gira a l'esquerra i ens du a una segona escala molt desfeta.

Gruixudes formacions estalagmítiques, columnes, colades, algunes banderes i fines estalactites, podrem contemplar en aquesta magnífica cova.  

Assolim el sòl i podem veure el darrer marge de sosteniment que facilita la baixada al fons, el motiu d'aquesta obra era l'aprofitament de l'aigua que s'acumulava al fons, fins que «El verticalizado pozo del flanco sudoriental, coalescente con la sala principal y en distensivo plano paralelo a la misma, representó en su momento el principal aporte hídrico al encharche del fondo: pero las aguas pluviales acabaron desviadas en superficie y ahora de ordinario resta seco el culo de la cavidad, dejando sin sentido la obra prehistórica realizada dentro para aprovechar el recurso». (Op. cit, 2014).  

Imponent columna.

Algunes ratapinyades pengen del sostre immòbils al nostre pas, com la que es veu a l'esquerra.

Topografia realitzada per J. A. Encinas, P. Seguí i M. Bonnín (1993)
  
Sortim admirats de la bellesa de les formacions i de la feinada que hagueren de fer per facilitar la baixada al fons de la cavitat.

Resseguim un dels camins que obriren per a urbanitzar el coster del puig de Son Vila (WP-2) (139 m). El camí ens mena a un vial asfaltat (WP-3), el qual seguim en ascens. Passam al terme municipal de Sa Pobla.

El vial acaba en sec, al final del qual hi ha un munt de restes de begudes, lloc habitual de fer botellot i bauxes (WP-4) (150 m). Una autèntica barbaritat, que per desgràcia no seria la més greu que veuríem al llarg de la ruta.

Per l'esquerra d'aquest cul de sac ens tornam ficar al bosc, en tendència a pujar. En poc temps topam un senderó fitat amb unes curioses marques de pintura vermella.

El senderó fitat i molt fresat, remarcat amb pedres, segurament és una sendera emprada pels aficionats a les bicicletes de muntanya.   

Deixam el tirany per enfilar-nos per un terreny més rocós, on en Miquel cerca un pas que coneix de fa temps. D'aquesta manera ràpidament assolim la base dels penya-segats.

Apareixen les primeres vistes de la zona de s'Obac i Crestatx. Al fons destaca el llunyà puig de Randa.

Des de la nostra posició sembla que no hi ha pujada possible. L'única menció que fa l'Arxiduc al puig és aquesta «Hom arriba a un pinar de pins melis i llavors passa per la bassa de Crestatx, ombrejada per alguns pollancres, a l'esquerra es desplega el voluminós puig rocós de Son Vila».

Pas innominat
A les 11:05 h en Miquel localitza el pas entre les parets inaccessibles (WP-5) (208 m). Desconeixem si aquesta pujada té nom. El primer tram resulta ser una paret de roca bastant vertical i amb poques preses, on si no està banyada la podrem pujar sense corda, tot i que no és de demés per ajudar-te a pujar, i no diguem per baixar (WP-5).

En Biel superant el primer tram.

Després recorrem una cornisa entre ullastres i carritxeres, i al final haurem de passar per dins una gran mata.

A la segona part del pas, quan t'enfiles per la roca et sents més exposat, ja que a la grimpada tens un bon pati a l'esquena. No cal dir que si pateixes vertigen, millor no mirar a baix. En Miquel afronta la segona grimpada.

Vista des de la part de dalt. A la mateixa paret, però més cap a nord, al Tallat de can Gall, se situa el pas de l'Esquena.

La soca de l'ullastre ajuda a donar-te el primer impuls. 

Des de la capçalera del pas es té una magnífica panoràmica de la serra de Tramuntana, destacant el puig de Massanella, el Galileu, el Tomir, el puig de Ca de Míner..., més aquí, la penya Mascorda i la vall pollencina d'Eixartell. Les cases que veim més a prop, pertanyen a la possessió de Son Vila. En primer terme, coberts d'arbreda, apareixen els puigs de Son Toni (234 m), el de Navarra (189 m) i les timbes de l'Escull. 

Son Vila de Binimaimó
La possessió que dóna nom al puig, Son Vila de Binimaimó, pertany al terme de Pollença «situada a la vall d'Eixartell o de Binimaimó, confrontada a can Llinarset. És denominada, abreujadament, Son Vila. Prengué el nom (s XVI) de la família dels Vila de Binimaimó. El 1581, pertanyia a Mateu Vila, que la feu capbrevar. El 1705, era de l'honor Mateu Vila. Tenia cases, amb tafona, molí de sang, un alambí d'aram per fer aigües i un torn de filar seda. Era dedicada a olivars, vinya i a conreu de cereals i lleguminoses. Hi havia morers de fulla per alimentar els cucs de seda que eren criats a les cases. Tenia guardes de 95 ovelles, 82 cabres i 25 porcs. Per defensar-se dels bandolers, a les cases hi havia una carrabina i tres escopetes. El 1735, era de l'honor Miquel Vila i confrontava amb Son Llinars, Son Toni, Crestatx, Son Barba, can Feliuet, Son Eixartell i Son Fava. Tenia guardes de 64 ovelles i 45 porcs. Els Vila —de Binimaimó— tenien la casa pairal a la vila de Pollença. El 1997, tenia 208 quarterades i era dedicada a ramaderia ovina i cabrum». (GEM/DF).
     Binimaimó apareix documentat com a malnom el 1533, Mateu Vila dit de Benimaymo. (Barceló, 2010).

Acabam de pujar el coster per la prolongació del pas. A dalt veim una reixeta.

Resseguim la reixeta tot cercant un bon lloc per on botar. Aquí la vegetació està més castigada pels fenòmens atmosfèrics. De totes maneres la massa calcària no es deixa colonitzar fàcilment.  

El tancat s'acosta molt al caire del penya-segat, continuar caminant per l'altra banda de la reixeta esdevé perillós. Botam ajudats per l'ullastre.
     La vall d'Eixartell (o vall de Binicreixent). Amb el nom de vall de Benicrexent surt també citada a la Història de Mallorca de J. Binimelis. Els seus límits devien ser similars als actuals. Els termes més importants de la vall són:
     — Binicreixent, el qual inclou: Can Sion, Can Terrassa, Can Eixartell, Can Sureda, Can Llompart i Can Pelat, Can Canonge i Can Ferrer, així com l'Arboçar.
     — Binimaimó: Son Vila, Can Llinars, Can Llinarset, i Can Fava.
     — Navarra: Can Guilló, Navarra i Can Rotger.
(Torres & Salas, 2010). 

Sense adonar-nos assolim la carena del cim del puig de Son Vila (el Més Alt de Son Vila), per on s'estén un camí ampla (WP-6) (336 m). Per aquest indret passa la línia divisòria de tres termes municipals, Pollença, Campanet i Alcúdia.

Vèrtex del puig de Son Vila
Ens dirigim al punt més elevat del puig, on veim una petits creu de pintura vermella mig esborrada (WP-7) (337 m) i col·laboram col·locant una fita de pedra. Arribam aquí a les 12:14 h.

Allà dalt completam la vista que teníem abans. Des d'aquí s'albira bona part de l'illa. Tornam enrere pel camí.

Cercam infructuosament —si resulta que no són aquestes restes—, un jaciment arqueològic que apareix a un dels mapes que duim al GPS. De totes maneres ens sembla més una barraca del tipus dels carboners que unes restes arqueològiques.
 
El coll de la Talaia (320 m) és un magnífic mirador natural a les badies i a s'Albufera. Apareix el conjunt muntanyós disposat de S a N, des del morro des Penyal a la penya del Migdia (200 m), amb els puigs de ca na Bassera (239 m), el d'Avall i el de Son Fe (268 m). Darrera se situa el puig de Sant Martí (266 m).

Arribam fins on acaba el camí (WP-8) (281 m). Molt agradable és la vista de s'Albufera, on conflueixen els torrents de Sant Miquel i el de Muro.

Superam una reixeta per un forat i començam a baixar a la recerca del pas des Garrover. Per a trobar-ho ens hem de dirigir cap als costers de sa Talaia. Hem de deixar a la dreta els pendissos i caminar paral·lels a ells.

Esclata-sang, Lactarius sanguifluus
Tot i que a l'entrada de la urbanització hi ha un cartell que diu 'no cercar bolets', la temptació és gran, sobretot si et topes amb ells. 

Després de dinar a un replà, amb unes bones vistes, reprenem la marxa. Mentre baixam veim alguns garrovers, la qual cosa ens fa pensar que és el pas des Garrover, però segons un mapa està més al nord. Assolim un altre dels camí-carrer de la urbanització, aquest situat a l'extrem sud (WP-9) (131 m).

El camí ens mena al vial asfaltat on ens espera un altre espectacle lamentable d'incivisme (WP-10). Algun establiment hoteler ha llançat els matalassos vells a la vorera del vial, alguns d'ells se'n va torrent avall degut a les avingudes. Aquests són els torrents Pregons  

Devora un d'aquests abocadors il·legals i incontrolats, se situa aquest pou amb capelleta (WP-11) (79 m).

A la dreta, al (WP-12), s'inicia aquella sendera fitada que hem vist més amunt el dematí, emprada com a pista de 'mountain bike'. Seria interessant resseguir-la per veure on arriba.  

A una cruïlla giram a la dreta (WP-13). Al cap de pocs metres deixam el vial i tornam al bosc, on retrobam la paret que hem botat el dematí quan cercàvem la cova.  

Per dins el bosc d'alzines joves, arboceres, ullastres i qualque pi, trobam la pedra obrada que havien vist en altres ocasions els amics Biel i Miquel (WP-15). Segurament volien aconseguir un rutlo per una tafona i per algun problema va quedar aquí.   

Recorrem un centenar de metres més i arribam al camí del xalet on hem deixat el cotxe, arrambats a la reixeta que tanca la parcel·la (WP-16). Arribam al cotxe a les 15:41 h (WP-17), on tancam el cercle d'aquesta nova i interessant ruta.  

_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
És aconsellable seguir unes normes bàsiques




Pollença
FITXA TÈCNICA

Distància aproximada: 6,49 km
Pujada acumulada: 357 m
Alçada màxima-mínima: 338-73 m
Temps aproximat sense aturades: 2:52 h
Temps total: 6:00:16 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: Una corda d'uns 5 metres ens pot servir d'ajuda per a superar el pas 
Integrants: Biel, Miquel i Joan
 
CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina E-25, amb els punts més destacats

Sector del mapa de Mascaró Pasariu on apareix la ruta

Perfil de la ruta i valors aproximats

Manacor, 17-12-2016

HEM CONSULTAT
  • Corpus Cavernario Mayoricense. 2014 José Antonio Encinas.
  • 501 Grutas del término de Pollensa (Mallorca). 1994 José Antonio Encinas.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Mallorca altiva. 1995 Jesús García Pastor.  
  • Llocs, termes i valls de Pollença a l'època medieval i moderna. Dins: XXII Jornada d'Antroponímia i Toponímia 2009. 2010 Pere Salas Vives i Joan M. Torres Velasco.
  • Alguns malnoms de Pollença a principi del segle XVI. Dins: XXII Jornada d'Antroponímia i Toponímia 2009. 2010 Maria Barceló Crespí.

4 comentaris:

  1. Hola Joan
    He passat gust de veure i llegir aquesta publicació... per dos motius. Primer per no "conèixer" gran part de la zona recorreguda, toponimia, cova, ni siquiera el cim. I la segona, i més curiosa, és que l'he trepitjada un bon grapat de vegades. Fa uns anys vaig trescar amb un cercador de bolets (no em va agradar massa), i un dels llocs que més "visitàvem" era aquesta zona. A tota la contrada, hi ha molt bons "agres" d'esclatasangs. En quant a la brutícia, també és un lloc habitual per aquesta practica. Enhorabona per donar-ho a conèixer... i salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      Idò jo no coneixia res de la zona. Quan passava cap a Pollença, em cridava l'atenció l'espès boscatge de la vorera de la carretera i alguns camins que s'hi endinsaven. Fou l'amic Miquel que coneixia el territori i ens hi va dur.
      Gràcies i salut.

      Elimina
  2. Joan
    Anant a Pollença, amb el companys d'excursió, moltes vegades hem comentat que hauriem de trescar un día per aquest cim, però mai ha arribat el día. Ara tindrem motius per anar-hi.
    Salut i bones cames per fer excursions.
    Pep Torrens

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pep.
      El mateix em deia jo fins que et decideixes. Com a bon col·leccionista de passos que ets, en aquest puig se'n troben dos de documentats, el pas de l'Esquena i el pas del Garrover.
      Salutacions.

      Elimina