2 de nov. 2016

161 - Barranc de Son Cifre (Manacor) 1-11-2016

Aquesta ruta ens permetrà gaudir d'un dels accidents geogràfics més importants i atípics del pla de l'illa —de la zona nord del terme de Manacor—, ja que és més habitual trobar-los al sector de muntanya. Discorre per la llera del pregon barranc de Son Cifre, la zona que va del pont del mateix nom, al torrent de na Borges. Creua el torrent i surt a la carretera de sa Comuna (Petra), a través de la possessió del Bosc Vell. És un ruta curta, però molt entretinguda per les nombroses coves i balmes que hi ha a banda i banda del barranc. Les parets penya-segades, tot i només fer 40 o 50 metres d'alçada, imposen.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Per emprendre aquesta ruta cal demanar permís a les diferents finques per on passa.
 
La cova des barranc de Son Cifre està protegida com a Bé d'Interès Cultural, una protecció integral de totes les parts del jaciment incloent la morfologia i el subsòl. Per tant hem de ser respectuosos en les visites.


Per a realitzar l'excursió, primer deixam uns cotxes a la carretera Ma-3330, que va de Petra a Alcúdia, al Km 3,800 (WP-10), al costat de l'entrada de sa Cabaneta i a l'altra part del portell des Bosc Vell, on acabarem la ruta. Després anam a començar la caminada a la carretera Ma-3322 (camí de Conilles), Manacor-Alcúdia, just al pont de Son Cifre (WP-0) (53 m), al Km 9,700.


Començam a caminar a les 10:20 h, baixant a la torrentera pel costat esquerra de la carretera, mirant cap a Manacor, per darrera de la protecció metàl·lica de la pròpia carretera. Per baixar haurem de superar una reixeta i una curta, però bona pendent; amb quatre passes serem al llit del torrent i als peus del pont.

Son Cifre, la possessió que dóna nom al barranc, està situada entre el torrent de na Borges i la carretera de Manacor a Alcúdia. Segurament pren el nom d'un dels conqueridors de l'illa en el s XIII. Documentada el s XV quan era dels Sureda d'Artà. El 1578, tenia cases, conreus de cereals i una guarda de 130 ovelles. En el s XVI pertangué als Peretó. La posada estava a Manacor i la casa pairal al carrer de l'església de Santa Eulàlia, de Palma. En la citació de 1818 li assignen 300 quarterades, valorades en 2.840 lliures. En deriven (1990) Son Cifre Vell, entre can Cabell des Jardí i Son Figuera, i el barranc de Son Cifre, torrentera que desguassa a la dreta del torrent de na Borges. (Alquerías y viejas "possessions" de Manacor/GEM). 






Pont de Son Cifre
A les primeres passes, situats al bell mig del curs de l'aigua, ja ens sorprendrà l'alçada que presenta el pont de Son Cifre, el qual figura al Catàleg de Centres d'Interès Cultural, amb la fitxa: (A-102).

Quan l'hem superat apareixen les restes del pont vell. La fitxa del catàleg de l'Ajuntament anota: «En construir el pont actual de la carretera Ma-3322 al seu pas pel Barranc de Son Cifre, l'antic pont situat just al seu costat aigües avall, i que creuava el barranc per un punt més estret, va quedar sense ús i tot sembla que va patir una demolició controlada. Les restes d'aquest pont, obra de pedra i cantoneres de marès, es troben encara a les vores del barranc i al seu fons. Es tracta d'un molt bon exemple d'arquitectura civil». També diu: «A destacar les cadenes o reforços de peces de marès dins l'aparell de pedra tant verticals com horitzontals». A la dreta apareix el marge de l'antic camí que continuava després de superar la torrentera.
Cova des Barranc de Son Cifre
A la dreta, devora les restes del pont vell, hi ha un jaciment arqueològic catalogat com a Cova Natural dins el Barranc de Son Cifre. Apareix al Catàleg de Centres d'Interès Cultural de l'Ajuntament de Manacor, amb la referència (26-285). La fitxa nota: «Tot i no observar-se estructures construïdes la cova natural presenta totes les característiques per haver estat usada durant la Prehistòria com indiquen els indicis i les troballes de ceràmica del Bronze Final (Pretalaiòtic) just a l'exterior».

Imatge presa des de l'interior de la cova. (Foto: Joaquín). 
Capades de Moros

Es descriu d'aquesta manera: «Cova natural de dimensions moderades (uns tres metres a la bocana i uns 4 de fons) just devora les restes de l'antic pont de la carretera, a la vessant nord del barranc. S'observen alguns retocs a la roca, tant a l'entrada o bocana com al seu interior. En el primer cas són unes obertures que semblen haver estat fetes per ajudar a cloure la cova mentre que en el segon es tracta de dues piquetes excavades a la roca i semblants a les 'capades de moros'*. Es troben a la paret però molt pròximes al terra».

*Capades de Moros: «A Mallorca i a Menorca, cavitat o fornícula oberta a la roca o dins una cova artificial prehistòrica; les dimensions més freqüents són d’uns 60 cm d’alçària, 50 d’amplària i 40 de fondària.
      La data i la finalitat són incertes i han estat objecte d’interpretacions diverses (finalitat religiosa, lloc per a urnes funeràries). En alguns casos semblen d’època talaiòtica i fins anterior; en altres, la majoria, contemporànies de la dominació romana i fins posteriors». (Enciclopèdia.cat).

      «[...] la fantasia popular que no podia trobar una explicació lògica a aquells forats regulars excavats a la roca, s'empescà una interpretació altament capriciosa d'aquell misteri. Es tractava, ni més ni menys, de forats fets a cop de cap pels sarraïns per a expulsar llurs pecats o com a penitència per les derrotes sofertes per les armes cristianes. Veritablement costa imaginar el veure una filera de moros picant amb testa de ferro contra una paret, però resulta encara més quimèrica suposar-los picant amb el cap en un sostre bastant alt». (Virella, 1980).




Aquest barranc forma part de la xarxa fluvial del terme municipal de Manacor, tributari del torrent de na Borges (vessant d'Alcúdia), la vessant més important de l'illa, amb diferència, amb una superfície de 1.317 Km². El barranc de Son Cifre prové del comellar entre els puigs d'en Cotó i de Calicant. (Els torrents de Manacor, 1990). En un mapa topogràfic del terme de Manacor, la part alta del barranc, del pont per amunt, figura com a barranc de can Caramany.  

A la paret de l'esquerra trobam aquesta via ferrada, de la que no sabem l'ús que li donaven (WP-2) (92 m). Joaquín comprova que a dalt un senderó va cap al pont, per això pensàrem que podria ser una sortida ràpida pels treballadors que aixecaven el pont.

La barranquera s'eixampla i s'estreny, a trams, es pot seguir un tirany fets pels animals que discorre entre una exuberant vegetació arbustiva i arbòria tan espesa, que a trams no deixa veure les parets dels costats.

Val la pena, quan la vegetació ho permet, atracar-se a la base de les parets per veure les balmes disforges modelades per les inclemències meteorològiques. A una d'aquestes balmes, a l'endret de can Cabell de Bellver, hi ha un fontinyol catalogat pels amics de Fonts de Tramuntana com a ►font de Son Cifre.

L'únic entreforc que trobam és quan s'ajunten el barranc de Son Cifre i es Barrancó, que ve de can Cabell Vell, es Rafal Roig... i passa per can Bernat des Barranc.

Les carritxeres i les mates són gegantines. El seu creixement es veu afavorit per una humitat constant, ja que tenen poques hores de sol.

Dia 25 d'octubre vaig fer la ruta amb el grup de l'amic Pep Torrens. Aquell dia, per segona vegada obrien pas, tallant branques i lianes que dificultaven la passa, gràcies a això ara és molt més còmode fer el recorregut. Al fons apareix un altre bon muntanyenc, Josep Ferrer i Nos. 

«Els barrancs —com anota el doctor en Geografia Miquel Grimalt—, en funció de diversos factors, tals com els materials del sòl, o com la força i permanència de l'escorrentia, les aigües dels torrents poden excavar barrancs, més o menys fons, amb parets verticals abruptes i el fons pla». «El barranc de Son Cifre corre encaixat entre parets verticals que estan molt carstificades, amb la presència de coves, algunes de les quals queden amb la boca penjada als penyals. Aquest fet ha fet pensar a alguns autors que el torrent excavà el barranc aprofitant el buit de coves preexistents». (Els torrents de Manacor, 1990).

L'obra literària del manacorí Miquel Àngel Riera, la seva primera novel·la Fuita i martiri de Sant Andreu Milà (1973) té l'acció ambientada al fons del barranc de Son Cifre. El cotxe d'uns delinqüents que fugen a tota velocitat cau al barranc, fragment: «La troballa fou feta ahir a mitja tarda, dins el barranc de Son Cifre, en un lloc que l'arbreda espessa del fons i el roquissar abrupte fan inabastable a la vista des del camí que corre pel seu caire. Un espectacle dantesc s'ha ofert als ulls dels espaordits caçadors, avisats pels desesperats lladrucs del seu ca».   

Una gran comunitat de tortugues tresquen per aquí i per allà.

Aquesta imatge descriu perfectament les paraules de Grimalt «entalladura de parets molt verticals, fins al punt que a trams sembla un veritable canó càrstic».

En el recorregut pel barranc trobam alguns llocs on s'engorja i forma petits salt que fan que sigui més entretingut i esportiu.

La humitat i el verdet aferrat a la roca ens fa anar alerta en aquests petits passos, més típics d'un torrent de muntanya que d'una torrentera del pla de l'illa.

El projecte Cartografia de la vegetació de ribera i valoració del seu estat ecològic, a l’illa de Menorca (2009), ens ajuda a entendre la importància que té la vegetació dels torrent. «La vegetació de ribera té una gran influència en la dinàmica hidrològica i en el funcionament dels ecosistemes: retarda la formació d’avingudes, disminueix la velocitat de les aigües afavorint així la recàrrega dels aqüífers. Al mateix temps, contribueix a augmentar l’estabilitat de les lleres amb l’entramat de les arrels, el que redueix el risc d’erosió. D’altra banda, una altra funció fonamental de la vegetació de ribera és la seva funció primordial com a corredor biològic i com a refugi de fauna tant terrestre com aquàtica».

L'amic Jaume Tort, de l'Alpina, enfeinat xerracant branques per facilitar el pas. 
   
Un ullastre ben plantós. «Al fondal hi ha una vegetació notablement desenvolupada, amb grans ullastres, alzines i llampúdols, i també amb presència d'aranyoners i altres arbusts propis de voreres dels cursos d'aigua». (Grimalt, 1990).

Arribam a la que podríem denominar l'olla del barranc, on la força de l'aigua a arribat a formar una clotada com un gran gorg. A la Web Toponímia Mallorca, trobam que «Els pagesos de la zona designen amb el nom de s'Olla Colera* el gorg més pregon del torrent que solca el barranc de Son Cifre».

*Olla Colera DCVB: vas gran, de terrissa, de forma semblant a una alfàbia però amb la boca més ampla i amb quatre anses, que serveix per a posar-hi la llet destinada a fer formatge (Mall.).

A la dreta, un poc enlairada, trobam una gran balma d'arenisca groga (WP-3) (57 m).

La recorrem en sentit oposat a la nostra ruta per admirar les capritxoses formes que s'han arribat a modelar.

La balma, segurament una duna fossilitzada, es pot recórrer un centenar de metres. Les seves parets groguenques destaquen de les altres parets grises calcàries.

Abans d'abandonar aquest lloc tan maco, ens feim la foto de grup.

El barranc de Son Cifre poques vegades du aigua «Sembla que hi ha una relativa independència entre el cabal —o aigua que passa pel curs— i la pluviometria mitjana. Fins al punt que a la part del terme on al cap de l'any hi plou més (àrea de Son Sureda-es Cabanells) el torrent que hi corre —el ja esmentat barranc de Son Cifre— és quasi sempre eixut, per mor de la porositat del terreny». (Grimalt, 1990).

Recorrem uns metres pel centre del jaç quan veim que la barranquera s'eixampla per l'esquerra, amb unes grans balmes enlairades uns deu o quinze metres. Hi arribarem per una rosta rampa que l'han habilitada amb uns troncs fermats a les soques dels ullastres, i que ajuden a superar-la.

(Clicau sobre la foto per veure-la completa).

Aquí, els nombrosos degotissos han arribat a formar columnes, estalactites i autèntiques colades, més pròpies de cavitats subterrànies que de balmes.

Baixam d'aquesta fantàstica raconada, saludam a dos vells amics manacorins que han tingut la mateixa idea que nosaltres i prosseguim la ruta. A la dreta del tirany, a uns metres de la llera del xaragall, trobam un mig desfet rotlo de sitja (WP-4) (25 m).

La xamosa vegetació, les volanderes fulles de la figuera, la catifa verda sobre les roques, les parets penya-segades..., tot plegat farà que ens en portem un bon record d'aquesta ruta.    

El sender serpeja per una zona més planera, fins i tot sembla que ja estam a la desembocadura del barranc, quan tornen a aparèixer les parets que l'encatifen. A la de la dreta, a una altra zona d'arenisca, apareix la cara sinistre del barranc. 


A la desembocadura del barranc de Son Cifre al torrent de na Borges hi ha una bassa d'aigua i una espesa bardissa que impedeix continuar. Sortim per la dreta per un portell que dona pas a un camí.

Recorrem uns camps de cultius a tocar de la reixeta que discorre paral·lela al torrent de na Borges.  Destaquen les elevacions suaus de les voreres del torrent.
      
Torrent de na Borges
Resseguim la reixeta fins que trobam un portell que dóna pas al torrent, a l'alçada d'un pou (WP-5) (20 m). Per un gual de canyes o per damunt d'unes pedres, podrem travessar el torrent de na Borges, segurament en el lloc més estret, i entrar a s'Hortet. Per a continuar haurem de botar una reixeta. El torrent delimita els municipis de Manacor i Petra.

La vista retrospectiva, des de les terres des Bosc Vell, ens mostra a la dreta el canó que acabam de recórrer. A l'esquerra es veuen algunes edificacions de Son Cifre Nou, ca na Margalida, ca na Catalina...

Travessam un pedregar cap a la bardissa, la recorrem fins que trobam un camí que puja es Turó, cap a nord, després d'haver passat un esbaldregat porxo de roter.

Pujam unes costes, passam uns revols i el camí es replana, ara discorre còmode entre ullastres. A l'esquerra se situa es Clot des Cards.

Quan ja albiram les cases de la possessió i la vaquera, entre les pastures veim unes curioses barraques circulars de pedra seca, amb coberta també de pedres i terra. Segurament són petits sestadors. A Menorca s'anomenen barraques de porquim.

Aljub des Bosc Vell
A l'esquerra del camí, prop de les cases, se situa l'aljub del Bosc Vell, el qual apareix al Catàleg de Patrimoni Hidrològic i Etnològic del Torrent de na Borges. La fitxa resa: Petit aljub situat vora les trugeres del Bosc Vell. Té unes dimensions de 3 m d'ampla per 9 m de llarg. Recull l'aigua del camí. Té un coll de marès amb capella amb sostre a doble vessant. La coberta de l'aljub és plana i està protegida per una paret baixa. Al llarg del costat sud té un abeurador adossat.














A la capella hi ha una rajola que indica la data de construcció i la capacitat: "Ave Maria. 230 metros cúbicos. 6 octubre 1908". Tot i que a nosaltres ens sembla que posa 1903. (WP-6) (78 m). 


Es Bosc Vell
Les cases apareixen dalt d'un turó que ens queda a la dreta, en una situació dominant de les grans planures dels sementers verds que l'envolten. Són les típiques cases d'una possessió del pla, eminentment agrícola. La possessió està situada prop del torrent de na Borges, entre Son Gener i Son Doblons.

Quan hem superat la casa, el camí volta a l'esquerra i s'estén recta fins a la carretera, separant el sementer des Mig. No cal dir que hem de deixar les tanques talment com les trobam.
     A aquesta finca s'hi troben els jaciments arqueològics anomenats es Clovetó dels Ametllers i es Camp Vell.    

Són remarcables els grans exemplars de mates que hi ha a la vorera del camí. Aquest presenta una gran esbrancada que no va arribar a morir.   

Arribam al portell d'entrada a la finca des Bosc Vell, de la carretera de sa Comuna Ma-3330 (Petra-Alcúdia), on tenim els cotxes que hem deixat abans d'iniciar l'excursió (WP-7) (69 m). O feim a les 14:11 h, després de 2:34 h de caminar. Si no volem fer combinació de cotxes, podem remuntar el barranc cap al pont.

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un.Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.


► És aconsellable seguir unes normes bàsiques



FITXA TÈCNICA
Manacor
Distància aproximada: 6,30 km
Pujada acumulada: 125 m
Baixada acumulada: 86 m
Alçada màxima-mínima:
83-20 m
Temps aproximat sense aturades: 2:34 h
Temps total: 3:51 h
Ruta circular: No
Dificultat: 2 sobre 5
Observacions: Millor duu roba vella i alguna eina per tallar lianes espinoses
Integrants: Maria, Rafi, Dolors, Joan Gelabert, Joan Campomar, Joaquín, Toni i Joan Riera
 
CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic ING-25 amb els punts més destacats

Part de la ruta figura al mapa Alpina

Mapa topogràfic del SIGPAC on apareix el barranc de Son Cifre i es Barrancó

Perfil de la ruta i valors aproximats


Manacor, 2-11-2016

HEM CONSULTAT 
  • Mapa toponímic del terme municipal de Manacor. 2008.
  • Les Balears. Descrites per la paraula i el dibuix. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA. 
  •  Els torrents de Manacor. 1990 Miquel Grimalt Gelabert.
  • Alquerías y viejas "possessions" de Manacor. 2002 Pedro Adrover Rosselló.
  • Miscel·lània penedesenca. 1980 Joan Virella i Bloda.
    

12 comentaris:

  1. Molt ben documentada y explicada Joan, me costara poc seguir ses vostres pases.
    Enhorabona..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Toni. La ruta és molt fàcil de seguir, és com fer el torrent de Pareis en petit, tot per avall.
      Gràcies i salut!

      Elimina
  2. Una excursió que recordarem molt de temps, ja que es pot dir que ahir no hi va haver ningú que es quedàs indiferent davant l'espectacle que vàrem poder contemplar i gaudir!
    Gràcies encant per la teva dedicació!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenint el barranc tan a prop, més fàcilment podem tornar-hi. Amb una vegada no es poden veure tots els racons.
      Gràcies. Besades!!!

      Elimina
  3. Que bo Joan, que hagis fet aquesta publicació, podré copiar ses teves informacions i ens quedarà una presentació perfecte. Al mateix temps ens anirà molt bé sa vostra netejada (jajaja!!!). En Jaume Tort, ens ha convidat a fer-hi un "cafetet" la setmana que vé. Molt bé tota aquesta feina que heu fet... i haver-lo posat al nostre abast. Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé, Llorenç. De totes maneres hi posareu la vostra original empremta a la publicació. Cert que ara fa molt bon passar, cosa que hem d'agrair al bon amic Pep Torrents i al seu grup dels dimarts.
      Si hi anau vos sorprendrà, les fotos no fan honor a l'espectacle real que veus allà dins.
      Una abraçada!

      Elimina
  4. Joan realment ets un crack. Es increible l'informació que arribes a donar de qualsevol excursió que facis. No afluxis que hi ha molt per recorrer.
    Pep Torrens

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pep. Ben segur que n'hi ha més, però aquesta és la que trob.
      Gràcies home pel teu comentari.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Fantàstic document a l'abast de tothom. Milers de gràcies Joan. Vaig llegir tot el reportatge quan ho publicares, i avui una altra vegada després d'haver fet la ruta en el dia d'ahir. Crec que aquesta segona lectura i ja amb en coneixement del terreny m'ha donat moltes més raons, si es cau, per reconeixer laimpagable feinada que fas de recerca de informació i divulgació que fas. I el més important, el que encara et fa més gran: sense esperar res a canvi, tan sols per deixar a l'abast de tots el que a tu t'entusiasma. Gràcies una altra vegada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'agraeix de bon de veres aquestes amables paraules d'amic, Fernando, les quals m'animen a seguir endavant. Quan t'agrada fer una cosa no has d'esperar res a canvi, ho fas!
      Una abraçada.

      Elimina