22 de nov. 2016

163 - La canal de Ponent i el pas de Son Nebot (Massís d'en Galileu) 20-11-2016

El massís del puig d'en Galileu —antigament Garireu o Garideu— és un dels cims més coneguts i per tant més visitats de les nostres muntanyes. La pujada clàssica i, diguem, oficial, es fa per les Voltes. Un meravellós camí de ferradura, típic de muntanya, aixecat per arribar a la casa de neu que per allà es va construir. Fa poc que he sentit a dir que hi ha unes 20 vies per on es pot ascendir a aquest puig per la cara nord, idò aquest dia, seguint les passes dels amics Llorenç Soler i Andreu Magraner, pujàrem per una inclinada canal situada al vessant de ponent de la Mola. Una de les més esportives que hem fet fins ara per pujar al massís d'en Galileu. La baixada, una clàssica, el pas de Son Nebot, on també s'hi han d'aferrar.

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. 

Deixam el vehicle un poc abans d'Escorca (⇨WP-0) (640 m), a la carretera Ma-10, Andratx-Pollença, al costat de la dreta, pujant de Lluc. Allà trobarem lloc per uns quatre o cinc cotxes.
     Començam a caminar a les 9:08 h, cap al restaurant. Als dos minuts, a l'esquerra de la carretera, ens sortirà a camí el portell del camí Vell de Lluc. Trobam la barrera oberta per mor que hi ha caçadors. Hem de ressenyar que és un camí públic, per això no trobam rètols de prohibicions, tant sols de perill per la caça. 

Font d'Escorca

Ben aviat apareix la font d'Escorca (WP-2) (666 m).
«Està situada entre l'església de St. Pere, es Palau i el puig d'en Galileu. La seva importància rau en el fet de trobar-se en un lloc de llarga història i per haver abastat d'aigua el nucli de població més antic de les nostres muntanyes junt amb Almallutx. El seu entorn és agradable, enmig de grans alzines que l'ombregen. El seu cabal és abundant durant tot l'any. Surt baix de la carretera antiga que conduïa de Lluc a Sóller i a sa Calobra. Ha estat canalitzada a les seves cases, encara que se'n pot beure al mateix ull.
     Aquests voltants, antany solitaris, han sofert uns canvis radicals amb la nova carretera». (Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris, 1993). Per damunt de la caseta que es veu a la foto petita hi passa l'antiga carretera.

Mina de la font. Veure més dades sobre aquesta font a: ⇨Fonts de Tramuntana.

Continuam per l'antic camí de Sóller a Lluc, deixam alguns ramals emprats antigament per baixar els productes elaborats per aquests boscos, com el carbó, la calç, la llenya...

Una nova barrera ens flanqueja el pas, encara que la trobam oberta i podem continuar còmodament. 

Coll des Romaní
A les 9:34 h assolim l'indret conegut com el coll des Romaní (WP-3) (713 m). Per la vorera del camí arrelen mates de la planta que dóna nom al coll (Rosmarinus officinalis).

A l'altre coster, la collada ens obre una nova panoràmica. Apareixen les muntanyes del cor de la serra de Tramuntana, el gran massís del puig Major, la serra de na Rius i el piramidal puig de ses Vinyes separat pel coll de s'Escudella.

Albiram també part de la canal que anam a pujar, situada entre la paret vertical des Pixarell i es Castellot d'en Coll (833 m).

Deixam el camí Vell de Lluc, que baixa cap a les cases de Son Nebot, per una desviació a l'esquerra. És un camí de carro més rústic i abandonat, gairebé menjat per la vegetació. Passam per devora una curiosa construcció quadrangular amb l'interior redó (WP-4) (709 m). Sembla una petita olla de forn de calç. Justament el pi va anar a morir a sobre.
Font des Guix
  


Ens desviam uns metres de la ruta per veure dues fonts, la font des Guix (WP-5) (715 m) i la font Bona.
     La des Guix va patir una esllavissada i és pràcticament impossible veure el broll, només qualque bassiot. «El Pare Roig diu: És la segona de les fonts de Lluc que duu el mateix nom.
     Anomenada així tal vegada per la gran quantitat de calç que porten les seves aigües. L'amo de les cases me digué que era impossible coure-hi fideus i manco llegums. Estaven canalitzades fins a les cases de la possessió de Son Nebot, a la qual pertanyien.
     Actualment està ben abandonada a causa d'un enterrossall que l'obturà i l'aigua surt per punts distints i es perd totalment.
     Tot i així era una fontinyola de poc cabal, principalment en anys secs.
     És curiós que estant tan a prop de la font Bona, d'aigües finíssimes, siguin tan diferents l'una de l'altra.
     Està dins un racó fresc de l'alzinar que revesteix la baldana nord del puig de sa Mola d'uns 1.000 mts. d'altitud. Forma part de la immensa catifa d'arbres que el turista  contempla després de la pujada de sa Calobra al coll de cals Reis, passada l'aridesa de la costa del Bosc».

Veure més dades sobre aquesta font a: ⇨Fonts de Tramuntana.








Font Bona
A uns metres cap a sud trobarem la font Bona (WP-6) (711 m). El Pare Roig, també cataloga aquesta font a la seva obra Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris, diu: «Dins el terme de la possessió de Son Nebot, no molt enfora d'Escorca i en el camí antic de Lluc a Sóller i sa Calobra es pot trobar aquesta fontinyola, molt bona i digestiva, com ho diu el seu nom. Avui dia abasta les necessitats de l'esmentada possessió, on arriba dins una canonada que deixa caure l'aigua a un safareig.

     La poca aigua que dóna surt del fons d'una mina molt estreta que no permet el pas d'una persona. És difícil beure-hi [...] Esta a prop des coll des Romaní que és el punt més alt de la vella carretera».
 
     Veure més dades sobre aquesta font a: ⇨Fonts de Tramuntana.

Resseguim les restes del camí de carboners fins que el perdem. Avançam guanyant alçada gradualment adreçats a sud. A prop d'uns penyals, on hi ha una clariana, podem copsar el salt des Pixarell, a les parets penya-segades de la Mola, cap allà ens hem de dirigir.

Per aquest rost coster seguim trobant evidències de l'explotació del bosc.

Seguim pujant i avançant pels peus dels contraforts del gran escaló on cau en picat un xaragall anomenat es Pixarell. La forta inclinació del terreny ens fa caminar incòmodament. Sort que el sòl, cobert de fullaraca, està humit i no rellisca tant com si estàs completament sec.

Caminam a tocar dels penyals, tant que en separam un per a poder passar ;-). Curiosa aquesta estreta fesa!

Es Pixarell
Així arribam a la base de la gran paret on hi ha el salt des Pixarell (WP-7) (808 m), salt de Son Nebot o també bot de s'Embotelladora, per està situat part damunt de l'embotelladora de la font Major, un salt de 147 metres d'altària, que forma part del torrent de Son Nebot, el qual continua coster avall.

Per aquest salt és considerat pels escaladors un dels torrents més complicats que tenim a l'illa. Vallcaneres el descriu així (2001): «Aquest salt conté un primer ràpel d'uns deu metres fins a una petita repisa decorada per un arbre de visc. Tot seguit ve un ràpel d'una quarantena de metres, que no sols desploma, sinó que, a més a més, obliga a realitzar un pèndol cap a l'esquerra fins a un passamans... impressionant! [...] Però no acaba tot aquí. El passamans en qüestió ens porta a una repisa, després de la qual encara queden dos ràpels, d'una cinquantena de metres cadascun, però que comparats amb el del pèndol són un còmode passeig». 

En aquesta imatge —un poc difuminada degut a la distància— presa des dels costers baixos de la serra de na Rius, es pot apreciar el recorregut aproximat que férem i els indrets més destacats. Apareix també el comellar de sa Font, sa Planella, l'aqüeducte de la central, la carretera...   

Després de reposar energia als peus des Pixarell, prosseguim la ruta. El terreny no dóna treva, és molt inclinat i a uns metres més avall es veu un acusat desnivell.

Pujam i baixam lleugerament per esquivar ressalts rocosos, però la idea és no defugir massa del llindar del bosc i dels penyals. Hem de tenir en compta que tot allò que baixem ho tendrem que pujar. Ja tenim més a prop els espadats que tendrem a l'esguard quan pugem per la canal.

  
Tot ajuda a desfer la muntanya. No només les inclemències meteorològiques fan malbé la roca, sinó que també les arrels dels arbres que creixen a les escletxes les rebenten.

Anam massa encimbellats i haurem de baixar un nivell. 

En Joaquín guaita per si veu la canal darrera d'aquest penyal. En aquest punt tenguérem alguns dubtes, com els amics Llorenç i Andreu, puix l'indret dóna a entendre que pots pujar, però no és la canal que cercam. Tal vegada es pugi pujar grimpant per la paret, però val més anar pel lloc més segur.

Darrera el Castellot d'en Coll hi ha el Castellot d'Almallutx, elevacions emprades a l'antiguitat per protegir l'escanyall del gorg Blau, un punt clau per controlar la vall d'Almallutx. La presència d'estructures ho certifiquen. 

Continuam avançant pels peus dels penyals, baixam uns metres per esquivar un esperó i just darrera aquest trobam l'inici de la canal (WP-8) (760 m). Començam l'ascensió a les 11:29 h. La taca vermellosa d'un despreniment pot servir de fita.
     Hem vist que l'anomenen de diverses maneres, Gran Diagonal de Son Nebot, o simplement Diagonal de Son Nebot, segurament per la seva travessia en diagonal pel coster de la mola del puig de Son Nebot. Els amics, dels quals seguim les petjades, l'han anomenada canal de Ponent, no és mala proposta, ja que està situada al ponent de la citada mola, denominació que adoptam per haver agafat d'ells la idea de fer la ruta.

El primer cop de vista de la canal és descoratjadora i poc atractiva. Una estreta canal molt empinada amb pedres soltes i brancam que tot plegat hem d'anar esquivant...

...tot i que quan hom s'hi posa, no és tant com pareix. Així anam fent i agafam les al·lotes que ens duien avantatja.

De moment no hem trobat cap tram delicat, pujar per aquí és qüestió d'esforç i de fer aturades per a gaudir del panorama que deixam a darrere i també per descelerar el bategar del cor.

Sorprèn per on s'enfila l'alzinar.

Veim un penyal isolat, una espècie de ninot, enmig de la canal. Anam a voltejar-lo per la seva esquerra per evitar un tram de pedreny molt relliscós.

Quan l'hem superat ens adonam que és una pareidolia*

* Il·lusió consistent a percebre de manera clara un estímul sensorial vague, generalment una imatge o un so, i atribuir-li un significat. (GEC).

  • Visió d'animals o rostres en la forma dels núvols.
  • Visió de rostres als cims d'alguns turons pedregosos.
  • Visió de cara a la part davantera o posterior d'un vehicle (els fars representarien els ulls, la graella la boca i el parabrisa el front o cap).
  • Imatges de rostres en aparells (a la imatge), edificis, etc.
  • Visió de persones o siluetes en el paviment.
  • Audició de missatges recognoscibles en enregistraments en idiomes desconeguts o reproduïdes al revés.
  • Nombroses figures religioses o simplement humanes, en objectes astronòmics com la lluna i la nebulosa de l'Àliga.
  • Imatges religioses en objectes quotidians (arbres, pedres, etc.). (Viquipèdia).

Anam cap a un cul de sac que, per esquivar-lo, ens hem de desviar cap a la dreta per entre dues alzines i retornar al centre de la canal. En aquest punt veim la segona fletxa vermella de l'amic Pep Torrens senyalitzant en descens.

Les alzines que deixam enrere.
  
Hem guanyat bastant alçària. Vista d'es d'aquí, la gran depressió sembla inaccessible. M'imagín que la davallada ha de ser molt més complicada que la pujada.

Assolim la zona alta, poblada de carritxeres. La canal sembla un fondal que s'estimba cap al fons del comellar de sa Font. Al fons veim dues canals més, que discorren a banda i banda de la serralada que tenim davant, una és el coll des comellar de sa Font (de la Roca o des Poll), a baix des Castellot d'en Coll. Aquestes sí que figuren al mapa d'Alpina, no així la que pujam ara.

Gairebé a dalt hi ha un collet format per un esperó; una balconada amb una caiguda impressionant. Les vistes són fantàstiques cap a la serra de na Rius o de s'Almàngara, la moleta de cals Reis, Turixant, Son Nebot, el torrent del gorg Blau...

...i l'imponent puig Major de Son Torrella, amb els seus 1447 metres d'altària. Llàstima que no topàssim un dia ben clar. Les boires es passegen pels cims més alts i enterboleixen l'ambient.       

Una visió des de la capçalera de la canal de Ponent de la vall de Son Nebot, amb les cases de la possessió situades damunt un turó. Donam per finalitzada l'ascensió a les 12:14 h (WP-9) (965 m). Hem posat uns 45 minuts, amb les aturades pertinents.
     Son Nebot, la finca per on caminam «és una possessió del terme d'Escorca. Documentada el s XIV, era denominada Escorca dels Nebot, després rafal d'en Nebot i, finalment, Son Nebot. El 1666, era dels germans Cristòfol i Margalida Collet. Tenia cases i era dedicada a alzinar i conreu de cereals i hortalisses. Tenia font i un petit hort. Feia una renda anual de catorze quarteres de xeixa. Els Collet tenien la casa pairal al carrer de la Ferreria d'Avall, a la parròquia de Sant Nicolau, de Palma. El 1685, era valorada en 2.500 lliures. El 1711, pertanyia a Arnau Garau -Marcó- i se'n fixaren els límits amb la veïna Turixant, situant-los a la penya Arreplegada, el torrent de Turixant i sa Cometa». (GEM-DF/M).

Ja que el pas de Son Nebot està a les mateixes parets que hem pujat, recorrem el caire dels penya-segats en direcció nord, fins a trobar-lo. Des de la nostra posició ja podem situar-lo, cau a l'endret des Frontó.

Travessam el xaragall que més avall, després del salt des Pixarell, es converteix amb torrent, el torrent de Son Nebot, el qual desguassa al torrent del gorg Blau, després de passar per la font de Son Nebot, la que, a partir de 1969 es començà a explotar comercialment i adoptà el nom de font Major.

Guaitam per on cau en picat es Pixarell. La timba és impressionant. A baix, destaquen les cases de Son Nebot i el congost del torrent del gorg Blau, «on s'hi troba l'"horrenda Fosca" i acaba a s'Entreforc». (García Pastor).

Quan estam a punt d'arribar al pas topam un altre grup de senderistes que té la mateixa idea de baixar per aquí. Ens saludam i resulta que és gent coneguda, de Felanitx i de Manacor.

Pas de Son Nebot
Deixam a la dreta es Frontó o puig de Son Nebot de 1022 m, baixam un escaló que ens duu a passar per devora unes alzines, continuam per un llom rocallós, giram a l'esquerra i ja estam situats al pas de Son Nebot (WP-10) (987 m).

Reconeixerem el pas per unes estaques de fusta i un marget, que un temps tancava el collet. El senderó és ben definit i molt bo de seguir.

L'escalonada va baixant gradualment, passa a prop de la timba i volta a la dreta. Des d'aquí podem observar el minso nivell de l'aigua de l'embassament del gorg Blau, situat entre el Castellot d'en Coll, el puig de ses Vinyes i la serra de Turixant.
     Lluís Salvador, després de passar l'estret del gorg Blau descriu l'antic camí (1884): «Revolts la majoria empedrats condueixen pels pendissos boscosos coberts de velles alzines baixant un tros del comellar de Son Nebot. A baix brama el corrent, que en el comellar només té una sortida cap al torrent de Pareis. L'indret ofereix l'escenari més agrest, la bellesa del qual es veu augmentada per la vegetació molt frondosa de les poderoses alzines [...] En la tranquil·la pau d'aquest comellar boscós es troben un parell de cases de possessió, allunyades del món, com recloses dins aquesta solitud muntanyenca. Les primeres que trobam són Turixant d'Amunt, cals Reis i Turixant de Baix, situades a la riba esquerra del torrent. Passat cals Reis baixa un viarany cap a sa Calobra. En canvi, Son Nebot, prop d'on passa el camí i que es deixa a l'esquerra, està situat a la dreta del torrent; la casa té una part sense acabar i sense teulada, de manera que pareix mig en ruïna».  

Val la pena fer una returada per a contemplar l'enorme clotada que s'estén davant de nosaltres.
     L'Arxiduc segueix, passa per les Cases Noves i... «El camí continua pel pendís de muntanya a través de l'alzinar, on hi ha molts arbres vells magnífics entre les roques calcàries punxegudes, dentades, rastellades per les pluges; damunt els cims dels penyals creixen també pintorescs lledoners. A l'esquerra, entre masses rocoses i alzines, enmig d'una natura primitiva plena de bellesa salvatge, hi ha la casa de possessió d'Escorca, propietat de don Faust Gual de Torrella, que era una antiga alqueria anomenada Axcorca o Escorca». (Les Balears, 2002).

El grup d'amics baixant el pas.

A un replà s'acaben les roques nues o cobertes només per una esquifida vegetació i comença l'ombrívol alzinar. Aquí també hi ha un petit marge. A partir d'ara ens hem d'amollar per l'inclinat pendís del bosc.

Després de dinar a la capçalera del bosc, engegats per l'aire fresc, iniciam la llarga rosseguera que ens menarà al punt d'inici.

A la primera sitja que trobam ens feim la foto de grup.

Continuam baixant per un bosc obac, molt abandonat i malaltís, on trobam moltes soques i branques podrides. Assolim un camí de carro que va d'un gran sementer al coll des Romaní (WP-11) (764 m).

Seguim baixant paral·lels a la paret que tanca el sementer, ens topam amb un altre camí (WP-12), giram a la dreta per anar a sortir a la font d'Escorca i al camí Vell de Lluc, on tancam el cercle (WP-13) (658 m). Només ens queda acabar de baixar a l'asfalt, al costat del restaurant i ben davant de la possessió d'Escorca i l'oratori de Sant Pere (WP-14). Finalitzam aquest esportiva ruta a les 14:49 h.

Interior de l'oratori de Sant Pere a una postal

«L'oratori és documentat per primera vegada el 1283. Fou parròquia fins al 1456. Va esser construït en un solar donat (1269) per Andreu Pocoví i Pere Salavert. Fou restaurat (1943) sota la direcció de l'arquitecte Gabriel Alomar. Fa 11 m de llargària i 8,5 m d'amplària. És de planta rectangular, dividida en dos trams mitjançant arcs diafragmes que sostenen una coberta de fusta de doble vessant. S'hi conserva una talla gòtica de Sant Pere.


Va estar tan abandonada que arribà a ser sestador
     Els murs són de paredat. La zona d'ingrés, amb un arc de mig punt dovellat, se situa en el lateral dret en posició descentrada. Als peus i a la capçalera s'obren sengles finestres de factura atrompetada i doble esplandit. Remata en una espadanya de definició triangular amb teuladeta de doble vessant. El s XVIII, la possessió Escorca era, també, denominada Sant Pere». (GEM).

     Tot i que la primera data que ens dóna la GEM d'aquesta capella és la de 1283, a un document del 15 de novembre de 1246 ja es fa menció del rector, diu: «Jo Miquel de Apiara, Rector d'Escorca i Aumaluig, veng al Mestre Joan de Verí, Paborde de l'Església de la Seu de Mallorca, un pati, en l'Almudayna...». (Revista Lluch / Joan Vich, 1934, p. 163).
 

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



⇨Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
És aconsellable seguir unes normes bàsiques



FITXA TÈCNICA

Escorca
Distància aproximada: 6,36 km (Track netejat)
Pujada acumulada: 459 m
Baixada acumulada: 479 m 
Alçada màxima-mínima: 990-641 m
Temps aproximat sense aturades: 2:58 H
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  5:40:37 h
Ruta circular: No, però no es fa necessari fer combinació de cotxes
Dificultat: 4 sobre 5
Observacions: La pujada per la canal de Ponent és bastant exigent. La baixada pel pas de Son Nebot es fa per un rost comellar.
Integrants: Magdalena, Rafi, Dolors, Joaquín i Joan 

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Nord E-25, amb els punts principals

Perfil de la ruta i valors aproximats



 Manacor, 22-11-2016
HEM CONSULTAT
  • Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris. 1993 Bartomeu Roig i Roig.
  • 20 Itineraris Alternatius per la Serra de Tramuntana III. 2001 Lluís Vallcaneras. 
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Mapa Alpina Tramuntana Nord E-25.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
  • Notes sobre consum de neu i dolços. 2007 Ramon Rosselló Vaquer.

4 comentaris:

  1. Una altra excursió per a recordar, curta però intensa! Un agradable dia amb els amics, que al final és el que importa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això mateix. D'això es tracta, fer exercici conèixer territori i passar el dia amb els amics.

      Elimina
  2. Hola Joan
    Aquest grapat de canals i passos d'en Galileu son una passada. Et donen l'oportunitat de gaudir de les grans panoràmiques des de la part alta, i al mateix temps la possibilitat de dur a terme la nostra afició amb un puntet d'emoció i esforç. Sense oblidar l'exercici constant d'orientació i la necessitat de conèixer mínimament el territori.
    Ben contents de que les nostres informacions vos hagin servit per conèixer aquesta canal, i agraïts per citarnos.
    Com sempre una molt bona publicació, tant per les informacions aportades com per la fotografia.
    Salut Joan, per fer camí

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç. És així, tenim l'opció de fer bones pujades sense gaire perill.
      Home, hi ha diferència de seguir les petjades d'un altre o haver de cercar.
      Gràcies i salut!

      Elimina