18 d’oct. 2016

159 - Coves per Pollença: del Boc, Morella i de can Sion 16-10-2016

L'itinerari per enllaçar les tres cavitats pollencines passa pels cingles de Sant Francesc (passet de la cova Morella), on per una balconada natural podrem guaitar a Pollença, la badia i la península de Formentor. Més amunt, als pendissos de la tossa del Llamp, trobarem les coves del Boc i Morella. Per la paret mitgera de les finques de can Bosc i de la Mola, enfilarem cap al coll d'en Tibora i la cova de can Sion. Per l'alzinar de Baix, baixarem al camp del Pou, on assolirem l'asfalt del camí de can Bosc, per on tornarem al punt de partida. 

L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada. 

Les cavitats de les Balears pateixen l’impacte de les visites no regulades, que poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deterioració de les formacions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics. Per tant no hem de tocar res.

►Veure l'àlbum fotogràfic de Joaquín     

La ruta es pot iniciar des de dos punts diferents però propers un de l'altre. Al (►WP-0) (232 m) trobarem lloc per uns quatre cotxes. Més amunt, a l'esquerra del camí, també trobarem lloc per uns tres cotxes més, des d'on es pot iniciar la ruta. Per arribar aquí, cal agafar el camí de can Bosc, el qual arrenca vora l'oratori del Roser Vell (s XIV), situat al sud de Pollença, a la vall de Colonya.
      
Aquesta vegada, nosaltres l'iniciam al portell obert que veim a la imatge (WP-1). El trobarem desfent camí un centenar de metres per l'asfalt. Començam a caminar a les 9:33 h. El portell dóna pas a un camí que puja ben rost fent revolts per l'alzinar.

Font de l'Alzinar
A pocs minuts d'haver iniciat la caminada per aquest bosc, veurem a la dreta, sortint un poc del camí, el safareig i la síquia de la ►Font de l'Alzinar. (WP-1) (194 m).

La trinxera o marget protegeix la boca de la mina, al fons de la qual es troba l'ullal de la font.

Després de comprovar que la font no duu ni gota d'aigua, prosseguim la ruta per aquest ampla camí de muntanya.

Deixam el camí que dúiem i seguim un tirany molt rost fitat amb pedres i punts de pintura vermella, per a aproximar-nos a la base dels penyals dels cingles de Sant Francesc. Sortim uns metres de l'itinerari previst cap a l'esquerra per guaitar a un pas de caçadors equipat amb dues escales de ferro (WP-3) (291 m).

Tornam al punt que havíem deixat i seguim pujant escalonadament pels contraforts rocallosos dels cingles de Sant Francesc.

Assolim el mirador natural que domina la vall de Colonya, el nucli de població de Pollença, la badia i el puig de Maria, i les diverses serres del terme de Pollença (WP-4) (328 m). Allí, no podrem reprimir les ganes de copsar el moment. El decorat és immillorable.
     La vall de Colonya és una «de les valls històriques de Pollença relacionades el 1593 per Joan Binimelis, normalment grafiada com a ‘Colonia’, que, en llatí significava, justament, ‘propietat rural’. Al seu interior també trobam l’anomenada vall de la Nou, que també podria ser entesa com a un terme situat dins la vall. 
     En el repartiment, a la vall de Colonya figuren dues alqueries que segurament varen formar aquest terme. Es tracta de Culunia axarquia, de sis jovades d’extensió, i Culuinia algarbia, un rahal de dues jovades. Ambdues varen correspondre als Templers. Limitava amb la serra de la Coma, la cuculla de Fartàritx, la Mola, els cingles de Sant Francesc, el coll d’en Tibora, la penya Mascorda, la penya del Rafalet, pujol de Can Lloberina, el torrent de Can Lloberina, la carretera de Ciutat, el camí de Colonya i el camí de Can Bibí.
      Les possessions senyeres del terme serien Colonya dels Jaume i Guillem Cifre i Colonya dels Martí Cifre, després coneguda com dels Martins i més tard com Can Cusset. Altres possessions del terme serien Lassarell, Can Bosc o Can Fanals». (Llocs, termes i valls de Pollença a l'època medieval i moderna, 2010). 

Passet de la cova Morella
El llarg passet de la cova Morella discorre per la cinglera a tocar de la paret dels penyals (WP-5) (383 m), per un relleu de roques escalonat.

Després de superar el passet, la rampa, encara que continua pujant, s'eixampla i es replana. Deixam enrere el pitó rocós que teníem damunt quan érem a la balconada. La vista de la fèrtil vall de Colonya esdevé xamosa.

Amor de patria
Quan les volgudes muntanyes
deixava el pobre catiu,
plorant, collí d'una penya
un brotet de romaní.

Passà terres i fortunes;
però, resant cada nit,
besava el pobre, besava
un brotet de romaní.

Un dia d'hivern les ones
tragueren un mort, ai trist!
Estret en la mà tenia
un brotet de romaní.

Miquel Costa i Llobera, 1873. 

La panoràmica se'ns eixampla cap a la badia de Pollença i la peneplana, d'on sobresurt el puig de Maria. La península de Formentor i el cap des Pinar s'endinsen cap a la mar gran. 
     El municipi de Pollença està dividit per nombroses valls, en època medieval trobam: la Vall de Varitg o d'en Marc, la Vall de Ternelles, la Vall de Sant Vicenç, la Vall de Bóquer, la Vall de Castelló i Santuïri, la Vall de Cuixac, la Vall de Colonya, la Vall d'Eixartell (o vall de Binicreixent), la Vall de can Pelotà i Marina i la Vall de Mastaguera i Morell.

Cova del Boc o forat du Boc
El sender fitat serpeja entre carritxeres i roques cercant la millor passa, i s'acosta a un ressalt rocós situat al vessant (E) de la Tossa del Llamp (594 m), on s'obre la boca de la cova del Boc o forat du Boc, com diuen els pollencins (WP-6) (493 m).     

La petita entrada (1 m per 1,70 m aproximadament) dóna pas a unes primeres petites sales amb boniques formacions, on s'ha de caminar agotzonat.
     Al Corpus Cavernario Mayoricense de J.A. Encinas, podem llegir: «La exploración inicial se remonta a 1965, al internarnos en la parte profunda y allar en el fondo un esqueleto completo del extinto Myotragus baleáricus. [...] El subterráneo supera el medio centenar de metros de desnivel, al final de El Pouet, teniendo la mayor altura en la sala central, con 7,5, y máxima amplitud de 24 en el sector de superposición entre placas». 

La impressió que dóna quan recorres els primers metres, és que no té continuïtat o que és dificultós, però la cova té un recorregut d'uns 300 metres, amb sales bastant grans. «Boc, buco, macho cabrío (Capra hircus) sinónimo de demonio, quizá se refiera a los astiles pétreos divisables desde la lejanía [...]». (CCM, 2014).

A una relació de 1975, la cova ocupa el lloc 33 dins les cavitats més llargues de Mallorca (Ginés), i té aixecament topogràfic.

Na Rafi i na Dolors posant a l'interior de la cova.
 
Topografia de la cova del Boc, realitzada per J.A. Encinas, J. Justo i M. Zoilo

Cova Morella
A un centenar de metres i, al mateix penyalar (puig de la cova Morella, García Pastor), trobarem l'espectacular obertura de la cova Morella (WP-7) (505 m). Quant a l'etimologia del nom de la cova Morella o cova de na Morella (Arxiduc), l'amic Encinas proposa: «El libro real del reparto criatiano de Mallorca (1232) se refiere a los alrededores com Zamoreia, seguramente en el sentido de elevado riscal (sumayriyya) y de donde el sa-moreïa con artículo salado y significado de 'la almora'. La lindería intervecinal de la singular peña bajo la cual está la caverna.
     En lengua ibero-celta Morella es traducible por "sitio de los murciélagos" (murellus, pájaro-rata) y de hecho en nuestras primeras visitas al subterráneo, producidas entre 1964 y 1965, el principal atractivo de la misma era millares de quirópteros arracimados pendiendo de la bóveda, criando, abrigándose y revoloteando incesantes dentro. Pero la anterior abundancia de estos ciegos mamíferos voladores está hoy en franca regresión, debido a indiscriminado uso y abuso de los insecticidas agropecuarios».

Una robusta columna 'aguanta' el sostre de l'entrada de la cavitat.  Segons Encinas «Caverna de origen subsidenciario producido en el contacto de las margas del sustrato con la placa caliza de encima y por donde sume las aguas del lapiaz exterior. Éstas discurren (J. A. Encinas, 1972/94) por la empinada rampa, con motivo de intensas precipitaciones, generando esporádica laguna en el fondo y acabando por drenarla en profundidad. [...] Consta de dos ámbitos consecutivos: uno de planta oblonga con 53 metros de diámetro y otro casi triangular. Ambos alcanzan los 114 de longitud y en el rincón donde estalagtmitizado recipiente recoge el intenso goteo estalactítico la amplitud es de 52, resultando el desnivel de medio centenar [de metres...]».

Les cavitats de les Balears pateixen l’impacte de les visites no regulades, que poden provocar problemes locals de contaminació per abocament de residus, molèsties a la fauna i deterioració de les formacions càrstiques. La contaminació dels aqüífers és una amenaça potencial per als troglobis aquàtics. Les cavitats del subsòl són patrimoni de l'estat. Quan hi entram hem d'esser escrupolosament respectuosos amb l'entorn.


Una pica de ceràmica recull l'aigua d'un degotís, catalogat a ►Fonts de Tramuntana, la qual es troba bastant a baix, després de la inclinada entrada. «Dos grandes recipientes cerámicos recogedores de agua, de los cuales solo queda entero uno, determinaron  de antiguo el que sirviera de grato bebedero. Cerámicas prehistóricas indígenas y romanas (sigillatas, bordes en pico de pato, barnizados en verde con palmetas impresas, etc.), además de tiestos policromados de época islamita y más recientes, vistos dentro, acreditan el motivo de la continuada frecuentació». (CCM, 2014).

La cova no és espectacular quant a formacions, tot i que podem veure algunes d'interessants. 

Topografia de la cova Morella, realitzada per J.A. Encinas, J. Justo i M. Zoilo

Amb els ulls plens de bellesa sortim a l'exterior on contemplam bona part del terme pollencí. 

Després de reposar energia vora la boca de la cova Morella, prosseguim la ruta remuntant el coster de la Tossa. Poc a poc anam guanyant alçada i el camp visual del nord de l'illa es fa més gran, també podem escampar la vista pel pla de Mallorca.

Arribam al llindar entre les dues grans possessions de can Bosc i la Mola (WP-8) (568 m). Nosaltres botam a l'altra part de la paret, però no és necessari. Podem resseguir-la per aquesta part, coster amunt, cap a l'esquerra.

A la nostra esquena tenim el massís del puig Gros de Ternelles i la vall d'en Marc.

Al cim de la Tossa del Llamp (594 m) s'aixequen antenes d'Ib-red, les quals queden a la nostra dreta.

La paret volta cap a sud-est i es dirigeix al coll d'en Tibora. No hem de fer més que resseguir-la. El panorama és dominat per la serralada que tenim davant, de la qual destaca el promontori piramidal de la penya Mascorda.

La paret cabrera s'adapta perfectament al relleu. No és aconsellable, però caminam un tram per damunt d'ella per evitar el molestós herbei. Si hagués de triar, fa més bon caminar per dins can Bosc.
     A la dreta deixam uns curiosos penyals (Tossa Rodona i Tossa del Corb?) on hom pot fer volar la imaginació destriant-hi figures zoomorfes.

La Vall
Jo sé una vall llunyana,
amagada en el cor de l'alta serra;
tot temps fresca i galana,
coberta de verdor està sa terra.
Miquel Costa i Llobera, 1873. 

Travessam una zona de màquia bastant neta, on predominen uns arbusts molt semblant a les mates però que no hem sabut identificar (Phillyrea latifolia aladern gros?). Ja estam molt a prop de la collada on tombarem a la dreta per anar a la cova de can Sion. Caminam pel puig de l'Alzinar de can Bosc (386 m); més enllà apareix el penyal Blanc (439 m), el Castellot (442 m) i la penya Mascorda (447 m). 

Coll d'en Tibora o d'en Tibova




A les 12:27 h, després d'una hora de baixada, tira tira, vorera paret, assolim el coll d'en Tibora (WP-9) (376 m). En alguns mapes apareix com a coll d'en Tibova. A Mallorca altiva, de Jesús García Pastor, també apareix coll d'en Tibova. En canvi a la comunicació que feren Pere Salas i Joan M. Torres «Llocs, termes i valls de Pollença a l'època medieval i moderna, 2010» citen el coll d'en Tibora, la mateixa denominació trobam al mapa de l'Atles de la GEM. Tibova apareix documentat com a llinatge a València en el segle XIV. Així és que la polèmica, una vegada més, està servida.

     Un botador amb graons de pedra seca facilita passar a l'altra part. Aquí, la paret té doble funció, a més de separar finques, separa boscos. En aquesta part se situa un frondós i ombrívol alzinar, mentre que a la part de can Sion, la massa forestal està representada majoritàriament per pins.
Precisament, l'Arxiduc diu: «Al fons de la vall de Colonya hi ha el coll d'en Tibuc [?],cobert de pins rojals, l'indret [...] Un camí davalla des d'aquí cap a Son Brull. Caminant per davant la casa anomenada l'Hostalet a través d'esponeroses plantacions, hom arriba a la carretera».

     Allà desà la paret, haurem de travessar una zona de garriga per un senderó que baixa rost, que s'ha fet de passar-hi gent. Una vegada visitada la cova de can Sion haurem de desfer les passes i tornar pujar al coll.             











El senderó ens menarà al camí de la cova de can Sion (WP-10) (319 m), el qual puja de les cases. Allà on finalitza el camí, presidit per una gran monjoia, veurem un tirany que baixa per la dreta del camí, amb una bona pendent, i que mor a la boca de la cavitat.
     «Prop de can Sion hi ha una bella cova d'estalactites; el camí cap allà puja vall amunt, passant per un hortet amb arbres fruiters i alguns tarongers, que una font rega, i segueix el curs d'una riera pel mig de l'alzinar, on hi ha formosos arbres vells [...] el camí puja pels escalons rocosos del llit de la riera». (Les Balears, 2002).

Cova de can Sion

Gravat aparegut al Die Balearen
«Des de la boca de la cova —anota Lluís Salvador (1884)—, que serveix de plaent alberg als corbs veïns que hom veu volar enlaire, ben amunt, es té una vista panoràmica de la vall i del pla fins al puig de Sant Salvador. L'entrada de la cova és una estreta ogiva; tot d'una en entrar es veuen a la dreta formacions molt humides i força belles en forma de col-i-flor produïdes pels degotims, és a dir, estalagmites. Hom camina per una roca relliscós, llavors per dins aigua i després continua altra vegada per un apregonament ple d'aigua. Aquí hi ha una formosa cambra anomenada des Trull i un toll petit amb safareig natural. Després es baixa a dins una cova inclinada on les estalagmites s'uneixen a les estalactites del sostre; com que són aquoses i blanques, brillen com la plata. Cap al final el sòl és terrós, amb algunes columnes que estan aïllades i amb formes punxegudes al sostre.
Després hom entra a una sala amb el sostre pla, un vestíbul natural sostingut per columnes i adornat amb formes que semblen fullatge. Hom camina entorn de les roques i torna altra volta al mateix lloc. Devora l'entrada principal un segon accés a la cova condueix dins una estreta sala d'estalagmites. Hom baixa per un sòl rocós, abrupte, amb molt de rost i veu aquí belles estalactites que pareixen cortines. Per un passadís estret s'arriba a un espai inferior amb moltes estalactites petites al sostre com cortinetes, llavors no es va gaire més enfora, més aviat es puja a l'esquerra entre columnes altes i s'arriba altre cop al mateix camí que havíem pres per davallar-hi. El pendent de l'entrada fins al fons de la cova és molt considerable».

La cova de can Sion és una «cavitat del terme de Pollença, situada en terrenys de can Sion, entre la penya Mascorda i la Tossa del Corb. Consta d'una successió de grans sales subterrànies, adornades per processos estalagmítics. Presenta un recorregut de més de 2.000 m i assoleix un desnivell que supera el centenar de metres. Té aixecament topogràfic». (GEM/FBE). Declarada com a Lloc d'Interès Científic dins del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana.
   
En la cavitat s'han trobat restes fòssils de Myotragus balearicus, un rupicaprí endèmic extingit. En aquesta cavitat s’hi troben els coleòpters Henrotius jordai i Duvalius ferreresi i el diplur Plusiocampa fagei, tots endèmics.
     L'hàbitat subterrani té una gran importància biològica en Balears en actuar com hàbitat refugi per a moltes espècies d'invertebrats troglobis. Algunes d'aquestes espècies són endemismes molt localitzats i algunes són veritables espècies relictes del Terciari, que han sobreviscut als canvis climàtics en aquest ambient on la humitat i la temperatura es mantenen gairebé constants. Per altra banda els quiròpters utilitzen moltes d'aquestes cavitats com àrees de repòs i hivernada. (Xarxa Natura a les Illes Balears).

Resumirem la descripció que en fa Encinas al seu magnífic Corpus Cavernario Mayoricense (2014): «Enorme emisfera subterránea, formada por subsidencia de las margas existentes bajo el paquete calizo, al ir perdiendo masa de agua las arcillas del sustrato, a consecuencia del encaje del nivel freático de la cuenca [...] De ordinario el visitante no se apercibe dentro sino de la cresta superior de la integridad del fenómeno subterráneo, contemplando apenas la punta emergente del iceberg detrítico-clástico causa del desgaje cavernario y el cual aplastó los materiales margosos del sustrato, de hecho aflorantes hacia el fondo del valle, no muy lejos».

Continuam llegint: «Cuando ocurren las primeras incursiones indígenas en la cueva. hacia inicios del Bronce antiguo balear, la embocadura cuenta con dos aberturas. La de algo más abajo seguramente tapada en época Talaiótica, por derrumbes procedentes de la parte alta del cantil, causados por el reguero pluvial que arrastró cerámicas prehistóricas y vestigios antrópicos de todo tipo hacía las laberínticas profundidades del sector central. Donde además se encuentran restos de antorchas utilizadas para alcanzar los aguaderos permanentes y hacer provisión de agua potable».

«Después se utilizan lucernas y candiles, nunca mucho más allá de la zona de penumbras. Lo cual indica que acceso muy anterior, hoy cegado a una veitena de metros hacia el sur y correspondiente a la parte denominada Cova Rotja, nunca fue utilizado por el hombre primitivo, per sí por los numerosos ejemplares holocénicos de Myotragus baleáricus B. exhumados dentro por R. Adrover y B. Ángel (1967)».

Han estat nombroses les exploracions que s'han dut a terme a la cova de can Sion, i no només per espeleòlegs, sinó que també l'han estudiada biòlegs, paleontòlegs, investigadors... L'any 1994, un grup de Pollença format per B. Clamor, M. Bonnín i J.A. Encinas, aconsegueixen desobstruir un estret i assoleixen la màxima cota inferior de la cavitat. La cova té actualment 3.263 metres de recorregut poligonal. (CCM, 2014). A una relació de 1975, ocupa el 7è lloc de les coves més llargues de Mallorca, amb 650 m. (Ginés).
     
Hem fet la volta per la gran sala de l'entrada, la punta de l'iceberg —com diu José A. Encinas—, hem gaudit de veure les meravelloses formacions que guarda aquesta gran caverna, i sortim novament a la llum natural.

Joaquín va saber copsar el vol d'una ratapinyada.

Na Francisca Martorell copsà un moment del procés festina lente de la formació d'una estalactita (del grec 'Σταλακτίτης', stalaktos, gota).

Topografia de la cova de can Sion, realitzada per Encinas, Seguí, Crespí, e tal. 

Després de visitar la cova i dinar al seu plaent —com diu l'Arxiduc— exterior immediat, tornam al coll d'en Tibora i baixam pel llenegadís coster revestit d'alzinar, l'alzinar de Baix, per on assolirem la vall de Colonya. (Foto: Joaquín).

Per fer-ho anam a cercar la part de la dreta del comellar, on hi ha més roques que a la part central, així i tot veurem més d'una culada.

Aconseguim superar el pronunciat desnivell i arribar sans i estalvis al cap d'un camí, el qual puja fins a una olla de forn de calç (WP-12) (212 m).

Aprofitam l'explanada per fer-nos la foto de grup.

L'ampla pista forestal baixa fent llargues i còmodes llaçades. Més avall, deixam a la dreta la caseta de cas Garriguer.

El xaragall del canal Fondo i una paret seca separen el bosc de la zona cultivada. Unes quantes torrenteres conflueixen i formen el torrent de la vall de Colonya o torrent de Sitges. En aquest punt feim reagrupament. 

Recorrem els darrers metres pel camp del Pou, on veim garrovers, figueres i oliveres.
     L'Arxiduc, situat a aquesta vall, diu: «A la dreta, mirant cap al mar, s'enlaira la penya Mascorda, que té estimbades rogenques, i més enllà la penya del Migdia, que vista de davant, la formen dos pollegons. Es veu el Rafalet, llavors a l'esquerra la Mola [?], on hi ha una cova que es diu cova de na Morella».

Amb quatre passes mal comptades, a les 15:30 h, arribam al portell que surt al camí de can Bosc (WP-13) (122 m). Si no es té la previsió de deixar un cotxe aquí baix, s'haurà de caminar per l'asfalt un quilòmetre.

La calor i la forta pendent ens faran pegar la darrera suada. Tenim davant els espadats dels cingles de Sant Francesc, per on hem començat a pujar el dematí cap a la Tossa del Llamp. També podem situar el canal Fondo, ben atapit d'alzines, precisament discorre entre l'alzinar de Dalt i l'alzinar de Baix.
     En 15 minuts assolim el punt d'inici (WP-14), on acabam la ruta d'avui. Ho feim a les 15:46 h.    

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
És aconsellable seguir unes normes bàsiques





FITXA TÈCNICA  
Distància aproximada: 7,66 km
Pollença
Pujada acumulada: 607 m
Alçada màxima-mínima: 580-122 m
Temps aproximat sense aturades: 3:13 h
Temps total: 6:13 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: La ruta discorre, en part, per mal terreny fora camí
Integrants: Francisca, Aina, Maria, Rafi, Antònia, Bàrbara, Dolors, Joaquín, Toni, Joan Campomar, Joan i Joan Riera.
 
CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc
Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Nord E-25, amb els punts principals

Sector on apareix la ruta en el mapa de l'Atles de la GEM

Perfil de la ruta i valors aproximats


Manacor, 18-10-2016

HEM CONSULTAT
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1988-2005 DDAA.
  • Corpus Cavernario Mayoricense. 2014 José Antonio Encinas.
  • Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. 758, 1953.
  • Líriques. 1923 Miquel Costa i Llobera.
  • XXII Jornada d'Antroponímia i Toponímia. Llocs, termes i valls de Pollença a l'època medieval i moderna. 2009 Joan Manuel Torres Velasco i Pere Salas Vives.
  • Llibre de la pedra en sec. 2001 Antoni Reynés i Vicenç Sastre.
  • Problemes plantejats per la toponímia de les comarques mallorquines d'Escorca, Pollença i Alcúdia. 1972 Jaume Vidal Alcover.

6 comentaris:

  1. Joan com sempre una ruta estupenda,amb l'al·licient d'una estupenda fotografia, informacion sobre el lloc ,les coves i la seva toponímia i ademas en bona compañia.Gràcies per aquests moments

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rafi.
      Gràcies a vosaltres per compartir jornada. A en Joaquín doble per trobar-me la tapa de càmera.
      Una aferrada!

      Elimina
  2. Paratges espectaculars, bon temps, cares noves, i un recorregut que tan sols per la Cova de can Sion... ja val la pena! En poques paraules, un diumenge ben aprofitat. Gràcies campió!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, Pollença dóna molt de si. Un territori molt especial.
      Aquesta vegada acompanyats per tres pollencí/ines ;)
      Besades!

      Elimina
  3. Hola Joan
    Una bona volta per uns paratges realment espectaculars del terme de Pollença. Encara que conec les coves i diferents trams del recorregut, he trobat molt interessant el itinerari que heu seguit, ja que el pas per Can Sion no és gaire fàcil. La grandària d'aquesta cova de Can Sion em va impressionar. Molt bones les informacions aportades sobre aquestes cavitats. Enhorabona... i salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      Això és el que vaig pensar després de veure la vostra ruta per la carena de la penya Mascorda. La ruta que havia preparat era bastant més llarga, però no va poder ser. Una altra vegada serà.
      Moltes gràcies.
      Salut!

      Elimina