6 d’abr. 2016

148 - Es Burotell, na Bauçà, coma de s'Aigo 3-4-2016

Aquesta ruta comença i finalitza a les cases de la possessió des Burotell, per tant és circular. Discorre per vell camins carreters que recorren una sèrie de comellars poblats de pins. A mitjan ruta assolim el cim del puig de na Bauçà o Bauçana (614 m), serà el punt més alt que pujarem. Iniciarem la segona part de la ruta pel GR-221 Variant C, amb bones vistes del Galatzó i Galilea, i baixarem al punt d'inici per la llarga coma de s'Aigo.
(Foto Barbara).

Deixam els cotxes a l'aparcament que hi ha davant l'entrada des Burotell, a la carretera Calvià - Puigpunyent (Ma-1016, km 5,8) (WP-0) (202 m). Començam la marxa a les 9.28 h cap a les cases de la possessió.

Es Burotell
A la vall de Valldurgent es troba es Burotell, segons la GEM, «és una possessió del terme de Calvià, situada entre Valldurgent i Benàtiga Vell. Anomenada també Santa Anna. S'hi troba un poblat de naviformes en molt mal estat de conservació. Fou estudiat, a final del s. XIX, per Émile Cartailhac i Bartomeu Ferrà».
     «Se sap que en 1613 Miquel Brondo, donzell, el propietari de Valldurgent, tenia una porció de la seva possessió arrendada, anomenada es Burotell. Es Burotell comprenia des de sa Tanca des Burotell fins a Son Sastre, tota la Muntanya, a més de tot el que restava fora de sa Tanca d'Andratx, seguint la part des Revellar fins a sa Roca Llisa i el camí Reial. Feien part des Burotell les terres de Damunt Camí, es Revellar i el puig de Benàtica, fins a s'Olivaret Espès i fins a la possessió de Son Roig, es Rafalàs i el puig de Benàtiga i, després, fins a Son Sastre, més la rota d'en Jordi Planes.

El 1614, es bastí una tafona en es Burotell, de la qual avui dia no queda constància. Aquesta possessió, probablement es va segregar de la possessió original al segle XVIII, moment en què els propietaris de Valldurgent tenien litigis sobre els límits de les seves propietats». (GEM-PCC).
     Binimelis anota a la seva Història de Mallorca (1593): «La parroquia de Calviá consiste en 30 posesiones en todo su término».

     Actualment és dedicada a granja escola i centre d'activitats. ►Veure el web des Burotell.

Tot i que actualment deixen passar per la finca, si veim algú, val més demanar permís i agrair-ho. Per creuar les cases, ens hem de dirigir a la paret d'enfront del corral on hi ha un gran arc de mig punt, a través del qual seguirem.
(Foto Barbara).

Travessam el camp de jocs pels al·lots i corrals d'animals.
(Foto Angelika). 

Un senderó ens mena a la paret amb portell que tanca el redol de les cases. Allà desa, seguirem una pista agrícola que creua la torrentera que baixa de la coma de s'Aritja. 
(Foto Joaquín).

Travessam un altre xaragall i començam a pujar.

El camí que duim un típic camí de carro de muntanya amb marge de sosteniment puja cap a la rota des Burotell.
(Foto Angelika).

A la dreta del camí veim unes rústiques construccions, segurament formaven part de la rota des Burotell, situada entre la coma de s'Oronella i la coma de s'Aigo, ran de la partió amb Puigpunyent. Anomenada també rota d'en Batle. (GEM).
     El roter era el graó més pobre dins l'escala dels pagesos. Els roters, explotaven les zones de terres marginals, del bosc i muntanya de la finca on se situava la rota. El nom de rota ve de rompre i guanyar terreny al bosc o a la muntanya. 'Terra de rota' era sinònim de terra pobre o prima.

Pel propietari de la finca tot eren avantatges. Tenia el bosc net, guanyava terres cultivables i rebia una part del producte de la feina del roter.

Puig des Pins
Per l'esquena des Corral des Porcs, el camí recorre els estreps del puig des Burotell (584 m) i la mola de Son Cotoner ( 556 m). Deixa a l'esquerra la coma d'en Pere Andreu i enrevolta el puig des Pins (445 m). Més enllà veim l'Alt de Son Sastre (454 m).

Travessam la paret de partió entre els termes de Calvià i Puigpunyent (WP-1) (405 m). Aquesta línia divisòria passa pel capcurucull del puig des Burotell.

En alguns trams el camí es torna impracticable a causa dels pins caiguts i la vegetació que dificulta la passa. Per això, adreçam per la torrentera...

...emperò, la major part del camí està més o menys net, encara que, les carritxeres van guanyant terreny, caldria netejar-lo de tant en tant.

La foto de n'Angelika reflexa perfectament la zona que trobàrem a la collada assenyalada amb el (WP-2) (428 m). El camí es troba engolit completament per les carritxeres i és complicat seguir-lo. Sort del GPS que ens treu d'aquesta selva i ens retorna al bon camí, el qual volta a la dreta per esquivar uns penyals (cota 474 m).

Bastant més net, torna voltar a l'esquerra i guaita a un altre comellar. Ara, caminam per la falda de la mola de Son Cotoner, la qual tenim a la nostra dreta. (Foto Joaquín). 

A les 12 h arribam a una bassa per la contrada des Primer Rotatxo (Atles GEM), la qual es troba a uns metres del camí (WP-3) (479 m). Està situada molt a prop de la bifurcació de dos camins, el que duim i el des Rotatxos, que ve del pas de sa Ventalla.
     El segon Rotatxo se situa més a prop del pas de sa Ventalla, on acaba el camí.

Imatge de la bassa i el camí des Rotatxos. (Foto Joaquín).

Imatge retrospectiva d'en Joaquín on apareix la bifurcació dels dos camins (WP-4). Ara, avançam pel camí des Rotatxos, el qual recorre la mola de Son Cotoner. Camí amb interès constructiu, que inicia al camí de Puigpunyent a Calvià i finalitza prop del pas de sa Ventalla, amb una longitud de 3.267 m. A la zona des Rotatxos hi ha la partió de Puigpunyent amb Calvià. 

En 10 minuts arribam a una boal o pallissa (WP-5) (482 m).

Les parets de l'edifici estan en bon estat, però la teulada necessita mà de mestre, i resulta perillós entrar-hi.

Guaitam al penya-segat del barranc o coma des Serradors on veim, a més d'algun coval, un Seat 1500 estimbat.  

Pla de Son Cortei o sa Planeta
Deixam enrere l'estable, passam un portell i apareix davant nostre sa Planeta o pla de Son Cortei i el puig de na Bauçà, habitualment anomenat es Còssil a causa de la seva forma (Arxiduc). Sorprèn trobar aquesta gran esplanada entre una orografia tan moguda.

Per un portell obert a la reixeta travessam sa Planeta i ens acostam al pou de sa Plana.

Per la part de darrere del pou veurem un tirany fitat que ens durà al camí del puig. Segons el CPH, el camí arrenca a sa Plana de Son Cortei, a manera de pista forestal moderna que parteix des del camí Vell de Calvià. 

El camí que puja al puig és de ferradura, dotat de marge de sosteniment i tirades amb graons. Aquest camí fou traçat a la primera meitat del s. XX, gràcies al president honorari del Foment del Turisme, Gabriel Alzamora, propietari de la finca.
     Llàstima de l'abandó d'aquesta admirable obra viària. Pins i pedres estimbats fan malbé el caminoi. 

(Foto Angelika).

Vèrtex de na Bauçà
A les 12.44 h assolim el cim del puig de na Bauçà, na Bauçana o des Còssil (614 m) (WP-6). El puig de na Bauçà està situat entre el pla de Son Cortei i Conques. El nom del puig podria venir de l’alqueria musulmana Alcabussa (Albussana, Mascaró Pasarius), després anomenada Son Cortei.
     Lluís Salvador descriu la vista que s'albira des del cim: «Des del cim de la muntanya, que està a 613,52 metres sobre el nivell del mar i al qual es puja fàcilment, principalment des de l'indret que s'anomena sa Cadira Vermella, hom té una esplèndida vista de tota la rodalia, una de les més extenses que es pot gaudir...».


Des d'aquí dalt s'obté una bona vista panoràmica, tot i que no hem duit sort amb el dia, entelat i fosc. Triam la vista cap a la vall des d'on hem començat la ruta, Valldurgent*. A la llunyania s'albira s'Arenal de Llucmajor i el cap Enderrocat.

*Piferrer i Quadrado anoten: «Calviá se interna á la derecha, en un valle escaso de aguas bien que poblado de olivos y algarrobos en sus laderas y de almendros en el fondo, cerrado al Este por un collado que le ponía en otro tiempo en comunicación harto más breve con la ciudad que ahora el camino marítimo al cual está abierto por el oeste: de un lado la calva sierra Burguesa que le separa del término de Palma; del otro los ramales del encumbrado pico de Galatzó que se levanta fuera del distrito; en la testera, por decirlo así, las cañadas de Valldurgent y tierras adjuntas, poseídas por los Brondos desde los tiempos del último rey de Mallorca á quien eran tan adictos». (Islas Baleares, 1888).    

Conques
També es pot colombrar les cases de Conques, als peus del puig. La possessió està situada «entre el coll des Molí des Vent i es Morers, prop de Galilea. Documentada el 1425, fou denominada també es Palmer. El 1664 pertanyia al noble senyor Pere Descatlar. Les cases, am tafona i molí de sang, tenien elements defensius. Estava dedicada a olivars, amb garroverals i conreu de cereals i lleguminoses. El 1685 estava valorada en 12.000 lliures». (GEM/DF-M).
     «Conques té un pati empedrat amb dos pilars; a la façana principal de la casa, a mà esquerra, hi ha una extensa parra, més amunt de la casa hi ha planters d'oliveres i un altre aljub; la casa deshabitada de més avall es diu s'Hortet de Conques». (Die Balearen, 1884).

     Quant al topònim, és un nom que es troba a Occitània i a Catalunya i era un llinatge d’una il·lustre família.
     Segons una sàtira de Guillem Roca i Seguí, d'unes rimes de Tomàs Aguiló i Cortès, Conques és una desmembració de la gran possessió de Son Nét, diu: fragment


De ses olles se fan tets
de Son Nét posecions.
L’Hort d’avall p'els Aguilons.
Concas per los Barcelons
sos fills, nets y rebeynets.
  
Galilea i el Galatzó
Baixam del puig pel mateix camí i ens dirigim cap al camí Vell de Calvià, el GR-221. Des del mirador obert al penya-segat, observam les casetes disseminades de Galilea, l'oliverar de Son Cortei, es Rafal, la mola d'en Cortei o de Galilea, i l'alterós Galatzó i la mola de s'Esclop.
     «Quina escampadissa blanca de cases fora de camí!» (Llorenç Riber).

Al·lota de Galilea,
es migdia ja és tocat.
Si no véns a parar es sac,
tiraré s'oliva en terra.
 
Els indicadors del GR anuncien 1 h 25 min. per arribar a Calvià i 40 min. per arribar a Puigpunyent. La nostra ruta segueix cap a Calvià (WP-8).

La Variant C del GR-221, consta de múltiples variants ►Veure totes les variants del GR-221.

Hem d'estar atents, ja que a una corba, a l'endret d'una barraca, hem de deixar el GR i seguir recte (WP-9) (425 m). 

En uns minuts trobam el camí barrat amb una porta alta de ferro. Hi ha dues opcions per passar, una, arriscant-se per la dreta, aferrant-se als forats amb el cos totalment exposat al buit del barranc de s'Estret, o per l'esquerra, amb una petita desgrimpada. És curiós que tots els rètols es trobin a l'altra part de la barrera.

N'hi va haver que optaren per passar pel buit, i altres, els que més, desgrimpant pel penyal del costat.

Iniciam la baixada per la llarga i bucòlica coma de s'Aigo. El camí discorre pels vessants de la moleta de s'Aigo, i dels puigs Alt de Son Sastre i el des Pins, un vell conegut del dematí. Així, tornam mudar de municipi, i entram novament al de Calvià.
(Foto Angelika). 

El recorregut per la coma de s'Aigo és un autèntic plaer; el camí que la recorre ens permet travessar un bosc que sense aquest antic vial seria totalment impenetrable, i manté un desnivell constant, si fa no fa, ja que era transitat per carros carregats. 

Quan som a la part més baixa començam a veure moltes més restes de construccions per a les activitats pròpies del bosc. Sitges, barraques i nombrosos forns de calç, alguns d'ells de considerables proporcions.
     A una corba del barranc, on les altes parets estan tallades a plom, se situa l'antic pou que, segurament, dóna nom a la coma. El Catàleg de Patrimoni Etnològic de Calvià situa la seqüència crono cultural d'aquest pou entre el s. XVI i mitjan del XX. 

     «Conjunto etnográfico ubicado en la Finca de Son Sastre, en el Comellar de Sa Coma de S’Aigua, cuyo inicio se sitúa a 470 metros al noreste de las casas. Se trata de un lugar en el que se dio una intensa explotación de los recursos forestales entre los siglos XVIII y mediados del siglo XX, que se evidencia a partir de la gran riqueza de elementos etnográficos presentes en la zona, destinados tanto a la obtención de cal como de carbón vegetal. El conjunto está compuesto por una única unidad: un pozo, sistema de captación de agua subterránea por elevación manual humana, destinada al consumo humano y animal. Tanto la técnica constructiva como los acabados de la estructura son rudimentarios, sin ningún tipo de tratamiento de los materiales constructivos. Sin embargo, aparece en buen estado, conservándose entre un 50 y un 90% de evidencias de configuración y materiales.

     Pozo aislado, compuesto de clot paredado con cintell. Está ubicado en el margen izquierdo del sendero que discurre a lo largo de Sa Coma de S’Aigua, en un entorno sombrío dominado por el pino, la mata, el acebuche y el carrizo. Actualmente está tapado con piedras planas, para evitar caídas, por lo que no se pueden observar las características tipológicas y morfométricas del interior del pozo. Aún así, se puede calcular un diámetro aproximado del clot de 0,55 metros. El cintell, muro que rodea el clot, tiene planta circular, con un diámetro de 0,75 m. y una altura de 0,89 m. El muro es simple, vertical, realizado con técnica de piedra en seco, en un paredado antiguo o rústico y junta poc closa, de 0,50 m de grosor, compuesto por piedras calcáreas de aspecto irregular, sin adobar, dispuestas de manera irregular en la pared. Las piedras del cintell tienen unas dimensiones medias de 0,30 m x 0,30 m x 0,15 m. En la parte anterior del cintell hay una losa plana, dispuesta horizontalmente para facilitar la extracción de agua, de 0,70 m x 0, 55 x 0,20 m. No se han conservado la corriola ni el travesser, ni tampoco evidencias de su configuración o materiales». (PCC) 
       
Les persones que treballaven a aquests forns, segurament no eren conscients del mal que feien a l'important jaciment que per allà s'ubicava, aprofitant per fer calç les grans pedres que conformaven un considerable poblat.  

A aquesta coma hi ha documentat el jaciment arqueològic de sa Coma de s'Aigua o es Burotell. Es tracta d'un extens poblat de navetes (unes 25) de l'època del bronze naviforme (1700/1650-900/850), segons el Catàleg de Patrimoni Arqueològic de Calvià, la majoria d'elles desmantellades* per treure calç a principi de s. XX. El poblat estava situat prop d'un broll d'aigua.
     Les restes fotografiades es troben just a la barrera que dóna a l'asfalt (WP-10) (212 m). Hem arribat aquí a les 15.53 h, després d'1 hora i 25 minuts d'haver deixat el GR.

*Segons l'amic Joan Maiol: «El poblat de navetes de sa Coma de s'Aigua estan en un estat de conservació bastant bo en contra del que es diu. La destrucció començà de baix (foto) cap a dalt. Però les de més amunt se salvaren gràcies a mossèn Rullan i Mir de Sóller que explicà al propietari la importància del jaciment. Això sí, estan brutes de vegetació, encara que n'hi ha qualcuna de monumental». 

Flor d'albó Asphodelus aestivus
Angelika té l'especialitat de fotografiar les flors, com aquesta d'albó o porrassa (caramuixa, quan està seca). «Els albons creixen per tot menys als terrenys llaurats; als marges dels camps i a les garrigues poden formar catifes de milers d'individus. Les seves fulles planes amb un nervi central quillat el diferencia fàcilment del Asphodelus fistulosus, també és molt més gran: la inflorescència pot fer més d'un metre i mig d'alta. Floreix al principi de la primavera». (Herbari virtual de la Mediterrània).  

Quan som a l'asfalt, agafam cap a l'esquerra, i en pocs minuts el deixam per una camada que es dirigeix a les cases des Burotell, les quals ja tenim a l'abast. Podem evitar passar per les cases, agafant una camada que va per davant, més avall, travessant un tancat, i surt al camí d'entrada. Ens hem d'assegurar de deixar tancades les barreres. 

Valldurgent
Segons l'Arxiduc, en el pòrtic d'entrada es veu a l'esquerra la inscripció:
«Al Haj Saleh الحاج صالح Saleh peregrino (de la Meca) La Hacienda de al Haj Saleh es conocida desde el siglo XIV con el nombre de Valldurgent».
I amb aquesta imatge de les cases de la possessió de Valldurgent, possessió mare des Burotell en els s. XVI, XVII i part del XVIII, acabam aquest reportatge. Arribam als cotxes a les 16.15 h (WP-11), i ens acomiadam fins la pròxima. 
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



Veure el track al Wikiloc

RECOMANACIONS PELS SENDERISTES

Aquest track només és orientatiu per a seguir l'excursió, no vol dir que en alguns trams de la ruta no hi hagi millors camins, tiranys, senderes o passes que donar. L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.

És aconsellable seguir unes normes bàsiques


    

FITXA TÈCNICA

Distància aproximada: 14,90 km (16,69 GPS)
Pujada acumulada: 466 m
Alçada màxima-mínima: 615-199 m
Temps aproximat sense aturades: 4:23 h
Velocitat mitjana: 1,9 km/h
Temps total:  6:47:47 h
Ruta circular:
Dificultat: 3 sobre 5
Observacions: La ruta discorre per camins, però hi ha un tram molt brut que no es veu el camí i no està senyalitzat. Cal du GPS o tenir bona orientació  
Integrants: Antònia, Angelika, Barbara, Rafi, Francisca, Maria, Dolors, Joaquín, Eliseu, Xisco, Toni, i Joan, i el canet Bingo

CARTOGRAFIA

Mapa ortofotogràfic interactiu del Wikiloc
Situació de la ruta sobre el mapa orto-fotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic Alpina Tramuntana Sud E-25, amb els punts més destacats

Perfil de la ruta


Manacor, 6-4-2016
HEM CONSULTAT 
  • 50 excursiones a pie por la isla de Mallorca. 1964 Gabriel Font Martorell.
  • Son Nét. 2004 Just Hernández i Tomàs Vibot.
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Corpus de Toponímia de Mallorca. 1962 Josep Mascaró Pasarius. 
  • Patrimoni Cultural de Calvià.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Mapa Alpina Mallorca Tramuntana Sud. E-25. 2006-07.
  • Mapa de l'Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca.
  • Nova Història de Mallorca. (1593) 1927 Joan B. Binimelis. 

4 comentaris:

  1. Bons paratges i bona companyia, es pot demanar més?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperava una altra cosa. El camins que recorren aquests comellars tenen el seu encant, sobretot el de la coma de s'Aigo.
      I la companyia... insuperable!

      Elimina
  2. Hola Joan
    Una manera ben interessant per arribar a na Bauçana... i llarga, com sempre. La part de sa coma de s'Aigo m'és desconeguda, i sembla ben engrescadora. Com sempre, tan ben documentada i fotografiada. Enhorabona i agrait per posar-la al nostro abast. Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Llorenç.
      En principi no tenia la intenció de pujar-hi, a na Bauçana, ja que sabia que la ruta era força llarga, però als components del grup no els ve de dos quilòmetres.
      La coma de s'Aigo és totalment recomanable.
      Salut i gràcies per comentar.

      Elimina