1 de des. 2015

136 - Volta per Santa Eugènia 28-11-2015

Aquesta vegada trescam per un municipi del pla, el més occidental de la comarca del Pla de Mallorca, Santa Eugènia. Una terra plana on cercarem les petites elevacions (puig de Santa Eugènia), gaudirem de les magnífiques vistes que ofereix la seva situació i d'un bon nombre d'indrets curiosos (ses Coves, ses Olleries, sa cova de Lourdes, el cementeri jueu, es Puget...
     Pels voltants de l'església es troba situada la casa Paterna (Son Bosso), podria constituir el nucli de l'alqueria islàmica Benibazari (Benibahari), al voltant de la qual s'hauria anant aixecant el poble. En canvi Mascaró diu que, indiscutiblement l'alqueria estaria situada on ara hi ha l'església.

(Prem sobre les fotos per veure-les més nítides) 

Església Parroquial
Deixam els cotxes a la placeta de davant l'església parroquial (WP-0), i iniciam la marxa pel carrer de l'església cap a la placa de Bernat de Santa Eugènia. Són les 8:52 h i el dia és esplèndid.
     La construcció de l'edifici data dels s XVII-XX, el 1699 s'inicià les obres de la mà de Lluc Mesquida i Florit. Està dedicada com no a Santa Eugènia. Consta d'una sola nau, amb planta de creu llatina i amb quatre capelles laterals. A l'interior, destaca el retaule de l'altar major de 1757, d'estil barroc amb elements rococons, obra de Rafel Torres. La façana és un parament rectangular amb cornisa. El campanar, a la dreta de la façana, té balconada, torelló, cúpula i llanternó, i data de 1745. (Guia del pla de Mallorca, 1994).

Santa Eugènia té quatre llogarets
que són ses Coves i ses Alqueries,
es tercer és ses Olleries
i es quart és es Puget.

     Joan Binimelis diu (1593): «Santa Eugenia con la nueva iglesia de 30 fuegos, y a una distancia de 4,000 pasos de Santa María [...] Esta fué la Baronía que dió el Rey a Bernanrdo de Santa Eugenia en el repartimiento de la tierra y Señor que fué también de Tarradas [...]». 

Plaça de Bernat de Santa Eugènia
En pocs minuts som a la plaça, dedicada a Bernat de Santa Eugènia de Berga, personatge de qui pren el nom la població, el qual vingué amb el rei en Jaume I el 1229 a la conquesta de l'illa, qui el nomenà governador de Mallorca (1230-31). La plaça és un lloc agradable, de formes harmonioses, neta i tranquil·la, on hi trobam edificis representatius com, la Casa de la Vila, can Torres, l'antic teatre de can Perico, el cafè de can Prim... Prosseguim i giram a l'esquerra pel carrer del Puig.

Per aquest vial guanyarem altura ràpidament i des del punt més alt, una costa encimentada, podrem albirar bona part de la població, fin i tot la barriada des Puget, on destaquen les torres dels tres molins. Al final del carrer des Puig giram a la dreta (WP-1) (177 m).

A la vorera del carrer, a la nostra esquerra, se situa el pou des Puigdalt. Presenta capelleta amb base circular i coberta plana, amb obertura de llinda, i una pica a la dreta, feta d'una peça. 

Caminam pràcticament per les afores del poble, és el darrer carrer, al fons del qual, que està tallat, hem de voltar a l'esquerra (WP-2) (182 m).

El tirany, ben marcat, puja, al principi entre parets baixes, després entre ullastres i estepa blenera.

A dalt del puig de Santa Eugènia (240 m) trobam aquest artefacte de fibra de vidre. M'han dit que el propietari el va plantar dins la seva finca i davant les insistències que el retiràs, el va fer pujar aquí dalt amb un helicòpter.

Des d'aquí tenim una magnífica vista del pla i de tota la serra de Tramuntana. Destaquen alguns nuclis de població del Raiguer.

A l'oest veim el nostre pròxim objectiu, el monument del Sagrat Cor, dalt del cim del puig de Santa Eugènia o de Son Mascaró. Entre aquest puig i el de Son Seguí, s'estén una falla al llarg dels comellars de can Palou, des Rafal i des Batzers, on més tard baixarem.

Tornam enrere uns centenars de metres per agafar el senderó que ens durà al Puig (WP-3) (237 m). Per arribar al cim travessam una paret seca transversal, punt on després canviarem el rumb.

Es Puig o puig de Santa Eugènia
Ben aviat apareix es Monument o sa Creu, als peus del qual podrem treure el berenar (WP-4) (245 m). Hi arribam a les 9:44 h, amb menys d'una hora de l'inici de l'excursió.
     Antigament, el puig s'anomenà Podium Vinearum (puig de les Vinyes), i a rel de la conquesta, Puig de n'Arrapat, llinatge d'un dels cavallers que vingueren amb Nuno Sanç, a qui va correspondre uns terrenys per la contrada. (Mascaró, 1962).

Monument del Sagrat Cor
El monòlit fou projectat per l'escultor Amorós, sembla que és una rèplica del Sagrat Cor del Cerro de los Ángeles de Madrid. El conjunt està bastant deteriorat. La cara principal està orientada cap a les cases de Son Mascaró, la senyora de les quals (Maria Ignàsia d'Espanya), va manar construir el monument l'any 1940, just acabada la Guerra Civil [1945 segons: Pobles de Mallorca]. La senyora de Son Mascaró havia promès que si no hi moria cap familiar faria construir un monument. (Mallorca poble a poble, 1997).
     Les terres de Son Mascaró descendeixen d'un francès, Mascaró, que vingué amb Jaume I.  












A la part inferior de la cara principal mostra un relleu amb l'escut de Santa Eugènia. A la part de darrera hi ha un petit escut. A la peanya de la creu resa: "Dulce corazón de María sed mi salvación".

Portell Estret
Voltam cama pel mateix camí fins al collet del portell Estret (WP-5) (231 m). Un retall artificial per on baixarem al comellar des Rafal.

El caminet discorre per baix d'unes rústiques marjades i travessa un pinar. Al fons del comellar va pel costat de les reixetes de les parcel·les, els cridasses cans de les quals avisen als seus amos de la nostra presència.

El tirany ens aboca al camí de ses Coves (WP-6) (197 m). Girarem a la dreta per dirigir-nos al llogaret homònim.

La vessant oest del puig de Santa Eugènia ens mostra un coster ple de petites coves i balmes. El monument que hem visitat queda a l'extrem dret.

«La prehistòria i la història antiga del terme estan documentades a través de tretze jaciments arqueològics. Del període pre-talaiòtic es conserven diverses coves, que varen ser utilitzades com a habitatges i com a llocs d'enterrament. Destaquen les coves des Puig de Santa Eugènia, des Puget, de Son Matxina, de ses Coves, de Son Tano i de can Palou. Dins aquesta darrera, el 1896, s'hi trobà una petita estàtua de bronze, de factura grega, de la segona meitat del s V aC, que, el 1994, estava al Metropolitan  Museum de Nova York». (GEM, XV, 131). (Foto: Angelika). 

A la partió dels dos comellars, el camí de ses Coves volta a la dreta (WP-7), de cara als rètols amb incorreccions ortogràfiques. A la nostra dreta deixam les cases de can Llovet. De tornada de ses Coves agafarem el camí del comellar des Batzers.

Pou de ses Coves
A una espècie de rodona hi ha el pou de ses Coves o de Son Vidal. És un pou amb coll de secció circular, amb una base més ampla i referit de ciment. Abans de les modificacions hi havia dues piques, una de base rectangular i u na altra de base circular, la primera servia per rentar i la segona per abeurar el bestiar. (Rutes culturals. Santa Eugènia).

La primera casa que trobam a l'entrada del llogaret és Son Vidal, considerada com una de les cases més importants de ses Coves. «Un dels nuclis més notables de Santa Eugènia. Sorprèn l'entorn natural on es troben aquestes cases, entre cavitats naturals i petits penya-segats que més semblen ser d'un municipi de muntanya que d'una terra a mig camí entre el Pla i el Raiguer». (Mallorca poble a poble, 1997).

Son Vidal
Presenta un alçat de dues plantes, amb portal de llinda, amb un colcador a la dreta i un pedrís a l'esquerra. En el primer pis destaca una finestra de tradició renaixentista. Darrera les cases hi ha una cova on s'havia instal·lat un molí de tracció animal.  

A l'altra part del camí, ben davant les cases de Son Vidal, hi ha una balma que era ocupada per un cup de vi, excavat dins la roca i recobert de pedra viva (WP-8). S'hi conserva encara una premsa de vi de dues espigues de 1774.

A la dreta de l'entrada de la cavitat, hi ha una altra balma que es dedicada a celler. També podem observar el cup i a la part baixa d'aquest, la piqueta de vi.
     «A Santa Eugènia, després d'haver fet una enquesta a les 132 cases que fa més de 50 anys que foren construïdes, trobam que, d'aquestes, 87 tenen o tenien cup propi». (Santa Eugènia/J. Sastre, 1984).

Ses Coves
Al llogaret, l'any 1994 hi havia 18 persones censades, el 2005 arribaren a les 42. «El nucli de ses Coves assolí el màxim demogràfic entre 1850 i 1900 coincidint amb l'auge de l'activitat agrícola. El nom del llogaret, que ja trobam documentat el 1305 relacionat amb una alqueria, prové de les cavitats que hi ha al voltant. La concentració més important de coves, que en època prehistòrica s'usaven per fer-hi enterraments, se situa dins el torrent de Son Vidal. Per altra banda, l'historiador Joan Vic assenyala que Ramon de ses Coves fou un dels repobladors immediats a la conquesta de 1229 que s'instal·là a la contrada. L'11 de juny de 1840, quan la vila de Santa Eugènia se separà definitivament de Santa Maria, el llogaret de ses Coves passà a ser part de Santa Eugènia». (Coneguem Mallorca 66).
     Berard, el 1789, fa referència a ses Coves, dient: «Las Covas es un grupo de casas, como igualmente el Puigget».

«El petit nucli es veu complementat per nombroses residències secundàries disseminades pel comellar des Rafal. El nom respon a l'abundància de cavitats natural, sobretot als vessants de ponent i de mestral del Puig de Santa Eugènia». (Guia del pla de Mallorca, 1994).
     Algunes d'aquestes coves són artificials prehistòriques, i actualment són emprades com a galliners, cotxeres, magatzems o estables.

 










La GEM no dóna massa informació del petit nucli, diu: «Redol de cases del terme de Santa Eugènia, al vessant de gregal del puig de Son Seguí o de ses Coves, situades entre Son Ferrando i Son Capó».
     Algunes cases que conformen el llogaret són: Can Malet, Cas Calasser, Can Sant, Can Miquel Puput, Can Soler, Can Rom, Can Tiana, Cas Gorrió, Cal Sen Miquel Ferrer...

Abandonam el llogaret i desfem camí fins al comellar des Rafal. Ara prenem cap al comellar des Batzers. A uns centenars de metres deixam el camí per un tirany que puja pel coster del puig de Son Seguí (WP-9) (178 m).

Caminam per un senderó que serpeja per un bucòlic bosc més bé de muntanya que del pla de Mallorca, però sense tenir la certesa de poder culminar la nostra idea de pujar al cim del puig.

Trobam uns ciclistes de muntanya que baixen per aquesta sendera. Llavors ens adonam del motiu d'estar tan ben marcat aquest caminet. Inclús han posat petits troncs travessats per saltar.

Bé, no duim sort. Arribam a un camí asfaltat (camí a l'Ermita de Son Seguí per sa Cova Llarga) (WP-10) i el seguim fins a unes barreres que tanquen unes edificacions (Cas Binissalemer) (WP-11). Ja que no veim possibilitats de continuar, tot està voltat de reixeta alta, giram cama i baixam pel vial asfaltat, però sense perdre l'esperança, tornam agafar un senderó que ens mena pel bosc ja fora de la finca tancada (WP-12).

Per entre el pinar i la garriga trobam un camí de carro, abandonat i brut, que amb el temps, la vegetació l'engolirà. Més avall dibuixa revolts i te marges de sosteniment. Aquest camí discorre entre es comellar des Batzers i el de sa Cova Llarga. Definitivament, desistim i seguim en descens el camí ampla.

Margarida Bellis perennis
No només d'espectaculars panoràmiques i d'altes muntanyes s'alimenta la vista. (Foto: Angelika).

Al final, el camí ens mena altra vegada al camí des comellar des Batzes o de Son Maig, i al camí de ses Coves (WP-13).

Passam per can Corb i per can Sineu, i agafam el camí des Rafal. Allà s'acaba l'asfalt, però segueix un senderó ben evident i caminat.

Passam pel pou de can Tano, que està ran del camí; des d'aquí ja veim també les cases. Al mateix camí, uns metres abans de la casa hi ha el forn amb teulada i just davant, el lloc comú.

Passam per la carrera de les cases abandonades de can Tano (WP-15), actualment també es diu can Negre, i baixam pel camí que hi duu.
     Per la contrada se situa sa cova d'en Pelleringo, on s'hi amagava un conegut bandoler que assaltava carruatges.   

Ses Olleries
Des del camí, podem escampar la vista pels camps de cultiu de ses Olleries. Apareixen algunes cases d'aquest llogaret. Al fons, destaca la serra del puig de Randa i la de Galdent. Baixam a la carretera on s'arrengleren algunes de les cases dels ollerians (WP-16). «Ses Olleries deu el nom a les ferreries o forns de terrissers, especialitzats en la fabricació d'olles, tasses i altres recipients i atuells de cuina. És molt possible que aquesta activitat localitzada a ses Olleries es remunti a època islàmica. En tot cas, hi ha forns antiquíssims, com els de Son Garrit, Son Pericàs, can Planiol, Son Rigo i can Freixura». (Rutes culturals. Santa Eugènia).
     «Sembla que molts dels ollers d'aquest nucli es varen desplaçar a Pòrtol per l'abundància que allà hi havia de primera matèria, l'argila». (Mallorca poble a poble, 1997).

Per l'asfalt, caminam devers un quilòmetre fins al portell que dóna pas a la llarga escala per pujar a la cova de Lourdes (WP-17).

L'escala dóna al marge que aguanta l'esplanada de davant la cova, hi duen dues escales laterals. A aquesta paret trobam resumida la història de sa cova de Lourdes.
 
Cova de Lourdes
«L'any 1913 Santa Eugènia es convertí en parròquia, i pocs anys més tard, el 1920, el primer rector decidí col·locar una talla de la Mare de Déu de Lourdes a la Cova des Coloms, per correspondre la gran devoció dels taujans cap a aquesta Verge. Posteriorment, l'any 1942 s'hi afegí una imatge de Na Bernadeta. El conjunt està format per cinc petites coves. A la cova central s'hi localitzen les dues imatges i a la més petita hi trobam una cisterna que arreplega les aigües de pluja. Inicialment, l'escala que dóna accés a la cova constava de 72 escalons, tants com anys tenia la imatge de la Mare de Déu. Fa pocs anys, es feren reformes a l'accés, i actualment es poden comptar uns cent escalons. El dia 11 de febrer, dia de la Mare de Déu de Lourdes, s'hi celebra una missa». (Guia del pla de Mallorca, 1994). 

No podíem trobar millor indret per dinar. El lloc, amarat de pau, és ampli, té ombra i una vista al pla de l'illa, immillorable. 

Per l'esquerra orogràfica de l'esplanada de davant la cova trobarem un tirany que ens menarà novament al cim del puig de Santa Eugènia, pel camí de can Vic. Per baixar, només caldrà seguir el caminet per tornar a la vila.
     En canvi, si volem guaitar a la cova d'en Pala, una cavitat d'enterrament prehistòrica, haurem de cercar un tirany que surt de l'escala (baixant, per la dreta).

Assolim l'indret on està la carcassa de l'aparell i desfem les passes del dematí. La segona part de la ruta discorre pel nucli de població de Santa Eugènia. Passarem per l'aljub, l'estació del tren, els cementeris: catòlic i jueu, i es Puget.

S'Aljub
Quan som a la plaça de Bernat de Santa Eugènia, baixam pel carrer Major fins arribar a s'Aljub (WP-19), situat a la carretera que travessa el poble, un antic creuer de camins. «L'aljub que li dóna nom al carrer, és una interessant mostra del sistema hidràulic tradicional. Dipòsit d'aigua de planta rectangular adossat pel lateral al parament de la casa veïna, la coberta és de volta molt rebaixada. Fins al 1950 l'aljub subministrava bona part de l'aigua que consumia la població. Possiblement aquest aljub és tracti de l'antecessor de l'aljub de l'alqueria islàmica de Benibazari». (RC. SE.).

Observant l'interior comprovam la gran capacitat d'aigua que podia contenir. Dues obertures superiors donaven accés per extreure l'aigua. Dues canaletes omplien unes piques per abeurar el bestiar.

Estació de Santa Eugènia
Pel camí de ses Alqueries arribam a l'estació del tren. «L'edifici de l'estació fou construït en les primeres dècades de segle XX, amb alçat de dues plantes i coberta de dos aiguavessos, quan es va inaugurar la línia ferroviària Santa Maria-Felanitx a finals del segle XIX». (RC. SE.). (WP-20). Actualment està al centre del poliesportiu. (Foto: Angelika).

Deixam enrere l'estació i continuam l'eixida per on anava el tren, la via verda, cap al cementeri o cementeris, ja que n'hi ha dos. A la dreta tenim el pròxim i darrer objectiu, es Puget.

Cementeri Municipal
La via verda ens mena al camí de Muntanya, el qual passa per davant el cementeri i volta pel seu costat. Destaca el portal principal i la capella, situada al fons. Per aquest camí es feia la transhumància dels ramats cap a la serra de Tramuntana.    

Just a l'entrada, a mà dreta, hi ha aquesta antiga sepultura en forma de capelleta que data de 1853.

Cementeri Jueu
Aferrat al cementeri municipal es troba el cementeri jueu, recinte tancat amb barreres de metall que mostren grafies hebraiques, amb baladres i xiprers pels costats. Es fundà el 1978 i és l'únic cementeri jueu de l'illa, el qual pertany a la Comunitat Jueva de Mallorca (WP-22).

Es Puget
Retornam a la via verda on trobarem un camí nou que puja a es Puget i d'allà arribarem al punt d'inici. Per la contrada, millor no demanar per la cova del Tro, ja que quan algú està a punt de morir diuen: Ja té un peu a sa cova d'en Tro! O, Ja és per devers sa cova d'en Tro! Es tracta d'una antiga cavitat artificial d'enterrament.
     Es Puget era un petit nucli de cases separat de la vila, l'Arxiduc diu: «Una part de les cases de Santa Eugènia i la seva església estan a l'extrem d'un tossal, i una altra part està una mica més lluny, separada per un ametlerar, damunt una petita elevació amb roques blanquinoses, on s'alcen tres molins de vent».  (Foto: Angelika). 

A la nostra dreta tenim els tres molins de vent fariners que queden en peus; el del centre, restaurat, amb antenes, és el de can Camarada. El de Cas Moliner Vell (esquerra), resta abandonat. El de can Fideu o de can Toni Xelle (dreta), és l'únic que té base.
     Arribam a la plaça des Puget, on podrem gaudir d'una darrera panoràmica del pla. Recorrem els carrers que ens separen de la plaça de l'església i finalitzam aquesta ruta més cultural que esportiva, però també (WP-23), cosa que feim a les 16:34 h. 

______________________________________________________________________________________________________________________________________________________
   
RECOMANACIONS PELS SENDERISTES
L'autor d'aquest bloc no es fa responsable del mal ús d'aquesta informació ni de les imprudències de cada un. Part d'aquesta ruta es fa per finques privades, respectem la naturalesa i la propietat privada.
És aconsellable seguir unes normes bàsiques
FITXA TÈCNICA

Distància aproximada: 13,90 km
Pujada acumulada: 400 m
Alçada màxima-mínima: 285-112
Temps aproximat sense aturades: 4:22 h
Velocitat mitjana: 2,1 km/h
Temps total:  7:26:04 h
Ruta circular:
Dificultat: 2 sobre 5
Observacions: No pos el track ja que varem haver de botar una barrera
Integrants: Angelika, Magdalena, Maria, Francisca, Dolors, Joan Bonjoch i Joan Riera
 
CARTOGRAFIA
Situació de la ruta sobre el mapa ortofotogràfic de Google earth

Traça del GPS sobre el mapa topogràfic IGN E-25, amb els punts principals

Plànol del Catàleg dels Camins de Santa Eugènia

Perfil de la ruta

Manacor, 1-12-2015

HEM CONSULTAT
  • Gran Enciclopèdia de Mallorca. 1989-2005 DD.AA.
  • Les Balears descrites per la paraula i la imatge. 2002 Arxiduc Lluís Salvador.
  • Nueva historia de la Isla de Mallorca. (1593) 1927 Joan B. Binimelis.
  • Corpus de Toponímia de Mallorca. 1962 Josep Mascaró Pasarius.
  • Rutes Culturals. Santa Eugènia. S.d. S.a.
  • Guia aèria. Mallorca poble a poble. 1997 Bartomeu Amengual.   
  • Guia del pla de Mallorca. 1994 DD.AA. 
  • Viaje a las Villas de Mallorca 1789. 1983 Geroni de Berard.

10 comentaris:

  1. Molt bona. Gràcies per aquesta proposta tant interessant !!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Fernando. La nostra intenció era arribar al cim del puig de Son Seguí, però no va ser possible per on volíem pujar, i a més, quan ens digueren que han tancat l'accés a l'ermita, tiràrem cap a altres llocs. Si no es veu una cosa, es veu una altra.
      Gràcies per comentar.
      Salut!

      Elimina
  2. Malgrat que l'excursió no fos de "potada"... passàrem un dia esplèndid, gràcies a les bones iniciatives del guia!!
    I és que de tant en tant, el pla de Mallorca també es mereix la nostra atenció!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Pla també existeix, i reblit d'històries i coses a veure.
      Gràcies, estimada!

      Elimina
  3. Hola Joan
    Espectacular informació d'una volta per Sta Eugènia, i una sorpresa tot plegat. En quant a Son Seguí, fa temps que hi ha problemes. Un estranger ho té més tancat cada dia. Enhorabona a tots, a tu per la publicació i més pel itinerari. Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uep, Llorenç.
      Quant al puig de Son Seguí, hi ha un camí que s'hi pot pujar, nosaltres és que som caparruts. El que s'ha tancat és l'accés a l'ermita. La veritat és que la zona, desconeguda totalment per la majoria dels components, ens va agradar i dóna per molt.
      Moltes gràcies per teu amable comentari.
      Una abraçada, amic!

      Elimina
  4. Ja ho crec que v'agradar, Mol guapa la escursió.Gràcies per l'explicació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan.
      Normalment deixam de banda el Pla per fitxar la màxima atenció a la Serra de Tramuntana, on trobam paratges més espectaculars. Però, després d'aquesta eixida a Santa Eugènia decidírem, de tant en tant, prestar atenció a altres indrets carregats d'història.
      Gràcies per comentar i salut!

      Elimina
  5. M'ha agradat molt poder recordar la mateixa excursió que férem amb el Vidalba, quasi amb el mateix itinerari. Molt bona feina, la vostra Joan i Dolors. Enhorabona pel reportatge.
    Biel

    ResponElimina